El guant màgic - BiBGirona

- Capítol 9 -
La Rita va veure de seguida que l'avi no hi era del tot. Era
ben clar que el follet l'havia encantat.
–Avi –va dir la Rita, atemorida– quina caixeta més bonica!
Que la puc veure?
–No –va dir l'avi enfadat, mentre abraçava la caixeta ben
fort–. És meva, ell me l'ha regalat!
La Rita li va seguir la veta.
–Avi, només la vull mirar un moment. No cal que me la
donis, obres la tapa i jo miro a dins.
L'avi va obrir la tapa i la Rita hi va veure… el guant! El seu
guant de coloraines. Aquell guant amb els dits vermell,
marró, verd, negre i lila que tanta escalfor li feia i que li
recordava l'estiu que ella i l'avi havien aconseguit fer fora el
Gran Fred. La Rita va allargar la mà per agafar-lo, però l'avi
va tancar la caixa amb un cop sec, com de martell enfeinat.
–T'he dit que és meu! I és meu! I com que no em fas cas,
me'n vaig! Me'n torno a casa!
–Avi, no te'n pots anar sense mi! –va dir la Rita, inquieta.
–Ets una mocosa, una llenguallarga, una nena desobedient!
A la Rita, en sentir aquelles paraules li va tremolar el cor, els
llavis i les parpelles. Dues llàgrimes grosses i panxudes van
rodolar-li galtes avall. L’avi, estranyat per aquelles dues
llàgrimes, les va tocar i aleshores es va despertar i va tornar
a ser l'avi Enric Fredolic.
- 31 -
L’encanteri