Memòria explicativa - Generalitat de Catalunya

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
3. Àmbit institucional dels pressupostos
3.1. Criteris per a la delimitació de l’àmbit institucional dels
pressupostos
L’àmbit institucional dels pressupostos de la Generalitat ve determinat per l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya (EAC) que estableix al seu article 212 que aquests “inclouen
totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també dels organismes, les
institucions i les empreses que en depenen”. Aquesta obligació ve reforçada pel principi de
transparència que inspira els pressupostos de la Generalitat i que també recull l’article 71.4
de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en establir que “l’Administració de la Generalitat,
d’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè
els ciutadans en puguin avaluar la gestió”.
A efectes pressupostaris, la dependència a què es refereix l’article 212 de l’EAC es concreta
en el criteri de “participació majoritària”, és a dir, els pressupostos de la Generalitat inclouen
totes aquelles entitats en què la Generalitat hi participa de forma total o majoritària. Es
considera que la participació de la Generalitat en una societat mercantil o en una entitat que
s’hi assimila a efectes pressupostaris (com en els cas de les Agrupacions d’Interès
Econòmic) és majoritària quan aquesta, directament o indirectament, té una participació de
més d’un 50% del seu capital o disposa de la majoria de drets de vot en els seus òrgans de
govern. Pel que fa als consorcis o a les entitats que s’hi assimilen (com ara, les agrupacions
europees de cooperació territorial) i a les fundacions, es considera que la participació de la
Generalitat és majoritària quan es disposa de la majoria, directa o indirecta, dels drets de vot
en els òrgans de govern o en el patronat. A aquest efecte, no computen els drets de vot dels
membres que designa directament, via estatutària, el mateix òrgan de govern o patronat.
Paral·lelament al que ha succeït en el sector privat, les organitzacions públiques han
esdevingut més complexes amb el decurs dels anys. També la Generalitat ha recorregut a
l’autoorganització i a la descentralització horitzontal per poder desenvolupar les funcions i
activitats que requereix l’exercici de les seves competències, sobre la base de què
l’especialització millora la qualitat dels serveis prestats i permet aconseguir guanys d’eficàcia
i eficiència. Això no obstant, el conjunt de les activitats, la missió i els objectius com també
dels recursos materials i humans dels ens dependents sobre els quals ha recaigut aquesta
descentralització de funcions de la Generalitat no sempre han resultat prou visibles. A més,
aquesta manca de transparència s’ha produït de forma asimètrica, en no afectar de manera
homogènia tots els àmbits de l’acció pública.
39