Cultura 20050601 - aaeet.com

eportatge
La indústria vallenca del segíe xix (III)
Les dècades dels cinquanta
i seixanta
La dècada dels cinquanta
del segle xix s'inicià a Catalunya
amb un període de
conflictes laborals relacionats
amb el procés d'industrialització
i la creació de
societats obreres. En el cas
de Valls trobem documentada
el 10 de maig del 1851
l'inici d'una vaga dels treballadors
del ram tèxtil, motivada
perquè un industrial
d'aquest ram volia "baixar
las feynas". Per fer-hi front
els obrers, seguint les ordres
dels dirigents de la societat
obrera que en aquelles
dates ja existia a Valls,
van optar per deixar el seu
lloc de treball i declarar-se
en vaga. Finalment, l'alcalde
hi va haver d'intervenir i
s'arribà a un acord per ambdues
parts, que va permetre
que els obrers tornessin
a la feina el dia 6 de juny.
Cal dir que, mentre va durar
la vaga, la societat obrera
passava un subsidi de cinc
rals diaris als vaguistes.
Però el 26 de juliol d'aquell
mateix any tornava a sorgir
un nou conflicte, ara relacionat
amb una qüestió
d'acomiadaments i de salaris.
Aquell dia van acomiadar
un total de 400 treballadors,
mentre que els que
continuaven a la feina van
veure el seu sou reduït a
dues pessetes setmanals.
La qüestió es va acabar al
cap de set mesos amb una
solució a favor dels obrers.'
Amb tot, en aquells primers
anys de la dècada dels cinquanta,
especialment el
1853 i el 1854, la intranquillitat
obrera es féu evident a
les poblacions industrials
catalanes, a causa de la poca
feina, l'encariment de la
vida, els salaris baixos i el
descontentament força general
amb el Govern moderat
de Madrid.^
Un factor important en
aquesta situació fou la creixent
mecanització de les fàbriques
(cada vegada més
lligada al vapor), que l'estiu
del 1854 portà en el cas del
tèxtil a l'esclat del conflicte
de les selfactines —unes
maquines tèxtils modernes
que permetien una major
producció i un menor nombre
d'obrers per comparació
als telers manuals tradicionals.
Aquest conflicte tingué
el seu ressò a Valls a mitjan
juliol, en el moment d'esclatar
el moviment liberal
que donà inici al Bienni Progressista
(1854-1856), amb
l'incendi de la fàbrica tèxtil
de Carreras i companyia, el
vapor de Maó, la nit del 16
al 17 de juliol.
Sembla que l'incendiaren
un grup d'obrers exaltats
contraris a la mecanització
de les fàbriques, els quals
Francesc Murillo Galimany
aprofitaren que la milícia
nacional havia marxat en
direcció a Reus per així poder
destruir la primera fàbrica
moguda amb vapor sense
que ningú els pogués
aturar Fins i tot els incendiaris
dispararen trets a
l'aire per impedir que la
gent s'hi apropés per intentar
apagar-lo.
La fàbrica va cremar tota la
nit i va posar en perill els
edificis veïns (de la muralla
del Castell i del carrer d'en
Gassó), però finalment va
minvar sense provocar més
danys.^ Amb tot, la fàbrica
no tornà a posar-se en ús
fins uns anys més tard i
funcionà, amb algunes intermitències,
fins als volts
del 1880, en què tancà definitivament."
La situació conflictiva s'alleugerí
a mitjan segle, quan
la indústria catalana, com la
de molts altres països neutrals
es va veure afavorida
per la Guerra de Crimea
(1854-1856). Aquest conflicte
bèl·lic va provocar una
revalorització dels productes
agrícoles i ramaders espanyols,
i amb ella una major
demanda de béns de
consum per part de la pagesia
i la menestralia, men-
Aquesta fàbrica del segle XIX es conservava fins fa unes
setmanes dins d'un pati interior de la Costa del Portal
Nou, al qual s'accedeix per una casa pont. Tot i que ja
feia molts anys que estava abandonada i es trobava
completament en ruïnes, encara mantenia enforca bon
estat una interessant estructura d'arcs de rajola a la
planta baixa i part de la decoració de la seva façana,
que estava pintada amb tons ocres i vermellosos, amb
simulacions de correus a la planta baixa i de finestres
al darrer pis. Darrerament ha estat enderrocada per
fer-hi pisos. (Foto: Francesc Murillo)