Cultura 20040625 - aaeet.com

parleu-me'n
Entrevista a Romà Galimany Solé, regidor de
rAjuntament de Valls, president de la Fundació
i del Consell d'Administració del Pio Hospital
Romà Galimany va néixer a
Valls l'any 1942. Llicenciat
en Farmàcia, no ha exercit
aquesta professió perquè es
va especialitzar en Bioquímica.
És una personalitat
en aquesta ciència, tant en
l'àmbit nacional com en
l'internacional. Actualment a
l'Ajuntament de Valls hi
ocupa els càrrecs de regidor
de Sanitat, Règim Intern,
Governació, Recursos
Humans i Seguretat Ciutadana
i Protecció Civil. És
també president de la Fundació
i del Consell d'Administració
del Pio Hospital.
—Es va llicenciar en Farmàcia
per vocació o per accident?
—Més aviat per accident
perquè després, per vocació,
vaig estudiar Bioquímica.
Vaig començar estudiant
Farmàcia i en l'últim
any de llicenciatura vaig
compaginar aquells estudis
amb pràctiques en el laboratori
de l'Hospital Clínic, de
Barcelona, on vaig aprendre
a fer anàlisis. Aquell any
vaig acabar la llicenciatura
i vaig continuar treballant en
aquell laboratori —m'hi vaig
estar dos anys, gairebé
tres. Després em van oferir
"Em va seduir molt la vida a l'hospital,
el contacte directe amb els malalts, la
relació amb els metges d'un hospital
important, les sessions clíniques que
feia amb ells i l'aprenentatge que tot
plegat comportava."
10
portar el laboratori de la
Unitat de Transplantament
Renal, que feia poc més
d'un any que funcionava i
que dirigia el professor Gil-
Vernet. Vaig acceptar l'oferta
i m'hi vaig estar del 1969
al 1972.
»L'any 1972, quan van obrir
Bellvitge, vaig fer les oposicions
per entrar-hi. Posteriorment,
el 1978, vaig guanyar
una plaça com a cap
clínic del laboratori. El 1983
van obrir l'Hospital de Can
Ruti i em van dir si hi volia
anar per organitzar-hi el laboratori;
hi vaig treballar
fins que l'any 2000 em van
proposar d'anar a l'Hospital
de la Vall d'Hebron per unificar
i organitzar els quatre
laboratoris que hi havia.
—Què li va cridar l'atenció
de la bioquímica?
—En primer lloc, va ser el
treball d'hospital. Jo vaig
anar al laboratori del Clínic
amb la intenció que, quan
acabés la carrera de Farmàcia,
tornaria a Valls a treballar
de farmacèutic. El
que em permetia la bioquímica
era fer anàlisis dins de
la farmàcia. El que em va
seduir molt va ser la vida a
l'hospital, el contacte directe
amb els malalts, la relació
amb els metges d'un
hospital important, les sessions
clíniques que feia
amb ells i l'aprenentatge
que tot plegat comportava.
»Jo crec que vaig entrar en
la bioquímica perquè era una
de les assignatures que més
m'havien agradat de la carrera
de Farmàcia. Anar a un
Joan Canela Gràcia
hospital un parell d'anys amb
la intenció d'aprendre va ser
el que em va acabar de fer
decidir. De fet, sempre que
he treballat en un hospital
públic, ho he fet en un laboratori.
Això també permet
participar en sessions clíniques
i tenir contacte amb
tots els metges de l'hospital.
Hi ha una comunicació continuada
entre les diferents
especialitats.
—Quin paper ha tingut en el
món de la bioquímica?
—Vaig ser fundador, vicepresident
i president de la
Sociedad Espanola de Bioquímica
Clínica y Patologia
Molecular. Vaig fundar-ne el
Comitè Científic, del qual
també vaig ser president.
D'altra banda he estat en diversos
comitès i en equips
de treball de diverses societats
de bioquímica —concretament
de la francesa, la
italiana i l'anglesa—, i en
els comitès científics de
congressos internacionals.
A més, m'han convidat a fer
conferències al Japó, als
EUA, a França, a Alemanya,
a Mèxic, a Egipte, etc.
—Ha estat reconegut per la
seva tasca?
—He rebut alguns premis.
D'altra banda hi ha un congrés
americà que es fa
cada any, organitzat per la
Societat Americana de Química
Clínica i reservat a especialistes
americans, en el
qual conviden, com a reconeixement
pel seu treball,
gent d'altres països; m'hi
han convidat tres vegades
per presentar-hi diversos tre-