Cultura 20050901 - aaeet.com

La segona referència documental
correspon a la donació
del lloc de Rocabruna
(l'actual Picamoixons) feta
el16 de novembre de 1171
per l'arquebisbe Guillem de
Torroja i el rei Alfons I, a favor
del cavaller Pere de Vilagrassa
i a la seva muller,
perquè hi construís una fortificació
i el repoblés. En
l'esmentada carta de donació
s'hi citen dos molins que
estaven situats a prop del
riu Francolí.'
Si bé, com acabem de mostrar,
en la segona meitat del
segle xii trobem notícies de
l'existència de rholins en
les terres del futur terme de
Valls properes al Francolí,
ens haurem d'esperar fins a
les darreres dècades del segle
XIII per trobar-ne en altres
indrets del terme. Això no
vol dir forçosament que no
se'n construïssin al llarg
dels més de cent anys que
separen les referències documentals
d'aquests molins,
sinó que probablement
hi havia altres molins que
es començaren a bastir a
partir de finals del segle xii
i sobretot durant el segle, següent,
tot i que la manca de
documentació no ens permet
assegurar-ho.
El següent molí del qual tenim
notícies és el de n'Arbós,
que l'any 1283 ja existia
a la partida d'Espinavessa."
A partir de les primeres
dècades del segle xiv i al
llarg del segle xv, les referències
documentals de
molins i de les seves rescloses,
recs i basses es fan
més freqüents, fins al punt
que hom pot seguir la continuïtat
d'alguns fins pràcticament
el dia d'avui. Tot seguit
dono la relació dels
molins hidràulics que hi havia
a Valls en els segles xiv
i XV, encara que és possible
que n'hi hagués algun més.^
Així, a la dreta del torrent
del Catllar, aigües avall, s'hi
trobava el molí de Guillem
de Valls, documentat en els
primers anys del segle xiv,
que poc després passà a
mans dels Llobets. Més endavant,
al llarg del segle xiv
i fins la segona meitat d'aquella
centúria, s'hi aixecava
el molí de na Luçana. El
darrer molí que hi havia a
prop del torrent del Catllar
era el d'en Lleida, documentat
en el segle xiv.
Pel que fa al torrent de la
Xamora, com a mínim des
dels primers anys del segle
XIV existien dos molins a tocar
el pont i la Font de Farigola,
a l'antic camí de Montblanc,
els quals foren dels
Farigola, dels Çacelada i dels
Voltor al llarg d'aquell segle.
A poca distància d'aquests,
a la Font d'en Bosc, hi havia
el molí de l'Ardiaca, més endavant
anomenat d'en Castellgalí,
del qual també se'n
tenen notícies des de començaments
del segle xiv.
Aigües avall, a prop del pont
d'en Cabrer, en la segona
meitat del segle xiv hi havia
un molí que posseïa Guillem
Alamany. A pocs metres
d'aquest indret, però a
l'altra riba de torrent, a la
reportatge
•í.-Ç.'^LUS. Lo Ponl de Goy.'ll
A partir de les primeres dècades del
segle xiv i al llarg del segle xv, les refe­
rències documentals de molins es fan
més freqüents, fins al punt que hom
pot seguir la continuïtat d'alguns fins
pràcticament el dia d'avui.
costa del Portal Nou, com a
mínim des de la segona
meitat del segle xv s'hi trobava
el molí de n'Escofet.
Seguint la riba esquerra del
torrent arribem al paratge
conegut amb el nom dels
Molins. El primer molí que
trobem en aquest indret era
el dels Masdovelles, del
qual es tenen notícies documentals
des de mitjan segle
XIV, i que més endavant fou
dels Sagí. El molí següent,
situat a pocs metres de l'anterior,
era propietat dels
Corbella a finals del segle
XIV. El darrer dels molins
d'aquest paratge s'aixecava
a la riba dreta del torrent.
Es tractava d'un molí
que com a mínim existia
des de finals del segle xv, i
que en aquella època pertanyia
a la família Nadal.
Una vegada units els dos
torrents que emmarcaven el
nucli urbà vallenc, seguint
el curs del torrent del Puig
hi havia més molins. Sembla
que a la riba esquerra
s'hi aixecava el molí Gatell,
que en el segle xiv fou propietat
dels Benet. A l'altra
riba en els segles xiv i xv hi
havia el molí fariner de
n'Adrover; el molí d'en Bas;
el molí de n'Arbós esmentat
abans, i, ja força a prop
del Francolí, el molí del Cabíscol.
Finalment, a la partida
dels Fontanals —i, per
En aquesta fotografia hi veiem l'aspecte que mostrava el molí de Claudi o del Pont
de Goi en els primers anys del segle XX, quan encara es conservava sencer. En el
darrer pis s'hi reconeixen perfectament les típiques finestres d'un molí paperer, mentre
que a la dreta de la imatge hi veiem una rampa que permetia accedir al primer pis i
a la bassa del molí. A l'esquerra hi tenim el Pont de Goi. (Foto: Rozada/AMV)