El guant màgic - BiBGirona

Tot plegat era fantàstic, però la Mariama en volia més. Volia
que no hi hagués cap presó enmig de la vila, i que, en lloc
d'un cinema, n'hi hagués un munt! Per això no va dubtar ni
un segon a dir-los una mentida gran com el mas Llorens. La
Rita i l'avi feien provatures de claus i ella rumiava i rumiava
una bona història per convèncer-los que el guant ja no era
allà, però la idea no volia venir al cap de la Mariama.
–”Mecasum” el follet! A veure si té raó! –va remugar l'avi.
En sentir parlar d'un follet, la Mariama, va trobar la
inspiració que li faltava.
–Ai, ai, ai! Quin desastre! Me n'acabo de recordar! Ahir a la
nit vaig desvetllar-me en sentir una fressa i, en obrir un ull,
perquè l'altre el tenia mort de son i no volia obrir-se ni amb
fressa ni amb res, doncs això, quan vaig obrir un ull, el dret
concretament, doncs vaig veure un follet! Amb el guant!
L'avi i la Rita li van preguntar si el follet era molt entremaliat i
si reia fluixet i si parlava fent rodolins, i la Mariama anava
fent que sí. L'avi i la Rita van anar-se'n a cuita-corrents, amb
tanta pressa que es van oblidar de tornar-li el feix de claus.
Quan se'n va adonar, la Mariama va pensar que ja trobaria
la manera d'obrir el seu cofre dels cinc secrets, i es va
quedar tan ampla.
Mentrestant, la Rita i l'avi van córrer cap a la casa de
l'hortolà Joan, amb l'esperança de retrobar-se amb el follet.
I tant corrien que van topar de nassos amb un pastís de
nata! Bé, un pastís de nata i el noiet que el duia en una
safata. La Rita, l'avi i el noiet van quedar estesos a terra i
amb nata fins a les orelles!
- 50 -