Cultura 20050601 - aaeet.com

De sempre s'havia dit que el primer
cop que els Xiquets de Valls es van po­
sar una camisa del mateix color per
tots els seus components fou arran de
les actuacions fetes amb motiu de
l'Exposició Universal de Barcelona,
l'agost delí 929.
posar cap canvi, ja que la
informació és poc concreta,
però no va deixar ningú indiferent.
Els llibres són el
Fem pinya —pàgina 35—,
del vilafranquí Eloi Miralles,
i l'obra Món casteller —volum
II, pàgina 941—, editats
els anys 1981 i 1982 respectivanient.
Tots dos recullen
una notícia trobada a Quaderns
Mensuals d'Acció (Vilafranca,
31-7-1928) —és a
dir, un any abans de l'Exposició—
en la qual es pot lle­
22
gir: "Per la festa del carrer
de Sant Bernat, que tant de
tro va fer, vàrem veure que
els Xiquets de Valls anaven
correctament uniformats,
amb llurs vestits propis, la
qual cosa, a més d'ésser una
bella nota de color, demostrava
un desig de rehabilitar
els atrevits castells que sovint
semblaven un munt de
roba d'encants. Aquell dia
presentaren una aparença
policroma d'un campanar
de Gaudí." El testimoni és
^ v-^iO L2 U ^^y L\\L^
memòria castellera
del vilafranquí mossèn Manuel
Trenchs i Ribas i es refereix
a l'actuació feta al carrer
Sant Bernat de Vilafranca
el 8 de juliol del 1928. A
manca de més concreció i
a redós d'una versió de generacions
senceres, la noticia
va quedar al calaix pràcticament
sense cap anàlisi.
Pocs anys després, a la fi
del 1986, el vallenc Josep
Maria Rodón i Barrufet va
publicar el seu opuscle La
Renaixença Castellera, on
també es parla del tema de
les camises del mateix color.
Rodón va aportar una
altra dada desconeguda fins
llavors: "trobem a la premsa
vallenca la notícia al començament
del vint-i-nou,
que en el desplaçament al
Masnou s'hi aniria amb l'abillament
casteller." Novament,
la informació torna a
ésser poc precisa, però Rodón
és el primer cronista
que fa una anàlisi diferent
de la versió tradicional i afirma,
sense embuts —i premonitòriament,
tot s'ha de
dir—, que abans de les actuacions
de l'Exposició del
mateix 1929, els Xiquets de
Valls ja anaven uniformats.
Hi ha, però, en aquesta informació,
un error que fa
poc (vegeu El Vallenc 12-
11-2004) l'investigador vilanoví
Xavier Güell va posar
al descobert: la visita al
Masnou fou una de sola el
5 de febrer del 1928 i no
pas dues, com afirma Rodón;
per tant, les referèn-
Festa Major de
Vilafranca del 1927:
Quatre de set dels
Xiquets de Valls. En primer
pla s'observa la casa
del Compte de Moi que
feia petita la plaça
vilafranquina, fins que el
1937 es va enderrocar
per crear l'actual espai.
(Foto: Col·lecció Josep
Durich Montserrat)
cies a la uniformitat de la
colla daten d'aquesta sortida.
Els dos setmanaris vallencs
del moment coincideixen
a parlar del vestuari.
La Crònica de Valls diu: "Todos
los de la 'colla' iran uniformades
con el típico tra-je
de 'castellers'", i Joventut
sentencia: "Tots ells anaven
abillats amb el seu típic trajo";
queda clar que anaven
tots vestits amb el mateix
color, però cap de les dues
fonts concreta quin era,
aquest color, una lamentació
que se la feia seva Rodón
a l'esmentat treball.
Escolats uns quants anys
més, apareix 1a prova irrefutable
d'allò que s'anava
intuint però en faltava la
concreció. Novament el vilafranquí
Eloi Miralles dóna
a conèixer uns textos trobats
a la. premsa local que
no admeten dubte. Miralles
publica una sèrie de tres
articles sota el títol "De quan
els castellers començaren a
anar mudats" a la desapareguda
revista Terços Amunt!
del maig a l'agost del 1993.
En la segona part del treball
es transcriu un escrit publicat
al setmanari vilafranquí
Acció del 21 de juliol del
1928 a propòsit, novament,
de la ja esmentada actuació
al carrer Sant Bernat de Vilafranca,
aquella en la qual
mossèn Trenchs afirmava
que els castellers "anaven
correctament uniformats
amb llurs vestits propis" i
que "presentaven una aparença
policroma d'un campanar
de Gaudí". Doncs bé,
en aquesta ocasió l'escrit és
prou eloqüent: "Sols i lliures
ens semblaven (portaven
camisa vermella) com una
gran flama ingent que s'enlairés
espai amunt".
Aquella indefinició que es
trobava en el text de mossèn
Trenchs, ara retroba tot
el sentit gràcies a aquesta
segona referència. La correcció
en la uniformitat es
troba amb tots els castellers
vestits amb el mateix color