desembre - Ajuntament d'Olot

More documents

Recommendations

Info

REPERTORI DE FONS / PRESÈNCIA D’OLOT I LA GARROTXA A L’ARXIU DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES L’Arxiu del Col·legi d’Arquitectes es troba situat a l’edifici de la Pia Almoina, al costat de la catedral de Girona. Des d’aquella talaia privilegiada vetllem per difondre el coneixement de l’arquitectura de la ciutat i també de tota la demarcació. Els mitjans amb què comptem provenen en bona part de les donacions de fons professionals dels arquitectes. Gràcies a aquesta rica documentació podem conèixer les obres que aquests varen construir i, en moltes ocasions, rellegint la correspondència i escrits que solen acompanyar els plànols, les motivacions i la filosofia que hi ha darrere dels projectes. Si ens interessa saber quin contingut de l’Arxiu del Col·legi d’Arquitectes té relació amb la comarca de la Garrotxa i la ciutat d’Olot, ben aviat se’ns presenten al davant els projectes de dos arquitectes gironins vinculats professionalment a Olot: es tracta de Joan Roca Pinet i Josep Esteve Corredor. Ambdós exerciren d’arquitectes municipals de la ciutat. En el cas de Roca Pinet resten com a testimoni les fàbriques Descals (1917) i Can Joanetes (1927-29) i, especialment, l’eixample Malagrida, ciutatjardí que exemplifica el somni del ric indià Manuel Malagrida, iniciat amb l’hemisferi espanyol, projectat per Roca Pinet el 1916. L’any 1926 Josep Esteve Corredor seria l’encarregat de projectar l’hemisferi americà, que mai no es va arribar a construir. A Josep Esteve Corredor, Olot li deu bona part de l’expansió urbana del segon terç del segle XX i les cases Gratacós, Masllopart, Griñó, Farjas i Pagès, entre d’altres, totes construïdes durant la dècada dels anys 20 del segle passat. Aquest repàs als fons d’arquitectura garrotxina a l’Arxiu del COAC no pot deixar de banda la figura de Joaquim M. Masramon de Ventós. Aquest arquitecte era fill de Josep M. Masramon Vilalta, advocat i membre destacat de diferents entitats culturals olotines. Per a ell i la seva família, Rafael Masó va construir entre 1913 i 1914 la Casa Masramon, al número 6 del carrer Vayreda, en ple eixample Malagrida. Aquest immoble ha esdevingut l’única obra de nova planta que l’arquitecte noucentista gironí va construir a la Garrotxa. Masó havia intervingut anys abans (1909-1910) en la reforma del mas la Riba de la Vall de Bianya, propietat de Josep M. Burch, i en la restauració i altar de Sant Salvador de Bianya (1910-1911), patrocinada per Isidre Pujador. Però, en qualsevol cas, on Masó va deixar la seva empremta més genuïna, fruit de l’amistat amb el seu propietari, fou en la casa Masramon d’Olot. La nova llar seria ocupada per la jove parella i els seus fills, entre els quals hi havia Joaquim M. Masramon, que aleshores comptava 4 anys d’edat. En aquella casa creixeria i es desenvoluparia per esdevenir un arquitecte de referència a les comarques de Girona. Joaquim M. Masramon, a qui algú ha definit com l’arquitecte de la llum, és l’autor d’obres tan emblemàtiques com l’església de Sant Josep de Girona, projectada i construïda entre 1950 i 1953. Tot i això, l’obra més coneguda de Masramon a la seva ciutat és la ciutat-jardí de Sant Pere Màrtir, projecte que va realitzar en col·laboració amb Ignasi Bosch, l’any 1950, per al Patronat de l’Obra Sindical del Hogar. Hi trobem reminiscències del barri de Sant Narcís en la seva plaça porxada al capdamunt del turó, i la seva església, construïda en peculiar pendent cap a l’entrada, té els trets premonitoris en els arcs i el tractament de la lluerna que després exercitaria amb èxit a Sant Josep de Girona. També mereixen un comentari els passos porxats que alhora havien de servir com a veritables murs de contenció de terres, en uns terrenys de pronunciats pendents i pluges generoses. Serveixin aquestes ratlles per recordar aquells professionals i les seves obres, a la llum dels documents que es conserven als nostres arxius. ROSA MARIA GIL TORT Arxivera 2 BREVIARI Aquest mes de novembre, s’han fet públics els veredictes de les Beques Ciutat d’Olot de l’any 2007 per a projectes d’investigació que convoca l’Ajuntament d’Olot. El jurat de la Beca de Ciències Socials i Humanes Ernest Lluch ha decidit declarar deserta la convocatòria d’enguany. D’altra banda, la Beca d’Investigació en Ciències Naturals ha estat adjudicada al projecte Descripció dels factors geoclimàtics sobre el medi natural i el paisatge de la Garrotxa. Identificació dels topoclimes i possibles efectes de l’escalfament global sobre el territori, de Jordi Zapata, Jordi Mazón i Marcel Costa. ••• El passat 17 d’octubre va morir a Saragossa el doctor en dret Enric Mut i Remolà. Nascut al veïnat de la Canya (Sant Joan les Fonts) el 1917, Mut va publicar diversos treballs d’història econòmica i jurídica, alguns dels quals centrats en aspectes locals, com ara “Olot en tiempo de Jaime I”, dins el X Congreso de Historia de Aragón (1982), i “Un pacto fiscal entre campesinos y vecinos de Olot. 10 de enero 1571”, dins Jerónimo Zurita, su época y su escuela (1986). A més, és l’autor dels relats autobiogràfics Apunts de sociologia semi-rural (Olot, 1990) i Sociologia urbana. Olot els anys vint i trenta (Olot, 1991). ••• El director de l’Arxiu Diocesà de Girona, mossèn Josep M. Marquès i Planagumà (Cruïlles, 1939) va morir a Girona el 8 de novembre. Sacerdot des de 1963, llicenciat en teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i en filosofia i lletres a la Universitat Autònoma de Barcelona, Marquès va exercir una intensa investigació del patrimoni documental i la història de la diòcesi des del seu càrrec d’arxiver. Entre els seus més de 170 treballs de recerca publicats, cal destacar diverses monografies i capítols sobre santuaris de la comarca de la Garrotxa i alguns articles apareguts als Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca i a les Assemblees d’Estudis sobre el Comtat de Besalú.
COL·LECCIÓ LOCAL MONOGRAFIES Els boscos de l’Alta Garrotxa, Sadernes: Consorci de l’Alta Garrotxa, 2007, [16] p. Edició a cura d’Albert Albertí (La Copa, SCCL) i Josep Gordi. Cuina volcànica. La cuina dels restaurants de la Garrotxa, Valls: Cossetània Edicions, 2007, 156 p. Edició a cura de Pep Nogué. Geometría y movimiento. Juan Puig Manera (1955-1960). Un pintor cinético en París, Madrid: Galería de Arte José de la Mano, 2007, 64 p. Artista nascut a Olot, l’any 1921. Textos d’Àngel Llorente, Paula Barreiro i Alberto Manrique de Pablo. GIRONA, Ramon, La niña del día y la noche. Cuento de Venezuela, Barcelona: Libros del Zorro Rojo, 2007, 32 p. Il·lustracions de Christian Ynaraja. GIRONA, Ramon, El pájaro de la felicidad. Cuento del Tíbet, Barcelona: Libros del Zorro Rojo, 2007, 32 p. Il·lustracions de Lluisot. GIRONELL, Martí, I segreti del ponte di Besalù, Milà: Sonzogno, 2007, 304 p. IDESGA, Un cub de mil cares. Diagnosi per a l’impuls de polítiques locals de joventut a la Garrotxa, Olot: Consell Comarcal de la Garrotxa, 2007, 173 p. IDESGA, Un cub de mil cares. Diagnosi per a l’impuls de polítiques locals de joventut a la Garrotxa. Resum executiu, Olot: Consell Comarcal de la Garrotxa, 2007, 63 p. Joanmiquel Font. Dues dècades d’art, [Olot]: [l’autor], 2007, 133 p. Parcs naturals de Catalunya. Zona Volcànica de la Garrotxa. Rutes i activitats, Barcelona: Ediciones Primera Plana, 2007, 127 p. TORRENT, Anna i VILANOVA, Fina, Cultura clàssica. 3r ESO, Barcelona: Barcanova, 2007, 157 p. VALLS, Josep, Nus i crus, Barcelona: Empúries, 2007, 233 p. Premi Marian Vayreda, 2007. ARTICLES BASCOMPTE, Jordi, “Biology and mathematics”, Arbor, núm. 725, març 2007, p. 347-352. BASCOMPTE, Jordi i JORDANO, Pedro, “Plant-animal mutualistic networks: the architecture of biodiversity”, Annual Review of Ecology, Evolution and Systematics, núm. 38, 2007, p. 567-593. CANAL, Jordi, “El carlismo en España: interpretaciones, problemas, propuestas”, Trienio, núm. 49, maig 2007, p. 193-215. CANAL, Jordi, “Recaredo contra la Revolución: el carlismo y la conmemoración del ‘XIII Centenario de la Unidad Católica’ (1889)”, dins Carolyn P. BOYD (ed.), Religión y política en la España Contemporánea, Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2007, p. 249-269. CANALS, Josep M., “Passavolants que han deixat petja a Olot: Honorat Vilamanyà i Mercè Sala”, La Comarca d’Olot, núm. 1.419, 15 novembre 2007, p. 31-33. CAPDEVILA, Caterina, “Les confraries del Roser a la diòcesi de Girona: la capella del Roser de Sant Pere d’Ullastret (1593-1766)”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLVIII, 2007, p. 127-150. CARRERAS, Joan, “La cambra de mossèn Cinto”, Revista de Girona, núm. 245, novembre-desembre 2007, p. 94-95. COMADIRA, Narcís, “Memòria dels verds”, Descobrir Catalunya, núm. 115, desembre 2007, p. 96-97. ESTEBAN, Ramon, “Un bosc ple de vida [la fageda d’en Jordà]”, Descobrir Catalunya, núm. 115, desembre 2007, p. 86-91. 3 GIRONELL, Martí, “Sentir-se com a casa”, Descobrir Catalunya, núm. 115, desembre 2007, p. 56. HERNÁNDEZ, Gaspar, “La vall d’en Bas, al detall. Passegem pel Mallol, Sant Quintí i els Hostalets”, Descobrir Catalunya, núm. 115, desembre 2007, p. 92- 95. MASANÉS, Cristina, “Territori remença. Els escenaris de la lluita pagesa de la mà de Francesc de Verntallat”, Descobrir Catalunya, núm. 115, desembre 2007, p. 76-79. MURLÀ, Josep, “De plaça en plaça. Els centres neuràlgics de la Garrotxa”, Descobrir Catalunya, núm. 115, desembre 2007, p. 66-71. NUET, Josep i MORELL, Àngels, “Mapa de la vegetació de la muntanya d’Aiats”, Muntanya. Centre Excursionista de Catalunya, núm. 872, agost 2007, p. 12-19. PALAU, Pep, “Qüestió de (bon) gust. La ratafia, un símbol d’Olot”, Descobrir Catalunya, núm. 115, desembre 2007, p. 72-75. PALLÀS, Xavier, “Aquests de la capa negra [Sardana curta del segle XIX]”, Butlletí de l’Alta Garrotxa, núm. 7, 2007, p. 3. PLANAGUMÀ, Llorenç, “Erupcions amb història”, Descobrir Catalunya, núm. 115, desembre 2007, p. 84-85. PUJOL, Clàudia, “Creadors de gegants. Una factoria animal al poble de Batet de la Serra”, Descobrir Catalunya, núm. 115, desembre 2007, p. 80-83. SUREDA, Pere Joan, “La destrucció d’esglésies gironines, una història gràfica pendent”, Revista de Girona, núm. 245, novembre-desembre 2007, p. 30-35. Inventari d’edificis i mobiliari litúrgic destruïts a les esglésies parroquials de Castellfollit de la Roca, Juïnyà, Mieres, Montagut, Oix, les Planes d’Hostoles i als santuaris dels Arcs (Santa Pau), el Mont (Albanyà), la Salut (Sant Feliu de Pallerols) i el Tura (Olot).
Page 1: ciutat, patrimoni, memòria núm. 1
Page 5 and 6: DEL DINOU AL VINT-I-U / MASCLISME,
Page 7 and 8: ELS NOMS DE LA TERRA / MIRADOR ENCA

desembre - Ajuntament d'Olot

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?