I tugal), - -- - Institut d'Estudis Catalans

C- LA FORMACI6 DEL CATALA
1- Contacte de llengUes
El canvi lingüístic -posem per cas la sonorització de les oclusi-
ves sordes (p, t, k) intervocàliques en les llengUes romàniques occiden-
tals- ha estat descrit tradicionalment d'~~~~ra mecànica i talment
com si la llengua on ~s produeix el canvi ~ visqu~s afIlada i realitzás
de manera uniforme al llarg del seu territori l'esmentada modificació.
Aquest ha estat el criteri que ha dominat el pensament del corrent
dels neo9~amàtics, pares de la gramàtica històrica, els quals es basen ,
en l'aplicació universal de les lleis fonètiques (normes d'evolució fonè- ;
tica) i en el principi de l'analogia com a clau per explicar les excep -
cions a aquelles lleis.
Ara bá, la implantació a l'inici d'aquest segle XX de la Dialecto- j
logia (disciplina dedicada a la descripció i explicació de les varietats .
geogràfiques d'una determinada llengua) i el naixement a mitjan segle XX ¡,
de la Sociolingüística (disciplina que s'ocupa de les relacions entre lleE
gua i societat, i de l'ús lingüístic) ens empenyen a modificar el punt
de vista tan esquemàtic que ens fornia la gramàtica històrica tradicional
tot enriquint-lo en tres sentits diferents: a) canvi lingüístic i diver-
sitat geogràfica, b) canvi lingUístic i varietat social i c) canvi lin-".
giiístici contacte de llengUes. _/~
a) Canvi';'lingüístic i diversi tat geogràfica
Amb l'atenció que destinem ara a les diversitats geogràfiques co~
pletem el panoram~ de les lleis fonètiques, en comprovar l'existència de
- v .
dialectes -en català, l'evolució de E (~ llarga) i l (i breu) tòniques
lleis fonètiques diverses en dialectes diferents i àdhuc en diferents sub
o accentuades del llatí clàssic, ~.(~ tancada) déi llatí vu~~ar, ha estat ¡
. . . ~ . I
la segUent: català occidéntal ~,.català or,iental central ~ (~ oberta), ca~
talà' o:I-1emtalsèptentrion~l.~ (~.mi tj~ català oriental balear ~