L - D U G i Fons Especials

( h
le
/ ^
Mí^
A l'cntrada d*uns baixos, un homo
jove, ouclenxinai, amb una llarga brusa
de fil, fuma i mira al carrer tot
fent la digestió. Darrera d'ell I els vidres
d'una manpara deixen transpuar
; les tcnc'bres de l'interior, L'home, evidentment,
ha fugit de l'interior do les
tenebres, i esplaia sos ulls í son pensament
en les xiques i insubstancials
|)eri'plcies que soleu ocorro en la via
pública d'un barri democràtic. Una
mare que renya a uns fi'Hs que terregen
í s'embruten, uns gossos que s'empaiten,
l'escombriaire qu« aboca un
atuell al carro blindat tot font l'ullet
a una minyona grassa, ifcom a succés
oscepcioiial, una disputa «e dones o les
renyines ^del drapaire amb un aoaparaíïor
de pells ÚG conill.
lEn l'entrecella, aquell liome de la
.brusa i del cigar, hi porta un estigmo
I fracassat, les ombres d'un aborriment
crúnic, una displíiílnçia d'irrodimit
convertida 'en mandraiquo li dcvailla
per les fesomies mortes? inexpressives,
lasses/ i li dibuixa en la boca, isota el
bigot de policia, un gest crulel d'enuig
i éasp^/m. i
Tó^Mrtts de mosso do clínica o de
pi^títicant d'hospital, bregat en iota
-'mona de misèries, saturat do gemecs
i de jnirades •planyívoles, pic d'una indiferanoia
professional estatuïria.
I no obstant, aquell subjecte "és un
mestre, un mostre particular i oi catau
do ílobregucsa que s'ovira a la seva
esquena, un estudi.
A dalt del cancell, un rètol d'esmalt,
propi d'un magatzemista- de samarretes,
adjectiva pom,posament, amb pretensions
do modernitat, el eol-Iegi (?).
1 per la vorera, jo vaig trobant escamots
do petits escolars que corren
a entafurar-se en aquells baixos. Kntortolligados
al coll porten llurs bufandes;
penjades a i'espatiUa, llurs bosses
Ide cuiro roig; a retaló, les mitges...
( ^
^
\t Lk