I tugal), - -- - Institut d'Estudis Catalans

B- EL CATALÀ 11:5 UNA LLENGUA ROMANICA
1 -Les llengUes romàniques
Les llengUes romàniques es defineixen per llur 'comunitat d'origen:
el llatí vulgar o col.loquial. Es parlen de manera autòctona dins la Romà-
nia o territoris on l'Imperi Romà s'estengué i on s'ha conservat com a m~
terna una llengua que té com a punt de partença essencial el llatí vulgar
que hi portaren els romans.
Pertanyen al grup de llengües romàniques el romanès (a Romania); el i
reto-romànic (ai cant6 suís dels Grisons -r~~anx-, als Alps dolomítics -ladíi
i al Friül--f~í~h:), el dàlmata (llengua dabolida al llarg del segle pas- I
sat, es parlava a les costes de la Dalmàcia), l'italià (a Itàlia, amb nom- i
broses i i~portants varietats dialectals), el francès (al nord de França i
a l'est i al sud de Bèlgica), l'occità (al sud de França), el castellà (a
la part central de l'Estat Espanyol), el gallego-portuguès (a Galícia i POt
. __o_.~. ,._ I I! I. .. _ _' . .. - . ,. ~
tugal), el s.ard ,Ca la part fonament'al d'e l'illa d'e Sardenya) i el cat"a.l.h.
~ mésdè~es llengües esmentades, hi ha uns altres parlars que han
estat considerats adés llengaes, adés dialectes. Es tracta: a) del franco-
provençal (comjunt de parlars q~e c~nsiderem en aquest llibre un dialecte
franc~s i que s'estenen al voltant de Lió, Rouen o Roan, Saint-11:tienne,
Bourg, Pontarlier, Grenoble, Chambéry, Aosta, Ginebra, La~sana i NeuchAtel,
e~, i que es troben en contacte amb l'italià del Piemont, amb l'alemany
de la Sufssa alemanya, amb l'occità i amb el francès; el franco-provençal
prové d'un francès ar.caic instal.lat a les conques altes i mitjana del
Roine i en una part de la oonoa del Loira ~_.té trets de l'ordre de: conservaci6
de vocals àtones finals però amb timbres molt diferenciats, evoluci6
de la ~ lliure tònioa a ~ o ~ oberta, etc.), b) el gaso6 ( per a nosaltres,
dialeote de l'oocità; es traota d'un parlar estudiat a fons per Gerhard
Rohlfs i que es troba fortament vinculat als Pirineus ~els seus límits geo-
gràfics s6n: l'Atlàntio, la Garona, els Pirineus i el País Basc; comprèn,
doncs: les landes, Armanyac, Comenge, Bigorra i Bearn-), c) i d). l'aragonès
i el lleonès o bable (amb l'entitat indicutible de llengUes autònomes en
el moment de la seva form~ció, posteriorment a l'Edat Mitj~a s'hi anà im-
posant el castellà de tal manera que hom no n'acostuma a parlar com a llen-
gües independents sinó com a dialectes del castellà; l'aragonès es troba
reclòs dins el terr~~i septentrional de la provÍnoia d'Oscalmentre que el
lleon~s es parla a Ast~ries, en una part important de la regió lleonesa,
a la zona oest de la prov!ncda de Santander. i en una petita extensió de
cráceres i de Portugal).
- --
-,
I

L'establiment d'agrupaments diversos entre les llengUes romàniques
n'ha fornit un nombre molt gran de propostes de classificació. Des de
la de ~~ Diez (grup oriental/grup occidental), fins a les anàlogues de
~E. Vidos i W.D. Elcock(g~l.lic,hispànic o ib~ric,ithlic,reto-romànic
i balcànic),' sense oblidar les de C. Tagliavini (balcànic,it~lic,ghl.lic
i ib~ric), A. Alonso, M.G. Bartoli,etc.
Pins en aquest moment, la classificació m~s habitual ~s l'esbossada
per Díez, amb les adequacions corresponents. O sigui: 11engUes romàniques
orientals "(rom:àn.~s,dh1matai italih) i llengtles romàniques occidentals
(la resta). Els trets generalment usats per establir aquesta
classificació són la conservació/sonorització de les oclusives sordes
intervochliques -p,t,k- !¡a conservació es produeix dins el g~~ oriental;la
sonoritzaoió, dins el grup occidental) i l'abs~ricía/pres~naia.
de =A final cóm"a;:.marca de plural (dins el grup occidental es fa el
plural en ::.!!.; dins el grup orient al, no). Pel que fa a la línia divis~ria
entre els dos grups hom la situa d'ençh de W. von Wartburg a la
Península Ithlica,entre La Spezia i Rimini (veg. el mapa annex).
TRACTAmENT
DE LSS "
OCTJUS":i:VES' .;" l :
SORDJiJS~. -'\ :
Il'l~ERVÒç~QU8S"
DIN'~

2-El català entre la Gal.lo-Romània i la Ibero-Romània
Si hem-vist que no hi haurà cap dubte a encloure el català dins el
grup KKnnnxn de 'llengües romàniques occidental, la precisió del
subgrup (g~.l.lic?, hispànic?) al qual pertany constitueix un problema
més enutj~s.
En un primer monent la filologia romànica considerà el català com
un parlar occ'ità. Posem-ne com a testimoni la primera edici6 (1888) del
Grundriss deI' romanischen Philologie de Gustav Gr~ber, concretament la
part que sobre el català hi redactà Alfred ffiorel-Fatip.
Ara bé, aviat escrevindrà com~ el reconeixement per al català de la
condició de llengua autònoma. Aixf succeeix en la segona edició (1904)
del Grundriss,l'article sobre el català del qual fou revisat per Jean
Sarolhandy.
Vi~t-i-un anys després, Wilhelm Meyer-LUbke publicà el llibre ~
Katalanisc-he, en què defensava la teoria que el català formava part del
mateix subgrup de llengUes romàniques que l'occità i el francès, enfront
del subgrup hispànic. Per fonamentar a~uesta teoria, Meyer-Lübke utilitzà
un acarament a tres columnes de trets fonètics, morfològics, sintàctics,
lèxics, etc. catalans, castel~8~s i occitans, comparació que el menava
a afirmar la condició de llengua ~~ gal. lo-romànica per a~ català,
atesa la seva m~s sovintejada ~oincidència de solucion7 amb l'occità que
amb, el castellà. M'ossèn Griera,'amb arguments diferents (p.ex.: féu servir
dades aragoneses i l'estudi,dels corrents culturals provinents del sud de
França i del nord d 'Africa),: s'afegf a la teoria (!.uedefensa el gal.lo-ro-:
manisme del català.
L'~y 1926 R8~ón Menéndez Fidal publicà el seu llibre Orfgenes del
e~1)arïol? dins el qual pre7enta el cat~à coo a llengua ibero-romànica
i, doncs, aff a l'are~onès, al ~leonès, al portuguès, al mossàrab i
-tot i que no tant- al castellà, més que ~o pas a les llengUes de les
Gàl.lïes. Amado Alonso estudià més tard diverses vegades la mateixa
qUesti6 i també hi donà una explicació ibero-romanista. L'aportaci6 més
remarcable d' Amado .;'lonsosobre aquest terna és el seu article partici6n
de las lenguas romá.nicas de Occidente, dins el qual, i utilitzant els ma-
terials fornits per Walther von Wartburg, es dibuixa clarament el mapa
d'una Romània Dccidental amb una llengua especialment dissidenit, que és
--- -

"
el francès, amb uns tractaments evolutius singulars, explicables per
la Història, i un grup coherent de llengues més fidels al llat1, que es
compon de l~occità, el català, el castellà (amb l'aragonès i el lleonès)
i el portuguès, però en aquest grup més conservador hi ha una nova
dissonància: el castellà.
L'any 1952 Francesc de H. Moll, en la seva Gramática hist6rica
catalana, s'ocupa del tema sens.e intervenir directament en la polèmica.
La posici6 del Dr. Moll~és gal.~o-romanista i defensa el criteri que
"el latm de.l que procede el cat~lán era más afi.n al lati.n de la Galia
que al de Hispania", com farà més tard de manera semblant Germà Colon.
Francesc' de B~ Moll ens forneix llistes de mots i de trets gramaticals
que palesen l'existència d"una llunyania entre el català i el c'astell~.
El professor B'ac1ia l'any 1955 ~ treballà aquest tema po:lièmfu.
Badia contraresta l'argument ibero-romanista de la localitzaci6 geogrà-
fica del català dins la Península Ibèrica amb arguments de l'ordre de:
a) el territori de la Cataluny~, durant el per10de de dominaci6 romana,
era, com la Provença, un cam! de pas de, grups humans i, doncs, d'innova-
c'ions lingU1àtiques,. m) l 'oJ!'ientaci6catalana devers el sud de la Gàl.lia'
d'ençà del segle VIII i fins al segle XII és evident. Ara bé, tampoc
BMia no es decideix per la teoria gal.lo;':romanista del català, perquè
ohserva que es produeix un t,omb radical dins la v.ida catalana cap a la
Pen!nsula Ibèrica, 71 qual queda reflectit en fets com ara l'expedici6
a C~rdov.adel 1010 , l'expedici6 de Ramon Beren~er III a les Balears
l'any 1114, la confederaci6 amb Arag6 l'mlY 1137, la c?nquesta de la
Catal';llyaNova i dels Regnes de Mallorca i de Vc.lència,etc. La conclusi6,1

(1976) estudi~ a fons el l~xic català i la seva relació amb el de les
llengUes rornàn~ques ve~es. Germà Colon examina acuradament la hist~ria
del l~xic català i en dedueix que: a) en el l~xic català dels segles
XIII i XIV hi ha una afinitat evident amb l'occità, especialment amb el
llenguadoci;: b) a part;ir del segle XV, i sobretot del segle XVI, es
produeix un canvi de rumb i un més gran acostam13m.
que constatem per la imposició llavors de certs mots coincidents
amb els castellans corresponents (fins aleshores hi hagué unà conviv~n-
cia d'aquests mots germans dels castellans equivalents ronbmots que
esdevingueren aviat inusuals);c) el l~'Xic català, nogensmenys, havjja
quedat molt ~ intensament marcat per la tria pl!Jrtada a terme abans del.
segle XIl. La.s c.onclusions del professor Ge:mnà Colon són clares: "La
obBervación léxica deja ver que el catalán, el occitano y el francés
se remontan a uno de e80S dias.mtemas,' al que -despojándolo de cual-
quier connotacriónajena- podemos l1amar lat1n gá1ico; es éste UIT
té:rrminode pura tipologia lingUist.ica. El diasistema latino del que
procede el catalán es diversa del llamado ~atin hispánico, base del
portugúés y del castellano".
-
al castellà,

C- LA FORMACI6 DEL CATALA
1- Contacte de llengUes
El canvi lingüístic -posem per cas la sonorització de les oclusi-
ves sordes (p, t, k) intervocàliques en les llengUes romàniques occiden-
tals- ha estat descrit tradicionalment d'~~~~ra mecànica i talment
com si la llengua on ~s produeix el canvi ~ visqu~s afIlada i realitzás
de manera uniforme al llarg del seu territori l'esmentada modificació.
Aquest ha estat el criteri que ha dominat el pensament del corrent
dels neo9~amàtics, pares de la gramàtica històrica, els quals es basen ,
en l'aplicació universal de les lleis fonètiques (normes d'evolució fonè- ;
tica) i en el principi de l'analogia com a clau per explicar les excep -
cions a aquelles lleis.
Ara bá, la implantació a l'inici d'aquest segle XX de la Dialecto- j
logia (disciplina dedicada a la descripció i explicació de les varietats .
geogràfiques d'una determinada llengua) i el naixement a mitjan segle XX ¡,
de la Sociolingüística (disciplina que s'ocupa de les relacions entre lleE
gua i societat, i de l'ús lingüístic) ens empenyen a modificar el punt
de vista tan esquemàtic que ens fornia la gramàtica històrica tradicional
tot enriquint-lo en tres sentits diferents: a) canvi lingüístic i diver-
sitat geogràfica, b) canvi lingUístic i varietat social i c) canvi lin-".
giiístici contacte de llengUes. _/~
a) Canvi';'lingüístic i diversi tat geogràfica
Amb l'atenció que destinem ara a les diversitats geogràfiques co~
pletem el panoram~ de les lleis fonètiques, en comprovar l'existència de
- v .
dialectes -en català, l'evolució de E (~ llarga) i l (i breu) tòniques
lleis fonètiques diverses en dialectes diferents i àdhuc en diferents sub
o accentuades del llatí clàssic, ~.(~ tancada) déi llatí vu~~ar, ha estat ¡
. . . ~ . I
la segUent: català occidéntal ~,.català or,iental central ~ (~ oberta), ca~
talà' o:I-1emtalsèptentrion~l.~ (~.mi tj~ català oriental balear ~

) Canvi lingüístic i varietat social
~
Quant a la incorporació de les varietats socials a l'estudi del
canvi lingüístic, cal esmentar elements de l'ordre de: a) edat dels usu-
aris de la llengua, b) ocasions i àmbits d'ús, etc.
El canvi lingüístic no es produeix d'una manera sobtada i el pas
de generació hi té molta importància. Podem observar de vegad~s en un únic
moment histbric els diferents estadis d'un'.canvi lingUÍstic que trigarà
força temps a ser completat. Fem-ne un possible esquema: les persones més
velles seran el testimoni d'allò que abans era absolutament general i ho
faran servir entre ells de manera habitual; les persones d'~a edat mitja-o
na coneixeran la forma que abans era l'única i la nova forma que la subs-
ti tueix,;íles persones més joves només usaran la forma nova, tot i que co-
neixeran, a través dels més grans, la forma substitufda, que aniran obli-
dant a mesura que creixin en edat i que deixin d'escoltar la forma deboli-'
da.
Però anem a casos concrets: a) la substitució de l'article salat
(es, sa,...) per l'article literari (el, la,...) a la zona costanera' del
Principat on tradicionalment es feia servir l'article salat ~adaqu~s i des
de Begur fins a Blanes) es pot fer palesa per l'ús que en fan els parlants
de diverses edats, i observarem que la forma subtitufda queda reclosa a
les generacions més velles, abans de la seva debolició; b) la substitució
de primavera d'hivern per tardor a Barcelona, on pels volts de l'any 1870
la forma general era primavera d'hivern.).-on, amb la tria com a literària
de la forma tardor, provinent de parlars més septentrionals, s'introdueix
aquesta nova expressió per al mateix concepte. De primer, conviuen prima-
vera d'hivern i tardor; després, la forma ~rimavera d'hivern només és co-
neguda de les generacions més velles; en acabat, l'única forma viva és tap
~, mentre que primavera d'hivern o és desconeguda o és considerada una
forma estranya.
La llengua és un organisme
ta realitat és comprovable, com hem
de les generacions.
--- - -
viu, '-que canvia constantment, i aques-
intentat d'explicar, a través del pas
-

D'altra banda, les ocasions o àmbits d'ús d'una llengua constitu-
eixen un~nou fet que convé de tenir present en la descripció. d'un canvi
lingüístic.
Com ha exposat brillantment el professor Joan Coromines, l'estudi
de l'argot dels legionaris romans ens permet d'explicar molts fenòmens
que trobem dins el llatí vulgar i que retrobem en les llengUes romàni:--
ques. Des de canvis de significat produïts a l'interior del mateix lla-
tí -així: el llat. CIPPUS 'fita d'un camp, columna funerària' passa a
significàr
.
Iescull, trampa en què cauen els animals; , a través del / .-~
I
fet q\le~l,'e?,Cèrcitramà

fI ~b~ t ~ --r I ("'1, Q"'(. '&
~~ ~~ ~~~~~ ~ ~
Hom acostuma de distingir d'entrada .: 1) Les petjades fOnOlÒgi~
ques (p.ex.: la tend~ncia del grup -PS- a esdevenir ~ en català té un ~
origencèltic). 4'
2) Els manlleus lèxics ~
-pr~stecs de vocabulari o mots incorporats des d'una altra llengua que /~
conservem aproximadament la mateixa forma fònica (p.ex.: el mot català ~
golf, pres de l'anglès); préstecs de formació o. mots que, sota la in-
flu~ncia d'un model e~tranger, han estat recreats amb màteri~l l~xic pr~1l
pi (p.ex.:1 ; préstecs semàntics
o modificació del sentit primari d'un mot tradicional dins la ller
'1 gua per influència estrangera (p.ex.: el mot anglès heaven 'paradís, ce~
::::. ~ '~religiÓS' tenia originàriàment el valor de 'cel físic' i va assumir el ~
~~ sentit .~eligiós per manlleu semàntic del llatí CAELUM 'cel físic i cel \~
.~~religiós'; després, l'angl~s manllev~~ mot ~ del noruec per a l'ex-~
;;~pressió del concepte'celfíSiC~~ el mot,~ té també~
. \ ~el sentit 'cambra,dormitori', e l,rrabDm 'casa,cambra' ,a ~allor-
, ca i a Eivissa i 'hi.ha testimonis medievals d'aquesta ~~ .accepció a
alencià~ /'J~ ~ ~~ ~~[f ~ ~r$jj~¡
l Paí
. .

Fins ara hem vist les menes de repercussions lingüístiques que es
~ '
produeixen en una llengua per raó del seu contacte amb una altra llengua ,
(petjades fonològiques, manlleus lèxics, mAnlleus morfològics i sintàctics¡
àdhuc llengües sabir); és l'hora, doncs, d'ocupar-nos de quina mena poden
ésser els esmentats contactes lingüístics, des d'un enfocament històric. ,
La .primera distinci

grec, interlocutor del,llatí,...;d'altres cops mots introdufts a través
de corrents literaris en d'altres llengttes que tenen una transcend~nci~
en catal~: els occitanismes incorporats en catal~ durant l'~poca en qu~
~
els poetes catalans escrivien en occit~, els castellanismes que' penetren
en catal~ per la influ~ncia a les terres catalanes de la literatUra cas~
tellana del Siglo de Oro,...;encara,elements provinents de llengttes
mOde~'ÚS internacional(angl~s,franc~s,alemany,...):estAndard de
l'angl~s,hotel del franc~s,...,etc.),~~,
--

2-El llat1 vulgar
- Els ro'!T1ro:J.s-d~8embarcarena--:Emplirie s 1 ~_~y 21~ a. C.., durant la- Segona
I ro :.-
Gu.e~a'P6nica, i s'estengueren, per la costa mecliterrània de la Pen1nsula
Ib~rica..
_ ~ Ara ~,-al l!arg dels dos primers segles d'ocupació romana (11 i l
a.C.) la romanització fou molt lleu i la societat mantenia els costums
ind1genes. Aixè ens perm:~ d'entendre que aquest per10de correspongui a
la darrera fase de l:a cultura ib~J!"ic'a. Prèp:iiamenit la J20mariització del
pa1s no es manifesta amb i~tensitat fins a l'~pcrca de Juli C~sar i d'August,
~s a ~ir a les darreres d~cades del segle l a.C. i a les primeres de la
nostra Era. El centre de la romanitzac'ió a les terres catalanes fou Tarra-
gona.
Pel que fa a les divisions administrativ.es romanes d'Hispània, foren
les segUents: a)197 a.C. Citerioa:-/Ulterior; b) 27 a.C. Tarraconense/B~tica/
Lusitània; c) 216 d.C. Tarraconense/B~tica/Lusitània/Gal.l~cia; a) 332 d.C.
Tarraconense/B~tica/Lusitània/Gal.l~cia/Oartaginense,,'i: e), 395 d.C. Tarraco-
nense/B~tica/Lusitània/Gal.l~cia/Cartaginense i Balears.
Aquest progressiu increment de prov1ncies té com a base d'una banda la
consolidació de la pres~ncia romana perè també la CTe:ixent diferenciació
entre la vida d'aquells territoris sota l'ocupaci6 romana. Recordem que
l'any de la darrera divisi6 (395 d.C.) coincideix amb la divisi6 de l'Impe-,
ri Romà (Occident/Orient).
Penò: aturem-nos ara en lli.'aspect estr:rétament lingU1sticde la romani~..;
. " :
zaci6. Els romans,' en ocupa~ Hispània, hi portaren:la seva ll~ngua: el lla.;,~
t'.f. Les llengUes romàniques,'com hem vist j'a en aquest. lli'bre, provenen del'
llat1~ Prec'i.semuna mica: les llengUes romàniques provenen del llat1 vulgar~
~ llat1vulgareI"a el niv.ell popu1.ar- 1 famiJdar de la llengua llatina~
que s'h~a ro:ftallunyant;del llatí clàssic i literariest'abJ.ert: entre els,
segles ~ i ~ a.C. Mentre el llat1 cl~ssic romania força estable, el
llatí~a]! evoluC'.ionava molt més ràpidamen~ (transformaci6 del sistema
vocàlic', destru:cci6 de ~a declinaci6 nominal., diminutius q1,:leocupen el
lloc dels mots prima~is,'etc. )!~ ~ix:t: el llatí vulgar portat a la ]fenínsula
Ib~r.ica pels soldat's.,mercaders,'etc'. romans va ser el que v.a donar origen
a les llengU?s rom~ïques hispàniques.
Cal dfr,' pe:rrò',¡ que el llat1 vulgar que precedeix. en el temps les llen-
~JCD rom~~iQ'¡es - no era pas uniformeo Aquest.pensament, '...
el posa davant nos-
----

tr.e :la '~ateixa: diyersitat de' les llengues romàniques KDQí~~~ .Ocu-
pem-nos, doncs, breument de revisar quins eren els factors que configura-
ven els diversos llatins vulgars en el seu procés d'evolució cap a llen-
gUes autònomes:
a)les llengües parlades
dels romans, les quals
p~obles indfgenes anteriors a l'arribada
~6
modificaren de manera. força important el lla-
tf vulgar hi portaven, en aquells territoris, els colonitzadors;
b)~rocedència dial&ctal i social dels colonitzadors: el llatf
vulgar arribat a les terres conquerides posseïa ja uns matisos, que
tenen a veure sobretot amb la zona d!on, procedien els colonitzadors
i potser també amb llur procedència social;
c )les ocupacions polftiques "posteriors als romans, amb les corresponents
pene~acions de noves llengUea, que conviuran amb les llengUes romà-
niques encara en estats molt primitius o ja més consistents, tot
aportant-los-hi trets modificadors o elements nous;
d)la intensitat de la romanització: aquest factor, que depèn de la
cronologia de la romanització i de la geografia del territori romanit-
zat, intervé en el sentit que a les terres menys romanitzades hi havia'
un llatf vulgar menys evolucionat per ell mateix dins l'esmentat
territori, però també un llatf més vulnerable als factors esmentats
dins els apartats ~) i c);
e)la vida polftica posterior a la desapaDció de l'Imperi Romà d'Occi~:
~
dent: - el coneixement d'aquestes dades ens ajudarà a explicar el naixe-: .
ment de llengUes ~XX diferents, per raó de la separació que h~
pogués haver entre els territoris sota dominacions polftiques ~0~~
2rKBdi verses. , com ara en el cas del període. d'arraconament dels po-
bles indfgenes al nord de la Penfnsula Ibèrica pels musulmans, perfo-
de que coincide:ix amb la darrer~ etapa del procés d'evolJució del
llatf vulgar devers les llengUes romàniques peninsulars.
¿Quines són les fonts de coneixement de què disposem sobre el llatf
vulgar? Presentem-ne les més rellevants: els textos literaris llatins
vulgaritzants (com el Satyricon de Petroni), els textos gramaticals que
corregien' els aspectes en

tiuB .detexlios en"'llati tardà (servien-'per explicar amb un mot col~loquial
aqu?lI"'mot çJ.;à~s;j;c:-.que' 'h~via, esdevingut inusu~ i ja no s'entenia), les
mateixes llen~es~{romàniques, en comparar-les, ens permeten de deduiirq-¡re:
c.erts f!en~menB jiadevien haver succe!.t dins el,llati. vulgar.'
Quant al naixement..de '.la llengua c~talana, hom la considera existent
a l'inicri del segle IX _.Aquesta opini6, la fonamentem en els testimonis
a~llats del català que trobem ~nn~ a l'interior dels tertos
llatins contemporanis. D'aque1il llati desc~rat i §:mb.: força manlleu's de la
~ . \..: I t
llengua romànica ja viva\ en diem llati. mediev.al. Els primers doc~ents
redactats de manera comp
~
ta en llengua catalana s6n del seg~e XII,' per~,
en tot caso,hi ha en aque :La ~poca encara un domini absolut del llatí en
l'1onbi-t esc"it. ~ ),. t.- MY""".J ~
(~k' ~
,-
ffiJrí '1"'"f\ 1f"-
~~JI
- --- --
-'
, }.:" .
"
-ri
v:; .:..'

¡ .
a) Els sorotaptes(~)
3- Romanalles de substitucions
lingüístiques pre-romanes
A l'entorn de l'any 1.000 a.C., comencen a penetrar dins la Penín-
sula Ibèrica onades diverses de pobles indoeuropeus. En realitat aquest
seguit d'onades indoeuropees correspon a dos pobles diferenta, amb llen-
gües diverses: els sorotaptes i els celtes.
Els sorotaptes són els més antics habitants indoeuropeus de les no~
tres terres i provenen de l'Europa centro-oriental, des d'on partiren pels
volts de l'any 1.200 a.C., fins arribar durant el segle IX a la Península
a través dels Pirineus Orientals. El nom d Iaquest poble té el seu orígen
en el s-e'-s. costum de fer c.ementiris d 'urne-s.
Es tracta d'una civilització que ha estat sovintment confo~~, amb
un cert f~namen.t, 'amb .l~ de Hallstatt (primera fase de l'Edat de Ferro),
tot i que correspon ~és aviat a la darrera etapa de l'Edat de Bronze (pr~
domini de l'agricultura, constitució de veritables' poblaments, etc.). ~b
la decadència de la cultura dels camps d'urnes (segle VIII a.C.), es pot
dir que fineix l'Edat de Bronze i que comença l'Edat de Ferro (metall que.
s'introdueix aleshores com a primera matèria en la fabricació d'utensilis,:
si bé no d'una~manera generalitzada, situació a la qual s'arribarà dins
els Països Catalans cap
Ferro és la de Hallstatt
a l'any 550 a.C.). La primera
i, encara que hi participaren
u
fase de l'Edat de
els celtes, ~
~k~
Els sorotaptes parlaven la llengua que anomenen sorotàptica, que
té importants afinitats amb el grup balto-eslau de llengües, amb les llen~
gaes orientals del grup indoeuropeu i amb el cèltic. El coneixement que .
posseïm dels sorotapte~no és, ni de bon tros, tan segur com el que tenim
sobre els celtes; tanmateix, i especialment (per als lingüiste~a través
de la toponímia (els top~nims són manta vegada testimonis de llengües i
pobles pre-romans), n'hi ha dades sòlides. Sabem que, dins la Península
Ibèrica, s'establiren d'una manera duradora a la Beira (Portugal), que
penetraren, com ja hem avançat, pels Pirineus Catalans i que seguiren la
ruta del Duero -port. Douro- (n~h~.ha ~ons~atacions toponími~ues a ~r-
~os) per avan~ar cap a l'oest.
~1) ~~ t~.~ ~ ~~-
--

\ J,yTf'Y~ v .-1 &f .
p ~ ~.:.f:/ ~~~ ~èJ ~b '-J~~--: .
~~-M- ~~ I~ r~ ~~ ~ ur ~~~ ;
Una demostració evident de la coexist~ncia de les llengUes cèltica i ~¡
sorotàptica 'nins la Península pot ser la duplicitat toponímica de l'ordr
~
:
de: Alp ( cèltic) / Alf (sorotàptic), aquest darrer topbnim correspon a un !.
poblament, avui deshabitat, que es trobava al costat d'Alp.
Les romanalles del sorotàptic dins el català són de tres menes:
, .
~
a) fonològiques~ la palatalització de 1- inicial en català h~
estat consideradatd'influència soro~àptiC~
L-tI1~.~~~
b) lèxiques: avenc, balma, barana; branca,lflumaire
l etc..
¿J 'l'IX"') ~~ I
e) toponímiques: ~ (a Argelers, hi ha restes hallstàttiques,
~
i a Arles s'han trobat ploms amb inscripcions
sorotàptiques), Carant, Tivissa (on hi ha una
cova amb hallstàttic), etc...
Per fi, cal dir que tenim testimonis (els esmentats ploms descoberts a :I
Arles) del manteniment del sorotàptic àdhuc fins als primers estadis de l'~'
cupació romana de les terres catalanes. De fet, el nucli de la població ca-
talana de l'Edat dle Ferro (els indoeuropeus havien assimilat altres cultu.:.;o
res que abans d'ells vivien en terres catalanes) romandrà de forma persis-
tent i anirà rebent de poblas v~fns o conqueridors diferentà formes de cul-
tura i de llengua, tot conservant alguns dels seus trets característics
(p.ex.: en català, hi ha força mots d'origen sorotàptic) o fo~ent la seva
tradició amb la d'altres pobles amb els quals, a través del desenvolupament.
històric,tindrà contactes (p.ex.: la cultura ibèrica, fruit de la simbiosi'
entre les an~igues fonnes de vida de la Península i les cultures grega «/
fenícia"A.~~)~
b) Els celtes
Entre els segles X i V a.C. s'estengué intensament per Europa un altre
poble de nissaga indoeuropea: el celta, que participà lateralment de la
civilització hallstàttica, que Ai era estranya, i que creà cap al segle V
a.C. l'homogènia civilització de La Tène (segon~fase de l'Edat de Ferro),
que cal considerar la cultura nacional dels celtes.
Dividim els grups celtes en continental (el gal a França
llengües que es parlaven als Alps, al sud d'Alemanya, etc.) i
landès,; el gaèlic o escocès,el ~, el br~tó, el còrnic i el
i d'altres ¡
insular (l'k~
gal.lès o

címric) .
Els celtes e~traren entre els segles VII i V a.C. dins la Península
Ibèrica i n'ocuparen sobretot l'oest, (al costat dels sorotaptes), mentre
que al centre es parlava el geltibèric (llengua que si bé era essencial-
ment cèltica pel que fa al sistema fonètic i gramatical, tenia taques d'ori:
gen ibèric en el seu vocabulari) i a l'est es parlav~evat de la zona -
nord-est, on hi hagué upa invasió celta sense relació amb les de la resta
de la Peninsula.
D'altra banda, el c~ltic de la Península correspon a uns dialectes
lleugerament diferents (de ~ ) dels del cèltic de les Gàl.lies ( del ti-
pus en ~)~
c) Els fenicis
Les romanalles del cèltic en català són també de tres menes:
a) fonològiques: la tendència del grup ~PS- a esdevenir!
en català té per a Joan
gen cèltic"et

."'."
:

~~.
Els elements basco-ibèrics del català general són de les menes segUents:
a) ~onològiques: la... causa de l'absènci~ de Ivl en una part impor-
b) lèxiques:
tant del domini català (aquesta consonant labio-
dental es conserva dins el subdialecte tarragoní, [
dins el dialecte balear, a l'Alguer i dins.e:l:...\ra-
¡
.lencià no apitxat) ha estat relacionad~ per ,~~
(]?~ Alonso amb la impossibilitat del bascos per~~
l'articulaci6 labiodental;
c) toponímiques i
';
~'
- -
esquerre, pissarra, estalviar, lleganya, etc.;
antrollGponímiques: -:La Segarra, Besora, Erts,
.
...,..,..'-
~ etc.
.'
,,,',
. ",

4~ Els germanismes medievals
Cal distingir tres menes bàsiques de germanismes antics en català:
1) els que ja havien penetrat en el llatí vulgar (burg, fresc, ric, sabó,
etc.), 2) els que s'introdueixen en català arran de la dominació visigòti-
ca, 3) els que tenen el seu origen en l'època de dominació franca.
En aquest apartat presentarem breument els germanismes catalans corresponents
a 2) i a 3).
a) Els visigots
L'any 395 d.C., alhora que les Illes Bale~s es consti tufen com a
província romana a part, l'Imperi Romà es dividia en dos: l'Imperi Romà
d'Occident (amb la capital a Roma) i l'Imperi Romà d'Orient (~b la capital
a Constantinoble). Ens trobem en el moment de la decadència definitiva del
poder de nbma. Els pobles germànics, provinents de Nord i pressionats pels
huns, comencen amb el segle V d.C. d'ocupar els territoris dominats fins
aleshores pels romans.
Els gots, del grup germàn~oriental, es dividiren en visigots (gots
occidentals) i ostrogots (gots orientals). Els visigots, instal.lats a les
Gàl.lies, establiren la seva capital a Barcelona entre els anys 415 i 418,
després la traslladaren a Tolos~, però durant el període 531-548 Barcelona
tornàa esdeveriir la capitalvisigoda. .. u._
D'altra banda, els vàndals (també del grup germànic oriental) saque-
jaren (425) i ocuparen (445) les Balears.
L'any 476 es produeix la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any;
507 el poble franc, en guanyar la batalla de Vouillé (Vouglé), oblig~~
els visigots d'abandonar Occitània (llevat de Septimà~ia) i d'afermar llur
domini de la Península Ibèrica, que esdevenia així refugi per a ells, els
quals feren de Tol~do la seva capital del 554 al 711, any en què Akhila II
demanà l'ajuda dels sarrafns en la seva disputa pel tron amb Roderic. D'aquesta
~añera, els musulmans assoliren un primer punt de domini dins la
Península. L'any 713 la invasió sarrafna es fa evident i l'any 725 els musulmansnia.
havien posat fi al regne visigbtic amb la conquesta de la Septimà-
¿Quina és la relació que existí entre els visigots i els habit~lts
de la Tarraconense? En un primer moment, cal dir que la cultura dels visigots
anà perdent força a mesura que passava el temps: es romanitzaven
-adoptaren la llengua llatina i la religió catàlica- lentament (sobretot
d'ençà que Toledo fou la capital del regne visigòtic).

Malgrat que els matrimonis entre visigots i indígenes no foren pe~
mesos finsft l'any 655, la relaci6 entre aquests dos grups humans fou fo~
ça intensa. En s6n. testimonis: a) la gran quantitat d'antrop~nims visigò-
tics que es groben a les terres. catalanes durant aquest període, b) la
reconstrucci6 de les genealogies comtals, c) els topònims visigòtics i
d) l'existència de costums funeraris visigòtics assimilats de tal manera
que no permeten als especialistes de determinar l'origen ètnic de certes
sepultures. Així, els visigots passaren aviat de ser conq~eriddrs a ser
pràcticament membres de la comunitat autòctona. Sabem que posseren una
preparaci6 militar superior a la dels indígenes i que contribuïen a for-
mar els quadres de l'aristocràcia.
b) Els francs
Elg'francs eran un poble germànic que constitura el fruit de la
fusi6 de diversos grups ètnics del Rin inferior i que ocuparen les Gàl.
lies, on es fongueren amb els gal.lo-romans. L'any 732, amb la batalla de
Poitiers ( o Piteu), els francs, encapçalats per Carles Martell, aturaren
l'expansi6 dels musulmans, i l'any 759 ocuparen el Rossel16. A poc a poc
s'aniran establint al territori anomenat tradicionalment Catalunya Vella
-la Marca Hispànica- (Girona -785-, Barcelona -801-), tot empenyent els
sarraíns cap al sud.
El darrer terç del segle IX representà l'inici de la dispersié de
llImperi Franc, que havia assolit el seu moment més glori6s amb Carlemany
(742-814).
Pel que fa al govern de les terres catalanes, cal destacar en aquest
,,? I
període Guifre el Pe16s, per raó de la seva labor d'unificació política,
de repobl~ent del Ripollès, d'Osona i del Bages (que comporta l'enceta-
ment d'un procés de creixement econ~mic, consolidat el segle XI), així
com per l'inici del camí cap a la independència dels seus comtats repec-
te dels francs. Ara bé, cal esperar l'any 985, quan el comte Borrell II
es troba obligat de recuperar sol -sense l'ajut dels francs- l~s terres
perdudes a mans dels sarrarns, perquè es consolidi el trencament amb els
francs i eà confirmi la independència política. Aquest camí viurà una al-
tra etapa fonamental amb Ramon Berenguer l (c. 1023-1076) i Almodis -la
seva muller-, que aconseguiren d'aplegar el conjunt del país sota una ma-
teixa autoritat i promulgaren el nucli inicial del codi dels Usatges de
Barcelona.

En realitat, el contacte entre francs i catalans no fou, ni de
bon tros, ~an íntim com el que existí entre visigots i catalans. Si més
no, aixb és el que hom dedueix de la documentació que en possefm, de la
qual es desprèn que el poblament franc a la Catalunya Vella va ser pràc-
ticament nul.
c) Testimonis lingUistics f
r
I
Dins el català hi ha força germanismes medievals. Pel que fa al ¡
- - o..V\. I
~~I _/~ I
na;~tc.;
lèxic comú,
són
s6n.mots
mots fràncics:
gbtics:
adobar,
aren~a. bre~ar,
alou, ardit,
buada,
bornar,
espia,
falda, . i
Així mateix, hi ha uns quants germanismetoponímics(en esqu~~~.e~ -~: ¡
Gisclareny, Gombreny, Castell d'Alareny, etc.; en -riu: Arderiu, Gitarriu,:
Escarriu,'"etc.) i molts gennanismes antroponímics (Ferran, Arnau, Beren- .
guer, G;iabert, Guitard, etc.).
---

',0
- -----------
Un''dels eP:t:~ód.~s'claus en la histbria de la Península Ib~rica ds l"ocupaciiS
.)II,usulmana,la qual s "iniciA els primers e,nys del segle VIII;,1, si bd des 'de la fi
~~: _. . / ,.. _ . A..
; d~l segle' XV.i::sBnse"poder poHtic, en cap terri tori, penins~ar, s" estengu' fins al
o,~{aegle"XVII, :..
" Ben, aviat,
,quan 'e~
~
....
produ! 1"expulsi6
les terres
dels moriscos.
corresponents als
~
'f..
pàlsos Catalans quedaren
"sotmeses a la invasi6 musulmana,
...
llevat de les BaleBrs, que fen restaren lliures fins
a l"inici del segle X.
La reaoci6cristi~na., em.pes~,pels francs, permetd
que l"any.~. 801's"ocup~ Barcelona. El conjunt dels
¡
d"anarfrecuperant terres fins
, t ~
territaris ooupats pels
pre-catala.ns(els habitants d. l"antiga provincia Tarracone~se que havien fugit cap
;
,':,~l nord per ¡a invasió musulmana i que havien tomat a penetrar dHls la Península
,o ;}. , "
':. amb els fra';;cs co~ a ceps ~ili:t~s) fins aleshores, l"anom~em Catalunya Vella;' Hom
- ~
,parla d"aquest mo~ent histbric'per situar el naixement de l~ naci6 catalana, que
t~ com a fonament immediat l'esforç unificador i repoblado~~dut a terme pel comte
Guifre el Pe16s (o. 840-897), tot i que el nom de Catalunya,no apareixer~ fins al
, ,
segle XII.
Desprds d"una ce~a immobilitat de la frontera entre els' dominis
,
cristians i els
musulmans, aquells primers reprengueren el camí cap al sud ~ conqueriren ~M~MK
~ LLeid~
. ~
(~149.J i Tortosa (1148), en un primer
ÍI
perío~e (Catalunp Nova). En una
,; segona etapa" es Conqueriren les Balears (Mallorca 1229,Eivissa 1235 i Menorca 128?) i
s"hi conati.tu! el Regne de Mallorca. Gaireb' alhora, es CDn~uerl Val~ncia (1233-1245)
,-,'
i s'hi establí eFRegne de Val~cia ' :~.
i:
La pres~cia morisca, cora ja hem avançat, es mantingu~, 1Un cop ja els musulmana;
. ~
dernotats militarment, fins al segle XVII,
Aquesta expulsió perjudicA especialment el
en qu~ foren expulsats de la Península.
~
País Valenci~, lss Illes Balears i la
,
zona de la part.'M~~ catalana de l"Ebre, on sempre foren m¡§s protegits que a
la resta de. la Pèníl"!sula' ..' i on tenien una funci6 m~s importánt. en la vida,econbraica.
. ,
De 1 'ocupaci6 ,musulmana, hi ha ~bits on la petjada que,ien qued~ fou minsa (p.ex. z
,'o _ ,q
el [j'ret), perlln"hi ha d'altres on la petjada fou vigorosa)(p.ex.z agricultura,
ci~cia -potser conv' de recordar l"extraordin~ria import~~cia de la ci~ncia musulmana
en l 'Edat Mitjana-~). '
o'
------
"
\.. "~'
'..i
'.'
"

La llengua tambd fou un Ambit on la pres~ncia Arab fou ~~
ben.transcenden~. sobretot en M~V~~~, aquelles zones on la dominació
,'must4manafo_~",dsduradora (el'Pe.!sValenciA. les Illes ~lears i la Catalunya
.'Nova).Testimonis lingD:!stics Arabs en catalA són: .~
. .~
a)l~xicsl albercoc. alberg:!nia,alcohol. ~,càrxofa, catifa, ~.
garb:!, magatzem. rambla, tassa, etc. ,
b)topon:!mics.Albaida, ~ i ~ 'fill de'i 'fills de'(p.ex..Benifaió.
BenigAnim).les Borges Blanques, Masquefa, ~,etc.
. .
Al costat de la via fonamental de penetració d'arabismes (l'esmentada invasió
musulmana de la Península), n'hi ha d'altres de carActer secundari I a)la dominació
catalana de_:Si~lia. illa que tOt,abans 'havia eatat dominscL a pels Arabs, b) el
renaixement" del comerç europeu durànt els segles XI i XII;:" que genera'-fcrça cCDntact_
comercial;U'Bmb ports del nord de l'Africa,...
ConvA de recordar. a mds. que la llengua ~rab feia una funció de mitjancera entre'
les llengDe~ ( i la cultura) 'orientals i la nostra llengU, (et. l'apartat que hem
dedicat ~~~%%~N*» a l'irani en aquest llibre).
~
D'altr_ banda. el berber. llengua camítica del nord de:~,
~
l'Africat veina i
v:!ctima de l'~rab. llengua sem:!tica, dei~ tambd pet jades [lingD:!st!ques en territori'
~
catal~. No podem oblidar que el nucli essencial de la inv~si6 musulmana era majori~-
~~
riament berber i provenia del Magrib, zona on els bsrbers~~enen un gran arrelament
i que MM.-q. ocupaven en gran part. ~ Aixb no obstant, la llengua "oficial"
!dels
invasors era l'Arab, raó per la qual els arabismes: s6n tan nombrosos en catalA
~
i els berberismes hi s6n tan escassos. I!sa dir que els berbers;;vivien. ells tambd,
"..",.._0:' ..
una~bitzaciólingD:!stica" ~ afaverida per les n~tables difer~nciesdialec-
.;.;,
tals del berber ja aleshores;' per l'Os religiós de l'Arab~i
~fi
pel fet que 'l'Arab era
o,' el vehicle lingD:!stic unitari de tots els invasors.
i
Us oferim tot seguit alguns dels minsos
testimonis lin~D:!8tiCSberbers en catalA.
, ,
'. .
~)l~xicsl genet, tagarot,etc.
b)topon:!micSIBotisant,~,Benimall~etc.
---
"
:{.
'.~"
..

"7:-E1s cultismes
Els ouJ.tlismes s6n aque1.1.s mota que han estat man1.J.avats dea llatí O>
del grae a fi di'omplir un bujj.t; dins el l~xic catal~. La característica
fODllal que def!ineix els cultismes &s 1 'abs~ncia d.'evoluo&&.Mentra que
els mots hered!i.taris v.:iuen UDlproc&s de canvi de la se.:va forma,' pmc&s
que intentarem de descriure sistem~ticament en aquesta obra, els cultisme
viuen una m!mi.ma adaptaai~ a l'nora de ser introdu'-ts dins el catal~ i.
..
despr&s. hi ~manen generalment inalterables.
De o.ultismes~en catalh~ n'hi ha d'ençh dels pDimers teJ!5tps. Tan bon
punt ]Ja llengua eatalana arriba a 1 '~bit: esorit li cal d'enriquir el seu
vocabu1ari i cerca dins la llengua llatina &1 mot que expressi el ooncep-
te que .fins aleshores:> no ha.via tingut; necessitat d'explicar._ -u- - 1~!;I,
4--.81 11 fi ~-'f
La. in1ïmducc:i.6 de cultismes dins el catal~ medieval t:é uns. moments
~"I~ especd.alment importantst
a)Ramon L1.W1.JL, I que incorpora força oultismes al catal~, alguns
dEE1ls quals ~"XX1(1t~~ tnigaran JQpY bastant de temps a
ser intnoilu'-ts dins altres lJ.¡engUes;
b)eJ.s crod~s legislatius primerenos(el L1.ibre de les costums de
Tortosa,.etc..)
o)Arnau de Vilanova,~ancesa.' Eiximenis i Ant10mL Canals durant sJ.
_.sql.e
nv;; -
d)la Cancel1.en:La Raial. (les Ordinacions. Palatines de Pere el Cer:
ñ1omd~s;. B8mlat- Metge, Jaume de Gonesa,Bemlait Miq~~}.,Bàrttomau
Sirven1t.,'eta:. ) ;
e)Pelip de -MalJ1a,' que util:iit;zava un lJLenguatge faroit de llatinil
mes, Mhuc amb innovacions e1l'U.dites de vegades mold; agosarades
f)el ~ïrant 10 Blanoh i el Gurial e GUelfa;
g)els humanistea. de l'ordre de Jban Ro!s de Gore:lla i Herran
Valent!.
Quant als sectors on t:ingu~ m's tr.anscend~oia l'da de cultismes,'
nfhem de destacara a)l'Esgl'aia,t b)la documentaoi~ jur!di~a i administra
tiva i c)els tractats oient1.fics.
Actualment els cultismes. s'intnodueixen sobra"bot en la terminologia
- ---

'-..
- ~ -. _ u__..._
cient1fic~ e p.ex.:Qu&1tum., 'te1esaop:L,etc.), especialmen1;, en J.a'
biolog:üa, on " al costat d'una. enorme varietat de fomnes populars sin~ni-
mes, b:i. ha el Dó~ t~nic internaciona1l.,' que ~s un cultisme.
n.'altra bandBi,1 hi ha mots la família sencera dels quals 'es c:ompon de
Ei
cultismes. (p.eL :aot&:,' actuar,. acta,'eto.) O) famílies dE[.mo1ts en qu~ troben
una «ombinaci~ de :fformes heredd.thries i de cultismes (p.eX!. :poble/popular)
En el caa d'um mot hereètiitari dins la famíl:iia derivativa del qual hi h~1
cultismes;' parlem de pseudo-der:iivats(p.ex.: MUNmJS>:m~n i MUNDIALE>!!Wa-
" ...-...
dial; doncs:mundial no ~s un derivat directe de m~n, sin6 un'pesudo-deri-
vat).
lP.in:s Ditot. hi ha vegades que d'una '6Ilica paraula (p.ex.: els mots
llatins IGNORAREo COP1IúA), en provenen dues catalanes, l'una ~s 1 'he re.-
dithria~(en aquest cas: enyorar i oobla} i l'altra ~s el oultisme ( en
aquest oaa: ilm.orar i o~'Dula}.D'aquesta mena de mots, en diem al.l~t1lOps.
Ea oerts oasos,' els cultislJ1es han anribat a arre1ar popularment 1
aim,' de vegades: els ha fets evoluoionar l:Jleument..~~
De vegades.,
una. paraula ~erecBlità:rrl.a ha vi~t frenada la se~ e..v,()lucd~ normal peJr
imf!lu~aia de 1 '~bit en qu~ s'utili.rt;za quan aques1; mnbit ~s oulta:; Tant
eia. el primer oas, c.om en el segon, parlem de- semicuitismes (p.eL t re'p;la
-el mot )t hereditari corresponent ~s rella i com a oultismes de la mateiJ
fam11ia hi ha rarollar,1 r~aoi6 ,letO., amb aonservaoi~ de la !! post1i1m.iK
ritzat ~ oom ara ael part mot hem me1;Mera,; d'inoloure que haaquells passat cultismes a mettafa que 'xacra s'han o vulga- defec::t;.
ooult'o mettld'ara 'engany' " o el sufix -~rum. usat amb un valor :Untensiu
Je. grandio:sitat inconsisten1; , crom ara a xerrat~rum.,
- ------
I

"
'.t:.:,'.
"-'.1"
'\ .
..... .... .__ _n__ ___
8 -L'J'occith
--.-.-----
La prea~ncia d& mots. occitans en catalh pot ser de tres ordrea
diferents: a)literari medieval,b)mode~ general, c)modenn dialectal.
COm sabem,' un seguit de poetes cuJ.tes catalans dels segles XII i
~
XIIJl escriuen en l'occith. literari dels t:no:badOrs.Entre.aques1¡s escrip-
,
tors cataJ.ans,'podem esmentan Cérvem de Gir,na,' G\J.i1.1em de Berguedh.,'
Guillem de Cervera, Ramon Vidal de Besald.,' Jofre de 1'oim, etc. E1.s dos
dldners,' a méa:.,' esoriveren sengles tractats de preceptiva literh:tTia, dins:
els qual~xs'esmenaven també ds catalanismes dels trobadOrs catalana
,:.~"
en oceit~.
Occd:tiAnia visqué intensament vi.ncuJIada dEIS deJ.s punts de vista po-
lít¡ic,i ec.~es.ih.s.tic i cuJ.turaJ. amb les terres catalanes ¡ffins després.
de 1la umi.6 din~std.ca de cstaJ.ans i aragonesos.. En realitat, el re:freda-
ment de les. re:Jia.cions entre les d'ues cX)munit~ts, es. produeix arran de la
der:notaque sofriren enf:nont de1.s francesos en La batalla de Mm-e.t (1213$)
i eB cronso1!i"da en la mesura que hi ha un, 110mb,dins la política catalana,
que ara s 'adrex.ta:t'~cap aJ. sud'.En aquest sentit, convé de recordar el Trac
tat de C()rb&il (1258),'a través del quaJ. Jaume,1: s'o.-Liga a no re.ivindica:
lea terres occitanes pe:t'dudespel seu pare Pere I.
~.
Matisem, perb una mica: la poesiá catalanamedJievalfins a Ausiàs
March viw. clafertad'oce1.tanismea. RamonLlull escmu la se:va poesia
(aontrm:-:iiament a all& que fa en el cas de la prosa) en occ1.th.. TanmateiJ
hi ha un procés, de cataJ.anitzae:icS de la poesia,' que passar~':. pen etapes
a:om ara la de l 'exist~ncia d'una llengua 1bÍbrida catalano-aprpvençalada
ela que t:JrObemal Llibrede Fortnma i Prud~cia de Bemlat Metge o al
C'8.I100neret de Ri'Doll)¡ o la èD'un catal~ tacat de provençalismes (Andreu
Febre:n'i ~ins Jordd de Sant dordi);
En un altre sentit,1 convé de recordar 1Ja participacicS d.'autors
catalans a les, justes po~tiques de la Sobre,q:aya Com'Danhia de Tolosa,' q1
ea regien per les LeyS d'Amo:r. (1323) de Guilhem Molini~11';CJna 'mirt1acicSJ
d'aix~ dou el Consistori de la Gaia Ci~ncia de Barcelona(1393) i els
llibres,de Lluís d'Ave:nç6(Torcimany) i de Jaume March(~~e~e__eoncor
dances) per a la redaccicS de poesies~
Alguns de-ls occitanismes qu. tJ10bem en la poesia (àdhuc sovint aJ
--- - -- 1

av.en a textos en prosa) cataJ.ana medievaJ. s6n e~s sagUents: baudor 'aJ.e~!:'
g:ttia',1J.ausor 'J.1Joança',iJ.ausenp:er '~]agote]1:J.air6 '~]¡adr6:'':U:¡Z
Pel t'f;le fa aJ.s occitanismes del. catalh actual comd, n 'hLJia pocs de.
segura. Probab~ement s6n occitanismea: em'Datxan 'impediD', :fJais6'manera',1
beutat 'beJ.J.esa',.e:ava:tix 'franc~s'.
Els ocoitanismes que es t1!oben, per ra6 de-J.vebatge geognWC,1 dins
eJ. catal~ septentrional s6n m~s nombrosos: 'Peire:Jt'paJ.e18a','veire 'got','
~ .
deatetar 'desmamar',' araire 'arada',' ~ 'leig', pastre. "pastor' ,'codena
'cotna' .
- -
I
.'.~~ .~.
..~...
...

~ -El franc~ s
El cataJ.~ s 'ha enriquit de manera força intensa de francesismes. Ja
en l'Edat Mit jana tnobem molts. de mots d'aquest origen vinc:u1.ables aJ. llen-
guatge oortes~, aJ. m6n de la construcci~,et~., com ara s6nz arn~s, esten-
dard, 1!.2-,i jaQueta, 'DaJ.afn~.." ~tera,; rop:iclen,olarabo:iia, xamfr~."xemeneia.
most i vaJ.1Iers"iet er.
~a aJ.tra ~poca de~notable repercussi6 lingU1stica dal franc~s sobre
el oataJ.~ ~s el moment neoclhssic o la Il.lustraci6.
Francesismes moderns s6nz consom~,lentrecot,croQueta, 01LiH, hotel,.
fitxa,neaessen,xofeD,~e~,somier,&uinQué,etc.
D'altra banda ,1 dins la Catalunya Nord hi ha un nombra important de
francesismes que no tr.obem a la res.ta de terres catalanes,' els quals s'ex-
pliquen, evd.dentment, pel fet de :ffiJnnar partt de 1 'Estat franc~s~
~~~~~~,' d'ançh del Tractat de2s Pirineus (l659).Posem-ne aJ.guns
testimonis: muleta 'tmlita: 'bD1Janp:er 'flequer:' ~ 'batlle: preSQUQ; 'quaAI
si ',~ 'baguJ.' ,I cana.r1t '~eO"'.

- --------
lO-El castellà ~ l'ara~n~s
La reiaci6 entre llengUes geogr~ficament vetnes acostuma de IIIA1P'Xt1llQtdlfl.III'ITX1!'1I151rt
generar-hi reper~ssions, sobretot si entre les comunitats que les parlen han existit
lligams polftics intensos (confederacions, dominacions, etc.). Aquest &s el cas del IHITt
català i les llengttes araeonesa i castellana, la primera de les quals, indiscutiblement
autònoma en l'Edat Mitjana, avui &s considerada sovint un dialecte de la llengua castellana.
Hom sol fer referència al proc&s d'ocupaci~ musulmana i al posterior proc&s de reocupaci~
cristiana de la Península Ib~rica com un dels factors determinants de la formaci~ diversa
~
de les llengUes romàniques que s'hi parlen.
En la primera fase del proc&s de reocupaci~ cristiana, els catalans ~ tenien una
vinculaci& po1!tica, cultural i eclesi~stica mont estreta amb Occitània;Despr&s,a causa,
de primer, de l'establiment d'una monarquia 1fuicaper a Catalunya i Ar~, de.la segona
etapa de llexp~i~ catalana cap al sud i de la desfeta militar occitano-catalana contra
- ,
els francesos, .els interessos catalans, si b& sense desvincular-se de manera n absoluta
dels dels pataos vetns del nord, IJ1I11AI~A~t1!'.~X.es giraren a poc a poc cap a la Península.
Les conseqUències lingU!stiques d'aisò s~n diverses i es concreten especialment a partir
del'''segle XV, moment en què, l com ens diu el professor Colon, es produeix un canvi de rumb
i les preferències l~rlques del català es decanten m&s cap a les castellanes, 11 mentre que
abans aquest decantament es produ%a en relaci~ amb l'occit~.
Però cenyim una H mica m&s la matè:a:i.ad'estudi i situem d'entrada el cas aragoMs. Amb
la contederaci~ catalano-aragonesa iniciada amb Ramon Berenguer IVes constitueix una ~ca
monarquia per a Catalunya i Ara~, a l'entorn de la qual slestablir~ una Cancelleria (on
treballaren força redactors aragonesos: Johan de Coloma,...), I~X\.AX.ltA1!'..~ la qual
alternarà l'l1s del llatí amb el del catal~ i IIXIiliJnll~.~]( amb el de l'aragoMs. La trans-
cendència de XDH l'aragoMs en el catal~ durant l'Eif~t Mitjana no &s pas ~ menyspreable
, com tampoc no ho &s la del catal~ en 11aragoMs durant el mateix període, i J:IM,XII cal
suposar que en certs estaments hi havia un coneixement força general de l'aragonès. Això
explica, per exemple que en un text catal~ de l'an;y 1314 trobem aquest íragment:"Segons
hom diu en Aragon, porets fer dluna via dos ...~.~A. mandados, avar Serdenya IfI et tractar
la pau"(Finke,Acta Ara~nensia,III,254).
D'altra banda, el professor Coromines ~7YWRXtTX...x~WTTW~~YIXI~I~](](X postula una XIII
influènciaaragonesa en la introducci~en el català de mots com l!!2, p:aiato,etc.
--

-1.1.-L'itali~
A partirde l'abamen1i.: del s~le XIII, èxistiren oontactes moLi;'
importants 'amb Ithlia, sobretot a Sicília, a Sardenya i, posteriorment,
a Nhpo~.
m. zeni1t d'i'§queats c:ontac1tea,' pel que fa a la penEEtracrl.6 d/italianis~.~
mes, en la l:1iengua catalana,' el podem xifran en la segona meitat del segle
XIV;i en tot el se:gle XV.
FO~im-ne alguns e~emples: artesà,macarr6, saldo,~ant~,
Un esment especial demanen les traduccions catalanes medievals de
llibres italianes, les quals incorporen una"gran quantitat d'italianismes.
sense crontinu1.tat, especialment Jia traducci6 feta per Andreu Febrer de la
. ~~.
C'ommedia -de Dante Alighieri,\ pe:n~ també la de la Fiammeta o la del Decame~
~ de Boccaccio.
Més modezms s6n els italianismes eneralitzats dins el català de 1 'orp
dre de ~iano,batuta"casino,canterano,etc.
Entre els ital:iianismes del català, hi ha W1 grup que hem d'estudiar
apart: els que només es 'troben en alguer~s, pen ra6 que 1 'Alguer forma
part de l'Estat itailà: esvilu~o 'desenvolupament', cam~~voro 'camperol',
assai 'mol..t, sovint;' massa',' biara 's~gol' ,etc.
...--.-

1. 2.-EJ. sard
DliíB'1.'algue:r?:lIft' subdialecte 'del dialecte oriental del catalh, hi
ha, per raons del contacte íntim amb la llengua .sarda,'un seguit de s~...
dismes, com aras fnucar. 'nevar', b~rtuil.a 'alforja: ~ 'egua: ~ 'tmlja'
, .
.
. sue:!! j § ,al . . Zl.na surera !" '.' ".
El 'cas espec1ficr de l' Alguer t~ la seva rM hist~rica en el fet que,'
l'any 11354,
moni~s., els
catalaP,s';
un any despn~s de: la conquesta de Sardenya per B'ere el Ceni-
habitanta de la vila rebel de l'Alguer van sen substituïts per
-----

La lJJ.engua catalana t~ dues menes diferents d'anglicismes. D'una banda,
la m~s general i moderna,! que t~ una forçaespecrl.al en el. cas de l'esport,1
del. menjj:Lr, de la premsa, de la ci~ncia: esport, crol, fubbol, ,g,:olf; bistec,
.. ,
nosbif; interviu, rep?>rter; es.t~dard:, flash, etc..
L'aJ.tre"cas important d'anglicismes del catalh. ~s el seguit; de roma-
nallea l1ngt1!stiques qU&...de-ixh e~ el catalh. de Menorca la" dOminacicS anglesa
durant el, segle XVIII (1708-1756,11763-1782 i 1798-1802). Teatimonim a'aix~
, -
scSn: xoc 'guix':plli~L-vnr&U (de 1 'angl~s chalk), bo!nder 'balccS" de vidr:lisrea
( de l'an~~s. bow window), flor 'paviment de fusta'(de l'angl~s floor),etce
-----

o'
1.'1 -L'americh ind!,g:ena
El cata1.h ha rabut,' a trav~s del castellh, un nom~s grup de mo.ta
d~ les llèngties prEl-colombi.n::ea d' .Aín~m.ca (aateea,'cB.Dibt'qu!txua)~' Aqueat
f:D.uix neiix amb el segle XVJLi sovint incorpora' paraulea que han arribat
a ser internaciona1.s (tom~uet,' xocolata, etc.). Donem-ne uns exempleaz
butaca.,; taur~" hurach, cacau,' tabac,' ta'Dioca.
- --------

J.ç--E1. cal.6
EJ. ca1.6 ~s 1.a llengua intenlacional de1.s gitano s. Com sigui que 1.a
pre~ncia de gitanos en terres catal.anes ~s ja força antiga,' es compr~n
que e1. cata1.h tingui certs e1.ements presp:s de1. cal.cS." els qual.s, si b~
scSn especialment predbminants amb un ds argbtic (p.ex..: ~ .'ï~anive1t~),
tamb& s'h-an genera1.itzat dins e1. niv~1.1. co1..1.oquial. de 1.a l1.engua (p.ex.1
hal.ar 'menjar'': xaval. i xava1.a. .'noi ,1 noia' ,: "pirar 'anar-se'n').
.~.-'.

:.
/
;ib- L'irani ,1
Del grup ireno-ari de llengües.han arribat al c~talà motS
/
diver-
sos: uns a través de l'àrab (farbaca, espinac, citoal, llimona, etc.;
sovint es tracta de noms de plantes o espècies provinents dels pafàos de
llengua irano-ària), d'altres a través del llatí vulgar parlat pels le-
gionaris romans que lluitaven en el front oriental de l'Imperi i que de~
prés foren traslladats

..
-it-D'aJ.tres llen¡;ct1es
A fi ci/evitar de fer una llista inaaabable de llengUes, n'aplegarem
un segui1i sota un sol encapçaJ.ament L'aJ.emany ha fornit aJ. catalh un nombri
bastant reduI1i de mots, la major part dels quals scSn de oaire científic:
feldat>§!t, zeno i .!!n.ç.,'et; o~. .
(;;;;)
D'aJ.tra banda, mo:uta dels oasos qu~m recolli1i fins ara ooimesponen
a mota. que designen ens "vincu1ats espeoial.ment a'la llengua" d'origen., . Així:
el mo1i fiord, del noruec-; el;" mot"/.2:1Q. d'd'JIII8er1and\s; el mo1i corbata, de1
senbo-crém1i ; et c .
---
:.
",.