El guant màgic - BiBGirona

De fet, totes cridaven molt per parlar, fins i tot fora de la fàbrica.
Treballaven moltes hores sense descansar, encara que els fes
mal el cap, estiguessin malaltes o es trobessin malament.
Treballaven tant que fins i tot algunes dones donaven a llum les
seves criatures a la fàbrica, entre els telers. Embolicaven el nadó
amb roba, el posaven en un racó i després continuaven
treballant. El germà petit de la Teresona va néixer així.
La Coma Cros funcionava amb l'electricitat que feia la central
del Molí amb la força de l'aigua de la sèquia Monar. Era una
mica més amunt de la fàbrica, i encara hi és, i funciona.
La Teresona tenia un germà gran, una germaneta petita i el
germanet que va néixer a la fàbrica. Eren sis de família. Com
que entre el pare i la mare no guanyaven prou cèntims amb les
seves feines, a més de treballar a la Coma Cros, la Teresa també
feia bugades. Anava als safareigs i, a més de rentar tota la roba
de casa, feia la bugada dels amos de la fàbrica Mulleres i dels
senyors de Can Tarrés.
La Teresona, és clar, ajudava la seva mare quan podia, que era
molta roba per només dues mans! Rentar roba era una feina
molt dura, sobretot a l'hivern, quan s'havia de trencar el gel del
safareig a cops de pala i, de tant de fred, se'ls tallaven les mans i
se'ls omplien de penellons. Aleshores la Teresona pensava que
seria formidable tenir màquines que fessin les feines, que
rentessin la roba, els plats, que freguessin...
A vegades, la Teresona ajudava la seva mare a portar els coves
de roba neta a les cases dels senyors. Allà veia els fills dels amos i
les joguines que tenien. Mai no les hi van deixar. Ella no en tenia,
de joguines. Els reis només portaven mitjons i jerseis, a casa
seva. Ah! I una caixa de colors per al seu germà gran, en Joan,
que anava a escola! No a l'escola dels fills dels amos, eh!, que
ells anaven a la Salle.
- 61 -