Cultura 20050901 - aaeet.com

Anem a Montserrat
Segurament que tots els
que em llegiu haureu anat
una vegada o altra a Montserrat,
la majoria segurament
amb cotxe, però ben
pocs d'altra manera. Alguns
a peu, d'altres amb bicicleta,
alguns amb el tren, però
i amb carro, i totalment per
camins? Quants hi heu anat
amb carro? Pocs, d'això
n'estic segur. I és que anar
a fer el camí de IVlontserrat
amb carro és totalment diferent
de totes les altres
maneres d'anar-hi.
Jo, que a part d'anar-hi en
tren o amb cotxe hi he anat
també a peu i amb BTT, US
ho puc assegurar. A Montserrat,
a causa de la meva
afició a la muntanya, hi he
fet infinitat de viatges, sobretot
per anar a escalar, a
fer ferrades.o simplement a
caminar, però amb carro
només pel sol fet de anar a
Montserrat i res més, no ho
havia fet mai. Sí que ja hi
havia anat dos anys fent
d'equip de suport, o bé
acompanyant els carros tot
caminant, però aquest any
hi he anat de carreter, que
és tota una experiència que
ara us explicaré.
Cada any, a mitjan maig, la
Societat de Sant Antoni de
Valls fa la pujada a Montser­
rat. És una experiència que
cal viure-la, ja que la gent
actual no està gaire acostumada
a conviure amb els
animals (de quatre potes
em refereixo) i passar quatre
dies amb companyia
dels equins; és força curiós,
si més no. A mi, que de jove
estava acostumat a veure
animal a casa, ja que érem
pagesos i llavors tothom en
tenia, no se'm fa tan estrany,
però gairebé havia perdut el
costum. Sí que faig algunes
sortides per alguns dels
Tres Tombs que es fan arreu
de Catalunya, però són sortides
esporàdiques i curtes,
de poques hores.
Per començar, us diré que
llevat d'alguns que sí que
els conec molt, ja que compartim
des de ja fa anys
l'afició als castells, la gent
que conforma el món dels
cavalls són força desconeguts
per a mi, i em refereixo
més com es comporten que
com són. Per a ells; el cavall
ho és tot, després vénen
les altres coses. Són
bons companys, sempre
t'ajudaran en tot, sobretot si
tens problemes durant la
sortida, però el cavall està
sempre per davant de tot, i
mai millor dit. Jo reconec
que sóc un foravingut, ja
que les meves aficions són
Cada any, a mitjan maig, la Societat
de Sant Antoni de Valls fa la pujada a
Montserrat. Es una experiència que cal
viure-la, ja que la gent actual no està
goíre acostumada a conviure amb els
animals i passar quatre dies amb com­
panyia dels equins.
16
a pu nts
unes altres, però en poc
temps hi he fet molts bons
amics, d'aquells que es recorden.
La sortida
La cosa comença ja el dia
abans de sortir, ja que s'ha
de preparar tot i no és poc,
carregar el camió de la intendència,
aigua per als cavalls,
menjar per a les persones
i els cavalls i tot un
reguitzell de coses de les
quals no sabem prescindir
les persones d'avui en dia:
nevera, grup electrogen, tendes,
roba, taules i cadires,
etc. Cal preparar els animals
i els guarniments, que
tot estigui a punt per demà
al matí, i el carro que serà
el nostre mitjà de transport
durant quatre dies. Al capvespre
arriben els companys
de Móra la Nova, que
també vindran amb nosaltres;
ells dormiran ja avui
aquí al local. Fem la primera
trobada tots junts esperant
el dia de demà per la
sortida. Al Jesús, que serà
el meu company, i a mi ens
ha deixat el carro i els animals
el senyor Gimeno. Cal
tenir cura dels dos cavalls,
el Goliat i el Zeus, que són
uns animals magnífics.
A les set dej matí enganxem
els set carros i els catorze
animals que els han
de portar. Seran, com es
pot veure, dos animals per
carro, enganxats a la llarga,
és a dir, un davant i un darrere;
el de davant és l'enganxer
i el de darrere l'escaler,
que és el que porta el carro.
És molt recomanable
que els animals es coneguin
i, si és possible, que ja
hagin anat enganxats junts,
ja que si no podríem tenir
problemes de coordinació i
Joan Roig (l'Avi)
de comportament, perquè
al cap i a la fi són bèsties i
tenen sortides imprevisibles.
També vénen set cavalls
de muntura, genets i
amazones.
Sortim en direcció al Pla de
Santa Maria, pel torrent del
Catllar, fins als quatre camins,
i d'allí cap a la Gambada,
per sortir a la rotonda
del Pla. Aquí ens trobem
amb els companys de Barberà,
que s'uneixen al grup.
Bar de l'Esplanada, on fem
l'esmorzar —aquí el camió
de la intendència ja ens té
preparat l'àpat—, després
d'esmorzar continuem en
direcció a Cabra per la carretera
fins a trobar el camí
de Fontscaldetes, anem en
direcció al mas del Plata,
però en un moment donat
cal fer un fort gir a l'esquerra
i agafar una forta pujada
per enfilar el camí que ens
portarà fins a Vallespinosa.
Però el camí és llarg i ple
de pujades, també hi ha alguna
baixada, però en total
és una fortíssima pujada
fins al coll de Valls. És un
lloc magnífic, una gran vista
dels camps de sembrat,
i al fons Vallespinosa, on ja
es veu el camió de la intendència
que ens espera per
fer el dinar. Ara cal fer una
forta baixada fins al mas de
cal Forneret. La gent que
l'habita ens dóna tanta aigua
com vulguem i ens
deixa endollar l'electricitat
per a la.nevera. Aquí desenganxem
els animals i els
donem de beure, uns trenta
litres per cavall; en total,
uns nou-cents litres d'aigua
que són molt d'agrair, i una
mica de menjar a les bèsties
(no gaire, que a la tarda
s'hi ha de tornar i ja menjaran
a la nit).