I tugal), - -- - Institut d'Estudis Catalans

"
el francès, amb uns tractaments evolutius singulars, explicables per
la Història, i un grup coherent de llengues més fidels al llat1, que es
compon de l~occità, el català, el castellà (amb l'aragonès i el lleonès)
i el portuguès, però en aquest grup més conservador hi ha una nova
dissonància: el castellà.
L'any 1952 Francesc de H. Moll, en la seva Gramática hist6rica
catalana, s'ocupa del tema sens.e intervenir directament en la polèmica.
La posici6 del Dr. Moll~és gal.~o-romanista i defensa el criteri que
"el latm de.l que procede el cat~lán era más afi.n al lati.n de la Galia
que al de Hispania", com farà més tard de manera semblant Germà Colon.
Francesc' de B~ Moll ens forneix llistes de mots i de trets gramaticals
que palesen l'existència d"una llunyania entre el català i el c'astell~.
El professor B'ac1ia l'any 1955 ~ treballà aquest tema po:lièmfu.
Badia contraresta l'argument ibero-romanista de la localitzaci6 geogrà-
fica del català dins la Península Ibèrica amb arguments de l'ordre de:
a) el territori de la Cataluny~, durant el per10de de dominaci6 romana,
era, com la Provença, un cam! de pas de, grups humans i, doncs, d'innova-
c'ions lingU1àtiques,. m) l 'oJ!'ientaci6catalana devers el sud de la Gàl.lia'
d'ençà del segle VIII i fins al segle XII és evident. Ara bé, tampoc
BMia no es decideix per la teoria gal.lo;':romanista del català, perquè
ohserva que es produeix un t,omb radical dins la v.ida catalana cap a la
Pen!nsula Ibèrica, 71 qual queda reflectit en fets com ara l'expedici6
a C~rdov.adel 1010 , l'expedici6 de Ramon Beren~er III a les Balears
l'any 1114, la confederaci6 amb Arag6 l'mlY 1137, la c?nquesta de la
Catal';llyaNova i dels Regnes de Mallorca i de Vc.lència,etc. La conclusi6,1