L - D U G i Fons Especials

M
^ A^ mJAA^ ^ t^M ^ jAl·l^h^fi^
^
Estic tip de repetir que ni els fets ni els
hmnes ni les coses de ciutat són superiors
als fets, hoins i cos^ dio pagès. Fins ara
afimblava que les mSncguea d'aigna, els
ÜazDps i les rierades eren. paitrimoni exclusiu
de poijïets i tearee de mala mort.
Doncs ja tio l·ieu vist! Totes las aventatges
de ia civilització que s'ucuiaulen en les
urbs per a comoditat dels ciutadans, no
han pogut evitar que s"hague&sin djcl treure
les criatures d'mja escola a pee de braços
i axïLb aigua íing a \ÍÉ cintxira, ni que ela
homes i les donfis, cama nus, es llensea&in
al mig de les torrentades per anibar a ca^
sa Uur, ni que cl Iang tntenrompés la cir-
^aV ^-vw.^ XcjC-vC V^-V^A 4^
\
e/L
ÍL·
M V* -tx^ /u*^^
sultaven incon~ciliablcs~à~dins i a fora. El
íoc del cel començava a insinuar-se en ia
tei'ra quan un camàlic providemciaF, amh
providencial carretó, va Sülucionaa> ©i conflicte.
Arrebossats eils pantalons xipollejant,
xop com una granota, el bm« salvador
anunciava els passatges a ralet. Carregava
els que podia i tomava a cercar
els altres, Ei trasbort ets feia amb lentitufc.
Els nónfi-egs s'arrapaven a les baranea i
tintínejaven miserablement, mes la ricira
«ra estreta i breu el poïill.
Pins quo la coloma de Noé no descendí
amb el brot d'oIive^a, el camàlic es cansà
de guanyar diner.
I ara, dieu-me, aiïíb quina cara retraurem
l'acció dels pagesas de Sant Pol, Malgrafr,
Arenys i Calella i farem sàtiroa sobre
llurs bous i llurs csqueUes?
/''«-^'-^