Cultura 20050601 - aaeet.com

D'altra banda, la gemma del Capricorn
també ens parla de Tavanç de la ro­
manització terres endins.
figures. Primer es converteix
en Àries..."" Pel que fa al
signe de Capricorn, Trimalció
sentencia que és el signe
"dels desgraciats, a qui
els surten banyes de tant
patir".^^
Les gemmes; àinb el seu
llenguatge propi, elis parlen
de les pors,, les necessitats
i els somnis cle|s seus propietaris.
La riquesa iconogràfica
d'aquests objectes'
és molt gran i,a través d'aquest
ampli repertori podem
conèixer aspectes poc coneguts
de la civilització romana.,
• • :"v
Com hem pogut comprovar,,
él Capricorn era una imatge •
"parlant", amb ün ampli espectre
de significacions:
propaganda política, símbol
de virtuts personals, senyal
extern de. màgia i superstició...
És.segur, doncs, que
el propietari de la gemma en
coneixia les connotacions i
els significats, i l'adaptà a
les seves pròpies necessitats.
Nr
20
.'ï«"'=
D'altra banda, la gemma
del Capricorn també ens
parla de l'avanç de la romanització
terres endins —en
aquest cas, dins el terrítorium
de Tarraco (Tarragona)—.
Tarragona, com la resta
de ciutats del món romà,
necessitava, a més del que
rebia a través del port, un
• avituallament constant de
productes agrícoles, que les
uillae —com ara la de Vallmoll^
li proporcionaven.
La població rural s'enquadrava
dirís aquestes unitats
pi-oductives dominades pel
pàfronus o:pel seu capatàs,
él L·/7//çt/s.Arai doncs, potser
ja ens podem imaginar
la gemma del Capricorn encastada
en un anell als dits
de l'amo de la vil·la del torrent
de Vallmoll.
Notes
1. Cató(1927: 10).
2. Macias i Solé (1996: 22-
26).
3. Casal (1990: 91).
arqueologia
4. Guiraud (1988: n.° d'inventari
864).
5. Guiraud (1988: n.° d'inventari
812).
6. Guiraud (1988: n.° d'inventari
813).
7. Guiraud (1988: n.° d'inventari
882).
8. Suetoni (2001: 118).
9. Per a saber-ne més: Zanker
(1992).
10. Casal (1990: 91).
11. Petroni (1988: 51)..
12. Petroni (.1988: 51).
Bibliografia
CASAL, R. (1990). Colección
de glíptica del Museo Arqueológico
Nacional. Sèrie
de entalles romanos. Madrid:
Ministerio General de
Bellas Artés y Archivos.
CATÓ, Marc Porci (1927). Dè
agricolia. Col·lecció Escriptors
Llatins, n.° 26. Barcelona:-
Fundació Bernat Metge.,
Text revisat i traducció
de Salvador Galmés.
DDAA (1986). Lexicon iconograpliicum
mittiologiae
classicae. Berna: Artemis.
GUIRAUD, H. (1996). Intailleset
camées romaines. Col·lecció
Antiqua. París: Picard.
(1988). Intailles et
camées de l'époque romaine
en Gaule. París: Éditions
du Centre National de la
Recherche Scientifique. 78è
suplement de Gallia.
MACIAS I SOLÉ, Josep M.
(1996). "CÒDEX; cinc anys
d'experiència. La vil·la romana
del torrent de Vallmoll,
un cas pl-àctic". Quaderns
de Vilaniu [Valls], .n.°
29.
PETRONI {^988}. El Satiricó i
trenta fragments. Biblioteca
Mínima, n.° 18. Barcelona:
Edicions dels Quaderns
Crema. Introducció, traducció
i notes de Josep M.,Pa-
llàs.:, ,•,;>• •..,'','•'• ;
RicHTER, GMA. (1971); t/7e
engraved gems of the
greeks,' etruscans and romans.
Londres: Phaidon. 2
•vol. • >:\ ' •,;,;.
RicoMÀ, Í=ÍM. (.1982). Les
. gemmes del Museu.Nacional
Arqueològic de Tarragona.
Col·lecció La Medusa,
n.° 11. Tarragona: Diputació
Provincial de Tarragona.
SUETONI (2001). Vida de los
doce césares. 6^ edició.
Col·lecció Libros de Bolsillo
Z. Barcelona: Editorial Juventud.
ZANKER, P (1992) Àugustoy
el poder de las imàgenes.
Col·lecció Alianza Forma,
n.° 113. Madrid: Alianza
Editorial Ei :
Restes de murs i d'un
paviment de la vil·la
romana, a tocar de la
variant de la carretera.
(Foto: Comissió
d'Arqueologia de l'IEV i
del Muse:u de Valls)