Cultura 20050601 - aaeet.com

AAEET - Valls, juny del 2005 Núm. 659
La indústria vallenca del segle XIX (III)
Entrevista a Jaume Roca López i Eloi Vallverdú Queralt^
president i tresorer d^SlotValls

Hi ha llibres que ens converteixen, per sennpre més, en lectors.
Vine a veure'ls tots junts a l'exposició PERSONATGE A LA VISTA,
al Palau Robert, del 21 d'abril al 30 de novembre.
2 0 © S
ANY DEL
//liBRE
I LA LECTURA
Generalitat
de Catalunya

Segona època - Any LXXVI-
Número 659- Valls, juny del
2005
Edita: Associació d'Aiumnes
i Exalumnes de i'Escola del
Treball de Valls (muralla de
Sant Antoni, 35, baixos)
Director: Andreu Garcia Jané,
president de I'AAEET
Cap de redacció: Francesc
Murillo Galimany
Assessorament lingüístic:
Joan-Josep Miracle Amat
Equip assessor: Pere Altés
Serra, David Vallverdú Queralt
i Jordi de Bofarull
Dipòsit legal: T-2192-1985
Producció i muntatge: Associació
d'Alumnes i Exalumnes
de l'Escola del Treball,
de Valls
Tel. 977613443
culturaAAEET@hotmail.com
imprimeix: Formes Gràfiques
Valls, SA
Membre de l'Associació Catalana
de Premsa Comarcal
Editada amb la col·laboració
de la Diputació de Tarragona i
del Consell Comarcal de l'Alt
Camp
I Premi Tasis-Torrent (1981)
li! Premi Ventura Gassol
(1995)
X Premi Ventura Gassol
(2002)
L'AAEET no es responsabilitza
dels articles que els col·laboradors
publiquen a CULTURA.
Portada
Des de fa uns mesos,
SlotValls, un dels clubs
d'slot més importants
de les comarques de
Tarragona, forma
part de I'AAEET com
una nova secció
d'aquesta entitat. Les
fotografies de la portada
corresponen a les
pistes de competició
que té el club al seu
local del polígon industrial.
(Fotos: Secció
SlotValls de
I'AAEET)
SUMARI
£__ La indústria vallenca del segle xix
Francesc Murillo
iQ___ Entrevista: Jaume Roca López i Eloi Vallverdú Queralt
Joan Canela
21
25,
Efemèrides comentades
Pere Altés
La gemma del Capricorn de la vil·la romana del torrent de
Vallmoll
Judit Ciurana
Més dades sobre les primeres camises uniformades dels
Xiquets de Valls
Pere Ferrando
La masia de Rull
Lluís Cebriàn
2Z__ Ressenyes culturals
Josep Manel Albiol, Júlia Recasens i Joan de Valls
'^.-^ Notícies al vol
Jordi
^3__ AAEET: la vida de l'entitat
SlotValls AAEET, Secció de Bàsquet
Les antigues adoberies que —en estat ruïnós— encara es mantenen dempeus a tocar el
pont de Farigola i el torrent. (Foto: Francesc Murillo)

eportatge
La indústria vallenca del segíe xix (III)
Les dècades dels cinquanta
i seixanta
La dècada dels cinquanta
del segle xix s'inicià a Catalunya
amb un període de
conflictes laborals relacionats
amb el procés d'industrialització
i la creació de
societats obreres. En el cas
de Valls trobem documentada
el 10 de maig del 1851
l'inici d'una vaga dels treballadors
del ram tèxtil, motivada
perquè un industrial
d'aquest ram volia "baixar
las feynas". Per fer-hi front
els obrers, seguint les ordres
dels dirigents de la societat
obrera que en aquelles
dates ja existia a Valls,
van optar per deixar el seu
lloc de treball i declarar-se
en vaga. Finalment, l'alcalde
hi va haver d'intervenir i
s'arribà a un acord per ambdues
parts, que va permetre
que els obrers tornessin
a la feina el dia 6 de juny.
Cal dir que, mentre va durar
la vaga, la societat obrera
passava un subsidi de cinc
rals diaris als vaguistes.
Però el 26 de juliol d'aquell
mateix any tornava a sorgir
un nou conflicte, ara relacionat
amb una qüestió
d'acomiadaments i de salaris.
Aquell dia van acomiadar
un total de 400 treballadors,
mentre que els que
continuaven a la feina van
veure el seu sou reduït a
dues pessetes setmanals.
La qüestió es va acabar al
cap de set mesos amb una
solució a favor dels obrers.'
Amb tot, en aquells primers
anys de la dècada dels cinquanta,
especialment el
1853 i el 1854, la intranquillitat
obrera es féu evident a
les poblacions industrials
catalanes, a causa de la poca
feina, l'encariment de la
vida, els salaris baixos i el
descontentament força general
amb el Govern moderat
de Madrid.^
Un factor important en
aquesta situació fou la creixent
mecanització de les fàbriques
(cada vegada més
lligada al vapor), que l'estiu
del 1854 portà en el cas del
tèxtil a l'esclat del conflicte
de les selfactines —unes
maquines tèxtils modernes
que permetien una major
producció i un menor nombre
d'obrers per comparació
als telers manuals tradicionals.
Aquest conflicte tingué
el seu ressò a Valls a mitjan
juliol, en el moment d'esclatar
el moviment liberal
que donà inici al Bienni Progressista
(1854-1856), amb
l'incendi de la fàbrica tèxtil
de Carreras i companyia, el
vapor de Maó, la nit del 16
al 17 de juliol.
Sembla que l'incendiaren
un grup d'obrers exaltats
contraris a la mecanització
de les fàbriques, els quals
Francesc Murillo Galimany
aprofitaren que la milícia
nacional havia marxat en
direcció a Reus per així poder
destruir la primera fàbrica
moguda amb vapor sense
que ningú els pogués
aturar Fins i tot els incendiaris
dispararen trets a
l'aire per impedir que la
gent s'hi apropés per intentar
apagar-lo.
La fàbrica va cremar tota la
nit i va posar en perill els
edificis veïns (de la muralla
del Castell i del carrer d'en
Gassó), però finalment va
minvar sense provocar més
danys.^ Amb tot, la fàbrica
no tornà a posar-se en ús
fins uns anys més tard i
funcionà, amb algunes intermitències,
fins als volts
del 1880, en què tancà definitivament."
La situació conflictiva s'alleugerí
a mitjan segle, quan
la indústria catalana, com la
de molts altres països neutrals
es va veure afavorida
per la Guerra de Crimea
(1854-1856). Aquest conflicte
bèl·lic va provocar una
revalorització dels productes
agrícoles i ramaders espanyols,
i amb ella una major
demanda de béns de
consum per part de la pagesia
i la menestralia, men-
Aquesta fàbrica del segle XIX es conservava fins fa unes
setmanes dins d'un pati interior de la Costa del Portal
Nou, al qual s'accedeix per una casa pont. Tot i que ja
feia molts anys que estava abandonada i es trobava
completament en ruïnes, encara mantenia enforca bon
estat una interessant estructura d'arcs de rajola a la
planta baixa i part de la decoració de la seva façana,
que estava pintada amb tons ocres i vermellosos, amb
simulacions de correus a la planta baixa i de finestres
al darrer pis. Darrerament ha estat enderrocada per
fer-hi pisos. (Foto: Francesc Murillo)

Una de les fàbriques del
raval de Farigola, vista
des delpàrquing del Barri
Vell. Es tracta d'una
antiga fàbrica d'alcohol
de la segona meitat del
segle XIX. Originàriament
funcionava amb la
força del vapor, i avui
encara conserva la xemeneia.
(Foto: Francesc
Murillo)
tre que les comandes de
guerra enfortiren la Indústria
catalana, la consolidaren
definitivament i acceleraren
el procés econòmic.^
Els industrials vallencs se'n
beneficiaren i aconseguiren
força prosperitat; n'eren una
mostra les cases de les famílies
industrials que construïren
0 reteren i ampliaren
en aquells anys i durant la
resta de la dècada. També
són exemple d'aquesta prosperitat
els nombrosos boscs
i masies d'estiueig que s'edificaren
a partir d'aquells
anys.^
Però, poc després, un nou
conflicte bèl·lic feia trontollar
la indústria tèxtil cotonera
catalana i europea. La
Guerra de Secessió nordamericana
(1861-1865) va
tenir com a conseqüència el
bloqueig per part de la marina
dels Estats de la Unió
de les exportacions de cotó
dels Estats Confederats, un
dels principals subministradors
d'aquesta matèria primera.
Amb tot, aquesta situació
va generar una recuperació
d'altres branques de
la indústria tèxtil, com ara el
ram de la llana.''
Per fer-nos una idea del panorama
industrial de la vila
per aquelles dates, trobem
que segons l'anuari El indicador
de Espana y sus posesiones
ultramarinas, l'any
1866 a Valls hi havia les fàbriques
següents:
Un total de 57 fàbriques
tèxtils, entre filats i teixits,
en les quals predominaven
com a principals matèries el
cotó i la llana, i en una proporció
menor el fil i el cànem
(fins i tot hi trobem algun
fabricant de cintes i de
faixes). A més, moltes treballaven
amb més d'una
d'aquestes matèries o bé
amb mescles. Com a indústria
auxiliar del tèxtil, també
n'hi havia 10 de tints.
En conjunt, si als obrers que
treballaven en aquestes fàbriques
hi afegim els nombrosos
teixidors que treballaven,
per compte propi o
per altres fabricants, a les
seves cases amb telers que
tenien en propietat, i l'elevat
nombre de dones que treballaven
a casa fent serrells
per als mocadors que es
fabricaven a Valls, el total
de persones que treballaven
en la indústria tèxtil i en
l'auxiliar deuria superar les
2.000.
D'altra banda, les poblacions
properes que tenien el seu
centre industrial a Valls reunien
un total de 28 fàbriques
tèxtils (5 a Alcover, 6
al Pont d'Armentera, 5 a la
(gfflL·ÏÏMa.
reportatge
Riba, 10 a Vallmoll, 1 a Vilabella
i 1 a Vilallonga.
La importància de la indústria
de la pell també la constatem
en les 23 adoberies
que hi havia a Valls (amb
uns 500 treballadors). A
més, existien nombrosos
tallers d'espardenyers i corders
(amb uns 400 operaris),
tallers de sabaters, 20
fàbriques d'aiguardent, 5 de
sabó, 16 molins d'oli... En
conjunt, superaven de lluny
els 3.000 obrers, en un moment
en què Valls tenia uns
13.000 habitants.^
L'inici de la decadència
industrial
En conjunt, malgrat alguns
anys de crisi, la dècada
dels seixanta del segle xix
fou un període de prosperi­
tat per a la indústria vallenca,
especialment per al tèxtil,
tot i els efectes de la
Guerra de Secessió i els
conflictes laborals. Respecte
a aquest segon aspecte,
trobem, per exemple, la
qüestió que s'arrossegava
des de feia anys entre els
teixidors a mà i els patrons
de les fàbriques tèxtils, motivada
pel fet que des de la
dècada dels quaranta els patrons
optaren per tenir telers
als pobles del voltant per tal
d'obtenir mà d'obra a més
bon preu i abaratir la feina,
i com a conseqüència s'envalentien
a rebaixar els preufets
als teixidors de mà vallencs.
Després de diferents intents
fracassats d'arribar a un
acord per ambdues parts, el
2 d'octubre del 1868, el con-
El conflicte de les selfactines tingué el
seu ressò a Valls a mitjan juliol del 1854,
amb l'incendi de la fàbrica tèxtil de Car­
reras i companyia, el vopor de Maó, la
nit del 16 al 17 de juliol.

Una de les fàbriques del carrer del Paborde. En aquest
cas, l'edifici industrial, construït en la segona meitat del
segle XIX, el tenim a l'esmentat carrer, mentre que
l'habitatge de l'industrial dóna a la muralla de Sant Antoni.
En la fotografia es reconeixen els grans finestrals
propis de l'arquitectura industrial de les darreres dècades
del segle XIX. (Foto: Francesc Murillo)
text de la revolució de setembre
d'aquell any va permetre
que els teixidors vallencs
poguessin arribar a un acord
definitiu amb els industrials,
els quals es van cpmprometre
a tornar a Valls en
quatre dies els 461 telers
que havien escampat per la
rodalia.^
Però aquests anys també
marcaren l'inici de la lenta
decadència industrial i mercantil
valienca. La insurrecció
federalista del mes
d'octubre del 1869 va provocar
una forta sotragada a
la indústria valienca.
Així, durant els pocs dies
que els insurrectes controlaren
Valls van saquejar diverses
fàbriques: la casa i
la fàbrica tèxtil de Manuel
Clariana, situades al Pati,
on robaren els objectes de
valor i en cremaren els mobles,
la qual cosa provocà
unes pèrdues valorades en
8.000 pesos; la fàbrica tèxtil
de Jaume de Manel, situada
al Pati, fent xamfrà amb
el carrer del Rector Cessat,
on cremaren la producció
emmagatzemada; la fàbrica
tèxtil de Ramon Castellet, al
carrer dels Metges, on provocaren
danys valorats en
reportatge
10.000 pesos; l'adoberia i
habitatge de Joan Martí Murtra,
els actuals números 105
i 107 de la muralla de Sant
Antoni, on robaren els diners
i en cremaren els mobles,
amb una pèrdua total
d'uns 12.000 pesos, i la casa
del fabricant Joan Ferrer,
amb una pèrdua de 2.500
pesos.
A més, Joan Montserrat,
comerciant de ferro i fabricant
de licors, fou assassinat
d'un tret a la porta de
casa seva, al carrer de la
Cort, mentre que també disparen
dos trets contra l'abans
esmentat Joan Ferrer,
dels quals va sortir il·lès.
Davant d'aquesta situació,
molts industrials, com la majoria
de notaris i advocats,
optaren per fugir o amagarse
(fins i tot alguns hagueren
de passar unes hores
dins d'una claveguera).'"
Tradicionalment, els fets
tràgics de la revolució d'octubre
del 1869 han estat
considerats com un dels principals
factors que provocaren
l'inici de la davallada industrial
de la vila. Si bé els
seus efectes van motivar un
èxode d'industrials i de les
seves famílies cap a altres
poblacions, n'hi va haver que
al cap d'un temps tornaren
a Valls, però d'altres no tornaren
mai més, com fou el
cas de Manuel Clariana i de
molts teixidors que anaren
a treballar a Sabadell, Terrassa
i a poblacions del pla
de Barcelona, mentre que
molts treballadors de la indústria
de la pell es traslladaven
a Igualada, que acabaria
obtenint l'hegemonia
catalana què'abans tenia
Valls en aquest tipus d'activitat
industrial. A més, el record
d'aquells fets va portar
que durant la resta del segle,
i fins i tot en les primeres
dècades del segle xx, algunes
empreses industrials es
repensessin la possibilitat
d'instal·lar-se a Valls."
tes conseqüències de la revolució
d'octubre jugaren un
paper en l'assentament de
les bases de la decadència
industrial de Valls durant les
darreres dècades del segle
xix, les principals causes d'aquesta
decadència cal cercar-les
en altres qüestions,
que eren, sobretot, els problemes
que tenien els petits
industrials per realitzar inversions
destinades a modernitzar
les seves indústries tradicionals,
i en el retard en
l'arribada del ferrocarril i el
que això representava en la
millora de les vies de comunicació
i la comercialització
dels productes vallencs. En
aquest darrer aspecte, Tarragona
i Reus, ben comunicades
per tren amb Barcelona
des del 1856, passaren
a centralitzar les activitats
industrials i mercantils de
les comarques del Camp de
Tarragona.
Valls s'havia quedat fora de
les grans àrees de concentració
industrial que s'havien
creat al llarg del segle:
les ribes dels rius Llobregat,
Cardener, Ter, Freser, Anoia
i Fluvià, on s'alçaven fàbriques
de filats que aprofitaven
la força hidràulica, mentre
que les fàbriques de
teixits mogudes amb vapor
ho feien sobretot a Barcelona,
Manresa, Sabadell, Terrassa
i Reus, entre altres
ciutats, totes ben comunicades
mitjançant el ferrocarril
amb Barcelona i el seu important
port.'2
Notes
1. Martinell (1972: 86-87).
2. Vives & Llorens (1991:
268-269).
3. Martinell (1972: 92-95) i
Papell & Quílez (1999:
127).
4. ECO (1933d 9).
5. Vives & Llorens (1991:
54 i 260).
Tot i que, certament, aques- 6. DDAA (1982: 321).

7. Vives & Llorens (1991:
54-55).
8. ECO (1933a: 7 i 8; 1933te
6; 1935: 5 i 6) i DDAA (1982:
321).
9. Martinell(1972:95i118).
10. Martinell (1972: 211 i
220-222), Papell & Quílez
(1999: 139, 1431 144)iPuigjaner
(1881, 2a ed. 1981:
442).
11. Martinell (1972: 258 i
259).
12. Vives & Llorens (1991:
56) i ECO (1933c: 9).
Bibliografia
ECO (1933a). "La indústria
tèxtil a Valls en el segle XIX
(I)". Cultura [Valls], núm. 51.
(1933ti). "La indústria
tèxtil a Valls en el segle
XIX (II)". Cultura [Valls],
núm. 52.
(1933c). "La indústria
tèxtil a Valls en el segle
XIX (IV)". Cultura [Valls],
núm. 54.
(1933d). "La indústria
tèxtil a Valls en el segle
XIX (V)". Cultura [Valls],
núm. 56.
(1935). "Les indústries
vailenques en el segle
XIX (I)". Cultura [Valls],
núm. 71.
MARTINELL BRUNET, C. (1972).
Valls, segle XIX. Valls: lEV.
PAPELL, J. & QUÍLEZ, J. (1999).
L'edifici original de
l'antiga fàbrica de gène-
,res de punt de Ca Xapes
datava del 1858. Durant
els últims anys del segle
XIX va ser transformada
i ampliada, i va adquirir
l'aspecte que té avui.
(Foto: Francesc Murillo)
^U^MMreportatge
Les principals causes de la decadència industrial de Valls
durant les darreres dècades del segle XIX cal cercar-les,
sobretot, en els problemes que tenien els petits industrials
per realitzar inversions destinades a modernitzar les seves
indústries tradicionals, i en el retard en l'arribada del fer­
rocarril i el que això representava en la millora de les vies
de comunicació i la comercialització dels productes va-
llencs. -===—

AUTOMATITZACIÓ D'OFICINES
ABAT LLORT, 4 • 43800 VALLS
TeL 977 603 074 - 977 605 803 - Fax: 977 606 154
a/e: aymerich@minorisa.es
PEIXATERIA I PESCA SALADA
VIDAL
Peixateria, 15
Tel. 977 600 951
DOMÈNECH
ABILLAMENTS & MODA
Carrer de la Cort 27. TeL 977 600 852. VALLS
fMMMA
avasal ^ ^ 1 viatgEsI
I ^^H ab€luxl
Lfii J
Tel. 977 600 729
Plaça del Pati, 12 B
43800 VALLS
www.abelux.com
valls@abelux.com
TQT/Oe
/ Avda. de Catalunya, 31
« Tel. 977 216 917
• 43002- TARRAGONA
EU PRES* DE SERVEIS
COSIP
SERVEIS TÈCNICS DE NETEJA
VALLS
Tel. 977 609 300
Fax 977 613 429
a/e: central@cosip.com
web: www.cosip.com
Viu la dinàmica
de l'esport
C/ del Tren, 8
Tel. 977 613 828
43800-VALLS
W^^^m
1^1
1 390/ER/03/01 M •
C/ DE L'ABAT LLORT 22
43800 VALLS
TEL. 977 600 456
FAX. 977 600 454
pintures_sale@terra.es

Vista de les antigues fàbriques de la zona del raval de
Filadors i de la muralla del Castell. En primer terme,
amb la seva xemeneia majestuosa, hi veiem una antiga
adoberia. El mur que hi ha al peu d'aquesta indústria
va fer funció de muralla durant la Tercera Guerra
Carlina, mentre que el camí que hi ha al davant d'aquest
mur permetia accedir a les terres dels filadors i al Mas
Miquel. (Foto: Francesc Murillo)
La història de Valls. Extractes
de les "Anotaciones de
la Historia de Valls por un
vallense, anno MDCC-
CLXXXIV". Valls; Ed. Cossetània.
PuiGJANER, F. (1881, 2a ed.
1981). Historia de la Villa de
Valls. Valls: lEV.
VICENS VIVES, J. & LLORENS M.
(1991). Història de Catalunya.
Vol. XI. Industrials i Polítics
(segle XIX). Barcelona:
Edicions Vicens Vives.
DDAA (1982). Gran geogra­
fia comarcal de Catalunya.
El Camp de Tarragona. Vol.
VII. Barcelona: Enciclopèdia
Catalana 9
El carrer de l'Abat Eixamús
encara conserva
antics magatzems industrials
de la segona meitat
del segle XIX. Representen
un dels pocs vestigis
que queden de l'antiga
zona industrial de la carretera
de Montblanc.
(Foto: Francesc Murillo)
(gmMM.
reportatge

}&
parleu-me'n
Jaume Roca López i Eloi Vallverdú Queralt,
president i tresorer d'SIotValls
''En el local que té SlotValls al polígon
industrial tenen muntades quatre pis­
tes individuals i una de velocitat on po­
den córrer sis cotxes a la vegada, que
és una de les més grans de l'Estat i té
76 m de llargada."
SlotValls va Integrar-se com
una secció més de I'AAEET al
principi de l'any, mantenint
la seva condició d'entitat. El
vallenc d'adopció Jaume
Roca López és l'actual president
d'SIotValls, nascut
ara fa 52 anys, treballa de
fuster i està casat i té tres
fills. Eloi Vallverdú Queralt
és el tresorer del club, va
néixer a Valls fa 35 anys I és
Impressor. En el local que
tenen al polígon Industrial tenen
muntades quatre pistes
Individuals i una de velocitat
on poden córrer sis cotxes
a la vegada, que és una
de les més grans de l'Estat
"A Valls fem unes divuit curses l'any,
llavors hi ha les del campionat provin­
cial que es fa a diferents poblacions de
la província. Més o menys cada dues
setmanes hi ha una cursa i a vegades
col·lapsen el calendari i hem de can­
viar les dates. Participar en totes les
curses és impossible."
10
i té 76 m de llargada.
—Què és SlotValls?
—Jaume Roca: És un club
de socis que té una junta directiva,
però entre tots ho
fem tot. És una organització
lúdica, completament amateur,
en què els components
paguen les quotes I
vénen aquí a gaudir de les
carreres. SlotValls és una
continuïtat d'un dels clubs
d'stoí més antics de la província,
que era el de Plcamoixons,
quan es començà
a morir, perquè hi havia pocs
socis, no tenien local... A
nosaltres ens agradava molt
aquest món I perquè no
s'acabés de perdre a la comarca
vam decidir muntar
SlotValls. Components de
l'antic slot de Picamoixons
es van integrar al nou club,
que vam crear entre el 1995
I el 1996.
"Eloi Vallverdú: Llavors érem
set 0 vuit socis, ara som
uns disset o divuit.
—Què és el que us va fer
afícionara /'slot?
—J. R.: Jo ja hi estava aficionat
quan era jove i vivia
a Barcelona. Amb quinze o
setze anys ja m'agradava, i
quan vaig arribar a Valls ja
ho coneixia. Els meus fills
tenien el cuquet i vaig decidir
muntar un Scalextric a casa
a escala particular, enorme,
i corríem a casa jo, els
meus fills, alguns coneguts.
Llavors va ser quan Picamoixons
estava en auge I
els meus fills es van assabentar
que a Picamoixons
Joan Canela Gràcia
hi havia un club d'stof. Vaig
anar al cafè a preguntar-ho,
ningú no en sabia res i em
vaig trobar el Carles, que
ens animà anar-hi. Ens vam
fer socis d'allà I vam ser-hi
dos 0 tres anys.
—Hi ha molta afíció a /'slot
a la província de Tarragona?
—J. R.: Déu n'hi do, tot i que
va a èpoques. Algunes vegades
que hem fet el campionat
oficial de ral-li ens
hem arribat a ajuntar vora
una vuitantena de persones;
amb les Decennals vam
muntar una pista d'slot a la
Ford I vam passar dels cent
participants. On hi ha més
aficló és a Igualada.
»E. V.: Aquí a Tarragona hi
deu haver una desena de
clubs.
—Com funciona el sistema
de competició de /'slot ?
—^J. R.: Hi ha diferents modalitats:
ral·li, velocitat, a
escala de Principat, provincial
0 local. Normalment participem
en diferents competicions,
sobretot al provincial
de ral-ll.
»E. V.: A Valls fem unes divuit
curses l'any, llavors hi
ha les del campionat provincial
que es fa a diferents
poblacions de la província.
Més o menys cada dues
setmanes hi ha una cursa I
a vegades col·lapsen el calendari
I hem de canviar les
dates. Participar en totes les
curses és impossible. Als
campions i als que queden
en les primeres posicions

normalment els donen trofeus.
—Hi ha un ampli ventall
d'edat entre els socis del
club?
—^J. R.: Oi tant. Tenim des
de gent que tenen quasi
seixanta anys fins a joves
de disset. Però tots ens portem
molt bé...
—Perquè us heu integrat a
I'MEET?
—J. R.: L'any passat vam
començar a tenir contactes
amb I'AAEET per negociar la
nostra entrada a l'entitat,
fer-ho d'una manera que
nosaltres no perdéssim autonomia
i des del principi de
l'any hi hem entrat a formar
part. Un dels motius que
ens ha dut a fer-ho és donar-nos
a conèixer més,
perquè l'stoíés molt poc conegut
a Valls i vam pensar
que si ens integràvem a
I'AAEET, podríem arribar a
moltes més persones.
—Si algú estigués interessat
a participar en SlotValls,
què hauria de fer?
—J. R.: Nosaltres l'animem
que pugi aquí, som al polígon
industrial, al carrer on
hi ha la fàbrica Kellogg's, al
davant de la fàbrica Morera.
Hi ha molt d'aparcament, és
de fàcil accés.
»En un principi li podem
deixar material perquè ho
provi i se li podria aconsellar
quin utilitzar, fins i tot li
podem ensenyar trucs que
molta gent calla, però nosaltres
som molt oberts en
aquest sentit. Si en té ganes,
pit i amunt. Nosaltres
no tenim un horari fix, aquí
s'hi pot anar fins a les deu
de la nit, fins més tard no
per qüestions de seguretat
nocturna. Hi ha una quota
amb curses incloses i una
altra sense curses per qui
no vulgui competir. En les
curses hi pot participar tothom,
sigui 0 no sigui soci.
pagant un preu per cursa.
»E. V.: Els socis elegeixen
la quota i se'ls dóna una
clau perquè vinguin lliurement,
dins d'uns límits, i amb
aquesta quantitat es paga la
quota de I'AAEET i el material
per poder mantenir bé les
pistes, poder-les canviar i fer
manteniment d'altres coses
que tenim per aquí dalt.
—Els cotxes són compartits
0 són particulars?
—E. V.: Cadascú es compra
el que vol però sempre s'ha
de tenir en compte el reglament
establert, saber quines
millores es poden fer en
el cotxe i quines no. Els cotxes
de competició que són
de mida 1/32, és a dir, trenta-dues
vegades més petits
que els de mida real, costen
uns quaranta euros. Hi
ha corredors que només tenen
un cotxe i d'altres que
en tenen molts.
»J. R.: Quan ets neòfit i comences,
només tens un cotxe,
però si t'hi enganxes, al
cap d'un any ja en pots tenir
una dotzena. I si tens un
cotxe tens quatre motors,
vint jocs diferents de pneumàtics,
etc.
»E. V.: Llavors surt un cotxe
nou, que corre més que
el que tens i no tens altre
remei que comprar-lo. Amb
els cotxes de mida 1/24 és
més complicat, perquè no
(cmiM^
pa rieu-me'n
estan fets de fàbrica i te'ls
has de fer tu mateix, et pot
costar uns 120 euros. N'hi
ha que costen gairebé el triple,
però ja és un nivell en
què hi ha professionals que
es dediquen a fer això.
—Quins tipus de competició
hi ha?
—E. V.: En ral·li hi ha les categories
grup N, grup A, grup
WRC, grup K i una de nova,
que és el grup 1.600. Pel que
fa a les pistes, hi ha les d'asfalt,
que són les normals
ben netejades, la pista de
terra, que la fem posant-hi
Cola Cao, i la pista de neu,
que la fem posant-hi farina.
Llavors els cotxes han de dur
rodes fetes expressament
d'una manera treballada,
amb tacs o acanalades per
poder adherir-se millor.
Jaume Roca i Eloi Vall­
verdú (Foto: Joan Cane­
"Lany passat vam començar a tenir contactes amb TAAEET
per negociar la nostra entrada a l'entitat, fer-ho d'una ma­
nera que nosaltres no perdéssim autonomia i des del prin­
cipi de l'any hi hem entrat a formar part. Un dels motius
que ens ha dut o fer-ho és donar-nos a conèixer més, per­
què l's/ot és molt poc conegut a Valls i vam pensar que si
ens integràvem a I'AAEET, podríem arribar a moltes més per­
sones.
la)

12
I v-Ay Lblj liJ lIlíAl
É i
ss^ji^l
Solucions en serrallería
Bonachi S.L. Serrallería del ferro í l'alumini
Taller i exposició: Polígon Industrial • c/ dels Licoristes, 44
Telèfon: 977 614 097 - Fax: 977 601 365 • 43800 VALLS
SERRALLERIA D'ALUMINI •
Finestres
Portes
Divisions d'oficina
Persianes mallorquines
Persianes de seguretat
Mosquiteres
Sostres
Cobertes
Mampares de bany
SERRALLERIA DE FERRO •
Portes enrotllables
Portes tallafoc
Portes corredisses
- Portes de ballesta
Automatismes
Reixes
Forja artística
Portes de seguretat
VIDRES •
Vidres amb cambra
Vidres laminats
Vidres decorats

»J. R.: Sempre intentem estar
molt a prop de la realitat.
Llavors, com que no
podem posar neu als circuits,
hi posem farina, que
fa els mateixos efectes, el
cotxe derrapa, surt de la
pista... i amb la terra igual,
el Cola Cao fa que hi hagi
el mateix efecte com si se
circulés sobre terra.
—Les pistes les aneu renovant
o sempre les teniu
muntades de la mateixa
manera?
—J. R.: A cada ral·ll es canvia
la pista, la de velocitat
no, es triga més a modificarla,
ho fem cada dos anys.
Les de ral·li són noves, fins i
tot qui les organitza no les
prova abans del campionat,
per tal que tothom estigui en
igualtat de condicions. La diferència
entre haver entrenat
en una pista i no haverho
fet pot ser de dos segons,
en unes curses on
gairebé sempre es guanya
per mil·lèsimes. Pensa que
fins i tot abans de les curses
es passa un cotxe zero,
per comprovar que la pista
estigui en les condicions
idònies, com en les pistes
reals, i aquest cotxe el condueix
algú que no ha de
participar en la cursa.
—L'afició a /'slot va lligada a
l'aflció al món del motor?
—J. R.: Gairebé sempre,
alguns fins i tot diuen que
m^m
parleu-me'n
"No ens podem permetre córrer rol-lis de veritat, però el
s/ot està molt a prop de lo realitat, hi ha filmacions que sí
no fos pel rail de les vies, semblaria un ralli de veritat. Per
mesurar el temps es fa per un sistema informàtic i una sèrie
de comissaris que controlen cada circuit anoten els regis­
tres i vigilen que ningú faci trampes. Hi ha moltes coses
calculades al detall, fins i tot a l'hora de canviar els pneu­
màtics si es fan curses per equips."-
senten com si estiguessin
dins el cotxe. Fins i tot, les
sensacions que tens.
»E. V.: En tenim un de nou
que ha vingut enguany que
corria ral·lis.
»J. R.: El Masdéu, per exemple,
que hi està molt aficionat,
era pilot de ral·lis. Gairebé
sempre hi ha una relació
directa. Ve a ser com
el caviar bo i el seu substitut.
No ens podem permetre
córrer ral·lis de veritat,
però està molt a prop de la
realitat, hi ha filmacions que
si no fos pel rail de les vies,
semblaria un ral·li de veritat.
Per mesurar el temps
es fa per un sistema informàtic
i una sèrie de comissaris
que controlen cada
circuit anoten els registres i
vigilen que ningú faci trampes.
Hi ha moltes coses calculades
al detall, fins i tot a
Venda de números endarrerits de la revista Cultura
Totes aquelles persones que desitgin completar la
seva col·lecció de Cultura o adquirir-ne algun número
concret es poden dirigir al local de l'AAEET, muralla
de Sant Antoni, 35, baixos. Tel.: 977 613 443.
El preu de venda és de 3 euros cada número.
Associació d'Alumnes I Exaiumnes
de l'Escola del Treball de Valls
Muralla de Sant Antoni, 35, baixos. 43B00 VALLS
jj Tel. 977 613 443 (a partir de les 7 del vespre)
l'hora de canviar els pneumàtics
si es fan curses per
equips, càlculs de temps...
ȃs tan sofisticat que moltes
vegades els que comencen
s'espanten. Jo quan començava
m'espantava, em
pensava que mai no arribaria
a aquell nivell. Si quan comences
penses que guanyaràs
aquell mateix any, deixaho
estar.
—Quina velocitat poden
arribar agafar els cotxes!
—J. R.: Calculat a escala,
passarien dels 300 km/h; a la
realitat, a uns 17/18 km/h.
—Fins aquí ha arribat aquesta
interessant conversa, els
donem la benvinguda a l'entitat
i desitgem que puguin
donar a conèixer amb més
possibilitats el món de /'slot
als vallencs M
ASSESSORAMENT I GESTIÓ
EN LES SEGÜENTS ÀREES:
n FISCAL
o MERCANTIL
n COMPTABLE
• LABORAL
D JURÍDIC
D GESTORIA ADMINISTRATIVA
D ASSEGURANCES
Bisbe Palau, 25 baixos - 43800 VALLS
Tel. Assessoria 977 600 750 - Tel. Gestoria 977 603 053
Fax 977 612 409 - cullere@cullere.com - www.cullere.com
13.

(ÍJIJJJJ}SML
Efemèrides
comentades
La Comuna del Camp. Absolucions
fetes per l'arquebisbe n'Ennec de Vall-
terra. La primera pedra d'un campa­
nar que no prosperà. Una associació
de teixidors. L'organista Pere Porque­
res.
Q El 20 de setembre de
1376 la Comuna del Camp
es reuneix a Constantí per
fixar els jornals que han de
cobrar els prohoms als
quals s'encomanin gestions.
Hi assistiren els síndics de
Valls, la Selva, Reus, Alco-
Havent proposat els teixidors de cons­
tituir-se en associació, l'Ajuntament el
16 de setembre de 1842 demana in­
formació sobre els reglaments presen­
tats als fabricants de teixits de més
importància.
lít-
el temps corre
ver, Riudoms, Constantí,
l'Alforja, Montroig, Escornalbou,
Vilaverd, el Pla i Vilabella.
Observació:
Segons un document arxivat
a la Selva —domicili oficial
de la Comuna— aquesta
mancomunitat politicoadministrativa
arribà a lligar
80 pobles.
El Darrers anys del segle
XIV. Absolució feta per Berenguer
de Masdovelles,
com a procurador de l'arquebisbe,
als jurats i Universitat
de la Vila de Valls de
qualsevol crim i de tot delicte
realitzat fins aquella
data.
Observació:
Segons Francesc Alentorn,
n'Ènnec de Vallterra, que és
l'arquebisbe a què es refereix
l'efemèride, havia concedit
altres absolucions. La
més important, sens dubte,
fou la del 26 de juliol de
1392, per la qual l'arquebisbe
"fa perdó y remissió
als Jurats y Universitat de la
present Vila de Valls de
qualsevol crim comès per
Pere Altés i Serra
aquells". L'absolució es referia
als crims perpetrats un
any abans en el fatídic dia
de la Matança de Jueus.
D Pere Porqueres, sonador
de l'orgue de l'església major,
el 20 de setembre de
1590 cobra 5 lliures del clavari
de la Universitat. Correspon
a la conducta del
mes d'agost.
Observació:
El sonador és la persona
que fa sonar un instrument.
Així, doncs, Pere Porqueres
era el que avui coneixem
per organista, és a dir, el
músic que té al seu càrrec
les interpretacions musicals
a l'orgue d'una església o
catedral.
• El 14 de setembre de
1777 es posa amb gran solemnitat
la primera pedra
del campanar que havia
d'alçar-se darrere l'altar de
Santa IJrsula de l'església
arxiprestal.
Observació:
Segons Lluís Bonifàs i Massó,
que fou un dels assistents
a l'acte, la festa se ce-
R/\MÚM M/KBRIISJA BATALLA, S.A.
'Materialsper a la construcció
'Exposició de Sanitaris Roca
• Transports propis
• Estudis, muntatges de cobertes i aïllantents
SERVEI DE FORMIGÓ PREPARAT A L'OBRA
CTRA. DE MONTBLANC, 14 • TELÈFONS: 977 600 210 - 977 600 332 • FAX: 977 603 302
43800 VALLS

En una de les efemèrides
d'aquest mes es parla de
la matança de jueus que
va tenir lloc l'any 1391. El
dibuix forma part de la
Historia de la Villa de
Valls, escrita per Fran­
cesc Puigjaner l'any 1881.
(Imatge extreta —amb
permís de l'IEV— de la
segona edició de l'obra de
Francesc Puigjaner)
lebrà en diumenge a les
quatre de la tarda, després
d'haver-se brandat les campanes.
La comunitat, amb
l'Ajuntament i els comissionats
elegits per la vila com
a curadors de l'obra, es dirigiren
en processó, portant
la Vera Creu, al lloc escollit.
L'Ajuntament anava darrere,
els comissionats al
davant, i al mig un mosso
amb una safata, en la qual
"y avia lo Martell, y palete,
y una escarpera enpleteyat".
Els fonaments ja estaven
oberts, el senyor rector beneí
el lloc, "prengué dita peleta
y posa Argamassa y
possa la pedra", la qual tenia
esculpida les armes de
la vila i l'any.
Bonifàs traspassà sense
veure gaire avançada l'obra,
car no passà dels fonaments.
La mala administració
i el cansament dels que
havien de pagar la reportaren
al fracàs i abandonament.
Més tard, nombrosos
materials que s'havien arreplegat
desaparegueren.
B Havent proposat els teixidors
de constituir-se en associació,
l'Ajuntament el 16
de setembre de 1842 demana
informació sobre els reglaments
presentats als fabricants
de teixits de més
importància.
Observació:
'-'í^'^íJSSS
Quan hom parla de teixidors
esmenta les persones
que estan treballant en un
teler Per tant, l'associació
que es constituïa podia tenir
la semblança d'un sindi­
r?
(cmMM
el temps corre
Asesinato de los Judio.s
cat. L'Ajuntament volia saber
de què tractaven exactament
els reglaments que els
teixidors els havien fet arribar,
i en demanà el parer als
fabricants de teixits •
15-

feCbfíITl/-
arqueologia
La gemma del Capricorn de la vil·la romana del
torrent de Vallmoll
El següent article té com a
objectiu apropar el lector al
nostre passat a través d'una
peça realment excepcional,
tant per les seves característiques
formals com pel
seu contingut simbòlic: la
gemma del Capricorn de la
vil la romana del torrent de
Vallmoll.
És excepcional perquè trobem
poques gemmes en
els jaciments arqueològics,
i n'hi trobem poques perquè
molts cops no se salven del
saqueig i l'espoliació. A més
a més, aquestes petites joies
són troballes que se circumscriuen
generalment en
jaciments urbans, en enterraments
0 en temples, i molt
excepcionalment en vil·les
situades en un entorn rural.
i6
Pel que fa al contingut, la
gemma del Capricorn ens
parla del món d'on prové,
en què propaganda política
i superstició es barrejaven.
Aquesta petita pedra ens
pot, simultàniament, conduir
a una petita història
quotidiana i a la gran història
de la romanització de
la Tarraconense.
La vil·la romana del torrent
de Vallmoll o de les
Cavalleries
Abans d'entrar a analitzar la
peça arqueològica, cal contextualitzar-ne
la troballa. El
jaciment de la vil·la del torrent
de Vallmoll es troba a
menys d'un quilòmetre de
Vallmoll i a uns quinze quilòmetres
de l'antiga Tàrraco.
La Villa es trobava al capdamunt
d'una terrassa fluvial
situada al marge esquerre
del torrent que desemboca
més avall al riu Francolí.
L'assentament accedia fàcilment
a recursos hídrics i
gaudia, a més a més, d'unes
bones comunicacions, ja
que es trobava en un passadís
natural que connectava
la costa amb les planes
interiors i amb les antigues
ciutats d'Merda (Lleida) i
Caesaraugusta (Saragossa).
Seguia els paràmetres indicats
per Cató (tractadista
del segle iii-ii ac) a la seva
obra De agricolia: "Si pot
ésser, que estigui situat a
peu de muntanya, en un
lloc sanitós, i guaiti a migjorn:
que hi hagi abundor
de jornalers, sigui prop de
bon abeurador, de vila
pol lent 0 de mar o de riu
per on passin naus, o de
camí freqüentat."^
Les restes arqueològiques
—conegudes amb anterioritat
a la intervenció arqueològica
que s'efectuà el
1995— van sortir a la llum
durant les obres de rebaix
realitzades quan es construïa
la variant de Vallmoll
de la N-240.
Mapa d'una part de l'Alt
Camp, en el qual hi veiem
la situació de la vil·la
romana del torrent de
Vallmoll amb un
rectangle negre. (Plànol
cedit per Judit Ciurana)
Judit Ciurana Prats
Es feren deu rases que exhumaren
un seguit d'estructures
—murs de pedra amb
argila— que delimitaven un
seguit d'estances pavimentades
amb opus signinum
—una barreja de calç i trossos
de ceràmica esmicolada.
Segons els arqueòlegs^,
aquestes habitacions corresponien
a un nivell inicial
de la vil |a, datat en època
tardorepublicana (segles ii i
I ac).
A prop del talús de la carretera,
davant la fàbrica PVC
Finstral, SA, s'hi efectuà una
altra rasa que testimonià
una segona fase constructiva.
Cronològicament, l'abandonament
d'aquesta segona
fase se situaria entre els
segles iv i v. A prop d'aquest
mateix sector s'hi detectà
un mur romà encofrat i compost
de pedra i morter de
calç que hipotèticament
marcaria el límit sud-oriental
de la vil·la.
En les seves valoracions finals,
els arqueòlegs, malgrat
que no disposaven de
gaires materials arqueològics
a causa del tipus d'excavació
que es va haver de
dur a terme —recordem
que només s'havien realitzat
diverses rases— fixaren
que la vil·la fou ocupada des
del segle ii ac fins al v de.
Aquesta fou la primera i la
darrera intervenció arqueològica
que es féu al jaciment.
Després, durant les obres
de la variant, membres de
la Comissió d'Arqueologia
de l'IEV i del Museu de Valls

(SmMM,
arqueologia
^^K^(^
Uh de/s murs de la vila de les Cavalleries, amb restes d'estuc, tallat per la variant de la carretera nacional. Aquesta
i les altres fotografies del jaciment arqueològic les va fer, mentre es feien les obres de la variant, Samuel Burguete,
membre de la Comissió d'Arqueologia de l'IEV i del Museu de Valls. (Foto: Comissió d'Arqueologia de l'IEV i del
Mv^eu de Valls)
i altres persones es dedicaren
a recollir tots els materials
possibles que s'anaven
exhumant a mesura que
passava la maquinària de
les obres: motllures de marbre,
fragments de pintures
al fresc, tessel les de mosaic...
i la mateixa gemma
del Capricorn.
Tots aquestes peces rescatades,
que no tenen cap estratigrafia
associada i que
ara s'investiguen, testimonien
i donen fe de la riquesa
i el luxe de la vil·la romana
del torrent de Vallmoll.
La gemma del Capricorn
La gemma del Capricorn és
una àgata que té una forma
ovalada molt allargada,
amb les cares totalment planes
i uns perfils rectes i inclinats,
tallats cap al revers
per poder-la encastar en un
anell, un braçalet, un collaret,
etc. Amida 2,35 cm de
llargada, 1,32 cm d'amplada
i 2,2 cm de gruix.
Els autors llatins designen
com a gemmae les pedres
gravades o no i no distingeixen
entre pedres precioses,
semiprecioses o les
imitacions en pasta de vidre.
La naturalesa d'aquestes
pedres, la forma de la
muntura, la seva perdurabilitat
en el temps expliquen
la gran quantitat de formes
i motius que presenten les
gemmes.
Els gemmarii eren els artesans
que elaboraven aquestes
petites joies que els romans
rics col·leccionaven
en les seves dactylothecae.
Les gemmes i els camafeus
eren considerats objectes
d'art i el fet de ser tan apreciats
derivava d'una moda
que provenia del món hel·lènic
i que s'instal·là a Roma
al segle i ac.
Estil i datació
Tècnicament, la gemma del
Capricorn té unes incisions
molt fines i no gaire profundes,
cosa que descarta que
fos usada com a segell. Pel
que fa a la iconografia, el
protagonista de l'escena és
un Capricorn que mira cap
a l'esquerra, amb un trident
en segon pla disposat diagonalment.
La figura està traçada amb
delicadesa i elegància. Les
banyes i les potes davanteres
del monstre estan disposades
cap endavant. La
cua apareix en part caragolaria
i l'artista, a través de
l'orientació de les incisions,
marca la disposició de les
escates i les aletes que la
conformen.
La col·lecció de pedres fines
gravades del Museu Arqueològic
Nacional de Madrid
inclou una gemma amb
un Capricorn amb una palma
sobre el llom.^ Tanmateix,
els paral·lelismes més
nombrosos de la gemma
del Capricorn els trobem
sobretot en terres gal·les.
Una de les peces amb què
té més més semblances,
sobretot des d'un punt de
vista iconogràfic, és una gemma
trobada a Pouillé (Loiret-Cher)
que forma part
d'una col·lecció particular.*
Hi apareix un Capricorn que
mira cap a la dreta acompanyat
d'un trident —també
situat darrere seu—, un dofí
iZ-

La gemma del Capricorn ens parla del
món d'on prové, en què propaganda po­
lítica i superstició es barrejaven. Aques­
ta petita pedra ens pot, simultàniament,
conduir a una petita història quotidia­
na i a la gran història de la romanit­
zació de la Tarraconense.
i un globus. Amb tot, mantenen
algunes diferències
formals pel que fa a la representació
—la disposició
de les banyes I la cua—,
però també des d'un punt
de vista de modelatge i Incisió.
Altres gemmes amb caprlcorns
les trobem al Museu
Arqueològic de NImes (peça
n.° 908.45.6),= a Doulezon
(Glronde),^ a Charaix (Flnlstère),^
I també en col·lec­
apR*»
I
^- hi-:
"^ íiVVfSí^^'íí;... -,,,
i8
*w ril t ^
cions particulars. Totes
aquestes peces han estat
datades entre els segles i I
II de.
A l'hora de datar la gemma
de Vallmoll podem prendre
com a eixos de referència la
temàtica decorativa o l'estil
artístic. La gemma del Capricorn
s'inscriuria dins el
corrent estilístic anomenat
clàssic lineal (segle i-ii de);
aquest estil emfasitza les
Incisions fines per donar
• > >
*>. •»
r • • »
arqueologia
»- '.-
sensació de volum a la figura.
Cal tenir present que les característiques
dels diferents
estils es basen en estudis
comparatius. Malauradament,
només disposem
d'una peça i a més a més
totalment descontextualltzada.
Amb algunes reserves i
amb prudència datem la
gemma del Capricorn de la
vil la del torrent de Vallmoll
entre els segles i i ii de.
Iconografia
í,Quin significat amaga la
gemma del Caprlcom? i,Què
representava aquest símbol
zodiacal per al seu propietari?
La resposta és difícil i
alhora complexa i múltiple.
Les funcions que s'atribuïen
a les gemmes en època romana
eren diverses: ornamentació,
amulets...
Les figures representades
estaven sovint carregades
de diversos sentits i revestides
d'un simbolisme críptic
0 àmpliament reconegut
o suposat —moltes vegades
les gemmes eren amulets—.
En la superfície hi
apareixien divinitats, animals
mitològics, símbols
màgics o inscripcions. El
Capricorn era per a molts
símbol de prosperitat, perquè
havia estat lligat a la
Iconografia política del phmer
emperador: August.
L'escriptor Suetoni relata
que, quan August encara
era el desconegut Gai Octavià
i residia a Apol Iònia
(lllíria), l'astròleg Teògenes
s'havia agenollat davant el
Una altra imatge de les
obres de construcció de la
variant de Vallmoll a la
zona d'aquest jaciment
arqueològic. (Foto:
Comissió d'Arqueologia
de riEVidelMuseu de
Valls)
futur sobirà de l'univers en
conèixer la singular constel·lació
del seu naixement:
"A partir d'aquell instant tingué
tal confiança en el seu
destí que féu publicar el seu
horòscop i posteriorment féu
encunyar una moneda de
plata amb el símbol zodiacal
de Capricorn sota el qual
havia nascut."^
Durant la guerra civil que
l'enfrontà a Marc Antoni,
Octavià creà un univers
d'Imatges i símbols que
transmetien un missatge
clar: ell era l'elegit pels déus
i pels astres, l'encarregat de
conduir Roma cap a una
nova edat daurada.^ El Capricorn
fou aviat adoptat
pels seus partidaris \ el
lluïen en anells, segells, etc.
En la gemma de Vallmoll hi
apareix, acompanyant el
monstre mític, un trident
—referència directa al domini
del mar i les aigües. El
trident era un dels atributs
de Neptú —déu del mar en
la mitologia romana— que
la divinitat emprava per dominar
les tempestes i els
oceans.
El trident al costat del Capricorn
—dins la simbologia
augustal— podria al ludir a
la gran victòria naval que
Octavià obtingué sobre la
flota egípcia de Cleopatra I
Marc Antoni, a Actium, el
31 ac. En moltes encunyacions
monetàries de l'època,
el Capricorn s'associà a
esperons de vaixell o a altres
elements nàutics. El
monstre —meitat peix, meitat
cabra— s'havia convertit
en el símbol de la felicitas
d'August I de la seva
confiança en la predestinació
astral.
^Com traspassà el Capricorn
la frontera de símbol
polític i entrà dins l'esfera
de l'àmbit privat? En un
principi se n'assumí la iconografia
i s'utilitzà en política
com a mitjà d'expressió
de lleialtat I submissió. Qui

La gemma del Capricorn
de la vil·la del torrent de
Vallmoll. (Foto: cedida
per Judit Ciurana)
portava imatges o símbols
imperials com ara el Capricorn
en la gemma del seu
anell s'identificava amb el
nou Estat.
Evidentment no és possible
determinar en cada cas si el
comprador o el patró de la
gemma del Capricorn es
proposava difondre una
idea política o simplement
acceptava els models i productes
en sèrie que li oferia
un taller d'acord amb la
moda vigent. Això no obstant,
és evident que acceptar
la imatge significava
també acceptar-ne poc o
molt el missatge subjacent.
També cal tenir en compte
que aquests missatges polítics
oficials s'acabaren
compenetrant amb els missatges
que la ciutadania recollia
en els monuments funeraris,
en Vinstrumentum
domesticum —vaixella fina,
llànties—, en la decoració
de les cases, etc. Per exemple,
el Capricorn, que primer
havia simbolitzat la "bona
estrella" de l'emperador, podia
ser assumit per un particular
com a imatge del seu
èxit personal. Amb el temps,
la càrrega política s'anava
diluint.
Una altra interpretació es
basaria en la condició màgica
de la gemma del Capricorn.
En època tardana el
Capricorn i els signes zodiacals
de càncer i escorpí apareixen
en gemmes màgiques
amb un valor apotropaic
—és a dir, que té la
Dibuix que reprodueix el
motiu decoratiu de la
gemma del Capricorn.
(Foto: cedida per Judit
Ciurana)
propietat d'allunyar influències
malignes.'"
Aquesta peça, doncs, podia
ser un amulet amb la representació
del símbol zodiacal
del seu propietari. Així, es
materialitzaven físicament
els desitjós de protecció i
bons auguris que els símbols
astrals podien proporcionarli.
(^msm^
arqueologia
La superstició, la màgia i la
necessitat d'estar protegit
contra els mals esperits, el
mal d'ull o els conjurs, eren
molt presents en la societat
romana. Com hem esmentat
anteriorment, el mateix
August féu publicar el seu
horòscop i el seu successor
Tiberi es refiava més del
seu astròleg que dels seus
consellers.
Hi ha molts exemples en la
literatura llatina d'aquesta
afició a llegir els astres. A
El satirícó, de Retroni, un
dels personatges —el ric
Trimalció— creu que els
signes del zodíac engendren
tots els destins humans:
"Aquest cel que veiem, on
tenen la seva mansió els dotze
déus, es transforma successivament
en altres tantes
19,

D'altra banda, la gemma del Capricorn
també ens parla de Tavanç de la ro­
manització terres endins.
figures. Primer es converteix
en Àries..."" Pel que fa al
signe de Capricorn, Trimalció
sentencia que és el signe
"dels desgraciats, a qui
els surten banyes de tant
patir".^^
Les gemmes; àinb el seu
llenguatge propi, elis parlen
de les pors,, les necessitats
i els somnis cle|s seus propietaris.
La riquesa iconogràfica
d'aquests objectes'
és molt gran i,a través d'aquest
ampli repertori podem
conèixer aspectes poc coneguts
de la civilització romana.,
• • :"v
Com hem pogut comprovar,,
él Capricorn era una imatge •
"parlant", amb ün ampli espectre
de significacions:
propaganda política, símbol
de virtuts personals, senyal
extern de. màgia i superstició...
És.segur, doncs, que
el propietari de la gemma en
coneixia les connotacions i
els significats, i l'adaptà a
les seves pròpies necessitats.
Nr
20
.'ï«"'=
D'altra banda, la gemma
del Capricorn també ens
parla de l'avanç de la romanització
terres endins —en
aquest cas, dins el terrítorium
de Tarraco (Tarragona)—.
Tarragona, com la resta
de ciutats del món romà,
necessitava, a més del que
rebia a través del port, un
• avituallament constant de
productes agrícoles, que les
uillae —com ara la de Vallmoll^
li proporcionaven.
La població rural s'enquadrava
dirís aquestes unitats
pi-oductives dominades pel
pàfronus o:pel seu capatàs,
él L·/7//çt/s.Arai doncs, potser
ja ens podem imaginar
la gemma del Capricorn encastada
en un anell als dits
de l'amo de la vil·la del torrent
de Vallmoll.
Notes
1. Cató(1927: 10).
2. Macias i Solé (1996: 22-
26).
3. Casal (1990: 91).
arqueologia
4. Guiraud (1988: n.° d'inventari
864).
5. Guiraud (1988: n.° d'inventari
812).
6. Guiraud (1988: n.° d'inventari
813).
7. Guiraud (1988: n.° d'inventari
882).
8. Suetoni (2001: 118).
9. Per a saber-ne més: Zanker
(1992).
10. Casal (1990: 91).
11. Petroni (1988: 51)..
12. Petroni (.1988: 51).
Bibliografia
CASAL, R. (1990). Colección
de glíptica del Museo Arqueológico
Nacional. Sèrie
de entalles romanos. Madrid:
Ministerio General de
Bellas Artés y Archivos.
CATÓ, Marc Porci (1927). Dè
agricolia. Col·lecció Escriptors
Llatins, n.° 26. Barcelona:-
Fundació Bernat Metge.,
Text revisat i traducció
de Salvador Galmés.
DDAA (1986). Lexicon iconograpliicum
mittiologiae
classicae. Berna: Artemis.
GUIRAUD, H. (1996). Intailleset
camées romaines. Col·lecció
Antiqua. París: Picard.
(1988). Intailles et
camées de l'époque romaine
en Gaule. París: Éditions
du Centre National de la
Recherche Scientifique. 78è
suplement de Gallia.
MACIAS I SOLÉ, Josep M.
(1996). "CÒDEX; cinc anys
d'experiència. La vil·la romana
del torrent de Vallmoll,
un cas pl-àctic". Quaderns
de Vilaniu [Valls], .n.°
29.
PETRONI {^988}. El Satiricó i
trenta fragments. Biblioteca
Mínima, n.° 18. Barcelona:
Edicions dels Quaderns
Crema. Introducció, traducció
i notes de Josep M.,Pa-
llàs.:, ,•,;>• •..,'','•'• ;
RicHTER, GMA. (1971); t/7e
engraved gems of the
greeks,' etruscans and romans.
Londres: Phaidon. 2
•vol. • >:\ ' •,;,;.
RicoMÀ, Í=ÍM. (.1982). Les
. gemmes del Museu.Nacional
Arqueològic de Tarragona.
Col·lecció La Medusa,
n.° 11. Tarragona: Diputació
Provincial de Tarragona.
SUETONI (2001). Vida de los
doce césares. 6^ edició.
Col·lecció Libros de Bolsillo
Z. Barcelona: Editorial Juventud.
ZANKER, P (1992) Àugustoy
el poder de las imàgenes.
Col·lecció Alianza Forma,
n.° 113. Madrid: Alianza
Editorial Ei :
Restes de murs i d'un
paviment de la vil·la
romana, a tocar de la
variant de la carretera.
(Foto: Comissió
d'Arqueologia de l'IEV i
del Muse:u de Valls)

(gmfflM,
memòria castellera
Més dades sobre les primeres camises
uniformades dels Xiquets de Valls
-Pere Ferrando Romeu
La imatge de l'esquerra està presa durant la festa major de Vilafranca del 1927, la de la dreta un any després.
S'observa perfectament que en la primera els Xiquets de Valls encara no van uniformats i al cap d'un any, el 1928,
ja hi anaven. (Fotos: col·lecció Josep Durich Montserrat)
En el número d'abril de Cultura
vam publicar l'article de
Pere Ferrando "Més dades
sobre les primeres camises
uniformades dels Xiquets de
Valls", però el text que hi
publicàrem presentava importants
modificacions respecte
a l'original que ens
havia facilitat l'autor Aquestes
modificacions havien tingut
lloc durant ei procés de
correcció de l'article, quan
unes interpretacions desencertades
del text original
van provocar que en corregir-lo
es canviés el significat
de molts paràgrafs, alterantne
el sentit fins al punt que
el text publicat contradeia 0
alterava considerablement
moltes de les afirmacions i
els plantejaments que defensava
l'autor en el seu
treball original. Davant de
les greus alteracions que va
patir el contingut de l'article,
hem optat per tornar-lo a
publicar, això sí, tal com el
vam rebre de l'autor. Des
d'aquesta breu justificació
demanem disculpes a l'autor,
i a tots els lectors que s'hagin
sentit molestos pel contingut
de l'article del número
d'abril.
De sempre s'havia dit que
el primer cop que els Xiquets
de Valls és van posar
una camisa del mateix color
per tots els seus components
fou arran de les actuacions
fetes amb motiu
de l'Exposició Universal de
Barcelona, l'agost del 1929.
En aquella ocasió, certament,
la Colla Vella dels Xiquets
de Valls va anar uniformada
durant el parell de
visites que van fer a l'esmentat
esdeveniment mundial.
Existeix tot un seguit de testimonis
escrits I orals, de
l'època i més contemporanis,
que expliquen i confirmen
detalls d'aquesta estrena.
L'ocasió s'ho valia i el
record es va anar transmetent.
La mateixa importàn­
cia i l'esmentada transmissió
va fer arribar la idea que
fou la Colla Vella la primera
de tot el món casteller a uniformar-se.
Davant l'absència
de cap altre testimoni que
aportés cap nova dada ni
ningú que ho contradigués,
així va romandre la qüestió
fins a l'inici de la dècada dels
vuitanta del segle xx.
Arribats en aquest punt,
dues obres de cabdal importància
dins la bibliografia
castellera recullen la primera
notícia referent a la
uniformitat castellera anterior
a l'Exposició del 1929.
En aquell moment no va su-
21

De sempre s'havia dit que el primer
cop que els Xiquets de Valls es van po­
sar una camisa del mateix color per
tots els seus components fou arran de
les actuacions fetes amb motiu de
l'Exposició Universal de Barcelona,
l'agost delí 929.
posar cap canvi, ja que la
informació és poc concreta,
però no va deixar ningú indiferent.
Els llibres són el
Fem pinya —pàgina 35—,
del vilafranquí Eloi Miralles,
i l'obra Món casteller —volum
II, pàgina 941—, editats
els anys 1981 i 1982 respectivanient.
Tots dos recullen
una notícia trobada a Quaderns
Mensuals d'Acció (Vilafranca,
31-7-1928) —és a
dir, un any abans de l'Exposició—
en la qual es pot lle­
22
gir: "Per la festa del carrer
de Sant Bernat, que tant de
tro va fer, vàrem veure que
els Xiquets de Valls anaven
correctament uniformats,
amb llurs vestits propis, la
qual cosa, a més d'ésser una
bella nota de color, demostrava
un desig de rehabilitar
els atrevits castells que sovint
semblaven un munt de
roba d'encants. Aquell dia
presentaren una aparença
policroma d'un campanar
de Gaudí." El testimoni és
^ v-^iO L2 U ^^y L\\L^
memòria castellera
del vilafranquí mossèn Manuel
Trenchs i Ribas i es refereix
a l'actuació feta al carrer
Sant Bernat de Vilafranca
el 8 de juliol del 1928. A
manca de més concreció i
a redós d'una versió de generacions
senceres, la noticia
va quedar al calaix pràcticament
sense cap anàlisi.
Pocs anys després, a la fi
del 1986, el vallenc Josep
Maria Rodón i Barrufet va
publicar el seu opuscle La
Renaixença Castellera, on
també es parla del tema de
les camises del mateix color.
Rodón va aportar una
altra dada desconeguda fins
llavors: "trobem a la premsa
vallenca la notícia al començament
del vint-i-nou,
que en el desplaçament al
Masnou s'hi aniria amb l'abillament
casteller." Novament,
la informació torna a
ésser poc precisa, però Rodón
és el primer cronista
que fa una anàlisi diferent
de la versió tradicional i afirma,
sense embuts —i premonitòriament,
tot s'ha de
dir—, que abans de les actuacions
de l'Exposició del
mateix 1929, els Xiquets de
Valls ja anaven uniformats.
Hi ha, però, en aquesta informació,
un error que fa
poc (vegeu El Vallenc 12-
11-2004) l'investigador vilanoví
Xavier Güell va posar
al descobert: la visita al
Masnou fou una de sola el
5 de febrer del 1928 i no
pas dues, com afirma Rodón;
per tant, les referèn-
Festa Major de
Vilafranca del 1927:
Quatre de set dels
Xiquets de Valls. En primer
pla s'observa la casa
del Compte de Moi que
feia petita la plaça
vilafranquina, fins que el
1937 es va enderrocar
per crear l'actual espai.
(Foto: Col·lecció Josep
Durich Montserrat)
cies a la uniformitat de la
colla daten d'aquesta sortida.
Els dos setmanaris vallencs
del moment coincideixen
a parlar del vestuari.
La Crònica de Valls diu: "Todos
los de la 'colla' iran uniformades
con el típico tra-je
de 'castellers'", i Joventut
sentencia: "Tots ells anaven
abillats amb el seu típic trajo";
queda clar que anaven
tots vestits amb el mateix
color, però cap de les dues
fonts concreta quin era,
aquest color, una lamentació
que se la feia seva Rodón
a l'esmentat treball.
Escolats uns quants anys
més, apareix 1a prova irrefutable
d'allò que s'anava
intuint però en faltava la
concreció. Novament el vilafranquí
Eloi Miralles dóna
a conèixer uns textos trobats
a la. premsa local que
no admeten dubte. Miralles
publica una sèrie de tres
articles sota el títol "De quan
els castellers començaren a
anar mudats" a la desapareguda
revista Terços Amunt!
del maig a l'agost del 1993.
En la segona part del treball
es transcriu un escrit publicat
al setmanari vilafranquí
Acció del 21 de juliol del
1928 a propòsit, novament,
de la ja esmentada actuació
al carrer Sant Bernat de Vilafranca,
aquella en la qual
mossèn Trenchs afirmava
que els castellers "anaven
correctament uniformats
amb llurs vestits propis" i
que "presentaven una aparença
policroma d'un campanar
de Gaudí". Doncs bé,
en aquesta ocasió l'escrit és
prou eloqüent: "Sols i lliures
ens semblaven (portaven
camisa vermella) com una
gran flama ingent que s'enlairés
espai amunt".
Aquella indefinició que es
trobava en el text de mossèn
Trenchs, ara retroba tot
el sentit gràcies a aquesta
segona referència. La correcció
en la uniformitat es
troba amb tots els castellers
vestits amb el mateix color

de la camisa. I l'aparença
policroma, a semblança d'un
campanar de Gaudí, és el
resultat de veure barrejats
els tres colors castellers més
típics: el blanc dels pantalons,
el negre de la faixa i el
vermell de les camises.
Arribats en aquest punt, i
per acabar de reblar el clau,
cal observar la fotografia
adjunta, obra del també vilafranquí
Josep Durich Montserrat
(1903-1988), que ha
estat descoberta pel seu fill
Josep Durich Jané fa poques
setmanes i que publiquem
aquí per primer cop.
La foto pertany a la Festa
Major de Vilafranca d'aquell
mateix any 1928. Si la comparem
ara amb l'altra foto
d'un any abans, per la mateixa
festa local vilafranquina
del 1927, es veu amb tota
claredat que llavors no anaven
uniformats i un, any després,
al 1928, ja hi anaven.
Aquesta imatge, junt amb les
publicades a la premsa d'aquell
moment, constitueixen
els primers documents gràfics
on s'observa aquesta
novetat del vestuari.
La uniformització dels Xiquets
de Valls, doncs, va
tenir lloc entre el 30 d'agost
del 1927 i el 5 de febrer del
1928. Per concretar més el
moment, Güell aporta, en el
seu aludit treball, una dada
cabdal: per la Festa Major
de Valls del 1929, la premsa
vallenca destaca "la novetat
que tots els 'castellers'
es presentarien amb el típic
vestit". La novetat ho va ser
per a Valls, ja que la darrera
actuació dels Xiquets a
casa seva cal anar a buscarla
per Santa IJrsula del 1927,
la darrera actuació d'aquella
temporada, quan encara no
anaven uniformats. I la sortida
següent, la primera de
la temporada següent, seria
la del Masnou, amb l'estrena
de les camises. El tema
de la datació, doncs, queda
resolt.
El que s'obren, però, són
(C3mMM_
memòria castellera
La uniformització dels Xiquets de Valls, doncs, va tenir lloc
entre el 30 d'agost del 1927 i el 5 de febrer del 1928. Per
concretar més el moment, Güell aporta, en el seu aludit
treball, una dada cabdal: per la Festa Major de Valls del
1929, la premsa vallenca destaca "la novetat que tots els
'castellers' es presentarien amb el típic vestit".
altres qüestions per aclarir;
totes elles es podien resumir
en una sola pregunta:
per què tots els testimonis,
anècdotes, records i vivències
provenen de l'estrena
de camises per anar a actuar
a l'Exposició Universal
l'agost del 1929 i, en canvi,
res no se'n sap de l'estrena
del Masnou un any i mig
abans? Ja hem comentat a
l'inici d'aquest treball la importància
de l'esdeveniment
mundial com un catalitzador
de records forjats al seu
voltant. Això explicaria la
pervivència d'aquests records
que han eclipsat un
inici sense cap singularitat.
Ens queda, doncs, per resoldre
saber les circumstàncies
que van envoltar l'estrena
de les camises per anar
al Masnou. A manca de dades
concretes, cal que ens
fixem en l'entorn en què es
va produir l'estrena. En primer
lloc, la decisió va prendre
forma durant el descans
hivernal i no pas per fer
goig en una sortida concreta
a mitja temporada. Un
altre punt important és que
les colles novelles de Tarragona
i el Vendrell ja anaven
uniformades, com a mínim,
l'any abans. I, finalment, el
color triat pels vallencs —^vermell—
esdevé el contrapunt
just a les camises blaves de
tarragonins i vendrellencs,
alhora que honoren l'escut
de Valls, en què predomina
el color vermell.
L'Avellanetes de Valls i
les camises
Des de Valls s'afirma que
l'inici de la uniformitat dels
Xiquets va estretament relacionat
amb un personatge
vallenc. Rodón, en el seu ja
esmentat opuscle i a través
del testimoniatge de Josep
Noila, qüestiona la versió en
què es diu que Rabassó va
anar a buscar ajut econòmic
a Vilafranca per comprar les
camises i ho atribueix, en
canvi, a "l'Avellanetas, prohom
vallenc ficat en la política
local, qui gestionà un
emprèstit". Un altre vallenc,
Pere Mialet Rabadà, escrivia
un article a la revista Mirador
el 6 de novembre del
1930 sobre diversos aspectes
del món casteller d'aquell
moment, en què parla del
vestuari casteller i critica la
novetat dient que és "el producte
carrincló del mal gust
d'un alcalde de la passada
dictadura que els féu uniformar
per presentar-los al Poble
Espanyol de l'Exposició
de Montjuïc". Tant una font
com l'altra coincideixen a citar
un polític vallenc com
l'incentivador de la iniciativa
d'anar mudats.
El personatge en qüestió era
Joan Casas Bofarull (1877-
1946), l'Avellanetes, reconegut
industrial vallenc, col·laborador
en diversos aspectes
de la vida social i cultural
vallenca, de conviccions
monàrquiques i amb una llarga
trajectòria política local.
A llarg de la seva vida fou
alcalde de Valls cinc vegades
i regidor en altres ocasions.
Dels anys en què
transcorren els fets que avui
tractem, sabem que Joan
Casas va entrar a l'Ajuntament
com a regidor el juny
del 1927 fins a esdevenir alcalde
el 20 d'abril del 1929,
un mandat que acabaria el
26 de febrer del 1930. És a
dir, que quan s'actua per
primer cop amb l'uniforme
al Masnou, el febrer del
1928, Casas ja és regidor
de l'Ajuntament; per tant, ell
podria haver tingut ja un
paper destacat en l'adquisició
de les camises. El que
queda fora de qualsevol
dubte és la seva participació
en l'anada a Montjuïc:
ell era "l'alcalde de la passada
dictadura —de Primo
de Rivera, afegim nosaltres—
que els féu uniformar
per presentar-los al Poble
Espanyol de l'Exposició".
I els Cusiné, de Vilafranca?
Després de conèixer aquest
personatge, cal preguntar-se
quin paper va jugar la família
Cusiné, de Vilafranca, en
la uniformitat dels vallencs.
La versió que ha perdurat
més en el temps —aquella
a què fèiem esment a l'inici
d'aquest article—, i que ens
ha estat ratificada actualment
pels seus descendents,
és la que explica que
el cap de colla Gravat de
Rabassó va fer valer l'amistat
existent entre la seva família
i la dels Cusiné des de
molts anys, per facilitar-li la
compra de cinquanta camises
a raó d'un duro cadascuna,
amb la condició que
els diners serien retornats
tan bon punt la colla hagués
cobrat de l'organització
de l'Exposició, i va complir
la paraula donada. El
pare de família era Josep
23-

Cusiné Esclasans (1880-
1966).
El seu fill, Fèlix Cusiné Martí
(1909-1967), reconeixia,
entorn de les actuacions de
l'Exposició, (Acción, 3-10-
1964) que "Ramon de Rabassó,
com a cap de colla,
va ésser convocat a Barcelona
(...) i com que no va
trobar a Valls el suport necessari
per portar a terme
aquestes gestions, va recórrer
a Vilafranca. No va mancar-hi
la nostra ajuda en
tots els aspectes". Aquesta
col·laboració es va veure
reconeguda tres anys després:
"Era tant l'agraïment
d'en Rabassó a Vilafranca
—continua Cusiné— que va
voler que el representant de
la seva colla en el jurat del
primer concurs de Castells
a Tarragona l'any 1932 fos
el meu pare".
Cusiné parla de diferents
aspectes de col·laboració. A
més de l'econòmic per la
compra de les camises, a
Vilafranca el Gravat de Rabassó
hi va trobar quelcom
més. Vegem-ho. Un parell de
mesos abans d'aquestes sortides
a l'Exposició, la premsa
local dóna a conèixer els
assajos que una cinquantena
de castellers —entre els
quals anomena els Cusiné—
estan realitzant sota
les ordres de Francesc Sanromà,
Ballera, casteller de la
Colla Vella de Valls. "Aquesta
penya —diu la premsa—
memòria castellera
Festa Major de
Vilafranca del 1927. En
primer terme els Nens del
Vendrell intenten el tres
de sis. Al seu darrere els
Xiquets de Valls
col·loquen dosos al tres de
set. (Foto: Josep Durich
Montserrat)
actua al pati del popular Bar
Grop Nou, del carrer de Sant
Bernat". Altre cop el carrer
de Sant Bernat! Sens dubte,
el lloc no és casual, com
tampoc ho ha d'ésser el
testimoni de Lluís Hill López,
fundador dels actuals
Xicots de Vilafranca i que
recordava el perquè del color
de camisa dels Xicots:
"Va ser idea més aviat del
Joan Sol, perquè deia que la
primera colla que va existir
a Vilafranca, la colla de cal
Noi-Noi,. portaven aquesta
camisa (un rosat vermellós)."
("Joan Sol, l'home
casteller", 2003) La validesa
del testimoni de Joan Sol
queda constatada en el fet
que ell mateix reconeixia,
en una entrevista publicada
al setmanari vilafranquí Panadés
l'I de juliol del 1967,
que va començar a fer castells
el 1928 ajudant la colla
que dirigia Ramon de
Rabassó. Amb vuit 0 nou
anys, Sol recordava perfectament
el color de la camisa
i la relació entre vilafranquins
i vallencs.
Arribats en aquest punt, ens
hem de preguntar si les dades
que provenen de Valls
i les que apareixen a Vila-
El començament de la uniformitat dels Xiquets de Valls té
dues dates assenyalades: Tinici de la temporada 1928, en
què apareixen vestits per primer cop a la història amb la
mateixa camisa, i la sortida de l'Exposició Universal l'agost
del 1929, amb una segona compra de camises motivada
pels canvis en el si de la colla. --==—
2.4-
franca són contradictòries o
són complementàries. Sota
el nostre parer, creiem que
ambdues fonts es complementen
i fan intuir allò que
hauria pogut passar.
En primer lloc, Joan Casas,
l'Avellanetes, va intervenir
en la iniciativa d'uniformar
l'única colla existent a Valls
en resposta a les colles tarragonina
i vendrellenca, que
ja ho havien fet primer. El resultat
fou que el 5 de febrer
del 1928 surten vestits amb
camises del mateix color.
Un any i mig després es rep
l'encàrrec d'anar a actuar a
l'Exposició Universal de Barcelona.
Casas, essent alcalde
i sensible a la dignificació
dels Xiquets a través de
la bona imatge, ordena que
la colla que hi vagi ha d'anar
tota uniformada. Però aquell
inici de temporada del 1929
hi ha desavinences en el si
de la colla que fan que Ramon
de Rabassó es trobi
amb una colla dividida i
mermada d'efectius, just a
les portes de la important
sortida a Barcelona.
El Rabassó fa cap a Vilafranca,
on el seu amic Josep
Cusiné l'ajuda en l'aspecte
econòmic per la compra
de camises noves i, de
retruc, a engruixir la colla
amb elements vilafranquins,
que, és clar, no posseïen la
camisa castellera.
En conclusió: el començament
de la uniformitat dels
Xiquets de Valls té dues dates
assenyalades: l'inici de
la temporada 1928, en què
apareixen vestits per primer
cop a la història amb la mateixa
camisa, i la sortida de
l'Exposició Universal l'agost
del 1929, amb una segona
compra de camises motivada
pels canvis en el si de la
colla.
Com acostuma a passar,
dues visions diferents del
mateix tema en donen la visió
global D

La masia de Rull
\íwm
masies
Dibuix i text: Lluís Cebriàn
La glorieta de la masia de Rull és una construcció senzilla, amb teulada
d'uralita i amb unes parets fetes de llistons entrecreuats, de tal manera que
el vent hi pugui passar sense trobar impediments.^==:—
Els vallencs sempre han vist aquesta glorieta de fusta representada
en la il·lustració dins de la masia del senyor
Rull, situada a la costa que fa la carretera de Tarragona
abans d'entrar a Valls pel Portal Nou. Aquesta glorieta és
una construcció senzilla, amb teulada d'uralita i amb unes
parets fetes de llistons entrecreuats, de tal manera que el
vent hi pugui passar sense trobar impediments.
D'aquestes casetes podem dir que en queden molt poques
a Valls. Sempre les construïen en un lloc tranquil, amb bones
vistes i on el vent era generós. La glorieta de la masia
de Rull tenia totes aquestes qualitats, era ideal per llegir,
reposar, cosir o prendre la fresca durant les tardes d'estiu,
tot contemplant una vista panoràmica del camp de Valls.
La masia de Rull té aproximadament dos jornals de terra,
amb dos pous d'aigua connectats entre si per una mina.
De fet, de masia en té ben poc, perquè entre les dècades
dels quaranta i dels setanta del segle passat deuria ser un
habitatge magnífic. El senyor Josep Rull estava integrat de
ple en moltes institucions i entitats vallenques —l'Ajuntament,
la Congregació IVIariana, el Teatre Principal, el Foment
d'Iniciatives i Turisme, etc.— i les calçotades a Ca
Rull amb gent distingida eren força freqüents.
Cal destacar que, en temps de la Guerra Civil, la masia va
arribar a ser seu del psuc. A les acaballes del conflicte bèl·lic
s'hi va instal·lar alguna companyia de soldats alemanys,
perquè s'hi han trobat noms alemanys escrits a les parets.
Fins i tot, quan s'hi van fer obres per soterrar els cables
de telefonia, s'hi van descobrir restes d'ossos que podrien
pertànyer al cementiri jueu medieval •
25_

26
mt chup
Carrer d'íèseta Cla/4 14Xr 3a
' Tel. 977 689 3S3 í te #?? «95
438pVAU-SptCawp]
a/e: qabassaciaaabassac.c
www\gaba3
^ESSOgj^lS^iUlJJ^EMPRESA
Hgi^^^M^íi:!, LABORAL
A^iPÜRANCES
y 7
'(iSMML·
'S SERVEIS ADMINISTRATIUS
Alt Camp SL
Assegurances generals
Assessoria fiscal,
aJe: servad@teleline.es Alt Camp SL
Avinguda del Fornàs, 12 «Tel. 977 614 071 • Fax 977 608 846 • 43800 VALLS
•VALLS. Es lloga un pis nou per estrenar i moblat (70 m^): 3 habitacions, 1 bany, 1 lavabo, terrassa i
galeria. Carrer de l'Avenir. 540 €.
•VALLS. Es ven una finca rústica (4.000 m^): una masia petita, 75 oliveres, avellaners, horta, aigua, pou
comunitari, camí asfaltat i llum fins a l'entrada de la finca. Partida dels Fontanals, a 5 quilòmetres de Valls.
•VALLS. Es ven un local comercial (38 m^): enrajolat, porta metàl·lica i magatzem (42 m2). Carrer de
Mossèn Martí. Zona en expansió. 60.000 €.
•VALLS. Es ven una finca rústica (4.000 m^): una casa (4 habitacions, 2 banys, menjador amb llar de
foc, porta automàtica, llum, aigua i telèfon), piscina, arbres fruiters. Carretera d'Alcover.
•VALLS. Es ven una finca agrícola (20.000 m^ aproximadament): una masia petita, ametllers, garrofers,
oliveres i bon camí d'accés. Partida de Baiona, a 4 quilòmetres de Valls. 40.800 €.
•VALLS. Es lloga un pis seminou i moblat (90 m^): 4 habitacions, 2 banys, cuina, menjador, galeria,
terrassa. Hi toca el sol tot el dia. Molt cèntric.
•VALLS. Es ven una parcel·la urbana (500 m^). Zona molt tranquil·la i amb tots els equipaments.
•MAS DEL PLATA. Es ven una parcel·la (750 mS). 27.000 €. ^ ^ Grups

PUBLICACIONS
(gmMM.
ressenyes culturals
Josep Manel Albiol i Júlia Recasens
"Aquí comptem per festes de la Candela". Records de vida a Valls
Lídia Martínez Flores i Yolanda
Bodoque Puerta.
"Aquí comptem per festes
de la Candela". Records
de vida a Valls. Institut
d'Estudis Vallencs. Valls,
2005
"Aquí comptem per festes
de la Candela". Records de
vida a Valls no pretén ser un
llibre d'història strictu sensu
sinó més aviat un recull objectiu
de les vivències dels
protagonistes del llibre, vallencs
i vallenques que protagonitzaren
d'una manera
més 0 menys activa l'esdevenir
del nostre poble. El resultat
és una etnografia
amable, de lectura fàcil i
agradable.
Les autores, investigadores
del Grup de Recerca Biogràfica
de la Universitat Rovira
i Virgili, s'han dedicat
rigorosament a enregistrar
la memòria quotidiana de la
vida vallenca del segle xx a
partir dels retalls d'història
que les explicacions generoses
i espontànies dels trenta
personatges entrevistats
els han anat fornint.
En un primer estadi d'aproximació,
s'han recollit textualment
les veus d'aquests
informants que relaten en
primera persona les seves
biografies. Amb això se'ls
dóna el protagonisme que
mereixen com a pedra angular
d'aquest volum que
sense les seves memòries
no hauria existit. I, a partir
d'aquí, diversos capítols ens
endinsen en unitats temàtiques
que estructuren la informació
a partir d'eixos diversos
com ara les relacions
personals, la guerra, la po­
lítica, l'escola, el treball o el
lleure.
És un encert, per part de les
autores, haver separat el
relat de les vivències dels
homes de les de les dones:
ens permet copsar com les
contingències del gènere
van determinar les seves
vides. Certament, llegint el
llibre hom arriba a la certesa
que la guerra és una per
als homes i una altra per a
les dones: no és el mateix
viure-la al front o en camps
de concentració que a través
del patiment de proveir
la família i de vetllar pels
infants i els vells. Són sempre
històries de desfeta i de
misèria, però la perspectiva
canvia.
La visió que es desprèn de
la memòria política no deixa
indiferent des del moment
que es percep la polarització
de les opcions vitals
dels protagonistes: ben sovint
diferencien la seva postura
amb la categoria de "ser
0 no ser de missa, o ser o
no ser revolucionari".
L'escola és com l'inici, el record
entranyable que tots
descabdellen amb tendresa,
una parcel·la de les seves
vides que destaquen sia per
demostrar que fou una
formació cabdal per al seu
creixement, sia perquè en
alguns casos fou forçadament
breu per les vicissituds
de l'època, que els obligaren
a incorporar-se prematurament
al món laboral.
Aquesta vida laboral vallenca
remet, en alguns moments,
a la poesia de l'enyorat
Miquel Martí i Pol i a les
seves innocents protagonistes
i les infanteses perdudes
entre els telers de les màquines.
Aquestes històries,
com tantes altres que fan
emocionar, les evocacions
de la vida familiar, s'emmarquen
en el teló de fons inevitable
de la Guerra Civil.
I per acabar, l'últim episodi
ens parla de la vida lúdica,
dels moments de festa i de
festeig que a Valls s'esdevenien
en moltes ocasions
carrer de la Cort amunt i
avall. Es parla de les calçotades
als masos, de les excursions
al Mas Miquel i de
les sales de cinema, de teatre,
de ball, que permetien
que els vallencs escollissin i
gaudissin d'un lleure feliç i
despreocupat. I arribats a
aquest punt, els lectors no
podran sinó sentir una urpada
de malenconia per les
pèrdues que en aquest sentit
ha patit la nostra ciutat.
Volem fer nostres les paraules
de les autores que afirmen
tot just començar que
"la memòria biogràfica té
una gran importància en la
creació de les imatges socials
que ens mostren el que
hem estat, el que som i el
que ens agradaria ésser".
Pensem que és amb aquesta
premissa que ens cal llegir el
llibre, una aportació valuosa,
important i indispensable per
refer el camí d'aquesta petita
pàtria sabedors d'on venim
i on volem anar S
22-

EXPOSICIONS
«Rostres rere el passamuntanyes»
«Rostres rere el passamuntanyes»,fotografies
de Francesc Parés.
Casal Popular La Turba.
Març del 2005.
El fotògraf vallenc Francesc
Parés Mercadé és membre
de l'oNG Acció Solidària-IG-
MAN, que treballa en projectes
de solidaritat arreu
del món. Per això, aquest
yallenc sovint es trasllada a
Amèrica Central, on Acció
Solidària porta a terme projectes
diversos.
Parés ha fet diverses exposicions
a Valls —l'última la
va presentar al juliol del
2003, a la sala de Sant Roc.
Aquest març passat, com a
membre actiu del Casal Popular
La Turba, ens n'oferí
una altra de quinze fotografies
amb el títol "Escenaris
locals en un món globalitzat,
Chiapas" —Chiapas és
un estat situat al sud-est de
Mèxic, fa frontera amb Guatemala
i està habitat per una
quantitat molt important
d'indis.
La primera part de l'exposició
tractava de les persones
que intenten defensar els
seus drets —com ara la cultura,
la llengua, etc—. Les
distingíem perquè utilitzen
ESCENARIS LOCALS EN UN MON GLOBALITZAT
CHIAPAS
«Estampes 04-05»
«Estampes 04-05», gravats
i pintures de Rosa
Ciurana. Sala de Sant Roc.
Del 18 de març al 3 d'abril
dei 2005.
Rosa Ciurana resideix a Tarragona
des de fa molts anys.
Hi va fer els estudis artístics
a l'Escola d'Art i amplià els
seus coneixements a la Universitat
de Barcelona. Ha fet
diverses exposicions indivi­
28_
duals i ha participat en exposicions
col·lectives.
En la mostra que comentem
hi presentava 31 gravats, de
formats diferents, realitzats
amb diversos procediments
tècnics. Les obres, totes distintes,
s'agrupaven en sèries
d'un mateix tema i estaven
relacionades amb el títol.
"Estampes japoneses"
&míma
ressenyes culturals
uns símbols molt característics:
els passamuntanyes i
els mocadors vermells —que
anomenen peliacates i que
van adoptar a partir de la
revolta zapatista del 1994.
Totes les fotografies il·lustraven
la lluita zapatista: la
societat civil mexicana rebent
els zapatistes amb un
cartell de benvinguda; el
subcomandant Marcos, amb
la pipa; insurgents amb infants;
una pregària cristiana;
les dones reivindicant els
drets i la dignitat.
Més: les autoritats índies
amb passamuntanyes i uns
barrets amb cintes de colors,
que són el distintiu de
la seva jerarquia; el moment
d'espera abans de la marxa
cap a San Cristóbal; els
indis hincholas —amb els
vestits típics, plens de colors,
i alguns amb instruments
musicals autòctons—
donant suport a la lluita dels
zapatistes.
La segona part documentava
els projectes que es realitzen
en les comunitats de
Chiapas des del 1999 —en
Cinc obres de format gran.
Els temes: motius florals, variats
de colors, complementats
per petits cercles grisos
i negres —impresos damunt
i per tot l'espai, transformen la
composició en una abstracció.
Hi ha usat la tècnica mixta
i la del co//grap/haiguafort.
"Cosmos"
Destaquem els gravats d'a­
Joan de Valls
destaca la canalització de
l'aigua potable. Bona part
de les fotografies corresponien
a la comunitat Rafael
Moreno, durant el 2000.
Hi observàrem: homes amb
tubs; la construcció d'una
part de la instal·lació; la
construcció del dipòsit de
l'aigua; les juncions definitives
al dipòsit acabat; dues
nenes rentant el moresc
amb l'aigua que surt de
l'aixeta; un grup de nenes
somrient; l'escola autònoma
La Pimienta.
La mostra ens donava una
visió del desenvolupament
de l'estat de Chiapas. Aquest
desenvolupament té el propòsit
de millorar la qualitat
de vida dels indis, i formar
i educar els infants i tota la
joventut perquè puguin millorar
el seu futur.
Per acabar, cal afegir que
aquests darrers anys, i des
de Valls, Acció Solidària-IG-
MAN i el Casal Popular La
Turba han donat suport econòmic
i humà a projectes per
canalitzar l'aigua potable de
les comunitats zapatistes.
questa sèrie. Estan inspirats
en la caragola i també en
l'espiral que forma l'eix de
la conquilla.
En un gravat hi interpreta
dues caragoles, una de vermella
i una altra de marró.
En un altre n'interpreta una
de morada amb un fons de
franges verticals. En un altre,
una de marró amb franges
grises horitzontals.

Tots els gravats anteriors estan
fets amb la tècnica del
co//g'rap/>serigrafia. Dos més
s'han realitzat amb la tècnica
del fotogravat-serigrafia.
I en els tres gravats més simplificats,
valent-se de l'espiral,
s'hi ha utilitzat la tècnica
de l'aiguafort-additius.
"Cèl·lula"
Inclou dues obres que representen
una cèl·lula. Són molt
semblants: el fons és blau,
amb uns arabescos. En un
gravat, al centre, hi ha un òvul
gran i verd; en l'altre, una orla
vermella al costat. Tots dos
estan fets amb la tècnica de
la serigrafia-aiguafort.
El Calidoscopi
És una obra realitzada amb
formes negres circulars; n'hi
destaquen, però, algunes
de colors vius I variats. Ha
estat executada amb la tècnica
mixta.
L'Empremta
«La porta»
«La porta», exposició de
Carles Pujol. Capella de
Sant Roc. Del 18 de març
al maig del 2005.
A l'espai de la capella de
Sant Roc, l'artista Carles
Pujol hi ha presentat la segona
versió d'una obra seva
titulada La porta. La primera
versió la va presentar al Centre
Santa Mònica, de Barcelona,
al febrer del 2000. La
porta formava part d'un
conjunt d'obres d'aquest artista
agrupades sota el títol
de "Metàfora".
A diferència de la primera
versió, ara ens la mostra independent
del conjunt.
D'altra banda, cal dir que és
un encert haver escollit l'espai
de la capella perquè és
el lloc més idoni per ressaltar
un muntatge tens, transcendent
i espiritual.
Es tracta d'una estampació
remarcada amb una línia
blava. El format és petit. Inclou
un tríptic, les imatges
del qual destaquen gràcies
a unes ratlles vermelles.
"Estampes"
Es tracta de dos collages
fets amb material plastificat,
que l'artista tracta amb la
tècnica mixta. Juga amb sanefes
de dibuix clàssic, que
fan una composició d'espais
rectangulars de colors
de la gamma dels verds,
dels roses i dels grisos. Ho
destaca tot amb colors negres.
Nova York
L'autora participà en una
marató pictòrica a Nova
York. Fruit d'aquell viatge
són les obres següents:
Mrs. Liberty, una composició
on es veu l'estàtua de la
Llibertat; Miranda-N.Y., un
quadre fet amb la tècnica
mixta i repartit en tres fran-
En entrar a l'exposició ho
trobem tot fosc. El projector
de vídeo il·lumina el recinte
indirectament. Les imatges
es projecten a la part central
de dos mòduls grans pintats
de blanc —semblen peces
escultòriques enfrontades.
L'espai que les separa suggereix
la idea de pas, per on
avançarem en el recorregut
que l'autor ens planteja.
En un lloc oportú hi trobem
seients que conviden a contemplar
i a sentir amb més
atenció el procés. Veiem les
imatges que el vídeo expelleix:
formes, línies, punts,
taques, colors bellugadisses.
Són imatges aclaparadores
i potents, i abasten
tota l'amplada de la sala.
Tot això i la música, amb la
intenció de crear un ambient
propici, estan dedicats al ca­
JtMM.
ressenyes culturals
ÉmanipSs m/05
ges horitzontals —en la del
centre, que ocupa tota
l'amplada, hi veiem les siluetes
dels gratacels, amb
colors blaus i negres.
Seguint el mateix tema, una
pellà alemany Dietrick Bonhoeffer,
ajusticiat a la forca
en un camp de concentració
nazi, just una setmana abans
de la fi de la Segona Guerra
Mundial. Diguem, d'altra
banda, que aquest capellà
residí i predicà a Barcelona
abans de la Guerra Civil.
Ens acompanya una transmissió
radiofònica de l'oratori
Bonhoeffer Oratoríum, del
compositor americà Tom Johnson,
radicat a París. El so és
potent, dur, més aviat tràgic.
Hi predominen les veus masculines,
en alemany L'oratori
explica les circumstàncies de
la mort del capellà.
L'autor utilitza de forma simultània
dues realitats contràries:
la real i l'aparent.
L'espectador, si n'assumeix
el missatge, podrà comprendre
la història tràgica
col·lecció de collages de
formats petits fets amb fotografies
i plànols de la ciutat
—^amb aquest material
real, l'artista forma composicions
que s'apropen a
l'abstracció.
d'aquest capellà màrtir Al
mateix temps podrà reflexionar
sobre el fet que no
es pot escapar ni de la mort
ni de la pròpia història II
2.9-

NOTICIES AL VOL
Noves en titulars.
Maig
O El Valls Fèlix Hotel guanya
a Calp i es manté en la
LEB.
• La pallassa Pepa Plana
Llort ha estat escollida Vallenca
de l'Any 2004
O El planejament urbanístic
de Valls situa la construcció
en prop de 4.000 habitatges
nous. En només
deu anys la construcció de
més promocions perfilarà
els límits nous de la ciutat.
D L'iEs Jaume Huguet es
30,
consolida com a centre pioner
de noves tecnologies de
la informació i de la comunicació.
D Agricultura dóna per perduda
la collita de cereals a
la comarca a causa de la
sequera i manté l'alerta en
altres conreus.
D Els saxofonistes Efrem
Roca i Joan Martí inauguren
el cicle La Parra al pati de
Sant Roc. La programació
s'estrenà ri1 de maig i acabarà
el 28 de setembre.
D Valls tornarà a tenir el
polèmic Ball dels Vells, La
dansa,, que és molt antiga,
s'estrenarà per Sant Joan,
produïda pel Grup del Tea­
noticiari
tre Principal.
D El 8,6 per cent dels habitants
de l'Alt Camp són estrangers
i més de la meitat
viu a Valls.
• L'Ajuntament anuncia
l'inici immediat de les obres
del pàrquing del Pati. Tenen
un termini d'execució de catorze
mesos. S'està duent a
terme el període de prospeccions
arqueològiques.
D Segons Xavier Oliach, director
assistencial del Pio
Hospital de Valls, la reducció
de les llistes d'espera és
una tasca prioritària.
D L'Ajuntament vol que es
garanteixi la connexió de
Jordi
l'autovia Tarragona-Montblanc
amb el polígon industrial.
Presentarà la proposta
a Foment junt amb la Generalitat.
• La Ruta del Cister amplia
les seves fronteres i rep un
nou impuls econòmic de la
Generalitat. Una inversió de
936.000 euros portarà l'itinerari
als pobles de totes tres
comarques.
D La Confraria del Davallament
lliura el misteri de Bonifàs
perquè sigui restaurat.
El restaurador és Eustaqul
Vallès.
Q L'Ajuntament habilita zones
blaves als carrers de
Miralbosc, del Paborde i del
Pantà per mantenir les places
d'aparcament rotatori
del centre de la ciutat. La parada
de taxis s'instal·la a
l'estació d'autobusos.
• Els nadons sense plaça
a la llar d'infants podrien entrar
al parc de la Creu Roja,
que serà ampliat. A Valls
s'oferien 176 places per a
infants d'un i dos anys i s'han
fet 223 preinscripcions.
• La Diputació cedeix l'ús
de l'edifici de la Biblioteca
Popular a l'Ajuntament.
D La quinzena edició de la
Nit de l'Esporl Vallenc premia
els millors esportistes
El planejament urbanístic
de Valls situa la construcció
en prop de 4.000
habitatges nous. En només
deu anys la construcció
de més promocions
perfilarà els límits
nous de la ciutat. (Foto:
Francesc Murillo)

La Diputació cedeix l'ús de l'edifici de la Biblioteca Po­
pular a l'Ajuntament. (Foto: Francesc Murillo)
de la ciutat.
H L'edifici de Can Segarra
es convertirà en escola
d'idiomes a partir del pròxim
curs. Inicialment tindrà
capacitat per a dos grups
d'anglès i dos grups de francès.
H El Servei d'Urgències dèi
Pio Hospital canvia d'emplaçament.
Es trasllada provisionalment
a la planta baixa
del centre sanitari.
SI Un vehicle amb radar circula
dins el terme municipal
i crea malestar als veïns. El
dispositiu ja es va instal·lar
a Valls al març i hi tornarà
a funcionar al novembre.
H Lluïda processó de Corpus,
que va anar de Sant
Joan al santuari del Lledó.
Hi participaren els gegants
i l'Àliga. En el recorregut es
feren moltes catifes i fou
presenciada per un gran
nombre de vallencs.
D La Nit de Premis, celebrada
al Centre Cultural
Municipal, constituí un esdeveniment
local amb la
presència del conseller de
Consum i Turisme. S'atorgaren
28 guardons II
L'Ajuntament anuncia
l'inici immediat de les
obres delpàrquing del
Pati. Tenen un termini
d'execució de catorze
mesos. S'està duent a
terme el període de prospeccions
arqueològiques.
(Foto: Francesc Murillo)
e,[ï]iMia_
noticia ri
3i-

agenda cultural - JULIOL
—1 de juliol. 7è aniversari d'Ona Valls _ —Del 15 de juliol al 3 d'agost. Exposició
Taula rodona i projecció de la pel licula Historias de la Radio (1955), de José Luís '
Saenz de Heredia
Sala d'actes de l'íEv/19.30 h
Organitza: Ona Valls
Hi col·labora: IEV (Institut d'Estudis Vallencs)
—3 de juliol. Dansa
"Tot paper", a càrrec de l'Escola de Dansa Adagi
Centre Cultural Municipal /18.00 h
Organitza: Escola de Dansa Adagi
—4 de juliol. VI Setmana de Cinema
La Parra, Activitats de Petit Format: Spiderman 2 (2004), de Sam Raiml
Pati de Sant Roc / 22.00 h
Organitza: Cine Club Valls & IEV
—5 de juliol. VI Setmana de Cinema
La Parra, Activitats de Petit Format: /nconsc/enls (2004), de Joaquim Orlstrell
Pati de Sant Roc / 22.00 h
Organitza: Cine Club Valls & IEV
—6 de juliol. VI Setmana de Cinema ,
La Parra, Activitats de Petit Format: Los ch/cos del com (2004), de Christophe
Barratier
Pati de Sant Roc/22.00 h
Organitza: Cine Club Valls & IEV
—7 de juliol. VI Setmana de Cinema ,
La Parra, Activitats de Petit Format: Las mujeres de verdad tienen curvas (2003),'
de Patrícia Cardoso
Pati de Sant Roc/22.00 ti
Organitza: Cine Club Valls & IEV
—8 de juliol! Conferència ,
1
"Un nou model de finançament per a Catalunya", a càrrec de Martí Carnlcer i
IVIartà Espasa
Sala d'actes de I'IEV/19.30 h
Organitza; IEV
—8 de juliol. VI Setmana de Cinema
La Parra, Activitats de Petit Format: Shrek 2 (2004), de Kelly Asbury
Pati de Sant Roc/22.00 h
Organjtza: Cine Club Valls & IEV
—12 de juliol. Teatre
XVIII Festival de Teatre d'Art: Tela Moner presenta Minimal màgic
Mas Miquel / 22.00 h
Organitza: Regidoria de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Valls
—13 de juliol. Música
La Parra, Activitats de Petit Format: concert de bossa nova a càrrec de IVIarta
Alonso, George OIshanestki i Ramon Teixidó
Pati de Sant Roc / 20.00 h
Organitza: IEV
—13 de julloL Teatre
XVIII Festival de Teatre d'Art: la Companyia DeJabugo presenta Gratuit-0
Mas Miquel/22.00 h
Organitza: Regidoria de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Valls
—14 de julloL Seminari ,
1
"Destapa't, mostra qualitat"
Sala d'actes de I'IEV /10.00 h-14.bo h 116.00h-20.00 h
Organitzen: Direcció General de Turisme de Catalunya & Consell Comarcal de l'Alt
Camp
Hi col·labora: IEV
—14 de juliol. Teatre ,
1
XVIII Festival de Teatre d'Art: la Companyia de Teresa Roig presenta Monstres
i altres bèsties terrorífíques
Mas Miquel / 22.00 h .
Organitza: Regidoria de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Valls.
32
_ —15 de juliol. Teatre
• 1 * XVIII Festival de Teatre d'Art: Teatre al Detall presenta Evidències
Mas Miquel / 22.00 h
Organitza: Regidoria de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Valls
, —18 de juliol. Música
1 I Música per Volar Cant coral a càrrec del Cor Mosalque i del Kór Flensborgarskólans
Mas Miquel/22.00h
Organitza: Regidoria de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Valls
1
1
1
1
1
Exposició de fotografia "XVII Concurs Estatal de Fotografia Ciutat de Valls, Premi
Pere Català i Pic"
Sala de Sant Roc / Dllluns-divendres i diumenges i festius: 19.00 li-21.00 h; dissabtes:
12.00 h-14.00 hi 19.00 h-21.00h
Organitza: IEV
—19 de juliol. Música
Música per Volar: flamenc-jazz a càrrec de A Tientas
Mas Miquel / 22.00 h
Organitza: Regidoria de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Valls
—20 de juliol. Poesia
La Parra, Activitats de Petit Format: recital de poemes propis a càrrec de Magí
Sunyer
Pati de Sant Roc/20.00 h
Organitza: IEV
—20 de juliol. Música
Música per Volar: músiques del món a càrrec de Youkaiis
Mas Miquel / 22.00 h
Organitza: Regidoria de Cultura 1 Joventut de l'Ajuntament de Valls
—21 de juliol. Música
Música per Volar: samba-fusió a càrrec de Mals que Samba
Mas Miquel / 22.00 h
Organitza: Regidoria de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Valls
—27 de juliol. Monòlegs
La Parra, Activitats de Petit Format: tarda de monòlegs a càrrec de Carles Blgorra
Quero
Pati de Sant Roc / 20.00 h
Organitza: IEV
, —28 de juliol. Presentació d'un llibre
1
"Valls i la seva llistaria": Segles XVI-XVIII: conflictes, canvis i desenvolupament
Sala de Plens de l'Ajuntament de Valls /19.30 h
Organitza: IEV
amb el suport de: ^Ms

La vida deientitat
SlotValls AAEET
L's/ot, més que un hobbie
A moltes persones quan els parles d's/of et miren amb cara
estranya, però quan deixes anar la paraula màgica Scalextric
tot s'aclareix. De fet, el nom correcte que tots els aficionats
li donem és slot, que prové de l'expressió anglesa
slot cars que vol dir "cotxes de ranura". Scalextric no és
més que el nom de la marca comercial que durant els anys,
inicialment de mans de Triang, posteriorment amb Exin, una
breu part de la seva existència de les mans de Tyco i actualment
amb Tecnitoys, ha donat nom als mítics cotxets
elèctrics que corrien sobre un carril en les habitacions de
moltes cases durant més de 40 anys.
(amfflM_
AAEET: la vida de l'entitat
AAEET
Xavier Fàbregas
Poques aficions hi ha que t'acompanyin tota la vida i l's/of
n'és una. En la infantesa és un joc, en l'adolescència es
converteix en un entreteniment i ja de gran és més que una
passió. Fruit d'aquesta passió va néixer fa uns anys Slot­
Valls. Un grup d'aficionats es va reunir un dia en un magatzem
de Picamoixons, on es van forjar els fonaments del
que ara és un dels clubs d's/of més importants de les comarques
de Tarragona. Aquell grup d'amics es va traslladar
a Valls, a un local del polígon industrial que s'ha convertit
en l'actual emplaçament d'SIotValls. Jaume Roca, un
gran aficionat vallenc de l's/oí, va cedir el segon pis de la
33_

seva fusteria per tal de poder prosseguir amb les activitats
del club.
Actualment, en el club es duen a terme diverses competicions,
tant en la disciplina de ral·li com en la de velocitat.
També està involucrat en l'organització i participació del
Campionat de Ralli-Slot de les Comarques de Tarragona
1/32, del qual en va ser un dels fundadors ja farà 8 anys,
juntament amb els companys de GAS Sarral.
A la fi del 2004, SlotValls va iniciar el tràmits per entrar a
formar part de I'AAEET com una secció de l'entitat amb el
34=--
flllfflM:
AAEET: la vida de l'entitat
FES-XE SOCI OE L'AAEET
Hi trobaràs les següents seccions:
principal objectiu de donar a conèixer a la gent de Valls
l'existència d'aquesta alternativa de lleure i entreteniment
de què es disposa a la ciutat.
En el club hi ha gent d'arreu de la comarca i de més enllà
que gaudim assíduament del hobbie que ens uneix. Som
gent de Valls, de Montblanc, de l'Espluga de Francolí, de
Tarragona, i fins i tot de Llorenç del Penedès, els que divendres
a la tarda ens reunim ai local situat al carrer Licoristes,
número 27, a la segona planta de la fusteria Jaume
Roca. És quan arriba el dissabte a la tarda quan la vena
competidora ens surt a tots com qui no vol la cosa. Part dels
> Secció de Bàsquet • Secció de IVluntanya • Secció d'Espeleologia • Secció de Ràdio • Secció de Fotografia
• Secció de Cinema • Secció de Filatèlia, Numismàtica i Col·leccionisme • AAEET Secció Grup Atlètic
I a més rebràs, de franc, els onze números anuals de la revista Cultura, editada per I'AAEET.
Quotes anuals:
45 € (majors de 25 anys)
20 € (menors de 25 anys)
20 € (altres membres de la unitat familiar)
Associació d'Alumnes i Exalumnes
de l'Escola del Treball de Valls
Muralla de Sant Antoni, 35, baixos. 43800 VALLS
Tel. 977 613 443 (a partir de les 7 del vespre)

socis del club són partícips de competicions disputades
arreu de la província, i tian col·lectat grans èxits que fan
incrementar any rere any el palmarès de SlotValls.
A les instal·lacions del club es disposa d'una de les pistes
de velocitat més grans d'Espanya, amb 6 carrils i 76 metres
de pista Ninco, i 4 trams de ral·li en pista Ninco i Scalextric
que es van renovant regularment a causa de les múltiples
competicions que es duen a terme al llarg de l'any.
Proves com el campionat provincial de ral·lis que ja iiem
anomenat abans, les 4 hores de resistència Spirit, diversos
campionats i copes a escala interna del club i, fins i
tot, la participació en el Campionat d'Espanya de Ral·li-Slot
que se celebra anualment a Igualada, formen part del calendari
que el club i els seus socis tenen previstos any rere
any per continuar donant vida al s/oí vallenc.
De ben segur que de petit o ja de més gran has tingut un
Scalextric o bé coneixies algú a qui cada dia anaves a veure
perquè et deixés jugar una estona amb els cotxets. Si has
estat 0 ets una d'aquestes persones, o potser, com moltes
d'altres que mai no han tingut l'ocasió de poder jugar una
estona amb aquest entranyable company d'infantesa, no
dubtis a visitar-nos, i amb molt de gust t'ensenyarem les
nostres instal·lacions i podràs gaudir al nostre costat d'un
hobbie com cap altre.
Competicions del juliol
Ral·li; Dia 2, campionat provincial. Organitza: Cras. Lloc:
JtMM.
AAEET: la vida de l'entitat
•^^vfSf%!
Fotografies de la pràctica del slot. Hi veiem diverses
imatges de les pistes que tenen al local d'SlotValls i de
les curses que hi fan. (Fotos: SlotValls AAEET)
Sant Pere de Ribes.
Dia 23, campionat provincial. Organitza: Racing Aloy Tèam.
Lloc: El Vendrell.
Velocitat: Dia 16, Copa Escala 1/24 Velocitat. Organitza:
SlotValls. Lloc: Local SlotValls.
Més informació: www.slotvalls.tk H
35_

0 /
•'©IMM:
AAEET: la vida de l'entitat
Sortida a, Badalona de les Escoles de Bàsquet de TMEET per presenciar un
partit jugat entre el Joventutl l'Ünicaja
Fotografies de la sortida a Badalona de les Escoles de Bàsquet de l'AAEET. (Fotos: Secció de Bàsquet)
3e_
Manel Odina

Les bones relacions que mantenen el Joventut de Badalona
i la Secció de Bàsquet de I'AAEET han fet possible que
un altre any les Escoles de Bàsquet de I'AAEET es poguessin
desplaçar a Badalona per veure un partit jugat pel Joventut.
La sortida va tenir lloc el dissabte 16 d'abril, i els
aetistes vam poder gaudir en directe del partit que enfrontà,
en aquella jornada, el Joventut i l'Unicaja Almeria.
Els col legis vallencs que hii van participar foren: el Cor de
Maria, l'Eugeni d'Ors, l'Eladi Homs i el Baltasar Segú. Hi
anàrem alumnes de les Escoles del Bàsquet, pares i membres
de la Secció —125 persones—, i tots vam gaudir d'una
molt agradable jornada de bàsquet E
ÍBL·ïïM/ a
AAEET: la vida de l'entitat
'^os.cotn rrTTJ^:^.
»,.....u..-.,V.,;i^^AJi^^tii}^;;
37-

38
i3mm&
Organitzat per la Secció de Filatèlia, Numismàtica i Col·leccionisme de l'AAEET, el dissabte 4 de juny se celebrà una
nova edició del Mercat del Col·leccionisme.
Mentre durin les obres del pàrquing de la plaça del Pati, el nou emplaçament d'aquest mercat que se celebra cada
primer dissabte de mes serà la plaça del Portal Nou.
Esperem tots els col·leccionistes de plaques de cava, sobres de sucre, programes de cine, anells de cigars, bitllets,
segells, monedes, postals, etc, al nou espai del col·leccionisme, per poder continuar fent els nostres intercanvis.
No hi faltis!
Horari: de 2/4 d'11 del matí a la 1 del migdia.
Secció de Filatèlia, Numismàtica i Coi-leccionísme de l'AAEET
lȒ=:a#
.;,^t-X ' ^'-'-Í^A^Í
m m GARDEN
Associació d'Alumnes i Exalumnes
de l'Escola del Treball de Valls
Muralla de Sant Antoni, 35, baixos. 43800 VALLS
« Tei. 977 613 443 (a partir de ies 7 dei vespre)
f^^\ . -^
r^i
DE&OWA(èlOWM&Wm
if r--.'
.l^^'-'^.
-'

.Kjfflaa.
3,9-

•^sèsr',«^«*, í^-s^·*';***:^
El nostre restaurant li ofereix
celebracions de qualitat
RESMJRANT
jyjASIAgOU
Des del 1929, família, tradició i bona cuina.
Cita. de Lleida, km 21,5 - Tel. 977 600 427 - Fax 977 613 294 - 43800 Valls