You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
ELS NOMS DE LA TERRA / MIRADOR ENCAPOTAT<br />
XAVIER PUIGVERT I GURT<br />
El nom no fa la cosa... però sí que<br />
l’havia fet, caldria precisar. La irreverent<br />
esmena de l’antiga dita troba en la<br />
toponímia una deu abundosa d’exemples<br />
que li donen la raó. Vegem-ne un<br />
de clamorós.<br />
El carrer del Mirador –o de Mirador,<br />
com també apareix en molts textos–<br />
és una petita via olotina que pràcticament<br />
passa desapercebuda entre els<br />
carrers del Roser i de Francesc Bolòs.<br />
Més que un carrer, és un xamfrà que<br />
s’allargassa fins a desaparèixer i que,<br />
molts indicis ho fan sospitar, la majoria<br />
de vilatans té serioses dificultats per<br />
ubicar en el full de ruta quotidià. Aquí,<br />
com deia, difícilment la placa a peu<br />
dret s’adiu amb la realitat a peu pla:<br />
no hi ha res a “mirar”, i si hi és, del<br />
carrer estant no es veu. Per què, doncs,<br />
se’ns entabana amb la promesa d’una<br />
talaia cèntrica?<br />
Com sempre, la veritat es troba en<br />
la gènesi –el gènere aquí és d’allò més<br />
important– i les peripècies del lloc i ens<br />
fa lliures de malentesos. Quan aquest<br />
indret va ser ocupat per les primeres<br />
cases, poc abans de 1829, realment era<br />
un lloc privilegiat. Tan sols era un tram<br />
extramurs del camí de Ridaura, però<br />
RARS / ONANISMI CONJUGALIS REMEDIA,<br />
DE JAUME PUJIULA<br />
A.M.<br />
El jesuïta Jaume<br />
Pujiula i Dilmé (Besalú,<br />
1869-Barcelona, 1958)<br />
és un dels científics més<br />
notables que ha donat la<br />
Garrotxa. Va estudiar filosofia<br />
a Alemanya i biologia<br />
a Suïssa i Àustria.<br />
Investigador i docent, va<br />
fundar l’Institut Biològic<br />
de Sarrià i va ser l’introductor<br />
de l’embriologia a<br />
Espanya. És autor d’una<br />
vintena de llibres i més<br />
de tres-cents articles.<br />
Preocupat per la disminució de la<br />
natalitat en alguns països occidentals,<br />
Pujiula va dedicar sengles opuscles<br />
a estudiar-ne dues de les causes: el<br />
primer, ¿Es lícito el aborto? (1932), a<br />
l’avortament; el segon, Onanismi conjugalis<br />
remedia (1940), a l’onanisme,<br />
és a dir, la interrupció del coit retirant<br />
el penis de la vagina abans de l’ejaculació,<br />
una pràctica que l’autor qualifica<br />
de “vici repugnant”.<br />
Onanismi conjugalis remedia està<br />
escrit íntegrament en llatí perquè Pu-<br />
per ser una davallada suau del puig del<br />
Roser oferia als nous inquilins un punt<br />
de vista envejable de tot el sector occidental<br />
de la plana olotina i la serra a<br />
l’altra banda de la riera de Ridaura. En<br />
el primer padró municipal, consta com<br />
un carrer de tres cases anomenat de la<br />
Miranda, un apel·latiu d’una claredat<br />
etimològica extrema perquè, literalment,<br />
significa “des d’on admirar”. El<br />
1848 apareix ja amb la denominació<br />
actual i ni el fet de ser inclòs dins del<br />
clos emmurallat ni la seva lenta urbanització<br />
–disposa de font pública<br />
des de 1910; d’il·luminació nocturna<br />
des de 1915; de llambordes des de<br />
1919...– no van alterar la seva condició<br />
de balconada oberta. La transmutació<br />
de l’al·legoria visual en finestra cega va<br />
tenir lloc uns anys després, a partir de<br />
1925, quan la trama urbana va superar<br />
les parets de la muralla –“per a deixarhi<br />
entrar els aires de la ciutat nova que<br />
a sos peus creix”, com proclamava el<br />
setmanari El Deber– i habitatges i fàbriques<br />
es van escolar pel pendent del<br />
mirador amb alçàries que el desposseïen<br />
de l’horitzó antany arcàdic.<br />
Ara, el nom ens recorda la cosa,<br />
encara que no hi sigui.<br />
jiula s’adreça especialment<br />
als confessors<br />
que han d’orientar els<br />
onanistes. La instauració<br />
i la renovació de<br />
la vida cristiana són la<br />
solució principal contra<br />
aquest vici, sosté<br />
l’autor, però alguns<br />
remeis, com l’oració<br />
o la sana abstinència,<br />
poden ajudar a combatre’l.<br />
Els avenços<br />
en la biologia, també,<br />
i a aquest aspecte dedica<br />
Pujiula la part central del llibre.<br />
Així, després d’estudiar l’aparell reproductor<br />
femení, la menstruació, els<br />
períodes de fertilitat i esterilitat de la<br />
dona i els nous mètodes científics per<br />
determinar-los, Pujiula conclou que el<br />
mètode Ogino-Knaus no només és eficaç<br />
sinó també moralment lícit.<br />
L’última part del llibre està destinada<br />
a proporcionar arguments i<br />
recomanacions als confessors perquè<br />
puguin rebatre les possibles objeccions<br />
dels onanistes.<br />
7<br />
BREVIARI<br />
L’empresa Arqueociència Serveis<br />
Culturals ha penjat a la seva pàgina<br />
web (www.arqueociencia.com) diversa<br />
informació sobre els treballs que<br />
va desenvolupar durant els mesos<br />
d’octubre i novembre del 2006 al<br />
jaciment de Can Rubió de Joanetes<br />
(la Vall d’en Bas). La intervenció,<br />
sota la direcció dels arqueòlegs Jordi<br />
Guàrdia i Felip i Karin Harzbecher<br />
Spezzia, es va desenvolupar per encàrrec<br />
de Túnel de Bracons UTE en<br />
una extensa àrea afectada pels accessos<br />
al nou túnel i va permetre documentar<br />
un gran nombre d’estructures<br />
(nou pous, quinze canalitzacions,<br />
una habitació, un dipòsit i una bassa)<br />
i materials (fragments de ceràmica,<br />
objectes de metall i ossos). Cronològicament,<br />
el jaciment pertany als períodes<br />
altimperial i baiximperial romans<br />
(segles I i VI dC.) i s’interpreta<br />
com un centre d’activitat de drenatge<br />
i distribució d’aigua de pluja o d’escorrentia.<br />
És el primer assentament<br />
d’època romana que s’ha excavat a<br />
la conca alta del Fluvià i hom espera<br />
que els resultats siguin presentats a<br />
les IX Jornades d’Arqueologia de les<br />
Comarques de Girona que tindran<br />
lloc el juny de l’any vinent.<br />
•••<br />
El passat dijous 29 de novembre,<br />
Televisió de Catalunya va emetre<br />
el documental Del pintallavis<br />
a la bala. La indústria de guerra a<br />
Catalunya, dirigit per la periodista<br />
Montserrat Besses i en el qual ha collaborat<br />
l’Arxiu Municipal d’Olot. El<br />
programa, que recorda la història de<br />
la reconversió de tallers catalans en<br />
fàbriques d’armes per al front republicà<br />
durant la Guerra Civil, compta,<br />
entre d’altres, amb la participació<br />
de Ricard Teixidor, mecànic de la<br />
fàbrica número 4, a la Canya; Ricard<br />
Simon, administrador de la fàbrica<br />
número 15, a Olot; la família Castañer,<br />
propietària de l’empresa on<br />
van ser reagrupats els tallers que formaven<br />
part d’aquesta darrera fàbrica,<br />
i l’historiador olotí Jordi Pujiula.<br />
D’altra banda, l’editorial Pagès acaba<br />
de publicar el llibre La indústria de<br />
guerra a Catalunya (1936-1939), que<br />
recull els textos, inèdits fins ara, que<br />
Josep Tarradellas va redactar sobre la<br />
producció d’armament a Catalunya<br />
durant la Guerra Civil i que es conserven<br />
a l’Arxiu Montserrat Tarradellas<br />
i Macià, al monestir de Poblet.
Change language