í
La segona referència documental correspon a la donació del lloc de Rocabruna (l'actual Picamoixons) feta el16 de novembre de 1171 per l'arquebisbe Guillem de Torroja i el rei Alfons I, a favor del cavaller Pere de Vilagrassa i a la seva muller, perquè hi construís una fortificació i el repoblés. En l'esmentada carta de donació s'hi citen dos molins que estaven situats a prop del riu Francolí.' Si bé, <strong>com</strong> acabem de mostrar, en la segona meitat del segle xii trobem notícies de l'existència de rholins en les terres del futur terme de Valls properes al Francolí, ens haurem d'esperar fins a les darreres dècades del segle XIII per trobar-ne en altres indrets del terme. Això no vol dir forçosament que no se'n construïssin al llarg dels més de cent anys que separen les referències documentals d'aquests molins, sinó que probablement hi havia altres molins que es <strong>com</strong>ençaren a bastir a partir de finals del segle xii i sobretot durant el segle, següent, tot i que la manca de documentació no ens permet assegurar-ho. El següent molí del qual tenim notícies és el de n'Arbós, que l'any 1283 ja existia a la partida d'Espinavessa." A partir de les primeres dècades del segle xiv i al llarg del segle xv, les referències documentals de molins i de les seves rescloses, recs i basses es fan més freqüents, fins al punt que hom pot seguir la continuïtat d'alguns fins pràcticament el dia d'avui. Tot seguit dono la relació dels molins hidràulics que hi havia a Valls en els segles xiv i XV, encara que és possible que n'hi hagués algun més.^ Així, a la dreta del torrent del Catllar, aigües avall, s'hi trobava el molí de Guillem de Valls, documentat en els primers anys del segle xiv, que poc després passà a mans dels Llobets. Més endavant, al llarg del segle xiv i fins la segona meitat d'aquella centúria, s'hi aixecava el molí de na Luçana. El darrer molí que hi havia a prop del torrent del Catllar era el d'en Lleida, documentat en el segle xiv. Pel que fa al torrent de la Xamora, <strong>com</strong> a mínim des dels primers anys del segle XIV existien dos molins a tocar el pont i la Font de Farigola, a l'antic camí de Montblanc, els quals foren dels Farigola, dels Çacelada i dels Voltor al llarg d'aquell segle. A poca distància d'aquests, a la Font d'en Bosc, hi havia el molí de l'Ardiaca, més endavant anomenat d'en Castellgalí, del qual també se'n tenen notícies des de <strong>com</strong>ençaments del segle xiv. Aigües avall, a prop del pont d'en Cabrer, en la segona meitat del segle xiv hi havia un molí que posseïa Guillem Alamany. A pocs metres d'aquest indret, però a l'altra riba de torrent, a la reportatge •í.-Ç.'^LUS. Lo Ponl de Goy.'ll A partir de les primeres dècades del segle xiv i al llarg del segle xv, les refe rències documentals de molins es fan més freqüents, fins al punt que hom pot seguir la continuïtat d'alguns fins pràcticament el dia d'avui. costa del Portal Nou, <strong>com</strong> a mínim des de la segona meitat del segle xv s'hi trobava el molí de n'Escofet. Seguint la riba esquerra del torrent arribem al paratge conegut amb el nom dels Molins. El primer molí que trobem en aquest indret era el dels Masdovelles, del qual es tenen notícies documentals des de mitjan segle XIV, i que més endavant fou dels Sagí. El molí següent, situat a pocs metres de l'anterior, era propietat dels Corbella a finals del segle XIV. El darrer dels molins d'aquest paratge s'aixecava a la riba dreta del torrent. Es tractava d'un molí que <strong>com</strong> a mínim existia des de finals del segle xv, i que en aquella època pertanyia a la família Nadal. Una vegada units els dos torrents que emmarcaven el nucli urbà vallenc, seguint el curs del torrent del Puig hi havia més molins. Sembla que a la riba esquerra s'hi aixecava el molí Gatell, que en el segle xiv fou propietat dels Benet. A l'altra riba en els segles xiv i xv hi havia el molí fariner de n'Adrover; el molí d'en Bas; el molí de n'Arbós esmentat abans, i, ja força a prop del Francolí, el molí del Cabíscol. Finalment, a la partida dels Fontanals —i, per En aquesta fotografia hi veiem l'aspecte que mostrava el molí de Claudi o del Pont de Goi en els primers anys del segle XX, quan encara es conservava sencer. En el darrer pis s'hi reconeixen perfectament les típiques finestres d'un molí paperer, mentre que a la dreta de la imatge hi veiem una rampa que permetia accedir al primer pis i a la bassa del molí. A l'esquerra hi tenim el Pont de Goi. (Foto: Rozada/AMV)