Cultura 20050901 - aaeet.com

AAEET - Valls, setembre del 2005 Núm. 662
Els antics molins hidràulics de Valls (II)
Entrevista a Josefina Ferré Cunillera, directora del CEIP Escola Enxaneta

t»Xttttfttfc.t
í'r^ ?" f c? -•- ;T) .-•
^staumnü
Cas(u
FÈLIX
Calçotades tot l'any
Tel. 977 601 350
Fax 977 600 014
• * .
J
V
HOTEL
Ctra. de Tarragona, km 17 • Tel. 977 609 090 - Fax 977 605 007 «VALLS

Segona època - Any LXXVI-
Número 662- Valls, setembre
del 2005
Edita: Associació d'Alumnes
i Exalumnes de l'Escola del
Treball de Valls (muralla de
Sant Antoni, 35, baixos)
Director: Andreu Garcia Jané,
president de I'AAEET
Cap de redacció: Francesc
Murillo Galimany
Assessorament lingüístic:
Joan-Josep IVliracle Amat
Equip assessor: Pere Altés
Serra, David Vallverdú Queralt
i Jordi de Bofarull
Dipòsit legal: T-2192-1985
Producció i muntatge: Associació
d'Alumnes i Exalumnes
de l'Escola del Treball,
de Valls
Tel, 977 613 443
culturaMEET® tiotmail.com
Imprimeix: Formes Gràfiques
Valls, SA
Membre de l'Associació Catalana
de Premsa Comarca!
Editada amb la col·laboració
de la Diputació de Tarragona i
del Consell Comarcal de l'Alt
Camp
I Premi Tasls-Torrent (1981)
III Premi Ventura Gassol
(1995)
X Premi Ventura Gassol
(2002)
L'AAEET no es responsabilitza
dels articles que els col·laboradors
publiquen a CULTURA.
Portada
Com cada any, una
vegada més, els dies 2
i 3 d'agost Valls va
celebrar la Firagost. A
la portada hi veiem un
muntatge realitzat
amb diverses
fotografies de l'edició
d'enguany. Hi trobem
imatges de la Cursa de
Portadors de Saques
d'Avellanes, la Fira
d'Oficis, l'actuació de
les colles castelleres,
etc. (Foto: Marc Lladó
/ El Vallenc;
SUMARI
1Q_
gL·ïfflaa.
Els antics molins hidràulics de Valls
Francesc Murillo
Entrevista: Josefina Ferré Cunillera
Joan Canela
Efemèrides comentades
Pere Altés
Anem a Montserrat
Joan Roig (l'Avi)
Cabal ecològic
Anselm Cnisells
^_^_ Masia de Mon Repòs
Lluís Cebriàn i Josep M. Badia
26-^ La cultura
Josep M. Ferré
27_^ Ressenyes culturals
Josep Manel Albiol, Júlia Recasens i Joan de Valls
30__ Notícies al vol
Jordi
32^^ AAEET: la vida de l'entitat
Secció de Bàsquet, Secció de Fotografia i Secció de Filatèlia, Numismàtica
i Col·leccionisme
El 18 de juny la Secció de Bàsquet de I'AAEET va celebrar el sopar de cloenda de temporada.
(Foto: Secció de Bàsquet)

í

La segona referència documental
correspon a la donació
del lloc de Rocabruna
(l'actual Picamoixons) feta
el16 de novembre de 1171
per l'arquebisbe Guillem de
Torroja i el rei Alfons I, a favor
del cavaller Pere de Vilagrassa
i a la seva muller,
perquè hi construís una fortificació
i el repoblés. En
l'esmentada carta de donació
s'hi citen dos molins que
estaven situats a prop del
riu Francolí.'
Si bé, com acabem de mostrar,
en la segona meitat del
segle xii trobem notícies de
l'existència de rholins en
les terres del futur terme de
Valls properes al Francolí,
ens haurem d'esperar fins a
les darreres dècades del segle
XIII per trobar-ne en altres
indrets del terme. Això no
vol dir forçosament que no
se'n construïssin al llarg
dels més de cent anys que
separen les referències documentals
d'aquests molins,
sinó que probablement
hi havia altres molins que
es començaren a bastir a
partir de finals del segle xii
i sobretot durant el segle, següent,
tot i que la manca de
documentació no ens permet
assegurar-ho.
El següent molí del qual tenim
notícies és el de n'Arbós,
que l'any 1283 ja existia
a la partida d'Espinavessa."
A partir de les primeres
dècades del segle xiv i al
llarg del segle xv, les referències
documentals de
molins i de les seves rescloses,
recs i basses es fan
més freqüents, fins al punt
que hom pot seguir la continuïtat
d'alguns fins pràcticament
el dia d'avui. Tot seguit
dono la relació dels
molins hidràulics que hi havia
a Valls en els segles xiv
i XV, encara que és possible
que n'hi hagués algun més.^
Així, a la dreta del torrent
del Catllar, aigües avall, s'hi
trobava el molí de Guillem
de Valls, documentat en els
primers anys del segle xiv,
que poc després passà a
mans dels Llobets. Més endavant,
al llarg del segle xiv
i fins la segona meitat d'aquella
centúria, s'hi aixecava
el molí de na Luçana. El
darrer molí que hi havia a
prop del torrent del Catllar
era el d'en Lleida, documentat
en el segle xiv.
Pel que fa al torrent de la
Xamora, com a mínim des
dels primers anys del segle
XIV existien dos molins a tocar
el pont i la Font de Farigola,
a l'antic camí de Montblanc,
els quals foren dels
Farigola, dels Çacelada i dels
Voltor al llarg d'aquell segle.
A poca distància d'aquests,
a la Font d'en Bosc, hi havia
el molí de l'Ardiaca, més endavant
anomenat d'en Castellgalí,
del qual també se'n
tenen notícies des de començaments
del segle xiv.
Aigües avall, a prop del pont
d'en Cabrer, en la segona
meitat del segle xiv hi havia
un molí que posseïa Guillem
Alamany. A pocs metres
d'aquest indret, però a
l'altra riba de torrent, a la
reportatge
•í.-Ç.'^LUS. Lo Ponl de Goy.'ll
A partir de les primeres dècades del
segle xiv i al llarg del segle xv, les refe­
rències documentals de molins es fan
més freqüents, fins al punt que hom
pot seguir la continuïtat d'alguns fins
pràcticament el dia d'avui.
costa del Portal Nou, com a
mínim des de la segona
meitat del segle xv s'hi trobava
el molí de n'Escofet.
Seguint la riba esquerra del
torrent arribem al paratge
conegut amb el nom dels
Molins. El primer molí que
trobem en aquest indret era
el dels Masdovelles, del
qual es tenen notícies documentals
des de mitjan segle
XIV, i que més endavant fou
dels Sagí. El molí següent,
situat a pocs metres de l'anterior,
era propietat dels
Corbella a finals del segle
XIV. El darrer dels molins
d'aquest paratge s'aixecava
a la riba dreta del torrent.
Es tractava d'un molí
que com a mínim existia
des de finals del segle xv, i
que en aquella època pertanyia
a la família Nadal.
Una vegada units els dos
torrents que emmarcaven el
nucli urbà vallenc, seguint
el curs del torrent del Puig
hi havia més molins. Sembla
que a la riba esquerra
s'hi aixecava el molí Gatell,
que en el segle xiv fou propietat
dels Benet. A l'altra
riba en els segles xiv i xv hi
havia el molí fariner de
n'Adrover; el molí d'en Bas;
el molí de n'Arbós esmentat
abans, i, ja força a prop
del Francolí, el molí del Cabíscol.
Finalment, a la partida
dels Fontanals —i, per
En aquesta fotografia hi veiem l'aspecte que mostrava el molí de Claudi o del Pont
de Goi en els primers anys del segle XX, quan encara es conservava sencer. En el
darrer pis s'hi reconeixen perfectament les típiques finestres d'un molí paperer, mentre
que a la dreta de la imatge hi veiem una rampa que permetia accedir al primer pis i
a la bassa del molí. A l'esquerra hi tenim el Pont de Goi. (Foto: Rozada/AMV)

tant, també a poca distància
del Francolí, però a l'esquerra
del torrent del Puig—,
a començaments del segle
XIV s'aixecava el molí draper
de Pontils, mentre que en
les terres de la Granja de
Doldellops, aigües amunt del
riu Francolí, hi havia un molí
des'de finals del segle xii.
La majoria dels molins me-
(p fïl n h ? nn r») /7\
reportatge
El rec de na Gombaldona, abans d'arribar a l'Hort de
la Bandereta, a la riba esquerra del torrent del Catllar,
aigües avall. La resclosa d'aquest rec, d'origen medie­
val, es troba uns metres més enllà del parc del Mas Mi­
quel. Tot i que aquest rec només portava aigua a terres
de regadiu, aquesta imatge ens permet fer-nos una idea
de l'aspecte que tenien els recs dels molins quan no es­
taven minats. (Foto: Francesc Murillo)
dievals que hem anotat
continuà en ús al llarg de
l'època moderna, tot i que
alguns, pocs, van desaparèixer
o foren transformats
en adoberies. D'aquest darrer
cas n'és un exemple el
molí que hi havia a tocar el
pont d'en Cabrer, que fou
convertit en adoberia en la
segona meitat del segle xvi.^
Amb tot, segons el cadastre
del 1790, aquell any a
Valls només hi havia sis
molins fariners que treballessin/
Això no vol dir que
tots els altres molins haguessin
desaparegut, sinó
que per una raó o altra alguns
es devien trobar aturats,
ja que com veurem seguidament
al llarg del segle
següent trobarem més molins
d'origen medieval a ple
rendiment. També cal dir
que en els segles xviii i xix es
construïren alguns molins
nous, tots ells a prop del
Francolí. Així, sembla que
probablement el molí del
Pont de Goi data del segle
xvMi, mentre que el molí Nou
va ser edificat el 1814, i el
molí del Riu ho fou al seu
torn en algun moment del
segle xix.
Durant la primera meitat del
segle xix, continuaren mantenint-se
en funcionament
la majoria dels antics molins
hidràulics vallencs. Així,
per exemple, trobem que
l'any 1834 existien cinc molins
de farina en els torrents
del voltant de la vila, cinc
més a la riba del Francolí i
un molí batà.^
Segons la matrícula industrial
del 1880-1881, en aquelles
dates encara estava en
ús un total de vuit molins
fariners: el de Francesc Trullas
i Cia., domiciliat al carrer
de la Peixateria número
2, era de dues moles i funcionava
més de sis mesos
l'any; el de Joan Bella i la
vídua de Josep Bella, domiciliats
al carrer de la Carnisseria,
43, i que devia ser el
molí d'en Bella, comptava
amb dues moles, classificava
les farines i funcionava
tot l'any. També eren de les
mateixes característiques
que aquest darrer els molins
de Magí Ribé Reig, el
molí del Mig, que era d'una
mola; el de Salvador Banús,
el molí del Riu, de tres
moles, i el de Lluís Català
Rius, el molí de la Granja,
d'una sola mola.
Finalment, hi havia tres molins,
tots d'una sola mola,
que funcionaven tot l'any,
però que no classificaven
les farines: el de Josep Solé
Batet, el molí de Mora; el de
Martí Cosidó Homs, domiciliat
al carrer del Carme, 4,
i que corresponia al molí de
la Font d'en Bosch; i el de
Josep Tomàs i Cia., domiciliat
al carrer d'en Bosch,
Al cap d'uns anys, el 1893,
Adossats al costat de l'antic molí d'en Bella, en direcció
a la carretera de Tarragona, hi trobem el conjunt d'edificis
industrials que recull aquesta fotografia. Aquests
edificis ruïnosos corresponen a l'ampliació, que es féu al
molí a les darreries del segle XIX, quan el transformaren
en una fàbrica de farina. (Foto: Francesc Murillo)

segons la matrícula industrial
el nombre total de molins
hidràulics vallencs
s'havia reduït a cinc. I d'aquests,
com tot seguit veurem,
n'hi havia dos que no
funcionaven. Els molins que
apareixen en l'esmentat document
són els següents: el
de Martí Cusidó Homs, que
era el molí de la Font d'en
Bosch, i que hi figura com
a "fàbrica de harinas con
motor de agua de represa,
funcionando 6 meses del
aho, con dos piedras"; el de
Gabriel Bella, el molí d'en
Bella, que també el trobem
com a fàbrica de farines
amb tres moles, que funcionava
tot l'any; el d'Antoni
Retato, el molí del Mig, que
tenia les mateixes característiques
que l'anterior però
que estava donat de baixa
i no funcionava; el de Josep
Solé Batet, el molí de Mora,
que hi apareix com a molí
fariner amb dues moles que
no estava en funcionament,
i, finalment, el de Lluís Català
Rius, el molí de la
Granja, que també consta
com a molí fariner amb tres
moles, però que a diferència
de l'anterior treballava
tot l'any.'»
Malgrat que en els primers
anys del segle xx els molins
fariners hidràulics vallencs
encara s'esforçaven per
continuar en ús, la seva impossibilitat
per competir
amb les farineres modernes,
mogudes per la força
dels motors elèctrics, va
acabar fent-los desaparèixer
en aquelles dècades.
Aquest fet es pot constatar
perfectament en la matrícula
industrial del 1926, en
què només trobem un molí
fariner hidràulic, amb una
sola mola que funcionava
tot l'any. Es tractava del
molí Nou, propietat d'Àngel
Solé Corts, que a més de
comptar amb la força de les
aigües del Francolí, disposava
d'un motor elèctric. De
la resta de molins d'origen
medieval només hi apareix
el molí d'en Bella, propietat
dels germans Panadès, i que
es trobava reconvertit en
una fàbrica de farines moguda
per la força de l'electricitat."
Els molins del torrent del
Catllar
El molí d'en Llobets
El primer molí del torrent
del Catllar captava l'aigua a
la resclosa que es conserva
a l'esmentat torrent, entre
el camí d'Alió i el pont
del ferrocarril. Aquesta resclosa,
que encara es manté
en ús, i que als seus
peus té les restes d'una resclosa
més antiga que podria
correspondre a les restes
de la que existia en
època medieval, subministra
aigua a dos recs, un a
cada costat de torrent: el
del costat esquerre, aigües
avall, és el rec de les Cavalleries,
mentre que el de la
dreta és el rec de la Vila.
El rec de la Vila portava
l'aigua a la bassa del molí
d'en Llobets, i també es coneixia
amb els noms de rec
d'en Guillem de Valls, d'en
Berenguer de Llobets, de
Santa Anna, de l'abeurador
de Santa Anna o del Castell.
El rec arrencava de la
resclosa i es convertia en
una mina que seguia en
paral·lel el torrent, fins arribar
a l'alçada del camp de
futbol del Vilar, on es desviava
i travessava l'espai
que ara ocupa aquest camp
per continuar en direcció al
passeig de l'Estació i pel
costat d'on abans s'aixecava
la Torratxa. Quan arribava
a l'actual carrer dels
Germans de Sant Gabriel, el
seguia fins entrar dins de la
vila medieval i arribar a la
plaça dels Alls, on subministrava
l'aigua a un abeurador.
Aquest rec, a més de regar
les hortes que existien al
llarg del seu recorregut, tant
dins com fora del nucli urbà
medieval vallenc, omplia la
J^ïï^JEl/ï^
òsL·lreportatge
Una imatge de l'interior de la mina del rec del moli d'en
Berenguer de Llobets, al pas pel subsòl del camp de futbol
del Vilar. Malgrat que ja fa anys que aquest rec va
deixar de funcionar i que el creixement urbanístic que
ha experimentat Valls des dels anys seixanta del segle
XX ha provocat la desaparició de molts dels seus trams,
avui encara se'n conserven alguns de tan interessants
com aquest. (Foto: Secció d'Espeleologia de l'AAEET)
bassa d'un molí fariner que
es trobava situat a extramurs,
en algun punt de l'illa
de cases del carrer dels
Germans de Sant Gabriel
emmarcada per la Muralla
del Castell i el carrer de
Santa Teresa. Les afrontacions
del molí que apareixen
en documents del segle
XVI ens el situen en aquest
indret: entre els recs de la
Vila i del Carme (que es troba
per sota del carrer del
Vapor de Maó) i limitant
amb el vall del Castell.
Al llarg de la seva història,
la propietat d'aquest molí va
canviar de mans diverses
vegades; així, a començaments
del segle xiv (i probablement
a les darreries del
segle anterior) va pertànyer
a Guillem de Valls fins als
primers anys de la dècada
dels vint d'aquell segle. En
aquell moment el molí va
passar dels Valls als Llobets,
una família de cavallers que
el tingué en propietat durant
la resta del segle xiv-1 part
del XV.
Posteriorment va passar a
les mans d'altres famílies,
fins que el 27 d'abril del
1534 els procuradors del reguiu
del Castell compraren
el molí i la seva bassa als
seus propietaris, Pere Guim,
Arnau Ballester i Caterina, la
seva dona. D'aquesta manera,
l'antic molí es va convertir
en una propietat del
reguiu del Castell, que ja no
se'n despendria.'^ Avui, de
l'antic molí dels Llobets no

en queda res, ja que a ja
zona on devia trobar-se s'hi
van construir edificis al llarg
dels segles xviii i xix, molts
dels quals han estat substituïts
recentment per edificis
de nova planta, fet que ha
impedit la conservació de
les possibles restes del molí.
El molí de na Luçana
Seguint la riba dreta del torrent
del Catllar, hi havia el
molí de na Luçana, situat
en algun punt de l'actual
muralla de Sant Francesc.
Aquest molí ja existia l'any
1319, quan era propietat
d'en Guillem de Luçà i probablement
rebia l'aigua del
mateix rec d'en Guillem de
Valls, ja que es conserva
una ordinació municipal
d'aquell any que prohibia
ais vilatans rentar els ventres
del bestiar mort a l'abeurador
d'en Guillem de Valls
(es devia tractar de l'abeurador
de Santa Anna) i del
mencionat abeurador fins al
molí d'en Guillem de Luçà,
és a dir, en un rec que devia
comunicar l'abeurador
amb el molí.'^
Posteriorment, a mitjan segle
XIV trobem que el portal
del Mur Vell (la primera muralla
de la vila, construïda a
mitjan segle xiii) aixecat al
carrer de Sant Antoni, aproximadament
a l'alçada del
carrer del Mercat, es coneixia
amb el nom de portal
del Molí de na Luçana.
Aquest molí es va mantenir
en funcionament fins l'any
1374, en què fou enderrocat
durant les obres de construcció
de la muralla de la
segona meitat d'aquell segle,
perquè es trobava situat
en algun punt del traçat
de la fortificació."
El molí d'en Lleida
Des de l'any 1321 tenim
constància de l'existència
d'un molí en algun punt proper'al
torrent del Catllar,
més enllà de l'indret on
s'aixeca l'antic convent del
Carme, ja que en les afrontacions
de les terres on es
construí l'esmentat convent
hi trobem, entre altres, el
rec del molí d'en Bernat Taylada
(que molt probablement
era el rec que a partir
reportatge
del 1321 passà a anomenar-se
rec del Carme).'^ Si
bé es possible que es tracti
' d'un altre molí, és força probable
que el molí d'en Taylada
sigui el mateix que durant
la segona meitat del
segle xiv es va conèixer amb
el nom de molí d'en Lleida.
La.primera notícia que tenim
de l'existència del molí
d'en Lleida correspon a les
afrontacions d'un hort que
hi havia l'any 1360 a la partida
de la Font d'en Vila, el
qual limitava amb el rec
d'aquest molí. L'esmentada
font devia trobar-se a tocar
el torrent del Catllar, a la
seva riba dreta, ja que algunes
terres que estaven situades
en aquest paratge limitaven
amb el torrent i el
.rec del Carme.'^ Probablement
es trobava situada en
algun punt proper al torrent
als peus de la zona on ara
hi ha l'edifici de la Coope-rativa
Agrícola i el de l'antic
convent del Carme.
Se'ns fa molt difícil poder
situar el molí^ d'en Lleida
amb seguretat, ja que la informació
que es conserva
no ens permet precisar-ho.
Amb tot, és força probable
que el rec del Carme i el rec
d'aquest molí fossin el mateix,
i que l'edifici del molí
es trobés situat més enllà
del convent del Carme, a la
zona de les Parellades o bé
en algun indret proper a la
zona del Portal Nou. No devia
ser gaire lluny de la muralla
de la segona meitat del
segle xiv, perquè a finals
d'octubre del 1375, quan
s'estava treballant amb el
tram de muralla de la plaça
del Portal Nou, es va obrir
un rec des de la bassa del
molí d'en Lleida fins al peu
de l'obra, per subministrar
l'aigua necessària per als
treballs de construcció de la
fortificació.^''
Pel que fa als propietaris
del mojí, fou de la família
Lleida fins als primers anys
del segle xv, ja que el1415
eí trobem en mans d'Arnau
Domènech. La darrera notícia
que en tenim correspon
a l'any 1439, quan encara es
coneixia amb el nom de
molí d'en Lleida tot i ser
propietat dels Domènech.'^
A partir d'aquell moment en
perdem el rastre.
Notes
1. Rius (1994: 78-79 i 87).
2. Lisa.Casabayó, E.; Papell
i Tardiu, J.: "Granja de Doldellops".
A Catalunya Romànica,
Vol. XXI, GEC, Barcelona,
1995, pàg.; 564.
Rius (1992: 27).
3. Puigjaner (1881, 2a ed.
1981: 21, 22 i 379) i Rius
(1994: 78-79).'
4. Pihas (1967: 108).
5. AMVa, AMVb, AHCVa i
AHCV/b.
6. AMVa.
7. Ibarra (1991: 222 i 228).
8. ECO (1949: 8-9).
9. AMVc.
10. AMVof.
11. AMVe.
12. AMVa.
13. Papell (1995:57).
14. Amat & Murillo.
15. AHAT.
16. AMVa.
Una altra fotografia de la mina del rec d'en Llobets o
de la Vila. En aquest cas, l'espeleòleg de l'AAEET que
surt a la imatge ens permet fer-nos una idea de les dimensions
d'aquest conducte subterrani. (Foto: Secció
d'Espeleologia de l'AAEET)

(CfflL·iM^
reportatge
La resclosa del rec del Carme, tal com es conserva avui en dia. Aquesta construcció d'origen medieval, tot i que
malmesa, encara es manté en ús i subministra aigua al rec del Carme. La trobem al torrent del Catllar (és la segona
resclosa després de la del rec d'en Berenguer de Llobets i de les Cavalleries), si fa no fa en el punt on han de
construir el pont que comuniqui la zona del Nou Vilar amb el vial que ha d'enllaçar amb la carretera de Barcelona.
No cal dir que, quan arribi el moment d'aixecar aquest pont, caldria anar en compte de no fer-la desaparèixer.
(Foto: Francesc Murillo)
17. Amat & Murillo.
18. AMVa.
Bibliografia
AMAT SANS, E. & MURILLO GALI-
MANY, F. "La construcció de
les muralles de Valls, finals
del segle XIV". [Pendent de
publicació]
ECO (1949).'Valls en las enciclopedias".
Cultura [Valls],
n. 51.
IBARRA OLLÉ, R (1991). Valls
a la segona meitat del segle
XVIII segons el Reial Cadastre.
Valls: lEV.
LISA CASABAYÓ, E. & PARELL
TARDIU, J. (1995). "Granja de
Doldellops". A Catalunya Ro­
mànica, Vol. XXI. Barcelona:
Gran Enciclopèdia Catalana.
PAPELL TARDIU, J. (1995). "Les
ordinacions municipals de
Valls. Segles XIII i XIV". Historia
et documenta [Valls],
n.°2.
PiNAS MERCADÉ, J. (1967).
"Bosqueigs històrics sobre
l'agricultura vallenca". A
Monografies vallenques.
Valls: Estudis Vallencs.
PUIGJANER GUAL, F (1881, 2a
ed. 1981). Historia de la Villa
de Valls. Valls: lEV.
RIUS JOVÉ, J. (1992). "Transcripció
i notes d'un plet pel
domini de la Granja de Doldellops
(1395)". Quaderns
de W/an/u [Valls], n. 21.
RIUS JOVÉ, J. (1994). "Els
molins hidràulics: una innovació
tecnològica com a
eina de treball i de dominació
feudal". Quaderns de Vilanlu
[Valls], n. 26.
Arxius
AHAT (Arxiu Històric de l'Arquebisbat
de Tarragona).
Fons notarial. Llibre de notes
de Sant Joan de Valls, del
22 de desembre al 19 de febrer
del 1320. Caixa 2, n.
14.
AHCVa (Arxiu Històric Comarcal
de Valls). Fons Municipal
de Valls. Llibre d'estimes
de 1397-1402. S. T.
2.3.9.
AHCVt». Fons Municipal de
Valls. Llibre de les estimes
dels terratinents 1402. S. T.
2.3.10.
AMVa (Arxiu Municipal de
Valls). Fons Moragas, n.
reg. 7157.609.
AMVb. Fons Moragas, n. reg.
7177.718. MORAGAS RODÉS, F.
(1921). "Notes histórico agrícoles
de Valls" [Inèdit].
AMVc (Arxiu Municipal de
Valls), Padró de la matrícula
industrial, 1880-1881,
fons municipal de Valls.
AMVd, Padró industrial, 1893,
fons municipal de Valls.
AMVe, Padró de la matrícula
industrial, 1926, fons municipal
de Valls H

parleu-me'n
Entrevista a Josefina Ferré Cunillera, directora
del CEiP Escola Enxaneta
Nascuda a Figuerola el
1949 però resident a Valls
des de fa 28 anys, aquesta
vallenca d'adopció en fa
més de vint que és directora
de l'Escola Enxaneta, tot
i que li agrada més que l'anomenin
coordinadora, basant-se
en els principis democràtics
que sempre tia
defensat l'escola i que les
accions que duen a terme
els mestres es fan per consens.
Diplomada en Magisteri,
des de sempre va tenir
vocació de mestra i desenvolupa
aquesta feina amb
devoció, donant classes de
matemàtiques als alumnes
de les aules de segon curs
d'aquest centre educatiu.
—Expliqui'm el llarg camí
que s'ha seguit per arribar
fins al punt on es troba actualment
l'Escola Enxaneta.
—^A finals del franquisme hi
havia un grup de pares i
mestres que no estaven
convençuts de com funcionaven
les escoles de l'època
i decidiren crear l'Enxaneta,
el 1968. Amb l'arri­
bada de la transició, les escoles
que es basaren en
aquest model van ser reconegudes
per la Generalitat,
perquè era una escola que
volia ser com les de la Segona
República, activa i
amb la llengua catalana
com a vehicular. La Generalitat
reconegué aquesta
feina i el conjunt d'escoles
actives —així ens anomenàvem—,
una vuitantena
a Catalunya, passaren a
ser públiques.
«Nosaltres vam entrar en la
xarxa pública el 1985. Integrar-se
volia dir que la Generalitat
comprava els edificis,
perquè era un patrimoni
privat que passava a
l'escola pública. Pel fet
d'estar en un edifici municipal,
la Generalitat no comprà
l'edifici, sinó que l'Ajuntament
el cedí gratuïtament
a l'ens autonòmic. Els mestres
no van demanar cap
mena d'indemnització i passaren
a ser interins. En
aquell moment l'edifici ja tenia
moltes mancances i
com que no s'havia rebut
"A finals del franquisme hi havia un grup de pares i mes­
tres que no estaven convençuts de com funcionaven les
escoles de l'època i decidiren crear l'Enxaneta, el 1968.
Amb l'arribada de la transició, les escoles que es basa­
ren en aquest model van ser reconegudes per la Generali­
tat, perquè era una escola que volia ser com les de la Se­
gona República, activa i amb la llengua catalana com a
vehicular. "-=="^
lO
Joan Canela Gràcia
res en entrar a la xarxa pública,
no es tenia diners per
fer millores. El primer que
vam fer va ser presentar les
nostres mancances a la Generalitat,
una reivindicació
que s'ha eternitzat. Fa temps
que demanem que l'escola
s'arregli, però els canvis de
govern no ho van facilitar, i
s'estava en condicions inhumanes
en aquell edifici.
Quan l'Ajuntament de Valls,
el Consell Escolar i l'Escola
Enxaneta vam dir prou, el
mateix govern ens donava
raó.
»Va haver-hi un moment
que Ensenyament ens va
dir que es faria una escola
nova, però llavors no hi havia
terrenys disponibles a
prop i es feren arranjaments
puntuals. Finalment, passàrem
a reivindicar la rehabilitació
de l'edifici més que
fer una nova escola. Des de
l'arribada del nou govern
s'han accelerat els passos.
Nosaltres entenem que rehabilitar
un edifici és més
car que fer-lo de nou, i que
la Generalitat té moltes
prioritats. El que hem proposat
és que la Generalitat
pagui el cost que seria el de
fer una escola nova i l'Ajuntament
hi posi la diferència,
el que costai-ia de més rehabilitar-la.
Últimament
s'han buscat ajudes de la
Diputació, de patrimoni, per
cobrir els costos de la reformes.
En teoria, ara al setembre
l'empresa hauria de
començar les tasques de
rehabilitació al convent del
Carme, i s'allargaran disset
mesos, segons el contracte
establert.

—Quines seran les reformes
més remarcables al
convent del Carme?
—És una rehabilitació integral.
Es respecta el pati i els
porxos. La resta es reformarà
per fer un centre que
reuneixi les condicions indispensables
per a l'ensenyament.
Probablement es
canviarà l'entrada al pati
dels porxos i allà no s'hi faran
activitats esportives,
sinó que tindrà funcions similars
a les que fa l'edifici
de Sant Roc.
—Estan satisfets amb el
seu trasllat momentani a
l'edifici de la plaça del Quarter?
—Els arquitectes que han
dut a terme les adequacions
ja ens han dit que això no
estava ruïnós, l'únic problema
era la deixadesa de certs
llocs. Hem hagut de tornar
a donar d'alta la llum,
l'aigua, arreglar els sostres...
S'ha adequat l'ala
oest de l'edifici i s'ha deixat
molt bé. Estem contents de
com ha quedat. Hi ha un
petit problema que esperem
resoldre aviat: el terra del
pati crema molt, només que
es posés una petita capa de
ciment s'arreglaria, però
l'Administració ens ha dit
que esperem un temps. De
moment, hi ha hagut força
cremades de genolls. El sòl
està massa deteriorat.
»La gran mancança és que
no tenim gimnàs ni vestidors
on els nens es puguin
dutxar. Estem fent gestions
per solucionar-ho. A vegades
se'ns ha criticat per estar
fent exigències contínuament
a l'Administració i per
semblar que demanem més.
que els altres, però també
és veritat que la nostra entrada
a la xarxa pública no
va costar ni un duro a la
Generalitat i que tenen un
deute moral amb nosaltres.
—Considera que l'Escola
Enxaneta és encara un mo­
del d'ensenyament a Valls?
—Jo diria que encara es
manté l'esperit dels primers
anys, intentem mantenir la
cohesió de pares i mestres.
No vull desprestigiar les altres
escoles, ni molt menys,
en aquest moment no són
tan diferents de la nostra
com anys abans. Quan
vam començar era criticada
la manera de treballar, fer
que la llengua catalana fos
la vehicular, anar de colònies...
Ara, sortosament,
tots aquests objectius que
tenia l'Escola Enxaneta són
els que ara són naturals en
totes les escoles de la ciutat.
El que hem tingut sempre
clar és que allò que volem
és l'educació integral
dels alumnes, amb la participació
de pares i mestres;
nosaltres sols no podem.
»Ara tenim un nou canvi, la
integració de gent nouvinguda
també és important.
Estem treballant en plans
d'entorn, és a dir, que els
alumnes immigrants puguin
participar en totes les activitats
extraescolars que du
a terme I'APA. Tenim experiències
d'alumnes i famílies
seves que estan molt
contentes amb l'escola. No
ens fa por que vingui alumnat
immigrat, però és bàsic
tenir suport. Hem d'espavilar-nos
a buscar traductors
si és convenient per poder
parlar amb aquestes famílies.
Amb aquests nens també
es fa una atenció individualitzada
per facilitar-los la
immersió en la llengua. Vénen
alumnes de Magisteri a
fer pràctiques a l'escola i
una de les tasques que els
fem fer és aquesta.
—Per què va decidir fer de
mestra?
—Des de petita no he dubtat
mai que volia ser mestra,
potser és que vaig tenir
una mestra al poble que em
va influir, en aquest aspecte.
Jo he conegut tots els
models de mestre; per mi.
I p
m\ím,ih
p a r I e u - m e' n
la figura del mestre sempre Josefina Ferré Cunillera
ha estat important. M'agrada
la feina i hi dedico mol- (Foto: Joan Canela)
tes hores, i no em fa res dedicar-hi
temps. Aquest
agost me'n volia oblidar un
mes, però no vaig poder, és
una cosa que es du a dins.
Fins i tot a casa hi dono
moltes voltes, a les coses
de l'escola. Tinc la sort que
en l'ambient familiar se'm
dóna suport i el meu marit,
que també és professor,
"La rehabilitació del convent del Car­
me és integral. Es respecta el pati i els
porxos. La resta es reformarà per fer
un centre que reuneixi les condicions
indispensables per o l'ensenyament.
Probablement es canviarà l'entrada al
pati dels porxos i allà no s'hi faran ac­
tivitats esportives, sinó que tindrà fun­
cions similars a les que fa l'edifici de
Sant Roc."-
11

12
AUTOMATITZACIÓ D'OFICINES
ABAT LLORT, 4 • 43800 VALLS
Tel. 977 603 074 - 977 605 803 - Fax: 977 606 154
a/e: aymerich@minorisa.es
PEIXATERIA I PESCA SALADA
VIDAL
Peixateria, 15
Tel. 977 600 951
C'i^l·i
DOMÈNECH
ABILLAMENTS & MODA
Carrer de la Cort, 27. Tel 977 600 852. VALLS
'- '•'v'--'
Gabinet üssessor
ütt Camp
I ASSESSORIA I GESTIÓ A L'EMPRESA, FISCAL,
/ COMPTABLE, U^ORAL, ASSEGURANCES
i^f^m^^m Clavé, 14, 1r3a
fèLJÇl®9 393 i fax 977 609 298
€3800 VALLS (Alt Camp)
wWw.gabassac. com
TQTf9C
2 Avda. de Catalunya, 31
• Tel. 977 216 917 .
• 43002- TARRAGONA
^ COSIP
EMPRESA DE SERVEIS L·À
SERVEIS TÈCNICS DE NETEJA
VALLS
Tel. 977 609 300
Fax 977 613 429
a/é: central@cosip.com
web: www.cosip.com
e
^ 5olé «
Viu la dinàmica
de l'esport
C/ del Tren, 8
Tel. 977 613 828
43800-VALLS
E^^i
mil
1 390/ER/03;01 M
C/DE L'ABAT LLORT22
43 8 00 VALLS
TEL. 977 600 456
FAX. 977 600 454
pintures_sole@terra.es

m'ajuda en certs aspectes.
—Són molt diferents els
nens d'avui dels de fa deu
anys?
—Jo diria que sí. Han canviat
els nens perquè ha canviat
tot, amb l'arribada de
les noves tecnologies. Hi ha
aspectes positius; per exemple,
hi ha nanos que des de
molt petits ja aprenen a llegir
i a escriure. L'entorn on
neixen és diferent, és més
estimulant. Hi ha aspectes
negatius com, per exemple,
que ho tenen tot, fins i tot
es poden qüestionar la figura
del mestre des de molt
petits. Si des de casa fan
cas totalment del que diu el
nen i el que diu el mestre no
té suport, hi ha problemes.
"Potser abans els pares
creien més en els mestres.
Hi ha molts pares que donen
massa suport als nens.
Penso que les coses s'han
cooraumva a«iii(o«ii i
ltC

Efemèrides
comenfades
Feina feta pel trompador. Palanca
arrossejgada per una revínguda del riu.
Santa Úrsula, patrona de Valls. Ordi re­
quisat i després pagat. Assistència per
homenatjar Ferran VII. Una esquadra
dels Mossos.
IJ-
D Gaulimp, jueu de Montblanc,
havia adobat les
trompes.de la vila, treball
que li fou pagat pels trompadors
Pere Bonsoms i
Guillem Anguera el dia 7
d'octubre de 1377. Amb el
consentiment dels jurats, el
clavari de la Universitat satisfà
als trompadors 7 sous
barcelonesos, import cobrat
pel jueu montblanquí.
Observació:
Trompa: Cadascun dels
tubs d'orgue amb sonoritat
de trompa. Per consegüent,
trompador és el que adoba
trompes.
• El 8 d'octubre de 1584 el
Consell de la vila contracta
amb el mestre Antoni Roca
la construcció d'una palan­
ír 7~''' '?>
~J.\A
el temps corre
ca per passar el riu Francolí
pel preu de 10 lliures. La
palanca vella havia estat
arrossegada per una revinguda
recent.
Observació:
S'ha de sobreentendre que
la palanca, passera o pont,
s'havia de substituir cada
vegada que el riu feia una
revinguda forta en l'indret del
riu que no s'especificà, ja que
no es podia consolidar prou.
O Dies passats al 14 d'octubre
de 1658, el Consell
.General havia votat dues
diades de festa per vot del
poble: la dè Santa Úrsula i
la de Sant Francesc de Paula.
Després, el 6 d'octubre,
s'havia acordat que Josep
Anglès anés a donar-ne
compte a l'arquebisbe. En
el dia d'avui, sigui per indicació
del Baró de Valls o bé
per iniciativa pròpia del Consell
o proposta d'una part
del Consell, acorda elegir
per festa i vot de la vila únicament
la de Santa Úrsula.
Observació:
L'arquebisbe en qüestió era
Francesc de.Rojas i Barjas
(1653-1663). Pel que fa ala
Pere Altés i Serra
festa de Santa Úrsula, patrona
de Valls, es pot contemplar
que ja fa uns 350
anys que és instituïda. Se
celebra el 21 d'octubre, per
bé que la manifestació popular
és traslladada actualment
al diumenge següent.
O Durant el pas de les tropes
angleses i holandeses
de l'exèrcit de Carles d'Àustria,
els jurats prengueren a
Simó Balasc 9 quarteres
d'ordi. L'interessat cobrà
posteriorment 13 lliures i 10
sous, import de la mercaderia
requisada.
Observació:
Aquesta efemèride fa referència
als efectes de la
Guerra de Successió (1704-
1714) a Valls. Una vegada
més, com en tots els conflictes
bèl·lics, la població
s'havia de fer càrrec d'aprovisionar
les tropes que estaven
de pas per la vila. En
aquest cas, es tractava de
regiments de l'exèrcit de
l'arxiduc Carles d'Àustria,
pretendent a la Corona dels
Àustries hispànics, que regnà
com a Carles III a Catalunya
i els altres territoris de
l'Estat que estaven sota el
R/\MÓM MAGRII^A BATALLA, S.A.
* Materials per a la construcció
• Exposició de Sanitaris Roca
• Transports propis
'Estudis, muntatges de cobertes i aïllaments
SERVEI DE FORMIGÓ PREPARAT A L'OBRA
CTRA. DE MONTBLANC, 14 • TELÈFONS: 977 600 210 - 977 600 332 • FAX: 977 603 302
43800 VALLS

Una de les efemèrides
d'aquest mes parla que el
Consell General de la vila
havia votat l'any 1658
dues diades de festa per
vot del poble: la de Santa
Úrsula i la de Sant Francesc
de Paula. Però després,
sia per iniciativa de
l'arquebisbe, al qual
s'havia anat a donar
compte de l'acord, sia per
suggeriment propi del
Consell, s'acordà elegir
per festa de la vila únicament
la de Santa Úrsula.
Heus ací l'altar i la imatge
de Santa Úrsula, patrona
de Valls des de fa
uns 350 anys, que fins
l'any 1936 tingué
l'església arxiprestal, on
ocupava la primera capella
de la banda dreta del
temple mirant-lo des de
l'altar major. Era un més
dels altars barrocs que es
podien admirar al temple.
Aquest altar comptava
amb una urna en què
es guardava una relíquia
de la santa. Les quatre
pintures laterals són obra
de mossèn Jaume Pons
Monravà i representen la
sentència i el martiri de
la santa. (Foto: AMV/
Pere Català Pic).
seu control, fins al 1711, en
què es convertí en l'emperador
Carles VI d'Àustria.
H El 9 d'octubre de 1827, en
representació de la Comunitat
de Preveres de Valls,
mossèn Ramon Baldric i
mossèn Joan Baptista Mariner
van a Tarragona per
homenatjar el rei Ferran.
Als peus del monarca renoven
"lo amor de fidelitat y
obediència que tot bon vassall
de tenir a son legítim
sobirà, majorment en una
època en què, agitada la
província per les subleva-
cions, ve com a pare personalment
a salvar-lo".
Observació:
El rei es tracta indubtablement
de Ferran VII, que fou
rei d'Espanya el 1808 i de
1814 a 1833. Quant al qualificatiu
de "pare", s'hi poden
mostrar seriosos dubtes per
desenvolupar una política
absolutista i reprimir els
moviments liberals.
• El 16 d'octubre de 1827
ha estat destinada a Valls
una esquadra de Mossos a
les ordres del caporal Joan
mmA
el temps corre
Cantí. Durant la nit fa serveis
de patrulla i vigilància.
Observació:
Segons Francesc Alentorn,
els Mossos d'Esquadra que
el dia 6 del mes anterior
—el dia de la sublevació
realista a Valls— hi havia a
la vila eren quinze. El seu
cap, Pere Màrtir Veciana,
aquell mateix dia s'escapà
cap a Tarragona, així com
el seu fill Pere Pau. Els
seus mossos foren desarmats.
Després aconseguiren
reunir-se a la capital
amb el seu comandant S
15.,

Anem a Montserrat
Segurament que tots els
que em llegiu haureu anat
una vegada o altra a Montserrat,
la majoria segurament
amb cotxe, però ben
pocs d'altra manera. Alguns
a peu, d'altres amb bicicleta,
alguns amb el tren, però
i amb carro, i totalment per
camins? Quants hi heu anat
amb carro? Pocs, d'això
n'estic segur. I és que anar
a fer el camí de IVlontserrat
amb carro és totalment diferent
de totes les altres
maneres d'anar-hi.
Jo, que a part d'anar-hi en
tren o amb cotxe hi he anat
també a peu i amb BTT, US
ho puc assegurar. A Montserrat,
a causa de la meva
afició a la muntanya, hi he
fet infinitat de viatges, sobretot
per anar a escalar, a
fer ferrades.o simplement a
caminar, però amb carro
només pel sol fet de anar a
Montserrat i res més, no ho
havia fet mai. Sí que ja hi
havia anat dos anys fent
d'equip de suport, o bé
acompanyant els carros tot
caminant, però aquest any
hi he anat de carreter, que
és tota una experiència que
ara us explicaré.
Cada any, a mitjan maig, la
Societat de Sant Antoni de
Valls fa la pujada a Montser­
rat. És una experiència que
cal viure-la, ja que la gent
actual no està gaire acostumada
a conviure amb els
animals (de quatre potes
em refereixo) i passar quatre
dies amb companyia
dels equins; és força curiós,
si més no. A mi, que de jove
estava acostumat a veure
animal a casa, ja que érem
pagesos i llavors tothom en
tenia, no se'm fa tan estrany,
però gairebé havia perdut el
costum. Sí que faig algunes
sortides per alguns dels
Tres Tombs que es fan arreu
de Catalunya, però són sortides
esporàdiques i curtes,
de poques hores.
Per començar, us diré que
llevat d'alguns que sí que
els conec molt, ja que compartim
des de ja fa anys
l'afició als castells, la gent
que conforma el món dels
cavalls són força desconeguts
per a mi, i em refereixo
més com es comporten que
com són. Per a ells; el cavall
ho és tot, després vénen
les altres coses. Són
bons companys, sempre
t'ajudaran en tot, sobretot si
tens problemes durant la
sortida, però el cavall està
sempre per davant de tot, i
mai millor dit. Jo reconec
que sóc un foravingut, ja
que les meves aficions són
Cada any, a mitjan maig, la Societat
de Sant Antoni de Valls fa la pujada a
Montserrat. Es una experiència que cal
viure-la, ja que la gent actual no està
goíre acostumada a conviure amb els
animals i passar quatre dies amb com­
panyia dels equins.
16
a pu nts
unes altres, però en poc
temps hi he fet molts bons
amics, d'aquells que es recorden.
La sortida
La cosa comença ja el dia
abans de sortir, ja que s'ha
de preparar tot i no és poc,
carregar el camió de la intendència,
aigua per als cavalls,
menjar per a les persones
i els cavalls i tot un
reguitzell de coses de les
quals no sabem prescindir
les persones d'avui en dia:
nevera, grup electrogen, tendes,
roba, taules i cadires,
etc. Cal preparar els animals
i els guarniments, que
tot estigui a punt per demà
al matí, i el carro que serà
el nostre mitjà de transport
durant quatre dies. Al capvespre
arriben els companys
de Móra la Nova, que
també vindran amb nosaltres;
ells dormiran ja avui
aquí al local. Fem la primera
trobada tots junts esperant
el dia de demà per la
sortida. Al Jesús, que serà
el meu company, i a mi ens
ha deixat el carro i els animals
el senyor Gimeno. Cal
tenir cura dels dos cavalls,
el Goliat i el Zeus, que són
uns animals magnífics.
A les set dej matí enganxem
els set carros i els catorze
animals que els han
de portar. Seran, com es
pot veure, dos animals per
carro, enganxats a la llarga,
és a dir, un davant i un darrere;
el de davant és l'enganxer
i el de darrere l'escaler,
que és el que porta el carro.
És molt recomanable
que els animals es coneguin
i, si és possible, que ja
hagin anat enganxats junts,
ja que si no podríem tenir
problemes de coordinació i
Joan Roig (l'Avi)
de comportament, perquè
al cap i a la fi són bèsties i
tenen sortides imprevisibles.
També vénen set cavalls
de muntura, genets i
amazones.
Sortim en direcció al Pla de
Santa Maria, pel torrent del
Catllar, fins als quatre camins,
i d'allí cap a la Gambada,
per sortir a la rotonda
del Pla. Aquí ens trobem
amb els companys de Barberà,
que s'uneixen al grup.
Bar de l'Esplanada, on fem
l'esmorzar —aquí el camió
de la intendència ja ens té
preparat l'àpat—, després
d'esmorzar continuem en
direcció a Cabra per la carretera
fins a trobar el camí
de Fontscaldetes, anem en
direcció al mas del Plata,
però en un moment donat
cal fer un fort gir a l'esquerra
i agafar una forta pujada
per enfilar el camí que ens
portarà fins a Vallespinosa.
Però el camí és llarg i ple
de pujades, també hi ha alguna
baixada, però en total
és una fortíssima pujada
fins al coll de Valls. És un
lloc magnífic, una gran vista
dels camps de sembrat,
i al fons Vallespinosa, on ja
es veu el camió de la intendència
que ens espera per
fer el dinar. Ara cal fer una
forta baixada fins al mas de
cal Forneret. La gent que
l'habita ens dóna tanta aigua
com vulguem i ens
deixa endollar l'electricitat
per a la.nevera. Aquí desenganxem
els animals i els
donem de beure, uns trenta
litres per cavall; en total,
uns nou-cents litres d'aigua
que són molt d'agrair, i una
mica de menjar a les bèsties
(no gaire, que a la tarda
s'hi ha de tornar i ja menjaran
a la nit).

Després de dinar, de bell
nou enganxem carretera i
manta fins a Pontils. A pocs
quilòmetres de Pontils, travessem
el Gaià, que sempre
porta aigua; ara ve una
fortíssima pujada, força llarga,
que ens portarà a la carretera
de Santa Coloma, i,
en travessar-la, entrem a
una pista que desemboca al
poblet de Bellprat, que són
quatre cases molt ben arranjades
i plenes de flors. Cinc
quilòmetres de pista planera
ens porten fins a cal Maginet,
a Fiol.
El dia ha sigut llarg —més
de 40 quilòmetres—, tots
estem cansats, bèsties i
persones, i aquí hi farem
parada. Cal preparar els
animals per passar la nit,
menjar i beure tant com vulguin.
Passaran la nit al ras,
lligats als arbres que hi ha
per arreu, les persones soparem
al restaurant que té
el mas, ja ens coneixen de
cada any i ens tracten molt
bé. És l'hora de repassar
les vicissituds de la diada i
de fer sobretaula, fins que
la son, que ve aviat, ens
porti al llit. Això del llit és un
dir, ja que tothom dorm on
vol, uns a una sala que ens
deixen la gent del mas, i d'altres
fan bivac, la nit és magnifica
i el bivac és recomanable.
També hi ha qui para
la tenda, i qui dorm sota del
carro, hi ha gent per a tot,
ja que som més de trenta
persones.
En sortir el sol toquen diana,
cal revisar els animals i
donar-los una mica de menjar
i beure, les persones cal
que posem les coses a
punt. Farem un petit àpat
abans d'enganxar els carros.
A les set ja tornem a
estar a punt, la caravana es
posa en marxa, per un camí
Dues fotografies de la
pujada a Montserrat
amb carro. (Fotos: Joan
Roig)
excel·lent en mig del bosc,
fortes pujades només arrencar.
El terreny que travessem
és molt bonic, trossos
de conreu barrejats amb
força bosc i, com a decorat
de fons, Montserrat amb
tota la seva esplendor. Dues
hores després fem parada i
fonda, és l'hora d'esmorzar
i el camió de les vitualles ja
és al seu lloc, esperant-nos.
Després de menjar, tornemhi.
Ara passem la riera de
Tous per un lloc magnífic
f A
diï]L·ïï[D5ia
apunts
anomenat la Fou. Com que
el lloc s'ho val, aquí sempre
hi ha gent —i més avui que
és diumenge—. Recomano
que es faci una visita a
aquest lloc i sobretot si la
riera porta aigua, ja que hi
ha uns saltants força curiosos.
Nosaltres seguim pel
mig del bosc per un camí
amb contínues pujades i
baixades. En sortir del bosc
ja es veu Igualada i, ben a
prop. Santa Margarida de
Montbui, on arribarem a les
dues deh migdia. Avui ens
^ ^ - • .
', ,' À*^' " ''
' '• .'- >'^' t
-'".r**-^'- - í*' •
'." '"^~ '.^;.
•.,*'
- ,v__^.
. £Ç
;t-
.. ^ ""'
í'^A-^
•í?:^
^ · *í.
iS^ -
- ' -i -v.,,--- .^
.?f^
quedarem aquí, ja que només
fem mitja jornada. Cal
deixar reposar els animals,
que després de la pallissa
d'ahir ja s'ho mereixen.
L'Ajuntament de Santa Margarida
de Montbui ens deixa
el camp de futbol per fer-hi
nit i per tot el que convingui:
dutxes, aigua, llum, i també
les instal·lacions dels nous
vestuaris per fer-los servir
de menjador \ per dormir;
tot un detall. Després de dinar
fem una tarda de con-
12-

vivència, en'què les hores
passen com si res, quan
ens n'adonem ja és liora de
sopar, arreglar els animals
i anar a dormir.
A les sis ja tornem a estar
en moviment, de bell nou
un pis.colabis i a enganxar.
Sortim de Santa Margarida
en forta pujada pel mig del
poble fins a un collet on
canviem de vessant, ara
una forta, molt forta baixada
fins arribar al fons d'una
riera que sempre és molt
problemàtica de passar,
tant si porta molta aigua
com si no en porta, que és
cas d'enguany, ja que hi ha
uns grans tolls on l'aigua
arribà a la panxa dels animals,
i per adobar-ho la terra
és argilosa i els carros van
on volen, i més si algun animal
s'espanta de tanta, aigua.
Una vegada superat
aquest ensurt cal fer una
forta remuntada fins a uns
grans dipòsits d'aigua per
abastir Igualada, on s'acaba
definitivament la pujada.
Ara el camí és planer, fa
molts tombs però no té més
història fins a sota el castell
de Claramunt, on travessem
la carretera ^-mòlt transitada—,
lavià del tren i el riu
Anoia fins que arribem a
una ijrbànització on un car­
18
rer ample ens permet d'aparcar
per fer l'esmorzar.
Deixarem la Pobla de Claramunt
per un camí força
bo, que a poc a poc va remuntant
per una vall molt
boscosa fins que en arribar
gairebé àl fons ens trobem
al lloc més difícil de tot el
viatge. Es tracta d'un camí
quasi abandonat, de primer
és una rasa rebentada per
l'aigua, i tot seguit una pujada
que jo titularia de brutal,
ja que guanya un fort
desnivell en pocs quilòmetres.
Tombs i més tombs per
un camí fet malbé per les aigües,
i que ningú no arregla
fa anys i panys, fins arribar
a can Brugues, on dinarem.
És clar que es podria passar
per un altre lloc, però
llavors perdria tota la gràcia,
i més pensant que el camí
s'allargaria bastant més.
Là gent d'aquest mas ens
tracta molt bé, ja que cada
any ens té preparat un dipòsit
d'uns tres mil litres
d'aigua per rentar i donar de
beure als animals, ens permet
de lligar els cavalls ón
vulguem i ens dóna aigua,
líum i una bona ombra per
fer el dinar; els estem molt
agraïts. Sortim a les quatre,
altra vegada forta pujada,
però aquesta vegada és més
curta i el camí és molt bo. En
a punts
sortir al pla, veiem Montserrat
davant nostre —per fi les
pujades fortes s'han acabat—,
gaudim de la visió del
Montserrat que tots imaginem:
una rfiunió d'agulles
enmig de la verdor de les
alzines. Àra continuem per
parades de conreu i bosc
fins que trobem l'antiga carretera
dels Brucs, avui gairebé
abandonada, si més
no hi passen quatre gats, i
és que els túnels s'han menjat
tot el trànsit. Per nosaltres
és una sort, ja que a partir
d'aquí i fins a can Massana
no ens toca més remei que
anar per la carretera.
A can Massana, on sempre
hi fèiem nit, enguany no és
possible de fer-ho, ja que
estan de remodelació. Així
doncs, ens hem hagut d'espavilar
i buscar un lloc més
idoni. A uns quilòmetres
més endavant l'hem trobat,
i avui passarem la nit sota
les parets de la regió d'Agulles,
un lloc magnífic per la
visió d'un muntanyenc, però
mancat de^comoditats. Cal
utilitzar el grup electrogen,
tirar de l'aigua que portem
al camió, muntar un envelat
a la caixa per fer el sopar
i dormir on es pugui ^avui
el bivac s'imposa—. Els
animals fermàts a les alzines
en uris petits replans
passaran l'última nit com
puguin, encara que més bé
del que podia semblar en
un principi. Estirat al bivac
contemplo la majestuositat
de les agulles montserratines,
que semblen fantasmagòriques
al mig de la
boira i banyades pels rajos
de la lluna que, de tant en
tant, fa l'ullet. Tota una meravella
per als ulls d'una
persona com jo, aficionat a
la muntanya. Feia dies que
no dormia tan bé.
L'endemà no cal córrer, ja
que som molt a prop del
monestir, a uns 7 quilòmetres.
Ens posem la roba de
mudar, és a dir, el vestit de
traginers, i una vegada tot
a punt emprenem l'última
part del nostre recorregut,
que ens portarà fins al monestir.
Arribem a les deu. A
Montserrat sempre hi ha
gent i els carros són tot un
espectacle que no es veu
cada dia, sobretot per part
de la gent de ciutat, i molts,
moltíssims estrangers que
no entenen què hi anem a
fer, aquí. Alguns es creuen
que som una mena d'espectacle
que tenen muntat
aquí a Montserrat. Nosaltres,
però, som rebuts a la
plaça del Monestir per la
comunitat de monjos, ja
que, com que som una «romeria»
autoritzada, ens reben
amb tots els honors.
Portem ofrenes per a la comunitat
i ens passen a
l'altar de la Moreneta per fer
la pregària, ja que al cap i
a la fi aquesta és la raó de
l'anada a Montserrat amb
carro.
Després d'innumerables fotos
i explicacions carreguem
els carros i els cavalls als
camions i retornem a la
nostra ciutat. Avui encara
farem l'últim dinar comunitari
a les instal·lacions del
nostre nou local a Valls. Records
i comiats per als forasters
i el propòsit de tornar-hi
l'any que ve, que ja
serà la vuitena pujada a
Montserrat amb carro •

Cabal ecològic
Si cap avantatge va tenir
l'encaparrament de l'anterior
govern estatal de tirar
endavant —no importa el
preu— el Plan Hidrógico
Nacional, va ser que va provocar
una gran discussió en
diferents àmbits: polític,
mediàtic, universitari, docent
en general i també en
un àmbit més popular.
No podem deixar de banda
el gran rebuig que va provocar
en amplis sectors i la
definitiva retirada final del
pla.
Tota aquesta, discussió generada
va implicar la utilització
d'alguns termes mediambientals
que d'altra
manera potser no s'haurien
donat a conèixer, almenys
tant. Com que la pedra angular
del Plan Hidrológico
era el transvasament de
l'Ebre per fer arribar la seva
aigua a terres del sud de la
península Ibèrica, la primera
pregunta que tothom que
no tenia interessos en
aquest pla es feia era què
els podria passar als darrers
quilòmetres del riu Ebre
si els treien la quantitat tan
brutal d'aigua que deien.
Els comentaris de visió més
simplista que sorgien argumentaven
que era una llàstima
que es perdés tanta
quantitat d'aigua que el riu
Ebre llançava al mar, que
valia la pena aprofitar-la per
alguna cosa. Va ser aquí
quan els científics i naturalistes
van defensar amb
força el concepte de cabal
Riu Gaià al pas per Vilarodona,
abans de la presa.
(Foto: Anselm Crusells)
•
ecològic d'un riu.
El cabal ecològic d'un riu és
la quantitat mínima d'aigua
que ha de dur aquest riu per
tal que es mantinguin els
seus ecosistemes en equilibri,
és a dir, quantitat mínima
d'aigua perquè no en
surti perjudicat cap dels
equilibris naturals que s'hi
desenvolupin. El manteniment
d'aquests equilibris
d[DL·ïïíDE{£\ IJL· IA\X-
medi ambient
Anselm Crusells i Domingo
El cabal ecològic d'un riu és la quanti­
tat mínima d'aigua que ha de dur
aquest riu per tal que es mantinguin els
seus ecosistemes en equilibri, és a dir,
quantitat mínima d'aigua perquè no en
surti perjudicat cap dels equilibris na­
turals que s'hi desenvolupin.
19-

L'embassament del Gaià.
(Foto: Anselm Criïsells)
pot arribar a ser molt ampli
i de gran abast.
En la nostt'a explotació dels
recursos naturals, el fet de
no tenir en compte elcabail
ecològic d'un curs d'aigua
ens pot fer perdre no tan
sols molts factors de qualitat
ambiental, sinó també
molts factors de qualitat de
vida. Se'n poden ressentir
la mateixa flora i fauna del
riu, els petits organismes
que viuen a les vores del riu
i que passen desapercebuts,
però que hi són; també en
pot sortir afectada la quantitat
i qualitat d'aigua subterrània:
hi ha un equilibri en-,
tre els rius i els aqüífers, pot!
augmentar la salinització de
l'aigua subterrània a prop
del mar, etc.
Si disminueix el cabal d'un
En la nostra explotació dels recursos
naturals, el fet de no tenir en compte
el cabal ecològic d'un curs d'aigua
ens pot fer perdre no tan sols molts
factors de qualitat ambiental, sinó
també molts factors de qualitat de
vida.
20,_.-^
medi ambient
riu també disminuirà, la
quantitat de materials que
transporta, això no tan sols
pot afectar l'extensió del
•seu delta si el riu és mediterrani;
també podria afectar
les platges, ja que el
mar no. tindria tant de mar
teriàl perpoder-hi dipositar.
És veritat que determinar el
valpr de quin ha de ser el
cabal ecològic d'un riu no
és una tasca fàcil, moltes
vegades no tots els tècnics
estan d'acord amb els mateixos
valors i moltes vegades
hi ha discussions sobre
la determinació de prioritats.
Ara bé, la gran disparitat
de resultats que es donava
entre els defensors del
transvasament de l'Ebre i
els que hi estaven en contra
no solament responia a la
determinació de prioritats,
responia a la determinació
d'interessos (1Ó0 metres cúbics
per segon, uns, i 150
metres cúbics per segon, els
altres, a la desembocadura).
Però el manteniment del
cabal ecològic no tan sols
s'ha de donar quan es parla
de transvasaments, s'ha
de considerar en qualsevol
utilització de l'aigua d'un riu.
A finals de l'any, passat el
Consell d'Administració de
l'Agència Catalana de l'Aigua
va aprovar, el Pla Sectorial
de Cabals de Manteniment
de les Conques
Internes de Catalunya, la
• qual cosa' significà l'ajarovació
dels cabals ecològics
dels rius catalans que desemboqijen
directament a la
mar Mediterrània. Entre
aquests rius hi figuren el
Francolí i el Gaià.
La mateixa Agència Catalana
de l'Aigua, en un estudi,
ha detectat 190 trams en
rius de tot Catalunya amb
un cabal tan escàs que no
garanteix ef manteniment
adequat del seu equilibri.

tant a conseqüència de la
derivació de l'aigua cap a
centrals minihidràuliques
com a rec agrícola, usos industrials
0, simplement, per
abastament a la població.
Dels 190 trams de rius sense
cabal suficient n'hi ha
131 que,representen una
situacio.'moderada o lleu, i
59 que representen una situació
greu ò. crítica. Entre
aquests darrers s'hi troba el
riu Gaià. A'partir de là seva
presa ja no hi ha pràcticament
cap cabal d'aigua.
L'equilibri què inicialment
mantenia el riu no pot romandre
de cap manera.
Tot està tan lligat que fins i
tot; la sobreexplotació d'aigües
subterrànies pot fer
disminuir el cabai dels rius.
Aquí à Valls mateix, el cabal
dels torrents, que potser
no s'haurien dè dir pròpiament
torrents; però d'això ja
en parlarem,.depèn en èpoques
sense pluja de quin és
e| nivell freàtic dels nostres
aqüífers. Més cap à niar al'
revés, l'estat dels aqüífers
també depèn de quin és el
cabal dels rius.
(gmSML·
medi ambient
La gestió de l'aigua és còriíplexa,
convé esmerçar-hi
esforços i donar-la a conèixer
a la població. Una mala
gestió en tot el que fa referència
a: l'aigua pot tenir
conseqüències que poden
esdevenir sorprenents, si no
desastroses B La llera del Gaià al Catllar, després de la presa. (Foto: Anselm Crusells)
Venda de números endarrerits de la revista Cultura
Totes aquelles persones que desitgin completar la
seva col·lecció de Cultura o adquirir-ne algun número
concret es poden dirigir al local de l'AAEET, muralla
de Sant Antoni, 35, baixos. Tel.: 977 613 443.
El preu de venda és de 3 euros cada número.
Associació d'Alumnes i Exalumnes
de l'Escola del Treball de Valls
Muralla de Sant Antoni, 35, baixos. 43800 VALLS
» Tel. 977 613 443 (a partir de les 7 del vespre)
DISSENY r FABRICACIÓ PRÒPIA
Reproduccions d'elements de cultura popular
Trofeus esportius i regajs d'empresa
Xiquets de Valls, 20 baixos - 43800 VALLS (Alt Camp)
Tel i fax: 977 606 097 - A/e: dbolta@tinet.org
21_

\ ^ II
Masia de Mon Repòs
masies
Dibuix: Lluís Cebriàn Text: Josep M. Badia
La finca la va comprar la meva àvia, na Francesca Serra i
Comas, viuda de Badia, l'any 1914, i la va ampliar després
amb l'adquisició d'altres dues que es trobaven al costat.
La masia que es va construir va ésser un regal dels seus
fills. L'arquitecte que va fer el projecte va ésser en Cèsar
Martinell (la seva primera obra), que el va dedicar a una
de les filles, na Pilar Badia i Serra, de la qual sembla que
estava enamorat, com consta en el dibuix que va fer de la
casa què està dedicat i signat de la seva mà i encara es
conserva en poder de la família.
La casa es va fer sobre les restes de la masia antiga que
hi havia, atès que els murs fins al primer pis són de pedra
de Fontscaldes relligada amb argamassa i d'una amplada
d'uns 60 cm; els altres pisos i la torre són fets de maons.
Les teulades amb molt pendent i a diversos vents, estan
aguantades per arcs d'estil gaudinià.
La planta noble tenia les parets cobertes, fins a 1,50 m,
de mosaics amb dibuixos i sòcols amb rajoles petites que
representaven un pi.
Lestil de la masia s'aparta del corrent de les masies valiènques
i del Bosc de Valls, creiem que per idea del Sr.
Martinell, ja que no ens consta que fos un encàrrec especial
de cap dels familiars.
Sota la direcció de Cèsar Martinell i el mestre d'obres Farré,
va començar a dur-se a terme el projecte, que es va
acabar el juny de l'any 1916. El nom de "Mon Repòs" amb
què va ésser batejada es deu que la senyora viuda de Badia
tenia en gran estima el Parc de Mon Repòs, que es troba
a Ginebra (Suïssa), a prop dels edificis de les Nacions
Unides. Hi havia.passat moltes estones i el seu significat
en català és el mateix.
Els jardins d'estil anglès van ésser dissenyats pel recone-
El nom de "Mon Repòs" amb què va
ésser batejada es deu que la senyora
viuda de Badia tenia en gran estima el
Parc de Mon Repòs, que es troba a Gi­
nebra (Suïssa), a prop dels edificis de
les Nacions Unides. Hi havia passat
moltes estones i el seu significat en
català és el mateix.
22
gut jardiner català Joan Mirambell, amb profusió de diferents
classes d'arbres i arbustos exòtics i del país, camins,
petits llacs i grans conjunts de cupressàcies retallades de
diferents formes. En llocs estratègics, el jardí estava il·luminat
per fanals d'estil venecià.
La inauguració va ésser el diumenge dia 27 d'agost de
1916, com indica el diari La Vanguardia en l'edició del 30
del mateix mes, amb un dinar servit per l'Hotel París, un
ball amenitzat per l'orquestra La Familiar, aixecament de
globus i un castell de focs. Durant el ball es va sortejar un
Cupido i l'import recaptat es va destinar a fins de beneficència.
A la inauguració hi van assistir invitats per la família Badia,
entre altres en Josep Serra (pare i fill), en Francesc
Serra, na Concepció Miró, na Josepa Magrinà, n'Alfred Padró
i senyora, en Magí Magriüà, en Feliu Torres, n'Enric
Novell, en Josep Ferrer, les senyoretes Rosita Cusidó i Teresa
Oliva, en Joan Benaiges i Júlia Arderiu, en Robert i
en Pere Kahn, n'Arístides Forés, l'alcalde Sr. Magriiïà, el
diputat a les Corts Sr. Albert Dasca i filla Joana, en Francesc
Dasca, en Josep Ruiz, en Cèsar Martinell, el Sr. Blaguer
i un director de La Vanguardia.
Cap a l'any 1922, a la part posterior de la masia, i segons
disseny d'en Joan Mirabell, s'hi va construir un pati català
amb porxos (lloc a on posteriorment es van celebrar grans
festes), un cop enderrocada edificació existent en comprar
la masia, d'estil arabesc, que es feia servir de garatge. Uns
dos anys més tard, projectat pel gendre de la Sra. Francesca
Serra, en Ramon Compte, es va edificar la masoveria,
garatges, un frontó i pista de tennis, amb la qual cosa
van finalitzar i completar-se les obres de la masia.
Anècdotes: Quan anaven a cobrir la teulada de la masia,
va sorgir una diferència d'opinions entre el Sr. Cèsar Martinell
i el Sr. Josep Badia. L'arquitecte volia fer una teulada
amb poc pendent i el Sr. Badia va dir-li que la volia amb
força pendent per si nevava. "Mes si aquí no neva mai,
Pepe...!" "Doncs pot passar. Cèsar". Contra la voluntat de
Martinell, la teulada és va fer amb força pendent. En el llibre
dedicat al centenari de Cèsar Martinell, ell mateix explica
aquest fet i hi afegeix: "Aquell hivern va fer una gran
nevada a Valls i he de reconèixer que l'amic Badia tenia
raó".
Un altre fa referència al nom de la masia, Mon Repòs, que
des de l'inici, i encara avui dia, ningú no la coneix per aquest
nom. Sempre l'han anomenada ca les Badies (en honor de
les meves ties Maria i Pilar), com el renom de la família.
Quan el meu avi, en Josep Badia i Murià, va venir del seu
natal Sarral a Valls i es va casar amb la meva àvia Francesca,
la família era reconeguda com cal Jueu (nom que
m'han dit que es donava als naturals d'aquesta vila de la

(çjmmB
masies
jjífí fil 11 lílílíllliíii I
mmirm
23_

34=
Í:
SBÍLírrDKia'
Solucions en serrallería
Bonachí S.L. Serrallería del ferro i l'alumini
Taller i exposició: Polígon Industrial • c/ dels Licoristes, 44
Telèfon: 977 614 097 - Fax: 977 601 365 • 43800 VALLS
SERRALLERIA D'ALUMINI •
Finestres
Portes
Divisions d'oficina
Persianes mallorquines
Persianes de seguretat
Mosquiteres
Sostres
Cobertes
Mampares de bany
SERRALLERIA DE FERRO •
Portes enrotllables
Portes tallafoc
Portes corredisses
- Portes de ballesta
Automatismes
Reixes
Forja artística
Portes de seguretat
VIDRES •
Vidres amb cambra
Vidres laminats
Vidres decorats

Conca de Barberà, d'on prové la nostra família).
També m'han assabentat que es molt difícil que a Valls es
canviï un renom, però les meves ties, Maria i Pilar, eren
molt agraciades físicament i amb molta simpatia i van fer
furor en unes festes de la Candela. Des de llavors, la família
i la masia es coneix com ca les Badies.
A la fi dels anys 1920 i l'inici dels 1930, van tenir lloc multitud
de festes i tertúlies, que van aplegar nombrosos artistes
armics de la família i altres amistats del món de la
moda, el comerç, com els pintors Jaume Mercadé, Francesc
Labarta, Ivo Pascual i Pere Pruna (pintors), el violinista
Joaquim Costa, decorador Joan Llongueres, l'arquitecte
Cèsar Martinell, la soprano Mercè Capsir, la tonadillera
Conchita Piquer, la jove actriu Mary Santpere, els sastres
barcelonins Feliu Torres i Francesc Morell, n'Higinio Garcia
(propietari de la sala d'exposicions La Pinacoteca), Josep
Cugat (propietari de La Innovación), el Sr. Casajoana
(automòbils), la dissenyadora Olga Guncharov, etc.
Concerts de Joaquim Costa, actuacions de Mercè Capsir,
Conchita Piquer i Mary Santpere, tot fets gratuïts per animar
aquells aplecs d'amics. Tardes i nits inoblidables.
Els meus oncles, Enric Larrafiaga i Francesc Badia, junt
amb Miquel Joveri i les germanes Maria Blasi vídua de Magrifià,
Paquita i Rosita, entre d'altres, es dediquen a fer
campionats de tennis i frontó que finalitzen amb un bon
bany a la bassa gran que fa de piscina.
El 18 de juliol de 1936 troba la família Badia de vacances
a Mon Repòs, a on romanen fins a la fi d'agost, anaren a
Barcelona i finalment prengueren camí de l'exili, primer a
Suïssa i després a Itàlia. No tornaren a veure la masia fins
a la primeria de l'any 1940.
Durant la Guerra Civil la masia és ocupada per diversos
grups i queda molt malmesa. La teulada de la torre, a on
hi ha teules vidrades, és enderrocada, ja que els pilots del
camp d'aviació diuen que en enlairar-se els molesten els
reflexos del sol a la dita teulada. Es fa foc en habitacions
interiors i les parets de ceràmica estan completament destrossades
per cops que han rebut. Els últims a ocupar-la
són una secció de transmissions de la Legió Còndor, que
quan l'abandona s'emporta fins i tot el telèfon de la masia.
En recuperar-la es veuen totes aquestes ferides i es troben
els calaixos dels pocs mobles que hi queden plens de
municions, algunes armes i moltes teules de bar rodones.
El jardí, que ha estat tres anys abandonat, sembla una selva.
No queda altre remei que reconstruir les destrosses,
però s'està en un moment de postguerra i falta de materials.
Es torna a cridar el Sr. Martinell per veure com es pot arreglar
l'edifici, atès que els plans han desaparegut i èls seus
també. De moment es respecta la teulada diferent que ara
cobreix la torre i s'intenta canviar la tonalitat de la ceràmica
de les parets de la planta noble. Malauradament, en
aquells moments no es troba cap empresa que els pugui
fer i subministrar, i el mateix succeeix amb les jardineres
de les finestres, que s'han de demolir. Com que corre pressa
ocupar-la, es decideix de moment arrencar les ceràmi-
itïïfflíua
masies
A la fi dels anys 1920 i l'ínicí dels
1930, van tenir lloc multitud de festes
i tertúlies, que van aplegar nombrosos
artistes amics de la família i altres
amistats del món de la moda i el co-
merç.-^==-
ques de les parets i pintar-ho, ja es refarà més endavant.
Per contra, en Joan Marambell restaura el jardí com abans
i substitueix els arbres morts o talats.
Passa el temps i tot està igual. Com que el Sr. Martinell
està ocupat en altres obres, el meu pare fa venir l'arquitecte
Raimon Duran Reynals, que està començant a construir la
urbanització de Mont Cabrer, a la muntanya de Cabrils (Maresme),
que per idea del meu pare, el Sr. Encesa (s'Agaró),
Sr. Duran Reynals i Sr. Joan Mairambell, l'any 1946 planegen
fer un segon s'Agaró més proper a Barcelona.
Atesa encara la dificultat per trobar ceramistes que dibuixin
els dissenyadors inicials, es canvia la distribució de la planta
noble i es converteix la glorieta en terrat, en part del saló
i aquella se substitueix per una teulada més baixa a causa
dels robatoris, ja que els lladres sempre accedeixen a l'interior
de la casa per aquest terrat. Per refer la teulada primitiva
de la torre decideix, ja que no es veu clar els arcs,
que l'apuntalen, a més de la falta dels plans originals, que
s'haurien de fer diversos forats interiors per cercar les arcades
i punts de suport, i això també implicava un fort risc.
Com a visitants estrangers, passen per la masia les importants
modistes franceses Mme. Jeanette Colombier i el
seu marit, Mme. Çlaude Saint Syr i el seu marit Mr. Martin,
així com el fabricant suís de trenes de palla per capells de
la firma Georges Meyer & Cie. de Wholen (Argòvia), Mr.
Charlie Vock i esposa, grans amics del meu pare des dels
anys 1920, aproximadament.
Quan se celebraven les festes estiuenques al Bosc de Valls,
com a agraïment a les invitacions, se celebrava a Mon Repòs
una festa dedicada als amics que habitaven al Bosc:
recordo les famílies Mercadé i fill Jordi; Cases; Torné, vídua
de Dasca i fills Francesc, Fidel, Albert i Joan; mossèn
Cases; Sra. Dora Boixet, vídua de Batalla i fills Ezequiel i
Enric; Baltasar Segú; Dolors Barbat i la família Pallarès;
Farré-lquino; Veciana; na Lola Vives (una de les primeres
dones que va pilotar avions), entre d'altres.
La música va córrer a càrrec de la Casa Salto i fins es va
aixecar un pilar de quatre format per mossèn Cases, Albert
i Fidel Dasca i, com a enxaneta, Josep M. Badia.
També hi va a passar uns dies el presentador de televisió
Matías Prats (fill) i la seva promesa, i uns quants estius la
família Robert Giloin de Lió (França), jove polític i enginyer
tèxtil, tots amics del meu germà Enric. Retorna la modista
Claude Saint Cyr, per deixar amb la nostra família la seva
filla H
25^

Es pot definir la cultura com
el conjunt de coneixements
que l'home ha anat acumulant
a través dels segles.
Aquests coneixements els
ha adquirit com a conseqüència
de l'observació,
l'estudi 0 la reflexió, i els ha
distribuït en diverses matèries:
la història, la ciència,
les arts, la literatura i
lés formes de vida espirituals
i materials característiques
de les societats humanes.
Tanmateix, el concepte dè
cultura pot matisar com ho
féu, per exemple, Charles
Ellwood, el 1944, en e\ Diccionari
de sociologia, en el
qual destaca la primacia
dels valors en el fenomen
cultural:
"Cultura: nom col·lectiu per
a totes les pautes de capteniment
adquirides i transmeses
socialment mitjançant
símbols; per tant,
un nom per a totes les adquisicions
dels grups humans,
tot incloent-hi no solament
elements com el
llenguatge, la construcció
d'eines, la indústria, l'art, la
ciència, la llei, el govern, la
moral i la religió, sinó també
els instruments materials
26__
avasc
Tel. 977 600 729
Plaça del Pati, 12 B
43800 VALLS
temes per a la reflexió
La cultura
0 els artefactes en els quals
es materialitzen i pels quals
els components culturals
intel·lectuals tenen un efecte
pràctic, com ara edificis,
eines màquines, instruments
de comunicació, objectes
artístics..."
També Lluís Racionero, en
el seu llibre La Mediterrània
i els bàrbars del Nord, es
refereix a la cultura: proposa
d'eliminar-ne les deformacions
i cita Matthew Arnold,
que a mitjan segle xix
ja deia:
"Hi ha una altra visió de la
cultura, en la qual el fonament
no és solament la
passió científica i el desig
intrínsec de veure les coses
com són, una actitud que,
d'altra banda, és natural i
pròpia d'un ésser intel·ligent.
»Hi ha Una altra visió, en la
qual entrem com a part
dels fonaments de la cultura,
una part principal i preeminent,
l'amor envers les
altres persones, els impulsos
devers l'acció, l'ajut, el
desig d'eliminar l'error
humà, tot aclarint la confusió,
tot minvant la misèria,
la noble aspiració a deixar
www.abelux.com
valls@abelux.com
un món millor i més feliç
que el que trobem, uns motius
que s'anomenen socials.
»La cultura, la qual és l'estudi
del perfeccionament,
ens mena a concebre la veritable
perfecció humana
com una perfecció harmoniosa,
tot desenvolupant
tots els aspectes de la nostra
humanitat, i com a perfecció
general, tot desenvolupament
totes les parts de
la nostra societat."
La cultura, doncs, ha permès
a.l'home evolucionar
cap a unes formes de vida
més perfeccionades. Amb
tot, a vegades, l'home ha
aprofundit solament en els
aspectes materials, tot oblidant
els valors espirituals,
indispensables perquè la
persona es realitzi integralment.
Per això, cal defugir,
també, mitificar la cultura,
com diu Josep M. Espinàs
en aquest paràgraf del seu
llibre Aprendre a conviure:
"Seria absurd negar que la
cultura és un bé de primer
ordre, i que la formació cultural
és bàsica per al progrés
dels individus i dels
pobles, però cal defugir la
àts
mpresa
Josep M. Ferré Ferré
"mitificació" de la cultura,
que pot fer tractar injustament
els que no han tingut
—i no pas per culpa seva—
l'oportunitat d'adquirir uns
coneixements i uns hàbits
culturals prou sòlids.
»La cultura i la intel·ligència
són valors admirables, però
poden anar lligats, en algunes
persones, a característiques
humanes negatives.
En canvi, hi ha homes i dones
que trobant-se menys
dotats en aquests aspectes
posseeixen unes qualitats
essencials que hem de saber
reconèixer: capacitat de
diàleg i de tolerància, afectivitat,
sensibilitat —personal
i social—, abnegació,
bona voluntat, generositat,
intel·ligència natural molt
superior al seu nivell d'estudis."
No deixem, doncs, que
l'heura de l'autosuficiència
s'arrapi a l'arbre de la cultura.
Procurem destriar la
bona de la falsa, avui que
els diversos mitjans de comunicació
ens aboquen
diàriament una quantitat
considerable de subcultura,
la qual té una influència negativa
tant en l'àmbit personal
com en el social D
ASSESSORAMENT I GESTID
EN LES SEGÜENTS ÀREES:
B FISCAL
n MERCANTIL
n COMPTABLE
Et LABORAL
a JURÍDIC
o GESTORIA ADMINISTRATIVA
D ASSEGURANCES
Bisbe Palau, 25 baixos - 43800 VALLS
Tel. Assessoria 977 600 750 - Tel. Gestoria 977 603 053
Fax 977 612 409 - cullere@cullere.com - www.cullere.com

PUBLICACIONS
Somnis d'asfalt
Somnis d'asfalt. III Premi
Mn. Romà Comamala de
narrativa curta. Cossetània
edicions. Col·lecció
Narrativa, 46. Valls. 2005.
En la seva tercera edició, el
recull de narracions del Premi
IVIn. Ramon Comamala
de narrativa curta, convocat
per l'Ajuntament de Vilabella,
aplega quatre relats de
temàtica ben diversa.
Somnis d'asfalt, la narració
guanyadora del premi, és
una àgil història de reflexió;
de reflexió sobre el temps,
els camins, camins d'anada
i de tornada. Un relat farcit
de girs humorístics que,
més d'una vegada, de manera
molt enginyosa, ens
despertarà un somriure.
L'autor, Miquel Pasqual, no
EXPOSICIONS
(C.ffiL·ÏÏ
escatima recursos pel que fa
a les giragonses lingüístiques
que confereixen al text
una agudesa còmica particular
Una lectura refrescant.
Univers, el segon relat, és
una narració en què la seva
càrrega emotiva, així com
la del seu personatge, en
G., no deixa indiferent. El
text atrapa de tal manera
que les paraules corren veloces
amb la intenció d'arribar
ràpid al final i conèixer,
de seguida, el desenllaç de
la història. Un final potser
tràgic, però no mancat d'un
alè d'esperança. Ens hauria
agradat conèixer el contingut
d'aquells poemes de
què parla el relat.
En El parany, Joan Rebagliato
presenta un relat de
ressenyes culturals
cavallers en què es debat
una cosa tan important com
el coratge, el valor i el prestigi
amb la moral i la bona
conducta. L'autor posa en
conflicte, a l'estil del programa
televisiu de nou format
Sis a Traïció, el protagonista
de la història, que haurà
de triar entre el seu orgull
com a bon cavaller i la vida
d'un grapat d'homes, dones,
nens, innocents. Què
podrà més?
Temps afegit, la darrera història,
és un cop d'efecte.
L'autora, Maria Montaibà,
ens convida, amb un relat
breu, de manera indirecta, a
gaudir del temps. Un temps
que passa de pressa, que
no espera i que a tots ens
atrapa. Rebem, diàriament,
avisos sobre la necessitat
XVII Premi Nacional d'Artesania Ramon Barbat i Miracle
XVII Premi Nacional d'Artesania
Ramon Barbat i
Miracle. Sala de Sant Roc.
Del 20 de maig al 5 de
juny del 2005.
La Fundació Ciutat de Valls
presenta la mostra de les
obres seleccionades i premiades
en el XVII Premi
Nacional d'Artesania Rarnon
Barbat Miracle, amb la
col·laboració de l'Institut
d'Estudis Vallencs. Aquest
és el segon any que té un
abast nacional.
El premi Nacional ha estat
per a l'obra "Corazones solitarios",
de Mercedes Gonzàlez
García, de Barcelona.
És un plafó rectangular realitzat
amb vidre, seguint la
tècnica de la vitrofusió, és
una composició abstracta,
en què predomina el color
blanc, amb interferències
de.grafismes grisos i negres.
i en què destaquen els dos
cors vermells estilitzats.
El premi Comarcal, l'ha
guanyat Anna Montana Peris,
de Valls, per l'obra "Feliços
somnis", consistent en
dos coixins grans, de tela
natural i pintura. Els dibuixos
que decoren els coixins
són variats: peixos,
paó, gall, senglar, cigonya,
etc, i també altres de més
simbòlics, com l'unicorn.
Josep Manel Albiol i Júlia Recasens
de gaudir que tenim, sense
parar esment que cada segon
que passa estem entrant
en un temps afegit. Potser
vosaltres tarribé hi heu entrat.
Compte! Primer avís •
Joan de Valls
dracs, mussol, mulassa,
mosca gran, el sol i la lluna,
són motius molt estilitzats
i creatius.
A l'exposició hi podem contemplar
setze obres seleccionades,
finalistes, de diferents
materials i especialitats
que presenten. Amb
ferro forjat: Ramon Martí (Simonet),
de Valls, "Ocell",
d'una bona grandària; Màrius
Jofre López, de Vilanova i la
2Z,

Exposició del Gup d'Art Absenta
Exposició del Grup d'Art Valls l'any 2001, i tots els
Absenta. Centre de Lectu- components són alumnes
ra. Del 17 al 30 de juny del de l'Escola d'Art i Disseny
2005. de la Diputació.
Aquest grup es va formar a En el període de temps que
28_
GRUP D'ART
cBMï^ÈB
ressenyes culturals
Geltrú, "La rosa i capoll",
una filigrana de barnilla i
planxa de ferro, feta a mà.
Tapisseria i tècniques tèxtils:
Mònica Fontanilles Serra,
de Valls, "Ikat, els colors
d'Àfrica ", tapís amb fil de
lli, tècnica tafetà. Miriam
Reyes Vivo, de Castelldefels,
"Reflexos-castell de
fils" (cotó blanc), forma rectangular
de format gran,
amb diverses tècniques tèxtils.
Valentí Miquel Capdevila,
de Platja d'Aro, "Tulipa",
anell de feltre, la inspiració
natural (llana catalana i belga
sense filar).
Escultura: Josep Maillo Estruch,
de l'Espluga de Francolí,
"Marededéu", realitzada
amb pasta de fusta i
decorada a mà; Jesús Fructuoso
Gómez, de Barcelona,
"El' regal", una parella
d'enamorats, de fang vermell,
resina i bronze.
Ceràmica: Pere Soler Virials,
de Valls, "Majòliques
de la Batalla de Valls" , un
plafó de rajoles de ceràmica,
de fang vermell, esmalt
blanc, òxids i colorants.
Fusta: Juan Montes Martí,
"Reproducció rajoles de la
Capella del Roser", un tre­
va des de l'any 2001 al
2005, han realitzat exposicions
en diverses poblacions:
quatre a Valls, una a Tarragona,
tres a Santes Creus,
una a la Selva del Camp,
una a Arnes (Terra Alta), una
altra al Pla de Santa Maria
i l'actual del 2005 al Centre
de Lectura de Valls.
En aquesta mostra, el grup
està format per set artistes.
Una escultora, Montserrat
Batiste, exposa un relleu,
una figura estilitzada i un
grup de tres figures que amb
gestos representen els sentits:
veure, escoltar i callar
ball en marqueteria ben realitzat.
Ramon Cortés Tossal,
d'Igualada, "Més que un
símbol", una composició
escultòrica, en què el motiu
principal és la pilota.
Litografia: Josep Queralt
Sanromà, de Valls, "Shalom",
una abstracció plaent
de colorit.
Esmalts: Jaume Pàmies
Baró, de Tarragona, "Raïm",
tècnica d'esmalt al foc; Àngela
Andreu Ferrer, de Barcelona,
"Al·legòric", esmalts
transparents i opacs sobre
coure, una composició abstracta
de colors intensos,
molt interessant.
Marroquineria: Floreàl Isla
Huet, de Blanes, "Cuir i folre",
una bossa gran molt
ben elaborada, té detalls
aprimorats.
Joiers: Rosa M. Milla Llovera,
de Lleida, "El llapis eixut",
treball a mà amb fusta
i plata; Gregori Serrano
Bauzà, de Pinell de Brai,
una filigrana realitzada amb
ivori i or de 18 qr
Vidre: Xavier Vidal Montilla,
de Barcelona, "Serra horitzontal",
un gerro de vidre
tallat i gravat.
De ceramistes, n'hi ha tres:
la Concepció Valldosera té
cinc figures molt simplificades,
en una de les quals
s'endevina la influència egípcia;
també altres recorden
ídols primitius. A més,-ha fet
tres gerres de formes molt
boniques, de ceràmica. L'Andrea
Gonzàlez es dóna a conèixer
amb la seva ceràmica
des de les gerres, amb varietat
d'aparences fins una figura
i unes formes abstractes.
La Celeste Roset hi concorre
amb una màscara en color,
dues gerres i tres figures.
Les pintores són tres: Ade-

lina López, de qui podem
veure set quadres de paisatges
i marines, així com
dues finestres antigues en
«Solitud»
Exposició col·lectiva de
pintures "Solitud". Sal
Grossa-Espai d'Art. Del
17 de juny al 10 de juliol
del 2005.
Com a celebració que ara
fa cinc anys de l'inici de les
exposicions que s'fian realitzat
a Espai d'Art de Sal
Grossa, s'ha portat a terme
una exposició col·lectiva en
què hi participen els artistes
que han exposat en aquest
període, i han inspirat la
seva obra amb el tema "Solitud".
El dia de la inauguració, per
donar més relleu a aquest
aniversari, es va celebrar un
concert de clavicèmbal a
càrrec del músic Josep Mateu,
l'acompanyà la cantant
Núria Besora i al final la Pilar
i l'Antoni van recitar dos
poemes.
La mostra està composta
les quals, en obrir un porticó,
es veu una pintura. La
Maria Parera presenta dos
díptics i dos quadres, tots
de 16 artistes pintors que
presenten un quadre cada u;
també hi ha dues obres més,
una del grup Pinzell Brut i
l'altra del grup Absenta.
Anomenarem els artistes
participants i farem un breu
comentari de l'obra que presenten:
Josep Queralt, amb
un acrílic que representa
una porta oberta; Carme
Rovira, a l'oli, un racó íntim
on hi ha unes ulleres i una
carta; Adelina López, amb
acrílic, la solitud del desert;
rcstEMa,
ressenyes cultura Is
Exposició fotogràfica de Pep Ulldemolins
Exposició fotogràfica de
Pep Ulldemolins. Casal
Popular La Turba. Del 24
de juny al 8 d'agost del
2005.
Amb el títol "Khumbu, un
passeig entre els núvols",
podem fruir amb aquesta
mostra de dotze fotografieé
meravelloses, que ens traslladen
a la Vall de Khumbu
i hi veurem imatges de
l'Everest, el cim del món,
els seus entorns i la gent
que hi viu allí.
Seguirem totes les fotografies,
valent-nos dels títols
que porten: n. 1, Els fills de
l'hostalera de Machermo',
ells d'inspiració abstracta.
Finalment, la pintora i ceramista
oriünda del Perú Mary
Eyzaguirre, tres quadres.
Montserrat Parés, amb acrílic,
restes d'un tronc d'arbre
solitari, cremat; Josep M.
Queralt, a l'oli, la solitud de
l'arbre vermell; Joan Grau,
a l'oli, un nu femení arrupit
amb contrast de colors; Tonia
Jofre, a l'oli, una platja
deserta; Elisabet Roca, a
l'oli i collage, una caseta al
desert; Dolors Camajuncosa,
amb tècnica mixta, la figura
ajupida, i al tòrax, un
espai obert en blanc, denota
la solitud; Francesc Güell,
amb una aquarel·la, solitud
un relleu i una peça de ceràmica;
en totes les seves
obres hi traspua la influència
peruana, tan característica.
de tardor; Núria Comas, a
l'oli, solitud dels infants
abandonats; Amèlia Gràcia,
una barca solitària, i Maria
Teresa Centeno, solitud
amb flors.
El grup Absenta, una porta
tancada de fusta i ceràmica.
El grup Pinzell Brut, amb
acrílic, representa una composició
de ciris encesos que
envolten un ciri que està
apagat.
CARME ROVIRA - TONIA JOFRE - FRANCESC GÜELL - JOAN GRAU
MARIA TERESA CENTENO - ELISABET ROCA - PEP QUERALT
OOLORÍS COMAJUNCOSA - NÚRIA COMAS - MONTSERRAT PARÉS
AMÈLIA GRÀCIA - JOSEP MARIA QUERALT - ADELINA LÓPEZ
PINZELL BRUT - ABSENTA
Col Secció Solitud
està a 4.300 m d'altitud; n.
2, El cim de Kala Pattar, de
5.550 m. d'alt, darrere hi
apareix majestuós el Pumo
Ri, de 7.161 m. d'alt; n. 3,
Monzó al Khumber, de 14
dies de trekking, en què només
van veure el cel tres
vegades; n. 4, Serpes camí
de Namche Basar, à uns
3.200 m. d'altitud; n. 5, Ulls
de Bhuda de Dinghoche; n.
6, Swaiambunath Gcfmpa,
el temple dels micos Katmandú;
n. 7, Gurn a Gokyo,
de 4.300 m. d'alt, darrere
seu s'eleva la mola del Cho
Oyn, de 8.201 m. d'altitud;
n. 8, Mantras amb la Deessa
Shiva de Tenghoche; n.
9, Nena camí de l'escola a
Ghat, n. 10, Lingtren (Tibet)
camp base i cara sud del
Cliomolungma (Everest),
8.850 m. d'alt; n. 11, La vida
quotidiana als carrers de Katmandú,
n. 12, Mantras escul­
•JSK.
pits a unes banyes de Yack.
Cal dir que hem gaudit contemplant
i descobrint tots
els indrets d'aquest món inhòspit
H
'fWTOMMF^i''B^^
29-

NOTICIES AL VOL
Noves en titulars.
Agost
D La Firagost d'enguany
omple els carrers. Tanca
amb un balanç positiu de
visitants, expositors i activitats.
La Colla Joves i la Colla
Vella gairebé calquen
l'actuació en el segon duel
de la,temporada.
S La U.E Valls estrena el
dia 6 el camp de gespa artificial
del Vilar contra el
Gimnàstic de Tarragona.
B L'aparcament subterrani
del Pati continua amb el
procés d'obra, la qual s'aprovà
el dia 5 en un ple extraordinari
convocat amb
caràcter d'urgència.
30,
D L'Arxiu Municipal de Valls
restaurarà tres cartells del
seu fons. Es tracta del cartell
de les decennals de 1901,
d'un cartell fet pel pintor vallenc
Bonaventura Casas i
el cartell del centenari de la
batalla del Pont de Goi. S'hi
ha destinat una despesa de
2.668 éuros. Ha rebut una
subvenció de 995 euros de
la Generalitat.
II Canvis a la Diputació, en
què el vallenc Francesc Moreno
és substituït per l'alçalde
de Vallmoll, Josep
Lluís Cusidó, tots dos del
partit socialista.
a Els impostos pujaran a
Valls un 3,5'per cent l'any
vinent! L'equip de govern
vallenc aprova inicialment
les ordenances municipals
del 2006.
noticiari
D El Ministeri de Foment
adjudica la redacció de la
variant de l'autovia Tarragoria-Montblanc
en el tram del
Morell a Valls i la variant de
la ciutat de Valls, que queda
definida per la part oest
• de la ciutat.
• La cerimònia de casament
a l'Ajuntament de Valls
tindrà un cost de 130 euros
l'any 2006, cinc més del
que es paga enguany.
Q El disseny del Pati atreu
. 29 arquitectes, alguns de
renom internacional. Se
n'han seleccionat cinc, que
hauran de.presentar el projecte
a l'octubre, entre els
quals s'escollirà el guanyador
M El nou registre sanitari
municipal inquieta els carnissers
del centre històric
de Valls. De moment, només
el 17 % de les carnisseries
disposa d'aquesta
autorització.
• Càritas i l'Ajuntament de
Valls consoliden els llaços
de col·laboració. S'ha signat
un conveni en què s'estableix
una aportació municipal
de 10.273 euros.
O S'han fet obres d'adaptació
a l'antic IES Narcís
Oller per allotjar-hi provisionalment
els alumnes del
CEip Enxaneta.
• El Pio Hospital de Valls
L'Escola Oficial d'Idiomes
iniciarà les classes a l'octubre.
El procés de
preinscripció i matriculació
es durà a terme al
setembre. (Foto: Francesc
Murillo)
Jordi
modernitza la cinquena
planta. Aviat canviarà d'emplaçament
l'àrea de maternitat.
Pel que fa a l'àrea de
ginecologia i pediatria, s'hi
fan habitacions individuals.
O Valls potenciarà el caràcter
polític i reivindicatiu de
l'Onze de Setembre. La programació
incorpora actes
pensats per recordar la història.
D. L'Ajuntament i RENFE
han acordat reprendre l'I de
setembre el servei del tren
llançadora entre l'estació de
Valls i la de Sant Vicenç.
Els viatges es mantindran,
de moment, fins a les Festes
de Nadal.
• L'Ajuntament posa en
marxa la borsa de lloguer
social de pisos, amb avantatges
tant per als propietaris
com per als llogaters. El
programa és gestionat per
Provalls.
D L'Ajuntament posa fil a
l'agulla per redactar el Pla
d'equipaments culturals.
S'hauran de resoldre els
problemes d'espai que tenen
a la biblioteca, el museu
i l'Arxiu Municipal.
D L'Ajuntament adjudica
l'obra de la pista d'atletisme
del Fornàs a Construcciones
Filloy. Les obres començaran
aquesta tardor amb un
pressupost d'l.027.177 euros.
D L'Escola Oficial d'Idiomes
iniciarà les classes a l'octubre.
El procés de preinscripció
i matriculació es
durà a terme al setembre.
D L'Ajuntament va aprovar
d'encarregar a l'empresa
Provalls la redacció del projecte
de millora de la se-

nyalització del polígon industrial
per un import de
3.823 euros.
H L'Alt Camp rep només
12,02 milions d'euros l'any
2005. És de les comarques
amb menys inversió per
part de la Generalitat.
H L'Ajuntament ha establert
convenis de col·laboració
amb la Fundació Ciutat
de Valls i amb la Llar del
Jubilat.
H A partir de l'I de setembre
l'Institut d'Estudis Vallencs
obrirà les seves portes
per reprendre les activi-
El disseny del Pati atreu
29 arquitectes, alguns de
renom internacional. Se
TÍ'han seleccionat cinc,
que hauran de presentar
el projecte a l'octubre,
entre els quals s'escoUirà
el guanyador. (Foto:
Francesc Murillo)
tats que li són pròpies.
H Unes 19.000 persones
entenen el català a la ciutat
de Valls, més de 16.000
(cmMïML
noticiari
el saben parlar, quasi
12.000 el saben escriure i
665 no l'entenen, segons
l'Institut d'Estadística de
Catalunya •
A dalt, la Firagost
d'enguany omple els carrers.
(Foto: Marc Lladó /
El Vallenc;
ai-

agenda cultural - OCTUBRE
—1 i 29 d'octubre. Jornades Europees del Patrimoni a Cataiunya _ _—20 d'octubre. Teatre de Titelles
Visites guiades al subsòl de la plaça del Blat
Plaça del Blat /11.00 h-14.00 h i 17.00 h-20,00 h
Organitzen: Gmp de Voluntaris del Refugi de la Plaça del Blat & Museu de Valls
—1 d'octubre. Teatre Infantil .
El Cau de l'Unicorn presenta Espectacle Eureka
Teatre Principal/18.30 h
Organitza: Grup Xarxa de Valls
—7 d'octubre. Conqrés .
Congrés del Món Rural de Catalunya
Teatre Principal / 09.00 h
Organitzen: Rural 06 & Ajuntament de Valls
—7 d'octubre. Audiovisual .
Presentació de la digitalització de La Crònica de Valls
Sala d'actes de l·lev/19.30 h
Organitza: Comissió Indalecl Castells i Oller
—8 d'octubre. Música .
Sisa presenta El congrés dels solitaris
Teatre Principal / 22.00 h
Organitza: Regidoria de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Valls
—12 d'octubre. Música .
Festival de Jotas, a càrrec de l'Asociación f olclórica Estirpe de Aragón
Centre Cultural Municipal /12.00 h
Organitza: Centre Aragonès de Valls
—13 d'octubre. Taula rodona .
1
"Indaleci Castells en el record" '
Sala d'actes de l'iev/19.30 ii
Organitza: Comissió Indaleci Castells i Oller
—14 d'octubre. Conferència .
"El compostatge casolà", a càrrec de Delia Batet
Sala d'actes de l'iev/19.30 h
Organitza: Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Valls
Hi col·labora: Institut d'Estudis Vallencs (lev)
—14 d'octubre. Teatre de Titelles .
GUANT. 1r Festival Internacional de Titelles de l'Alt Camp: Txo Titelles presenta
Menudo tremendo
Teatre Principal / 20.00 h . ,
Organitzen: Regidoria de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Valls & Companyia
d'Espectacles Pa Sucat
—1S d'octubre. Teatre de Titelles .
GUANT. 1r Festival Internacional de Titelles de l'Alt Camp: Cel Obert presenta
AdiósNonino
Teatre Principal / 20.00 h
Organitzen: Regidoria de Cultura 1 Joventut de l'Ajuntament'de Valls & Companyia
d'Espectacles Pa Sucat
—16 d'octubre. Sortida dé natura .
La Ruta del Cister: Santes Creus-Prenafeta
Plaça del Portal Nou / 07.30 h
Organitza: Sal Grossa
—16 d'octubre. Teatre de Titelles .
GUANT. 1 r Festival Internacional de Titelles de l'Alt Camp: Norwick Puppet presenta
Blancaneus
Teatre Principal /13.00 h 118.00 ti
Organitzen: Regidoria de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Valls & Companyia"
d'Espectacles Pa Sucat
—16 d'octubre. Teatre de Titelles .
GUANT. 1r Festival Internacional de Titelles de l'Alt Camp: Teatro Hugo e Inés
presenta Contes petits
Teatre.Principal/21.00 h . '
Organitzen: Regidoria de Cultura iJoventut de l'Ajuntament de Valls & Companyia
d'Espectacíes Pa Sucat .
—17 d'octubre. Teatre de Titelles .
GUANT. 1r Festival Internacional de Titelles de l'Alt Camp: Nonvick Puppet presenta
SnowWhItè
Teatre Principal /10.00 h i 15.30 h.
Organitzen: Regidoria de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Valls & Companyia
d'Espectacles Pa Sucat
—19 d'octubre. Teatre de Titelles .
GUANT. 1r Festival Internacional de Titelles de l'Alt Camp: Trac Trac presenta El
rei capritxós
Teatre Principal / 09.30 h, 11.00 h i 15.15 h
Organitzen: Regidoria de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Valls & Companyia
d'Espectacles Pa Sucat .
32
1
1
\
1
1 —20 d'octubre. Audiovisual
1
Presentació del muntatge audiovisual de la sortida a les Vies Verdes
Local de la Sal Grossa/21.00 h
Organitza: Sal Grossa
1 —21 d'octubre. Teatre de Titelles
1
GUANT. 1r Festival Internacional de Titelles de l'Alt Camp: Alumnes de l'Institut
del Teatre presenten L'abric
Teatre Principal/21.00 ii
Organitzen: Regidoria de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Valls & Companyia
d'Espectacles Pa Sucat
1
1
1
1
' GUANT. 1r Festival Internacional de Titelles de l'Alt Camp: Trac Trac presenta El
rel capritxós
Teatre Principal/10.00 hi 15.15 h
Organitzen: Regidoria de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Valls & Companyia
d'Espectacles Pa Sucat
I —22 d'octubre. Teatre de Titelles
, 1
GUANT. 1r Festival Internacional de Titelles de l'Alt Camp: Gus Marionetas presenta
El traje nuevo del emperador
Teatre Principal/12.00 ti
Organitzen: Regidoria de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Valls & Companyia
d'Espectacles Pa Sucat
1 —22 d'octubre. Teatre de Titelles
GUANT. 1r Festival Internacional de Titelles de l'Alt Camp: Teatre Nu i TNC
presenten La Ventafocs
Centre Cultural Municipal /19.00 h
Organitzen: Regidoria de Cultura 1 Joventut de l'Ajuntament de Valls & Companyia
d'Espectacles Pa Sucat
I —22 d'octubre. Teatre de Titelles
GUANT. 1r Festival Internacional de Titelles de l'Alt Camp: Diego Stirman presenta
Le pahièr de Pandora
Teatre Principal/22.00 h'
Organitzen: Regidoria de Cultura i Joventut de l'/\juntament de Valls & Companyia
d'Espectacles Pa Sucat
I —22 d'octubre. Concert
Concert amb Obrint Pas, Orquestra Mitjanit, Maitip's i DJ
Kursaal / 23.00 ii
Organitza: Ajuntament de Valls & Casal Popular La Turba
1 —23 d'octubre. Plaques de cava
V Trobada de Col·leccionistes de Plaques de Cava de l'Alt Camp
Plaça del Portal Nou /10.00 ii-14.00 h
Organitza: Sal Grossa
1 —23 d'octubre. Música
Havaneres amb el grup Trams
Centre Cultural Municipal /18.00 h
Organitza: Regidoria de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Valls
. —23 d'octubre. Ball
Ball de Santa Ursula amb l'orquestra Marinada
Kursaal /18.00 h
Organitza: Ajuntament de Valls
1 —23 d'octubre. Teatre de Titelles
GUANT. 1r Festival Internacional de Titelles de l'Alt Camp: Bambalina Titelles
presenta La sonrisa de Federico Garcia Lorca
Teatre Principal/21.00 ii
Organitzen: Regidoria de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Valls & Companyia
d'Espectacles Pa Sucat
. —27 d'octubre. Conferència
"L'artista i la seva obra: l'aquarel·la", a càrrec d'Antonio Torres Olmos
Local de la Sal Grossa / 20.30 h
Organitza: Sal Grossa
1 —29 d'octubre. Teatre
1
Els Joglars presenta La torna de "La Toma", dirigida per Albert Boadella i Lluis
Elias
Centre Cultural Municipal / 22.00 h
Organitzen: Regidoria de Cultura 1 Joventut de l'Ajuntament de Valls
amb el suport de: ^ ^
"W Ajuntament de Valls

La vida de l'entitat
Secció de Bàsquet
El sopar de cloenda de la temporada
El dia 18 de juny la Secció de Bàsquet de I'AAEET va celebrar,
com ja és tradició, el sopar de cloenda de temporada,
que va tenir lloc al Restaurant Masia Bou de Valls, el
principal espònsor d'aquesta Secció i gràcies al qual es pot
dur a terme que puguin jugar els 9 equips que aquesta temporada
han defensat els colors de la nostra entitat.
Al sopar hi van assistir unes 160 persones entre jugadors,
pares i convidats. Entre aquests darrers hi havia:
La Sra. Carme Mansilla, com a regidora d'Esports de l'Ajun-
HLMM-
AAEET: la vida de l'entitat
AwTEET
'Manel Odina
tament i presidenta del Patronat Municipal d'Esports; el Sr.
Xavier Torné, com a vicepresident de la Federació Territorial
de Bàsquet de Tarragona; el Sr. Jordi Tuset, com a director
de riES Jaume Huguet, al qual se li ha d'agrair el
fet que ens deixés fer ús de les instal·lacions del centre perquè
hi poguessin entrenar els nostres jugadors. I també els
presidents de les AMPA dels col·legis Cor de Maria, Eugeni
d'Ors, Eladi Homs i Baltasar Segú.
En aquest acte també es va dur a terme el reconeixement
als jugadors que durant la temporada s'han fet valedors
33_

d'aquest guardó, que són els següents:
Sènior masculí: Guillem Pantaleón
Sènior femení: Laia Domingo
Sub-25 masculí: Roger Queralt
Sub-21 femení: Eli Zamorano
Júnior masculí: Eloy Gras
Cadet masculí: Imar Pena
Cadet femení: Marta Méndez
Infantil masculí: Ricard Méndez
Infantil femení: Laia Prats
També es va fer un reconeixement com a agraïment a la Srta.
Candela Martí, que durant 10 anys lia estat la coordinadora
entre les escoles i la nostra entitat. Se li féu lliurament
d'unà placa com a record i agraïment per la seva tasca.
3-4-
.rj.
iemmmíh
AAEET: la vida de l'entitat
Després de l'acte de. lliurament de guardons, van dirigir
unes paraules el Sr. Xavi Torné i, per descomptat, el Sr.
president de la Secció, Manel Odina, que va agrair l'assistència
a tots els presents i va convidar tots els jugadors a
continuar lluitant i a esforçar-se la pròxima temporada. I,
per finalitzar la festa, es va dur a terme el sorteig d'un pernil,
com ja és costum en tots els sopars que organitza
aquesta Secció.
Gràcies a tots i força AAEET! O
Fotografies del sopar de cloenda de la temporada de la
Secció de Bàsquet i del lliurament de guardons que va
tenir lloc al llarg d'aquest acte. (Fotos: Secció de Bàsquet)

(ImmMA
AAEET: la vida de l'entitat
FES-TE SOCI DE L'AAEET
Hi trobaràs les següents seccions:
• Secció de Bàsquet • Secció de Muntanya • Secció d'Espeleologia • Secció Slot Valls • Secció de Fotografia
' Secció de Cinema • Secció de Filatèlia, Numismàtica i Col.leccionisme • Secció de Ràdio • Secció Grup Atlètic
I a més rebràs, de franc, els onze números anuals de la revista Cultura, editada per l'AAEET.
Quotes anuals:
45 € (majors de 25 anys)
20 € (menors de 25 ariys)
20 € (altres membres de la unitat familiar)
Associació d'Alumnes i Exalumnes
de l'Escola del Treball de Valls
Muralla de Sant Antoni, 35, baixos. 43800 VALLS
n Tel. 977 613 443 (a partir de les 7 del vespre)
35-

36
AAEET: la vida de l'entitat

(cmMM.
AAEET: la vida de l'entitat
Secció de Fotografia i Secció de Filatèlia,
Numismàtica i Col·leccionisme
Més activitat a la Secció de Fotografia i a la de Filatèlia, Numismàtica i
Col·leccionisme
En Tultima reunió de junta de l'entitat, aquestes dues seccions
varen manifestar la intenció de treure més profit de
la sala "multifuncional", millorant-ne la il·luminació mitjançant
la instal·lació d'unes regletes amb focus dirigits a
la paret i la col·locació de plafons de fusta per tapar els
vidres de la vidriera plegable que la separa de la sala de
reunions—on habitualment es fan les reunions de junta—.
La intenció d'ambdues seccions és organitzar un calendari
d'exposicions alternades, és a dir, una de col·leccionisme
i, al mes següent, una de fotografia.
Si bé els dies de cada una de les exposicions no estan concretats,
el que sí que podem avançar és l'ordre de les exposicions
que es faran d'octubre a desembre d'enguany:
Nom de l'expositor Tema Secció organitzadora
Francesc Roca Esqueles, targetes
i Nuri Trenchs visita i estampes Fil., Num. i Col·l.
Isidre Fabra Garcia . Papallones
(macro) Fotografia
Lluís Gabriel-Pau Gil Anelles de cigars Fil., Num. i Col·l.
Juanjo Gómez Cuba Fotografia
La coordinació de les exposicions que presentaran les dues
seccions de l'entitat anirà a càrrec de Pere Plana Turch,
juntament amb els presidents de la Secció de Fotografia i
de la Secció de Filatèlia, Numismàtica i Col·leccionisme,
Marta Sancho i EnricNogués •
Enric Nogués
La sala del local de l'entitat on es faran les exposicions,
amb les regletes amb focus instal·lades. (Foto: Francesc
Murillo)
SERVEIS ADMINISTRATIUS
Alt Camp SL
Assegurances generats
Assessoria fiscal,
'laboral f comptable
KVL·lò
a/e: servad@teleline.es Alt Camp SL
Avinguda del Fo'rnàs, 12 •Tel. 977 614 071 • Fax 977 608 846 • 43800 VALLS
3Z_

38
(A®0=E2!JM
Organitzat per la Secció de Filatèlia, Numismàtica i Col·leccionisme de l'AAEET, el dissabte 4 de juny se celebrà una
nova edició del Mercat del Col·leccionisme.
Mentre durin les obres del pàrquing de la plaça del Pati, el nou emplaçament d'aquest mercat que se celebra cada
primer dissabte de mes serà la plaça del Portal Nou.
Esperem tots els col·leccionistes de plaques de cava, sobres de sucre, programes de cine, anells de cigars, bitllets,
segells, monedes, postals, etc, al nou espai del col·leccionisme, per poder continuar fent els nostres intercanvis.
No hi faltisi
Horari: de 2/4 d'11 del matí a la 1 del migdia.
Secció de Filatèlia, Numismàtica i Col·leccionisme de l'AAEET
HaGARDEN
\ '.x
IM^ Dra^li!iMsi^Mte°©Soiab-^ [Ftei^
•.

íUL·ïïOjr^/^
a9-

El nostre restaurant li ofereix
celebracions de qualitat
M
RESMJRANT
^lAgOU
Des del 1929, família, tradició i bona cuina.
Cita. de Lleida, km 21,5 - Tel. 977 600 427 - Fax 977 613 294 - 43800 Valls