34= Í: SBÍLírrDKia' Solucions en serrallería Bonachí S.L. Serrallería del ferro i l'alumini Taller i exposició: Polígon Industrial • c/ dels Licoristes, 44 Telèfon: 977 614 097 - Fax: 977 601 365 • 43800 VALLS SERRALLERIA D'ALUMINI • Finestres Portes Divisions d'oficina Persianes mallorquines Persianes de seguretat Mosquiteres Sostres Cobertes Mampares de bany SERRALLERIA DE FERRO • Portes enrotllables Portes tallafoc Portes corredisses - Portes de ballesta Automatismes Reixes Forja artística Portes de seguretat VIDRES • Vidres amb cambra Vidres laminats Vidres decorats
Conca de Barberà, d'on prové la nostra família). També m'han assabentat que es molt difícil que a Valls es canviï un renom, però les meves ties, Maria i Pilar, eren molt agraciades físicament i amb molta simpatia i van fer furor en unes festes de la Candela. Des de llavors, la família i la masia es coneix <strong>com</strong> ca les Badies. A la fi dels anys 1920 i l'inici dels 1930, van tenir lloc multitud de festes i tertúlies, que van aplegar nombrosos artistes armics de la família i altres amistats del món de la moda, el <strong>com</strong>erç, <strong>com</strong> els pintors Jaume Mercadé, Francesc Labarta, Ivo Pascual i Pere Pruna (pintors), el violinista Joaquim Costa, decorador Joan Llongueres, l'arquitecte Cèsar Martinell, la soprano Mercè Capsir, la tonadillera Conchita Piquer, la jove actriu Mary Santpere, els sastres barcelonins Feliu Torres i Francesc Morell, n'Higinio Garcia (propietari de la sala d'exposicions La Pinacoteca), Josep Cugat (propietari de La Innovación), el Sr. Casajoana (automòbils), la dissenyadora Olga Guncharov, etc. Concerts de Joaquim Costa, actuacions de Mercè Capsir, Conchita Piquer i Mary Santpere, tot fets gratuïts per animar aquells aplecs d'amics. Tardes i nits inoblidables. Els meus oncles, Enric Larrafiaga i Francesc Badia, junt amb Miquel Joveri i les germanes Maria Blasi vídua de Magrifià, Paquita i Rosita, entre d'altres, es dediquen a fer campionats de tennis i frontó que finalitzen amb un bon bany a la bassa gran que fa de piscina. El 18 de juliol de 1936 troba la família Badia de vacances a Mon Repòs, a on romanen fins a la fi d'agost, anaren a Barcelona i finalment prengueren camí de l'exili, primer a Suïssa i després a Itàlia. No tornaren a veure la masia fins a la primeria de l'any 1940. Durant la Guerra Civil la masia és ocupada per diversos grups i queda molt malmesa. La teulada de la torre, a on hi ha teules vidrades, és enderrocada, ja que els pilots del camp d'aviació diuen que en enlairar-se els molesten els reflexos del sol a la dita teulada. Es fa foc en habitacions interiors i les parets de ceràmica estan <strong>com</strong>pletament destrossades per cops que han rebut. Els últims a ocupar-la són una secció de transmissions de la Legió Còndor, que quan l'abandona s'emporta fins i tot el telèfon de la masia. En recuperar-la es veuen totes aquestes ferides i es troben els calaixos dels pocs mobles que hi queden plens de municions, algunes armes i moltes teules de bar rodones. El jardí, que ha estat tres anys abandonat, sembla una selva. No queda altre remei que reconstruir les destrosses, però s'està en un moment de postguerra i falta de materials. Es torna a cridar el Sr. Martinell per veure <strong>com</strong> es pot arreglar l'edifici, atès que els plans han desaparegut i èls seus també. De moment es respecta la teulada diferent que ara cobreix la torre i s'intenta canviar la tonalitat de la ceràmica de les parets de la planta noble. Malauradament, en aquells moments no es troba cap empresa que els pugui fer i subministrar, i el mateix succeeix amb les jardineres de les finestres, que s'han de demolir. Com que corre pressa ocupar-la, es decideix de moment arrencar les ceràmi- itïïfflíua masies A la fi dels anys 1920 i l'ínicí dels 1930, van tenir lloc multitud de festes i tertúlies, que van aplegar nombrosos artistes amics de la família i altres amistats del món de la moda i el co- merç.-^==- ques de les parets i pintar-ho, ja es refarà més endavant. Per contra, en Joan Marambell restaura el jardí <strong>com</strong> abans i substitueix els arbres morts o talats. Passa el temps i tot està igual. Com que el Sr. Martinell està ocupat en altres obres, el meu pare fa venir l'arquitecte Raimon Duran Reynals, que està <strong>com</strong>ençant a construir la urbanització de Mont Cabrer, a la muntanya de Cabrils (Maresme), que per idea del meu pare, el Sr. Encesa (s'Agaró), Sr. Duran Reynals i Sr. Joan Mairambell, l'any 1946 planegen fer un segon s'Agaró més proper a Barcelona. Atesa encara la dificultat per trobar ceramistes que dibuixin els dissenyadors inicials, es canvia la distribució de la planta noble i es converteix la glorieta en terrat, en part del saló i aquella se substitueix per una teulada més baixa a causa dels robatoris, ja que els lladres sempre accedeixen a l'interior de la casa per aquest terrat. Per refer la teulada primitiva de la torre decideix, ja que no es veu clar els arcs, que l'apuntalen, a més de la falta dels plans originals, que s'haurien de fer diversos forats interiors per cercar les arcades i punts de suport, i això també implicava un fort risc. Com a visitants estrangers, passen per la masia les importants modistes franceses Mme. Jeanette Colombier i el seu marit, Mme. Çlaude Saint Syr i el seu marit Mr. Martin, així <strong>com</strong> el fabricant suís de trenes de palla per capells de la firma Georges Meyer & Cie. de Wholen (Argòvia), Mr. Charlie Vock i esposa, grans amics del meu pare des dels anys 1920, aproximadament. Quan se celebraven les festes estiuenques al Bosc de Valls, <strong>com</strong> a agraïment a les invitacions, se celebrava a Mon Repòs una festa dedicada als amics que habitaven al Bosc: recordo les famílies Mercadé i fill Jordi; Cases; Torné, vídua de Dasca i fills Francesc, Fidel, Albert i Joan; mossèn Cases; Sra. Dora Boixet, vídua de Batalla i fills Ezequiel i Enric; Baltasar Segú; Dolors Barbat i la família Pallarès; Farré-lquino; Veciana; na Lola Vives (una de les primeres dones que va pilotar avions), entre d'altres. La música va córrer a càrrec de la Casa Salto i fins es va aixecar un pilar de quatre format per mossèn Cases, Albert i Fidel Dasca i, <strong>com</strong> a enxaneta, Josep M. Badia. També hi va a passar uns dies el presentador de televisió Matías Prats (fill) i la seva promesa, i uns quants estius la família Robert Giloin de Lió (França), jove polític i enginyer tèxtil, tots amics del meu germà Enric. Retorna la modista Claude Saint Cyr, per deixar amb la nostra família la seva filla H 25^
Change language