You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
AAEET ~ Valls, juny del 2004 Núm. 648<br />
Vint anys d'història de la Secció de Bàsquet de VAAEET (I)<br />
Entrevista a Romà Galimany, regidor de l f Ajuntament de Valls i president de la Fundació Pio Hospital
CASCO<br />
Calçotades tot Vany<br />
Tel. 977 601 350<br />
Fax 977 600 014<br />
FÈLIXI HOTEL<br />
Ctra. de Tarragona, km 17 • Tel. 977 609 090 - Fax 977 605 007 «VALLS
Segona època - Any LXXV-<br />
Número 648 - Valls, juny del<br />
2004<br />
Edita: Associació d'Alumnes<br />
i Exalumnes de l'Escola del<br />
Treball de Valls (muralla de<br />
Sant Antoni, 35, baixos)<br />
Director: Andreu Garcia Jané,<br />
president de I'AAEET<br />
Cap de redacció:. Francesc<br />
Murillo Galimany<br />
Assessorament lingüístic:<br />
Banús & Pros, Correctors<br />
Equip assessor: Pere Altés<br />
Serra, David Vallverdú Queralt<br />
i Jordi de Bofarull<br />
Dipòsit legal: T-2192-1985<br />
Producció i muntatge: Associació<br />
d'Alumnes i Exalumnes<br />
de l'Escola del Treball<br />
de Valls<br />
Tel. 977 613 443<br />
culturaAAEET@hotmail.<strong>com</strong><br />
Imprimeix: Formes Gràfiques<br />
Valls SA<br />
Membre de l'Associació Catalana<br />
de Premsa Comarcal<br />
Editada amb la col·laboració<br />
de la Diputació de Tarragona i<br />
del Consell Comarcal de l'Alt<br />
Camp<br />
I Premi Tasis-Torrent (1981)<br />
III Premi Ventura Gassol<br />
(1995)<br />
X Premi Ventura Gassol<br />
(2002)<br />
Portada<br />
Una vegada més<br />
l'edició d'enguany de<br />
la Pujada a Miramar<br />
—organitzada per la<br />
Secció de Muntanya<br />
de l'AAEET- ha estat<br />
tot un èxit de<br />
participació. En la<br />
portada hi veiem un<br />
muntatge dut a terme<br />
amb diverses imatges<br />
de la XXIII Pujada a<br />
Miramar, celebrada el<br />
13 de juny. (Fotos:<br />
Secció de Muntanya<br />
de l'AAEET)<br />
V.<br />
SUMARI<br />
4 Vint anys d'història de la Secció de Bàsquet de l'AAEET (I)<br />
Francesc Murillo<br />
io Entrevista: Romà Galimany Solé<br />
Joan Canela<br />
14 Efemèrides <strong>com</strong>entades<br />
Pere Altés<br />
ió "Proyecto para la construcción del Campanario de la Iglesia<br />
Parroquial de San Juan Bautista de la ciudad de Valls. Àno<br />
1886" (i II)<br />
Àngel GasolSenorón<br />
23 A l'altra banda de l'estació<br />
Lluís Cebriàn iPA.S.<br />
24 La importància de l'argument i el llibret en les òperes de<br />
Puccini (I)<br />
Marc Moncusí<br />
26 Visita a la vila de Prades<br />
Antoni M. Casas<br />
28 Ressenyes culturals<br />
Joan de Valls<br />
30 Notícies al vol<br />
Jordi<br />
33 AAEET: la vida de l'entitat<br />
Secció de Muntanya<br />
.- »:*<br />
Moment de la sortida dels corredors que van participar a la XXIII Pujada a Miramar.<br />
(Foto: Secció de Muntanya de l'AAEET)
eportatge<br />
Vint anys d'història de la Secció<br />
de Bàsquet de l'AAEET (I)<br />
Francesc Murillo Galimany<br />
El primer equip de la represa de la Secció: l'equip sènior masculí de la temporada 1984-1985, a la pista de l'actual<br />
IES Jaume Huguet. (Foto: Secció de Bàsquet de l'AAEET)<br />
L'AAEET ha assolit una edat<br />
envejable dins del món de<br />
les entitats i associacions<br />
catalanes: 77 anys. Com a<br />
conseqüència ben palpable<br />
d'aquesta longevitat, en els<br />
darrers anys hem celebrat<br />
el 75è aniversari de l'Associació<br />
(al febrer del 2002) i<br />
el 75è aniversari de la revista<br />
CULTURA (al desembre del<br />
2003). A més, aquest any hi<br />
hem d'afegir la celebració<br />
del 20è aniversari de la re-<br />
La primera notícia que tenim de la<br />
pràctica del bàsquet dins I'AAEET és<br />
que, al final del 1933 i perquè es poguessin<br />
entrenar els equips, es<br />
col·locaren cistelles a la pista de<br />
l'entitat: el claustre de l'antic convent<br />
del Carme.<br />
presa de la Secció de Bàsquet.<br />
Aprofitant aquest darrer<br />
aniversari, doncs, en<br />
aquest número i en el següent<br />
repassarem aquestes<br />
dues dècades d'història del<br />
bàsquet aetista, que ha representat<br />
un dels puntals de<br />
la pràctica d'aquest esport a<br />
la nostra ciutat.<br />
Potser als lectors més joves<br />
els estranyarà que una entitat<br />
cultural i esportiva <strong>com</strong><br />
I'AAEET, que ha superat els<br />
75 anys d'existència, només<br />
celebri 20 anys de<br />
practicar el bàsquet amb els<br />
seus colors. Doncs bé,<br />
abans ja he apuntat que es<br />
tracta de la <strong>com</strong>memoració<br />
de la represa de la Secció<br />
de Bàsquet. La pràctica<br />
d'aquest esport té una gran<br />
tradició dins I'AAEET i es remunta<br />
fins als primers anys<br />
d'aquesta entitat. Per tant,<br />
abans de <strong>com</strong>ençar a tractar<br />
aquests 20 anys de la<br />
Secció de Bàsquet, crec<br />
convenient que repassem la<br />
història del bàsquet aetista<br />
anterior a l'any 1984, l'hereva<br />
del qual és l'esmentada<br />
secció.<br />
L'interès per l'esport va portar<br />
els associats a crear, de<br />
manera interina, la Secció<br />
d'Esports el 28 de gener del<br />
1931 i a constituir-la oficialment<br />
el 21 de juliol d'aquell
any. 1 Tot i que des d'un primer<br />
moment la Secció estigué<br />
formada per les subseccions<br />
de futbol, bàsquet<br />
i atletisme, haurien de passar<br />
uns quants anys perquè<br />
es <strong>com</strong>encessin a jugar<br />
partits oficials de bàsquet.<br />
De fet, la primera notícia<br />
que tenim de la pràctica del<br />
bàsquet dins PAAEET és que,<br />
al final del 1933 i perquè es<br />
poguessin entrenar els<br />
equips, es col·locaren cistelles<br />
a la pista de l'entitat: el<br />
claustre de l'antic convent<br />
del Carme.<br />
Si bé fins a aquell moment<br />
el futbol havia estat l'estrella<br />
de la Secció, a partir d'aleshores<br />
li tocaria el torn al<br />
bàsquet, que destacaria clarament<br />
<strong>com</strong> el principal esport<br />
realitzat per I'AAEET. El<br />
debut oficial del bàsquet<br />
aetista va tenir lloc durant<br />
els primers mesos de l'any<br />
1934; en aquelles dates dos<br />
equips de la Secció —I'A i el<br />
B—• participaren, amb altres<br />
penyes esportives de la ciutat,<br />
en un campionat local:<br />
el Primer Torneig de Bàsquet<br />
Amateur, organitzat<br />
per la Federació d'Esports<br />
vallenca. Els partits es jugaren<br />
al pati de l'Escola del<br />
Treball (el claustre del Carme)<br />
i en resultà vencedor<br />
l'equip A de I'AAEET. Aquest<br />
equip històric estava constituït<br />
per Reverté, Busquets,<br />
Serra, Ollé i Martí, amb Mateu<br />
<strong>com</strong> a suplent.<br />
Aquest campionat fou <strong>com</strong><br />
un tret de sortida per als<br />
equips de l'entitat, que iniciaren<br />
una intensa activitat.<br />
Ben aviat la Secció va<br />
<strong>com</strong>ptar amb quatre equips,<br />
que cada mes jugaven diversos<br />
partits amistosos.<br />
Paral·lelament, la Secció va<br />
organitzar el Primer Torneig<br />
de Bàsquet Nocturn, que se<br />
celebrà a Valls. Es dugué a<br />
Un dels equips juvenils, a<br />
mitjan anys vuitanta.<br />
(Foto: Secció de Bàsquet<br />
de I'AAEET)<br />
reportatge<br />
L'equip sènior masculí de la temporada 1986-1987. (Foto: Secció de Bàsquet de<br />
I'AAEET)<br />
terme al juliol i a l'agost del<br />
1934, al pati de l'Escola del<br />
Treball, i fou un gran èxit. Hi<br />
participaren cinc equips locals.<br />
La Penya Vallenca en<br />
fou la campiona, mentre<br />
que l'equip de I'AAEET quedà<br />
en tercer lloc. Malauradament,<br />
l'esclat de la Guerra<br />
Civil va estroncar aquesta<br />
activitat esportiva i també<br />
féu que la Secció d'Esports<br />
i la mateixa AAEET desapareguessin.<br />
Però el bàsquet aetista va<br />
renéixer amb força al juliol<br />
del 1940 (fins i tot va arribar<br />
a organitzar un torneig<br />
local aquell mateix estiu),<br />
gràcies a la represa de<br />
l'entitat i de l'antiga Secció<br />
d'Esports —ara denominada<br />
Deportiva a causa de les<br />
circumstàncies polítiques.<br />
Durant aquella dècada i fins<br />
a l'inici dels anys cinquanta,<br />
el bàsquet vallenc restà<br />
pràcticament només a càrrec<br />
de I'AAEET, que li donà un<br />
fort impuls. Fou una veritable<br />
època daurada del bàsquet<br />
aetista.
Partit jugat a la pista que l'Institut Politècnic de Formació<br />
Professional va deixar a la Secció de Bàsquet.<br />
(Foto: Secció de Bàsquet de l'AAEET)<br />
Malgrat la constant manca<br />
de recursos econòmics i<br />
materials de la Secció —una<br />
manca que <strong>com</strong>portava, per<br />
exemple, que a l'inici dels<br />
anys quaranta els jugadors<br />
sovint haguessin d'anar<br />
calçats amb espardenyes—,<br />
la Secció va recuperar l'acti-<br />
vitat que realitzava en els<br />
anys trenta. Així reprengué<br />
els partits amistosos i l'organització<br />
del Torneig Nocturn,<br />
que se celebrà del<br />
1942 al 1959 i que era considerat<br />
el màxim esdeveniment<br />
esportiu de l'estiu vallenc.<br />
A més la Secció orga-<br />
reportatge<br />
nitzà altres campionats locals,<br />
<strong>com</strong> és ara el Torneo<br />
Relampago —l'any 1943 la<br />
Secció organitzà el primer<br />
que es féu a Valls— i el Torneo<br />
Escolar, que se celebrà<br />
del 1943 al 1955 i que tenia<br />
<strong>com</strong> a objectiu potenciar<br />
el bàsquet entre l'alumnat<br />
de l'Escola del Treball i<br />
crear planter de jugadors<br />
per als equips locals.<br />
D'aquells anys cal destacarne<br />
que el 1942 la Federació<br />
Catalana de Bàsquet havia<br />
convidat la Secció a federar-se<br />
i a participar en el<br />
Campionat Provincial de<br />
Tercera Categoria. D'aquesta<br />
manera la temporada 1942-<br />
1943 el primer equip de la<br />
Secció superà l'àmbit local<br />
i <strong>com</strong>ençà a prendre part en<br />
campionats provincials, en<br />
què sovint participà <strong>com</strong> a<br />
únic representant de la ciutat.<br />
A partir d'aquell moment<br />
I'AAEET jugà en els successius<br />
campionats provincials<br />
i l'any 1944 ascendí a<br />
la segona categoria, on es<br />
mantingué fins al 1955. A<br />
més del campionat provin-<br />
cial, la Secció també participà<br />
algun any en el Torneo<br />
Provincial de Baloncesto<br />
Copa Tarragona.<br />
Però la creació l'any 1952<br />
de la UD Àguilas —que al<br />
cap d'un any passaria a<br />
denominar-se CB Valls— va<br />
afectar negativament el rendiment<br />
de l'equip de bàsquet<br />
de I'AAEET. Per tal de<br />
disposar d'un equip vallenc<br />
que fos prou potent per<br />
prendre part en campionats<br />
de categories superiors a<br />
les quals no podien arribar<br />
els equips de la localitat pel<br />
seu <strong>com</strong>pte, la UD Àguilas<br />
es formà amb els millors jugadors<br />
de bàsquet de<br />
I'AAEET, de la UD Educación<br />
y Descanso i del Frente de<br />
Juventudes. L'equip de<br />
I'AAEET, doncs, se'n ressentí<br />
i baixà a la tercera categoria<br />
en la temporada 1955-<br />
1956 i s'hi mantingué fins a<br />
la temporada 1959-1960,<br />
que fou la darrera vegada<br />
que jugaren aquell campionat.<br />
A partir del 1952, la Secció<br />
L'equip sènior masculí de la temporada 1991-1992 —que va aconseguir ascendir a la segona catalana— a la pista<br />
coberta de l'estadi del Vilar. (Foto: Secció de Bàsquet de I'AAEET)
Deportiva inicià una lenta<br />
davallada fins a la dècada<br />
dels seixanta, en què restà<br />
pràcticament inactiva. Més<br />
endavant, a l'inici dels anys<br />
setanta, la Secció recuperà<br />
forces: aportà un equip al<br />
Campionat Provincial del<br />
1974-1975 i del 1973 al<br />
1980 organitzà el Torneig<br />
d'Estiu de Bàsquet, en què<br />
participà sempre. Excepte<br />
aquest torneig, però, l'activitat<br />
de la Secció era nul·la.<br />
Aquesta situació provocà<br />
que finalment l'any 1984<br />
desaparegués la Secció Deportiva.<br />
2<br />
Però l'esport no trigaria gaire<br />
a tornar a formar part de<br />
les activitats realitzades per<br />
I'AAEET. D'una banda, el 16<br />
de febrer del 1984 un grup<br />
d'associats afeccionats a<br />
l'atletisme en constituïen la<br />
corresponent secció, que<br />
estigué activa fins al 1988 i<br />
que aquests darrers anys<br />
ha reprès amb força l'activitat.<br />
D'una altra banda,<br />
també a l'inici dels vuitanta,<br />
un grup d'associats proposà<br />
que l'entitat recuperés<br />
el bàsquet per poder participar<br />
en les <strong>com</strong>peticions<br />
provincials i la Junta els<br />
donà el vistiplau l'1 d'octubre<br />
de 1984; d'aquesta manera<br />
quedà constituïda la Junta<br />
de la Secció de Bàsquet<br />
amb els afeccionats que<br />
l'havien impulsada: 3<br />
Manel Pujol i Magrinà (president)<br />
Pasqual Alquèzar i Oliete<br />
(vicepresident)<br />
Immaculada Gatell i Trenchs<br />
(secretària)<br />
Josep M. Gistau i Güell (tresorer)<br />
Antoni Busquets i Altés (vocal<br />
primer)<br />
Josep M. Ollé i Masip (vocal<br />
segon)<br />
Sèrvul López i Fuentes (vocal<br />
tercer)<br />
Immediatament es posaren<br />
a treballar i formaren un<br />
únic equip: el sènior masculí,<br />
amb la següent alineació:<br />
Joan Cruz, Lluís Andreu,<br />
reportatge<br />
L'equip juvenil de la temporada 1992-1993. (Foto: Secció de Bàsquet de I'AAEET)<br />
Jaume Pujol, Xavier Altisent,<br />
Eduard Moreno, Sèrvul<br />
López, Pasqual Alquézar,<br />
Josep Ollé i Manel<br />
Pujol. Albert Busquets n'era<br />
l'entrenador i Immaculada<br />
Gatell, la delegada. D'altra<br />
banda cal dir que fou la primera<br />
vegada, en la història<br />
del bàsquet aetista, que un<br />
equip recorre als patrocinadors<br />
i obtingué un nou recurs<br />
per ajudar a cobrir les<br />
despeses econòmiques de<br />
la Secció. Des d'aleshores,<br />
en què Chamburcy va apadrinar<br />
el sènior masculí<br />
AAEET-Chamburcy, cada<br />
equip de la Secció ha estat<br />
recolzat per alguna empresa.<br />
Des d'un primer moment la<br />
Secció va poder solucionar<br />
el problema de no disposar<br />
de les instal·lacions necessàries<br />
per practicar el bàsquet.<br />
La direcció de l'Institut<br />
Politècnic de Formació Professional<br />
—el successor directe<br />
de l'antiga Escola del<br />
Treball, que des del 1981<br />
era al <strong>com</strong>plex educatiu del<br />
carrer de la Creu de Cames—<br />
els va deixar la pista<br />
esportiva del centre. Pel<br />
que fa a l'uniforme, se'n va<br />
adoptar un de blanc i blau<br />
—que han estat els colors<br />
de la Secció des d'aquell<br />
moment.<br />
Aquell primer any, el bàsquet<br />
aetista es fixà <strong>com</strong> a<br />
objectius que la Secció es<br />
consolidés i que l'equip sènior,<br />
l'AAEET-Chamburcy,<br />
participés en el Campionat<br />
Provincial. Deixava per a<br />
més endavant crear equips<br />
de les categories júnior i juvenil.<br />
La Secció, doncs, es<br />
va inscriure a la Federació<br />
Catalana de Bàsquet, i tot<br />
seguit, el 6 d'octubre del<br />
1984, s'estrenava l'equip<br />
sènior en un partit amistós<br />
jugat a Montblanc —que els<br />
vallencs perderen davant de<br />
l'equip local. Al cap d'uns<br />
dies, el 14 d'octubre, <strong>com</strong>ençava<br />
a jugar en el Campionat<br />
Provincial de Tercera<br />
Aquell primer any, el bàsquet aetista<br />
es fixà <strong>com</strong> a objectius que la Secció<br />
es consolidés i que l'equip sènior,<br />
l'MEET-Chamburcy, participés en el<br />
campionat provincial. Deixava per a<br />
més endavant crear equips de les categories<br />
júnior i juvenil. La Secció,<br />
doncs, es va inscriure a la Federació<br />
Catalana de Bàsquet i tot seguit, el 6<br />
d'octubre del 1984, s y estrenava l'equip<br />
sènior en un partit amistós jugat a<br />
Montblanc.<br />
7......
eportatge<br />
Jugadors de l'equip sub-23 de la temporada 1992-1993. (Foto: Secció de Bàsquet de<br />
l'AAEET)<br />
L'equip sènior femení de la temporada 1993-1994- Fou el primer equip de bàsquet<br />
femení de la història de l'AAEET. (Foto: Secció de Bàsquet de l'AAEET)<br />
Categoria, en què quedà en<br />
sisè lloc, d'un total de nou.<br />
L'equip sènior s'havia defensat<br />
força bé, i la Junta<br />
va considerar que havia<br />
arribat el moment de tirar<br />
endavant el projecte de<br />
crear nous equips. Fruit<br />
d'aquesta iniciativa i de<br />
l'impuls que estava agafant<br />
la Secció, en la temporada<br />
1985-1986, hi van participar,<br />
a més de l'equip sènior,<br />
dos equips més: un de cadet<br />
i un de juvenil —ambdós<br />
masculins. Tots tres jugaren<br />
el Campionat Provincial en<br />
les seves categories respectives<br />
i l'equip sènior ascendí<br />
a la segona categoria del<br />
Campionat de Catalunya. 4<br />
L'ascens fou molt ben acollit<br />
per la Secció, però per<br />
jugar a segona calia tenir<br />
un equip de cada categoria.<br />
Per això abans d'iniciar la<br />
temporada 1986-1987 la<br />
Secció va crear l'equip júnior<br />
amb jugadors del juvenil<br />
i amb nous fitxatges.<br />
Aquest equip, el sènior i el
L'equip cadet femení de<br />
la temporada 1994-1995.<br />
Aquest fou el segon equip<br />
femení de què va disposar<br />
la Secció. (Foto: Secció<br />
de Bàsquet de<br />
l'AAEET)<br />
juvenil, doncs, van <strong>com</strong>petir<br />
a segona, mentre que el<br />
cadet ho continuava fent en<br />
el Campionat Provincial.<br />
El sènior féu una mala temporada<br />
i hauria baixat al<br />
Campionat Provincial si no<br />
s'hagués creat, per a la<br />
temporada 1987-1988, la<br />
tercera categoria preferent,<br />
en què quedà inclòs l'equip<br />
aetista. Els equips sènior,<br />
júnior i juvenil jugaren a tercera<br />
preferent fins a la temporada<br />
1991-1992, mentre<br />
que el cadet continuava<br />
prenent part en el Campionat<br />
Provincial. També cal<br />
dir que a partir de la temporada<br />
1987-1988 la Secció<br />
deixà la pista de l'Institut i<br />
anà a la pista coberta del<br />
Vilar perquè el Patronat Municipal<br />
d'Esports els la cedí<br />
de franc.<br />
En la temporada 1991-1992<br />
l'equip sènior Espaisol-<br />
AAEET ascendí a la segona<br />
catalana. Els altres equips<br />
també feren un bon paper,<br />
excepte el juvenil, que, a<br />
causa d'una mala planificació,<br />
va presentar un equip<br />
força feble. En la temporada<br />
següent, 1992-1993, es<br />
produïren diversos canvis<br />
en els equips: el juvenil passà<br />
a <strong>com</strong>petir en el Campionat<br />
Provincial —que aleshores<br />
d'aquest campionat ja<br />
se'n deia campionat territorial—,<br />
on ja <strong>com</strong>petia el cadet,<br />
i els equips es reestructuraren,<br />
de manera que<br />
el júnior desaparegué i<br />
n'ocupà el lloc un nou equip:<br />
el sub-23.<br />
La Secció creixia i en la<br />
temporada 1993-1994 ja<br />
disposava de set equips: el<br />
sènior masculí, Fruit of the<br />
Loom; el sènior femení, Piscines<br />
Medi Galofré-European<br />
College; el sub-23,<br />
Restaurant Rocafort; el juvenil,<br />
Ursini; el cadet, Provalls;<br />
l'infantil, i el preinfantil.<br />
Un centenar de persones<br />
—jugadors, entrenadors i<br />
delegats— formaven part<br />
d'aquells equips. En general<br />
aquell any feren un bon<br />
paper, excepte l'infantil,<br />
que quedà en penúltim lloc<br />
—aquest i el preinfantil jugaven<br />
en el Campionat Territorial—,<br />
i el sènior masculí,<br />
que baixà a la tercera<br />
catalana A. 6<br />
Però, sens dubte, l'equip revelació<br />
de la Secció fou el<br />
primer equip femení de<br />
bàsquet de la història de<br />
I'AAEET: el sènior femení.<br />
Obtingué el segon lloc de<br />
la classificació en el grup<br />
Tarragona de la segona catalana,<br />
darrere del CB Àguiles,<br />
amb qui empatà a<br />
punts. L'equip el formaven:<br />
Teresa Tomàs, Rosa Llorach,<br />
Ivonne de Torner, Anna<br />
Mestieri, Mònica Guerra,<br />
Ruth Gaya, Míriam Poblet,<br />
Mar Fragoso, Manuela Sànchez,<br />
Elisabet Sanahuja,<br />
Candela Martí i Gemma<br />
Montserrat. N'eren els entrenadors:<br />
Mercè Toldrà i<br />
Xavier Mestieri. 6<br />
reportatge<br />
Notes<br />
1. AAEET(1931: 15).<br />
2. Murillo (2002: 148-165) i<br />
Guiu (2002: 14-16).<br />
3. AAEET(1984:46).<br />
4. AAEET(1986:41).<br />
5. Murillo (2002: 177-179).<br />
6. Murillo (2001: 38).<br />
Bibliografia<br />
AAEET (1931). <strong>Cultura</strong><br />
[Valls], 1 a època, núm. 31.<br />
(1984). <strong>Cultura</strong> [Valls],<br />
núm. 434.<br />
(1986). <strong>Cultura</strong> [Valls],<br />
núm. 456.<br />
Guiu, J. (2002). "Valls 2002,<br />
una festa de bàsquet". Bàsquet<br />
esport [Barcelona],<br />
núm. 16.<br />
MURILLO GALIMANY, F. (2001).<br />
"Història gràfica de<br />
I'AAEET. Secció de Bàsquet<br />
(I)". <strong>Cultura</strong> [Valls], núm.<br />
621.<br />
(2002). 75 anys d'història<br />
de I'AAEET. Associació<br />
d'Alumnes i Exalumnes de<br />
l'Escola del Treball (1927-<br />
2002), Valls. Valls: Cossetània<br />
Edicions i AAEET. H<br />
La Secció creixia i en la temporada<br />
1993-1994 ja disposava de set equips:<br />
el sènior masculí, Fruit of the Loom;<br />
el sènior femení, Piscines Medi Galofré-European<br />
College; el sub-23, Restaurant<br />
Rocafort; el juvenil, Ursini; el<br />
cadet, Provalls; l'infantil, i el preinfantil.<br />
Un centenar de persones —jugadors,<br />
entrenadors i delegats— formaven<br />
part d'aquells equips.
parleu-me'n<br />
Entrevista a Romà Galimany Solé, regidor de<br />
rAjuntament de Valls, president de la Fundació<br />
i del Consell d'Administració del Pio Hospital<br />
Romà Galimany va néixer a<br />
Valls l'any 1942. Llicenciat<br />
en Farmàcia, no ha exercit<br />
aquesta professió perquè es<br />
va especialitzar en Bioquímica.<br />
És una personalitat<br />
en aquesta ciència, tant en<br />
l'àmbit nacional <strong>com</strong> en<br />
l'internacional. Actualment a<br />
l'Ajuntament de Valls hi<br />
ocupa els càrrecs de regidor<br />
de Sanitat, Règim Intern,<br />
Governació, Recursos<br />
Humans i Seguretat Ciutadana<br />
i Protecció Civil. És<br />
també president de la Fundació<br />
i del Consell d'Administració<br />
del Pio Hospital.<br />
—Es va llicenciar en Farmàcia<br />
per vocació o per accident?<br />
—Més aviat per accident<br />
perquè després, per vocació,<br />
vaig estudiar Bioquímica.<br />
Vaig <strong>com</strong>ençar estudiant<br />
Farmàcia i en l'últim<br />
any de llicenciatura vaig<br />
<strong>com</strong>paginar aquells estudis<br />
amb pràctiques en el laboratori<br />
de l'Hospital Clínic, de<br />
Barcelona, on vaig aprendre<br />
a fer anàlisis. Aquell any<br />
vaig acabar la llicenciatura<br />
i vaig continuar treballant en<br />
aquell laboratori —m'hi vaig<br />
estar dos anys, gairebé<br />
tres. Després em van oferir<br />
"Em va seduir molt la vida a l'hospital,<br />
el contacte directe amb els malalts, la<br />
relació amb els metges d'un hospital<br />
important, les sessions clíniques que<br />
feia amb ells i l'aprenentatge que tot<br />
plegat <strong>com</strong>portava."<br />
10<br />
portar el laboratori de la<br />
Unitat de Transplantament<br />
Renal, que feia poc més<br />
d'un any que funcionava i<br />
que dirigia el professor Gil-<br />
Vernet. Vaig acceptar l'oferta<br />
i m'hi vaig estar del 1969<br />
al 1972.<br />
»L'any 1972, quan van obrir<br />
Bellvitge, vaig fer les oposicions<br />
per entrar-hi. Posteriorment,<br />
el 1978, vaig guanyar<br />
una plaça <strong>com</strong> a cap<br />
clínic del laboratori. El 1983<br />
van obrir l'Hospital de Can<br />
Ruti i em van dir si hi volia<br />
anar per organitzar-hi el laboratori;<br />
hi vaig treballar<br />
fins que l'any 2000 em van<br />
proposar d'anar a l'Hospital<br />
de la Vall d'Hebron per unificar<br />
i organitzar els quatre<br />
laboratoris que hi havia.<br />
—Què li va cridar l'atenció<br />
de la bioquímica?<br />
—En primer lloc, va ser el<br />
treball d'hospital. Jo vaig<br />
anar al laboratori del Clínic<br />
amb la intenció que, quan<br />
acabés la carrera de Farmàcia,<br />
tornaria a Valls a treballar<br />
de farmacèutic. El<br />
que em permetia la bioquímica<br />
era fer anàlisis dins de<br />
la farmàcia. El que em va<br />
seduir molt va ser la vida a<br />
l'hospital, el contacte directe<br />
amb els malalts, la relació<br />
amb els metges d'un<br />
hospital important, les sessions<br />
clíniques que feia<br />
amb ells i l'aprenentatge<br />
que tot plegat <strong>com</strong>portava.<br />
»Jo crec que vaig entrar en<br />
la bioquímica perquè era una<br />
de les assignatures que més<br />
m'havien agradat de la carrera<br />
de Farmàcia. Anar a un<br />
Joan Canela Gràcia<br />
hospital un parell d'anys amb<br />
la intenció d'aprendre va ser<br />
el que em va acabar de fer<br />
decidir. De fet, sempre que<br />
he treballat en un hospital<br />
públic, ho he fet en un laboratori.<br />
Això també permet<br />
participar en sessions clíniques<br />
i tenir contacte amb<br />
tots els metges de l'hospital.<br />
Hi ha una <strong>com</strong>unicació continuada<br />
entre les diferents<br />
especialitats.<br />
—Quin paper ha tingut en el<br />
món de la bioquímica?<br />
—Vaig ser fundador, vicepresident<br />
i president de la<br />
Sociedad Espanola de Bioquímica<br />
Clínica y Patologia<br />
Molecular. Vaig fundar-ne el<br />
Comitè Científic, del qual<br />
també vaig ser president.<br />
D'altra banda he estat en diversos<br />
<strong>com</strong>itès i en equips<br />
de treball de diverses societats<br />
de bioquímica —concretament<br />
de la francesa, la<br />
italiana i l'anglesa—, i en<br />
els <strong>com</strong>itès científics de<br />
congressos internacionals.<br />
A més, m'han convidat a fer<br />
conferències al Japó, als<br />
EUA, a França, a Alemanya,<br />
a Mèxic, a Egipte, etc.<br />
—Ha estat reconegut per la<br />
seva tasca?<br />
—He rebut alguns premis.<br />
D'altra banda hi ha un congrés<br />
americà que es fa<br />
cada any, organitzat per la<br />
Societat Americana de Química<br />
Clínica i reservat a especialistes<br />
americans, en el<br />
qual conviden, <strong>com</strong> a reconeixement<br />
pel seu treball,<br />
gent d'altres països; m'hi<br />
han convidat tres vegades<br />
per presentar-hi diversos tre-
alls. També em van convidar<br />
al Japó, en un congrés<br />
internacional d'automatització,<br />
en una sessió plenària<br />
en què havien convidat<br />
tres ponents: un de japonès,<br />
un d'americà i un d'europeu,<br />
que era jo.<br />
—Es considera un pioner<br />
en el món de la bioquímica?<br />
—No, un pioner no. He treballat<br />
bastant, però, en els<br />
efectes dels medicaments i<br />
en els resultats que hem<br />
obtingut en el laboratori clínic.<br />
Ho vaig treballar juntament<br />
amb membres de la<br />
societat francesa i vam ser<br />
els primers a fer públic un<br />
estudi d'aquest tipus. Vam<br />
avançar molt en aquest<br />
camp, que llavors era desconegut.<br />
Ara se'n parla molt.<br />
«Bàsicament es tractava de<br />
conèixer, fent una anàlisi de<br />
sang immediatament a continuació,<br />
quins efectes produïa<br />
ingerir un medicament.<br />
El medicament és una substància<br />
química que, quan<br />
s'ingereix, va a la sang. Llavors<br />
la sang conté un element<br />
químic estrany. Si afegeixes<br />
a la mostra de sang<br />
que has d'analitzar una<br />
substància d'aquesta naturalesa,<br />
aquesta substància<br />
química pot tenir un efecte<br />
alterador i els resultats de<br />
l'anàlisi poden ser falsos.<br />
»Ara aquest efecte dels medicaments<br />
ja es coneix molt,<br />
es té molt en <strong>com</strong>pte i fins<br />
i tot en alguns medicaments<br />
ja indiquen <strong>com</strong> poden afectar<br />
en les proves. Per exemple,<br />
et prens un antiinflamatori<br />
i quan arriba a la sang<br />
produeix un efecte analgèsic;<br />
si et fas una prova, l'acció<br />
del medicament l'altera.<br />
Amb això sí que vam ser<br />
pioners.<br />
«Després també ho vam<br />
ser quan vam automatitzar<br />
i mecanitzar els processos<br />
que es duen a terme en el<br />
laboratori. En aquest aspecte<br />
vam treballar conjunta-<br />
ment amb anglesos i alemanys.<br />
Vam avançar molt i<br />
fins i tot vam reunir-nos periòdicament<br />
a Barcelona per<br />
parlar de les noves tecnologies,<br />
els aparells i la mecanització<br />
que s'utilitzava en<br />
els laboratoris clínics.<br />
—Vostè ha treballat en els<br />
hospitals més importants de<br />
Catalunya. Va notar un salt<br />
molt gran quan va venir a<br />
treballarà Valls?<br />
—Sí, totalment. Va ser molt<br />
gran perquè vaig haver de<br />
canviar totalment el xip.<br />
També perquè, a més de la<br />
del Pio, tinc molta feina a<br />
l'Ajuntament. Vaig passar<br />
d'un tipus de feina que havia<br />
fet durant més de trenta anys<br />
a una feina que no havia fet<br />
mai. Jo m'havia relacionat<br />
sobretot amb els meus<br />
col·laboradors del laboratori<br />
—a la Vall d'Hebron en tenia<br />
dos-cents. Llavors, és<br />
clar, venir aquí i fer-me càrrec<br />
de Recursos Humans i<br />
de la Policia, amb qui no havia<br />
tingut mai cap relació, va<br />
significar per a mi entrar en<br />
un altre món. Per no conèixer<br />
no coneixia ni les graduacions<br />
dels agents. Tampoc<br />
no havia tingut mai cap contacte<br />
amb Protecció Civil.<br />
parleu-me'n<br />
»EI que sí que coneixia era<br />
<strong>com</strong> organitzar un hospital,<br />
<strong>com</strong> s'hi pot treballar, <strong>com</strong><br />
es pot atendre més bé el<br />
malalt i, en definitiva, <strong>com</strong> es<br />
pot aplicar el concepte que<br />
he tingut sempre sobre la<br />
medicina pública, ja que<br />
només he treballat en hospitals<br />
públics, on la relació entre<br />
els metges i els malalts<br />
és molt continuada. En<br />
aquest aspecte sí que disposo<br />
d'uns coneixements que<br />
crec que poden ajudar a millorar<br />
el Pio. Pel que fa a<br />
l'Ajuntament, però, tot ha<br />
estat nou per a mi. Vaig notar<br />
un gran contrast entre la<br />
forma de treballar d'on venia<br />
i la d'aquí, perquè són feines<br />
<strong>com</strong>pletament diferents.<br />
—Què va pensar quan Dolors<br />
Batalla li va demanar<br />
que s'incorporés a la llista<br />
municipal?<br />
—Amb la Dolors vaig mantenir,<br />
en un principi, unes<br />
converses. Ella em va demanar,<br />
<strong>com</strong> a persona que<br />
havia estat treballant en<br />
molts hospitals, si la meva<br />
experiència podia aportar<br />
una ajuda al que ella planificava<br />
per a Valls. Posteriorment<br />
em va demanar que<br />
formés part de la llista. Em<br />
Romà Galimany Solé<br />
(Foto: Francesc Cucurull<br />
March)<br />
11
12<br />
AUTOMATITZACIÓ D'OFICINES<br />
ABAT LLORT, 4 • 43800 VALLS<br />
Tel. 977 603 074 - 977 605 803 - Fax: 977 606 154<br />
a/e: aymerich@minorisa.es<br />
PEIXATERIA I PESCA SALADA<br />
VIDAL<br />
Peixateria, 15<br />
Tel. 977 600 951<br />
Carrer de la Cort, 18 -Tel. 977 601 468 - 43800 VALLS<br />
DOMÈNECH<br />
A5ILLAMENTS & MODA<br />
Carrer de la Cort, 27. Tel. 977 600 852. VALLS<br />
VIATGES<br />
abelux<br />
Plaça del Pati, 12 B<br />
Tel. 977 600 729 - 977 603 709<br />
ror/oc<br />
EMPRESA DE SERVEIS<br />
Avda. de Catalunya, 31<br />
Tel. 977 216 917<br />
43002- TARRAGONA<br />
SERVEIS TÈCNICS DE NETEJA<br />
VALLS<br />
Tel. 977 609 300<br />
Fax 977 613 429<br />
a/e: central@cosip.<strong>com</strong><br />
web: www.cosip.<strong>com</strong><br />
Viu la dinàmica<br />
de l'esport<br />
C/ del Tren, 8<br />
Tel. 977 613 828<br />
43800- VALLS<br />
• B %1 LfítuteS "oral<br />
60U sa.<br />
Abat Llort, 22 • Tel. 977 600 456<br />
Fax 977 600 454
va sobtar, perquè jo no havia<br />
pensat mai d'entrar en<br />
una llista municipal. Havia<br />
cregut sempre que acabaria<br />
de treballar en la meva professió<br />
a Barcelona i que<br />
quan deixés de treballar ja<br />
tornaria a Valls. Amb la proposta<br />
que em va fer, la Dolors<br />
em va sorprendre molt,<br />
ja que per a mi la política mai<br />
no havia tingut cap atractiu;<br />
però vaig pensar que, si era<br />
per ajudar i poder fer alguna<br />
cosa per Valls, valia la pena,<br />
i per això vaig acceptar<br />
l'oferiment.<br />
—Està còmode en les tasques<br />
que ara té a l'Ajuntament?<br />
—Sí. Al voltant meu hi ha<br />
uns tècnics que estan ben<br />
preparats i que són uns<br />
bons professionals. Em faciliten<br />
molt la feina perquè<br />
coneixen bé la matèria amb<br />
què treballen. Això m'ajuda<br />
bastant. M'he anat acostumant<br />
als assumptes de<br />
l'Ajuntament i al tipus de feina<br />
que s'hi fa. Però tot va<br />
una mica massa lent: hi ha<br />
una burocràcia que costa<br />
molt de bellugar i hi ha<br />
massa coses que es retarden<br />
més del <strong>com</strong>pte. Hem<br />
millorat algunes qüestions,<br />
sobretot de Recursos Humans<br />
i de Protecció Civil;<br />
però penso que es pot fer<br />
molt més i que és poc el<br />
que hem aconseguit per<br />
ara. Si tot plegat ho agilitem,<br />
podrem engegar altres<br />
projectes amb més rapidesa<br />
i millorar més coses.<br />
—Com va trobar el Pio Hospital?<br />
—Al Pio hi vaig trobar uns<br />
professionals <strong>com</strong>petents.<br />
Pel que fa a l'atenció que<br />
rep el malalt, cal que tinguem<br />
en <strong>com</strong>pte si es tracta<br />
de malalts que ingressen<br />
o bé que van a Urgències.<br />
El malalt que ingressa és<br />
atès de manera continuada<br />
pels professionals que hi ha<br />
en les unitats clíniques corresponents<br />
i, per tant, no<br />
s'alteren els ritmes de treball.<br />
Pel que fa a Urgències,<br />
l'atenció és més discontínua:<br />
hi pot haver un dia que<br />
hi vagi molt poca gent i altres<br />
dies que, per la raó que<br />
sigui, hi hagi una gernació.<br />
Llavors el que passa és que<br />
Urgències es desborda i<br />
l'atenció no és la que tothom<br />
espera. Però, per desgràcia,<br />
això passa en totes les urgències.<br />
Resumint, vull dir<br />
que els malalts, segons on<br />
són atesos i quan són atesos,<br />
reben un tracte diferent.<br />
»EI que hem activat ràpidament<br />
són les obres per remodelar<br />
Urgències, per<br />
canviar els ascensors i per<br />
instal·lar aire condicionat on<br />
encara no n'hi ha. Tot això<br />
ho intentarem fer en els<br />
propers mesos. A Urgències,<br />
quan disposin d'una<br />
superfície més gran i d'unes<br />
condicions més bones, millorarà<br />
l'atenció al malalt i la<br />
qualitat d'assistència. El<br />
problema que podem tenir<br />
els propers anys és que caldrà<br />
renovar l'utillatge, i això<br />
té un cost important i s'ha<br />
de fer amb un pressupost<br />
assignat.<br />
»EI que també s'ha d'aconseguir<br />
és tenir una estadística<br />
exacta i precisa de les<br />
llistes d'espera. Hi ha llistes<br />
d'espera que són llargues;<br />
però, és clar, hi influeix que<br />
la població s'està envellint<br />
cada vegada més i que les<br />
patologies pròpies d'una<br />
edat avançada fan que<br />
s'acumuli la feina en les especialitats<br />
que han d'atendre<br />
aquesta població. Això,<br />
amb el temps, aconseguirem<br />
superar-ho.<br />
—He sentit a dir que és un<br />
gran afeccionat a la música<br />
clàssica.<br />
—Des de sempre. A casa<br />
meva sempre se sentia molta<br />
música; em vaig acostumar<br />
a sentir-ne i a poc a<br />
poc em va anar agradant.<br />
Per a mi ha estat una vàl-<br />
parleu-me'n<br />
"El que sí que coneixia era <strong>com</strong> organitzar<br />
un hospital, <strong>com</strong> s'hi pot treballar,<br />
<strong>com</strong> es pot atendre més bé el<br />
malalt i, en definitiva, <strong>com</strong> es pot aplicar<br />
el concepte que he tingut sempre<br />
sobre la medicina pública, ja que només<br />
he treballat en hospitals públics,<br />
on la relació entre els metges i els<br />
malalts és molt continuada. En aquest<br />
aspecte sí que disposo d'uns coneixements<br />
que crec que poden ajudar a<br />
millorar el Pio."<br />
vula d'escapament molt<br />
bona, perquè en determinades<br />
hores sentir música va<br />
molt bé. Quan sortia de reunions<br />
molt fortes, a la Vall<br />
d'Hebron, arribava a casa,<br />
escoltava un concert de<br />
Mozart i em deixava <strong>com</strong><br />
nou. La música sempre ajuda<br />
a tirar endavant. A partir<br />
d'aquí vaig aprofundir<br />
bastant en l'estructura constructiva<br />
i temàtica dels autors<br />
que acostumava a escoltar,<br />
em vaig afeccionar a<br />
analitzar-los i fins i tot a diferenciar<br />
els diferents intèrprets<br />
i a classificar-ne la<br />
qualitat segons l'autor que<br />
interpretaven. Quan et diverteixes<br />
ja tens un al·licient<br />
per estudiar.<br />
—Està d'acord que la música<br />
amansa les feres?<br />
—I tant! Penso que és bo<br />
que un, quan acaba de fer<br />
una feina dura, es dediqui a<br />
sentir mitja horeta de bona<br />
música. La música li neteja<br />
les neurones i el deixa <strong>com</strong><br />
nou.<br />
—Moltes gràcies per la<br />
seva atenció i li desitgem<br />
una bona trajectòria <strong>com</strong> a<br />
regidor de l'Ajuntament de<br />
Valls i <strong>com</strong> a president del<br />
Pio Hospital. H
el temps corre<br />
Efemèrides<br />
<strong>com</strong>entades<br />
Prohibicions per Carnestoltes. Sequera<br />
molt greu. Escola de minyons.<br />
Un furtador d'oli. El retrat de Ferran<br />
VII.<br />
• El 20 de febrer de 1594,<br />
el Consell de la Vila prohibeix<br />
que cap persona, de<br />
qualsevol grau i condició,<br />
sigui home o dona, vagi ballant<br />
o corrent per la vila, ni<br />
de nit ni de dia, amb llums<br />
i sense llums, sota pena de<br />
passar 30 dies a la presó.<br />
Aquesta prohibició es refereix<br />
als dies de Carnestoltes.<br />
Observació:<br />
Els consellers ho justificaven<br />
de la següent manera:<br />
"Per los grans abusos se<br />
fan estàs diades de Carnestoltes,<br />
en lo de ballar y córrer<br />
per la vila, així de nit<br />
<strong>com</strong> de dia, lo que redunda<br />
en escàndols y avalots y<br />
desacats de la honra y reputació<br />
de la justícia y govern<br />
de la present vila, conforme<br />
la experiència qui es<br />
El 23 de febrer de 1661 <strong>com</strong> que<br />
l'eixut persisteix, s'acorda que el diumenge<br />
de Carnestoltes es farà processó<br />
amb la relíquia de santa Úrsula,<br />
que el dilluns i el dimarts s'exposarà<br />
el Sant Sagrament a l'altar major i<br />
que el dissabte serà traslladada a<br />
l'església parroquial la Mare de Déu<br />
del Lledó.<br />
mare de totes les coses, y<br />
avuy ens ha dit lo senyor<br />
predicador de la Cuaresma,<br />
en la trona de la parroquial."<br />
H El 23 de febrer de 1661,<br />
<strong>com</strong> que l'eixut persisteix,<br />
s'acorda que el diumenge<br />
de Carnestoltes es farà processó<br />
amb la relíquia de<br />
santa Úrsula, que el dilluns<br />
i el dimarts s'exposarà el<br />
Sant Sagrament a l'altar<br />
major i que el dissabte serà<br />
traslladada a l'església parroquial<br />
la Mare de Déu del<br />
Lledó.<br />
Observació:<br />
Es devia tractar d'una sequera<br />
molt greu, ja que per<br />
implorar la pluja es tenien<br />
en <strong>com</strong>pte tres recursos diferents:<br />
una processó amb<br />
la relíquia de santa Úrsula,<br />
l'exposició del Santíssim<br />
durant dos dies i, finalment,<br />
l'inevitable trasllat de la Mare<br />
de Déu del Lledó a l'arxiprestal,<br />
tal <strong>com</strong> se solia fer<br />
en els casos més feixucs.<br />
B El 23 de febrer de 1671<br />
els jurats confien, durant tres<br />
anys, la tasca d'ensenyar<br />
els minyons a Joan Galvany,<br />
mestre de minyons de<br />
la ciutat de Barcelona. L'autoritzen<br />
a exigir i a cobrar<br />
per mesades: 18 diners als<br />
qui <strong>com</strong>encen les beceroles,<br />
3 sous en passar la<br />
doctrina i el llibre del Roser,<br />
4 als qui ja llegeixen i escriuen<br />
i 6 als qui a més<br />
aprenen a <strong>com</strong>ptar. No hi<br />
són <strong>com</strong>presos els minyons<br />
pobres. Cobrarà cada any<br />
un salari de 50 lliures.<br />
Observacions:<br />
a) De la manera que estaven<br />
establerts els preus de<br />
Pere Altés i Serra<br />
l'ensenyament es pot pensar<br />
que no existia un programa<br />
de formació integral,<br />
sinó que anava per parts.<br />
Les matemàtiques eren, pel<br />
que sembla, l'assignatura<br />
cabdal i probablement per<br />
això tenia una cotització<br />
més alta.<br />
b) No es tractava, doncs,<br />
d'una escola gratuïta. No<br />
queda clar si la recaptació<br />
mensual ingressava a la<br />
caixa pública o estava <strong>com</strong>presa<br />
en el sou del mestre.<br />
c) El fet que s'especifiqui<br />
que no s'hi inclouen els<br />
minyons pobres dóna a entendre<br />
que aquests tenien<br />
l'escola de franc.<br />
II El 18 de febrer de 1704<br />
Baptista Montalt, corder de<br />
Valls, pels volts de les 11 de<br />
la nit, intentava penetrar en<br />
el trull que Jaume Ferrer,<br />
pagès, tenia al carrer Nou,<br />
amb la suposada intenció<br />
de robar oli. Havia estat vist<br />
vora les basses del trull i<br />
després, en fugir per la carena<br />
de la paret, li han disparat<br />
un tret d'escopeta. La<br />
perdigonada l'ha deixat ferit.<br />
Es tractava d'un home<br />
de mala fama que altres vegades<br />
havia perpetrat robatoris<br />
d'oli en el mateix trull,<br />
mercaderia que solia malvendre<br />
a diferents persones.<br />
Observacions:<br />
a) Ja diuen que tant d'anar<br />
el càntir a la font arriba que<br />
es trenca. És exactament el<br />
que va succeir a Baptista<br />
Montalt, que havia temptat<br />
diverses vegades la sort de<br />
no ser descobert en els assidus<br />
robatoris que afectaven<br />
el trull del carrer Nou.
el tem ps corre<br />
Com sempre s'havia fet en èpoques de gran secada, Valls acudia a la Mare de Déu del Lledó per implorar la pluja.<br />
La marededéu era traslladada des del seu santuari a l'església de Sant Joan en processó solemne. En aquest lloc<br />
es feien els actes religiosos adients fins que arribaven les pluges. Després la imatge es retornava al seu cambril.<br />
La fotografia correspon al 4 de setembre de 1924, que fou l'últim any que es feren les rogatives tradicionals. Hi<br />
veiem la <strong>com</strong>itiva amb la imatge de la Mare de Déu del Lledó en transitar per la part lateral del Pati, precisament<br />
davant del convent de les monges mínimes, en què hi havia un racó a través del qual s'obrí més tard l'actual carrer<br />
de Jaume Mercadé. (Foto: AMV/ Pere Català Pic)<br />
b) En una casa de mig aire<br />
del carrer Nou hi havíem<br />
vist una premsa que probablement<br />
devia ser la mateixa<br />
del trull de l'efemèride.<br />
H El 17 de febrer de 1816,<br />
sota la presidència del batlle<br />
Pere Màrtir Veciana, l'Ajuntament<br />
reialista celebra la<br />
cerimònia de col·locar el retrat<br />
de Ferran VII a la sala<br />
capitular, davant mateix de<br />
la porta d'entrada.<br />
Observacions:<br />
a) (D'una nota de Francesc<br />
Alentorn): Aquest mateix retrat,<br />
el 23 de juny de 1814<br />
havia estat portat, dalt<br />
d'una carrossa amb un "tir<br />
de regidors", des del castell<br />
a la casa de la vila. A Valls,<br />
<strong>com</strong> a molts indrets de la<br />
Península, s'honorava l'efí-<br />
gie d'un dèspota. Després<br />
que Napoleó el deixà en llibertat,<br />
sorgiren les aclamacions<br />
a Ferran VII, el Desitjat.<br />
El general Copons el<br />
rebia de genollons. Entrava<br />
triomfalment a diverses poblacions,<br />
entre les quals hi<br />
havia Valls. Per fer pagar<br />
les mostres d'afecte del poble,<br />
el borbó es féu proclamar<br />
rei absolut al maig de<br />
1814. L'Ajuntament vallenc,<br />
elegit segons la constitució<br />
de 1812, fou substituït per<br />
un de reial ordre, els regidors<br />
del qual, <strong>com</strong> s'ha dit,<br />
tingueren la pensada de<br />
sortir pels carrers estirant<br />
un carruatge.<br />
b) En una efemèride publicada,<br />
precisament es parla<br />
amb detall de la pensada<br />
que tingueren els regidors<br />
municipals d'empènyer o<br />
estirar des del Pati a la<br />
plaça del Blat una carrossa<br />
dalt de la qual hi havia un<br />
retrat de Ferran VII. H<br />
EM 8 de febrer de 1704 Baptista Montalt,<br />
corder de Valls, pels volts de les<br />
11 de la nit intentava penetrar en el<br />
trull que Jaume Ferrer, pagès, tenia al<br />
carrer Nou, amb la suposada intenció<br />
de robar oli. Havia estat vist vora les<br />
basses del trull i després, en fugir per<br />
la carena de la paret, li han disparat<br />
un tret d'escopeta. La perdigonada<br />
Tha deixat ferit.
a pu nts h istòrics<br />
"Proyecto para la construcción del Campanario<br />
de la Iglesia Parroquial de San Juan Bautista de<br />
la ciudad de Valls. Ano 1886 7/ (i II)<br />
Aquesta segona i darrera<br />
part del document que <strong>com</strong>ençàrem<br />
a publicar en<br />
l'anterior número de CUL-<br />
TURA exposa les diverses<br />
propostes que l'autor aporta<br />
per finançar la construcció<br />
d'un campanar per a l'església<br />
arxiprestat de Valls.<br />
D'altra banda s'hi reflecteix<br />
de manera indirecta quina<br />
és la societat dels anys vuitanta<br />
del segle XIX, perquè<br />
ens descriu els costums de<br />
l'època —<strong>com</strong> ara el cobrament<br />
de les cadires a l'església,<br />
l'expansió dels certàmens<br />
de premis i la vida<br />
cultural en general—, així<br />
<strong>com</strong> d'altres aspectes relacionats<br />
amb les fires i les<br />
tómboles que es feien a la<br />
població.<br />
També, el nostre autor anònim<br />
hi continua mostrant la<br />
seva il·lusió pel projecte,<br />
que ens descriu, i <strong>com</strong>para<br />
la imaginària obra que es<br />
duria a terme a Sant Joan<br />
amb el campanar de la Prioral<br />
de Sant Pere, de Reus,<br />
el qual, segons l'autor, s'hauria<br />
de superar. Fa una explícita<br />
referència al general<br />
Comerma per dur a terme el<br />
projecte i l'esmenta <strong>com</strong><br />
l'il·lustrat enginyer que podria<br />
realitzar un croquis del<br />
campanar per determinar<br />
<strong>com</strong> hauria de ser. L'autor<br />
també diu que l'Església<br />
hauria de prendre la iniciativa,<br />
però després també<br />
afirma que, en aquesta<br />
construcció, s'hi hauria<br />
d'implicar tota la població.<br />
Finalitza el document parlant<br />
sobre la importància<br />
que seria per a l'obra que hi<br />
hagués mecenes, gràcies<br />
16<br />
als quals es podria aixecar<br />
el campanar de l'arxiprestal.<br />
La conclusió que podem extreure<br />
de la breu anàlisi que<br />
s'exposa en el document és<br />
que, tot i la voluntat de<br />
l'autor, la iniciativa no es va<br />
dur a terme. És més, no tenim<br />
constància que aquest<br />
projecte arribés a les mans<br />
dels organismes del govern<br />
municipal; ni tan sols sabem<br />
si anà més enllà de la porta<br />
del despatx de l'autor.<br />
Aquest, però, devia veure<br />
joiós que, finalment, l'any<br />
1895 —una dècada després<br />
de la data del seu projecte—<br />
una nova i definitiva iniciativa<br />
era la base per construir<br />
el símbol i emblema<br />
més important de la població<br />
de Valls: el campanar de<br />
Sant Joan, que, amb el seu<br />
estil neogòtic, sobresurt per<br />
damunt de totes les teulades<br />
i és la imatge més reproduïda<br />
de la ciutat.<br />
Dit això, continuem transcrivint<br />
el document.<br />
Hemos dicho lo suficiente<br />
respecto à sillares, piedra<br />
<strong>com</strong>un y arena. Ahora tocarà<br />
el turno à los ladrillos,<br />
cemento y cal. Y à los jornales.<br />
Esta cuestion de dinero.<br />
iDe donde sacarlo no<br />
pudiendo recargar los impuestos?<br />
Vamos à decirlo.<br />
A nuestro entender los elementos<br />
para reunir dinero<br />
son los siguientes:<br />
Sillas de la Iglesia -Rifas -<br />
Tómbolas - Limosnas recogidas<br />
en la Iglesia - Permisos<br />
de puestos de venta en<br />
las ferias - Emplazamientos<br />
- Certàmenes - Veladas<br />
literarias musicales -<br />
Funciones de teatro - Conciertos<br />
- Lavaderos públicos<br />
- Bàsculas públicas -<br />
Multas - Apremios, Cuestaciones<br />
- Sucesos infaustos<br />
y Subvenciones.<br />
Nos esplicaremos.<br />
Sillas de pago en la Iglesia<br />
La colocacion de sillas de<br />
pago en las Iglesias es de<br />
nueva invención. Todos nos<br />
acordamos de cuando no<br />
existia tal costumbre.<br />
Las sillas no son derecho ni<br />
propiedad de nadie, y unicamente<br />
el que podria alegar<br />
propiedad es el Pueblo,<br />
porque el Pueblo las paga.<br />
Ninguna corporación sea<br />
de la clase y categoria que<br />
sea, puede hacer constar<br />
en su presupuesto <strong>com</strong>o ingresos<br />
el producto de los<br />
asientos de estàs sillas; ya<br />
por no ser concedida su legitimidad,<br />
ya ser por tan<br />
eventuales que cualquier<br />
Ayuntamiento puede suprimirlas,<br />
reemplazàndolas<br />
con bancos <strong>com</strong>o antes.<br />
Y en fin:
Puede hacérsenos la objecion<br />
de que las rifas no son<br />
permitidas; esto podrà ser<br />
cierto, però rezarà seguramente<br />
con las Loterías de<br />
mayor cuantia, pues que las<br />
de menor cuantia ó sean rifas<br />
de objetos de poco valor<br />
se consienten ó toleran<br />
<strong>com</strong>o vemos todos los dias.<br />
iQué no tendràn éxito estàs<br />
rifas? con decir que hay<br />
rifadora callejera en esta<br />
ciudad, que à pesar de la<br />
<strong>com</strong>petència que le hacen<br />
otros rifadores y rifadoras<br />
ha llegado a hacer mas de<br />
una rifa diària, està dicho lo<br />
bastante.<br />
Todo consistirà en la habilidad<br />
que desplegue la seccion<br />
de la Junta que tenga<br />
à su cargo ese ramo, y creyeriamos<br />
hacerle una ofensa,<br />
si detallàsemos aquí los<br />
muchos medios que hay<br />
para obtener buenos rendimentos<br />
de estàs pequenas<br />
rifas.<br />
Los objetos que pueden rifarse,<br />
son: escaparates,<br />
imàgenes, cuadros, rosarios,<br />
panuelos, telas, reloges,<br />
objetos caseros, cerdos, carneros,<br />
pavos, pollos, etc.<br />
i,Y quien no preferirà nuestras<br />
rifas à las demas de los<br />
rifadores callejeros, ya por<br />
usura de estos, ya por la<br />
emulacion y el aliciente de<br />
contribuir con su óbolo à la<br />
construccion del Campanario,<br />
y sabiendo que en cada<br />
rifa, a mas de la legalidad,<br />
no se carga sinó el veinte y<br />
cinco por ciento del valor<br />
del objeto rifado?<br />
Tenemos pues otro elemento.<br />
Tómbolas<br />
Todo consiste en saber fabricar<br />
entusiasmo. Hemos<br />
leido algunas veces que<br />
habiéndose proyectado en<br />
varias poblaciones allegar<br />
fondos para un objeto benéfico,<br />
ora religioso, ora hu-<br />
manitario, las Senoras y<br />
Senoritas han querido contribuir<br />
à la tómbola al propio<br />
fin anunciada, bordando<br />
y regalando después sàbanas,<br />
almohadas, panuelos,<br />
petacas, relogeras y otros<br />
objetos de gusto, y hasta<br />
algunas han regalado sus<br />
sortijas, pendientes, brazaletes<br />
y otros objetos de valor.<br />
Procure la Junta crear esta<br />
emulacion entre el bello<br />
sexo de Valls, y otras Senoras<br />
que naturales ó descendientes<br />
de Valls residen en<br />
otros puntos, y de seguro<br />
obtendrà buenos resultados,<br />
mayormente noticiando<br />
à las Donadoras que en<br />
el Registro general constaran<br />
inscritos sus nombres,<br />
y los objetos regalados.<br />
Limosnas recogidas en<br />
las Iglesias<br />
Es costumbre muy antigua<br />
que en todas las Misas, y<br />
especialmente en todas las<br />
funciones solemnes de la<br />
Iglesia suelen verse una ó<br />
dos personas, ora sacerdotes,<br />
ora seglares, ora senoritas<br />
que piden y recogen limosna<br />
para su objeto particular.<br />
No pretendemos que se<br />
prohiba esta recoleccion, ni<br />
que la obra del Campanario<br />
se incaute del producto<br />
de estàs limosnas. Lo que<br />
si diremos, que à mas de<br />
estàs personas que piden<br />
para su santó particular,<br />
pueden seguir otras que pidan<br />
para lo obra del Campanario.<br />
^Parecerà extrano ó ridículo<br />
que en una misma funcion<br />
de Iglesia haya quienes<br />
pidan y recojan limosnas<br />
para dos objetos distintos?<br />
Vayan los que digan esto à<br />
Montblanch, y veràn que en<br />
los Divinos oficiós salen<br />
tres ó cuatro individuos,<br />
uno tras otro, incluso un<br />
Sacerdote, à pedir limosna<br />
apunts històrics<br />
cada uno para un objeto<br />
distinta. Y <strong>com</strong>o Montblanch<br />
hay muchas otras poblaciones.<br />
Y en fin, £no es voluntario<br />
hacer la limosna para el<br />
gusto y objeto de quien la<br />
suelta?<br />
Muchos habrà que no acostumbran<br />
hacer limosna en<br />
la Iglesia, y que para el<br />
Campanario no tendràn reparo<br />
en echar su obolo en<br />
el plató.<br />
Permisos de puestos en<br />
las Ferias<br />
La ciudad de Valls celebra<br />
fiestas anuales. Como es<br />
propio de las ferias, acuden<br />
à las mismas vendedores<br />
de muchos articulos, y à<br />
cada vendedor se le exige<br />
una pequena cantidad, por<br />
permitirle un puesto de ventas<br />
en la via pública.<br />
El producto de estos permisos,<br />
si bien puede entrar en<br />
la Caja del Municipio, no<br />
suele constar <strong>com</strong>o ingresos<br />
en el presupuesto, sinó<br />
que así <strong>com</strong>o ingresa, esto<br />
es, de un modo casi subrepticio,<br />
así salen para cubrir<br />
frioleras de poca monta<br />
que tampoco constan en<br />
el presupuesto de gastos.<br />
Ahora bien: estos permisos<br />
de puestos de ventas cuyos<br />
productos el Ayuntamiento<br />
no hace constar en<br />
ninguna parte, ni necesita<br />
absolutamente para nada,<br />
"Nada tendra de extrano que haya<br />
quien quiera conmemorar con un sillar<br />
el fallecimiento de un ser querido de<br />
su família, ni otros que en su testamento,<br />
y tomàndolo <strong>com</strong>o un sufragio<br />
para el eterno descanso de su alma,<br />
quieran a imitacion del generoso Norteamericano<br />
John Jacob Astor legar una<br />
regular cantidad para la construccion<br />
de la obra que nos ocupa."<br />
distraccion ó recereo, promoviendo<br />
un certamen en<br />
cada afïo é beneficio de la<br />
obra del Campanario.<br />
Este es tambien un ingreso<br />
que puede dar excelentes<br />
resultados.<br />
Veladas literarias musicales<br />
Lo que hemos dicho de los<br />
certàmenes puede aplicarse<br />
à las Veladas literarias musicales.<br />
Una velada literària musical<br />
en cada ano à beneficio de<br />
la obra de la obra del Campanario,<br />
es regular que produzca<br />
idénticos recursos<br />
que los del Certamen.<br />
Todo consistirà en que la<br />
Junta sepa escoger las épocas<br />
oportunas para esta<br />
clase de diversiones.<br />
Funciones de teatro<br />
Hemos visto algunas veces<br />
que la Junta de Beneficiencia<br />
con muy buen acuerdo,<br />
ha sabido alcanzar de las<br />
Companias dramàticas ó<br />
de zarzuela que han actuado<br />
en nuestro coliseo, una<br />
funcion à beneficio del Hospital.<br />
Unos aguardan la ocasión<br />
oportuna de haber vendido<br />
algun articulo de sus cosechas;<br />
otros la de haber vendido<br />
y cobrado sus generós<br />
industriales ó <strong>com</strong>erciales;<br />
y otros esperan à tener cubiertas<br />
sus deudas mas<br />
apremiantes.<br />
Para estos deseamos indulgència,<br />
y cobradores de impuestos<br />
hemos conocido<br />
que han tenido suma consideracion<br />
en este particular.<br />
Creemos sin embargo que<br />
hay contribuyentes que aun<br />
teniendo dinero no pagan ó<br />
no quieren pagar à tiempo<br />
los impuestos, à pesar de<br />
los pregones y prórogas<br />
que suelen hacerse y concederse.<br />
A estos pues creemos natural<br />
la exaccion de los<br />
apremios; y <strong>com</strong>o que los<br />
morosos son bastantes en<br />
número, de ahí es que no<br />
dudamos que los apremios<br />
en un ano pueden producir<br />
una cantidad muy regular,<br />
que al igual que la de las<br />
multas, puede aplicarse à la<br />
obra de Campanario.<br />
se ha dicho que en uno<br />
de los semestres del ano<br />
económico mil ochocientos<br />
ochenta y cinco - ochenta<br />
y seis, los apremios han ascendido<br />
à mas de 700 duros,<br />
ó sea à mas de 26 duros<br />
por semana?<br />
Cuestaciones<br />
Cuando leemos que en<br />
Nueva-York hay sociedades<br />
<strong>com</strong>o la "Society Library" y<br />
la "Hisrital Society" cuyos<br />
miembros, con un amor<br />
propio que les honra, han<br />
regalado millones de pesetas<br />
para fundar cada una de<br />
las mismas una de estàs<br />
grandes Bibliotecas que son<br />
la admiracion del mundo<br />
ilustrado; y que no solamente<br />
hay sociedades, sinó<br />
tambien individuos particulares<br />
<strong>com</strong>o John Jacob As-<br />
tor que en su testamento ha<br />
legado asimismo millones<br />
de pesetas con igual objeto,<br />
entonces, admirando<br />
tanta munificència hemos<br />
exclamado: i,no habrà en<br />
nuestra Pàtria alguno ó algunos<br />
bienhechores que llenos<br />
de amor patrio, no<br />
ofrezcan un donativo regular<br />
para la obra del Campanario?<br />
El pueblo de Valls, si bien<br />
en cantidades mas ó menos<br />
reducidas, nunca se ha<br />
mostrado ridículo à las insinuaciones<br />
que le hayan<br />
hecho personas respetables<br />
para subvenir à una necesidad.<br />
Se trata de crear una Casa<br />
de Misericòrdia en el ex<br />
Convento de los Capuchinos,<br />
no faltan pues personas<br />
que se inscriben por<br />
una cantidad mensual con<br />
que cubrir sus primeras y<br />
perentorias atenciones.<br />
Se trata de recoger fondos<br />
con que enjugar el dèficit<br />
del Hospital civil, tampoco<br />
faltan personas que à este<br />
objeto ofrecen una cantidad<br />
mensual.<br />
Se trata igualmente de instalar<br />
en nuestra ciudad la<br />
Institucion de las Hermanitas<br />
de los pobres, tampoco<br />
faltan bienhechores que entregan<br />
una regular cantidad<br />
para proveer el Establecimiento<br />
de los útiles necesarios<br />
para poder funcionar.<br />
i,Y no recordamos la espontaneidad<br />
con que estos<br />
vecinos, aun los de capitales<br />
mas escasos, y tal vez<br />
algunos agobiados de deudas,<br />
respondieron generosamente<br />
à las invitaciones<br />
de las Comisiones encargadas<br />
de reunir fondos con<br />
que hacer frente y atender à<br />
las necesidades y gastos<br />
que resultaran del còlera en<br />
esta ciudad, y muchos con<br />
cantidades superiores à lo<br />
que permitia la situacion<br />
econòmica?<br />
o pu nts històrics<br />
Esto pues manifesta que<br />
tampoco falta amor patrio<br />
en nuestra poblacion.<br />
Diríjase bien el medio de<br />
las cuestaciones, ora de<br />
cantidades alzadas, ora por<br />
mensualidades, ora con la<br />
percepcion de frutos <strong>com</strong>o<br />
en Vilabella, y la Junta del<br />
Campanario vera coronados<br />
sus esfuerzos recogiendo<br />
pingües cantidades.<br />
Sucesos infaustos<br />
No son solo los faustos sucesos,<br />
los que pueden contribuir<br />
à la construccion del<br />
Campanario, sinó tambien<br />
los infaustos.<br />
Nada tendra de extrano que<br />
haya quien quiera conmemorar<br />
con un sillar el fallecimiento<br />
de un ser querido<br />
de su familia, ni otros que<br />
en su testamento, y tomàndolo<br />
<strong>com</strong>o un sufragio para<br />
el eterno descanso de su<br />
alma, quieran à imitacion<br />
del generoso Norte-americano<br />
John Jacob Astor legar<br />
una regular cantidad<br />
para la construccion de la<br />
obra que nos ocupa.<br />
Los Sacertodes que no tienen<br />
heredero natural obligado,<br />
y que el dia de su fallecimiento<br />
suelen tener alcances<br />
en la Caja de la<br />
Comunidad, pueden dar el<br />
ejemplo legando aquellos<br />
alcances o parte de ellos<br />
para la obra en cuestion.<br />
La Junta en <strong>com</strong>binacion<br />
con el Clero pueden estudiar<br />
este medio de reunir<br />
fondos.<br />
Subvenciones<br />
No vemos reglas fijas que<br />
determinen el modo de alcanzar<br />
subvenciones.<br />
No se nos ocultan emperò<br />
algunos medios para obtenerlas,<br />
però creemos oportuno<br />
no hacer mencion de<br />
ellos, por parecernos que<br />
algunas se rozan en parte<br />
con la política.<br />
Solo hablaremos aquí de<br />
las subvenciones que segun<br />
nuestras noticias se han<br />
concedido.<br />
Dícese que el Gobierno tiene<br />
cocedida à nuestra ciudad<br />
una subvencion anual<br />
de 300 duros, en <strong>com</strong>pensación<br />
de los beneficiós que<br />
podia obtener con la loteria<br />
vallense hoy dia prohibida.<br />
Quizà en otro tiempo y antes<br />
de diez anos venga otro<br />
Gobierno que levante aquella<br />
prohibición, y el Ayuntamiento<br />
establezca otra loteria,<br />
cuyos productes ó parte<br />
de ellos pueda aplicarse à<br />
la obra de la construccion<br />
del Campanario.<br />
Tambien se dice que la Diputación<br />
Provincial subvenciono<br />
al pueblo de Vilabella<br />
con una cantidad destinada<br />
à la construccion de su campanario.<br />
Se dice igualmente que el<br />
Exmo. é llimo. Senor Arzobispo<br />
tiene concedida una<br />
subvencion anual de 500<br />
"Deseamos un Campanario que tanto<br />
por sus dimensiones <strong>com</strong>o por su forma<br />
sea mejor que el de Reus, al que<br />
sus habitantes con su orgullo y su<br />
amor patrio, que les honra sobremanera,<br />
llaman por antonomàsia la maravilla<br />
del Campo."
a pu nts històrics<br />
£.-... __•>-• :--„: • •^-y<br />
fe PÍ7//5 úfe5 üfe /fe/fr·a· r/So í/e/ torrent del Catllar, cap a l'any 1881. Adossada a la paret de l'església de Sant<br />
Joan i sobresortint per damunt de la nau, hi veiem la part davantera de l'estructura que va fer funció de campanar<br />
fins als darrers anys d'aquell segle, en què va ser substituïda pel campanar actual. Imatge extreta —amb permís de<br />
l'IEV— de la segona edició de la Historia de la villa de Valls, de Francesc Puigjaner.<br />
duros a su cargo.<br />
La Junta del Campanario<br />
estarà pues en caso de averiguar<br />
lo que haya de verdad<br />
sobre estàs subvenciones,<br />
ya para alcanzar otras<br />
semejantes, ó aprovechar<br />
de acuerdo con las Autoridades<br />
si algun sobrante<br />
20<br />
puede resultar de las concedidas<br />
à nuestra poblacion.<br />
Tambien puede entenderse<br />
la Junta del Campanario<br />
con nuestro Municipio para<br />
ver si el capitulo de imprevistos<br />
ó de alguna economia<br />
de algun otro del de<br />
gastos, puede alcanzarse<br />
alguna cantidad que servirà<br />
<strong>com</strong>o de subvencion à la<br />
obra del Campanario.<br />
[A peu de pàgina:] Ojo con<br />
la indirecta.<br />
Estos son los medios que<br />
de momento se nos ocurren<br />
para allegar recursos con<br />
destino à la obra de la<br />
construccion del Campanario<br />
de la Iglesia de San<br />
Juan Bautista de la ciudad<br />
de Valls, sin perjuicio de los<br />
nuevos horizontes que la<br />
Comision de propaganda<br />
con su vasta ilustración, al<br />
objeto indicado pueda deseu<br />
brir.
iY con tantos y variados recursos<br />
no se reunirà lo suficiente<br />
para sostener diariamente<br />
cuatro o cinco operarios<br />
y cubrir el importe de los<br />
materiales que consuman?<br />
jDios ilumine à los escépticos<br />
y pesimistas, y à los<br />
hombres de espíritu apocado!<br />
Solo nos resta hablar de la<br />
configuracion del Campanario.<br />
Hemos visto en la Historia de<br />
Valls un dibujo ó modelo del<br />
Campanario, que no deja de<br />
tener bastante buena figura.<br />
No podemos emperò conformarnos<br />
con aquel modelo<br />
que si en el tiempo en<br />
que fue trazado pudo parecer<br />
majestuoso, no es lo<br />
bastante hoy dia para la importància<br />
que se merece la<br />
Ciudad de Valls.<br />
Deseamos un Campanario<br />
apunts històrics<br />
que tanto por sus dimensiones<br />
<strong>com</strong>o por su forma sea<br />
mejor que el de Reus, al<br />
que sus habitantes con su<br />
orgullo y su amor patrio,<br />
que les honra sobremanera,<br />
llaman por antonomàsia la<br />
maravilla del Campo; no faltàndoles<br />
mas que parodiar<br />
el dicho de aquel lugareno<br />
andaluz, el cual pareciendole<br />
que un forastera admiraba<br />
la forma de su sencillo<br />
campanario, però que el lugareno<br />
lo tendría por el mas<br />
''•£.'•'..J' ' kr^Sà»^^<br />
famoso del mundo, le dijo<br />
con orgullo: "Aqui se hizo,<br />
aqui se hizo."<br />
Tenemos en nuestra Pàtria,<br />
el ilustrado Ingeniero Don<br />
Andrés Avelino Comerma,<br />
lujo y honor de nuestra ciudad,<br />
quien à su vasta instrucción<br />
reune la circunstancia<br />
de haber residido en<br />
Paris y Londres, y viajado<br />
por diferentes puntos de<br />
Espana y del estrangera, y<br />
habrà visto muchos y gran-<br />
21
"Si el coste y magnitud de la obra no<br />
permitiese conduiria en el espacio de<br />
diez anos, pierda cuidado, que ya se conduirà<br />
con el tiempo, teniendo los auspicios<br />
de la Divina Providencia." - ^<br />
diosos campanarios, y muchos<br />
mas dibujos de esta<br />
clase de edificios.<br />
No dudamos por tanto que<br />
si à este senor se le insinua<br />
que tendríamos sumo placer<br />
en que nos hiciese el croquis<br />
ó plano de nuestro Campanario,<br />
tendria à mucha glòria,<br />
conocido el profundo<br />
afecto que profesa à este su<br />
país natal, presentarnos un<br />
modelo que hasta la consumacion<br />
de los siglos haria<br />
honor à la generosidad de<br />
los actuales habitantes de<br />
nuestra ciudad.<br />
Vamos a conduir.<br />
22<br />
3iL<br />
Avinguda del Fornàs, 12 «Tel. 977 614 071 • Fax 977 614 071 «43800 VALLS<br />
Sant Antoni, 58<br />
Tel. 977 600 457<br />
VALLS<br />
CA LES TARONGES<br />
1901
fumeres<br />
A l'altra banda de l'estació<br />
Dibuix: Lluís Cebriàn Text: PA.S.<br />
Aquesta xemeneia, de cos arrodonit<br />
amb un basament quadrat,<br />
té totes les característiques perquè<br />
puguem considerar-la una<br />
mena de monument en forma de<br />
torre de guaita en la qual algú<br />
s'hagués oblidat de posar-hi<br />
merlets o espitlleres per fer-la<br />
tan inexpugnable <strong>com</strong> fos possible.<br />
Sembla que no estigui acabada,<br />
i, en el cas que ho estigui,<br />
podríem pensar que està mal<br />
deixada si n'observem el capdamunt.<br />
Es pot veure molt bé des<br />
del camí dels molls de l'estació<br />
—molt a prop de les vies del<br />
tren.<br />
La utilitat que degué tenir la xemeneia<br />
en temps passats la podríem<br />
associar a una fàbrica<br />
d'alcohols vínics que durant els<br />
anys vint i trenta va existir en<br />
aquelles rodalies. Però en aquest<br />
món hi ha tants misteris per desxifrar<br />
que sense el concurs dels<br />
perepunyetes de torn —que tot ho<br />
deixen escrit— arriba un moment,<br />
quan es vol pontificar, que hom<br />
no disposa de notícies veraces.<br />
Una de les activitats industrials<br />
que en temps endarrerits va donar<br />
més nom a la ciutat fou la fabricació<br />
d'aiguardents —alguns<br />
dels quals eren anissats. Una<br />
guia de Valls del 1900 ens posa<br />
sobre la pista. De fet, hi consten<br />
diverses fàbriques d'aquest producte,<br />
però només n'hi ha una<br />
que fabriqués alcohol, la de Joan<br />
Baptista Roca Sans, fundada el<br />
1830. Quan hi esperàvem llegir<br />
alguna referència que ens pogués<br />
conduir a identificar el perquè de<br />
la xemeneia de què parlem, el<br />
text ens diu que la fàbrica d'aquest<br />
propietari era al carrer del<br />
Paborde.<br />
Tret que algú ens ho rectifiqui,<br />
haurem d'acceptar <strong>com</strong> a dada<br />
vàlida la conjectura que hem<br />
apuntat al principi, i!<br />
La utilitat que degué tenir la xemeneia en temps passats<br />
la podríem associar a una fàbrica d'alcohols vínics<br />
que durant els anys vint i trenta va existir en aquelles<br />
rodalies.
musica<br />
La importància de l'argument i el llibret en les<br />
òperes de Puccini (I)<br />
El gran fracàs que significà<br />
la seva segona òpera, Edgar<br />
—la primera havia estat<br />
Le Villi—, donà a Puccini<br />
una visió ben clara de la<br />
importància d'un bon llibret<br />
per a una òpera, fet que el<br />
convertí en un home terriblement<br />
difícil per als escriptors.<br />
Mai no estava satisfet<br />
dels llibrets que li oferien i<br />
exigia constants modificacions<br />
perquè tot s'adigués<br />
amb les seves previsions i<br />
amb la seva lògica.<br />
Per tal de no <strong>com</strong>etre més<br />
l'error d'Edgar, Puccini treballava<br />
simultàniament amb<br />
vuit col·laboradors —incloent-hi<br />
ell mateix i l'editor Ricordi—<br />
per convertir la<br />
novel·la Prevost d'Exiles,<br />
d'Abbé Antoine François, en<br />
el llibret per a l'òpera Manon<br />
Lescaut. Aquesta fou la<br />
primera òpera en què Puccini<br />
escollí l'argument, tot i<br />
que Ricordi intentà canviarlo<br />
perquè tenia por que es<br />
<strong>com</strong>parés amb l'argument<br />
de Manon, de Massenet.<br />
Al voltant de la tardor del<br />
1889, Puccini parlà del projecte<br />
amb Ruggiero Leoncavallo.<br />
Pretenien fer una òpera<br />
a l'estil de Carmen, de<br />
Bizet, però l'esbós no acabà<br />
de convèncer Puccini. Més<br />
tard, ja entrat l'any 1890,<br />
24<br />
Puccini encarregà al prestigiós<br />
escenògraf Marco Praga<br />
que n'escrivís el llibret i<br />
que el poeta Dominico Oliva<br />
hi col·laborés.<br />
En un principi, tant Ricordi<br />
<strong>com</strong> Puccini acceptaren<br />
l'esbós que Praga els ensenyà,<br />
però al cap d'uns<br />
quants mesos Puccini no es<br />
trobava a gust amb la concepció<br />
i distribució dels actes<br />
—que eren gairebé idèntics<br />
als de la versió de<br />
Massenet. Per tant, va demanar<br />
que n'eliminessin el<br />
segon, que el substituïssin<br />
pel tercer i que en aquest<br />
hi desenvolupessin una situació<br />
dramàtica apassionada.<br />
En un principi Oliva<br />
es disposà a fer-ho, però al<br />
final ho va deixar estar,<br />
cansat <strong>com</strong> estava de tants<br />
canvis.<br />
Llavors els llibretistes Luigi<br />
Illica i Giuseppe Giacosa<br />
—contractats per Ricordi—<br />
continuaren i finalitzaren<br />
el treball —això sí: amb més<br />
d'un maldecap a causa de<br />
les exigències de Puccini.<br />
Una vegada acabat el llibret,<br />
es reuniren tots els<br />
participants a Milà per decidir<br />
qui figuraria <strong>com</strong> a autor<br />
del llibret, i la proposta<br />
evidentment va ser: o tots<br />
o cap. Mai no es posaren<br />
d'acord.<br />
L'estrena —que demostrà la<br />
importància d'un bon llibret—<br />
fou un gran èxit i ben<br />
aviat traspassà les fronteres<br />
italianes. Puccini, però, encara<br />
no n'estava satisfet del<br />
tot i Giuseppe Adami va haver<br />
d'afegir-hi alguns versos<br />
aprofitant que s'havia de representar<br />
per <strong>com</strong>memorar<br />
els trenta anys de la Scala,<br />
de Milà.<br />
Després de Manon Lescaut,<br />
Ricordi va solucionar el problema<br />
dels llibretistes tot<br />
oferint a Puccini un equip<br />
de llibretistes format per<br />
Luigi Illica, que treballava els<br />
diàlegs, i Giuseppe Giacosa,<br />
que treballava els versos. El<br />
primer resultat d'aquesta cooperació<br />
fou La Bohème,<br />
extreta de la novel·la Scènes<br />
de la vie de Bohème,<br />
de Henry Muger.<br />
Poques vegades hi ha hagut<br />
en la història de l'òpera<br />
una adaptació tan allunyada,<br />
en esperit, del text literari.<br />
Puccini, òbviament,<br />
exigia contínues modificacions,<br />
tot afegint-hi, reestructurant-hi<br />
i eliminant-ne<br />
escenes i actes sencers,<br />
cosa que moltes vegades<br />
provocava que els llibretistes<br />
es desesperessin. Fou<br />
tan laboriós i <strong>com</strong>plicat escriure<br />
el text que Illica, Giacosa,<br />
Puccini i fins i tot Ricordi<br />
hi treballaren més de<br />
dos anys. Després a Puccini<br />
només li quedaren vuit<br />
mesos per escriure'n la música.<br />
S'ha de reconèixer que les<br />
modificacions introduïdes<br />
donaren <strong>com</strong> a resultat un<br />
dels llibrets més preciosos<br />
i més ben desenvolupats<br />
de la història de l'òpera. En<br />
realitat, tots els episodis de<br />
l'òpera es col·locaren en<br />
llocs concrets amb la finalitat<br />
de crear una continuïtat<br />
en la narració que no<br />
es troba en la novel·la de<br />
Muger.<br />
En la novel·la els personatges<br />
principals són Schaunard,<br />
Rodolphe, Marcel,<br />
Colline, Musetta, Mimí i<br />
Francine, que mor tísica<br />
<strong>com</strong> la Mimí però que no<br />
Marc Moncusí<br />
apareix en l'òpera. La història<br />
d'amor que en l'òpera<br />
s'atribueix a Rodolfo i Mimí<br />
no prové de la novel·la. La<br />
Mimí de la novel·la mor tísica,<br />
però en un hospital, i<br />
Rodolphe no ho sap fins al<br />
cap d'uns quants dies. Sense<br />
cap mena de dubte, a<br />
Puccini no li agradava<br />
aquest final i amb els llibretistes<br />
en cercà un de més<br />
apropiat a les seves exigències.<br />
Després de tantes i tantes<br />
modificacions trobem que<br />
les úniques escenes de<br />
l'òpera que realment corresponen<br />
a la Mimí de la<br />
novel·la són les del segon<br />
acte, ja que les del primer<br />
acte i les del tercer són<br />
creacions dels llibretistes.<br />
Les del darrer acte sí que<br />
corresponen a la història de<br />
Francine.<br />
Quan Puccini va descobrir<br />
—gràcies a Fontano, el llibretista<br />
de Le Villi i Edgar—<br />
La Tosca, de Sardau, escrigué<br />
a Ricordi i li proposà<br />
que arreglés el tema dels<br />
drets d'autor per treballar en<br />
aquest nou projecte. Tot i<br />
així, no se'n sortí perquè,<br />
d'una banda, Ricordi encara<br />
no confiava gaire en el<br />
jove Puccini —que fins llavors<br />
només havia escrit<br />
dues òperes i amb poc<br />
èxit—, i de l'altra, l'escriptor<br />
Sardau no considerà oportú<br />
que un <strong>com</strong>positor encara<br />
desconegut disposés de<br />
l'obra. Mentrestant Puccini<br />
treballava en Manon Lescaut<br />
i La Bohème.<br />
Al cap d'uns quants anys, Ricordi,<br />
<strong>com</strong> que l'entusiasme<br />
inicial de Puccini per La<br />
Tosca s'havia apaivagat, va<br />
fer arranjar-la a Alberto
Franchetti i Luigi Illica per a<br />
Verdi. A París es reuniren<br />
Franchetti, Illica, Sardou i el<br />
mateix Verdi, cosa que va<br />
despertar l'interès de Puccini.<br />
Aleshores Puccini, gràcies<br />
a l'èxit de Manon Lescaut,<br />
en demanà a Ricordi<br />
la <strong>com</strong>posició. La resta és<br />
que Ricordi, per tal que se'n<br />
fes càrrec Puccini —persona<br />
en qui confiava molt<br />
més—, va dissuadir, diplomàticament,<br />
Franchetti d'ar-<br />
(ifll'llll'l<br />
alt Cuini'<br />
JP<br />
I<br />
www gabast>ac <strong>com</strong><br />
ranjar l'obra.<br />
Però, <strong>com</strong> en Manon Lescaut<br />
i La bohème, Puccini<br />
<strong>com</strong>ençà a fer-ne una de<br />
les seves: reduí l'obra de<br />
Sardau —de 5 actes a 3 i de<br />
23 personatges a 9. D'altra<br />
banda Giacosa, que ajudava<br />
i revisava el text, dubtà<br />
molt sobre l'elecció del<br />
tema. Però aquí no acabava<br />
tot. Al gener del 1889<br />
Puccini visità per segona<br />
musica<br />
vegada Sardou per parlar<br />
sobre el darrer quadre. Sardou<br />
volia que Tosca es llancés<br />
al buit des del castell i<br />
anés a parar al Tíber, cosa<br />
que geogràficament era impossible.<br />
Al final, Puccini<br />
aconseguí un desenllaç que<br />
s'adigués més amb les circumstàncies.<br />
D'altra banda, Puccini visità<br />
Roma per estudiar el so<br />
de les campanes de les es-<br />
glésies, per parlar amb un<br />
sacerdot sobre la litúrgia<br />
per al Te Deum i per consultar<br />
a Luigi Zanazzo, un afamat<br />
poeta i bibliotecari, sobre<br />
el vers de les cançons<br />
pastorals. Puccini, els llibretistes<br />
i l'editor Ricordi aconseguiren<br />
una obra mestra<br />
de la literatura musical de<br />
tots els temps, de la qual el<br />
mateix Sardou digué que<br />
superava el seu drama original.<br />
M<br />
•VALLS. Es ven un pis assolellat (100 m 2 ): 4 habitacions, 2 banys, galeria coberta, ascensor, gas natural.<br />
Carrer del Bisbe Palau. Zona cèntrica, a pocs metres de l'ambulatori de la Seguretat Social. 114.192 €.<br />
•MONTBLANC. Es ven una casa antiga: gran, amb garatge i celler. Al nucli antic (a 50 metres de<br />
l'Ajuntament i a prop del Palau Reial i les Muralles). 234.300 €.<br />
•VALLS. Es ven una parcel·la urbana (500 m 2 ). Zona molt tranquil·la i amb tots els equipaments.<br />
•VALLS. Es lloga un local (150 m 2 ): molt cèntric i ubicat en un edifici que té 20 anys. Plaça del Blat, davant<br />
de l'Ajuntament. Preu interessant.<br />
•VALLS. Es busca una casa per <strong>com</strong>prar que estigui a prop del Pio Hospital i disposi d'uns 100m 2 per<br />
planta.<br />
•VALLS. Es venen NAUS INDUSTRIALS NOVES (diferents mides) D'OCASIO. Polígon Industrial de Valls.<br />
Preus diversos.<br />
•VALLS. Es lloga un boxer tancat. Zona de l'estació d'autobusos.<br />
•LA GUÀRDIA DELS PRATS. Es ven una parcel·la urbanitzable (600 m 2 ).<br />
•CONCA DE BARBERÀ O ALT CAMP. Es busca una casa de poble per <strong>com</strong>prar: si pot ser, feta de pedra<br />
i amb pati. S'accepten propostes. ^t^^ Grups<br />
" mobiliaris<br />
Caixa Tarragona<br />
25.
trescant per les nostres muntanyes<br />
Visita a la vila de Prades<br />
El portal d'entrada revela<br />
ja una vila històrica i<br />
senyorial. (Foto: cedida<br />
per l'autor)<br />
Comentant les excursions<br />
que jo descrivia en el llibre<br />
De l'Alt Camp al Priorat, un<br />
vell amic caminador em<br />
ponderava:<br />
—Això sí que són excursions<br />
amables. Nosaltres,<br />
els muntanyencs de la postguerra,<br />
més que passeja-<br />
L'històric portal ens aboca a la plaça<br />
Major. És un espai porxat, ample i elegant.<br />
Crida de seguida l'atenció del visitant,<br />
<strong>com</strong> si fos un monument de la<br />
vila, la gran font rodona, de nombroses<br />
canelles. Un dia a l'any en raja<br />
cava en lloc d'aigua.<br />
26<br />
des, fèiem gairebé curses<br />
d'atletisme: en un dia anàvem<br />
a peu, anada i tomada,<br />
de Valls a Prades per la<br />
Riba i el Brugent.<br />
—Els temps han canviat,<br />
Sebastià. El cotxe ens ha<br />
regalat moltes possibilitats.<br />
Nosaltres avui hem arribat,<br />
a mig matí, a Prades —que<br />
Rovira i Virgili qualificava<br />
de vila vermella. El color li<br />
ve de la classe de pedra<br />
arenífera amb què es bastiren<br />
la majoria d'habitacles.<br />
Per la perifèria, hi trobem<br />
molts xalets i edificis de<br />
gust modern. Les cases<br />
vermelles del casc antic diríeu<br />
que s'apinyen <strong>com</strong> castellers<br />
per aixecar el pilar<br />
del campanar. És una torre<br />
AntoniM. Casas i Ferrer<br />
cepada i camusa, octogonal,<br />
amb grans finestrals,<br />
coronada per un cucurull piramidal.<br />
Aparquem a prop del preciós<br />
portal d'entrada, que es<br />
recolza en els murs de<br />
l'església. Aquest portal,<br />
amb fines dovelles, revela<br />
una vila històrica i senyorial.<br />
—Les cases de la vila —ens<br />
diu la Pilar—, quan es va<br />
fer gran, es van anar menjant<br />
bona part de les muralles.<br />
Però encara en queden<br />
tres portals d'entrada. —La<br />
Pilar és una senyora nascuda<br />
a la mateixa vila de Prades,<br />
però, sent joveneta,<br />
emigrà amb la família cap<br />
al Camp de Tarragona. A<br />
Prades li quedaren parents
i un tros de cor. Amb l'Andreu<br />
—el seu marit—, el<br />
seu fill Jordi i el que subscriu,<br />
ens disposem a fer la<br />
passejada.<br />
L'històric portal ens aboca a<br />
la plaça Major. És un espai<br />
porxat, ample i elegant. Crida<br />
de seguida l'atenció del<br />
visitant, <strong>com</strong> si fos un monument<br />
de la vila, la gran<br />
font rodona, de nombroses<br />
canelles. Un dia a l'any en<br />
raja cava en lloc d'aigua.<br />
Davant de la font, hi ha<br />
l'església parroquial. És<br />
d'un estil romànic de transició.<br />
La plaça és oberta al<br />
turisme: botigues, restaurants,<br />
bars. Entrem en una<br />
cafeteria. Cal dir que el cronista<br />
només coneix a mitges<br />
la vila.<br />
—Pilar, ens has dit que encara<br />
resten tres portals de<br />
les antigues muralles. On<br />
són els altres dos?<br />
—Veniu, que us els ensenyaré.<br />
Mentre acabem de prendre<br />
la consumició, el Jordi, que<br />
porta un opuscle sobre la<br />
història de Prades, ens llegeix:<br />
"Vet aquí una vila medieval.<br />
El lloc va ser ocupat<br />
històricament pels sarraïns.<br />
Quan els cristians aconseguiren<br />
foragitar-los, Ramon<br />
Berenguer IV donà a Prades<br />
carta de població. Era<br />
l'any 1159. La vila quedà infeudada<br />
a la corona. El regidor<br />
de la plaça rebé el títol<br />
de <strong>com</strong>te."<br />
trescant per les nostres muntanyes<br />
La Pilar ens guia pels vells<br />
carrerons rogencs. Avancem<br />
pel carrer de dalt, el<br />
carrer Major. Passada la<br />
plaça de la Pau, en una travessia<br />
que dóna a la carretera<br />
de l'Albarca, hi descobrim<br />
una breu arcada. La<br />
Pilar <strong>com</strong>enta:<br />
—És un dels tres portals, el<br />
més senzill de tots —simple,<br />
sí; però també té la seva<br />
gràcia, <strong>com</strong> podem <strong>com</strong>provar.<br />
L'Andreu fa posar el<br />
cronista al mig i l'hi clava<br />
una fotografia.<br />
El carrer va giravoltant <strong>com</strong><br />
si seguís la línia interior de<br />
les muralles. Som davant<br />
de les ruïnes del que fou el<br />
castell del <strong>com</strong>te. Sembla<br />
<strong>com</strong> si el volguessin restaurar.<br />
Tornem pel carrer de<br />
baix. En ser davant d'una<br />
pastisseria, el Jordi, tot cofoi,<br />
ens diu:<br />
—En aquesta casa hi nasqué<br />
la meva mare —la Pilar<br />
somriu.<br />
Abans d'arribar a la plaça<br />
Major, la guia ens fa torçar<br />
cap en un carrer a fi de redescobrir<br />
el tercer portal.<br />
Arquitectònicament l'hem<br />
de situar entremig dels dos<br />
anteriors. Dóna als afores,<br />
arran d'un barranc, a prop<br />
de la carretera de Poblet.<br />
Des de l'exterior es veuen<br />
restes de muralla, foradades<br />
per les finestres de les<br />
cases.<br />
Arribem novament a la<br />
Un altre portal, més simple que els altres dos, però també<br />
té la seva gràcia. (Foto: cedida per l'autor)<br />
plaça Major. On anirem a<br />
fer la nostra caminada? I si<br />
pugéssim a la Baltassana,<br />
el tossal més elevat de la<br />
serra? Ens preparem per<br />
fer-ho. H<br />
RAMON MAGRlSlA BATALLA, S.A.<br />
• Materials per a la construcció<br />
• Exposició de Sanitaris Roca<br />
• Transports propis<br />
• Estudis, muntatges de cobertes i aïllaments<br />
SERVEI DE FORMIGÓ PREPARAT A L'OBRA<br />
CTRA. DE MONTBLANC, 14 • TELÈFONS: 977 600 210 - 977 600 332 • EAX: 977 603 302<br />
43800 VALLS<br />
2Z-
EXPOSICIONS<br />
Fotografies de Ramon Segú Chinchilla<br />
«Majestuós Dalí», fotografies<br />
de Ramon Segú Chinchilla.<br />
Restaurant El Corbatí.<br />
Abril i maig del 2004.<br />
«Majestuós Dalí» és el<br />
nom amb què han titulat la<br />
quarta mostra que es fa al<br />
Restaurant El Corbatí dins<br />
«Artistes emergents»<br />
«Artistes Emergents», exposició<br />
de pintures. Centre<br />
de Lectura. Del 7 al 30<br />
de maig del 2004.<br />
Vuit noies pintores, procedents<br />
de diferents indrets,<br />
28<br />
l'any dedicat a Pere Català<br />
Roca, una exposició que<br />
celebra el centenari del<br />
naixement del genial artista<br />
Salvador Dalí. Les fotografies<br />
de l'exposició pertanyen<br />
a la celebració del segon<br />
mil·lenni de la fundació de<br />
l'antiga Tàrraco, en què<br />
Dalí participà, <strong>com</strong> a convidat<br />
d'honor, el 17 d'agost<br />
del 1973.<br />
El genial pintor és el protagonista<br />
en totes les fotografies<br />
que podem veure. Dalí<br />
arriba a Tarragona. Dalí parla<br />
amb les autoritats. Ara<br />
uns periodistes l'entrevisten.<br />
Dalí firma autògrafs. Dalí és<br />
amb les autoritats dins<br />
l'Ajuntament. Ara el veiem<br />
en un retrat de mig cos.<br />
Dalí porta un bastó molt original<br />
i parla pels micròfons<br />
tot i que actualment totes<br />
resideixen a la província de<br />
Tarragona, s'han agrupat<br />
amb el nom Artistes Emergents<br />
per fer una exposició<br />
a la nostra ciutat. Presenten<br />
una trentena d'obres en què<br />
predomina l'art figuratiu.<br />
Cada artista, però, té el seu<br />
estil i aplica la seva tècnica;<br />
per això, farem un breu<br />
<strong>com</strong>entari individual sobre<br />
cada pintora.<br />
Nina Barquero presenta<br />
cinc obres de pintura sobre<br />
seda, molt decoratives,<br />
amb un dibuix i un colorit<br />
força atractius. En el cas<br />
d'Evelyn Roca Schòpe, la<br />
figura és el seu tema; presenta<br />
dues teles i un díptic;<br />
en un quadre hi interpreta<br />
una ceramista tornejant i hi<br />
aplica un quadre petit, enganxat,<br />
que sobresurt i que<br />
ressenyes cultu rals<br />
de Ràdio Tarragona.<br />
Per a la desfilada de la celebració,<br />
Dalí dissenyà una<br />
carrossa en forma de dos<br />
elefants gegantins. El pintor<br />
seia entronitzat damunt els<br />
lloms dels elefants i portava<br />
el seu original bastó.<br />
Segú Chinchilla captà el<br />
pintor quan, amb la seva<br />
carrossa, passà davant el<br />
monument de Roger de Llúria,<br />
s'aixecà i amb el bastó<br />
imità el gest del gran almirall.<br />
Veiem una fotografia d'una<br />
obra seva: «Bust de dona<br />
retrospectiu», amb dues panotxes<br />
simbòliques que li<br />
pengen del coll i una barra<br />
de pa al cap a manera de<br />
toca coronada, i amb els<br />
personatges estereotipats de<br />
coincideix amb la mà que<br />
destaca del ceramista; a<br />
part d'aquest fet anecdòtic,<br />
direm que l'artista té molt<br />
bon traç en el dibuix i la pintura.<br />
La vallenca Rosalia Pomes<br />
exposa cinc obres i un tríptic;<br />
les seves pintures, que<br />
no són figuratives, sinó que<br />
tendeixen a l'abstracció,<br />
són originals i avantguardistes;<br />
treballa molt la matèria<br />
i incorpora elements diversos<br />
enganxats. Dolors Camajuncosa,<br />
entre altres<br />
obres, té un oli que representa<br />
un grup de castellers<br />
joves, fet amb traça i molt<br />
expressiu; les altres obres<br />
—una marina i tres teles<br />
amb figures— tendeixen al<br />
surrealisme; Camajuncosa<br />
treballa amb diferents materials<br />
i aplica daurats.<br />
Joan de Valls<br />
\'Angelus, de Millet —una altra<br />
de les seves obsessions.<br />
És agradable contemplar<br />
l'artista davant d'un dibuix<br />
seu bastant gran en què<br />
apareix donant explicacions.<br />
També veiem un altre dibuix<br />
que mostra la figura d'un<br />
cavall. Dins l'Ajuntament<br />
participa en una recepció,<br />
on el veiem amb una copa<br />
de cava quan li regalen un<br />
porró de vidre que té una<br />
forma molt bonica.<br />
Finalment, veiem l'artista<br />
firmant en el llibre de la ciutat.<br />
En aquesta imatge, entre<br />
molts altres personatges,<br />
l'a<strong>com</strong>panya el vallenc<br />
Lluís Fàbregas, que fou un<br />
bon amic seu i que va ser<br />
qui contribuí que Dalí conegués<br />
Valls i Tarragona.<br />
Andrea Lorena Balza presenta<br />
tres obres —un dibuix<br />
i dos gravats— molt estilitzades<br />
que s'endinsen en el<br />
surrealisme. Elena Oundjian<br />
és l'autora de les quatre<br />
obres de format gran: un<br />
seguit de figures nues, homes<br />
i dones en diferents<br />
posicions, de forma molt<br />
simple, fetes hàbilment tant<br />
pel que fa al dibuix al carbó<br />
<strong>com</strong> pel que fa a la pintura,<br />
tractada amb colors<br />
blancs i algun siena; la seva<br />
obra té clarament una intenció<br />
monocromàtica.<br />
Ivonne Fuster ha presentat<br />
dues obres grans i un tríptic:<br />
es tracta de <strong>com</strong>posicions<br />
geomètriques; incorpora<br />
materials diversos i tendeix<br />
a la simplificació abstracta.<br />
De Magda Murillo, en podem<br />
veure cinc teles, en què
essenyes culturals<br />
tracta la mateixa temàtica; i adorns, amb un dibuix molt lor s atrevits d'una gamma<br />
són <strong>com</strong>posicions amb flors variat; hi predominen els co- molt àmplia; les obres són<br />
Exposició de pintures de Teresa Baena<br />
«Impressions», pintures<br />
de Teresa Baena. Sala Julià-Espai<br />
d'Art. Del 8 ai 31<br />
de maig del 2004.<br />
La Teresa Baena és una<br />
artista nascuda a Tarragona.<br />
Va formar-se a l'Escola d'Art<br />
d'aquella ciutat i s'hi va graduar<br />
en Pintura i Escultura.<br />
En la seva trajectòria <strong>com</strong><br />
a artista ha participat en<br />
concursos i els ha guanyat<br />
diverses vegades. Ha estat<br />
seleccionada i finalista en<br />
diferents certàmens i biennals.<br />
Ha realitzat exposicions<br />
en diverses ciutats de<br />
Catalunya i també a Madrid,<br />
Vitòria, Saragossa,<br />
Avinyó i Melilla.<br />
Està encisada per Tarragona<br />
i el Mediterrani, i sent<br />
una gran atracció per les<br />
muralles, per les restes dels<br />
monuments romans i pel<br />
color groc de la pedra del<br />
Mèdol. Tot això és la font<br />
d'inspiració de la seva pintura,<br />
que, a primera vista,<br />
sembla informal i abstracta,<br />
però si ens endinsem en el<br />
seu llenguatge veurem que<br />
reflecteix visions suggerides<br />
per la realitat.<br />
En dues de les teles més<br />
grans que presenta unes<br />
formes quadrades juguen<br />
amb l'espai; el colorit està<br />
molt treballat: hi dominen<br />
els colors vermells amb rosats<br />
i ocres, perfilats amb<br />
ratlles negroses. En les altres<br />
obres, que són del mateix<br />
tema però més simple,<br />
hi predomina el color verd<br />
amb ocres i grisos blanquinosos.<br />
Exposició de pintures de Miquel S. Jassans<br />
«Arrelats a la terra», pintures<br />
de Miquel S. Jassans.<br />
Sala de Sant Roc. Del 14<br />
al 30 de maig del 2004.<br />
L'artista Miquel S. Jassans,<br />
que està molt relacionat<br />
amb la nostra ciutat, ha<br />
aconseguit un prestigi important<br />
en el món artístic.<br />
Encara recordem l'exposició<br />
que va fer en aquesta mateixa<br />
sala entre el febrer i el<br />
març de l'any 2002.<br />
Ara presenta la seva obra<br />
amb el títol «Arrelats a la<br />
terra», el sentit del qual<br />
s'entén quan es contempla<br />
la mostra, ja que els protagonistes<br />
són els arbres. Podríem<br />
dir que l'autor els ha<br />
fet un homenatge, extensible<br />
a tota la natura que tenen<br />
al seu entorn.<br />
Aquestes teles de mida<br />
gran sorprenen l'espectador.<br />
S'hi identifiquen prou<br />
bé els diferents arbres i, a<br />
més a més, en cada quadre<br />
hi llegim un rètol amb la<br />
descripció poètica que li és<br />
adient.<br />
Les aubes, envoltades d'heures<br />
a les soques, "Ens delim<br />
per l'aigua, no ens la<br />
prengueu"; L'olivera, "Pels<br />
segles dels segles arrelada<br />
a la terra"; El til·ler, "De gran<br />
abric de molsa i capell d'or";<br />
L'alzina surera, "Encoixinada";<br />
L'ametller, "De més<br />
gran la meva deformitat no<br />
m'exclou de fer florida".<br />
"Vigilant el silenci l'escorça<br />
es desprèn" és l'arbre mort.<br />
Un eucaliptus, amb el tronc<br />
esvelt, blanquinós, "Amunt,<br />
amunt, eixarreint la terra"; El<br />
pi del tronc vermell nafrat,<br />
"Ferit pel llamp"; El plataner,<br />
Altres quadres de format<br />
més petit, el motiu dels<br />
quals és quasi imperceptible,<br />
tenen un colorit en què<br />
dominen els grisos molt<br />
clars. En un també hi ha algunes<br />
interferències de colors<br />
grocs. Hi ha una tela<br />
que destaca entre les altres<br />
perquè hi dominen els colors<br />
foscos morats. En una<br />
altra hi apareixen uns .rectangles<br />
verticals amb colors<br />
clars que contrasten amb<br />
les ratlles horitzontals de tonalitat<br />
fosca.<br />
Finalment, destaquem dos<br />
quadres de format horitzontal<br />
que tenen una <strong>com</strong>posició<br />
molt agradable i més<br />
entenedora. En aquestes<br />
obres el colorit és molt elaborat,<br />
ja que hi ressalten els<br />
grocs i els ocres, i el con-<br />
"Massís, ho aguanta tot"; El<br />
cuprer, "És rere el cuprer".<br />
Amb unes formes i una<br />
<strong>com</strong>posició que impressionen,<br />
La figuera, "Testimoni<br />
d'històries que el temps malmet";<br />
és el quadre més gran<br />
(1,72 per 1,72 metres); les<br />
seves formes i la seva <strong>com</strong>posició<br />
impressionen. I també<br />
ressaltem El garrofer, que<br />
el pintor envolta amb la gamma<br />
de colors blaus —tan<br />
<strong>com</strong>plaent—; hi llegim "Reminiscències<br />
gòtiques".<br />
Completen la mostra un<br />
quadre de format gran que<br />
ens mostra una vinya exuberant,<br />
esplèndida, amb colors<br />
verds, grocs, ocres i<br />
vermells, i una sèrie de<br />
quadres petits, tots diferents,<br />
que ens presenten:<br />
detalls d'arbres esbossats,<br />
molt espontanis; una vista<br />
molt decoratives i tenen un<br />
sentit creatiu interessant.<br />
junt adquireix una pàtina<br />
daurada.<br />
Is<br />
II<br />
fs l<br />
SALA JULIÀ<br />
ESPAI D'ART<br />
IMPRESSIONS<br />
TERESA BAENA<br />
S Del 8 al 31 de Maig de 2004<br />
i<br />
de Valls, i tres paisatges<br />
amb formats normals.<br />
La mostra és esplèndida,<br />
força original i molt expressiva,<br />
amb un colorit variat i<br />
lluminós. Cal dir també que<br />
tota l'exposició transpira un<br />
alè poètic, accentuat pel<br />
garrofer que hi ha a la part<br />
de dins del vidre gran del<br />
cancell i per la figuera bíblica,<br />
amb molt d'encant, que<br />
hi ha a la part de fora. •
NOTICIES AL VOL<br />
Noves en titulars.<br />
Maig<br />
B Renfe podria ampliar el<br />
servei de trens que connecta<br />
Valls amb Barcelona<br />
amb dos trens més: l'un<br />
sortiria de Valls a primera<br />
hora del matí i l'altre sortiria<br />
de Barcelona al vespre.<br />
M Julio Garcia Prieto substitueix<br />
Albert Pons <strong>com</strong> a<br />
gerent del Pio Hospital de<br />
Valls. El nou responsable<br />
ha treballat fins ara a<br />
l'Hospital Verge de la Cinta,<br />
de Tortosa.<br />
19 El consistori vallenc contactarà<br />
urgentment amb la<br />
Conselleria de <strong>Cultura</strong> i la<br />
Diputació per rehabilitar<br />
l'edifici del Carme. La Conselleria<br />
d'Ensenyament hi<br />
aporta aproximadament<br />
420 milions de les antigues<br />
pessetes.<br />
H La Xarxa Catalana d'Acollida<br />
a l'Immigrant s'inspirarà<br />
en el servei que ja fun-<br />
ciona a Valls. També ha<br />
triat el món casteller per<br />
normalitzar la participació<br />
social dels nouvinguts.<br />
H Ikea ampliarà el centre<br />
logístic que té al polígon industrial<br />
de Valls. Les previsions<br />
de la <strong>com</strong>panyia<br />
apunten que aquesta segona<br />
fase s'inaugurarà al final<br />
del 2005.<br />
B El Cine Club Valls ha<br />
apostat pel cinema de qualitat<br />
de fora de l'àmbit <strong>com</strong>ercial.<br />
Omple el buit amb<br />
pel·lícules d'origen europeu.<br />
M Entitats locals dedicaren<br />
diverses activitats a la relació<br />
que Dalí va mantenir<br />
amb Valls, entre les quals hi<br />
hagué una taula rodona a<br />
l'Institut d'Estudis Vallencs<br />
per explicar l'arribada del<br />
pintor a la ciutat.<br />
•9 L'atleta vallenc Àngel<br />
Valderrama va imposar-se<br />
en la desena edició de la<br />
cursa de fons de l'ermita de<br />
Sant Josep, que va dispu-<br />
noticia ri<br />
tar-se a Montblanc el dia 1<br />
de maig.<br />
M L'Ajuntament consensua<br />
amb els clubs una nova proposta<br />
de pista d'atletisme<br />
que en minimitzi el cost, que<br />
seria de 708.000 euros. Ara,<br />
però, fa falta saber si la Generalitat<br />
mantindrà la subvenció<br />
de l'anterior projecte.<br />
H Els veïns dels Pisos de<br />
Clols van celebrar a la primeria<br />
de maig el 40è aniversari<br />
del barri amb diverses<br />
activitats.<br />
H L'Ajuntament i la Generalitat<br />
reprenen les negociacions<br />
per tal d'eixamplar<br />
el carrer dels Espardenyers<br />
—aquest projecte està aparcat<br />
des del principi del<br />
2003. S'hi preveu construir<br />
36 habitatges.<br />
EU El consistori vallenc invertirà<br />
18.000 euros per rehabilitar<br />
pisos de patrimoni<br />
municipal i convertir-los en<br />
habitatges socials.<br />
H El Col·legi d'Advocats de<br />
.^ V ;•*:-'<br />
,.... -,,..-• Jordi<br />
Catalunya fa costat a l'Ajuntament<br />
en un litigi sobre un<br />
document adreçat a Madrid<br />
i redactat en català que fou<br />
rebutjat.<br />
H Un estudi geotècnic<br />
dóna llum verd al projecte<br />
de fer un aparcament subterrani<br />
a la plaça al Pati.<br />
Les obres, que costaran<br />
3.400.000 euros, es diu que<br />
podrien quedar enllestides<br />
abans que s'acabi la legislatura,<br />
és a dir, a la primavera<br />
del 2007.<br />
B Se signa el conveni per<br />
construir la futura seu del<br />
Consell Comarcal de l'Alt<br />
Camp. El projecte preveu<br />
enderrocar dues cases, una<br />
de les quals pertany a<br />
l'Ajuntament, que cedeix<br />
611 m 2 al Portal Nou, a<br />
l'inici de la muralla de Sant<br />
Antoni.<br />
S Miquel Ugal dimiteix <strong>com</strong><br />
a president de la Comissió<br />
de la Processó del Divendres<br />
Sant, i Francesc Mateu<br />
n'agafa el relleu.<br />
B La policia local vigilarà de<br />
prop el <strong>com</strong>portament dels<br />
conductors de ciclomotors i<br />
motocicletes. La campanya<br />
<strong>com</strong>ençà al maig i s'acabarà<br />
al setembre. Els ciutadans<br />
esperen que la notícia no sigui<br />
un mer titular per fer bonic<br />
a la premsa.<br />
• S'ha acabat el X Memorial<br />
Josep Ramon López,<br />
durant el qual s'han cele-<br />
Les obres per suprimir el<br />
pas a nivell de la carretera<br />
de Montblanc no<br />
s'acabaran fins després<br />
de l'estiu. El retard és de<br />
més de mig any respecte<br />
al calendari previst.<br />
(Foto: Mireia Huerta)
at diversos actes culturals<br />
a l'Institut d'Estudis Vallencs.<br />
H El Fòrum Barcelona<br />
2004 dedicarà la jornada<br />
del 26 de juliol al municipi<br />
de Valls.<br />
E El monestir de Santes<br />
Creus el gestionarà d'ara<br />
endavant el Museu d'Història<br />
de Catalunya. El traspàs<br />
s'ha fet sense gairebé cap<br />
pressupost i es nodreix bàsicament<br />
de la recaptació<br />
de les entrades.<br />
H Els escriptors tarragonins<br />
homenatgen el vallenc<br />
Gabriel Guasch, "un poeta<br />
de trinxera". L'acte va tenir<br />
lloc a la sala Trono de Tarragona.<br />
m Valls és la ciutat del<br />
Camp de Tarragona que<br />
més subvencions rebrà del<br />
Pla Únic d'Obres i Serveis<br />
de Catalunya 2003-2006.<br />
Amb 765.626 euros dobla<br />
la partida de diners rebuts<br />
en el quadrienni anterior.<br />
11 Les obres per suprimir el<br />
pas a nivell de la carretera<br />
de Montblanc no s'acabaran<br />
fins després de l'estiu. El<br />
retard és de més de mig<br />
any respecte al calendari<br />
previst.<br />
H La Regidoria de Serveis<br />
Socials deixa Provalls i es<br />
trasllada a unes oficines de<br />
lloguer situades al Pati.<br />
M L'Ajuntament i la Generalitat<br />
firmen un conveni sobre<br />
seguretat ciutadana. La<br />
policia local ja accedeix a<br />
les bases de dades policíaques<br />
de tot el món.<br />
Ei La <strong>com</strong>unitat musulmana<br />
de Valls manté a ratlla<br />
els islamites de tendència<br />
extremista. Fa poc expulsà<br />
de la ciutat un suposat<br />
imam que volia imposar criteris<br />
propis sobre l'islam.<br />
S El consistori impulsa una<br />
campanya per promoure la<br />
noticiari<br />
El 29 de maig es va celebrar la 21 a edició de la Nit de Premis, que fou presidida pel<br />
president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach. Foren lliurades setze distincions.<br />
(Foto: Marc Lladó/El Vallenc)<br />
recollida d'andròmines i la<br />
deixalleria de Valls, sota el<br />
lema "Els divendres, a Valls,<br />
fem dissabte".<br />
ü Mor als 88 anys el vallenc<br />
Josep Roig Magrinyà,<br />
exconseller del govern de la<br />
Generalitat presidit per Tarradellas.<br />
B La ciutat francesa d'Orleans<br />
elogia l'obra artesanal<br />
del forjador vallenc Joan<br />
Monné, durant les festes<br />
dedicades a Santa Joana<br />
d'Arc.<br />
H La Fundació Ciutat de<br />
Valls homenatja Ramon Farré<br />
i Pere Altés. L'entitat reconeix<br />
la feina feta per dues<br />
persones essencials per al<br />
curs d'aquesta fundació.<br />
M El fotògraf vallenc Pere<br />
Català Roca va conduir la<br />
conferència "Dalí, d'aliè a<br />
delit", que va tenir lloc a la<br />
sala d'actes de l'Institut<br />
d'Estudis Vallencs. Després<br />
del debat es projectà la<br />
pel·lícula Un chien andalou.<br />
M El CB Valls guanya el<br />
Rosalia gallec per tres victòries<br />
a dues i puja per primer<br />
cop en la seva història<br />
a la LEB-1 . Arrodoneix la temporada<br />
guanyant la LEB-2.<br />
H El govern de la Generalitat<br />
ha Meitat l'estudi del<br />
traçat de l'eix ferroviari<br />
transversal, que preveu<br />
construir noves vies d'amplada<br />
internacional i que tindrà<br />
un ramal que passarà<br />
per l'Alt Camp.<br />
ü Els serveis municipals de<br />
manteniment ja han repintat<br />
la façana exterior del cementiri,<br />
inclosa la cúpula de<br />
l'edifici.<br />
ü L'Ajuntament es gastarà<br />
110.000 euros en la pròxima<br />
Festa Major de Sant<br />
Joan.<br />
H Una trentena d'aprenents<br />
fan el primer pas per incorporar-se<br />
al món laboral.<br />
S'han format, a la Casa de<br />
Caritat, en el mòdul de fusteria,<br />
que han seguit sobretot<br />
noies.<br />
H El 2003 les donacions de<br />
sang, a l'Alt Camp, van<br />
augmentar 184 bosses,<br />
cosa que representa un<br />
14,1% més de donacions<br />
respecte de l'any passat.<br />
L'octubre va ser el mes amb<br />
un major nombre de donacions:<br />
556.<br />
• El Consell Comarcal de<br />
l'Alt Camp destina 71.790<br />
euros a arranjar camins.<br />
M Diversos premis Baldiri<br />
Reixac recauen a escoles<br />
de la nostra ciutat.<br />
ü El concurs de vins de la<br />
denominació d'origen Tarragona<br />
guardona set vins de<br />
l'Alt Camp.<br />
M Els pobles de les "catedrals<br />
del vi" volen que es<br />
dediqui l'any 2006 al modernisme<br />
agrari, amb motiu<br />
del centenari de la llei de<br />
sindicats.<br />
M El 29 de maig es va celebrar<br />
la 21 a edició de la Nit<br />
de Premis, que fou presidida<br />
pel president del Parlament<br />
de Catalunya, Ernest<br />
Benach. Foren lliurades setze<br />
distincions, una de les<br />
quals fou la de Vallenc de<br />
l'Any, que correspongué a<br />
Pau Nuet Fàbregas, primer<br />
alcalde de la democràcia<br />
recobrada. Glossà la seva<br />
personalitat el conseller de<br />
Política Territorial i Obres Públiques,<br />
Joaquim Nadal. •
V.<br />
agenda cultural - JULIOL<br />
—2 de juliol. Presentació d'un llibre _ _ —16 de juliol. Teatre<br />
La Barcelona de Narcís Oller. Realitat i somni de la ciutat, de Rosa<br />
1<br />
XVII Festival de Teatre d'Art: Arsènic i puntes de coixí,<br />
Cabré, amb epíleg de Carola Duran, a càrrec de Margarida Aritzeta.<br />
a càrrec de Noctàmbuls<br />
Sala d'actes de l'IEV, a 2/4 de 8 del vespre<br />
Auditori del Mas Miquel, a les 10 de la nit<br />
Organitza: IEV<br />
Organitza: Regidoria de <strong>Cultura</strong> de l'Ajuntament de Valls<br />
—4 de juliol. Dansa .<br />
L'Escola de Dansa Adagi presenta La Festa Major<br />
Centre <strong>Cultura</strong>l Municipal, a les 6 de la tarda<br />
Organitza: Escola de Dansa Adagi<br />
—5 de juliol. Cinema a la fresca<br />
Cantando bajo la lluvia (1951), de Gené Kelly i Stanley Donen<br />
Pati de Sant Roc, a les de 10 de la nit<br />
Organitza: Cine Club Valls — IEV<br />
—6 de juliol. Cinema a la fresca .<br />
Golf us de Roma (1966), de Richard Lester<br />
Pati de Sant Roc, a les de 10 de la nit<br />
Organitza: Cine Club Valls — IEV<br />
—7 de juliol. Cinema a la fresca<br />
Elmilagro de P. Tinto (1998), de Javier Fesser<br />
Pati de Sant Roc, a les de 10 de la nit<br />
Organitza: Cine Club Valls — IEV<br />
—8 de juliol. Cinema a la fresca .<br />
[Bienvenido, Mister Marshall! (1961), de José Luis García Berlanga<br />
Pati de Sant Roc, a les de 10 de la nit<br />
Organitza: Cine Club Valls — IEV<br />
—9 de juliol. Cinema a la fresca<br />
Tiempos modernos (1936), de Charles Chaplin<br />
Pati de Sant Roc, a les de 10 de la nit<br />
Organitza: Cine Club Valls — IEV<br />
—13 de juliol. Teatre<br />
XVII Festival de Teatre d'Art: Operació AVI, a càrrec '<br />
de The Farrers Brothers<br />
Auditori del Mas Miquel, a les 10 de ia nit<br />
Organitza: Regidoria de <strong>Cultura</strong> de l'Ajuntament de Valls<br />
—14 de juliol. Concert<br />
La Parra, Activitats de Petit Format: Concert de flauta i guitarra,<br />
a càrrec de Júlia Molina i Marta Gadea<br />
Pati de Sant Roc, a les 8 del vespre<br />
Organitza: IEV<br />
—14 de juliol. Teatre .<br />
XVII Festival de Teatre d'Art: // Mondo, a càrrec de<br />
La Industrial Teatrera<br />
Auditori del Mas Miquel, a les 10 de la nit<br />
Organitza: Regidoria de <strong>Cultura</strong> de l'Ajuntament de Valls<br />
—15 de juliol. Teatre<br />
XVII Festival de Teatre d'Art: Màgiacadabra, a càrrec de Mag Lari<br />
Auditori del Mas Miquel, a les 10 de la nit<br />
Organitza: Regidoria de <strong>Cultura</strong> de l'Ajuntament de Valls<br />
• I<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
•<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
—Del 16 de juliol al 5 d'agost. Exposició<br />
Exposició de les obres premiades i seleccionades al XVII Concurs<br />
Estatal de Fotografia Ciutat de Valls<br />
Sala de Sant Roc<br />
Organitza: IEV<br />
—19 de juliol. Música<br />
Música per Volar: Petita big band de música americana,<br />
a càrrec de La Bàsica Banda<br />
Auditori del Mas Miquel, a les 10 de la nit<br />
Organitza: Regidoria de <strong>Cultura</strong> de l'Ajuntament de Valls<br />
—20 de juliol. Música<br />
Música per Volar: Noves músiques, a càrrec de Conrad Setó<br />
i Josep Mateu<br />
Auditori del Mas Miquel, a les 10 de la nit<br />
Organitza: Regidoria de <strong>Cultura</strong> de l'Ajuntament de Valls<br />
—21 de juliol. Música<br />
Música per Volar: Bolero fusió, a càrrec de Canambril<br />
Auditori del Mas Miquel, a les 10 de la nit<br />
Organitza: Regidoria de <strong>Cultura</strong> de l'Ajuntament de Valls<br />
—21 de juliol. Audiovisual<br />
La Parra, Activitats de Petit Format: Els torrents, un patrimoni<br />
per descobrir, a càrrec de la Comissió de Torrents<br />
Pati de Sant Roc, a les 8 del vespre<br />
Organitza: IEV<br />
—22 de juliol. Música<br />
Música per Volar: Sons de les petites <strong>com</strong>unitats rurals<br />
mexicanes, a càrrec de Tlalli<br />
Auditori del Mas Miquel, a les 10 de la nit<br />
Organitza: Regidoria de <strong>Cultura</strong> de l'Ajuntament de Valls<br />
—28 de juliol. Teatre<br />
La Parra, Activitats de Petit Format: La pazzia senile,<br />
a càrrec de Psallite<br />
Pati de Sant Roc, a les 8 del vespre<br />
Organitza: IEV<br />
amb el suport de: ^ÈSÈÍ<br />
^r Ajuntament de Valls
La vida de l'entitat<br />
Secció de Muntanya<br />
XXIII Pujada a Miramar<br />
Com ja és tradició, el segon diumenge de juny —enguany<br />
fou el dia 13— la Secció de Muntanya de I'AAEET organitzà la<br />
Pujada a Miramar. Era la vint-i-tresena edició i hi pujaren,<br />
corrent o caminant, 169 participants. El dia va ser fresc,<br />
cosa que és molt d'agrair sobretot per als que corrien.<br />
Després de córrer o caminar, una de les coses que més<br />
agraden de la Pujada és el magnífic ambient que hi ha a<br />
l'hora de menjar l'arengada: una reunió d'amics que s'allarga<br />
més enllà de l'esmorzar i del repartiment de premis, els quals<br />
són només una mena de reconeixement per als primers de<br />
cada categoria. Però l'èxit de la Pujada és de tots, des del<br />
primer fins a l'últim —moltes vegades l'esforç d'aquest és<br />
molt més gran que el del guanyador.<br />
Com cada any, a part dels premis de cada categoria, es<br />
lliurà el Premi Memorial Óscar Monsonís al primer classificat<br />
de la Secció de Muntanya. Però, a més, enguany també es<br />
va fer un reconeixement especial a Montserrat Güell, que va<br />
fer 70 anys. La Montse és una persona que sempre ha<br />
cooperat en la Pujada, i alhora és una de les responsables<br />
que tothom esmorzi bé. Ella també s'ha sacrificat a l'hora<br />
de participar en la Pujada, ja que estem segurs que més<br />
d'un any hauria guanyat en la seva categoria.<br />
En fi, amb la bona impressió que fan les coses que surten<br />
bé, esperem que la Pujada a Miramar de l'any vinent encara<br />
surti millor. @<br />
Diferents moments de la XXIIIPujada a Miramar.<br />
(Fotos: Secció de Muntanya)<br />
AAEET: la vida de l'entitat<br />
AAE ET<br />
Joan Roig (l'Avi)<br />
SÉS&lLÍl£S--'fSffi<br />
.--.;«...---.<br />
33
Classificació de la XXIII Pujada a<br />
Ordre Nom<br />
1 JALAL, ABDERRAHIM<br />
2 CALVO GONZÀLEZ, HÉCTOR<br />
3 MALDONADO CRUZ, JEREMI<br />
4 GOMES MIQUEL, PERE<br />
5 VINYALS DOMINGO, VÍCTOR<br />
6 COBOS FERRER, ANTONIO<br />
7 CERBELLÓ PORTA, JAVIER<br />
8 RODRÍGUEZ CARDOSA, FRANCESC<br />
9 MONTRAGULL LLENAS, JOSEP M.<br />
10 ANDREU CATALÀ, JOAN<br />
11 MARINÉ ROFES, JOAN MARIA<br />
12 SARDÀ BOADA, MARCEL<br />
13 GIMÉNEZ BRUNO, MIGUEL<br />
14 GABRIEL MASONI, AMADEU<br />
15 JANÉ VALLVÉ, PEP<br />
16 MOGAS AMORÓS, JOAN<br />
17 FLIX UNDA, XAVIER<br />
18 SOLÉ FA, JOAN<br />
19 CANAMERO QUIRÓS, DIEGO<br />
20 GARCIA MOLINA, CRISTÓBAL<br />
21 RODRÍGUEZ BÀNEZ, AUGUST<br />
22 PÀMIES AUVÍ, GUILLEM<br />
23 PARRA RACIONERO, JORDI<br />
24 GARCIA GASSIÓ, DAVID<br />
25 GUASCH FIGUEROLA, FRANCESC<br />
26 SECALL ROCA, BIEL<br />
27 TOUS ROVIRA, JORDI<br />
28 BATALLA JUBANY, JOSEP M.<br />
29 SÀNCHEZ LÓPEZ, FRANCESC<br />
30 PÀMIES AUVÍ, PERE<br />
31 BARBERÀ MARTÍNEZ, PERE<br />
32 GÜELL PUJAZÓN, JORDI<br />
33 SANS FERRÉ, JOSEP<br />
34 POTAU CONSTANTÍ, JOAN<br />
35 LEIVA CABUS, ROGER<br />
36 FERNÀNDEZ NOBO, JOSEP RAMON<br />
37 VILASECA GANÀN, TONI<br />
38 SOLÉ PÀMIES, RAMON<br />
39 MESTRES MOLET, ALBERT<br />
40 LEIVA ARÀNEGA, JOAN<br />
41 URDÍ RECHE, JOSEP<br />
42 BALKIN, RICHARD<br />
43 ROIG OLIVA, JOAN<br />
44 GRINÓ VERNET, GERARD<br />
45 MELÉNDEZ, JOAQUÍN<br />
46 GALLARDO MORENO, PEDRÓ<br />
47 BOLTA MASGRAU, IGNASI<br />
48 FIGUERAS MARIMON, MARTA<br />
49 PORCALLA PÉREZ, JOAN CARLES<br />
50 PONS SOLÉ, RAMON<br />
34<br />
AAEET: la vida de l'entitat<br />
Miramar<br />
Temps<br />
00:51:35<br />
00:53:21<br />
00:53:29<br />
00:53:44<br />
00:56:04<br />
00:56:34<br />
00:56:34<br />
00:57:17<br />
00:57:21<br />
00:58:58<br />
00:58:59<br />
00:59:35<br />
01:00:40<br />
01:00:59<br />
01:01:20<br />
01:01:57<br />
01:02:14<br />
01:02:37<br />
01:03:05<br />
01:04:12<br />
01:04:17<br />
01:04:18<br />
01:04:19<br />
01:04:23<br />
01:04:24<br />
01:04:39<br />
01:05:09<br />
01:05:33<br />
01:05:40<br />
01:06:12<br />
01:06:16<br />
01:06:19<br />
01:06:24<br />
01:06:35<br />
01:06:46<br />
01:07:01<br />
01:07:04<br />
01:07:09<br />
01:08:02<br />
01:08:16<br />
01:08:26<br />
01:09:03<br />
01:09:10<br />
01:09:23<br />
01:09:44<br />
01:09:56<br />
01:10:11<br />
01:10:14<br />
01:10:19<br />
01:10:34<br />
Modalitat<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
Classificació<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ MOM 1<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SUPERVETERÀ MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
SÈNIOR FEMENÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SUPERVETERÀ MASCULÍ
Ordre Nom<br />
51 OBIS SÀBAT, JOEL<br />
52 FIGUEROLA FABRA, JOSEP<br />
53 FIGUEROLA MARTÍ, CARLES<br />
54 BASSES FERRÚS, JAUME<br />
55 CABRÉ RODON, RAFEL<br />
56 FÍSICO PÉREZ, PACO<br />
57 CARRIERO, TIZIANO<br />
58 GUINOVART LLAGOSTERA, QUIM<br />
59 SAUMELL BLANCH, XAVIER<br />
60 LINARES VELASCO, ANTONIO<br />
61 ORPINELL SUGRANES, DAVID<br />
62 IBÀNEZ, SALVADOR<br />
63 TARÉS QUERALT, JOAN<br />
64 DOMINGO DE PEDRÓ, MÀRIUS<br />
65 BATALLA PÉREZ DE TUDELA, XAVIER<br />
66 BENET ARQUÉ, JOAN MARIA<br />
67 MARTIN BONAMUSA, FLORÍ<br />
68 OBIS TORQUELLA, ESTEVE<br />
69 BERGUA PUYALTO, JAVIER<br />
70 ROBERT FERRER, MARIBEL<br />
71 MARTÍNEZ ISERN, ALBERT<br />
72 ODINA ROIG, MANEL<br />
73 PANTALEON BOADA, GUILLEM<br />
74 COLET ESPANYOL, GISELA<br />
75 CASELLAS BORONAT, FRANCESC<br />
76 CHARLES, STEPHEN<br />
77 PRIM ALUJAS, JOSEP<br />
78 GONZÀLEZ SIMÓN, EDUARD<br />
79 LÓPEZ GINESTA, CINTO<br />
80 GUASCH FORNÉ, ANDREU<br />
81 SANAHUJA VERJES, JORDI<br />
82 GAVALDÀ RIUS, ANTON<br />
83 JIMÉNEZ PALAU, SANTIAGO<br />
84 YEPES RODA, MARIBEL<br />
85 TRIQUELL IBORRA, REBECA<br />
86 RAVENTÓS CORAL, JOAN JOSEP<br />
87 PUJADES LLORENS, RAMON<br />
88 BOVÉ MERCADÉ, DOLORS<br />
89 VIVES CATALÀ, ALBA<br />
90 CARTANYÀ CLOLS, MARIA<br />
91 TRENCHS AGULLET, ROSA M.<br />
92 NADAL DURAN, LLUÍS<br />
93 SOTO PÉREZ, MANEL<br />
94 ROIG POCURULL, JOAN<br />
95 CALDERAY RODRÍGUEZ, MANUELA .<br />
96 TARRAGÓ DOMINGO, JOSEP<br />
97 SANROMÀ AMAT, JOSEP<br />
98 CALABRO, ANGELO<br />
99 GAVALDÀ BATALLA, JORDI<br />
100 GAVALDÀ BATALLA, N Ú RlA<br />
101 BATALLA PÉREZ DE TUDELA, JOSEP M.<br />
AAEET: la vida de l'entitat<br />
Temps<br />
01:11:13<br />
01:11:20<br />
01:11:32<br />
01:11:36<br />
01:11:44<br />
01:11:45<br />
01:11:50<br />
01:11:55<br />
01:12:37<br />
01:14:03<br />
01:14:22<br />
01:14:43<br />
01:16:04<br />
01:16:06<br />
01:16:10<br />
01:16:25<br />
01:16:30<br />
01:16:30<br />
01:16:37<br />
01:18:18<br />
01:18:19<br />
01:18:32<br />
01:18:39<br />
01:18:59<br />
01:19:09<br />
01:20:02<br />
01:22:22<br />
01:23:04<br />
01:24:11<br />
01:24:12<br />
01:25:04<br />
01:25:29<br />
01:25:40<br />
01:26:15<br />
01:27:27<br />
01:29:41<br />
01:31:47<br />
01:33:00<br />
01:34:07<br />
01:34:22<br />
01:37:04<br />
01:37:10<br />
01:37:21<br />
01:37:22<br />
01:37:25<br />
01:37:32<br />
01:39:40<br />
01:40:25<br />
01:40:44<br />
01:40:44<br />
01:40:44<br />
Modalitat<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CAMINANT<br />
CORRENT<br />
CORRENT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CORRENT<br />
CAMINANT<br />
CORRENT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
Classificació<br />
JÚNIOR MASCULÍ<br />
SUPERVETERÀ MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
JÚNIOR MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
JÚNIOR MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
SÈNIOR FEMENÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR FEMENÍ<br />
SUPERVETERÀ MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
SUPERVETERÀ MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SUPERVETERÀ MASCULÍ<br />
SUPERVETERÀ MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SUPERVETERÀ MASCULÍ<br />
JÚNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR FEMENÍ<br />
SÈNIOR FEMENÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
VETERÀ FEMENÍ<br />
SÈNIOR FEMENÍ<br />
SÈNIOR FEMENÍ<br />
VETERÀ FEMENÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SUPERVETERÀ MASCULÍ<br />
SUPERVETERÀ MASCULÍ<br />
SÈNIOR FEMENÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR FEMENÍ<br />
JÚNIOR MASCULÍ<br />
35
Ordre Nom<br />
102 MONCUNILL RIBERA, MONTSERRAT<br />
103 BATALLA JUBANY, GABRIEL<br />
104 ESPINA VERAY, SANTI<br />
105 SARDÀ BOADA, JAUME<br />
106 MORGADO CARBONERO, CATÍ<br />
107 GUINOVART MONCUNILL, MARIA<br />
108 CARMONA RUIZ, M. CARME<br />
109 ROCA VALLVERDÚ, ROGER<br />
110 CUCURULL SANS, ALBERT<br />
111 BONET CASANOVA, LLUÍS<br />
112 SARRAMIÀ BATET, JOAN<br />
113 GARRIGA BARCELÓ, JOSEP<br />
114 BATET GAVARRÓ, JOAN RAMON<br />
115 YEPES RODA, JOSEP GABRIEL<br />
116 MADUREU. ARGEMÍ, FRANCESC<br />
117 CABALLÉ LLORD, RUBÉN<br />
118 VIL·LARÓ AMILL, BERNAT<br />
119 CALVO CALDERAY, MANUELA<br />
120 ROIG CÉSAR, CARINA<br />
121 ROMERO MORA, MANEL<br />
122 PINAS VÀZQUEZ, PEP<br />
123 BIGORRAADSERÀ, FRANCESC XAVIER<br />
124 GRAELLS, JAUME<br />
125 SALA PLUVINET, BENET<br />
126 RAVENTÓS FREIXAS, ORIOL<br />
127 MANRESA FERRETER, JOSEP M.<br />
128 COMPTE SENDRA, FERRAN<br />
129 ROMEU FARRÉ, JORDI<br />
130 OLIVÉ OLLER, CARLES<br />
131 CUSIDÓ RODRÍGUEZ, JOAN<br />
132 GALOFRÉ LLORT, ANNA<br />
133 GASULL CANELA, JOAN<br />
134 MONTALÀ RIBÉ, JORDI<br />
135 GAVALDÀ GOTARRA, MARC<br />
136 RUIZ SOLÉ, MONTSE<br />
137 SANS JOVÉ, ALBERT<br />
138 MAGRINYÀ CARBÓ, ARMAND<br />
139 VALLVERDÚ QUERALT, XAVIER<br />
140 FIGUERES BATET, ALBA<br />
141 JIMÉNEZ PARRA, ASCENSIÓ<br />
142 GAVALDÀ GOTARRA, JOSEP M.<br />
143 VIVES MASCARELL, ALFONS<br />
144 RUBIO TORNÉ, FINA<br />
145 RAL PRATS, ROSER<br />
146 BATALLA JUBANY, JOAN<br />
147 PÀMIES CARBONELL, MONTSERRAT<br />
148 DIXI, ESTEL<br />
149 BATALLA JUBANY, FRANCESC<br />
150 RALUY MAGRINYÀ, GERARD<br />
151 MESTRES MOLET, JUDIT<br />
152 RIUS BESORA, PAQUITA<br />
36<br />
AAEET: la vida de l'entitat<br />
Temps<br />
01:40:53<br />
01:41:29<br />
01:42:10<br />
01:42:10<br />
01:42:17<br />
01:42:17<br />
01:44:32<br />
01:45:52<br />
01:46:11<br />
01:46:18<br />
01:47:20<br />
01:47:20<br />
01:47:20<br />
01:47:25<br />
01:47:36<br />
01:48:33<br />
01:49:32<br />
01:50:06<br />
01:50:16<br />
01:50:29<br />
01:50:29<br />
01:50:33<br />
01:50:33<br />
01:50:33<br />
01:51:11<br />
01:52:11<br />
01:52:20<br />
01:52:26<br />
01:53:57<br />
01:55:13<br />
01:55:33<br />
01:56:47<br />
01:57:15<br />
01:57:35<br />
01:58:17<br />
02:00:06<br />
02:00:06<br />
02:00:06<br />
02:00:06<br />
02:00:30<br />
02:01:00<br />
02:01:15<br />
02:01:22<br />
02:01:55<br />
02:02:19<br />
02:02:47<br />
02:03:15<br />
02:03:27<br />
02:03:35<br />
02:03:38<br />
02:03:50<br />
Modalitat<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CORRENT<br />
CAMINANT<br />
CORRENT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
CAMINANT<br />
Classificació<br />
VETERÀ FEMENÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SUPERVETERÀ FEMENÍ<br />
SÈNIOR FEMENÍ<br />
VETERÀ FEMENÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SUPERVETERÀ MASCULÍ<br />
SUPERVETERÀ MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
SUPERVETERÀ MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
JÚNIOR MASCULÍ<br />
JÚNIOR FEMENÍ<br />
SÈNIOR FEMENÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
JÚNIOR MASCULÍ<br />
SUPERVETERÀ MASCULÍ<br />
SUPERVETERÀ MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
VETERÀ FEMENÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR FEMENÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR FEMENÍ<br />
VETERÀ FEMENÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SUPERVETERÀ MASCULÍ<br />
SUPERVETERÀ FEMENÍ<br />
VETERÀ FEMENÍ<br />
SUPERVETERÀ MASCULÍ<br />
VETERÀ FEMENÍ<br />
SUPERVETERÀ MASCULÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR FEMENÍ<br />
VETERÀ FEMENÍ
AAEET: la vida de l'entitat<br />
Ordre Nom Temps Modalitat<br />
153 GILS SABATER, XAVIER 02:03:55 CAMINANT<br />
154 RODON MALLORQUÍ, PERE JOAN 02:04:14 CAMINANT<br />
155 SALCEDO YEPES, SHEILA 02:04:19 CAMINANT<br />
156 GONZÀLEZ OLIVELLA, SERGI 02:05:57 CAMINANT<br />
157 FREIXAS ROSES, NÚRIA 02:10:08 CAMINANT<br />
158 PONS I BOFILL, JORDI 02:10:08 CAMINANT<br />
159 PALAU CRUXENT, MONTSERRAT 02:10:49 CAMINANT<br />
160 CARTANÀ BOVÉ, DAVID 02:10:49 CAMINANT<br />
161 VERNET GARCIA, CARME 02:10:53 CAMINANT<br />
162 PÉREZ DE TUDELA PINAS, M. TERESA 02:17:39 CAMINANT<br />
163 PÉREZ DE TUDELA PINAS, PEPITA 02:17:39 CAMINANT<br />
164 JOSA ANDREU, ASUMPCIÓ 02:18:44 CAMINANT<br />
165 ARDIL PAGAN, SANTIAGO 02:18:44 CAMINANT<br />
166 LINARES, LLUÏSA 02:18:44 CAMINANT<br />
167 VALDERRAMA GALEOTE, ÀNGEL 02:35:40 CAMINANT<br />
168 VALDERRAMA GALEOTE, MATILDE 02:35:40 CAMINANT<br />
169 PORTERO VALDERRAMA, CRISTIAN 02:35:40 CAMINANT<br />
Nota<br />
1. Memorial Óscar Monsonís<br />
Classificació<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
JÚNIOR FEMENÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
SÈNIOR FEMENÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
VETERÀ FEMENÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR FEMENÍ<br />
VETERÀ FEMENÍ<br />
SÈNIOR FEMENÍ<br />
VETERÀ FEMENÍ<br />
VETERÀ MASCULÍ<br />
VETERÀ FEMENÍ<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
SÈNIOR FEMENÍ<br />
JÚNIOR MASCULÍ<br />
FOTOCOPIES EN COLOR DE GRAN FORMAT<br />
ÍL.^6i E 2 L i E 89 T ^ Ó x977613591 PLOTEJAT, EN BLANC I NEGRE 0 EN COLOR, DE PLÀNOLS<br />
a/e: fredi@fredi-valls.<strong>com</strong><br />
www.fredi-valls.<strong>com</strong><br />
Productes i<br />
serveis per la seva<br />
oficina<br />
IMPRESSIONS EN COLOR DE PÒSTERS ^.,,.,,<br />
AMPLIACIONS I REDUCCIONS DEL 25% AL 1.000% ^ experts<br />
37
Solucions en sèrralleria<br />
f<br />
SERRALLERIA D'ALUMINI •<br />
Finestres<br />
Portes<br />
Divisions d'oficina<br />
Mampares de bany<br />
Persianes mallorquines<br />
Persianes de seguretat<br />
Mosquiteres<br />
Sostres<br />
Cobertes<br />
SERRALLERIA DE FERRO •<br />
Portes enrotllables<br />
Portes corredisses<br />
Portes batents<br />
Portes de ballesta<br />
Automatismes<br />
Reixes<br />
Forja artística<br />
Manteniments<br />
VIDRES •<br />
Vidres amb cambra<br />
Vidres laminats<br />
Vidres decorats<br />
BoNAchi si<br />
SERRAIIERÍA dEI FERRO i I'AIUMÍNÍ<br />
Taller i exposició: Polígon Industrial • d dels Licoristes, 44<br />
Telèfon: 977 614 097 - Fax: 977 601 365 • 43800 VALLS
nostre restaurant li ofereix<br />
celebracions de qualitat<br />
RESMJRANT<br />
ASIAnOU<br />
Des del 1929, família, tradició i bona cuina.<br />
Cita. de Lleida, km 21,5 - Tel. 977 600 427 - Fax 977 613 294 - 43800 Valls