L - D U G i Fons Especials

ancsscaxiisme
Tols tenim les notítrcs liorcs d'IiuniiJitai
per més que no ho donem a entendre
en el trücte ni on )cs acüLuds. En
la vida de ciulat no en treuríem gran
cosa de mani fos lar-nus deixebles del
"paverollo" d'Asís. En trouricm si iper
cas moUes decepcions, riotes i algun
tronxo^
y^ui os posés a predicar ingènuament
en qualsevulla pkH'a Q cantonada amb
ois •hílbils osfilagassaLs .0 mostrant la
I córpora f'Iaea i torturada, seria eonduit
a l'Assil del Parc 0 a la Deleg'aciú de po.llioia.
I encar que no prediquéssim, bastaria
donar a entendre el nostre misticisme
joiós, el nostre amor a tot el
creat, coses. Rosties i pürsones, per ésser
tinguts 'per uns locals de i'aía.
Imaginou-se amb quina eara ens atreviríem
a dir germana, portera, ^g-ermà
municipal, t^ermà "chauffer", germà cobrador,
germà tramvia, germana moto,
germana bastida i germana manguora,
etcètera, ctc...
En la quietud i pau del camp, res del
•que ens envolta ha esdevingut agressiu
ni antipdtio.y
Jí Lles flors silvestres us han donat llur
perfum, els arbres llur ombra, eis camins
bon.s 0 dolents llur giatge, lles deus
i rierol llur frescor, elis oecHs llur música,
el cel tota sa claror, la nit toia sa
pui-esa silent i magesiàtila i els estels
iotes ilurs mirades i brillsLalai han fe*, tj .V^
l'órnit, ni han trobat una e?ÏÏusa, ni han
tingut un no, ni han establert uns impostos
a compte dols itenolleia que C:Ï
rebeu. iHún uns bons germans i us entendriu
fàoi'lment on veur^'i-; sempre íideU
i conseqüents, seriosos 1 nobles. ^
t Àdhuc l'oscoruit i l'oypip.a, el gebre i
aa pluja, rhuracA i el llamp no us perí^egueixe-fT
amb sanya, i no C3 riuen d-í ^
vosallres con un t*t##f de ciutat que -{ V J j^-^
se lis tira al damunt amb son veJiicIe 1 el '
diverteix la vostra correguda.
Poríj qui té ranima poc o molt fran,
ciscana li vén(m, a desgrat de tot, rauxes
de Jiüncsa a.uR l'admiren..^
%ón diades especials, diades que senn 1
fiu un imperiLÍR anl·ie! de vinro en pau •
amb lothüm, de no moleslar a] prdxim, ]
de merèixer el dictat -de bons minyona !
dels coneguts i dels estranys, ri'eiiir i :
tornar a casa sense liaver causat oi més, I
pe|i(, desiorp ni haver fet dir una maila 1
paraula. ]