El guant màgic - BiBGirona

–D'acord! Però ajudeu-nos a trobar-lo –va dir la Rita .
–No, no us hi volem ajudar !
–Doncs ja el trobarem nosaltres sols! –van dir l'avi Enric i la
Rita.
–Doncs torneu-nos la nina! –van dir les nenes.
–Doncs ja no us portarem al present –va dir l'avi Enric.
–No, si us plau! Ja us ajudarem! –van dir les nenes.
–Bé, doncs així, nosaltres també us ajudarem a veure el Salt
del futur –van dir l'avi Enric i la Rita.
–Sabeu què? –van dir les nenes– Ens ho hem pensat millor.
No cal que ens porteu al Salt del 2012, ja hi viuran els
nostres néts i besnéts. Ens quedarem on som!
Van tornar a entrar a casa la Mariama. El guant devia estar
fent trapelleries, perquè a la porta hi va aparèixer un
missatge escrit explicant que no s'obriria si no es deia una
paraula màgica que només la Mariama sabia. Per sort hi
havia una finestra oberta i s'hi van colar. En entrar, a
diferència de quan hi havien estat la primera vegada, van
trobar que la casa era horrible i fosca, com si el guant
estigués enfadat. De sota del sofà van sortir uns fantasmes i
unes aranyes que els van espantar. La Rita i l'avi van sortir
corrents del menjador i, espaordits, es van amagar al
soterrani ple de trastos molt vells. Quan es van calmar, van
agafar-se de la mà i van caminar de puntetes perquè no els
descobrissin. Van passar pel costat de la terrassa, que feia
una olor misteriosa, després pel costat del taller on
treballaven els pares de la Mariama i, per fi, van anar a
petar a les habitacions, que eren totes en un passadís vell i
tenebrós.
- 56 -