I tugal), - -- - Institut d'Estudis Catalans

- --------
lO-El castellà ~ l'ara~n~s
La reiaci6 entre llengUes geogr~ficament vetnes acostuma de IIIA1P'Xt1llQtdlfl.III'ITX1!'1I151rt
generar-hi reper~ssions, sobretot si entre les comunitats que les parlen han existit
lligams polftics intensos (confederacions, dominacions, etc.). Aquest &s el cas del IHITt
català i les llengttes araeonesa i castellana, la primera de les quals, indiscutiblement
autònoma en l'Edat Mitjana, avui &s considerada sovint un dialecte de la llengua castellana.
Hom sol fer referència al proc&s d'ocupaci~ musulmana i al posterior proc&s de reocupaci~
cristiana de la Península Ib~rica com un dels factors determinants de la formaci~ diversa
~
de les llengUes romàniques que s'hi parlen.
En la primera fase del proc&s de reocupaci~ cristiana, els catalans ~ tenien una
vinculaci& po1!tica, cultural i eclesi~stica mont estreta amb Occitània;Despr&s,a causa,
de primer, de l'establiment d'una monarquia 1fuicaper a Catalunya i Ar~, de.la segona
etapa de llexp~i~ catalana cap al sud i de la desfeta militar occitano-catalana contra
- ,
els francesos, .els interessos catalans, si b& sense desvincular-se de manera n absoluta
dels dels pataos vetns del nord, IJ1I11AI~A~t1!'.~X.es giraren a poc a poc cap a la Península.
Les conseqUències lingU!stiques d'aisò s~n diverses i es concreten especialment a partir
del'''segle XV, moment en què, l com ens diu el professor Colon, es produeix un canvi de rumb
i les preferències l~rlques del català es decanten m&s cap a les castellanes, 11 mentre que
abans aquest decantament es produ%a en relaci~ amb l'occit~.
Però cenyim una H mica m&s la matè:a:i.ad'estudi i situem d'entrada el cas aragoMs. Amb
la contederaci~ catalano-aragonesa iniciada amb Ramon Berenguer IVes constitueix una ~ca
monarquia per a Catalunya i Ara~, a l'entorn de la qual slestablir~ una Cancelleria (on
treballaren força redactors aragonesos: Johan de Coloma,...), I~X\.AX.ltA1!'..~ la qual
alternarà l'l1s del llatí amb el del catal~ i IIXIiliJnll~.~]( amb el de l'aragoMs. La trans-
cendència de XDH l'aragoMs en el catal~ durant l'Eif~t Mitjana no &s pas ~ menyspreable
, com tampoc no ho &s la del catal~ en 11aragoMs durant el mateix període, i J:IM,XII cal
suposar que en certs estaments hi havia un coneixement força general de l'aragonès. Això
explica, per exemple que en un text catal~ de l'an;y 1314 trobem aquest íragment:"Segons
hom diu en Aragon, porets fer dluna via dos ...~.~A. mandados, avar Serdenya IfI et tractar
la pau"(Finke,Acta Ara~nensia,III,254).
D'altra banda, el professor Coromines ~7YWRXtTX...x~WTTW~~YIXI~I~](](X postula una XIII
influènciaaragonesa en la introducci~en el català de mots com l!!2, p:aiato,etc.
--