Antologia Les Metamorfosis d'Ovidi.pdf - ledaitindareu

ANTOLOGIA DE LES METAMORFOSIS D'OVIDI
VENUS I ADONIS – LLIBRE X
El temps vola, passa imperceptiblement j sense que hom se n’adoni; no hi ha res més veloç que el
pas dels anys.
Aquell que era fill de la seva germana i del seu avi, que feia poc era tancat dins un arbre, que havia
nascut feia poc, que adés era un infant bellíssim, era ja un jove, era ja un home, era ja més bell
encara i agradava fins i tot a Venus, venjant així la passió de la seva mare. En efecte, quan el noi del
carcaix feia un petó a la seva mare, 192 li va fregar el pit sense adonar-se’n amb una fletxa que
sobresortia; la deessa, ferida, va apartar el fill amb la mà, però la ferida era més profunda del que
semblava; al principi, ni la deessa mateixa no se n’havia adonat. Captivada per la bellesa del jove, ja
no s’interessava per les riberes de Citera, ni anava mai a Pafos, envoltada de la mar profunda, ni a
Cnidos, abundant en peixos, ni a Amatunt, rica en metalls. 193 Tampoc no freqüentava el cel; preferia
Adonis al cel; el segueix sempre; s’ha fet la seva companya; ella, acostumada a protegir-se sempre a
l’ombra i a cuidar-se per augmentar la seva bellesa, anava errant per cims, per boscos i per roques
cobertes d’esbarzers, amb la roba recollida fins al genoll, a la manera de Diana; aquissa els gossos i
persegueix els animals que pot capturar sense perill, llebres ràpides, cérvols de banyes elevades o
daines; no ho intenta amb els senglars robustos, els llops predadors, els ossos armats d’urpes ni amb
els lleons, que se sacien duent la mort als ramats. També a tu, Adonis, t’aconsella que els tinguis
por, si d’alguna cosa poden servir els seus consells, i et diu: “Mostra coratge amb els animals que
escapen; amb els agosarats no hi ha gosadia que ens doni seguretat. No vulguis ser temerari, jove, i
em posis a mi en perill; no ataquis feres que la natura ha dotat amb armes, no sigui que la teva
glòria em costi massa cara. Ni la teva edat, ni el teu rostre, ni el que ha impressionat Venus,
impressionarà els lleons, els senglars cerruts, ni els ulls i els cors de les feres. Els senglars violents
tenen la força del llamp a les dents ganxudes; la ràbia amb què ataquen els lleons rogencs és enorme
i jo odio la seva raça”. Com que Adonis li’n va demanar la causa, ella li va dir: “Te l’explicaré, i
també el prodigi admirable que va seguir aquell crim antic. Però no estic acostumada a aquesta
feina i ja estic cansada; mira aquest pollancre que tan oportunament ens regala amb la seva ombra i
el llit que ens ofereix la gespa; vull descansar aquí amb tu, a terra—i s’hi va ajeure per descansar—.
Va col·locar-se damunt l’herba i damunt del cos d’ell i, estirada i amb el clatell recolzat sobre el pit
del jove, va començar així, interrompent de tant en tant el relat amb petons...
192 Cupido és fill de Venus.
193 Citera és una illa propera a Esparta. Cnidos era una ciutat de la Cària, i Pafos i Amatunt de
Xipre. En tots aquests llocs era molt important el culte de Venus.