Cultura 20040625 - aaeet.com

AAEET ~ Valls, juny del 2004 Núm. 648
Vint anys d'història de la Secció de Bàsquet de VAAEET (I)
Entrevista a Romà Galimany, regidor de l f Ajuntament de Valls i president de la Fundació Pio Hospital

CASCO
Calçotades tot Vany
Tel. 977 601 350
Fax 977 600 014
FÈLIXI HOTEL
Ctra. de Tarragona, km 17 • Tel. 977 609 090 - Fax 977 605 007 «VALLS

Segona època - Any LXXV-
Número 648 - Valls, juny del
2004
Edita: Associació d'Alumnes
i Exalumnes de l'Escola del
Treball de Valls (muralla de
Sant Antoni, 35, baixos)
Director: Andreu Garcia Jané,
president de I'AAEET
Cap de redacció:. Francesc
Murillo Galimany
Assessorament lingüístic:
Banús & Pros, Correctors
Equip assessor: Pere Altés
Serra, David Vallverdú Queralt
i Jordi de Bofarull
Dipòsit legal: T-2192-1985
Producció i muntatge: Associació
d'Alumnes i Exalumnes
de l'Escola del Treball
de Valls
Tel. 977 613 443
culturaAAEET@hotmail.com
Imprimeix: Formes Gràfiques
Valls SA
Membre de l'Associació Catalana
de Premsa Comarcal
Editada amb la col·laboració
de la Diputació de Tarragona i
del Consell Comarcal de l'Alt
Camp
I Premi Tasis-Torrent (1981)
III Premi Ventura Gassol
(1995)
X Premi Ventura Gassol
(2002)
Portada
Una vegada més
l'edició d'enguany de
la Pujada a Miramar
—organitzada per la
Secció de Muntanya
de l'AAEET- ha estat
tot un èxit de
participació. En la
portada hi veiem un
muntatge dut a terme
amb diverses imatges
de la XXIII Pujada a
Miramar, celebrada el
13 de juny. (Fotos:
Secció de Muntanya
de l'AAEET)
V.
SUMARI
4 Vint anys d'història de la Secció de Bàsquet de l'AAEET (I)
Francesc Murillo
io Entrevista: Romà Galimany Solé
Joan Canela
14 Efemèrides comentades
Pere Altés
ió "Proyecto para la construcción del Campanario de la Iglesia
Parroquial de San Juan Bautista de la ciudad de Valls. Àno
1886" (i II)
Àngel GasolSenorón
23 A l'altra banda de l'estació
Lluís Cebriàn iPA.S.
24 La importància de l'argument i el llibret en les òperes de
Puccini (I)
Marc Moncusí
26 Visita a la vila de Prades
Antoni M. Casas
28 Ressenyes culturals
Joan de Valls
30 Notícies al vol
Jordi
33 AAEET: la vida de l'entitat
Secció de Muntanya
.- »:*
Moment de la sortida dels corredors que van participar a la XXIII Pujada a Miramar.
(Foto: Secció de Muntanya de l'AAEET)

eportatge
Vint anys d'història de la Secció
de Bàsquet de l'AAEET (I)
Francesc Murillo Galimany
El primer equip de la represa de la Secció: l'equip sènior masculí de la temporada 1984-1985, a la pista de l'actual
IES Jaume Huguet. (Foto: Secció de Bàsquet de l'AAEET)
L'AAEET ha assolit una edat
envejable dins del món de
les entitats i associacions
catalanes: 77 anys. Com a
conseqüència ben palpable
d'aquesta longevitat, en els
darrers anys hem celebrat
el 75è aniversari de l'Associació
(al febrer del 2002) i
el 75è aniversari de la revista
CULTURA (al desembre del
2003). A més, aquest any hi
hem d'afegir la celebració
del 20è aniversari de la re-
La primera notícia que tenim de la
pràctica del bàsquet dins I'AAEET és
que, al final del 1933 i perquè es poguessin
entrenar els equips, es
col·locaren cistelles a la pista de
l'entitat: el claustre de l'antic convent
del Carme.
presa de la Secció de Bàsquet.
Aprofitant aquest darrer
aniversari, doncs, en
aquest número i en el següent
repassarem aquestes
dues dècades d'història del
bàsquet aetista, que ha representat
un dels puntals de
la pràctica d'aquest esport a
la nostra ciutat.
Potser als lectors més joves
els estranyarà que una entitat
cultural i esportiva com
I'AAEET, que ha superat els
75 anys d'existència, només
celebri 20 anys de
practicar el bàsquet amb els
seus colors. Doncs bé,
abans ja he apuntat que es
tracta de la commemoració
de la represa de la Secció
de Bàsquet. La pràctica
d'aquest esport té una gran
tradició dins I'AAEET i es remunta
fins als primers anys
d'aquesta entitat. Per tant,
abans de començar a tractar
aquests 20 anys de la
Secció de Bàsquet, crec
convenient que repassem la
història del bàsquet aetista
anterior a l'any 1984, l'hereva
del qual és l'esmentada
secció.
L'interès per l'esport va portar
els associats a crear, de
manera interina, la Secció
d'Esports el 28 de gener del
1931 i a constituir-la oficialment
el 21 de juliol d'aquell

any. 1 Tot i que des d'un primer
moment la Secció estigué
formada per les subseccions
de futbol, bàsquet
i atletisme, haurien de passar
uns quants anys perquè
es comencessin a jugar
partits oficials de bàsquet.
De fet, la primera notícia
que tenim de la pràctica del
bàsquet dins PAAEET és que,
al final del 1933 i perquè es
poguessin entrenar els
equips, es col·locaren cistelles
a la pista de l'entitat: el
claustre de l'antic convent
del Carme.
Si bé fins a aquell moment
el futbol havia estat l'estrella
de la Secció, a partir d'aleshores
li tocaria el torn al
bàsquet, que destacaria clarament
com el principal esport
realitzat per I'AAEET. El
debut oficial del bàsquet
aetista va tenir lloc durant
els primers mesos de l'any
1934; en aquelles dates dos
equips de la Secció —I'A i el
B—• participaren, amb altres
penyes esportives de la ciutat,
en un campionat local:
el Primer Torneig de Bàsquet
Amateur, organitzat
per la Federació d'Esports
vallenca. Els partits es jugaren
al pati de l'Escola del
Treball (el claustre del Carme)
i en resultà vencedor
l'equip A de I'AAEET. Aquest
equip històric estava constituït
per Reverté, Busquets,
Serra, Ollé i Martí, amb Mateu
com a suplent.
Aquest campionat fou com
un tret de sortida per als
equips de l'entitat, que iniciaren
una intensa activitat.
Ben aviat la Secció va
comptar amb quatre equips,
que cada mes jugaven diversos
partits amistosos.
Paral·lelament, la Secció va
organitzar el Primer Torneig
de Bàsquet Nocturn, que se
celebrà a Valls. Es dugué a
Un dels equips juvenils, a
mitjan anys vuitanta.
(Foto: Secció de Bàsquet
de I'AAEET)
reportatge
L'equip sènior masculí de la temporada 1986-1987. (Foto: Secció de Bàsquet de
I'AAEET)
terme al juliol i a l'agost del
1934, al pati de l'Escola del
Treball, i fou un gran èxit. Hi
participaren cinc equips locals.
La Penya Vallenca en
fou la campiona, mentre
que l'equip de I'AAEET quedà
en tercer lloc. Malauradament,
l'esclat de la Guerra
Civil va estroncar aquesta
activitat esportiva i també
féu que la Secció d'Esports
i la mateixa AAEET desapareguessin.
Però el bàsquet aetista va
renéixer amb força al juliol
del 1940 (fins i tot va arribar
a organitzar un torneig
local aquell mateix estiu),
gràcies a la represa de
l'entitat i de l'antiga Secció
d'Esports —ara denominada
Deportiva a causa de les
circumstàncies polítiques.
Durant aquella dècada i fins
a l'inici dels anys cinquanta,
el bàsquet vallenc restà
pràcticament només a càrrec
de I'AAEET, que li donà un
fort impuls. Fou una veritable
època daurada del bàsquet
aetista.

Partit jugat a la pista que l'Institut Politècnic de Formació
Professional va deixar a la Secció de Bàsquet.
(Foto: Secció de Bàsquet de l'AAEET)
Malgrat la constant manca
de recursos econòmics i
materials de la Secció —una
manca que comportava, per
exemple, que a l'inici dels
anys quaranta els jugadors
sovint haguessin d'anar
calçats amb espardenyes—,
la Secció va recuperar l'acti-
vitat que realitzava en els
anys trenta. Així reprengué
els partits amistosos i l'organització
del Torneig Nocturn,
que se celebrà del
1942 al 1959 i que era considerat
el màxim esdeveniment
esportiu de l'estiu vallenc.
A més la Secció orga-
reportatge
nitzà altres campionats locals,
com és ara el Torneo
Relampago —l'any 1943 la
Secció organitzà el primer
que es féu a Valls— i el Torneo
Escolar, que se celebrà
del 1943 al 1955 i que tenia
com a objectiu potenciar
el bàsquet entre l'alumnat
de l'Escola del Treball i
crear planter de jugadors
per als equips locals.
D'aquells anys cal destacarne
que el 1942 la Federació
Catalana de Bàsquet havia
convidat la Secció a federar-se
i a participar en el
Campionat Provincial de
Tercera Categoria. D'aquesta
manera la temporada 1942-
1943 el primer equip de la
Secció superà l'àmbit local
i començà a prendre part en
campionats provincials, en
què sovint participà com a
únic representant de la ciutat.
A partir d'aquell moment
I'AAEET jugà en els successius
campionats provincials
i l'any 1944 ascendí a
la segona categoria, on es
mantingué fins al 1955. A
més del campionat provin-
cial, la Secció també participà
algun any en el Torneo
Provincial de Baloncesto
Copa Tarragona.
Però la creació l'any 1952
de la UD Àguilas —que al
cap d'un any passaria a
denominar-se CB Valls— va
afectar negativament el rendiment
de l'equip de bàsquet
de I'AAEET. Per tal de
disposar d'un equip vallenc
que fos prou potent per
prendre part en campionats
de categories superiors a
les quals no podien arribar
els equips de la localitat pel
seu compte, la UD Àguilas
es formà amb els millors jugadors
de bàsquet de
I'AAEET, de la UD Educación
y Descanso i del Frente de
Juventudes. L'equip de
I'AAEET, doncs, se'n ressentí
i baixà a la tercera categoria
en la temporada 1955-
1956 i s'hi mantingué fins a
la temporada 1959-1960,
que fou la darrera vegada
que jugaren aquell campionat.
A partir del 1952, la Secció
L'equip sènior masculí de la temporada 1991-1992 —que va aconseguir ascendir a la segona catalana— a la pista
coberta de l'estadi del Vilar. (Foto: Secció de Bàsquet de I'AAEET)

Deportiva inicià una lenta
davallada fins a la dècada
dels seixanta, en què restà
pràcticament inactiva. Més
endavant, a l'inici dels anys
setanta, la Secció recuperà
forces: aportà un equip al
Campionat Provincial del
1974-1975 i del 1973 al
1980 organitzà el Torneig
d'Estiu de Bàsquet, en què
participà sempre. Excepte
aquest torneig, però, l'activitat
de la Secció era nul·la.
Aquesta situació provocà
que finalment l'any 1984
desaparegués la Secció Deportiva.
2
Però l'esport no trigaria gaire
a tornar a formar part de
les activitats realitzades per
I'AAEET. D'una banda, el 16
de febrer del 1984 un grup
d'associats afeccionats a
l'atletisme en constituïen la
corresponent secció, que
estigué activa fins al 1988 i
que aquests darrers anys
ha reprès amb força l'activitat.
D'una altra banda,
també a l'inici dels vuitanta,
un grup d'associats proposà
que l'entitat recuperés
el bàsquet per poder participar
en les competicions
provincials i la Junta els
donà el vistiplau l'1 d'octubre
de 1984; d'aquesta manera
quedà constituïda la Junta
de la Secció de Bàsquet
amb els afeccionats que
l'havien impulsada: 3
Manel Pujol i Magrinà (president)
Pasqual Alquèzar i Oliete
(vicepresident)
Immaculada Gatell i Trenchs
(secretària)
Josep M. Gistau i Güell (tresorer)
Antoni Busquets i Altés (vocal
primer)
Josep M. Ollé i Masip (vocal
segon)
Sèrvul López i Fuentes (vocal
tercer)
Immediatament es posaren
a treballar i formaren un
únic equip: el sènior masculí,
amb la següent alineació:
Joan Cruz, Lluís Andreu,
reportatge
L'equip juvenil de la temporada 1992-1993. (Foto: Secció de Bàsquet de I'AAEET)
Jaume Pujol, Xavier Altisent,
Eduard Moreno, Sèrvul
López, Pasqual Alquézar,
Josep Ollé i Manel
Pujol. Albert Busquets n'era
l'entrenador i Immaculada
Gatell, la delegada. D'altra
banda cal dir que fou la primera
vegada, en la història
del bàsquet aetista, que un
equip recorre als patrocinadors
i obtingué un nou recurs
per ajudar a cobrir les
despeses econòmiques de
la Secció. Des d'aleshores,
en què Chamburcy va apadrinar
el sènior masculí
AAEET-Chamburcy, cada
equip de la Secció ha estat
recolzat per alguna empresa.
Des d'un primer moment la
Secció va poder solucionar
el problema de no disposar
de les instal·lacions necessàries
per practicar el bàsquet.
La direcció de l'Institut
Politècnic de Formació Professional
—el successor directe
de l'antiga Escola del
Treball, que des del 1981
era al complex educatiu del
carrer de la Creu de Cames—
els va deixar la pista
esportiva del centre. Pel
que fa a l'uniforme, se'n va
adoptar un de blanc i blau
—que han estat els colors
de la Secció des d'aquell
moment.
Aquell primer any, el bàsquet
aetista es fixà com a
objectius que la Secció es
consolidés i que l'equip sènior,
l'AAEET-Chamburcy,
participés en el Campionat
Provincial. Deixava per a
més endavant crear equips
de les categories júnior i juvenil.
La Secció, doncs, es
va inscriure a la Federació
Catalana de Bàsquet, i tot
seguit, el 6 d'octubre del
1984, s'estrenava l'equip
sènior en un partit amistós
jugat a Montblanc —que els
vallencs perderen davant de
l'equip local. Al cap d'uns
dies, el 14 d'octubre, començava
a jugar en el Campionat
Provincial de Tercera
Aquell primer any, el bàsquet aetista
es fixà com a objectius que la Secció
es consolidés i que l'equip sènior,
l'MEET-Chamburcy, participés en el
campionat provincial. Deixava per a
més endavant crear equips de les categories
júnior i juvenil. La Secció,
doncs, es va inscriure a la Federació
Catalana de Bàsquet i tot seguit, el 6
d'octubre del 1984, s y estrenava l'equip
sènior en un partit amistós jugat a
Montblanc.
7......

eportatge
Jugadors de l'equip sub-23 de la temporada 1992-1993. (Foto: Secció de Bàsquet de
l'AAEET)
L'equip sènior femení de la temporada 1993-1994- Fou el primer equip de bàsquet
femení de la història de l'AAEET. (Foto: Secció de Bàsquet de l'AAEET)
Categoria, en què quedà en
sisè lloc, d'un total de nou.
L'equip sènior s'havia defensat
força bé, i la Junta
va considerar que havia
arribat el moment de tirar
endavant el projecte de
crear nous equips. Fruit
d'aquesta iniciativa i de
l'impuls que estava agafant
la Secció, en la temporada
1985-1986, hi van participar,
a més de l'equip sènior,
dos equips més: un de cadet
i un de juvenil —ambdós
masculins. Tots tres jugaren
el Campionat Provincial en
les seves categories respectives
i l'equip sènior ascendí
a la segona categoria del
Campionat de Catalunya. 4
L'ascens fou molt ben acollit
per la Secció, però per
jugar a segona calia tenir
un equip de cada categoria.
Per això abans d'iniciar la
temporada 1986-1987 la
Secció va crear l'equip júnior
amb jugadors del juvenil
i amb nous fitxatges.
Aquest equip, el sènior i el

L'equip cadet femení de
la temporada 1994-1995.
Aquest fou el segon equip
femení de què va disposar
la Secció. (Foto: Secció
de Bàsquet de
l'AAEET)
juvenil, doncs, van competir
a segona, mentre que el
cadet ho continuava fent en
el Campionat Provincial.
El sènior féu una mala temporada
i hauria baixat al
Campionat Provincial si no
s'hagués creat, per a la
temporada 1987-1988, la
tercera categoria preferent,
en què quedà inclòs l'equip
aetista. Els equips sènior,
júnior i juvenil jugaren a tercera
preferent fins a la temporada
1991-1992, mentre
que el cadet continuava
prenent part en el Campionat
Provincial. També cal
dir que a partir de la temporada
1987-1988 la Secció
deixà la pista de l'Institut i
anà a la pista coberta del
Vilar perquè el Patronat Municipal
d'Esports els la cedí
de franc.
En la temporada 1991-1992
l'equip sènior Espaisol-
AAEET ascendí a la segona
catalana. Els altres equips
també feren un bon paper,
excepte el juvenil, que, a
causa d'una mala planificació,
va presentar un equip
força feble. En la temporada
següent, 1992-1993, es
produïren diversos canvis
en els equips: el juvenil passà
a competir en el Campionat
Provincial —que aleshores
d'aquest campionat ja
se'n deia campionat territorial—,
on ja competia el cadet,
i els equips es reestructuraren,
de manera que
el júnior desaparegué i
n'ocupà el lloc un nou equip:
el sub-23.
La Secció creixia i en la
temporada 1993-1994 ja
disposava de set equips: el
sènior masculí, Fruit of the
Loom; el sènior femení, Piscines
Medi Galofré-European
College; el sub-23,
Restaurant Rocafort; el juvenil,
Ursini; el cadet, Provalls;
l'infantil, i el preinfantil.
Un centenar de persones
—jugadors, entrenadors i
delegats— formaven part
d'aquells equips. En general
aquell any feren un bon
paper, excepte l'infantil,
que quedà en penúltim lloc
—aquest i el preinfantil jugaven
en el Campionat Territorial—,
i el sènior masculí,
que baixà a la tercera
catalana A. 6
Però, sens dubte, l'equip revelació
de la Secció fou el
primer equip femení de
bàsquet de la història de
I'AAEET: el sènior femení.
Obtingué el segon lloc de
la classificació en el grup
Tarragona de la segona catalana,
darrere del CB Àguiles,
amb qui empatà a
punts. L'equip el formaven:
Teresa Tomàs, Rosa Llorach,
Ivonne de Torner, Anna
Mestieri, Mònica Guerra,
Ruth Gaya, Míriam Poblet,
Mar Fragoso, Manuela Sànchez,
Elisabet Sanahuja,
Candela Martí i Gemma
Montserrat. N'eren els entrenadors:
Mercè Toldrà i
Xavier Mestieri. 6
reportatge
Notes
1. AAEET(1931: 15).
2. Murillo (2002: 148-165) i
Guiu (2002: 14-16).
3. AAEET(1984:46).
4. AAEET(1986:41).
5. Murillo (2002: 177-179).
6. Murillo (2001: 38).
Bibliografia
AAEET (1931). Cultura
[Valls], 1 a època, núm. 31.
(1984). Cultura [Valls],
núm. 434.
(1986). Cultura [Valls],
núm. 456.
Guiu, J. (2002). "Valls 2002,
una festa de bàsquet". Bàsquet
esport [Barcelona],
núm. 16.
MURILLO GALIMANY, F. (2001).
"Història gràfica de
I'AAEET. Secció de Bàsquet
(I)". Cultura [Valls], núm.
621.
(2002). 75 anys d'història
de I'AAEET. Associació
d'Alumnes i Exalumnes de
l'Escola del Treball (1927-
2002), Valls. Valls: Cossetània
Edicions i AAEET. H
La Secció creixia i en la temporada
1993-1994 ja disposava de set equips:
el sènior masculí, Fruit of the Loom;
el sènior femení, Piscines Medi Galofré-European
College; el sub-23, Restaurant
Rocafort; el juvenil, Ursini; el
cadet, Provalls; l'infantil, i el preinfantil.
Un centenar de persones —jugadors,
entrenadors i delegats— formaven
part d'aquells equips.

parleu-me'n
Entrevista a Romà Galimany Solé, regidor de
rAjuntament de Valls, president de la Fundació
i del Consell d'Administració del Pio Hospital
Romà Galimany va néixer a
Valls l'any 1942. Llicenciat
en Farmàcia, no ha exercit
aquesta professió perquè es
va especialitzar en Bioquímica.
És una personalitat
en aquesta ciència, tant en
l'àmbit nacional com en
l'internacional. Actualment a
l'Ajuntament de Valls hi
ocupa els càrrecs de regidor
de Sanitat, Règim Intern,
Governació, Recursos
Humans i Seguretat Ciutadana
i Protecció Civil. És
també president de la Fundació
i del Consell d'Administració
del Pio Hospital.
—Es va llicenciar en Farmàcia
per vocació o per accident?
—Més aviat per accident
perquè després, per vocació,
vaig estudiar Bioquímica.
Vaig començar estudiant
Farmàcia i en l'últim
any de llicenciatura vaig
compaginar aquells estudis
amb pràctiques en el laboratori
de l'Hospital Clínic, de
Barcelona, on vaig aprendre
a fer anàlisis. Aquell any
vaig acabar la llicenciatura
i vaig continuar treballant en
aquell laboratori —m'hi vaig
estar dos anys, gairebé
tres. Després em van oferir
"Em va seduir molt la vida a l'hospital,
el contacte directe amb els malalts, la
relació amb els metges d'un hospital
important, les sessions clíniques que
feia amb ells i l'aprenentatge que tot
plegat comportava."
10
portar el laboratori de la
Unitat de Transplantament
Renal, que feia poc més
d'un any que funcionava i
que dirigia el professor Gil-
Vernet. Vaig acceptar l'oferta
i m'hi vaig estar del 1969
al 1972.
»L'any 1972, quan van obrir
Bellvitge, vaig fer les oposicions
per entrar-hi. Posteriorment,
el 1978, vaig guanyar
una plaça com a cap
clínic del laboratori. El 1983
van obrir l'Hospital de Can
Ruti i em van dir si hi volia
anar per organitzar-hi el laboratori;
hi vaig treballar
fins que l'any 2000 em van
proposar d'anar a l'Hospital
de la Vall d'Hebron per unificar
i organitzar els quatre
laboratoris que hi havia.
—Què li va cridar l'atenció
de la bioquímica?
—En primer lloc, va ser el
treball d'hospital. Jo vaig
anar al laboratori del Clínic
amb la intenció que, quan
acabés la carrera de Farmàcia,
tornaria a Valls a treballar
de farmacèutic. El
que em permetia la bioquímica
era fer anàlisis dins de
la farmàcia. El que em va
seduir molt va ser la vida a
l'hospital, el contacte directe
amb els malalts, la relació
amb els metges d'un
hospital important, les sessions
clíniques que feia
amb ells i l'aprenentatge
que tot plegat comportava.
»Jo crec que vaig entrar en
la bioquímica perquè era una
de les assignatures que més
m'havien agradat de la carrera
de Farmàcia. Anar a un
Joan Canela Gràcia
hospital un parell d'anys amb
la intenció d'aprendre va ser
el que em va acabar de fer
decidir. De fet, sempre que
he treballat en un hospital
públic, ho he fet en un laboratori.
Això també permet
participar en sessions clíniques
i tenir contacte amb
tots els metges de l'hospital.
Hi ha una comunicació continuada
entre les diferents
especialitats.
—Quin paper ha tingut en el
món de la bioquímica?
—Vaig ser fundador, vicepresident
i president de la
Sociedad Espanola de Bioquímica
Clínica y Patologia
Molecular. Vaig fundar-ne el
Comitè Científic, del qual
també vaig ser president.
D'altra banda he estat en diversos
comitès i en equips
de treball de diverses societats
de bioquímica —concretament
de la francesa, la
italiana i l'anglesa—, i en
els comitès científics de
congressos internacionals.
A més, m'han convidat a fer
conferències al Japó, als
EUA, a França, a Alemanya,
a Mèxic, a Egipte, etc.
—Ha estat reconegut per la
seva tasca?
—He rebut alguns premis.
D'altra banda hi ha un congrés
americà que es fa
cada any, organitzat per la
Societat Americana de Química
Clínica i reservat a especialistes
americans, en el
qual conviden, com a reconeixement
pel seu treball,
gent d'altres països; m'hi
han convidat tres vegades
per presentar-hi diversos tre-

alls. També em van convidar
al Japó, en un congrés
internacional d'automatització,
en una sessió plenària
en què havien convidat
tres ponents: un de japonès,
un d'americà i un d'europeu,
que era jo.
—Es considera un pioner
en el món de la bioquímica?
—No, un pioner no. He treballat
bastant, però, en els
efectes dels medicaments i
en els resultats que hem
obtingut en el laboratori clínic.
Ho vaig treballar juntament
amb membres de la
societat francesa i vam ser
els primers a fer públic un
estudi d'aquest tipus. Vam
avançar molt en aquest
camp, que llavors era desconegut.
Ara se'n parla molt.
«Bàsicament es tractava de
conèixer, fent una anàlisi de
sang immediatament a continuació,
quins efectes produïa
ingerir un medicament.
El medicament és una substància
química que, quan
s'ingereix, va a la sang. Llavors
la sang conté un element
químic estrany. Si afegeixes
a la mostra de sang
que has d'analitzar una
substància d'aquesta naturalesa,
aquesta substància
química pot tenir un efecte
alterador i els resultats de
l'anàlisi poden ser falsos.
»Ara aquest efecte dels medicaments
ja es coneix molt,
es té molt en compte i fins
i tot en alguns medicaments
ja indiquen com poden afectar
en les proves. Per exemple,
et prens un antiinflamatori
i quan arriba a la sang
produeix un efecte analgèsic;
si et fas una prova, l'acció
del medicament l'altera.
Amb això sí que vam ser
pioners.
«Després també ho vam
ser quan vam automatitzar
i mecanitzar els processos
que es duen a terme en el
laboratori. En aquest aspecte
vam treballar conjunta-
ment amb anglesos i alemanys.
Vam avançar molt i
fins i tot vam reunir-nos periòdicament
a Barcelona per
parlar de les noves tecnologies,
els aparells i la mecanització
que s'utilitzava en
els laboratoris clínics.
—Vostè ha treballat en els
hospitals més importants de
Catalunya. Va notar un salt
molt gran quan va venir a
treballarà Valls?
—Sí, totalment. Va ser molt
gran perquè vaig haver de
canviar totalment el xip.
També perquè, a més de la
del Pio, tinc molta feina a
l'Ajuntament. Vaig passar
d'un tipus de feina que havia
fet durant més de trenta anys
a una feina que no havia fet
mai. Jo m'havia relacionat
sobretot amb els meus
col·laboradors del laboratori
—a la Vall d'Hebron en tenia
dos-cents. Llavors, és
clar, venir aquí i fer-me càrrec
de Recursos Humans i
de la Policia, amb qui no havia
tingut mai cap relació, va
significar per a mi entrar en
un altre món. Per no conèixer
no coneixia ni les graduacions
dels agents. Tampoc
no havia tingut mai cap contacte
amb Protecció Civil.
parleu-me'n
»EI que sí que coneixia era
com organitzar un hospital,
com s'hi pot treballar, com
es pot atendre més bé el
malalt i, en definitiva, com es
pot aplicar el concepte que
he tingut sempre sobre la
medicina pública, ja que
només he treballat en hospitals
públics, on la relació entre
els metges i els malalts
és molt continuada. En
aquest aspecte sí que disposo
d'uns coneixements que
crec que poden ajudar a millorar
el Pio. Pel que fa a
l'Ajuntament, però, tot ha
estat nou per a mi. Vaig notar
un gran contrast entre la
forma de treballar d'on venia
i la d'aquí, perquè són feines
completament diferents.
—Què va pensar quan Dolors
Batalla li va demanar
que s'incorporés a la llista
municipal?
—Amb la Dolors vaig mantenir,
en un principi, unes
converses. Ella em va demanar,
com a persona que
havia estat treballant en
molts hospitals, si la meva
experiència podia aportar
una ajuda al que ella planificava
per a Valls. Posteriorment
em va demanar que
formés part de la llista. Em
Romà Galimany Solé
(Foto: Francesc Cucurull
March)
11

12
AUTOMATITZACIÓ D'OFICINES
ABAT LLORT, 4 • 43800 VALLS
Tel. 977 603 074 - 977 605 803 - Fax: 977 606 154
a/e: aymerich@minorisa.es
PEIXATERIA I PESCA SALADA
VIDAL
Peixateria, 15
Tel. 977 600 951
Carrer de la Cort, 18 -Tel. 977 601 468 - 43800 VALLS
DOMÈNECH
A5ILLAMENTS & MODA
Carrer de la Cort, 27. Tel. 977 600 852. VALLS
VIATGES
abelux
Plaça del Pati, 12 B
Tel. 977 600 729 - 977 603 709
ror/oc
EMPRESA DE SERVEIS
Avda. de Catalunya, 31
Tel. 977 216 917
43002- TARRAGONA
SERVEIS TÈCNICS DE NETEJA
VALLS
Tel. 977 609 300
Fax 977 613 429
a/e: central@cosip.com
web: www.cosip.com
Viu la dinàmica
de l'esport
C/ del Tren, 8
Tel. 977 613 828
43800- VALLS
• B %1 LfítuteS "oral
60U sa.
Abat Llort, 22 • Tel. 977 600 456
Fax 977 600 454

va sobtar, perquè jo no havia
pensat mai d'entrar en
una llista municipal. Havia
cregut sempre que acabaria
de treballar en la meva professió
a Barcelona i que
quan deixés de treballar ja
tornaria a Valls. Amb la proposta
que em va fer, la Dolors
em va sorprendre molt,
ja que per a mi la política mai
no havia tingut cap atractiu;
però vaig pensar que, si era
per ajudar i poder fer alguna
cosa per Valls, valia la pena,
i per això vaig acceptar
l'oferiment.
—Està còmode en les tasques
que ara té a l'Ajuntament?
—Sí. Al voltant meu hi ha
uns tècnics que estan ben
preparats i que són uns
bons professionals. Em faciliten
molt la feina perquè
coneixen bé la matèria amb
què treballen. Això m'ajuda
bastant. M'he anat acostumant
als assumptes de
l'Ajuntament i al tipus de feina
que s'hi fa. Però tot va
una mica massa lent: hi ha
una burocràcia que costa
molt de bellugar i hi ha
massa coses que es retarden
més del compte. Hem
millorat algunes qüestions,
sobretot de Recursos Humans
i de Protecció Civil;
però penso que es pot fer
molt més i que és poc el
que hem aconseguit per
ara. Si tot plegat ho agilitem,
podrem engegar altres
projectes amb més rapidesa
i millorar més coses.
—Com va trobar el Pio Hospital?
—Al Pio hi vaig trobar uns
professionals competents.
Pel que fa a l'atenció que
rep el malalt, cal que tinguem
en compte si es tracta
de malalts que ingressen
o bé que van a Urgències.
El malalt que ingressa és
atès de manera continuada
pels professionals que hi ha
en les unitats clíniques corresponents
i, per tant, no
s'alteren els ritmes de treball.
Pel que fa a Urgències,
l'atenció és més discontínua:
hi pot haver un dia que
hi vagi molt poca gent i altres
dies que, per la raó que
sigui, hi hagi una gernació.
Llavors el que passa és que
Urgències es desborda i
l'atenció no és la que tothom
espera. Però, per desgràcia,
això passa en totes les urgències.
Resumint, vull dir
que els malalts, segons on
són atesos i quan són atesos,
reben un tracte diferent.
»EI que hem activat ràpidament
són les obres per remodelar
Urgències, per
canviar els ascensors i per
instal·lar aire condicionat on
encara no n'hi ha. Tot això
ho intentarem fer en els
propers mesos. A Urgències,
quan disposin d'una
superfície més gran i d'unes
condicions més bones, millorarà
l'atenció al malalt i la
qualitat d'assistència. El
problema que podem tenir
els propers anys és que caldrà
renovar l'utillatge, i això
té un cost important i s'ha
de fer amb un pressupost
assignat.
»EI que també s'ha d'aconseguir
és tenir una estadística
exacta i precisa de les
llistes d'espera. Hi ha llistes
d'espera que són llargues;
però, és clar, hi influeix que
la població s'està envellint
cada vegada més i que les
patologies pròpies d'una
edat avançada fan que
s'acumuli la feina en les especialitats
que han d'atendre
aquesta població. Això,
amb el temps, aconseguirem
superar-ho.
—He sentit a dir que és un
gran afeccionat a la música
clàssica.
—Des de sempre. A casa
meva sempre se sentia molta
música; em vaig acostumar
a sentir-ne i a poc a
poc em va anar agradant.
Per a mi ha estat una vàl-
parleu-me'n
"El que sí que coneixia era com organitzar
un hospital, com s'hi pot treballar,
com es pot atendre més bé el
malalt i, en definitiva, com es pot aplicar
el concepte que he tingut sempre
sobre la medicina pública, ja que només
he treballat en hospitals públics,
on la relació entre els metges i els
malalts és molt continuada. En aquest
aspecte sí que disposo d'uns coneixements
que crec que poden ajudar a
millorar el Pio."
vula d'escapament molt
bona, perquè en determinades
hores sentir música va
molt bé. Quan sortia de reunions
molt fortes, a la Vall
d'Hebron, arribava a casa,
escoltava un concert de
Mozart i em deixava com
nou. La música sempre ajuda
a tirar endavant. A partir
d'aquí vaig aprofundir
bastant en l'estructura constructiva
i temàtica dels autors
que acostumava a escoltar,
em vaig afeccionar a
analitzar-los i fins i tot a diferenciar
els diferents intèrprets
i a classificar-ne la
qualitat segons l'autor que
interpretaven. Quan et diverteixes
ja tens un al·licient
per estudiar.
—Està d'acord que la música
amansa les feres?
—I tant! Penso que és bo
que un, quan acaba de fer
una feina dura, es dediqui a
sentir mitja horeta de bona
música. La música li neteja
les neurones i el deixa com
nou.
—Moltes gràcies per la
seva atenció i li desitgem
una bona trajectòria com a
regidor de l'Ajuntament de
Valls i com a president del
Pio Hospital. H

el temps corre
Efemèrides
comentades
Prohibicions per Carnestoltes. Sequera
molt greu. Escola de minyons.
Un furtador d'oli. El retrat de Ferran
VII.
• El 20 de febrer de 1594,
el Consell de la Vila prohibeix
que cap persona, de
qualsevol grau i condició,
sigui home o dona, vagi ballant
o corrent per la vila, ni
de nit ni de dia, amb llums
i sense llums, sota pena de
passar 30 dies a la presó.
Aquesta prohibició es refereix
als dies de Carnestoltes.
Observació:
Els consellers ho justificaven
de la següent manera:
"Per los grans abusos se
fan estàs diades de Carnestoltes,
en lo de ballar y córrer
per la vila, així de nit
com de dia, lo que redunda
en escàndols y avalots y
desacats de la honra y reputació
de la justícia y govern
de la present vila, conforme
la experiència qui es
El 23 de febrer de 1661 com que
l'eixut persisteix, s'acorda que el diumenge
de Carnestoltes es farà processó
amb la relíquia de santa Úrsula,
que el dilluns i el dimarts s'exposarà
el Sant Sagrament a l'altar major i
que el dissabte serà traslladada a
l'església parroquial la Mare de Déu
del Lledó.
mare de totes les coses, y
avuy ens ha dit lo senyor
predicador de la Cuaresma,
en la trona de la parroquial."
H El 23 de febrer de 1661,
com que l'eixut persisteix,
s'acorda que el diumenge
de Carnestoltes es farà processó
amb la relíquia de
santa Úrsula, que el dilluns
i el dimarts s'exposarà el
Sant Sagrament a l'altar
major i que el dissabte serà
traslladada a l'església parroquial
la Mare de Déu del
Lledó.
Observació:
Es devia tractar d'una sequera
molt greu, ja que per
implorar la pluja es tenien
en compte tres recursos diferents:
una processó amb
la relíquia de santa Úrsula,
l'exposició del Santíssim
durant dos dies i, finalment,
l'inevitable trasllat de la Mare
de Déu del Lledó a l'arxiprestal,
tal com se solia fer
en els casos més feixucs.
B El 23 de febrer de 1671
els jurats confien, durant tres
anys, la tasca d'ensenyar
els minyons a Joan Galvany,
mestre de minyons de
la ciutat de Barcelona. L'autoritzen
a exigir i a cobrar
per mesades: 18 diners als
qui comencen les beceroles,
3 sous en passar la
doctrina i el llibre del Roser,
4 als qui ja llegeixen i escriuen
i 6 als qui a més
aprenen a comptar. No hi
són compresos els minyons
pobres. Cobrarà cada any
un salari de 50 lliures.
Observacions:
a) De la manera que estaven
establerts els preus de
Pere Altés i Serra
l'ensenyament es pot pensar
que no existia un programa
de formació integral,
sinó que anava per parts.
Les matemàtiques eren, pel
que sembla, l'assignatura
cabdal i probablement per
això tenia una cotització
més alta.
b) No es tractava, doncs,
d'una escola gratuïta. No
queda clar si la recaptació
mensual ingressava a la
caixa pública o estava compresa
en el sou del mestre.
c) El fet que s'especifiqui
que no s'hi inclouen els
minyons pobres dóna a entendre
que aquests tenien
l'escola de franc.
II El 18 de febrer de 1704
Baptista Montalt, corder de
Valls, pels volts de les 11 de
la nit, intentava penetrar en
el trull que Jaume Ferrer,
pagès, tenia al carrer Nou,
amb la suposada intenció
de robar oli. Havia estat vist
vora les basses del trull i
després, en fugir per la carena
de la paret, li han disparat
un tret d'escopeta. La
perdigonada l'ha deixat ferit.
Es tractava d'un home
de mala fama que altres vegades
havia perpetrat robatoris
d'oli en el mateix trull,
mercaderia que solia malvendre
a diferents persones.
Observacions:
a) Ja diuen que tant d'anar
el càntir a la font arriba que
es trenca. És exactament el
que va succeir a Baptista
Montalt, que havia temptat
diverses vegades la sort de
no ser descobert en els assidus
robatoris que afectaven
el trull del carrer Nou.

el tem ps corre
Com sempre s'havia fet en èpoques de gran secada, Valls acudia a la Mare de Déu del Lledó per implorar la pluja.
La marededéu era traslladada des del seu santuari a l'església de Sant Joan en processó solemne. En aquest lloc
es feien els actes religiosos adients fins que arribaven les pluges. Després la imatge es retornava al seu cambril.
La fotografia correspon al 4 de setembre de 1924, que fou l'últim any que es feren les rogatives tradicionals. Hi
veiem la comitiva amb la imatge de la Mare de Déu del Lledó en transitar per la part lateral del Pati, precisament
davant del convent de les monges mínimes, en què hi havia un racó a través del qual s'obrí més tard l'actual carrer
de Jaume Mercadé. (Foto: AMV/ Pere Català Pic)
b) En una casa de mig aire
del carrer Nou hi havíem
vist una premsa que probablement
devia ser la mateixa
del trull de l'efemèride.
H El 17 de febrer de 1816,
sota la presidència del batlle
Pere Màrtir Veciana, l'Ajuntament
reialista celebra la
cerimònia de col·locar el retrat
de Ferran VII a la sala
capitular, davant mateix de
la porta d'entrada.
Observacions:
a) (D'una nota de Francesc
Alentorn): Aquest mateix retrat,
el 23 de juny de 1814
havia estat portat, dalt
d'una carrossa amb un "tir
de regidors", des del castell
a la casa de la vila. A Valls,
com a molts indrets de la
Península, s'honorava l'efí-
gie d'un dèspota. Després
que Napoleó el deixà en llibertat,
sorgiren les aclamacions
a Ferran VII, el Desitjat.
El general Copons el
rebia de genollons. Entrava
triomfalment a diverses poblacions,
entre les quals hi
havia Valls. Per fer pagar
les mostres d'afecte del poble,
el borbó es féu proclamar
rei absolut al maig de
1814. L'Ajuntament vallenc,
elegit segons la constitució
de 1812, fou substituït per
un de reial ordre, els regidors
del qual, com s'ha dit,
tingueren la pensada de
sortir pels carrers estirant
un carruatge.
b) En una efemèride publicada,
precisament es parla
amb detall de la pensada
que tingueren els regidors
municipals d'empènyer o
estirar des del Pati a la
plaça del Blat una carrossa
dalt de la qual hi havia un
retrat de Ferran VII. H
EM 8 de febrer de 1704 Baptista Montalt,
corder de Valls, pels volts de les
11 de la nit intentava penetrar en el
trull que Jaume Ferrer, pagès, tenia al
carrer Nou, amb la suposada intenció
de robar oli. Havia estat vist vora les
basses del trull i després, en fugir per
la carena de la paret, li han disparat
un tret d'escopeta. La perdigonada
Tha deixat ferit.

a pu nts h istòrics
"Proyecto para la construcción del Campanario
de la Iglesia Parroquial de San Juan Bautista de
la ciudad de Valls. Ano 1886 7/ (i II)
Aquesta segona i darrera
part del document que començàrem
a publicar en
l'anterior número de CUL-
TURA exposa les diverses
propostes que l'autor aporta
per finançar la construcció
d'un campanar per a l'església
arxiprestat de Valls.
D'altra banda s'hi reflecteix
de manera indirecta quina
és la societat dels anys vuitanta
del segle XIX, perquè
ens descriu els costums de
l'època —com ara el cobrament
de les cadires a l'església,
l'expansió dels certàmens
de premis i la vida
cultural en general—, així
com d'altres aspectes relacionats
amb les fires i les
tómboles que es feien a la
població.
També, el nostre autor anònim
hi continua mostrant la
seva il·lusió pel projecte,
que ens descriu, i compara
la imaginària obra que es
duria a terme a Sant Joan
amb el campanar de la Prioral
de Sant Pere, de Reus,
el qual, segons l'autor, s'hauria
de superar. Fa una explícita
referència al general
Comerma per dur a terme el
projecte i l'esmenta com
l'il·lustrat enginyer que podria
realitzar un croquis del
campanar per determinar
com hauria de ser. L'autor
també diu que l'Església
hauria de prendre la iniciativa,
però després també
afirma que, en aquesta
construcció, s'hi hauria
d'implicar tota la població.
Finalitza el document parlant
sobre la importància
que seria per a l'obra que hi
hagués mecenes, gràcies
16
als quals es podria aixecar
el campanar de l'arxiprestal.
La conclusió que podem extreure
de la breu anàlisi que
s'exposa en el document és
que, tot i la voluntat de
l'autor, la iniciativa no es va
dur a terme. És més, no tenim
constància que aquest
projecte arribés a les mans
dels organismes del govern
municipal; ni tan sols sabem
si anà més enllà de la porta
del despatx de l'autor.
Aquest, però, devia veure
joiós que, finalment, l'any
1895 —una dècada després
de la data del seu projecte—
una nova i definitiva iniciativa
era la base per construir
el símbol i emblema
més important de la població
de Valls: el campanar de
Sant Joan, que, amb el seu
estil neogòtic, sobresurt per
damunt de totes les teulades
i és la imatge més reproduïda
de la ciutat.
Dit això, continuem transcrivint
el document.
Hemos dicho lo suficiente
respecto à sillares, piedra
comun y arena. Ahora tocarà
el turno à los ladrillos,
cemento y cal. Y à los jornales.
Esta cuestion de dinero.
iDe donde sacarlo no
pudiendo recargar los impuestos?
Vamos à decirlo.
A nuestro entender los elementos
para reunir dinero
son los siguientes:
Sillas de la Iglesia -Rifas -
Tómbolas - Limosnas recogidas
en la Iglesia - Permisos
de puestos de venta en
las ferias - Emplazamientos
- Certàmenes - Veladas
literarias musicales -
Funciones de teatro - Conciertos
- Lavaderos públicos
- Bàsculas públicas -
Multas - Apremios, Cuestaciones
- Sucesos infaustos
y Subvenciones.
Nos esplicaremos.
Sillas de pago en la Iglesia
La colocacion de sillas de
pago en las Iglesias es de
nueva invención. Todos nos
acordamos de cuando no
existia tal costumbre.
Las sillas no son derecho ni
propiedad de nadie, y unicamente
el que podria alegar
propiedad es el Pueblo,
porque el Pueblo las paga.
Ninguna corporación sea
de la clase y categoria que
sea, puede hacer constar
en su presupuesto como ingresos
el producto de los
asientos de estàs sillas; ya
por no ser concedida su legitimidad,
ya ser por tan
eventuales que cualquier
Ayuntamiento puede suprimirlas,
reemplazàndolas
con bancos como antes.
Y en fin:

Puede hacérsenos la objecion
de que las rifas no son
permitidas; esto podrà ser
cierto, però rezarà seguramente
con las Loterías de
mayor cuantia, pues que las
de menor cuantia ó sean rifas
de objetos de poco valor
se consienten ó toleran
como vemos todos los dias.
iQué no tendràn éxito estàs
rifas? con decir que hay
rifadora callejera en esta
ciudad, que à pesar de la
competència que le hacen
otros rifadores y rifadoras
ha llegado a hacer mas de
una rifa diària, està dicho lo
bastante.
Todo consistirà en la habilidad
que desplegue la seccion
de la Junta que tenga
à su cargo ese ramo, y creyeriamos
hacerle una ofensa,
si detallàsemos aquí los
muchos medios que hay
para obtener buenos rendimentos
de estàs pequenas
rifas.
Los objetos que pueden rifarse,
son: escaparates,
imàgenes, cuadros, rosarios,
panuelos, telas, reloges,
objetos caseros, cerdos, carneros,
pavos, pollos, etc.
i,Y quien no preferirà nuestras
rifas à las demas de los
rifadores callejeros, ya por
usura de estos, ya por la
emulacion y el aliciente de
contribuir con su óbolo à la
construccion del Campanario,
y sabiendo que en cada
rifa, a mas de la legalidad,
no se carga sinó el veinte y
cinco por ciento del valor
del objeto rifado?
Tenemos pues otro elemento.
Tómbolas
Todo consiste en saber fabricar
entusiasmo. Hemos
leido algunas veces que
habiéndose proyectado en
varias poblaciones allegar
fondos para un objeto benéfico,
ora religioso, ora hu-
manitario, las Senoras y
Senoritas han querido contribuir
à la tómbola al propio
fin anunciada, bordando
y regalando después sàbanas,
almohadas, panuelos,
petacas, relogeras y otros
objetos de gusto, y hasta
algunas han regalado sus
sortijas, pendientes, brazaletes
y otros objetos de valor.
Procure la Junta crear esta
emulacion entre el bello
sexo de Valls, y otras Senoras
que naturales ó descendientes
de Valls residen en
otros puntos, y de seguro
obtendrà buenos resultados,
mayormente noticiando
à las Donadoras que en
el Registro general constaran
inscritos sus nombres,
y los objetos regalados.
Limosnas recogidas en
las Iglesias
Es costumbre muy antigua
que en todas las Misas, y
especialmente en todas las
funciones solemnes de la
Iglesia suelen verse una ó
dos personas, ora sacerdotes,
ora seglares, ora senoritas
que piden y recogen limosna
para su objeto particular.
No pretendemos que se
prohiba esta recoleccion, ni
que la obra del Campanario
se incaute del producto
de estàs limosnas. Lo que
si diremos, que à mas de
estàs personas que piden
para su santó particular,
pueden seguir otras que pidan
para lo obra del Campanario.
^Parecerà extrano ó ridículo
que en una misma funcion
de Iglesia haya quienes
pidan y recojan limosnas
para dos objetos distintos?
Vayan los que digan esto à
Montblanch, y veràn que en
los Divinos oficiós salen
tres ó cuatro individuos,
uno tras otro, incluso un
Sacerdote, à pedir limosna
apunts històrics
cada uno para un objeto
distinta. Y como Montblanch
hay muchas otras poblaciones.
Y en fin, £no es voluntario
hacer la limosna para el
gusto y objeto de quien la
suelta?
Muchos habrà que no acostumbran
hacer limosna en
la Iglesia, y que para el
Campanario no tendràn reparo
en echar su obolo en
el plató.
Permisos de puestos en
las Ferias
La ciudad de Valls celebra
fiestas anuales. Como es
propio de las ferias, acuden
à las mismas vendedores
de muchos articulos, y à
cada vendedor se le exige
una pequena cantidad, por
permitirle un puesto de ventas
en la via pública.
El producto de estos permisos,
si bien puede entrar en
la Caja del Municipio, no
suele constar como ingresos
en el presupuesto, sinó
que así como ingresa, esto
es, de un modo casi subrepticio,
así salen para cubrir
frioleras de poca monta
que tampoco constan en
el presupuesto de gastos.
Ahora bien: estos permisos
de puestos de ventas cuyos
productos el Ayuntamiento
no hace constar en
ninguna parte, ni necesita
absolutamente para nada,

"Nada tendra de extrano que haya
quien quiera conmemorar con un sillar
el fallecimiento de un ser querido de
su família, ni otros que en su testamento,
y tomàndolo como un sufragio
para el eterno descanso de su alma,
quieran a imitacion del generoso Norteamericano
John Jacob Astor legar una
regular cantidad para la construccion
de la obra que nos ocupa."
distraccion ó recereo, promoviendo
un certamen en
cada afïo é beneficio de la
obra del Campanario.
Este es tambien un ingreso
que puede dar excelentes
resultados.
Veladas literarias musicales
Lo que hemos dicho de los
certàmenes puede aplicarse
à las Veladas literarias musicales.
Una velada literària musical
en cada ano à beneficio de
la obra de la obra del Campanario,
es regular que produzca
idénticos recursos
que los del Certamen.
Todo consistirà en que la
Junta sepa escoger las épocas
oportunas para esta
clase de diversiones.
Funciones de teatro
Hemos visto algunas veces
que la Junta de Beneficiencia
con muy buen acuerdo,
ha sabido alcanzar de las
Companias dramàticas ó
de zarzuela que han actuado
en nuestro coliseo, una
funcion à beneficio del Hospital.

Unos aguardan la ocasión
oportuna de haber vendido
algun articulo de sus cosechas;
otros la de haber vendido
y cobrado sus generós
industriales ó comerciales;
y otros esperan à tener cubiertas
sus deudas mas
apremiantes.
Para estos deseamos indulgència,
y cobradores de impuestos
hemos conocido
que han tenido suma consideracion
en este particular.
Creemos sin embargo que
hay contribuyentes que aun
teniendo dinero no pagan ó
no quieren pagar à tiempo
los impuestos, à pesar de
los pregones y prórogas
que suelen hacerse y concederse.
A estos pues creemos natural
la exaccion de los
apremios; y como que los
morosos son bastantes en
número, de ahí es que no
dudamos que los apremios
en un ano pueden producir
una cantidad muy regular,
que al igual que la de las
multas, puede aplicarse à la
obra de Campanario.
se ha dicho que en uno
de los semestres del ano
económico mil ochocientos
ochenta y cinco - ochenta
y seis, los apremios han ascendido
à mas de 700 duros,
ó sea à mas de 26 duros
por semana?
Cuestaciones
Cuando leemos que en
Nueva-York hay sociedades
como la "Society Library" y
la "Hisrital Society" cuyos
miembros, con un amor
propio que les honra, han
regalado millones de pesetas
para fundar cada una de
las mismas una de estàs
grandes Bibliotecas que son
la admiracion del mundo
ilustrado; y que no solamente
hay sociedades, sinó
tambien individuos particulares
como John Jacob As-
tor que en su testamento ha
legado asimismo millones
de pesetas con igual objeto,
entonces, admirando
tanta munificència hemos
exclamado: i,no habrà en
nuestra Pàtria alguno ó algunos
bienhechores que llenos
de amor patrio, no
ofrezcan un donativo regular
para la obra del Campanario?
El pueblo de Valls, si bien
en cantidades mas ó menos
reducidas, nunca se ha
mostrado ridículo à las insinuaciones
que le hayan
hecho personas respetables
para subvenir à una necesidad.
Se trata de crear una Casa
de Misericòrdia en el ex
Convento de los Capuchinos,
no faltan pues personas
que se inscriben por
una cantidad mensual con
que cubrir sus primeras y
perentorias atenciones.
Se trata de recoger fondos
con que enjugar el dèficit
del Hospital civil, tampoco
faltan personas que à este
objeto ofrecen una cantidad
mensual.
Se trata igualmente de instalar
en nuestra ciudad la
Institucion de las Hermanitas
de los pobres, tampoco
faltan bienhechores que entregan
una regular cantidad
para proveer el Establecimiento
de los útiles necesarios
para poder funcionar.
i,Y no recordamos la espontaneidad
con que estos
vecinos, aun los de capitales
mas escasos, y tal vez
algunos agobiados de deudas,
respondieron generosamente
à las invitaciones
de las Comisiones encargadas
de reunir fondos con
que hacer frente y atender à
las necesidades y gastos
que resultaran del còlera en
esta ciudad, y muchos con
cantidades superiores à lo
que permitia la situacion
econòmica?
o pu nts històrics
Esto pues manifesta que
tampoco falta amor patrio
en nuestra poblacion.
Diríjase bien el medio de
las cuestaciones, ora de
cantidades alzadas, ora por
mensualidades, ora con la
percepcion de frutos como
en Vilabella, y la Junta del
Campanario vera coronados
sus esfuerzos recogiendo
pingües cantidades.
Sucesos infaustos
No son solo los faustos sucesos,
los que pueden contribuir
à la construccion del
Campanario, sinó tambien
los infaustos.
Nada tendra de extrano que
haya quien quiera conmemorar
con un sillar el fallecimiento
de un ser querido
de su familia, ni otros que
en su testamento, y tomàndolo
como un sufragio para
el eterno descanso de su
alma, quieran à imitacion
del generoso Norte-americano
John Jacob Astor legar
una regular cantidad
para la construccion de la
obra que nos ocupa.
Los Sacertodes que no tienen
heredero natural obligado,
y que el dia de su fallecimiento
suelen tener alcances
en la Caja de la
Comunidad, pueden dar el
ejemplo legando aquellos
alcances o parte de ellos
para la obra en cuestion.
La Junta en combinacion
con el Clero pueden estudiar
este medio de reunir
fondos.
Subvenciones
No vemos reglas fijas que
determinen el modo de alcanzar
subvenciones.
No se nos ocultan emperò
algunos medios para obtenerlas,
però creemos oportuno
no hacer mencion de
ellos, por parecernos que
algunas se rozan en parte
con la política.
Solo hablaremos aquí de
las subvenciones que segun
nuestras noticias se han
concedido.
Dícese que el Gobierno tiene
cocedida à nuestra ciudad
una subvencion anual
de 300 duros, en compensación
de los beneficiós que
podia obtener con la loteria
vallense hoy dia prohibida.
Quizà en otro tiempo y antes
de diez anos venga otro
Gobierno que levante aquella
prohibición, y el Ayuntamiento
establezca otra loteria,
cuyos productes ó parte
de ellos pueda aplicarse à
la obra de la construccion
del Campanario.
Tambien se dice que la Diputación
Provincial subvenciono
al pueblo de Vilabella
con una cantidad destinada
à la construccion de su campanario.
Se dice igualmente que el
Exmo. é llimo. Senor Arzobispo
tiene concedida una
subvencion anual de 500
"Deseamos un Campanario que tanto
por sus dimensiones como por su forma
sea mejor que el de Reus, al que
sus habitantes con su orgullo y su
amor patrio, que les honra sobremanera,
llaman por antonomàsia la maravilla
del Campo."

a pu nts històrics
£.-... __•>-• :--„: • •^-y
fe PÍ7//5 úfe5 üfe /fe/fr·a· r/So í/e/ torrent del Catllar, cap a l'any 1881. Adossada a la paret de l'església de Sant
Joan i sobresortint per damunt de la nau, hi veiem la part davantera de l'estructura que va fer funció de campanar
fins als darrers anys d'aquell segle, en què va ser substituïda pel campanar actual. Imatge extreta —amb permís de
l'IEV— de la segona edició de la Historia de la villa de Valls, de Francesc Puigjaner.
duros a su cargo.
La Junta del Campanario
estarà pues en caso de averiguar
lo que haya de verdad
sobre estàs subvenciones,
ya para alcanzar otras
semejantes, ó aprovechar
de acuerdo con las Autoridades
si algun sobrante
20
puede resultar de las concedidas
à nuestra poblacion.
Tambien puede entenderse
la Junta del Campanario
con nuestro Municipio para
ver si el capitulo de imprevistos
ó de alguna economia
de algun otro del de
gastos, puede alcanzarse
alguna cantidad que servirà
como de subvencion à la
obra del Campanario.
[A peu de pàgina:] Ojo con
la indirecta.
Estos son los medios que
de momento se nos ocurren
para allegar recursos con
destino à la obra de la
construccion del Campanario
de la Iglesia de San
Juan Bautista de la ciudad
de Valls, sin perjuicio de los
nuevos horizontes que la
Comision de propaganda
con su vasta ilustración, al
objeto indicado pueda deseu
brir.

iY con tantos y variados recursos
no se reunirà lo suficiente
para sostener diariamente
cuatro o cinco operarios
y cubrir el importe de los
materiales que consuman?
jDios ilumine à los escépticos
y pesimistas, y à los
hombres de espíritu apocado!
Solo nos resta hablar de la
configuracion del Campanario.
Hemos visto en la Historia de
Valls un dibujo ó modelo del
Campanario, que no deja de
tener bastante buena figura.
No podemos emperò conformarnos
con aquel modelo
que si en el tiempo en
que fue trazado pudo parecer
majestuoso, no es lo
bastante hoy dia para la importància
que se merece la
Ciudad de Valls.
Deseamos un Campanario
apunts històrics
que tanto por sus dimensiones
como por su forma sea
mejor que el de Reus, al
que sus habitantes con su
orgullo y su amor patrio,
que les honra sobremanera,
llaman por antonomàsia la
maravilla del Campo; no faltàndoles
mas que parodiar
el dicho de aquel lugareno
andaluz, el cual pareciendole
que un forastera admiraba
la forma de su sencillo
campanario, però que el lugareno
lo tendría por el mas
''•£.'•'..J' ' kr^Sà»^^
famoso del mundo, le dijo
con orgullo: "Aqui se hizo,
aqui se hizo."
Tenemos en nuestra Pàtria,
el ilustrado Ingeniero Don
Andrés Avelino Comerma,
lujo y honor de nuestra ciudad,
quien à su vasta instrucción
reune la circunstancia
de haber residido en
Paris y Londres, y viajado
por diferentes puntos de
Espana y del estrangera, y
habrà visto muchos y gran-
21

"Si el coste y magnitud de la obra no
permitiese conduiria en el espacio de
diez anos, pierda cuidado, que ya se conduirà
con el tiempo, teniendo los auspicios
de la Divina Providencia." - ^
diosos campanarios, y muchos
mas dibujos de esta
clase de edificios.
No dudamos por tanto que
si à este senor se le insinua
que tendríamos sumo placer
en que nos hiciese el croquis
ó plano de nuestro Campanario,
tendria à mucha glòria,
conocido el profundo
afecto que profesa à este su
país natal, presentarnos un
modelo que hasta la consumacion
de los siglos haria
honor à la generosidad de
los actuales habitantes de
nuestra ciudad.
Vamos a conduir.
22
3iL
Avinguda del Fornàs, 12 «Tel. 977 614 071 • Fax 977 614 071 «43800 VALLS
Sant Antoni, 58
Tel. 977 600 457
VALLS
CA LES TARONGES
1901

fumeres
A l'altra banda de l'estació
Dibuix: Lluís Cebriàn Text: PA.S.
Aquesta xemeneia, de cos arrodonit
amb un basament quadrat,
té totes les característiques perquè
puguem considerar-la una
mena de monument en forma de
torre de guaita en la qual algú
s'hagués oblidat de posar-hi
merlets o espitlleres per fer-la
tan inexpugnable com fos possible.
Sembla que no estigui acabada,
i, en el cas que ho estigui,
podríem pensar que està mal
deixada si n'observem el capdamunt.
Es pot veure molt bé des
del camí dels molls de l'estació
—molt a prop de les vies del
tren.
La utilitat que degué tenir la xemeneia
en temps passats la podríem
associar a una fàbrica
d'alcohols vínics que durant els
anys vint i trenta va existir en
aquelles rodalies. Però en aquest
món hi ha tants misteris per desxifrar
que sense el concurs dels
perepunyetes de torn —que tot ho
deixen escrit— arriba un moment,
quan es vol pontificar, que hom
no disposa de notícies veraces.
Una de les activitats industrials
que en temps endarrerits va donar
més nom a la ciutat fou la fabricació
d'aiguardents —alguns
dels quals eren anissats. Una
guia de Valls del 1900 ens posa
sobre la pista. De fet, hi consten
diverses fàbriques d'aquest producte,
però només n'hi ha una
que fabriqués alcohol, la de Joan
Baptista Roca Sans, fundada el
1830. Quan hi esperàvem llegir
alguna referència que ens pogués
conduir a identificar el perquè de
la xemeneia de què parlem, el
text ens diu que la fàbrica d'aquest
propietari era al carrer del
Paborde.
Tret que algú ens ho rectifiqui,
haurem d'acceptar com a dada
vàlida la conjectura que hem
apuntat al principi, i!
La utilitat que degué tenir la xemeneia en temps passats
la podríem associar a una fàbrica d'alcohols vínics
que durant els anys vint i trenta va existir en aquelles
rodalies.

musica
La importància de l'argument i el llibret en les
òperes de Puccini (I)
El gran fracàs que significà
la seva segona òpera, Edgar
—la primera havia estat
Le Villi—, donà a Puccini
una visió ben clara de la
importància d'un bon llibret
per a una òpera, fet que el
convertí en un home terriblement
difícil per als escriptors.
Mai no estava satisfet
dels llibrets que li oferien i
exigia constants modificacions
perquè tot s'adigués
amb les seves previsions i
amb la seva lògica.
Per tal de no cometre més
l'error d'Edgar, Puccini treballava
simultàniament amb
vuit col·laboradors —incloent-hi
ell mateix i l'editor Ricordi—
per convertir la
novel·la Prevost d'Exiles,
d'Abbé Antoine François, en
el llibret per a l'òpera Manon
Lescaut. Aquesta fou la
primera òpera en què Puccini
escollí l'argument, tot i
que Ricordi intentà canviarlo
perquè tenia por que es
comparés amb l'argument
de Manon, de Massenet.
Al voltant de la tardor del
1889, Puccini parlà del projecte
amb Ruggiero Leoncavallo.
Pretenien fer una òpera
a l'estil de Carmen, de
Bizet, però l'esbós no acabà
de convèncer Puccini. Més
tard, ja entrat l'any 1890,
24
Puccini encarregà al prestigiós
escenògraf Marco Praga
que n'escrivís el llibret i
que el poeta Dominico Oliva
hi col·laborés.
En un principi, tant Ricordi
com Puccini acceptaren
l'esbós que Praga els ensenyà,
però al cap d'uns
quants mesos Puccini no es
trobava a gust amb la concepció
i distribució dels actes
—que eren gairebé idèntics
als de la versió de
Massenet. Per tant, va demanar
que n'eliminessin el
segon, que el substituïssin
pel tercer i que en aquest
hi desenvolupessin una situació
dramàtica apassionada.
En un principi Oliva
es disposà a fer-ho, però al
final ho va deixar estar,
cansat com estava de tants
canvis.
Llavors els llibretistes Luigi
Illica i Giuseppe Giacosa
—contractats per Ricordi—
continuaren i finalitzaren
el treball —això sí: amb més
d'un maldecap a causa de
les exigències de Puccini.
Una vegada acabat el llibret,
es reuniren tots els
participants a Milà per decidir
qui figuraria com a autor
del llibret, i la proposta
evidentment va ser: o tots
o cap. Mai no es posaren
d'acord.
L'estrena —que demostrà la
importància d'un bon llibret—
fou un gran èxit i ben
aviat traspassà les fronteres
italianes. Puccini, però, encara
no n'estava satisfet del
tot i Giuseppe Adami va haver
d'afegir-hi alguns versos
aprofitant que s'havia de representar
per commemorar
els trenta anys de la Scala,
de Milà.
Després de Manon Lescaut,
Ricordi va solucionar el problema
dels llibretistes tot
oferint a Puccini un equip
de llibretistes format per
Luigi Illica, que treballava els
diàlegs, i Giuseppe Giacosa,
que treballava els versos. El
primer resultat d'aquesta cooperació
fou La Bohème,
extreta de la novel·la Scènes
de la vie de Bohème,
de Henry Muger.
Poques vegades hi ha hagut
en la història de l'òpera
una adaptació tan allunyada,
en esperit, del text literari.
Puccini, òbviament,
exigia contínues modificacions,
tot afegint-hi, reestructurant-hi
i eliminant-ne
escenes i actes sencers,
cosa que moltes vegades
provocava que els llibretistes
es desesperessin. Fou
tan laboriós i complicat escriure
el text que Illica, Giacosa,
Puccini i fins i tot Ricordi
hi treballaren més de
dos anys. Després a Puccini
només li quedaren vuit
mesos per escriure'n la música.
S'ha de reconèixer que les
modificacions introduïdes
donaren com a resultat un
dels llibrets més preciosos
i més ben desenvolupats
de la història de l'òpera. En
realitat, tots els episodis de
l'òpera es col·locaren en
llocs concrets amb la finalitat
de crear una continuïtat
en la narració que no
es troba en la novel·la de
Muger.
En la novel·la els personatges
principals són Schaunard,
Rodolphe, Marcel,
Colline, Musetta, Mimí i
Francine, que mor tísica
com la Mimí però que no
Marc Moncusí
apareix en l'òpera. La història
d'amor que en l'òpera
s'atribueix a Rodolfo i Mimí
no prové de la novel·la. La
Mimí de la novel·la mor tísica,
però en un hospital, i
Rodolphe no ho sap fins al
cap d'uns quants dies. Sense
cap mena de dubte, a
Puccini no li agradava
aquest final i amb els llibretistes
en cercà un de més
apropiat a les seves exigències.
Després de tantes i tantes
modificacions trobem que
les úniques escenes de
l'òpera que realment corresponen
a la Mimí de la
novel·la són les del segon
acte, ja que les del primer
acte i les del tercer són
creacions dels llibretistes.
Les del darrer acte sí que
corresponen a la història de
Francine.
Quan Puccini va descobrir
—gràcies a Fontano, el llibretista
de Le Villi i Edgar—
La Tosca, de Sardau, escrigué
a Ricordi i li proposà
que arreglés el tema dels
drets d'autor per treballar en
aquest nou projecte. Tot i
així, no se'n sortí perquè,
d'una banda, Ricordi encara
no confiava gaire en el
jove Puccini —que fins llavors
només havia escrit
dues òperes i amb poc
èxit—, i de l'altra, l'escriptor
Sardau no considerà oportú
que un compositor encara
desconegut disposés de
l'obra. Mentrestant Puccini
treballava en Manon Lescaut
i La Bohème.
Al cap d'uns quants anys, Ricordi,
com que l'entusiasme
inicial de Puccini per La
Tosca s'havia apaivagat, va
fer arranjar-la a Alberto

Franchetti i Luigi Illica per a
Verdi. A París es reuniren
Franchetti, Illica, Sardou i el
mateix Verdi, cosa que va
despertar l'interès de Puccini.
Aleshores Puccini, gràcies
a l'èxit de Manon Lescaut,
en demanà a Ricordi
la composició. La resta és
que Ricordi, per tal que se'n
fes càrrec Puccini —persona
en qui confiava molt
més—, va dissuadir, diplomàticament,
Franchetti d'ar-
(ifll'llll'l
alt Cuini'
JP
I
www gabast>ac com
ranjar l'obra.
Però, com en Manon Lescaut
i La bohème, Puccini
començà a fer-ne una de
les seves: reduí l'obra de
Sardau —de 5 actes a 3 i de
23 personatges a 9. D'altra
banda Giacosa, que ajudava
i revisava el text, dubtà
molt sobre l'elecció del
tema. Però aquí no acabava
tot. Al gener del 1889
Puccini visità per segona
musica
vegada Sardou per parlar
sobre el darrer quadre. Sardou
volia que Tosca es llancés
al buit des del castell i
anés a parar al Tíber, cosa
que geogràficament era impossible.
Al final, Puccini
aconseguí un desenllaç que
s'adigués més amb les circumstàncies.
D'altra banda, Puccini visità
Roma per estudiar el so
de les campanes de les es-
glésies, per parlar amb un
sacerdot sobre la litúrgia
per al Te Deum i per consultar
a Luigi Zanazzo, un afamat
poeta i bibliotecari, sobre
el vers de les cançons
pastorals. Puccini, els llibretistes
i l'editor Ricordi aconseguiren
una obra mestra
de la literatura musical de
tots els temps, de la qual el
mateix Sardou digué que
superava el seu drama original.
M
•VALLS. Es ven un pis assolellat (100 m 2 ): 4 habitacions, 2 banys, galeria coberta, ascensor, gas natural.
Carrer del Bisbe Palau. Zona cèntrica, a pocs metres de l'ambulatori de la Seguretat Social. 114.192 €.
•MONTBLANC. Es ven una casa antiga: gran, amb garatge i celler. Al nucli antic (a 50 metres de
l'Ajuntament i a prop del Palau Reial i les Muralles). 234.300 €.
•VALLS. Es ven una parcel·la urbana (500 m 2 ). Zona molt tranquil·la i amb tots els equipaments.
•VALLS. Es lloga un local (150 m 2 ): molt cèntric i ubicat en un edifici que té 20 anys. Plaça del Blat, davant
de l'Ajuntament. Preu interessant.
•VALLS. Es busca una casa per comprar que estigui a prop del Pio Hospital i disposi d'uns 100m 2 per
planta.
•VALLS. Es venen NAUS INDUSTRIALS NOVES (diferents mides) D'OCASIO. Polígon Industrial de Valls.
Preus diversos.
•VALLS. Es lloga un boxer tancat. Zona de l'estació d'autobusos.
•LA GUÀRDIA DELS PRATS. Es ven una parcel·la urbanitzable (600 m 2 ).
•CONCA DE BARBERÀ O ALT CAMP. Es busca una casa de poble per comprar: si pot ser, feta de pedra
i amb pati. S'accepten propostes. ^t^^ Grups
" mobiliaris
Caixa Tarragona
25.

trescant per les nostres muntanyes
Visita a la vila de Prades
El portal d'entrada revela
ja una vila històrica i
senyorial. (Foto: cedida
per l'autor)
Comentant les excursions
que jo descrivia en el llibre
De l'Alt Camp al Priorat, un
vell amic caminador em
ponderava:
—Això sí que són excursions
amables. Nosaltres,
els muntanyencs de la postguerra,
més que passeja-
L'històric portal ens aboca a la plaça
Major. És un espai porxat, ample i elegant.
Crida de seguida l'atenció del visitant,
com si fos un monument de la
vila, la gran font rodona, de nombroses
canelles. Un dia a l'any en raja
cava en lloc d'aigua.
26
des, fèiem gairebé curses
d'atletisme: en un dia anàvem
a peu, anada i tomada,
de Valls a Prades per la
Riba i el Brugent.
—Els temps han canviat,
Sebastià. El cotxe ens ha
regalat moltes possibilitats.
Nosaltres avui hem arribat,
a mig matí, a Prades —que
Rovira i Virgili qualificava
de vila vermella. El color li
ve de la classe de pedra
arenífera amb què es bastiren
la majoria d'habitacles.
Per la perifèria, hi trobem
molts xalets i edificis de
gust modern. Les cases
vermelles del casc antic diríeu
que s'apinyen com castellers
per aixecar el pilar
del campanar. És una torre
AntoniM. Casas i Ferrer
cepada i camusa, octogonal,
amb grans finestrals,
coronada per un cucurull piramidal.
Aparquem a prop del preciós
portal d'entrada, que es
recolza en els murs de
l'església. Aquest portal,
amb fines dovelles, revela
una vila històrica i senyorial.
—Les cases de la vila —ens
diu la Pilar—, quan es va
fer gran, es van anar menjant
bona part de les muralles.
Però encara en queden
tres portals d'entrada. —La
Pilar és una senyora nascuda
a la mateixa vila de Prades,
però, sent joveneta,
emigrà amb la família cap
al Camp de Tarragona. A
Prades li quedaren parents

i un tros de cor. Amb l'Andreu
—el seu marit—, el
seu fill Jordi i el que subscriu,
ens disposem a fer la
passejada.
L'històric portal ens aboca a
la plaça Major. És un espai
porxat, ample i elegant. Crida
de seguida l'atenció del
visitant, com si fos un monument
de la vila, la gran
font rodona, de nombroses
canelles. Un dia a l'any en
raja cava en lloc d'aigua.
Davant de la font, hi ha
l'església parroquial. És
d'un estil romànic de transició.
La plaça és oberta al
turisme: botigues, restaurants,
bars. Entrem en una
cafeteria. Cal dir que el cronista
només coneix a mitges
la vila.
—Pilar, ens has dit que encara
resten tres portals de
les antigues muralles. On
són els altres dos?
—Veniu, que us els ensenyaré.
Mentre acabem de prendre
la consumició, el Jordi, que
porta un opuscle sobre la
història de Prades, ens llegeix:
"Vet aquí una vila medieval.
El lloc va ser ocupat
històricament pels sarraïns.
Quan els cristians aconseguiren
foragitar-los, Ramon
Berenguer IV donà a Prades
carta de població. Era
l'any 1159. La vila quedà infeudada
a la corona. El regidor
de la plaça rebé el títol
de comte."
trescant per les nostres muntanyes
La Pilar ens guia pels vells
carrerons rogencs. Avancem
pel carrer de dalt, el
carrer Major. Passada la
plaça de la Pau, en una travessia
que dóna a la carretera
de l'Albarca, hi descobrim
una breu arcada. La
Pilar comenta:
—És un dels tres portals, el
més senzill de tots —simple,
sí; però també té la seva
gràcia, com podem comprovar.
L'Andreu fa posar el
cronista al mig i l'hi clava
una fotografia.
El carrer va giravoltant com
si seguís la línia interior de
les muralles. Som davant
de les ruïnes del que fou el
castell del comte. Sembla
com si el volguessin restaurar.
Tornem pel carrer de
baix. En ser davant d'una
pastisseria, el Jordi, tot cofoi,
ens diu:
—En aquesta casa hi nasqué
la meva mare —la Pilar
somriu.
Abans d'arribar a la plaça
Major, la guia ens fa torçar
cap en un carrer a fi de redescobrir
el tercer portal.
Arquitectònicament l'hem
de situar entremig dels dos
anteriors. Dóna als afores,
arran d'un barranc, a prop
de la carretera de Poblet.
Des de l'exterior es veuen
restes de muralla, foradades
per les finestres de les
cases.
Arribem novament a la
Un altre portal, més simple que els altres dos, però també
té la seva gràcia. (Foto: cedida per l'autor)
plaça Major. On anirem a
fer la nostra caminada? I si
pugéssim a la Baltassana,
el tossal més elevat de la
serra? Ens preparem per
fer-ho. H
RAMON MAGRlSlA BATALLA, S.A.
• Materials per a la construcció
• Exposició de Sanitaris Roca
• Transports propis
• Estudis, muntatges de cobertes i aïllaments
SERVEI DE FORMIGÓ PREPARAT A L'OBRA
CTRA. DE MONTBLANC, 14 • TELÈFONS: 977 600 210 - 977 600 332 • EAX: 977 603 302
43800 VALLS
2Z-

EXPOSICIONS
Fotografies de Ramon Segú Chinchilla
«Majestuós Dalí», fotografies
de Ramon Segú Chinchilla.
Restaurant El Corbatí.
Abril i maig del 2004.
«Majestuós Dalí» és el
nom amb què han titulat la
quarta mostra que es fa al
Restaurant El Corbatí dins
«Artistes emergents»
«Artistes Emergents», exposició
de pintures. Centre
de Lectura. Del 7 al 30
de maig del 2004.
Vuit noies pintores, procedents
de diferents indrets,
28
l'any dedicat a Pere Català
Roca, una exposició que
celebra el centenari del
naixement del genial artista
Salvador Dalí. Les fotografies
de l'exposició pertanyen
a la celebració del segon
mil·lenni de la fundació de
l'antiga Tàrraco, en què
Dalí participà, com a convidat
d'honor, el 17 d'agost
del 1973.
El genial pintor és el protagonista
en totes les fotografies
que podem veure. Dalí
arriba a Tarragona. Dalí parla
amb les autoritats. Ara
uns periodistes l'entrevisten.
Dalí firma autògrafs. Dalí és
amb les autoritats dins
l'Ajuntament. Ara el veiem
en un retrat de mig cos.
Dalí porta un bastó molt original
i parla pels micròfons
tot i que actualment totes
resideixen a la província de
Tarragona, s'han agrupat
amb el nom Artistes Emergents
per fer una exposició
a la nostra ciutat. Presenten
una trentena d'obres en què
predomina l'art figuratiu.
Cada artista, però, té el seu
estil i aplica la seva tècnica;
per això, farem un breu
comentari individual sobre
cada pintora.
Nina Barquero presenta
cinc obres de pintura sobre
seda, molt decoratives,
amb un dibuix i un colorit
força atractius. En el cas
d'Evelyn Roca Schòpe, la
figura és el seu tema; presenta
dues teles i un díptic;
en un quadre hi interpreta
una ceramista tornejant i hi
aplica un quadre petit, enganxat,
que sobresurt i que
ressenyes cultu rals
de Ràdio Tarragona.
Per a la desfilada de la celebració,
Dalí dissenyà una
carrossa en forma de dos
elefants gegantins. El pintor
seia entronitzat damunt els
lloms dels elefants i portava
el seu original bastó.
Segú Chinchilla captà el
pintor quan, amb la seva
carrossa, passà davant el
monument de Roger de Llúria,
s'aixecà i amb el bastó
imità el gest del gran almirall.
Veiem una fotografia d'una
obra seva: «Bust de dona
retrospectiu», amb dues panotxes
simbòliques que li
pengen del coll i una barra
de pa al cap a manera de
toca coronada, i amb els
personatges estereotipats de
coincideix amb la mà que
destaca del ceramista; a
part d'aquest fet anecdòtic,
direm que l'artista té molt
bon traç en el dibuix i la pintura.
La vallenca Rosalia Pomes
exposa cinc obres i un tríptic;
les seves pintures, que
no són figuratives, sinó que
tendeixen a l'abstracció,
són originals i avantguardistes;
treballa molt la matèria
i incorpora elements diversos
enganxats. Dolors Camajuncosa,
entre altres
obres, té un oli que representa
un grup de castellers
joves, fet amb traça i molt
expressiu; les altres obres
—una marina i tres teles
amb figures— tendeixen al
surrealisme; Camajuncosa
treballa amb diferents materials
i aplica daurats.
Joan de Valls
\'Angelus, de Millet —una altra
de les seves obsessions.
És agradable contemplar
l'artista davant d'un dibuix
seu bastant gran en què
apareix donant explicacions.
També veiem un altre dibuix
que mostra la figura d'un
cavall. Dins l'Ajuntament
participa en una recepció,
on el veiem amb una copa
de cava quan li regalen un
porró de vidre que té una
forma molt bonica.
Finalment, veiem l'artista
firmant en el llibre de la ciutat.
En aquesta imatge, entre
molts altres personatges,
l'acompanya el vallenc
Lluís Fàbregas, que fou un
bon amic seu i que va ser
qui contribuí que Dalí conegués
Valls i Tarragona.
Andrea Lorena Balza presenta
tres obres —un dibuix
i dos gravats— molt estilitzades
que s'endinsen en el
surrealisme. Elena Oundjian
és l'autora de les quatre
obres de format gran: un
seguit de figures nues, homes
i dones en diferents
posicions, de forma molt
simple, fetes hàbilment tant
pel que fa al dibuix al carbó
com pel que fa a la pintura,
tractada amb colors
blancs i algun siena; la seva
obra té clarament una intenció
monocromàtica.
Ivonne Fuster ha presentat
dues obres grans i un tríptic:
es tracta de composicions
geomètriques; incorpora
materials diversos i tendeix
a la simplificació abstracta.
De Magda Murillo, en podem
veure cinc teles, en què

essenyes culturals
tracta la mateixa temàtica; i adorns, amb un dibuix molt lor s atrevits d'una gamma
són composicions amb flors variat; hi predominen els co- molt àmplia; les obres són
Exposició de pintures de Teresa Baena
«Impressions», pintures
de Teresa Baena. Sala Julià-Espai
d'Art. Del 8 ai 31
de maig del 2004.
La Teresa Baena és una
artista nascuda a Tarragona.
Va formar-se a l'Escola d'Art
d'aquella ciutat i s'hi va graduar
en Pintura i Escultura.
En la seva trajectòria com
a artista ha participat en
concursos i els ha guanyat
diverses vegades. Ha estat
seleccionada i finalista en
diferents certàmens i biennals.
Ha realitzat exposicions
en diverses ciutats de
Catalunya i també a Madrid,
Vitòria, Saragossa,
Avinyó i Melilla.
Està encisada per Tarragona
i el Mediterrani, i sent
una gran atracció per les
muralles, per les restes dels
monuments romans i pel
color groc de la pedra del
Mèdol. Tot això és la font
d'inspiració de la seva pintura,
que, a primera vista,
sembla informal i abstracta,
però si ens endinsem en el
seu llenguatge veurem que
reflecteix visions suggerides
per la realitat.
En dues de les teles més
grans que presenta unes
formes quadrades juguen
amb l'espai; el colorit està
molt treballat: hi dominen
els colors vermells amb rosats
i ocres, perfilats amb
ratlles negroses. En les altres
obres, que són del mateix
tema però més simple,
hi predomina el color verd
amb ocres i grisos blanquinosos.
Exposició de pintures de Miquel S. Jassans
«Arrelats a la terra», pintures
de Miquel S. Jassans.
Sala de Sant Roc. Del 14
al 30 de maig del 2004.
L'artista Miquel S. Jassans,
que està molt relacionat
amb la nostra ciutat, ha
aconseguit un prestigi important
en el món artístic.
Encara recordem l'exposició
que va fer en aquesta mateixa
sala entre el febrer i el
març de l'any 2002.
Ara presenta la seva obra
amb el títol «Arrelats a la
terra», el sentit del qual
s'entén quan es contempla
la mostra, ja que els protagonistes
són els arbres. Podríem
dir que l'autor els ha
fet un homenatge, extensible
a tota la natura que tenen
al seu entorn.
Aquestes teles de mida
gran sorprenen l'espectador.
S'hi identifiquen prou
bé els diferents arbres i, a
més a més, en cada quadre
hi llegim un rètol amb la
descripció poètica que li és
adient.
Les aubes, envoltades d'heures
a les soques, "Ens delim
per l'aigua, no ens la
prengueu"; L'olivera, "Pels
segles dels segles arrelada
a la terra"; El til·ler, "De gran
abric de molsa i capell d'or";
L'alzina surera, "Encoixinada";
L'ametller, "De més
gran la meva deformitat no
m'exclou de fer florida".
"Vigilant el silenci l'escorça
es desprèn" és l'arbre mort.
Un eucaliptus, amb el tronc
esvelt, blanquinós, "Amunt,
amunt, eixarreint la terra"; El
pi del tronc vermell nafrat,
"Ferit pel llamp"; El plataner,
Altres quadres de format
més petit, el motiu dels
quals és quasi imperceptible,
tenen un colorit en què
dominen els grisos molt
clars. En un també hi ha algunes
interferències de colors
grocs. Hi ha una tela
que destaca entre les altres
perquè hi dominen els colors
foscos morats. En una
altra hi apareixen uns .rectangles
verticals amb colors
clars que contrasten amb
les ratlles horitzontals de tonalitat
fosca.
Finalment, destaquem dos
quadres de format horitzontal
que tenen una composició
molt agradable i més
entenedora. En aquestes
obres el colorit és molt elaborat,
ja que hi ressalten els
grocs i els ocres, i el con-
"Massís, ho aguanta tot"; El
cuprer, "És rere el cuprer".
Amb unes formes i una
composició que impressionen,
La figuera, "Testimoni
d'històries que el temps malmet";
és el quadre més gran
(1,72 per 1,72 metres); les
seves formes i la seva composició
impressionen. I també
ressaltem El garrofer, que
el pintor envolta amb la gamma
de colors blaus —tan
complaent—; hi llegim "Reminiscències
gòtiques".
Completen la mostra un
quadre de format gran que
ens mostra una vinya exuberant,
esplèndida, amb colors
verds, grocs, ocres i
vermells, i una sèrie de
quadres petits, tots diferents,
que ens presenten:
detalls d'arbres esbossats,
molt espontanis; una vista
molt decoratives i tenen un
sentit creatiu interessant.
junt adquireix una pàtina
daurada.
Is
II
fs l
SALA JULIÀ
ESPAI D'ART
IMPRESSIONS
TERESA BAENA
S Del 8 al 31 de Maig de 2004
i
de Valls, i tres paisatges
amb formats normals.
La mostra és esplèndida,
força original i molt expressiva,
amb un colorit variat i
lluminós. Cal dir també que
tota l'exposició transpira un
alè poètic, accentuat pel
garrofer que hi ha a la part
de dins del vidre gran del
cancell i per la figuera bíblica,
amb molt d'encant, que
hi ha a la part de fora. •

NOTICIES AL VOL
Noves en titulars.
Maig
B Renfe podria ampliar el
servei de trens que connecta
Valls amb Barcelona
amb dos trens més: l'un
sortiria de Valls a primera
hora del matí i l'altre sortiria
de Barcelona al vespre.
M Julio Garcia Prieto substitueix
Albert Pons com a
gerent del Pio Hospital de
Valls. El nou responsable
ha treballat fins ara a
l'Hospital Verge de la Cinta,
de Tortosa.
19 El consistori vallenc contactarà
urgentment amb la
Conselleria de Cultura i la
Diputació per rehabilitar
l'edifici del Carme. La Conselleria
d'Ensenyament hi
aporta aproximadament
420 milions de les antigues
pessetes.
H La Xarxa Catalana d'Acollida
a l'Immigrant s'inspirarà
en el servei que ja fun-
ciona a Valls. També ha
triat el món casteller per
normalitzar la participació
social dels nouvinguts.
H Ikea ampliarà el centre
logístic que té al polígon industrial
de Valls. Les previsions
de la companyia
apunten que aquesta segona
fase s'inaugurarà al final
del 2005.
B El Cine Club Valls ha
apostat pel cinema de qualitat
de fora de l'àmbit comercial.
Omple el buit amb
pel·lícules d'origen europeu.
M Entitats locals dedicaren
diverses activitats a la relació
que Dalí va mantenir
amb Valls, entre les quals hi
hagué una taula rodona a
l'Institut d'Estudis Vallencs
per explicar l'arribada del
pintor a la ciutat.
•9 L'atleta vallenc Àngel
Valderrama va imposar-se
en la desena edició de la
cursa de fons de l'ermita de
Sant Josep, que va dispu-
noticia ri
tar-se a Montblanc el dia 1
de maig.
M L'Ajuntament consensua
amb els clubs una nova proposta
de pista d'atletisme
que en minimitzi el cost, que
seria de 708.000 euros. Ara,
però, fa falta saber si la Generalitat
mantindrà la subvenció
de l'anterior projecte.
H Els veïns dels Pisos de
Clols van celebrar a la primeria
de maig el 40è aniversari
del barri amb diverses
activitats.
H L'Ajuntament i la Generalitat
reprenen les negociacions
per tal d'eixamplar
el carrer dels Espardenyers
—aquest projecte està aparcat
des del principi del
2003. S'hi preveu construir
36 habitatges.
EU El consistori vallenc invertirà
18.000 euros per rehabilitar
pisos de patrimoni
municipal i convertir-los en
habitatges socials.
H El Col·legi d'Advocats de
.^ V ;•*:-'
,.... -,,..-• Jordi
Catalunya fa costat a l'Ajuntament
en un litigi sobre un
document adreçat a Madrid
i redactat en català que fou
rebutjat.
H Un estudi geotècnic
dóna llum verd al projecte
de fer un aparcament subterrani
a la plaça al Pati.
Les obres, que costaran
3.400.000 euros, es diu que
podrien quedar enllestides
abans que s'acabi la legislatura,
és a dir, a la primavera
del 2007.
B Se signa el conveni per
construir la futura seu del
Consell Comarcal de l'Alt
Camp. El projecte preveu
enderrocar dues cases, una
de les quals pertany a
l'Ajuntament, que cedeix
611 m 2 al Portal Nou, a
l'inici de la muralla de Sant
Antoni.
S Miquel Ugal dimiteix com
a president de la Comissió
de la Processó del Divendres
Sant, i Francesc Mateu
n'agafa el relleu.
B La policia local vigilarà de
prop el comportament dels
conductors de ciclomotors i
motocicletes. La campanya
començà al maig i s'acabarà
al setembre. Els ciutadans
esperen que la notícia no sigui
un mer titular per fer bonic
a la premsa.
• S'ha acabat el X Memorial
Josep Ramon López,
durant el qual s'han cele-
Les obres per suprimir el
pas a nivell de la carretera
de Montblanc no
s'acabaran fins després
de l'estiu. El retard és de
més de mig any respecte
al calendari previst.
(Foto: Mireia Huerta)

at diversos actes culturals
a l'Institut d'Estudis Vallencs.
H El Fòrum Barcelona
2004 dedicarà la jornada
del 26 de juliol al municipi
de Valls.
E El monestir de Santes
Creus el gestionarà d'ara
endavant el Museu d'Història
de Catalunya. El traspàs
s'ha fet sense gairebé cap
pressupost i es nodreix bàsicament
de la recaptació
de les entrades.
H Els escriptors tarragonins
homenatgen el vallenc
Gabriel Guasch, "un poeta
de trinxera". L'acte va tenir
lloc a la sala Trono de Tarragona.
m Valls és la ciutat del
Camp de Tarragona que
més subvencions rebrà del
Pla Únic d'Obres i Serveis
de Catalunya 2003-2006.
Amb 765.626 euros dobla
la partida de diners rebuts
en el quadrienni anterior.
11 Les obres per suprimir el
pas a nivell de la carretera
de Montblanc no s'acabaran
fins després de l'estiu. El
retard és de més de mig
any respecte al calendari
previst.
H La Regidoria de Serveis
Socials deixa Provalls i es
trasllada a unes oficines de
lloguer situades al Pati.
M L'Ajuntament i la Generalitat
firmen un conveni sobre
seguretat ciutadana. La
policia local ja accedeix a
les bases de dades policíaques
de tot el món.
Ei La comunitat musulmana
de Valls manté a ratlla
els islamites de tendència
extremista. Fa poc expulsà
de la ciutat un suposat
imam que volia imposar criteris
propis sobre l'islam.
S El consistori impulsa una
campanya per promoure la
noticiari
El 29 de maig es va celebrar la 21 a edició de la Nit de Premis, que fou presidida pel
president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach. Foren lliurades setze distincions.
(Foto: Marc Lladó/El Vallenc)
recollida d'andròmines i la
deixalleria de Valls, sota el
lema "Els divendres, a Valls,
fem dissabte".
ü Mor als 88 anys el vallenc
Josep Roig Magrinyà,
exconseller del govern de la
Generalitat presidit per Tarradellas.
B La ciutat francesa d'Orleans
elogia l'obra artesanal
del forjador vallenc Joan
Monné, durant les festes
dedicades a Santa Joana
d'Arc.
H La Fundació Ciutat de
Valls homenatja Ramon Farré
i Pere Altés. L'entitat reconeix
la feina feta per dues
persones essencials per al
curs d'aquesta fundació.
M El fotògraf vallenc Pere
Català Roca va conduir la
conferència "Dalí, d'aliè a
delit", que va tenir lloc a la
sala d'actes de l'Institut
d'Estudis Vallencs. Després
del debat es projectà la
pel·lícula Un chien andalou.
M El CB Valls guanya el
Rosalia gallec per tres victòries
a dues i puja per primer
cop en la seva història
a la LEB-1 . Arrodoneix la temporada
guanyant la LEB-2.
H El govern de la Generalitat
ha Meitat l'estudi del
traçat de l'eix ferroviari
transversal, que preveu
construir noves vies d'amplada
internacional i que tindrà
un ramal que passarà
per l'Alt Camp.
ü Els serveis municipals de
manteniment ja han repintat
la façana exterior del cementiri,
inclosa la cúpula de
l'edifici.
ü L'Ajuntament es gastarà
110.000 euros en la pròxima
Festa Major de Sant
Joan.
H Una trentena d'aprenents
fan el primer pas per incorporar-se
al món laboral.
S'han format, a la Casa de
Caritat, en el mòdul de fusteria,
que han seguit sobretot
noies.
H El 2003 les donacions de
sang, a l'Alt Camp, van
augmentar 184 bosses,
cosa que representa un
14,1% més de donacions
respecte de l'any passat.
L'octubre va ser el mes amb
un major nombre de donacions:
556.
• El Consell Comarcal de
l'Alt Camp destina 71.790
euros a arranjar camins.
M Diversos premis Baldiri
Reixac recauen a escoles
de la nostra ciutat.
ü El concurs de vins de la
denominació d'origen Tarragona
guardona set vins de
l'Alt Camp.
M Els pobles de les "catedrals
del vi" volen que es
dediqui l'any 2006 al modernisme
agrari, amb motiu
del centenari de la llei de
sindicats.
M El 29 de maig es va celebrar
la 21 a edició de la Nit
de Premis, que fou presidida
pel president del Parlament
de Catalunya, Ernest
Benach. Foren lliurades setze
distincions, una de les
quals fou la de Vallenc de
l'Any, que correspongué a
Pau Nuet Fàbregas, primer
alcalde de la democràcia
recobrada. Glossà la seva
personalitat el conseller de
Política Territorial i Obres Públiques,
Joaquim Nadal. •

V.
agenda cultural - JULIOL
—2 de juliol. Presentació d'un llibre _ _ —16 de juliol. Teatre
La Barcelona de Narcís Oller. Realitat i somni de la ciutat, de Rosa
1
XVII Festival de Teatre d'Art: Arsènic i puntes de coixí,
Cabré, amb epíleg de Carola Duran, a càrrec de Margarida Aritzeta.
a càrrec de Noctàmbuls
Sala d'actes de l'IEV, a 2/4 de 8 del vespre
Auditori del Mas Miquel, a les 10 de la nit
Organitza: IEV
Organitza: Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Valls
—4 de juliol. Dansa .
L'Escola de Dansa Adagi presenta La Festa Major
Centre Cultural Municipal, a les 6 de la tarda
Organitza: Escola de Dansa Adagi
—5 de juliol. Cinema a la fresca
Cantando bajo la lluvia (1951), de Gené Kelly i Stanley Donen
Pati de Sant Roc, a les de 10 de la nit
Organitza: Cine Club Valls — IEV
—6 de juliol. Cinema a la fresca .
Golf us de Roma (1966), de Richard Lester
Pati de Sant Roc, a les de 10 de la nit
Organitza: Cine Club Valls — IEV
—7 de juliol. Cinema a la fresca
Elmilagro de P. Tinto (1998), de Javier Fesser
Pati de Sant Roc, a les de 10 de la nit
Organitza: Cine Club Valls — IEV
—8 de juliol. Cinema a la fresca .
[Bienvenido, Mister Marshall! (1961), de José Luis García Berlanga
Pati de Sant Roc, a les de 10 de la nit
Organitza: Cine Club Valls — IEV
—9 de juliol. Cinema a la fresca
Tiempos modernos (1936), de Charles Chaplin
Pati de Sant Roc, a les de 10 de la nit
Organitza: Cine Club Valls — IEV
—13 de juliol. Teatre
XVII Festival de Teatre d'Art: Operació AVI, a càrrec '
de The Farrers Brothers
Auditori del Mas Miquel, a les 10 de ia nit
Organitza: Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Valls
—14 de juliol. Concert
La Parra, Activitats de Petit Format: Concert de flauta i guitarra,
a càrrec de Júlia Molina i Marta Gadea
Pati de Sant Roc, a les 8 del vespre
Organitza: IEV
—14 de juliol. Teatre .
XVII Festival de Teatre d'Art: // Mondo, a càrrec de
La Industrial Teatrera
Auditori del Mas Miquel, a les 10 de la nit
Organitza: Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Valls
—15 de juliol. Teatre
XVII Festival de Teatre d'Art: Màgiacadabra, a càrrec de Mag Lari
Auditori del Mas Miquel, a les 10 de la nit
Organitza: Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Valls
• I
1
1
1
1
1
1
1
1
1
•
1
1
1
1
1
—Del 16 de juliol al 5 d'agost. Exposició
Exposició de les obres premiades i seleccionades al XVII Concurs
Estatal de Fotografia Ciutat de Valls
Sala de Sant Roc
Organitza: IEV
—19 de juliol. Música
Música per Volar: Petita big band de música americana,
a càrrec de La Bàsica Banda
Auditori del Mas Miquel, a les 10 de la nit
Organitza: Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Valls
—20 de juliol. Música
Música per Volar: Noves músiques, a càrrec de Conrad Setó
i Josep Mateu
Auditori del Mas Miquel, a les 10 de la nit
Organitza: Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Valls
—21 de juliol. Música
Música per Volar: Bolero fusió, a càrrec de Canambril
Auditori del Mas Miquel, a les 10 de la nit
Organitza: Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Valls
—21 de juliol. Audiovisual
La Parra, Activitats de Petit Format: Els torrents, un patrimoni
per descobrir, a càrrec de la Comissió de Torrents
Pati de Sant Roc, a les 8 del vespre
Organitza: IEV
—22 de juliol. Música
Música per Volar: Sons de les petites comunitats rurals
mexicanes, a càrrec de Tlalli
Auditori del Mas Miquel, a les 10 de la nit
Organitza: Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Valls
—28 de juliol. Teatre
La Parra, Activitats de Petit Format: La pazzia senile,
a càrrec de Psallite
Pati de Sant Roc, a les 8 del vespre
Organitza: IEV
amb el suport de: ^ÈSÈÍ
^r Ajuntament de Valls

La vida de l'entitat
Secció de Muntanya
XXIII Pujada a Miramar
Com ja és tradició, el segon diumenge de juny —enguany
fou el dia 13— la Secció de Muntanya de I'AAEET organitzà la
Pujada a Miramar. Era la vint-i-tresena edició i hi pujaren,
corrent o caminant, 169 participants. El dia va ser fresc,
cosa que és molt d'agrair sobretot per als que corrien.
Després de córrer o caminar, una de les coses que més
agraden de la Pujada és el magnífic ambient que hi ha a
l'hora de menjar l'arengada: una reunió d'amics que s'allarga
més enllà de l'esmorzar i del repartiment de premis, els quals
són només una mena de reconeixement per als primers de
cada categoria. Però l'èxit de la Pujada és de tots, des del
primer fins a l'últim —moltes vegades l'esforç d'aquest és
molt més gran que el del guanyador.
Com cada any, a part dels premis de cada categoria, es
lliurà el Premi Memorial Óscar Monsonís al primer classificat
de la Secció de Muntanya. Però, a més, enguany també es
va fer un reconeixement especial a Montserrat Güell, que va
fer 70 anys. La Montse és una persona que sempre ha
cooperat en la Pujada, i alhora és una de les responsables
que tothom esmorzi bé. Ella també s'ha sacrificat a l'hora
de participar en la Pujada, ja que estem segurs que més
d'un any hauria guanyat en la seva categoria.
En fi, amb la bona impressió que fan les coses que surten
bé, esperem que la Pujada a Miramar de l'any vinent encara
surti millor. @
Diferents moments de la XXIIIPujada a Miramar.
(Fotos: Secció de Muntanya)
AAEET: la vida de l'entitat
AAE ET
Joan Roig (l'Avi)
SÉS&lLÍl£S--'fSffi
.--.;«...---.
33

Classificació de la XXIII Pujada a
Ordre Nom
1 JALAL, ABDERRAHIM
2 CALVO GONZÀLEZ, HÉCTOR
3 MALDONADO CRUZ, JEREMI
4 GOMES MIQUEL, PERE
5 VINYALS DOMINGO, VÍCTOR
6 COBOS FERRER, ANTONIO
7 CERBELLÓ PORTA, JAVIER
8 RODRÍGUEZ CARDOSA, FRANCESC
9 MONTRAGULL LLENAS, JOSEP M.
10 ANDREU CATALÀ, JOAN
11 MARINÉ ROFES, JOAN MARIA
12 SARDÀ BOADA, MARCEL
13 GIMÉNEZ BRUNO, MIGUEL
14 GABRIEL MASONI, AMADEU
15 JANÉ VALLVÉ, PEP
16 MOGAS AMORÓS, JOAN
17 FLIX UNDA, XAVIER
18 SOLÉ FA, JOAN
19 CANAMERO QUIRÓS, DIEGO
20 GARCIA MOLINA, CRISTÓBAL
21 RODRÍGUEZ BÀNEZ, AUGUST
22 PÀMIES AUVÍ, GUILLEM
23 PARRA RACIONERO, JORDI
24 GARCIA GASSIÓ, DAVID
25 GUASCH FIGUEROLA, FRANCESC
26 SECALL ROCA, BIEL
27 TOUS ROVIRA, JORDI
28 BATALLA JUBANY, JOSEP M.
29 SÀNCHEZ LÓPEZ, FRANCESC
30 PÀMIES AUVÍ, PERE
31 BARBERÀ MARTÍNEZ, PERE
32 GÜELL PUJAZÓN, JORDI
33 SANS FERRÉ, JOSEP
34 POTAU CONSTANTÍ, JOAN
35 LEIVA CABUS, ROGER
36 FERNÀNDEZ NOBO, JOSEP RAMON
37 VILASECA GANÀN, TONI
38 SOLÉ PÀMIES, RAMON
39 MESTRES MOLET, ALBERT
40 LEIVA ARÀNEGA, JOAN
41 URDÍ RECHE, JOSEP
42 BALKIN, RICHARD
43 ROIG OLIVA, JOAN
44 GRINÓ VERNET, GERARD
45 MELÉNDEZ, JOAQUÍN
46 GALLARDO MORENO, PEDRÓ
47 BOLTA MASGRAU, IGNASI
48 FIGUERAS MARIMON, MARTA
49 PORCALLA PÉREZ, JOAN CARLES
50 PONS SOLÉ, RAMON
34
AAEET: la vida de l'entitat
Miramar
Temps
00:51:35
00:53:21
00:53:29
00:53:44
00:56:04
00:56:34
00:56:34
00:57:17
00:57:21
00:58:58
00:58:59
00:59:35
01:00:40
01:00:59
01:01:20
01:01:57
01:02:14
01:02:37
01:03:05
01:04:12
01:04:17
01:04:18
01:04:19
01:04:23
01:04:24
01:04:39
01:05:09
01:05:33
01:05:40
01:06:12
01:06:16
01:06:19
01:06:24
01:06:35
01:06:46
01:07:01
01:07:04
01:07:09
01:08:02
01:08:16
01:08:26
01:09:03
01:09:10
01:09:23
01:09:44
01:09:56
01:10:11
01:10:14
01:10:19
01:10:34
Modalitat
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
Classificació
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ MOM 1
SÈNIOR MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SUPERVETERÀ MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
SÈNIOR FEMENÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SUPERVETERÀ MASCULÍ

Ordre Nom
51 OBIS SÀBAT, JOEL
52 FIGUEROLA FABRA, JOSEP
53 FIGUEROLA MARTÍ, CARLES
54 BASSES FERRÚS, JAUME
55 CABRÉ RODON, RAFEL
56 FÍSICO PÉREZ, PACO
57 CARRIERO, TIZIANO
58 GUINOVART LLAGOSTERA, QUIM
59 SAUMELL BLANCH, XAVIER
60 LINARES VELASCO, ANTONIO
61 ORPINELL SUGRANES, DAVID
62 IBÀNEZ, SALVADOR
63 TARÉS QUERALT, JOAN
64 DOMINGO DE PEDRÓ, MÀRIUS
65 BATALLA PÉREZ DE TUDELA, XAVIER
66 BENET ARQUÉ, JOAN MARIA
67 MARTIN BONAMUSA, FLORÍ
68 OBIS TORQUELLA, ESTEVE
69 BERGUA PUYALTO, JAVIER
70 ROBERT FERRER, MARIBEL
71 MARTÍNEZ ISERN, ALBERT
72 ODINA ROIG, MANEL
73 PANTALEON BOADA, GUILLEM
74 COLET ESPANYOL, GISELA
75 CASELLAS BORONAT, FRANCESC
76 CHARLES, STEPHEN
77 PRIM ALUJAS, JOSEP
78 GONZÀLEZ SIMÓN, EDUARD
79 LÓPEZ GINESTA, CINTO
80 GUASCH FORNÉ, ANDREU
81 SANAHUJA VERJES, JORDI
82 GAVALDÀ RIUS, ANTON
83 JIMÉNEZ PALAU, SANTIAGO
84 YEPES RODA, MARIBEL
85 TRIQUELL IBORRA, REBECA
86 RAVENTÓS CORAL, JOAN JOSEP
87 PUJADES LLORENS, RAMON
88 BOVÉ MERCADÉ, DOLORS
89 VIVES CATALÀ, ALBA
90 CARTANYÀ CLOLS, MARIA
91 TRENCHS AGULLET, ROSA M.
92 NADAL DURAN, LLUÍS
93 SOTO PÉREZ, MANEL
94 ROIG POCURULL, JOAN
95 CALDERAY RODRÍGUEZ, MANUELA .
96 TARRAGÓ DOMINGO, JOSEP
97 SANROMÀ AMAT, JOSEP
98 CALABRO, ANGELO
99 GAVALDÀ BATALLA, JORDI
100 GAVALDÀ BATALLA, N Ú RlA
101 BATALLA PÉREZ DE TUDELA, JOSEP M.
AAEET: la vida de l'entitat
Temps
01:11:13
01:11:20
01:11:32
01:11:36
01:11:44
01:11:45
01:11:50
01:11:55
01:12:37
01:14:03
01:14:22
01:14:43
01:16:04
01:16:06
01:16:10
01:16:25
01:16:30
01:16:30
01:16:37
01:18:18
01:18:19
01:18:32
01:18:39
01:18:59
01:19:09
01:20:02
01:22:22
01:23:04
01:24:11
01:24:12
01:25:04
01:25:29
01:25:40
01:26:15
01:27:27
01:29:41
01:31:47
01:33:00
01:34:07
01:34:22
01:37:04
01:37:10
01:37:21
01:37:22
01:37:25
01:37:32
01:39:40
01:40:25
01:40:44
01:40:44
01:40:44
Modalitat
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CORRENT
CAMINANT
CORRENT
CORRENT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CORRENT
CAMINANT
CORRENT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
Classificació
JÚNIOR MASCULÍ
SUPERVETERÀ MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
JÚNIOR MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
JÚNIOR MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
SÈNIOR FEMENÍ
SÈNIOR MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR FEMENÍ
SUPERVETERÀ MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
SUPERVETERÀ MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SUPERVETERÀ MASCULÍ
SUPERVETERÀ MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SUPERVETERÀ MASCULÍ
JÚNIOR MASCULÍ
SÈNIOR FEMENÍ
SÈNIOR FEMENÍ
VETERÀ MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
VETERÀ FEMENÍ
SÈNIOR FEMENÍ
SÈNIOR FEMENÍ
VETERÀ FEMENÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SUPERVETERÀ MASCULÍ
SUPERVETERÀ MASCULÍ
SÈNIOR FEMENÍ
VETERÀ MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR FEMENÍ
JÚNIOR MASCULÍ
35

Ordre Nom
102 MONCUNILL RIBERA, MONTSERRAT
103 BATALLA JUBANY, GABRIEL
104 ESPINA VERAY, SANTI
105 SARDÀ BOADA, JAUME
106 MORGADO CARBONERO, CATÍ
107 GUINOVART MONCUNILL, MARIA
108 CARMONA RUIZ, M. CARME
109 ROCA VALLVERDÚ, ROGER
110 CUCURULL SANS, ALBERT
111 BONET CASANOVA, LLUÍS
112 SARRAMIÀ BATET, JOAN
113 GARRIGA BARCELÓ, JOSEP
114 BATET GAVARRÓ, JOAN RAMON
115 YEPES RODA, JOSEP GABRIEL
116 MADUREU. ARGEMÍ, FRANCESC
117 CABALLÉ LLORD, RUBÉN
118 VIL·LARÓ AMILL, BERNAT
119 CALVO CALDERAY, MANUELA
120 ROIG CÉSAR, CARINA
121 ROMERO MORA, MANEL
122 PINAS VÀZQUEZ, PEP
123 BIGORRAADSERÀ, FRANCESC XAVIER
124 GRAELLS, JAUME
125 SALA PLUVINET, BENET
126 RAVENTÓS FREIXAS, ORIOL
127 MANRESA FERRETER, JOSEP M.
128 COMPTE SENDRA, FERRAN
129 ROMEU FARRÉ, JORDI
130 OLIVÉ OLLER, CARLES
131 CUSIDÓ RODRÍGUEZ, JOAN
132 GALOFRÉ LLORT, ANNA
133 GASULL CANELA, JOAN
134 MONTALÀ RIBÉ, JORDI
135 GAVALDÀ GOTARRA, MARC
136 RUIZ SOLÉ, MONTSE
137 SANS JOVÉ, ALBERT
138 MAGRINYÀ CARBÓ, ARMAND
139 VALLVERDÚ QUERALT, XAVIER
140 FIGUERES BATET, ALBA
141 JIMÉNEZ PARRA, ASCENSIÓ
142 GAVALDÀ GOTARRA, JOSEP M.
143 VIVES MASCARELL, ALFONS
144 RUBIO TORNÉ, FINA
145 RAL PRATS, ROSER
146 BATALLA JUBANY, JOAN
147 PÀMIES CARBONELL, MONTSERRAT
148 DIXI, ESTEL
149 BATALLA JUBANY, FRANCESC
150 RALUY MAGRINYÀ, GERARD
151 MESTRES MOLET, JUDIT
152 RIUS BESORA, PAQUITA
36
AAEET: la vida de l'entitat
Temps
01:40:53
01:41:29
01:42:10
01:42:10
01:42:17
01:42:17
01:44:32
01:45:52
01:46:11
01:46:18
01:47:20
01:47:20
01:47:20
01:47:25
01:47:36
01:48:33
01:49:32
01:50:06
01:50:16
01:50:29
01:50:29
01:50:33
01:50:33
01:50:33
01:51:11
01:52:11
01:52:20
01:52:26
01:53:57
01:55:13
01:55:33
01:56:47
01:57:15
01:57:35
01:58:17
02:00:06
02:00:06
02:00:06
02:00:06
02:00:30
02:01:00
02:01:15
02:01:22
02:01:55
02:02:19
02:02:47
02:03:15
02:03:27
02:03:35
02:03:38
02:03:50
Modalitat
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CORRENT
CAMINANT
CORRENT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
CAMINANT
Classificació
VETERÀ FEMENÍ
VETERÀ MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SUPERVETERÀ FEMENÍ
SÈNIOR FEMENÍ
VETERÀ FEMENÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SUPERVETERÀ MASCULÍ
SUPERVETERÀ MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
SUPERVETERÀ MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
JÚNIOR MASCULÍ
JÚNIOR FEMENÍ
SÈNIOR FEMENÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
JÚNIOR MASCULÍ
SUPERVETERÀ MASCULÍ
SUPERVETERÀ MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
VETERÀ FEMENÍ
VETERÀ MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR FEMENÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR FEMENÍ
VETERÀ FEMENÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SUPERVETERÀ MASCULÍ
SUPERVETERÀ FEMENÍ
VETERÀ FEMENÍ
SUPERVETERÀ MASCULÍ
VETERÀ FEMENÍ
SUPERVETERÀ MASCULÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR FEMENÍ
VETERÀ FEMENÍ

AAEET: la vida de l'entitat
Ordre Nom Temps Modalitat
153 GILS SABATER, XAVIER 02:03:55 CAMINANT
154 RODON MALLORQUÍ, PERE JOAN 02:04:14 CAMINANT
155 SALCEDO YEPES, SHEILA 02:04:19 CAMINANT
156 GONZÀLEZ OLIVELLA, SERGI 02:05:57 CAMINANT
157 FREIXAS ROSES, NÚRIA 02:10:08 CAMINANT
158 PONS I BOFILL, JORDI 02:10:08 CAMINANT
159 PALAU CRUXENT, MONTSERRAT 02:10:49 CAMINANT
160 CARTANÀ BOVÉ, DAVID 02:10:49 CAMINANT
161 VERNET GARCIA, CARME 02:10:53 CAMINANT
162 PÉREZ DE TUDELA PINAS, M. TERESA 02:17:39 CAMINANT
163 PÉREZ DE TUDELA PINAS, PEPITA 02:17:39 CAMINANT
164 JOSA ANDREU, ASUMPCIÓ 02:18:44 CAMINANT
165 ARDIL PAGAN, SANTIAGO 02:18:44 CAMINANT
166 LINARES, LLUÏSA 02:18:44 CAMINANT
167 VALDERRAMA GALEOTE, ÀNGEL 02:35:40 CAMINANT
168 VALDERRAMA GALEOTE, MATILDE 02:35:40 CAMINANT
169 PORTERO VALDERRAMA, CRISTIAN 02:35:40 CAMINANT
Nota
1. Memorial Óscar Monsonís
Classificació
VETERÀ MASCULÍ
VETERÀ MASCULÍ
JÚNIOR FEMENÍ
VETERÀ MASCULÍ
SÈNIOR FEMENÍ
SÈNIOR MASCULÍ
VETERÀ FEMENÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR FEMENÍ
VETERÀ FEMENÍ
SÈNIOR FEMENÍ
VETERÀ FEMENÍ
VETERÀ MASCULÍ
VETERÀ FEMENÍ
SÈNIOR MASCULÍ
SÈNIOR FEMENÍ
JÚNIOR MASCULÍ
FOTOCOPIES EN COLOR DE GRAN FORMAT
ÍL.^6i E 2 L i E 89 T ^ Ó x977613591 PLOTEJAT, EN BLANC I NEGRE 0 EN COLOR, DE PLÀNOLS
a/e: fredi@fredi-valls.com
www.fredi-valls.com
Productes i
serveis per la seva
oficina
IMPRESSIONS EN COLOR DE PÒSTERS ^.,,.,,
AMPLIACIONS I REDUCCIONS DEL 25% AL 1.000% ^ experts
37

Solucions en sèrralleria
f
SERRALLERIA D'ALUMINI •
Finestres
Portes
Divisions d'oficina
Mampares de bany
Persianes mallorquines
Persianes de seguretat
Mosquiteres
Sostres
Cobertes
SERRALLERIA DE FERRO •
Portes enrotllables
Portes corredisses
Portes batents
Portes de ballesta
Automatismes
Reixes
Forja artística
Manteniments
VIDRES •
Vidres amb cambra
Vidres laminats
Vidres decorats
BoNAchi si
SERRAIIERÍA dEI FERRO i I'AIUMÍNÍ
Taller i exposició: Polígon Industrial • d dels Licoristes, 44
Telèfon: 977 614 097 - Fax: 977 601 365 • 43800 VALLS

nostre restaurant li ofereix
celebracions de qualitat
RESMJRANT
ASIAnOU
Des del 1929, família, tradició i bona cuina.
Cita. de Lleida, km 21,5 - Tel. 977 600 427 - Fax 977 613 294 - 43800 Valls