Cultura 20050601 - aaeet.com

feCbfíITl/-
arqueologia
La gemma del Capricorn de la vil·la romana del
torrent de Vallmoll
El següent article té com a
objectiu apropar el lector al
nostre passat a través d'una
peça realment excepcional,
tant per les seves característiques
formals com pel
seu contingut simbòlic: la
gemma del Capricorn de la
vil la romana del torrent de
Vallmoll.
És excepcional perquè trobem
poques gemmes en
els jaciments arqueològics,
i n'hi trobem poques perquè
molts cops no se salven del
saqueig i l'espoliació. A més
a més, aquestes petites joies
són troballes que se circumscriuen
generalment en
jaciments urbans, en enterraments
0 en temples, i molt
excepcionalment en vil·les
situades en un entorn rural.
i6
Pel que fa al contingut, la
gemma del Capricorn ens
parla del món d'on prové,
en què propaganda política
i superstició es barrejaven.
Aquesta petita pedra ens
pot, simultàniament, conduir
a una petita història
quotidiana i a la gran història
de la romanització de
la Tarraconense.
La vil·la romana del torrent
de Vallmoll o de les
Cavalleries
Abans d'entrar a analitzar la
peça arqueològica, cal contextualitzar-ne
la troballa. El
jaciment de la vil·la del torrent
de Vallmoll es troba a
menys d'un quilòmetre de
Vallmoll i a uns quinze quilòmetres
de l'antiga Tàrraco.
La Villa es trobava al capdamunt
d'una terrassa fluvial
situada al marge esquerre
del torrent que desemboca
més avall al riu Francolí.
L'assentament accedia fàcilment
a recursos hídrics i
gaudia, a més a més, d'unes
bones comunicacions, ja
que es trobava en un passadís
natural que connectava
la costa amb les planes
interiors i amb les antigues
ciutats d'Merda (Lleida) i
Caesaraugusta (Saragossa).
Seguia els paràmetres indicats
per Cató (tractadista
del segle iii-ii ac) a la seva
obra De agricolia: "Si pot
ésser, que estigui situat a
peu de muntanya, en un
lloc sanitós, i guaiti a migjorn:
que hi hagi abundor
de jornalers, sigui prop de
bon abeurador, de vila
pol lent 0 de mar o de riu
per on passin naus, o de
camí freqüentat."^
Les restes arqueològiques
—conegudes amb anterioritat
a la intervenció arqueològica
que s'efectuà el
1995— van sortir a la llum
durant les obres de rebaix
realitzades quan es construïa
la variant de Vallmoll
de la N-240.
Mapa d'una part de l'Alt
Camp, en el qual hi veiem
la situació de la vil·la
romana del torrent de
Vallmoll amb un
rectangle negre. (Plànol
cedit per Judit Ciurana)
Judit Ciurana Prats
Es feren deu rases que exhumaren
un seguit d'estructures
—murs de pedra amb
argila— que delimitaven un
seguit d'estances pavimentades
amb opus signinum
—una barreja de calç i trossos
de ceràmica esmicolada.
Segons els arqueòlegs^,
aquestes habitacions corresponien
a un nivell inicial
de la vil |a, datat en època
tardorepublicana (segles ii i
I ac).
A prop del talús de la carretera,
davant la fàbrica PVC
Finstral, SA, s'hi efectuà una
altra rasa que testimonià
una segona fase constructiva.
Cronològicament, l'abandonament
d'aquesta segona
fase se situaria entre els
segles iv i v. A prop d'aquest
mateix sector s'hi detectà
un mur romà encofrat i compost
de pedra i morter de
calç que hipotèticament
marcaria el límit sud-oriental
de la vil·la.
En les seves valoracions finals,
els arqueòlegs, malgrat
que no disposaven de
gaires materials arqueològics
a causa del tipus d'excavació
que es va haver de
dur a terme —recordem
que només s'havien realitzat
diverses rases— fixaren
que la vil·la fou ocupada des
del segle ii ac fins al v de.
Aquesta fou la primera i la
darrera intervenció arqueològica
que es féu al jaciment.
Després, durant les obres
de la variant, membres de
la Comissió d'Arqueologia
de l'IEV i del Museu de Valls