La constància d'un pobre orfe - Diari de Girona

Accents#595
Diari de Girona Suplement d’Oci i Cultura
DIVENDRES, 13 DE FEBRER DE 2009
CINEMA
El protagonista de
«Sobrenatural»
continua passant por, ara
amb el retorn de Jason a
«Viernes 13» >PÀG 3
LA FITXA
Regne Unit.
2008.
Durada: 120 min.
Gènere: Drama
romàntic. Direcció:
Danny Boyle.
Guió: Simon Beaufoy.
Intèrprets: Dev
Patel, Freida Pinto,
Madhur Mittal, Anil
Kapoor. Albèniz
Centre (Girona),
Oscar Girona i
Platja d’Aro, CatCines
(Figueres), Cinebox
(Salt),
Kyton (Palamós).
MÚSICA
Veus masculines
Matthias Goerne, Miquel Gil i Toni
Beiro ofereixen aquesta setmana
tres concerts que abracen
diferents estils musicals >PÀG 8
Qui més qui menys, tothom ha vist en algun
moment de la seva vida televisiva el concurs
¿Quién quiere ser millonario?, un èxit televisiu
arreu on s’ha estrenat gràcies a un format que
convida a la màxima tensió a l’hora de fer possible
el somni de convertir els seus concursants
en futurs nous rics. Danny Boyle pren, a través
d’una novel·la anomenada Q&A, l’excusa argumental
d’aquest concurs per explicar-nos la
vida d’en Jamal, un de tants nens orfes i sense
recursos que malviuen pels carrers de Bombai
però que gràcies a la seva constància i a un xic
de sort, està a punt de deixar enrere el seu trist
passat per convertir-se en un dels homes més
rics de la ciutat.
Per a les seves celebracions:
sopars de colla, aniversaris,
batejos, petits casaments…
Vine a:
Per a més informació, telèfon
872 08 07 00
o consulteu web: www.duplexrestaurant.es
Rda. Ferran Puig, 39 baixos · Girona
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
MENÚ DE GRUP
CARLES RIBAS
Pica-pica de:
Amanida de l’hort
Embotits amb pa de coca amb tomàquet
Croquetes
Calamars andalusa
Xipirons saltejats
Segon a escollir:
Entrecot a la brasa o amb salsa roquefort
Dorada a la brasa o al forn
Postres, beguda i cafès
Preu menú: 20 € (IVA 7% inclòs)
SI CELEBRES EL TEU ANIVERSARI
NOSALTRES POSEM EL PASTÍS DE FRANC!!!
CONCERTS
Pop naïf
El duet menorquí establert al Baix Empordà presenta a
Bescanó i Girona el seu disc, «Sa roba estesa», una bella
col·lecció de cançons de pop intimista >PÀG 9
«SLUMDOG MILLIONAIRE» EL DIRECTOR DE «TRAINSPOTTING» ENS PORTA ALS CARRERS DE
BOMBAI PER CONTAR-NOS LA HISTÒRIA D’UN NOI QUE ES FA MILIONARI EN UN CONCURS TELEVISIU.
La constància d’un
pobre orfe
De fet, aquesta mica de sort a l’hora d’encertar les complicades
preguntes que li plantegen en el concurs fa
que l’equip del programa sospiti d’alguna possible
trampa i obliguen el noi a passar un interrogatori policial.
Serà en aquest interval de temps quan anirem
descobrint l’origen de la seva suposada capacitat intel·lectual
i, per extensió, la història de la seva vida. Sens
dubte, aquesta manera que estableix Danny Boyle a
l’hora de contar-nos una història, en el fons, més que
vista, esdevé l’al·licient més engrescador de Slumdog
millionaire i proporciona a la pel·lícula un suggerent
sentit del ritme narratiu que fa que l’espectador quedi
gairebé hipnotitzat al llarg de tota la projecció.
Cal destacar que el procés de distribució d’aques-
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
ta pel·lícula s’ha esdevingut com una mena de metàfora
del que el film ens vol explicar. Ben pocs confiaven
en una pel·lícula que explica les misèries
d’uns nens orfes interpretats per actors novells i totalment
desconeguts, fins al punt que en algun moment
es va decidir estrenar la pel·lícula directament
en DVD. Els que confiaren a cegues en el projecte
(Danny Boyle al capdavant, òbviament) ara poden
veure reconeguda la seva aposta gràcies a la multitud
de premis rebuts i al fet de convertir-se en la pel·lícula
revelació de la temporada. La cirereta del pastís es culminarà
de ben segur en la propera cerimònia dels Oscar
que, si no hi ha sorpreses de darrera hora, donarà
a Slumdog Millionaire la majoria de premis importants
de la vetllada.
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
DE DIMARTS A DIVENDRES
menú diari al migdia a
9,50 € (IVA i beguda inclosa)
amb 4 primers
i 4 segons plats i postres
Cada dia en el menú,
un plat especial
AVUI DIVENDRES:
orada al forn

02 PUBLICITAT Accents
DIVENDRES, 13 DE FEBRER DE 2009 | Diari de Girona

LA FITXA
Estats
Units,
Gran Bretanya.
2008.
Títol Original: “Friday
the 13th”. Gènere:
Terror. Direcció:
Marcus Nispel.
Intèrprets: Jared Padalecki,
Amanda
Righetti, Danielle
Panabaker, Travis
Van Winkle. Oscar
Girona i Platja
d’Aro, Cinebox
(Salt) Catcines
(Figueres), Cines
Olot.
EXPEDITIU.
Un psicòpata molt
treballador. Jason
ha protagonitzat,
comptant aquest
remake, ni més ni
menys que dotze
pel·lícules, demostrant
que el sadisme
dóna perfectament
per a una
franquícia. La principal
tortura ha estat,
en la majoria de
casos, la qualitat
dels mateixos
films, que amb tota
justícia s’han estrenat
directament als
videoclubs.
LA FITXA
Estats
Units -
Alemanya. 2008.
Gènere: Drama.
Durada: 124 min.
Direcció: Stephen
Daldry. Intèrprets:
Kate Winslet,
Ralph Fiennes,
David Kross, Lena
Olin, Bruno Ganz.
Albèniz Plaça
(Girona), Oscar
Girona i Platja
d’Aro, Catcines
(Figueres), Cinebox
(Salt),
Cines Olot,
Cines Roses.
Michael Bay s’ha convertit, en la
seva faceta de productor, en
l’avalador oficial de bona part de
les fotocòpies actuals del cinema
de terror dels 70 i 80, com ho
demostren La matanza de Texas,
La morada del miedo i Carretera al
infierno.
PEP PRIETO
La millor era la primera, segurament
perquè el director, Marcus Nispel, va saber
servir-se de la seva inspiració videoclipera
per portar les atmosferes
malsanes de l’original a una perversa
lectura de les filies i fòbies de l’era
El cineasta britànic Stephen Daldry
sembla abonat a crear pel·lícules
que continguin tots els elements
possibles per poder formar part
de les candidatures als Oscar. Si Billy
Elliot, la història d’un nen que
volia estudiar dansa, es va colar
sorprenentment a totes les llistes de
premis, Las horas, exercici inspirat
en la biografia de Virginia Woof, se
sustentava en una acurada producció
i un trio interpretatiu de
luxe per assolir tots els elogis. Ara,
amb El lector, Daldry realitza un exercici
similar per explicar-nos la
fosca història de Hanna Schmitz.
CARLES RIBAS
En el moment en què en Michael, un
noi de quinze anys, coneix de causalitat
la Hanna, s’estableix entre
ambdós una apassionada relació
sexual que, malgrat que ella li dobli
l’edat, no entén d’adolescències o
madureses. De cop i volta, però, la
Hanna desapareix amb la mateixa fugacitat
amb què va aparèixer i el seu
record queda instal·lat en la ment
d’en Michael fins al cap de vuit anys,
moment en què es retroben, això sí,
en una situació que difícilment
s’hauria imaginat el protagonista. El
noi, que ja estudia dret a la facultat,
es queda de pedra quan veu la seva
estimada sotmesa a judici en el banc
MTV, i sense haver d’actualitzar l’època
en què transcorria l’acció. Nispel i
Bay tornen ara a formar equip per a un
remake igualment sucós: el de Viernes
13, imprescindible film de Sean S.
Cunningham que va degenerar en una
de les sèries més llargues i delirants del
cinema de terror de les darreres dècades.
De fet, no és estrany que els guionistes
d’aquesta nova versió siguin
Damian Shannon i Mark Swift, que ja
van mig refundar la saga amb el crossover
Freddy vs. Jason. I tampoc no és
cap casualitat que Bay estiguin preparant
un remake de Malson a Elm Street.
Les principals novetats del nou Viernes
dels acusats pels crims perpetrats al
llarg de la II Guerra Mundial. En Michael,
en aquest retrobament, a poc
a poc anirà descobrint qui era en realitat
la seva estimada i quina mena
d’actes va cometre al llarg dels anys
en què va desaparèixer.
Sens dubte, el principal trumfo
d’El lector recau en els seus intèrprets
Accents
Diari de Girona | DIVENDRES, 13 DE FEBRER DE 2009
13 es refereixen a la concepció formal,
perquè l’argument és idèntic. Un grup
d’adolescents –una mica més crescudets
que a l’original, val a dir-ho– visiten
el campament de Crystal Lake,
conegut per uns crims atroços comesos
anys enrere per una antiga treballadora.
El que comença com una nit de
xauxa i sexe desenfrenat acaba convertit
en una autèntica carnisseria quan Jason
Vorhees, fill de l’assassina, entra en
escena. I, com no podia ser d’una altra
manera, només va equipat amb una
màscara d’hoquei i un ganivet de grans
dimensions destinat a finalitats poc
honroses. Rodada amb un pressupost
i, més concretament, en el personatge
de Hanna, que interpreta Kate
Winslet. L’actriu, que al llarg de la
seva carrera sempre ha sabut envoltar-se
d’interessants personatges
i millors directors, sembla que finalment
consolidarà amb El lector
les seves enormes facetes interpretatives.
Guanyadora de la majoria de
CINEMA 03
«VIERNES 13» DESPRÉS DE «LA MATANZA DE TEXAS», EL PRODUCTOR MICHAEL BAY I EL DIRECTOR MARCUS
NISPEL TORNEN A UNIR LES SEVES FORCES PER REFUNDAR LES SAGNANTS AVENTURES DE JASON VORHEES.
Jason torna a
casa
DIARI DE GIRONA
molt auster de 16 milions de dòlars,
Viernes 13 s’estrena, per descomptat, un
divendres 13, i està protagonitzada
per Jared Padalecki –popular gràcies a
la sèrie fantàstica Sobrenatural, que no
para de guanyar adeptes– la musa de
la sèrie Z Amanda Righetti, Danielle Panabaker,
Travis Van Winkle, Aaron
Yoo, Adam Finberg, Nick Mennell, Jonathan
Sadowski, Nana Visitor i Derek
Mears, que s’enfunda la màscara de Jason.
La música original és del compositor
habitual de Bay, Steve Jablonsky,
que a Transformers va demostrar ser un
dels compositors més talentosos del cinema
actual.
Les conseqüències de
l’amor
«EL LECTOR» KATE
WINSLET INTERPRETA
UNA MISTERIOSA DONA
QUE AMAGA UN SECRET
MÉS QUE INCONFESSABLE
premis entregats com a millor actriu
principal (i fins i tot, com en el cas
dels Globus d’Or, doblement premiada
pel seu bon paper a Revolutionary
road), Winslet parteix com a
clara favorita en les apostes dels
Oscar, mostra definitiva a l’hora de,
per fi, reconèixer el talent d’aquesta
actriu.

04 CINEMA Accents
DIVENDRES, 13 DE FEBRER DE 2009 | Diari de Girona
OBRA MESTRA
MOLT BONA
BONA
INTERESSANT
REGULAR
DOLENTA
CRÍTIQUES LES ESTRENES DE LA SETMANA PASSADA
Cartellera
LA PROGRAMACIÓ
DELS CINES DE
GIRONA A LA
PÀGINA 54
DdG
EL CURIÓS CAS DE BENJAMIN BUTTON
Estats
Units. 2008. Color. 166 min. Títol original: «The curious case of Benjamin
Button». Direcció: David Fincher. Guió: Eric Roth, a partir d’un relat de F. Scott Fitzgerald.
Intèrprets: Brad Pitt, Cate Blanchett, Taraji P. Henson, Julia Ormond, Jason Flemyng, Elias
Koteas, Tilda Swinton, Jared Harris, Elle Fanning. Oscar Girona i Platja d’Aro, Cines
Olot, Cat Cines Figueres, Cinebox Salt, Lauren Blanes, Arinco Plamós, Cines Roses.
Els Oscars els guanyarà Danny Boyle amb Slumdog millionaire, però la vencedora
moral serà, sens dubte, “El curioso caso de Benjamin Button”. Aquest és un cas paradigmàtic
de pel·lícula destinada a ser mal interpretada. Per les seves característiques de
producció i la seva condició de relat “bigger than life”, els cap quadrats de torn hi veuen
un sorollosa baixada de pantalons de l’autor de Seven, una mirada rellepada als fonaments
de l’artefacte romàntic en què acostuma a convertir-se el melodrama fantàstic
EL DESAFIAMENT,
FROST CONTRA NIXON
Units. 2008. Color. 159 min. Títol original: ÇFrost /
Nixon». Direcció: Ron Howard. Guió: Peter Morgan, basat
en la seva obra teatral. Fotografia: Salvatore Totino. Música:
Hans Zimmer. Intèrprets: Michael Sheen, Frank Langella,
Kevin Bacon, Sam Rockwell, Toby Jones, Oliver
Platt. Sales d'estrena: ABC... El Saler, Kinépolis, Lys, ”scar
Aqua i UGC Ciné Vaig citar (V. O. subtitulada). Oscar Girona,
Lauren Blanes Alguns s'han referit a un altre títol,
The Queen (La Reina), a l'hora de comentar aquest
film. No debades, darrere de les dues històries es troba
la mateixa persona, Peter Morgan, que en la primera era
responsable d'un guió al qual Stephen Frears va saber
treure bon partit, i aquí, d'una obra teatral que ell mateix
ha reescrit per a la pantalla i posa de manifest el seu indubtable
interès per personatges que han tingut un paper
primordial en la història contemporània. En aquesta
ocasió situa davant el seu punt de mira Richard Nixon
(excel·lent interpretació de Frank Langella, que es va
encarregar també de donar vida al personatge en l'escena).
Però el film no pretén repassar els moments més
emblemàtics de l'expresident nord-americà. No és el
clàssic biopic educatiu. Tampoc aclareix res de l'escàndol
Watergate o de l'actuació dels Estats Units en els
conflictes del Vietnam o Cambodja. I no ho fa perquè no
era la seva pretensió. Que ningú es porti, doncs, a en-
des que cineastes com Tim Burton o Robert Zemeckis hi van apostar fort com a vehicle
narratiu. Però El curioso caso de Benjamin Button és al drama de connotacions existencials
el que El Caballero Oscuro és a les adaptacions de còmic: una hàbil reformulació dels
paràmetres clàssics del gènere per endinsar-se en les paradoxes dels seus propis mecanismes.
Fincher, al capdavall, no canvia gaire el registre exhibit a la magistral Zodiac.
Però aquí el preciosisme patològic està posat al servei d’una història que té l’encert de
no convertir la seva singularitat en una raó de ser. Fincher, en el fons, es limita a subratllar,
des d’una òptica més intimista del que s’anunciava, el caràcter efímer de la vida, per
més que aquesta es recorri a l’inrevés, i l’evidència que un major coneixement no ens impedeix
transcendir els errors inherents a l’ésser humà. Fincher se la juga amb l’alè poètic
de la història i no empatxa; força la màquina del lacrimal sense arribar a desbordar-lo. I li
surt una pel·lícula pràcticament rodona que es beneficia de la complicitat d’una parella
protagonista en estat de gràcia. PEP PRIETO
gany, ja que El desafiament. Frost contra Nixon pretén
únicament parlar de la importància i responsabilitat dels
mitjans de comunicació, escollint com a exemple l'entrevista
que va realitzar David Frost el 1977 i es va convertir
en el programa de notícies de major audiència en la
història de la televisió nord-americana. I, en aquest aspecte,
no resulta tan important el que conta l'entrevistat,
com tot allò que té a veure directament amb la preparació
i filmació de l'encontre, entès com un autèntic
duel entre un important polític que desitja netejar la
seva imatge i aclarir els comptes que té pendents amb
la nació que el va votar, i un presentador que té més d'atractiu
showman que de periodista d'investigació. Interessant.
JORGE CASTILLEJO

1
5
8
12
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45
13 anys
4.30 - 6.30 - 8.30 - 10.35
Apta
6.15 - 10.45
4.00 - 8.30
13 anys
13 anys
2
6
9
12
4.30 - 6.30 - 8.35 - 10.40
13 anys
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45 (dill. a div.)
6.15 - 8.30 - 10.45 (dib., diu). 13 anys
4.30 - 7.30 -10.30
6.15 - 10.45
Apta
13 anys
Accents
Diari de Girona | DIVENDRES, 13 DE FEBRER DE 2009
3
7
10
13
4.30 - 8.15 - 10.45
13 anys
5.30 - 8.30 (dill. a div.)
5.45 - 8.45 (dib., diu.) Apta
4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45
13 anys
4.10 - 6.20 - 8.30 - 10.40
13 anys
PUBLICITAT 05
4
8
11
4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45
13 anys
4.00 - 8.30
I també:
13 anys
4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45
13 anys
• Sala 7
EL ZORRO LADRÓN
4.15 (dib., diu) – Apta
Tel. 972 41 01 10
ALBÈNIZ CENTRE
Tel. 972 41 06 60
ALBÈNIZ PLAÇA

06 LLIBRES Accents
DIVENDRES, 13 DE FEBRER DE 2009 | Diari de Girona
Els més
venuts
LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA
DONAL SPOTO
Las damas
de Hitchcock
LUMEN,
382 PÀGINES.
TRADUCCIÓ,
FERNANDO GARÍ.
JAMES BARRON
Piano
ALBA, 341 PÀGINES
La història d’un Steinway de gran cua
James Barron, intrigat per l’origen i els
misteris mecànics, ha seguit pas a pas el
procés de fabricació d’un piano Steinway
de gran cua, des que no és més que 18
llistons de fusta , fins, un any després, el
seu debut en un festival internacional de
música. Un procés que conjuga
dimensions extraordinàries i que
requereix habilitats mestres. | DdG
JOSÉ MORELLA
Asuntos propios
ANAGRAMA, 168 PÀGINES
Fàbula de la quotidianitat
Roberto és un home acostumat a
viure al seu aire, a fer el que li dóna la
gana. Un home independent. I porta tota
la vida essent així. Es va jubilar fa sis
anys, però als seus 70 anys segueix
traduint. Cada matí s’asseu davant de
l’ordinador, amb una tassa de cafè
envoltat de diccionaris, i tradueix durant
hores. | DdG
L’OBRA QUE POSA EN SOLFA LA RELACIÓ DEL GENI DEL CINEMA AMB LES ACTRIUS PROTAGONISTES
Ell les desitjava rosses
Molts de vostès que potser han cursat
Història del cinema, Audivisuals,
o els agrada el cinema, han disfrutat
amb el llibre de Truffaut sobre el geni
anglès que va rodar La ventana indiscreta,
Vértigo o Psicosis. Una obra
mestra perquè mostra l’esguard de
dos grans cineastes, Truffaut i Hitchcock,
el mètode d’un gran entrevistador,
el francès; i grans lliçons sobre
la vida i el cinema.
MOISÈS DE PABLO
FICCIÓ EN CATALÀ
1
Els homes que
no estimaven
les dones
STIEG LARSSON
COLUMNA
Qualsevol obra posterior és difícilment
comparable a aquesta. Per això,
Donald Spoto, un dels grans historiadors
del cinema nord-americà, especialista
del Hollywood daurat, diposita
el seu esguard en un dels aspectes,
tan escabrós com atractiu, de la vida
del geni anglès: la seva relació amb les
actrius protagonistes. Monstres interpretatius
o grans dames de l’escena, de
Kim Novak, a Ingrid Bergman, de Grace
Kelly a Tippi Hedren.
S’ha parlat molt del tema. Fins a
quin punt la Kim Novak de Vértigo, no
és una obsessió nascuda del cervell de
Hitchcock? No hi ha un arquetipus de
dona rossa, pèrfida, perduda en abismes
de sexe i corrupció, que s’ocupa de
corrompre els homes? Spoto, amb el
seu mestratge en la narració, ens intenta
contestar la pregunta. D’entrada,
ens assegura que la tasca de director
de l’anglès és calenta, emplena de
subjectivitat pròpia l’ull fred de la càmera.
Hitchcock va ser menystingut per la
crítica, que l’acusava de comercial i fàcil,
mai va tenir un Óscar. Amb Recu-
2
La noia que
somiava un
llumí
STIEL LARSON
COLUMNA
CHARLAINE HARRIS
Muerto hasta el anochecer
PANDORA, 250 PÀGINES
3
El foc
KATHERINE NEVILLE
ROSA DELS VENTS
erda (Spellbound) va fer 1,7 milions de
dòlars! I només va ser reivindicat per
la generació de la nouvelle vogue francesa,
als anys 60, perquè veien en ell un
gran dominador de la narració cinematogràfica.
El seu famós Macguffin
que sempre amaga als seus films, un
dosificador del suspens, i un hàbil
narrador d’històries que serien assumibles
per la novel·la negra, i que
amb el pas del temps, esdevenen mite.
Fins al punt, fixin-se, que les pel·lícules
del mestre són de les poques que
encara se solen emetre per televisió. La
raó? Segueixen sent actuals.
Se’ns diu que el creador, a l’estudi,
era gairebé un sàdic. Solia insultar
els actors i utilitzava un llenguatge
barroer. Vivia presoner de les seves obsessions.
Casat amb una catòlica estricta
i puritana, un anglès calb, panxut,
arribava amb freqüència als 150
quilos de pes. Es posava a dieta, i rebaixava
fins a 100 (pàgina 171), i torna
a començar. A la feina hi deixava
anar les seves obsessions sexuals i fetitxistes.
Ingrid Bergman, una actriu natural
i poc afectada, treballadora, va ser la
dona que més dialogava amb l’anglès,
a qui confessava les seves aventures
amoroses. Hitchcock feia de
confident i l’admirava. Veiem la seva
relació amb Marlene Dietrich, una
devoradora d’homes a qui el director
creia poc professional. Spoto recorda
la gran quantitat d’escenes d’escanyaments
que hi ha als films de l’autor.
Alfred se’n reia, i solia fer bromes amb
els amics sobre com es podia ofegar
una dona amb una sola mà.
Inspirador de la sèrie «True Blood»
Sookie Stackhouse és una cambrera amb
un poder per llegir la ment. El seu do és
l’origen dels seus problemes. Sempre
acaba sabent més del que li agradaria de
la gent que l’envolta, de tothom excepte
de Bill Compton, perquè la seva ment, la
d’un vampir que tracta de reinserirar-se
en la societat, és absolutament impenetrable.
| DdG
ISABEL NÚÑEZ
Si un árbol cae
ALBA, 399 PÀGINES
Converses entorn de la guerra
La violenta desmembració de
Iugoslàvia a la dècada del 1990 va
cambiar el mapa polític d’Europa en una
convulsió històrica sense precedents
desde la Segona Guerra Mundial. Segons
Marko Vesovic, poeta i professor de la
Universitat de Sarajevo, «probablement
aquesta sigui l’única guerra de la història
planejada i dirigida per escriptors. |DdG
4
Elegia per un
americà
SÍRL HUSTVEDT
EMPÚRIES-ANAGRAMA
5
Tinc ganes de
tu
FEDERICO MOCCIA
COLUMNA
L’escriptor, Donal Spoto.
NO FICCIÓ CATALÀ
Grace Kelly combina la sexualitat de
la joventut i l’elegància de les dones patrícies
de Filadèlfia. Hitchcock estava
encantat de ser el voyeur que la pot immortalitzar.
A La ventana indiscreta
(Rear Window), se’ns mostra amb una
col·lecció de vestits espectaculars.
Una relació que no va continuar, perquè
Kelly va esdevenir princesa de
sang blava. Un llibre ben documentat,
no es perdin la part de Vértigo, i que és
KAKIE ARNOTT
Delitos a largo plazo
MANDADORI, 428 PÀGINES
Corrupció i glamur
Londres, anys 60. La ciutat està plena
d’ebullició: la música pop irrumpeix en
l’escena acompanyada de l’ansiada
llibertat sexual, i gàngsters i famosos es
deixen veure en els llocs de moda,
envoltats d’un grup de reporters
sensacionalistes. Però darrere dels flaixos
s’amaga un món de drogues, violència i
corrupció política. | DdG
CARLOS BUSQUED
Bajo este sol tremendo
ANAGRAMA, 182 PÀGINES
Novel·la poderosa
Cetarti està enfonsat. Sense feina ni
propòsit, passa els seus dies tancat
mirant la televisió i fumant porros. Una
tarda rep la trucada d’un desconegut, que
l’informa que la seva mare i el seu germà
han estat assassinats amb una escopeta.
Viatja fina a Lapachito, on vivia la mare
per fer-se càrrec dels cadàvers. Allà
coneix un suboficial retirat. | DdG
1
Gomorra
ROBERTO SAVIANO
LA BUTXACA
2
Quiet
MARIUS SERRA
EMPÚRIES
3
La dictadura de
la
incompetència
XAVIER ROIG
LA CAMPANA
DIARI DE GIRONA
una tesi sobre el transvestisme (Roman
Gubern n’ha parlat, del tema), la reconstrucció
perversa de la persona estimada,
de l’objecte de desig perdut.
Una segona oportunitat sexual, gairebé
una clonació sexual. Spoto ens diu:
«las películas de madurez de Hitchcock
exploran de un modo commovedor la
naturaleza de la ausencia y la pérdida»,
pàgina 270. Un llibre imprescindible,
per formació i per consulta.
4
L’escola cont
el món
GREGORIO LURI
LA CAMPANA

a
5
Raons de pes
PILAR SENPAU
PORTIC
FICCIÓ CASTELLÀ
El calidoscopi de subcultures al
voltant d’expressions musicals
extremes i estètiques particularment
definides ha estat un
camp d’investigació repartit entre
crítics musicals i antropòlegs
socials.
XAVIER DIEZ
EVELYN WAUGH
Retorno a Brideshead
TUSQUETS, 410 PÀGINES
1
Los hombres
que no amaban
a las mujeres
STIEG LARSSON
DESTINO
2
La chica que
soñaba con una
cerilla
STIEG LARSON
DESTINO
Difícilment s’han interessat sociòlegs,
historiadors o filòsofs sobre
un fenomen –el de la creació
de l’adolescència- com a categoria
cultural, ni tampoc s’han dedicat
a l’anàlisi de grups generacionals
dissidents respecte de les
societats occidentals «oficials»,
que es neguen a integrar-se en
unes regles del joc que els privarien
d’oportunitats i no els oferirien
una existència satisfactòria.
Cal molta transversalitat i interdisciplinarietat
per esvair la boira
de guerra dreçada damunt de
denominacions com rockers,
punks, mods, teddy boys, skinheads,
new romantics, hippies o
altres denominacions que tindrien
com a mite fundacional
l’angry young men –joves iratsque
retratà magistralment John
Osborne en una coneguda peça
teatral (1956), a partir del descontentament
vital dels joves i
que portà al naixement de diverses
generacions d’inconformistes,
fins que l’inconformisme ha estat
considerat, paradoxalment, una
virtut... mercantil!
Servando Rocha intenta compaginar
aquesta mirada antropològica
crítica amb la tècnica
dels científics socials. N’obtenim
un assaig poc convencional en les
Cèlebre novel·la britànica
Quan Charles Ryder torna a Brideshead,
l’elegant mansió de lord Marchmain,
convertida ara en quartel, no va poder
evitar rememorar aquells temps d’estudiant,
anteriors a la guerra, en què passejava
pels seus jardins i salons. En realitat,
Charles mai va poder lliurar-se de la
seva amistat amb Sebastian, ni del seu
obsessiu amor per Júlia. | DdG
JOAN CARRERAS
L’home d’origami
AMSTERDAM, 218 PÀGINES
Deliciosament provocadora
Cinc històries creuades sobre la
passió, el joc, la creació i els sentiments,
sobre les relacions humanes. Narcís
Presas, a prop dels seixanta anys, s’ha
retirat a un casalot enmig del bosc amb
la intenció de matar Amanieu de Palol, el
protagonista de la sèrie de novel·la
històrica que l’ha convertit en un
escriptor d’èxit. | DdG
3
El fuego
KATHERINE NEVILLE
PLAZA&JANES
4
Tengo ganas de
tu
FEDERICO MOCCIA
PLANETA
formes i interessant en els resultats.
Amb una perspectiva històrica
arriscada –tot considerant
la longue durée- exposa les continuïtats
de la rebel·lió juvenil
organitzada amb el nihilisme finde-siècle
(XIX) i la subversió de les
avantguardes, amb el punk i la
constel·lació de tendències pretesament
iconoclastes. Dosis de
decepció, pessimisme i ressentiment
existencial marquen les
tendències d’una expressió esteticista
de descontentament. I la
bohèmia negra, això és, l’art de
procedència proletària, l’indivi-
ALAN BENNETT
La dama de la furgoneta
ANAGRAMA, 93 PÀGINES
Fascinació i compasió
El 1974, quan Miss Shepherd i la seva
furgoneta es van instal·lar
definitivament en el jardí de la casa
d’Alan Bennett, ja feia una anys que les
dues eren conegudes al barri. No es
podria dir que circulaven, perquè la
furgoneta era molt poc mòbil, i a més
estava aparcada gairebé sempre al
costat del convent. | DdG
5
Esperadme en
el cielo
MARUJA TORRES
DESTINO
dualisme gregari i les connexions
amb la marginalitat, materialitzen
la rebel·lió en un atac intens i provocador
als convencionalismes.
Tot parafrassejant Freud, les subcultures
urbanes, des de la dècada
dels cinquanta, constaten «el
malestar de la civilització».
Rocha, amb una perspectiva
acadèmica curosament dissimulada,
no defuig el destí lògic d’aquestes
iniciatives efímeres en
el temps i irregulars en els resultats.
Les societats occidentals,
conegudes per una àmplia tolerància,
i el capitalisme, amb una
Accents
Diari de Girona | DIVENDRES, 13 DE FEBRER DE 2009
SERVANDO
ROCHA
Agotados de
esperar el
fin.
Subculturas
estéticas y
polítcas del
desecho
EDITORIAL VIRUS, 175
PÀGINES.
LLIBRES 07
Història d’una rebel·lió apocalíptica
L’AUTOR VOL COMPAGINAR UNA MIRADA ANTROPOLÒGICA CRÍTICA DE L’ADOLESCÈNCIA AMB LA TÈCNICA DELS CIENTÍFICS SOCIALS
L’escriptor Servando Rocha.
SLAVOJ ZIZEK
Violència
EMPÚRIES, 221 PÀGINES
Anàlisi
Slavoj Zizek és un dels filòsofs més
interessants del panorama actual. Amb
una marcada tendència a utilitzar
referències de la cultura popular en els
seus estudis, Zizek s’ha convertit en
l’Elvis Presley de la sociologia. En aquest
llibre, que porta per títol Violència fa una
anàlisi de la violència inherent al sistema
capitalista. | DdG
NO FICCIÓ CASTELLÀ
1
La crisis ninja
LEOPOLDO ABADÍA
ESPASA CALPE
DIARI DE GIRONA
2
El secreto
RHONDA BYRNE
URANO
Considerat el millor premi Booker
Aquesta no és només la història
familiar dels Sinai, narrada per Saleem,
sinó un relat a vegades grotesc, sempre
líric, de la generació nascuda el 1947,
any en què l’Índia va declarar la seva
independència. En la novel·la, i abans del
naixement de Saleem, el destí de la
familia està indisolublement unit al del
país: la matança d’Amristsar. | DdG
3
Por que somos
como somos
EDUARDO PUNSET
AGUILAR
SALAM RUSHDIE
Hijos de la medianoche
MONDADORI, 641 PÀGINES
DOROTHY L. SAYERS
Los secretos de Oxford
LUMEN, 600 PÀGINES
Terroristes jihadistes
Aquesta novel·la no és només una de
les millors novel·les de misteri que s’han
escrit, sinó també una de les obres més
fascinants de la literatura del segle XX,
més enllà dels límits del gènere. Harriet
Vane, torna a Oxford per participar en
una festa del seu antic col·legi. En arribar
es troba el claustre de professors
horroritzat per uns missatges. | DdG
4
Gomorra
ROBERTO SAVIANO
DEBATE
5
La religion
americana
HAROLD BLOOM
TAURUS
il·limitada capacitat adaptativa,
anihila els brots apocalíptics de
les subcultures mitjançant estudiats
processos d’integració. El
que neix com a protesta social,
des de la classe obrera i el festeig
amb els baixos fons, acaba essent
abduït per la moda, adoptat per
les classes dominants, i fagocitat
al cap i a la fi, per la lògica del benefici.
L’autor recorda l’anècdota
del grup Milli Vanilli, compost per
dos atractius ballarins, que van
servir per marcar una tendència
estilística determinada, portats
a la fama per un hàbil productor
musical, Frank Farian –el mateix
de Boney M-, i que, a partir d’una
estètica rebel i informal, van
generar determinades modes –
que permeteren ingents guanys
empresarials-. Tanmateix, els dos
components de la banda, als
quals se’ls concedí un Grammy el
1990, no eren més que un muntatge.
No eren els autèntics cantants,
sinó que prestaven la seva
imatge a la portada dels discos i
els concerts, mentre la música
sonava en Play Back, fins que es
conegué el frau. Foren expulsats
del paradís. Un d’ells va acabar en
la marginalitat i mort per sobredosi.
Tot plegat, una mostra de
com tota rebel·lió, tota dissidència
social o musical –com succeí
amb el Jazz- acaba servint als interesos
del mateix stablishement,
i com el malestar juvenil, expressat
en subcultures agressivament
subversives, acaben conformant
l’ordre vigent, malgrat que aquest
acabi generant, com explica Zygmunt
Bauman, residus humans.

08 MÚSICA Accents
DIVENDRES, 13 DE FEBRER DE 2009 | Diari de Girona
Escenaris
FINAL ENERGY SOUNDS
The Row + Runaway +
Lobster
BLAU CLUB
Dissabte 14, 23h.
La productora gironina Energy
Sounds celebra la gran final del
concurs per a grups gironins (han
participat unes cinquanta bandes
de la demarcació). La productora
gironina valora molt positivament
aquesta primera edició del concurs,
on s'ha donat l’oportunitat a molts
de grups de diferents estils perquè
mostrin el seu talent a dalt d'un
escenari. Els tres grups finalistes,
The Row, Runaway i Lobster, han
estat escollits per un jurat format
per diverses persones relacionades
directament amb el món de
l'espectacle a nivell professional. El
premi per al grup guanyador serà
l’edició i publicació d'un disc a nivell
internacional amb Energy
Sounds conjuntament amb la multinacional
distribuïdora The Orchard,
amb seu a Nova York.
NOU DISC
The Gruixut’s
LA MIRONA
Dissabte 14, 22.30h. 10€
(7€ entrada anticipada).
«Aquest primer disc és un cúmul
d'experiències amb força ironia».
Així parlen de Normalitzem el
rock’n roll els empordanesos The
Gruixut’s. I La Mirona serà l’escenari
on presentaran aquest Lp. També
actuaran The Violet Frequency.
The Gruixuts.
A l’esquerra, Matthias Goerne. A la imatge del centre, Miquel Gil. I a la dreta, l’olotí Toni Beiro.
BARÍTON
Matthias Goerne
AUDITORI DE GIRONA
Obra: Winterreise D.911 (El viatge
d’hivern). Autor: Franz Schubert.
Veu: Matthias Goerne. Piano: Alexander
Schmalcz. Dissabte 14,
21h. 28/38€ (abonat ibercamera:
22/30€).
DdG
Acompanyat per un càlid piano,
Matthias Goerne interpreta el cicle
Winterreise, de Schubert, integrat
per 24 cançons escrites a
partir de textos de Wilhelm Müller.
A partir del tema de l’amor no correspost,
Schubert descriu paisatges
i històries desolades i fredes en
les quals predomina la foscor.
CANTAUTOR
Miquel Gil & Bandaband
AUDITORI DE GIRONA
Veu, guitarra, percussions: Miquel
Gil. Llaüt, gumbús, bandú-
Tres homes, tres
estils, tres veus
LIED, MÚSICA TRADICIONAL I ROCK. AQUESTES SÓN LES TRES PROPOSTES DE
L’AUDITORI PER A AQUESTA SETMANA: MATTHIAS GOERNE, MIQUEL GIL I TONI
BEIRO, AQUEST ÚLTIM PROTAGONISTA D’UNA NOVA SESSIÓ DE CÀPSULA A PLATEA
rria, guitarró, tres cubà: Cristóbal
Rentero. Baix elèctric: David Farran.
Bateria: Josep Maria Hernández.
Diumenge 15, 19h.
18€.
DdG
Miquel Gil, exmembre d’Al Tall,
segueix imparable en la seva tasca
d’anar buscant i trobant textu-
res, maneres o sabors nous per
cantar les paraules de poetes com
Enric Casasses, Manel Rodríguez
Castelló o Feliu Ventura, entre
molts altres.
ROCKER
Toni Beiro & La Resistencia
PLATEA (GIRONA)
Divendres 20, 22.30h. 6€.
DIARI DE GIRONA
DdG
Amb una gran veu que va captivar
Antonio Orozco (de qui va ser
teloner), l’olotí Toni Beiro presenta
el seu nou treball, Hijos de
un mundo hostil. Aires del sud
combinats amb un potent i creïble
so blues són els principals actius
d’un artista que creix encara més
a l’escenari.

DISCOS
Wau y los
Arrrghs!!!
¡¡¡VIVEN!!!
MUNSTER
Franz
Ferdinand
TONIGHT: FRANZ
FERDINAND
DOMINO / PIAS
Angil +
Hiddentracks
OULIPO SALIVA
CHEMICAL UNDERGROUND
Barzin
NOTES TO AN
ABSENT LOVER
MONOTREME
Una forma de vida
EL QUINTET VALENCIÀ FIRMA UN DELS MILLORS DISCOS DE
GARAGE PUNK DE LA HISTÒRIA DEL GÈNERE EN EL NOSTRE PAÍS
Van haver de marxar a Suïssa per publicar el seu primer Lp. Cantan en español, editat per
Voodoo Rhythm Records el 2005, ja capturava en tota la seva cruesa l’indòmit garage-punk dels
valencians Wau y los Arrrghs!!!, però amb ¡¡¡Viven!!!, la seva nova entrega, s’han superat a tots els
nivells. Gravat de nou en els Estudis Circo Perrotti (Gijón), amb Jorge Muñoz-Cobo (Doctor
Explosion) i Mike Mariconda (The Raunch Hands, Devil Dogs), el segon àlbum del quintet és una
força de la naturalesa, un al·luvió de música amb arrel seixantera, esperit del 77 i actitud
contemporània, davant el qual només hi ha la possibilitat de rendir-se incondicionalment. Des de
la superba Delincuente (versió de The Hatfields) fins a Viva Link Wray!!!, homenatge cafre que
tanca el disc, el tornado sonor de la banda arrasa tot allò que troba al seu pas. Els indiscutibles
reis del garage a Espanya apunten alt tant en els temes propis (La cueva i el seu orgue infecciós)
com en els aliens (espectacular relectura de No mientas más, dels uruguaians Mockers). Salvatges!
(ROCK AND ROLL) | E. G.
Com a la pel·lícula de Bogart: Más dura
será la caída. Franz Ferdinand volien
arriscar-se, però quan van veure el que
Xenomanía anava a fer amb ells, van recular
i es van encomanar a Dan Carey. Era
igual, perquè el que falta a Tonight són
cançons, no producció. En l’escena pop, la
inèrcia és mala consellera (encara que
vengui discos), i el quartet de Glasgow
patina quan busca hits (ho és No you
girls?) i s’estampa quan es vol posar dance
(la carrinclona Ulysses): «Come on,
let’s get high». Es pot ser més obvi?
(FASHION ROCK) | E.G.
Curiós projecte l’emprès pel francès
Mickaël Mottet (Angil) i els seus compatriotes
Hiddentracks, amb un objectiu
principal ben delimitado: No a la «E» (ni
la nota musical, Mi en anglès, ni la mateoxa
lletra). El resultat és un curiós exemple
d’excentricisme musical ple de moments i
textos brillants, com Do no think (part II)
o Trying to fit, amb deix hip hop. Excitant
a estones, sempre imaginatiu, aquest és
un d’aquells exercicis d’experimentació
que assoleixen unes fites més enllà de
les premisses de partida. (POP EXPERI-
MENTAL) | J.S.
Tot i que a vegades ha estat enquadrat
en l’slowcore, el nou Lp del canadenc
Mike Findlay flirteja obertament amb el
chamber pop, gràcies a uns preciosistes
arranjaments de corda i unes atmòsferes
que, en ocasions, se situen prop de Tindersticks.
No obstant això, la gran qualitat
de Notes of an absent lover es troba,
precisament, en la impossibilitat de col·locar-li
una etiqueta. D’aquí que Look what
love has turned us into soni com si Prefab
Sprout fossin americans i Worlds tangled
in blue com un tema de Mark Kozelek.
Gran. (POP) | E.G.
Diamond Dogs
IT’S MOST LIKELY...
BORDER MUSIC
Quilate
ALMA LIBRE
WILD PUNK / BOA
Div. artistes
A PSYCHEDELIC
GUIDE TO
MONSTERISM
ISLAND
LO RECORDINGS
INDISPENSABLE
NOTABLE
La banda sueca continua sense mostrar
el més mínim indici de canvi en
aquest cinquè disc d’estudi, però, com a
contrapartida, els de Sulo tornen a recuperar
una certa frescor i contundència a
l’hora d’abordar aquest rock del sud balancejat
entre el rhytm’n’blues i el soul.
Està clar que per a tot això, el que hi havia
abans era millor (els seus dos primers
discos segueixen lluny), però, almenys,
asseguren un bon entreteniment. El seu
és qüestió de pretensions, i davant objectius
tan escassos, arriben a un bon nivell.
(ROCK) | JESÚS SÁEZ
Exceptuant l’aire mesiànic i la producció
tova de Cookin’ Soul per a Vivos (molt
pensada per a la MTV), la resta del debut
de Quilate (per fi) arriba a un nivell altíssim.
Produccions notables d’Acción Sánchez
(omnipresent el Dj de SFDK, sempre
infal·lible) i Caladag 13, entre altres, i
col·laboracions entre les que destaca una
meravellosa amb Juan Profundo (Ven a
Granada). En el pla líric, un ritme impecable
i un flow versàtil, contundent i personal,
que voreja perillosament l’spanglish.
Del millor en l’estil des de fa temps. (HIP
HOP) | J.S.
El peculiar univers estètic del dissenyador
gal·lès Pete Fowler (autor d’algunes
portades per a Super Furry Animals),
les criatures del qual habiten la imaginària
Monsterism Island, és l’excusa per reunir
un grapat d’artistes (més de vint) que
li reten tribut segons coordenades psicodèliques.
Il·lustres coneguts (Gruff Rhys,
Luke Vibert) i, sobretot, grups i solistes
anònims (Circulus, Tremortex, Richie Crago),
en una recopilació que no sublima la
seva condició de curiositat, però que es
deixa escoltar amb gust sense necessitat
de LSD. (PSICODÈLIA) | E.G.
Accents
DIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 13 DE FEBRER DE 2009
RECOMANABLE
FLUIX
PRESCINDIBLE
Planning
POP INTIMISTA
MÚSICA 09
DELÊN
La Torre (Bescanó). Dissabte 14, 23h. 4€.
Cafè El Cercle (Girona). Diumenge 15, 22h. 4€.
El grup Delên va néixer a finals del mes de febrer i principis
de març de 2006 a Ciutadella de Menorca. Integrat
per Len Mesquida (guitarra i veu) i Quim Torres (guitarra,
veu i altres), Delên es va formar amb la intenció de d’unir
forces i idees per composar cançons amb melodies senzilles
i accessibles acompanyades de lletres amb menorquí.
La música de Delên és un pop intimista i personal de connotacions
naïf. Els músics, ara establerts a l’Empordà, presenten
a Girona el seu disc de debut, Sa roba estesa (Música
Global). | DdeG
ESCENA PLURAL
ELOGI DE LA FOLIA
Auditori de La Mercè (Girona). Dijous 19, 21h, 3€.
El trio incongruent d’aquest projecte (viola de gamba,
saxos, guitarres i altres) es reuneix animat per l’estima
mútua s’universos musicals allunyats i les ganes de fer
que es retrobn en un acte creatiu únic. Els intèrprets són:
Arthur Daygue (multiinstrumentista), Vladimir Vilar
(saxos i clarinet) i Pau Marcos (viola de gamba). | DdeG
SOROLL VIDRERES
BULLIT + DJ WAIEM
Sala Pierrot Lunar (Maçanet de la Selva). Dissabte 14,
00h, entrada gratuïta.
Els de Sant Feliu de Guíxols continuen portant el seu
rock potent arreu de les comarques. Si demà són a
Maçanet de la Selva amb el seu Hang the DJ!, aquest mes
de febrer passaran també pel Carnaval de Sant Feliu (amb
altres grups locals), el dia 21; i pel Blau Club, amb
Mujeres, el dia 28. Ja a l’abril, el dia 19, seran a La Mirona
de Salt amb Hard-ons. | DdeG

10 ART Accents
DIVENDRES, 13 DE FEBRER DE 2009 | Diari de Girona
MARCEL·LÍ ANTÚNEZ
Espai ZERO1, Olot. Carrer
de l’Hospici, 8. Del 14 de
gener al 13 de febrer. De dimarts
a diumenge de 10 a 13h.
i de 17 a 20h.
Metamembrana, segons els
responsables del projecte, és
una instal·lació interactiva en
forma de gran paisatge creat a
partir de la mirada personal de
l’artista Marcel·lí Antúnez Roca
a cinc ciutats catalanes: Olot,
Reus, Granollers, Lleida i Barcelona.
Per aconseguir-ho, Metamembrana
utilitza les noves
aplicacions d’Internet de segona
generació que impulsa l’Anella
Cultural permetent que les cinc
seus esmentades estiguin interconnectades
i puguin interactuar
a través de les cinc rèpliques
exactes de la videointsal·lació. |
E. CAMPS
LLUÍS VILÀ
Galeria Cort, Banyoles. Plaça
Major, 33. Del 24 de gener
al 29 de març. De dimarts
a dissabte de 2/4 de 5 a 2/4 de
9 del vespre.
L’exposició que acollirà la Galeria
Cort de Banyoles, dirigida
per Maria Antònia Bagué, repassa
la darrera producció de l’artista
Lluís Vilà. Es tracta de treballs
amb diferents formats que
rastregen el particularíssim univers
simbòlic d’aquest autor inclassificable.
Amb tot, la ironia
de regust existencial —sovint
ben transcendental— segueix
essent el fil conductor de la
seva proposta. | E. CAMPS
LLUÍS VILÀ REAPAREIX AMB UNA EXTENSA MOSTRA QUE
REVISA ELS SEUS TEMES CLÀSSICS I INCORPORA UNA SUBTIL
REFLEXIÓ AL VOLTANT DE LA PINTURA I LA SEVA POSSIBLE
DESAPARICIÓ. EXPOSA A LA GALERIA CORT DE BANYOLES.
Lluís Vilà o la
metàfora blanca
LLUÍS VILÀ
Galeria Cort, Banyoles. Plaça Major,
33. Del 24 de gener al 29 de març.
De dimarts a dissabte de 2/4 de 5 a 2/4
de 9 del vespre.
EUDALD CAMPS
Hom parla del pensament oriental
de manera generalista per referir-se, en
realitat, a una mena d’antagònic abstracte
i silenciós que serveix per posar
contra les cordes la nostra sorollosa tradició
cultural. La fórmula és de llibre
(o de revista): ells callen mentre nosaltres
fem bona la logomàquia heretada
dels grecs; ells no actuen mentre
nosaltres som esclaus de l’acció; ells es
desvinculen tranquil·lament de la matèria
mentre nosaltres som fills del
fang... Tanta perfecció resultaria incòmoda
si no fos per les evidències tràgiques
que posen al descobert totes les
contradiccions (seves i nostres) o, per
descomptat, tots els plantejaments
que basen la seva realitat en l’uniformització
forçada d’allò que és diferent.
El problema és una mica com el que
il·lustren, per exemple, els restaurants
italians de Nova York: la millor pizza no
sempre és a Itàlia (que vol dir la del
sud), ni a la inversa (tot i que es fa difícil
pensar, més enllà del hot dog, en
un plat genuïnament novaiorquès).
L’«absolut» habita a tot arreu, en el sagrat
Ganges que drena Benarés i en l’Ebre
que divideix Tortosa. El maldecap,
en tot cas, és ben nostre.
Lluís Vilà parla de l’«absolut» o, per ser
més precisos, el contempla com a
marc referencial, com a horitzó d’expectatives
necessàriament abstracte
però no per això inútil a nivell de metodologia
de treball. El seu és un «absolut»
que no apel·la, com dèiem, a la
tediosa i omnipresent mística de manual
ni, de fet, al feixuc concepte encunyat
sobre roca dura per Hegel: és un
«absolut» que apareix després de deconstruir
la pròpia obra, és un espai
blanc (suma de colors de llum) que, en
el seu silenci perfecte, en la seva latència
prenyada, conté totes les pintures
possibles. La manera de procedir,
salvant les distàncies, recorda a la
VACCARO I J.M. MEURICE
Àcentmètresducentredumonde,
Perpinyà. Avda. de la
Grande Bretagne, 3. Del 16
de gener al 22 de març. Diari
de 15 a 19h.
No és casualitat la presència
de l’artista Jean-Michel Meurice
(1938, L’Ille) a l’espai d’art de
Perpinyà: ell, a banda de ser un
cineasta autor de nombrosos
documentals, és també un dels
artistes que trobem en la gènesi
històrica del grup Supportsurface.
Al costat de Meurice,
Ricard Vaccaro agafa el testimoni,
com en una cursa de relleus, i
hi incorpora una pulsió lírica, en
aquest cas, de signe poètic.
Amb tot, també bandeja el «perill»
de la literalitat: les paraules
que apareixen a les seves obres
no estan pensades per ser llegides
sinó per sobrevolar un paisatge
fet de vels. | E. CAMPS
ZAEL
Restaurant La Penyora, Girona.
Carrer Nou del Teatre, 3
Fins el 31 de maig. Telèfon:
972 218 948.
La paràbola no té pèrdua:
mentre la majoria d’artistes dipositen
en els seus treballs el
que creuen o anhelen ser, el
que pensen, conceptualitzen,
afirmen o neguen, Zael fa l’exercici
invers, cerca identitats
per a unes obres que sempre
neixen orfes i a les que només
el temps proporcionarà paternitat.
Per això l’efecte de les seves
pintures és similar al del sismògraf:
enregistren el batec
subterrani d’una vida que es
desplaça com plaques tectòniques
fins que una col·lisió l’obliga
a sortir a la superfície. Aleshores
l’artista es veu obligat a
canviar de nom amb tot el que
això comporta. | E. CAMPS
teologia negativa inventada per la patrística
cristiana: enlloc de definir allò
que no pot ser definit (l’absolut) del què
es tracta és de treure de manera successiva
els vels que l’oculten. Lluís
Vilà, fidel al seu deix irònic, utilitza la
imatge de Pollock però invertint-la: «si
ell feia dripping —explica l’artista de
Banyoles— jo faig undripping, des-
COL·LECTIVA
Bòlit, Centre d’Art Contemporani
de Girona. Sales Municipals
i Capella de Sant Nicolau.
Del 7 de febrer al 26 d’abril.
Horaris: www.bolit.cat
Dins la programació 2009 del
Bòlit, Centre d'Art Contemporani.
Girona, avui es presenta l'exposició
"Recursos Propis", que
inclou els treballs de Vladimir
Arkhipov (Rússia), Ana Garcia-
Pineda (Barcelona), Luis Gárciga
(Cuba), Núria Güell (Girona), Elín
Hansdóttir (Islàndia), Oh Eun
Lee (Corea-Suïssa), Chiu Longina
(Galícia), Platoniq (Barcelona),
Emili Padrós (Barcelona) i
Telenoika (Girona), i es desplegarà
simultàniament al Bòlit/La
Rambla i al Bòlit/Sant Nicolau,
així com a les Biblioteques Municipals,
el Dadespai i el Niu, a
través de les activitats integrades.
| E. CAMPS
Undripping
Les pintures de
Vilà són el resultat
d’un procés de deconstrucció.
JOSEPH BEUYS
Centre Cultural Caixa Girona
Fontana d’Or, Girona. Carrer
Ciutadans, 19. Del 27
de gener al 29 de març. Diari
d’11 a 14h. i de 17 a 21h. Festius
d’11 a 14h.
Si per nosaltres ja resulten
exòtiques les illes que puntegen
l’oceà Índic, cal imaginar
que per un alemany com Beuys
devien ser tota una revelació difícil
de digerir. El testimoni exposat
a la Fontana d’Or li devem
a Buby Durini: les seves fotografies
són la única referència que
ens resta per refer l’acció singular
d’un Beuys entestat a plantar
cocos als dominis australs
dels seus amfitrions: el que
compta és un home agenollat,
el desembre de 1980, que clava
les mans a la terra en un intent
de recuperar el vincle arquetípic
amb el món. | E. CAMPS
pinto les meves pròpies obres amb aire
a pressió o amb aigua fins que pràcticament
han desaparegut. Si no m’aturo,
torno al blanc inicial...». Aquesta és
la seva síntesi: destrucció de l’obra
com en els mandales budistes i, al
mateix temps, diàleg actiu amb la nostra
memòria visual i amb la pintura del
segle que acabem de deixar enrere.

PERE PORTABELLA
Museu de l’Empordà, Figueres.
Rambla, 2. Del 19
de desembre a l’1 de març.
De dimarts a dissabte d’11 a
19h. Festius d’11 a 14h.
El museu Empordà acull la
clausura dels actes que la ciutat
ha dedicat a Pere Portabella
amb una intervenció de l’autor a
les seves sales d’exposicions i
una projecció múltiple de curtmetratges
poc vistos d’aquest
cineasta de culte nascut a
Figueres l’any 1927. Després
d’un programa d’activitats esglaonades
al llarg de l’any
2008, La mirada Portabella es
tanca convidant Pere Portabella
a desplegar la seva mirada singular
en el marc d’un museu
d’art. | E. CAMPS
MANEL ESCLUSA
Galeia, Presenta.., Girona.
Carrer del Nord, 13. Del 17
de desembre al 21 de febrer.
De dimarts a diumenge d’11 a
14h i de 17 a 20 h.
A mig camí entre el «llapis»
involuntari de Talbot i la paciència
un pèl obcecada de l’alquimista:
Manel Esclusa (Vic,
1952) retorna al paisatge deixant
que sigui la imatge fotogràfica
la que dicti els seus ritmes
dins un laboratori que és,
paradoxalment, natural. Els treballs
que actualment exposa a
la Galeria, Presenta... de Girona
són fruit de l’atzar líquid i, al
mateix temps, de la voluntat artística
d’algú que, gràcies al profund
coneixement que té del
mitjà amb el que treballa, es pot
permetre la llicència d’atorgar-li
autonomia i llibertat. | E. CAMPS
A banda de les obres fetes a partir del
procés de l’undripping, a la Galeria Cort
s’hi poden veure diferents versions
de Lluís Vilà que orbiten al voltant de
dos grans nuclis conceptuals: el nautes
(o navegants) i el pa (o la menja). Els
primers són éssers amb cos de nen, és
a dir, cossos provisionals, cossos que
volen solucionar aquell error primordial
del que parla Antonin Artaud. Ho
explicava el poeta Carles Hac Mor
amb unes paraules que semblen pen-
CARLOS MENSA, M.V.
TINTORÉ, JORDI PUIG I
M. A. RAVENTÓS
Espais de la Fundació Vilacasas,
Torroella de M. i Palafrugell.
Del 27 de setembre
a l’1 de maig. Horaris:
www.fundaciovilacasas.org
Periòdicament la Fundació
Vila-Casas enriqueix l’oferta expositiva
de les comarques gironines
amb una sèrie d’exposicions
que ocupen els espais de
Can Mario, a Palafrugell, i del
Palau Solterra, a Torroella de
Montgrí. D’entre les diferents
propostes, destaca la del fotògraf
Jordi Puig: l’artista ha recuperat
els rostres de les persones
que van treballar a la fàbrica
de Palafrugell que actualment
acull els espais d’art. El resultat
és un mosaic humà que,
en darrera instància, suposa tot
un manifest antropològic. | E.
CAMPS
sades expressament per a definir la trajectòria
artística de Vilà: «Només en la
incomoditat del seu cos, Artaud pot doblegar
el seu mal fins a fer-lo coincidir
amb l'hexagrama místic de Pascal,
amb la flor blava de Novalis. El pa no
té cames i fa caminar; i Artaud fa tothora
un pa com unes hòsties. I aquest
pa és el seu pensament màgic, la seva
rebel·lió contra el cos, contra la condició
humana, contra la natura, contra
la societat, contra la idea de Déu i a fa-
BECONTUR, S.L.
Convocatòria Judicial Junta General Ordinària de Socis
ANNA AGUSTÍ
Galeria Giart. Rambla de la
Llibertat, 34. De l’1 de desembre
al 15 de febrer . De dimarts
a dissabte d’11 a 13,30h.
i de 17 a 20,30h.
A Anna Agustí no li preocupa
tant la cosa representada com la
manera de fer-ho: per això pot
passar de terres africanes als
paisatges sense referents geogràfics
explícits sense que la
seva proposta pictòrica se’n
vegi substancialment afectada.
Pintura per sobre de tot, que es
construeix amb la meticulositat
ordenadora, per exemple, d’un
niu d’orenetes: del que es tracta
és de descobrir el caràcter perenne
d’una determinada manera
de mirar i, en especial, de fer
concreta aquesta mirada. Destaca,
com a novetat, la proposta
escultòrica. | E. CAMPS
vor del desig i del desvari». Per això el
pa apareix en totes les seves formes:
metàfora de la carn des de l’invent eucarístic,
és la sinècdoque perfecta que
serveix a Vilà per fer visible un recorregut
que parteix de l’exercici introspectiu
i és dirigeix, en darrera instància,
cap al misteri primordial de l’orígen
de la vida mateixa.
A la Galeria Cort de Banyoles se’ns
mostra un Lluís Vilà amb energia renovada
que recupera els seus «pro-
M’adreço als socis de la Societat, actuant com a administrador únic de la Societat «Becontur, S.L.», a fi de fer-los coneixedors que s’ha rebut
notificació per part del Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Girona, corresponent a la convocatòria judicial de Junta Ordinària de la Societat.
En virtut de l’auto núm. 32/2009, expedient de jurisdicció voluntària núm. 1136/2008 corresponent a l’edicte signat pel Sr. Carlos Peinado
Domínguez, magistrat Jutge del Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Girona amb funcions de Mercantil, es convoca als socis de la Societat
«BECONTUR, S.L.» a la Junta General Ordinària de Socis que es celebrarà en el domicili social de l’Escala, Av. Riells, núm. 112, el dia 3
de març de 2009, a les 10.00 hores, presidida pel lletrat Sr. Jordi Taulina Orench i actuant de secretari el Sr. Julio Portillot, d’acord amb el
següent ordre del dia, el qual es transcriu literalment tal i com queda reflectit en l’edicte.
«ORDEN DEL DÍA:
1.- Examen del balance, cuenta de pérdidas y ganancias y memoria de la sociedad correspondiente al ejercicio social cerrado a 31 de diciembre
de 2007 así como la propuesta de aplicación del resultado y su aprobación, si procede.
2.- Censura y aprobación de la gestión, si procede, del órgano de administración.
3.- Información a los socios de las operaciones, resultados y cuentas de la sociedad participada, Formigons Industrials Girona 2000, S.A. en
especial y en relación a las cuentas depositadas en el Registro Mercantil de Girona, explicación de las partidas:
- Participación en empresas del grupo del apartado inmobilizaciones financieras.
- Otros créditos del apartado inversiones financieras temporales.
- Otras reservas del apartado fondos propios.
4.- Información a los socios de la actividad social realizada por la sociedad en los últimos cuatro ejercicios cerrados.
5.- Información a los socios de nuevos proyectos o actuaciones realizadas por la sociedad en el ejercicio en curso y en ejercicios futuros.
6.- Resolver la petición del socio Sr. Antonio Pensato quien ha solicitado por escrito la entrega de la certificación de las actas de las juntas
generales de los últimos cuatro ejercicios, o en su defecto, copia de las Actas que consten transcritas en los libros de actas de la compañía.
7.- Acordar la disolución de la sociedad por causa de falta de ejercicio de la actividad social.
8.- Ruegos y preguntas.»
Es fa constar que qualsevol soci pot obtenir de la Societat, de forma immediata i gratuïta, els documents que poden ser necessaris per valorar
l’estat financer de l’empresa.
L’Administrador.
Sr. Josep M. Pagès Bigarós
Accents
DIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 13 DE FEBRER DE 2009
JORDI MARTORANNO
Museu de la Mediterrània,
Torroella de Montgrí. Carrer
d’Ullà, 31. Del 7 de febrer
al 30 de març . De dll a ds de
10 a 14h. i de 17 a 20h. Festius
de 10 a 14h. Dimarts tancat.
Jordi Martorano titula la seva
mostra Ponts verticals a partir
d’una cita del poeta i crític d’art
Juan Eduardo Cirlot: «Els ponts
verticals estableixen unes correspondències,
analogies, ritmes....
entre uns objectes i uns
altres, entre una manera de fer i
una altra. Objectes que es troben
en un mateix ritme còsmic
però que pertanyen a un altre
pla diferent de la realitat». D’això
es tracta: de recuperar aquella
unitat perduda a tavés d’una
recerca formal que intuim de
marcat caràcter arquetípic. | E.
CAMPS
blemes» clàssics sense renunciar a
l’experimentació amb nous materials
que prometen futurs resultats més
que notables. Al final, el que resta és la
coherència d’una tragectòria artística
que ha sabut subministrar-se un riccorpus
simbòlic i materialitzar-lo (ferlo
obra) amb la independència d’algú
que sap que forma i contingut són (o
haurien de ser) una mateixa cosa: una
exposició magnífica a la Galeria Cort
que, a més, té aires de preludi...
ART 11
ENRIC CASANOVAS
Centre Cultural de Caixa
de Girona (Fontana d’Or).
Carrer Ciutadas, 19. Del 23
de gener al 8 de març. Diari
d’11 a 14h. i de 17 a 21h. Festius
d’11 a 14h.
Enric Casanovas (Sant Martí
de Provençals, 1882 – Barcelona,1948)
és una de les figures
més destacades de l’escenari
artístic català de començaments
del segle XX. Aquesta mostra
recupera la seva obra des d’un
punt de vista insòlit: la carta esdevé
l’eix conductor per on el
visitant s’endinsa en l’obra de
l’escultor i en el seu recorregut
de vida. L’exposició, s’aparta de
la revisió cronològica de la investigació
formal de l’artista i
submergeix l’espectador en un
escenari de complicitats amb diferents
personatges del seu entorn.
| E. CAMPS
Escultura
En mans de
Vilà, una senzilla
barra de pa pot
convertir-se en un
exvot.
Convocatòria als «Sres. Accionistas de la Plaza de Toros de Olot»
De conformitat amb allò que estableix la Base-Capítol NOVÈ de l’escriptura de 16 de setembre de 1858, autoritzada
pel notari d’Olot Pablo Casabona, pel present convoquem als “Sres. Accionistas de la Plaza de Toros de Olot”,
a la Reunió General que se celebrarà el proper dia 11 de març de 2009, a les 18 hores, amb assistència Notarial,
al local del Casino Olotí, situat al Passeig Blay, núm. 6 de la ciutat d’Olot, amb el següent Ordre del Dia:
Primer: Nomenament de la Junta Directiva dels «Sres. Accionistas de la Plaza de Toros de Olot», proveint els
càrrecs de President, Vicepresident, Comptador, Tresorer i Secretari, tot de conformitat amb la Base-Capítol
QUARTA de l’ escriptura de 16 de setembre de 1.858 autoritzada pel que fou Notari d’Olot PABLO CASABONA.
Segon: Anàlisi de la situació actual de la Plaça de Braus.
Tercer: Anàlisi del compliment de les obligacions establertes a l’escriptura de cessió de la plaça de braus a l’Ajuntament
d’Olot de data 8 d’octubre de 1.890, autoritzada pel Notari d’Olot RAMON TORRA CANTALOZELLA
i adopció, si s’escau, de mesures i d’accions a realitzar, facultant a les persones que es designin.
Quart: Precs i preguntes.
A l’esmentada Reunió General només podran assistir-hi els «Sres. Accionistas de la Plaza de Toros de Olot» que
figurin inscrits a la relació de l’Ajuntament d’Olot o els seus successors per qualsevol títol que ho acreditin, per
si mateixos o mitjançant les persones degudament habilitades que els representin. Cada acció donarà dret a un
vot i els acords s’adoptaran per majoria de vots presencials, d’acord amb la Base Novena de l’escriptura al·ludida
de 16-09-1858.
Olot, 4 de febrer de 2009.
Signat: Joaquim de Trincheria Polo, titular de les accions núm. 40 i 41; Francisco Tané Sala, titular de l’acció núm.
69; Ramon Alentorn Rosell, titular de l’acció núm. 82 i Ramon Descals Roca, titular de les accions núm. 23, 24
i 32.

12 ÚLTIMA Accents
DIVENDRES, 13 DE FEBRER DE 2009 | Diari de Girona
DdG
DISSABTE 14
Infantils
GIRONA
Disfresses A les 12 del
migdia, a l’Abacus, «Fés la teva
disfressa».
Caps de setmana animats
A les 5 de la tarda, al Museu del
Cinema, Projecció de diferents
capítols de Les Tres Bessones,
la Bruixa Avorrida, Minimán i
Juanito Jones.
Contes A les 6 de la tarda, al
centre Cívic Santa Eugenia, Vocalia
de la Família: «L'endrapacontes».
Contes per a la mainada
+ Taller de disfresses.
Audiovisuals
GIRONA
Cinema A les 6 de la tarda,
a l’Auditori Narcís de Carreras,
«Chaplineja't». Projecció de les
peces cabdals de la filmografia
de curtmetratges de Charles
Chaplin.
Música
GIRONA
Lied A les 9 del vespre, a
l’Auditori, Matthias Goerne, baríton.
«El viatge d'hivern».
Concurs A les 11 de la nit, al
Blau Club, la productora gironina
Esnergy Sounds celebra la
gran final del concurs de grups
gironins.
SALT
Concert A 2/4 d’11 de la nit,
a la Mirona de Salt, The Gruixut's
+ The Violet Frequency.
Teatre
GIRONA
Representació A les 10 de
la nit, a La Planeta, «Nines», de
José Luís Prieto. Cia. Les mateixes.
El Galliner Del 9 al 14 de
febrer podeu fer d'espectadors
de totes les classes que s'imparteixen
al centreEl Galliner.
Representació A les 6 de la
tarda, al Museu d’història de la
Ciutat, «Distrets». Petits espectacles
dels alumnes del Galliner.
DIUMENGE 15
Audiovisuals
GIRONA
Cinema A les 6 de la tarda,
a l’Auditori Narcís de Carreras,
«Chaplineja't». Projecció de les
peces cabdals de la filmografia
de curtmetratges de Charles
Chaplin.
Música
GIRONA
Concert A les 7 de la tarda, a
l‘Auditoris, actuació de Miquel
Gil & Bandaband. «Eixos».
Directe A 2/4 d’11 de la nit,
al Cafè El Cercle, Delên.
ROSES
Piano A les 7 de la tarda, al
Teatre Municipal, actuació del
pianista australià Antony Gray.
Un concert de piano sol amb les
Transcripcions de Saint-Saëns
sobre cantates famoses de
Bach, o Thais de Massenet o el
Pecheurs de Perles de Bizet.
Infantils
GIRONA
Caps de setmana animats
A les 11 del matí , al Museu del
cinema, Projecció de diferents
capítols de Les Tres Bessones,
la Bruixa Avorrida, Minimán i
Juanito Jones.
Teatre
SANT JOAN DE LES ABADESSES
Musical A les 6 de la tarda, al
Teatre de Sant Joan de les Abadesses,
estrena de «La botiga
dels horrors».
DILLUNS 16
DIARI DE GIRONA
14/02/09 ST JOAN ABADESSES
«La botiga dels horrors»
A 2/4 d’11 de la nit, al Tetare de Sant Joan de les Abadesses,
s’estrena «La botiga dels horrors», un del musicals més
representats arreu del món. La floristeria Mushnik, a Nova
York, llangueix per manca de clients, però la planta exòtica
que ha criat Seymour, un dels empleats del Senyor Mushnik,
canviarà la sort de la botiga.
Agenda de la setmana
DIUMENGE 15 DE FEBRER
Una nit al Museu
Què passa quan es tanquen les portes?
S’inaugura l’exposició del quadre El rei, la pintura més important
del gran Ruben Marchandt. Els dos intrèpids vigilants del
museu tenen una enorme responsabilitat: protegir el quadre
durant la nit, quan el museu tanqui les portes. Però una nit és
molt llarga i ells no tindran ningú que els vigili. Un espectacle
de clown per a tota la família. A La Planeta a les 12h i les 18h.
Literatura
GIRONA
Club de lectura A les 8 del
vepsre, a la biblioteca M.Antònia
Adroher, Club de lectura, a
càrrec de Glòria Granell.
Poesia A les 8 del vespre, al
Punt de lectura Sant Narcís,
Club de lectura de poesia, a càrrec
d'Oriol Ponsatí.
Presentació A les 8 del
vespre, a la Libreria 22,
«Quiet», de Màrius Serra.
Infantils
GIRONA
Contes A 2/4 d’11 del matí,
a la biblioteca Ernest Lluch,
«Llit, llitet... que tens un conte
amagadet?», a càrrec de Bel
Contes.
Conferències
GIRONA
Videoconferència A 2/4 de
8 del vespre, a l’Auditori Narcís,
de Carreras, «La violència de
gènere i la construcció jurídica
del cos femení,» a càrrec d'Encarna
Bodelón.
DIMARTS 17
Infantils
GIRONA
Contes A 2/4 d’11 del matí,
a la biblioteca Ernest Lluch,
«Llit, llitet... que tens un conte
amagadet?», a càrrec de Bel
Contes.
Carnestoltes A les 6 de la
tarda, a la Biblioteca Ernest Just
M. Casero, «Carnestoltes ple
de contes», a càrrec de Joan de
Boher.
Conferències
GIRONA
Cinema A 2/4 de 6 de la tarda,
a la Casa de Cultura, «El futur
del cinema en un món poblat
de pantalles», a càrrec
d'Àngel Quintana.
Psicologia A 2/4 de 8 del
vespre, al Centre Cultural La
Mercè, «Canvi i transformació.
Com podem trobar un sentit a
les circumstàncies crítiques i
adverses», a càrrec d'Àlex Rovira.
DIMECRES 18
Cinema
GIRONA
Projecció A les 8 del vespre,
al Museu del Cinema, «Ray
Lema. Tout partout partager»,
de J.H. Meunier i Dom Pedro.
Infantils
GIRONA
Contes A les 10 del matí, a
la biblioteca Ernest Lluch, «Llit,
llitet... que tens un conte amagadet?»,
a càrrec de Bel Contes.
DIARI DE GIRONA
16/02/09 GIRONA
Cicle Manoel de Oliveira
A les 6 de la tarda i a 2/4 de 10 de la nit en el Cinema
Truffaut, dins del Cicle de la Filmoteca de Catalunya dedicat
a Manoel de Oliveira, «El valle de Abraham». Ema és una
dona d’una bellesa desafiant, i no només per al seu marit. El
seu gust pel luxe, les il·lusions que té per la vida i el desig
que inspira als homes fan que li diguin «La Petita Bovary».
Contes A les 6 de la tarda, a
la biblioteca Pública de Girona,
«El Mag dels colors d'Arnold Lobel»
i altres contes.
Contes A les 6 de la tarda, a
la BIblioteca Salvador Allende,
Va de pau, a càrrec de Va de
Contes.
Conferències
GIRONA
Cooperació A les 5 de la tarda,
a la Facultat de lletres, «Editar
comunitariamente en Paraguay,
una utopía realizable», a
càrrec d'Alejandro Lanas.
Dret A 2/4 de 7 del vespre,
al Col.legi de mediadors d’assegurnces
de Girona, «Els fonaments
del dret en la mediació
d'assegurances: El procés judicial»,
a càrrec de Susana Oromí
i Vall- llovera.
Biografia A 2/4 de 8 del
vespre, al Centre Bonastruc Ça
Porta, «Sarah Bernhardt, o la
incandescència del talent», a
càrrec d'Alicia Noemí Perris.
Literatura
GIRONA
Presentació A les 12 del
migdia, a la Facultat de lletres,
presentació del llibre «Literatura
Cristina Antiga», de Cebrià M.
Pifarré.
DIJOUS 19
Literatura
SANTA COLOMA DE FARNERS
Presentacióe A les 8 del
vespre, a la Biblioteca Municipal
Joan Vinyoli, presentació del llibre
«Tretze tristos tràngols»,
d’Albert Sánchez Piñol.
Conferències
GIRONA
Aventura A les 11 del matí,
a la Facultat de ciències, «La
volta al món a vela sense parades»,
a càrrec d'Albert Bargués.
Salut A 2/4 de 8 del vespre,
Accents#595
COORDINA Ana Rodríguez
A/E tv.diaridegirona@epi.es
al Girocentre, «Què hauríem de
saber els pares sobre el virs del
papil·loma humà».
Antropologia A 2/4 de 8 del
vespre, a l’Auditori Narcís de
Carreras, «Els orígens dels
grans simis i els humans», a càrrec
de Salvador Moyà.
Música
GIRONA
Escena Plural A les 9 del
vespre, a l’Auditori de la Mercè,
«Elogi de la Follia».
DIVENDRES 20
Conferències
GIRONA
Llengua A 2/4 de 8 del vespre,
al Centre cultural de Caixa
de Girona, «Els usos lingüístics
a la Catalunya Nord: substitució
acomplerta o inicis de recuperació?»,
a càrrec de Gentil Puig.
Experiències A les 8 del
vespre, a l’Ateneu d’Acció Cultural,
«Trek a la regió del Mustang
(Nepal) ».
Música
GIRONA
Ballet A les 6 de la tarda, a
l’Auditori Narcís de Carreras, «El
Trencanous», de Txaikovski.
Audició comentada.
Concert A les 10 de la nit, al
Centre Cívic Sant Narcís, «Nit
Sodejam».
Càpsula 09 A 2/4 d’11 de la
nit, a Platea, Toni Beiro & La
Resistencia presenten «Hijos
de un mundo hostil».
SALT
Concert A les 11 de la nit, a
la Mirona, Pepet i Marieta.
Literatura
GIRONA
Presentació A les 8 del vespre,
a la llibreria Viatges Ulyssus,
«Sàhara - Tuareg. Al sud
d'Argèlia», de Miquel Petit.