L - D U G i Fons Especials

Í5
fi
'^•"^^ Si^^^-^ A^í^£^
'__-. d'haver conLíïmplat, i^ls barra-
Íons
de tona dels banyistes puUcromant
de franji^s i banderins les aronos meditprrúiiios,
.iqucixos mesquirtoU i grisostendei'ols
iqu» soplu.jen ela guarda agulles
tramviaris, em sembl&n ])rcKonr;to-s
porlAtüp, fundes d'un mecanisme Ixoro
0 R'U'daiuK d"un mort en vida. I
Recordo que anys enrora, en iniciarme
on et gremi de ciuladans ii-Iustrafs,
aqueixos lenderols suspcaos amb cordes
de les branitiues|d'u.n soipoi't elèctric^
e'm feren \uia pena, una pena com la que
sento enfront, d'una f\bia de perdin amb
la perdiu u dintre. Dospr(^s aiij^''»4 avesat
a veuren tEintes de g^ics i gabietea
amb aucelH Qntumits i e^-pelats, alegres
de menjar panís en un eaixonet de
fusta, de beure aigua tírvobi en un estri
do vidre i de tenir una fuUeta d'esearola
a l'aleans del ibec, que les terribles
coladores in-vcrtidos dels tramviaris pacients,
i llur cadira gerxaiibrunyida per
l'uR, no m'OF:caven rànima'.
Però, ab diaible! quaranta i cino kilómetres
de via rutilant, do platja assoleiada,
d'estaeions animadps, de barraquesyi
casetes amb girasols, geranis i
enre'dadores fl-cirides, çosos i gats, dona
i criatures, freVal llaveig i boriízous abzuratfi.
Sí'm prou per a fer retornar velles
cab(u-ies naseudes del contrast.
'Kl guarda agulles tramviari ié el muïiiei'pal,
(d policia i et quiosquejper a
fer_la petar, perf^ jo dublo que Irobi en
ells, l'esplai queV seu siinnlar ferroviari
ibba on el caragffls pefeaçals en el t?iH-aptó
de la seva jurïsdicci