El guant màgic - BiBGirona

–Ah, doncs si el trobem, l'hi deixarem un dia sencer!
L'home va riure i els va oferir d'ajudar-los a anar a buscar el
guant amb un dels seus rucs. Però abans calia acabar la
jornada. La Rita va mirar l'hort embadalida.
–A casa nostra no en tenim, d'hort –va explicar l'avi–. Hi fa
molt de fred i tota la fruita i la verdura ens l'han de dur de fora.
L'hortolà, que es deia Narcís, es va posar les mans al cap.
Per a ell, la terra era la seva vida. També tenia bestiar a
casa, i gallines i conills, i no li calia anar a la botiga per
omplir l'olla. La Rita li va demanar si el podia ajudar, i tant
ella com l'avi s'ho van passar pipa fent anar l'aixada, collint
tomàquets i deixant-los amb cura dins la senalla, regant i
cavant. La Rita, trapella, va preguntar a en Narcís:
–S'imagina que un dia, en el futur, no calgui ajupir-se tant,
que hi hagi màquines com les dels telers, però per llaurar i
cavar, i que no calgui tenir rucs i mules?
–I ara, però què dius, criatura!
L'home es fer un bon fart de riure i els va dir que avui ja
s'havia fet tard, però que podien anar al seu mas a dormir i
l'endemà, ben d'hora, donarien un volt amb el ruc per mirar
de trobar el guant.
–Però espereu-me aquí! Vull anar fins a casa i explicar-ho a
la dona. Fa poc que vam tenir un ensurt, amb uns lladres, i
està una mica espantada.
L'avi i la Rita van seure sota un arbre. Estaven tan cansats de
treballar que es van mig adormir. Una fressa els va
despertar i, en lloc de l'hortolà Narcís, a qui van veure va ser
un home d'aspecte terrible carregant un sac a l'espatlla…
- 21 -