Cultura 20050901 - aaeet.com

More documents

Recommendations

Info

$F:\Documents\aaeet\Pujada a miramar\2010 Pujada a ... - aaeet.com$

\ ^ II Masia de Mon Repòs masies Dibuix: Lluís Cebriàn Text: Josep M. Badia La finca la va comprar la meva àvia, na Francesca Serra i Comas, viuda de Badia, l'any 1914, i la va ampliar després amb l'adquisició d'altres dues que es trobaven al costat. La masia que es va construir va ésser un regal dels seus fills. L'arquitecte que va fer el projecte va ésser en Cèsar Martinell (la seva primera obra), que el va dedicar a una de les filles, na Pilar Badia i Serra, de la qual sembla que estava enamorat, com consta en el dibuix que va fer de la casa què està dedicat i signat de la seva mà i encara es conserva en poder de la família. La casa es va fer sobre les restes de la masia antiga que hi havia, atès que els murs fins al primer pis són de pedra de Fontscaldes relligada amb argamassa i d'una amplada d'uns 60 cm; els altres pisos i la torre són fets de maons. Les teulades amb molt pendent i a diversos vents, estan aguantades per arcs d'estil gaudinià. La planta noble tenia les parets cobertes, fins a 1,50 m, de mosaics amb dibuixos i sòcols amb rajoles petites que representaven un pi. Lestil de la masia s'aparta del corrent de les masies valiènques i del Bosc de Valls, creiem que per idea del Sr. Martinell, ja que no ens consta que fos un encàrrec especial de cap dels familiars. Sota la direcció de Cèsar Martinell i el mestre d'obres Farré, va començar a dur-se a terme el projecte, que es va acabar el juny de l'any 1916. El nom de "Mon Repòs" amb què va ésser batejada es deu que la senyora viuda de Badia tenia en gran estima el Parc de Mon Repòs, que es troba a Ginebra (Suïssa), a prop dels edificis de les Nacions Unides. Hi havia.passat moltes estones i el seu significat en català és el mateix. Els jardins d'estil anglès van ésser dissenyats pel recone- El nom de "Mon Repòs" amb què va ésser batejada es deu que la senyora viuda de Badia tenia en gran estima el Parc de Mon Repòs, que es troba a Gi nebra (Suïssa), a prop dels edificis de les Nacions Unides. Hi havia passat moltes estones i el seu significat en català és el mateix. 22 gut jardiner català Joan Mirambell, amb profusió de diferents classes d'arbres i arbustos exòtics i del país, camins, petits llacs i grans conjunts de cupressàcies retallades de diferents formes. En llocs estratègics, el jardí estava il·luminat per fanals d'estil venecià. La inauguració va ésser el diumenge dia 27 d'agost de 1916, com indica el diari La Vanguardia en l'edició del 30 del mateix mes, amb un dinar servit per l'Hotel París, un ball amenitzat per l'orquestra La Familiar, aixecament de globus i un castell de focs. Durant el ball es va sortejar un Cupido i l'import recaptat es va destinar a fins de beneficència. A la inauguració hi van assistir invitats per la família Badia, entre altres en Josep Serra (pare i fill), en Francesc Serra, na Concepció Miró, na Josepa Magrinà, n'Alfred Padró i senyora, en Magí Magriüà, en Feliu Torres, n'Enric Novell, en Josep Ferrer, les senyoretes Rosita Cusidó i Teresa Oliva, en Joan Benaiges i Júlia Arderiu, en Robert i en Pere Kahn, n'Arístides Forés, l'alcalde Sr. Magriiïà, el diputat a les Corts Sr. Albert Dasca i filla Joana, en Francesc Dasca, en Josep Ruiz, en Cèsar Martinell, el Sr. Blaguer i un director de La Vanguardia. Cap a l'any 1922, a la part posterior de la masia, i segons disseny d'en Joan Mirabell, s'hi va construir un pati català amb porxos (lloc a on posteriorment es van celebrar grans festes), un cop enderrocada edificació existent en comprar la masia, d'estil arabesc, que es feia servir de garatge. Uns dos anys més tard, projectat pel gendre de la Sra. Francesca Serra, en Ramon Compte, es va edificar la masoveria, garatges, un frontó i pista de tennis, amb la qual cosa van finalitzar i completar-se les obres de la masia. Anècdotes: Quan anaven a cobrir la teulada de la masia, va sorgir una diferència d'opinions entre el Sr. Cèsar Martinell i el Sr. Josep Badia. L'arquitecte volia fer una teulada amb poc pendent i el Sr. Badia va dir-li que la volia amb força pendent per si nevava. "Mes si aquí no neva mai, Pepe...!" "Doncs pot passar. Cèsar". Contra la voluntat de Martinell, la teulada és va fer amb força pendent. En el llibre dedicat al centenari de Cèsar Martinell, ell mateix explica aquest fet i hi afegeix: "Aquell hivern va fer una gran nevada a Valls i he de reconèixer que l'amic Badia tenia raó". Un altre fa referència al nom de la masia, Mon Repòs, que des de l'inici, i encara avui dia, ningú no la coneix per aquest nom. Sempre l'han anomenada ca les Badies (en honor de les meves ties Maria i Pilar), com el renom de la família. Quan el meu avi, en Josep Badia i Murià, va venir del seu natal Sarral a Valls i es va casar amb la meva àvia Francesca, la família era reconeguda com cal Jueu (nom que m'han dit que es donava als naturals d'aquesta vila de la
(çjmmB masies jjífí fil 11 lílílíllliíii I mmirm 23_
Page 1 and 2: AAEET - Valls, setembre del 2005 N
Page 3 and 4: Segona època - Any LXXVI- Número
Page 5 and 6: La segona referència documental co
Page 7 and 8: segons la matrícula industrial el
Page 9 and 10: (CfflL·iM^ reportatge La resclosa
Page 11 and 12: —Quines seran les reformes més r
Page 13 and 14: m'ajuda en certs aspectes. —Són
Page 15 and 16: Una de les efemèrides d'aquest mes
Page 17 and 18: Després de dinar, de bell nou enga
Page 19 and 20: Cabal ecològic Si cap avantatge va
Page 21: tant a conseqüència de la derivac
Page 25 and 26: Conca de Barberà, d'on prové la n
Page 27 and 28: PUBLICACIONS Somnis d'asfalt Somnis
Page 29 and 30: lina López, de qui podem veure set
Page 31 and 32: nyalització del polígon industria
Page 33 and 34: La vida de l'entitat Secció de Bà
Page 35 and 36: (ImmMA AAEET: la vida de l'entitat
Page 37 and 38: (cmMM. AAEET: la vida de l'entitat
Page 39 and 40: íUL·ïïOjr^/^ a9-

Cultura 20050901 - aaeet.com

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?