Cultura 20040625 - aaeet.com

a pu nts h istòrics
"Proyecto para la construcción del Campanario
de la Iglesia Parroquial de San Juan Bautista de
la ciudad de Valls. Ano 1886 7/ (i II)
Aquesta segona i darrera
part del document que començàrem
a publicar en
l'anterior número de CUL-
TURA exposa les diverses
propostes que l'autor aporta
per finançar la construcció
d'un campanar per a l'església
arxiprestat de Valls.
D'altra banda s'hi reflecteix
de manera indirecta quina
és la societat dels anys vuitanta
del segle XIX, perquè
ens descriu els costums de
l'època —com ara el cobrament
de les cadires a l'església,
l'expansió dels certàmens
de premis i la vida
cultural en general—, així
com d'altres aspectes relacionats
amb les fires i les
tómboles que es feien a la
població.
També, el nostre autor anònim
hi continua mostrant la
seva il·lusió pel projecte,
que ens descriu, i compara
la imaginària obra que es
duria a terme a Sant Joan
amb el campanar de la Prioral
de Sant Pere, de Reus,
el qual, segons l'autor, s'hauria
de superar. Fa una explícita
referència al general
Comerma per dur a terme el
projecte i l'esmenta com
l'il·lustrat enginyer que podria
realitzar un croquis del
campanar per determinar
com hauria de ser. L'autor
també diu que l'Església
hauria de prendre la iniciativa,
però després també
afirma que, en aquesta
construcció, s'hi hauria
d'implicar tota la població.
Finalitza el document parlant
sobre la importància
que seria per a l'obra que hi
hagués mecenes, gràcies
16
als quals es podria aixecar
el campanar de l'arxiprestal.
La conclusió que podem extreure
de la breu anàlisi que
s'exposa en el document és
que, tot i la voluntat de
l'autor, la iniciativa no es va
dur a terme. És més, no tenim
constància que aquest
projecte arribés a les mans
dels organismes del govern
municipal; ni tan sols sabem
si anà més enllà de la porta
del despatx de l'autor.
Aquest, però, devia veure
joiós que, finalment, l'any
1895 —una dècada després
de la data del seu projecte—
una nova i definitiva iniciativa
era la base per construir
el símbol i emblema
més important de la població
de Valls: el campanar de
Sant Joan, que, amb el seu
estil neogòtic, sobresurt per
damunt de totes les teulades
i és la imatge més reproduïda
de la ciutat.
Dit això, continuem transcrivint
el document.
Hemos dicho lo suficiente
respecto à sillares, piedra
comun y arena. Ahora tocarà
el turno à los ladrillos,
cemento y cal. Y à los jornales.
Esta cuestion de dinero.
iDe donde sacarlo no
pudiendo recargar los impuestos?
Vamos à decirlo.
A nuestro entender los elementos
para reunir dinero
son los siguientes:
Sillas de la Iglesia -Rifas -
Tómbolas - Limosnas recogidas
en la Iglesia - Permisos
de puestos de venta en
las ferias - Emplazamientos
- Certàmenes - Veladas
literarias musicales -
Funciones de teatro - Conciertos
- Lavaderos públicos
- Bàsculas públicas -
Multas - Apremios, Cuestaciones
- Sucesos infaustos
y Subvenciones.
Nos esplicaremos.
Sillas de pago en la Iglesia
La colocacion de sillas de
pago en las Iglesias es de
nueva invención. Todos nos
acordamos de cuando no
existia tal costumbre.
Las sillas no son derecho ni
propiedad de nadie, y unicamente
el que podria alegar
propiedad es el Pueblo,
porque el Pueblo las paga.
Ninguna corporación sea
de la clase y categoria que
sea, puede hacer constar
en su presupuesto como ingresos
el producto de los
asientos de estàs sillas; ya
por no ser concedida su legitimidad,
ya ser por tan
eventuales que cualquier
Ayuntamiento puede suprimirlas,
reemplazàndolas
con bancos como antes.
Y en fin: