Cultura 20040625 - aaeet.com

el temps corre
Efemèrides
comentades
Prohibicions per Carnestoltes. Sequera
molt greu. Escola de minyons.
Un furtador d'oli. El retrat de Ferran
VII.
• El 20 de febrer de 1594,
el Consell de la Vila prohibeix
que cap persona, de
qualsevol grau i condició,
sigui home o dona, vagi ballant
o corrent per la vila, ni
de nit ni de dia, amb llums
i sense llums, sota pena de
passar 30 dies a la presó.
Aquesta prohibició es refereix
als dies de Carnestoltes.
Observació:
Els consellers ho justificaven
de la següent manera:
"Per los grans abusos se
fan estàs diades de Carnestoltes,
en lo de ballar y córrer
per la vila, així de nit
com de dia, lo que redunda
en escàndols y avalots y
desacats de la honra y reputació
de la justícia y govern
de la present vila, conforme
la experiència qui es
El 23 de febrer de 1661 com que
l'eixut persisteix, s'acorda que el diumenge
de Carnestoltes es farà processó
amb la relíquia de santa Úrsula,
que el dilluns i el dimarts s'exposarà
el Sant Sagrament a l'altar major i
que el dissabte serà traslladada a
l'església parroquial la Mare de Déu
del Lledó.
mare de totes les coses, y
avuy ens ha dit lo senyor
predicador de la Cuaresma,
en la trona de la parroquial."
H El 23 de febrer de 1661,
com que l'eixut persisteix,
s'acorda que el diumenge
de Carnestoltes es farà processó
amb la relíquia de
santa Úrsula, que el dilluns
i el dimarts s'exposarà el
Sant Sagrament a l'altar
major i que el dissabte serà
traslladada a l'església parroquial
la Mare de Déu del
Lledó.
Observació:
Es devia tractar d'una sequera
molt greu, ja que per
implorar la pluja es tenien
en compte tres recursos diferents:
una processó amb
la relíquia de santa Úrsula,
l'exposició del Santíssim
durant dos dies i, finalment,
l'inevitable trasllat de la Mare
de Déu del Lledó a l'arxiprestal,
tal com se solia fer
en els casos més feixucs.
B El 23 de febrer de 1671
els jurats confien, durant tres
anys, la tasca d'ensenyar
els minyons a Joan Galvany,
mestre de minyons de
la ciutat de Barcelona. L'autoritzen
a exigir i a cobrar
per mesades: 18 diners als
qui comencen les beceroles,
3 sous en passar la
doctrina i el llibre del Roser,
4 als qui ja llegeixen i escriuen
i 6 als qui a més
aprenen a comptar. No hi
són compresos els minyons
pobres. Cobrarà cada any
un salari de 50 lliures.
Observacions:
a) De la manera que estaven
establerts els preus de
Pere Altés i Serra
l'ensenyament es pot pensar
que no existia un programa
de formació integral,
sinó que anava per parts.
Les matemàtiques eren, pel
que sembla, l'assignatura
cabdal i probablement per
això tenia una cotització
més alta.
b) No es tractava, doncs,
d'una escola gratuïta. No
queda clar si la recaptació
mensual ingressava a la
caixa pública o estava compresa
en el sou del mestre.
c) El fet que s'especifiqui
que no s'hi inclouen els
minyons pobres dóna a entendre
que aquests tenien
l'escola de franc.
II El 18 de febrer de 1704
Baptista Montalt, corder de
Valls, pels volts de les 11 de
la nit, intentava penetrar en
el trull que Jaume Ferrer,
pagès, tenia al carrer Nou,
amb la suposada intenció
de robar oli. Havia estat vist
vora les basses del trull i
després, en fugir per la carena
de la paret, li han disparat
un tret d'escopeta. La
perdigonada l'ha deixat ferit.
Es tractava d'un home
de mala fama que altres vegades
havia perpetrat robatoris
d'oli en el mateix trull,
mercaderia que solia malvendre
a diferents persones.
Observacions:
a) Ja diuen que tant d'anar
el càntir a la font arriba que
es trenca. És exactament el
que va succeir a Baptista
Montalt, que havia temptat
diverses vegades la sort de
no ser descobert en els assidus
robatoris que afectaven
el trull del carrer Nou.