Memòria explicativa - Generalitat de Catalunya

Llei 1/2012 de 22 de febrer
Pressupostos
de la Generalitat
de Catalunya
2012
MEMÒRIA EXPLICATIVA

SUMARI
Primera part - Introducció i característiques del Pressupost ............................................................................ 5
1. Presentació ...................................................................................................................................................... 7
2. El pressupost i el seu marc d’elaboració i estructura ..................................................................................... 13
2.1. Marc normatiu ........................................................................................................................................ 15
2.2. Estructures pressupostàries .................................................................................................................. 17
2.2.1. Pressupost d’ingressos .............................................................................................................. 19
2.2.2. Pressupost de despeses ........................................................................................................... 24
3. Àmbit institucional dels pressupostos ............................................................................................................. 37
3.1. Criteris per a la delimitació de l’àmbit institucional dels pressupostos ................................................... 39
3.2. L’àmbit institucional dels pressupostos del sector públic de la Generalitat ............................................ 41
3.3. Les entitats no majoritàries del sector AP-SEC de la Generalitat .......................................................... 48
4. La Llei de pressupostos i el Projecte de Llei de mesures fiscals i financeres i de creació de l’impost sobre les
estades en establiments turístics ........................................................................................................................... 49
4.1. La Llei de pressupostos ......................................................................................................................... 51
4.2. El projecte de Llei de mesures fiscals i financeres i de creació de l’impost sobre les estades en
establiments turístics ............................................................................................................................. 52
5. Documentació que acompanya al Projecte de llei de pressupostos ............................................................... 55
Segona part - Les principals xifres dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya i les polítiques de
despesa ................................................................................................................................................................ 63
6. Les prioritats estratègiques ............................................................................................................................ 65
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya ............................................. 75
7.1. Els ingressos consolidats del sector públic ............................................................................................ 77
7.1.1. Els ingressos del model de finançament autonòmic .................................................................. 82
7.1.2. La resta d’ingressos del sector públic ........................................................................................ 86
7.2. Les despeses consolidades del sector públic ........................................................................................ 88
7.3. Les polítiques de despesa ..................................................................................................................... 94
7.4. La despesa i les dotacions de personal del sector públic .................................................................... 157
7.5. Els pressupostos i els plans interdepartamentals ................................................................................ 161
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius .............................................................. 163
8.1. Els pressupostos per subsectors ......................................................................................................... 165
8.1.1. El pressupost de la Generalitat ................................................................................................ 165
8.1.2. Els pressupostos del Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català
d’Assistència i Serveis Socials ......................................................................................................... 174
8.1.3. Els pressupostos de les entitats autònomes administratives ................................................... 182
8.1.4. Els pressupostos de les entitats autònomes comercials i financeres ...................................... 186
8.1.5. Els pressupostos de les entitats de dret públic ........................................................................ 189
8.1.6. Els pressupostos de les societats mercantils........................................................................... 194
8.1.7. Els pressupostos dels consorcis .............................................................................................. 200
8.1.8. Els pressupostos de les fundacions ......................................................................................... 204
8.1.9. Els pressupostos de despesa per subsectors segons el seu responsable darrer.................... 208
8.2. Els pressupostos per agrupacions ....................................................................................................... 214
8.3. Els pressupostos dels grups corporatius ............................................................................................. 218
8.3.1. Els pressupostos del grup corporatiu de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ...... 218
8.3.2. Els pressupostos del grup corporatiu de l’Institut Català de la Salut ....................................... 220
9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC ......... 223
3

9.1. Definició del sector Administració pública de la Generalitat ................................................................ 225
9.2. Els ingressos i les despeses consolidades .......................................................................................... 228
9.3. El compte financer de la Generalitat per a l’any 2012 en termes del SEC .......................................... 234
Annex: les estructures pressupostàries ......................................................................................................... 239
• El pressupost d’ingressos .................................................................................................................... 241
- L’estructura econòmica .................................................................................................................... 241
• El pressupost de despeses .................................................................................................................. 247
- L’estructura institucional i orgànica .................................................................................................. 247
- L’estructura per programes .............................................................................................................. 257
- L’estructura econòmica de despeses............................................................................................... 261
4

PRIMERA PART
-
INTRODUCCIÓ I CARACTERÍSTIQUES DEL
PRESSUPOST
5

1. PRESENTACIÓ
7

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
1. Presentació
La memòria explicativa de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a
l'exercici 2012 té com a objectiu proporcionar una visió sintètica d’aquests, així com facilitarne
la seva comprensió. La memòria s’estructura en dues parts. En la primera es tracten els
aspectes més formals i d’estructura de la Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2012,
mentre que en la segona es presenten els trets més significatius dels pressupostos, fent
especial èmfasi en les principals àrees d’actuació i en les diverses polítiques de despesa i
destacant les xifres agregades més importants, tant referides al conjunt del sector públic de
la Generalitat com a cadascun del seus subsectors.
En relació a exercicis anteriors s’ha optat per excloure de l’àmbit de la memòria l’exposició
del context econòmic i financer, atès que aquesta temàtica és abordada amb profunditat per
l’Informe econòmic i financer que també integra el conjunt de la documentació
pressupostària. D’altra banda, des d’una òptica formal, s’ha traslladat el conjunt de les
estructures pressupostàries com un annex al final del document amb l’objecte de permetre
una exposició més fluida.
Des del punt de vista metodològic, els pressupostos per al 2012 s’inscriuen en el marc del
que es coneix com la pressupostació orientada a resultats que es va posar en marxa a la
Generalitat de Catalunya en l’exercici 2006. Amb aquesta orientació es persegueix atorgar
una visió estratègica als pressupostos en el sentit de posar l’accent en els objectius que es
pretén aconseguir amb l’acció pública i forçar la reflexió sobre la forma més eficaç i eficient
per assolir-los. Això es tradueix en el procés d’elaboració en un esforç d’explicitació
d’aquests objectius de manera que acompanyin la informació financera i que permetin en
primera instància relacionar els recursos assignats amb la finalitat perseguida i, més
endavant, quan es liquidi el pressupost, relacionar els recursos efectivament esmerçats amb
els resultats assolits. Aquesta informació es presenta en el document relatiu a les memòries
dels diferents programes pressupostaris.
En aquest àmbit, en els pressupostos per al 2012 s’ha incorporat el resultat de la planificació
estratègica que han efectuat els departaments al llarg dels primers mesos de l’any 2011
consistent en la definició dels objectius per a la present legislatura, establerts en dos nivells
de jerarquia, a partir del desplegament de Pla de Govern aprovat pel Govern també en
aquest període. Aquesta tasca requereix d’un cert període d’elaboració, de manera que no
va resultar possible incorporar-la en els pressupostos per al 2011, que requerien d’una
tramitació més ràpida per poder disposar el més aviat millor del marc financer per a les
finances de l’exercici. D’altra banda, en relació a la planificació estratègica de legislatures
9

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
1. Presentació
anteriors, s’ha aprofitat per portar a terme un procés d’integració d’aquesta planificació
departamental i el procés pressupostari. Concretament, s’ha establert que els objectius
estratègics definits en aquests plans departamentals són els que en el procés pressupostari
s’acaben concretant en objectius operatius que serveixen de base per a l’assignació de
recursos. D’aquesta manera es garanteix la plena integració de la planificació estratègica i
els pressupostos.
D’altra banda, també en aquest exercici s’han introduït importants canvis en les memòries
de programa per millorar-ne el seu contingut estratègic. En exercicis anteriors existia una
memòria per a cada combinació programa pressupostari-gestor, ja fos aquest un servei
pressupostari o una entitat dependent de la Generalitat. En aquesta memòria el gestor
exposava un diagnòstic de la problemàtica de l’àmbit d’actuació, la missió que li corresponia,
els objectius que perseguia, les activitats que preveia desenvolupar per aconseguir-los, uns
indicadors que havien de permetre valorar-ne el grau d’assoliment i, finalment, els recursos
econòmics i humans emprats. Aquesta concepció de la memòria de programa presentava,
però, algunes deficiències derivades del tractament tant independent que s’efectuava de
l’acció dels centres gestors, sense tenir en compte que comparteixen una visió estratègica
del problema al que s’enfronten i de la forma en que cal abordar-lo. És per això que,
enguany s’ha modificat la concepció de les memòries de programa de forma que ara es
formula una memòria per a cada combinació programa pressupostari-agrupació
departamental. Tanmateix, per no perdre la visió de la responsabilitat respectiva de
cadascun dels gestors que participen en el programa, aquesta memòria de l’agrupació té
una concreció per a cadascun dels gestors que hi participen. Així, la nova memòria de
programa s’estructura en dues parts, en una primera part hi figuren aquells aspectes
estratègics que resulten comuns a tota l’organització a nivell departamental i, en
conseqüència, inclou el diagnòstic de la problemàtica a afrontar, la missió que li correspon a
l’administració pública de la Generalitat, els objectius que persegueix i els principals
indicadors que han de servir per mesurar l’èxit en el seu assoliment. En l’altra part,
denominada memòria de gestor, cadascun dels gestors de l’agrupació departamental que
participa en l’àmbit del programa detalla la seva contribució als objectius comuns, les
actuacions que li correspon portar a terme en l’estratègica definida i els recursos econòmics
i humans que hi assigna. Amb aquest canvi es pretén superar la visió fragmentària de l’acció
pública que en ocasions podia derivar-se del model anterior i millorar la informació de caire
estratègic. Amb aquest objecte també s’ha modificat la presentació del llibre de les
memòries, passant d’agrupar les memòries de programa d’acord amb la tipologia jurídica
dels gestors (serveis pressupostaris, entitats autònomes administratives, comercials i
10

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
1. Presentació
financeres, entitats de dret públic, societats mercantils, etc.) a agruparés les memòries per
cadascuna de les agrupacions departamentals.
Pel que fa al perímetre de consolidació, els pressupostos per a 2012 inclouen les entitats de
diferent naturalesa jurídica que integren el conjunt del sector públic de la Generalitat, donant
d’aquesta manera ple compliment al que estableix l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en
relació a l’abast institucional dels pressupostos.
Cal tenir present que l’elaboració dels pressupostos per al 2012 són els segons que elabora
el Govern dins del present exercici, arran de la situació de pròrroga pressupostària que es
va esdevenir com a conseqüència de la dissolució del Parlament i la convocatòria
d’eleccions que es van celebrar el dia 28 de novembre de 2010. El present pressupost, com
es veurà, comporta la continuació de les mesures d’ajust pressupostari que es van adoptar
en els pressupostos per al 2011 amb l’objectiu d’aconseguir retornar l’equilibri en les
finances de la Generalitat a mig termini.
En la primera part d’aquesta memòria s’explica el marc d’elaboració dels pressupostos de la
Generalitat per al 2012. En la resta d’apartats es fa referència a l’àmbit institucional dels
pressupostos, a les estructures pressupostàries d’ingressos i despeses, als principals
aspectes dels textos articulats de la Llei de pressupostos i del projecte de Llei de mesures
fiscals i financeres i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics, així
com a la documentació que acompanya el Projecte de llei de pressupostos per al 2012.
En la segona part de la memòria s’exposen les prioritats del Govern que incorporen els
pressupostos per al 2012. La resta d’apartats es dediquen fonamentalment a presentar les
xifres d'ingressos i despeses des de diversos punts de vista en funció dels diferents àmbits
rellevants per a l’agregació de la informació. En primer lloc, es presenten les dades del total
del sector públic de la Generalitat i s’expliquen les polítiques de despesa, detallant les
principals actuacions a realitzar l'any 2012. També es mostra quines són les entitats que
intervenen en l’execució d’aquestes polítiques i s’analitzen les variacions pel que fa al volum
de recursos assignats respecte l’any 2011.
A continuació es repassen les principals variacions dels pressupostos per cadascun dels
subsectors que integren els pressupostos de la Generalitat, així com els pressupostos de les
diferents agrupacions departamentals i els dels grups corporatius de la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i de l’Institut Català de la Salut, que inclouen, a més de la
capçalera del grup, totes les entitats que en depenen.
11

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
1. Presentació
Finalment, es presenten les dades consolidades de la Generalitat de Catalunya i totes les
entitats incloses al sector administracions públiques d'acord amb les normes del Sistema
europeu de comptes nacionals i regionals (SEC), les quals són emprades per calcular el
resultat pressupostari a partir del qual s’ha de verificar el compliment dels objectius
d'estabilitat pressupostària que li corresponen a la Generalitat.
12

2. EL PRESSUPOST I EL SEU MARC D’ELABORACIÓ I
ESTRUCTURA
13

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura
El pressupost és l’expressió quantificada, conjunta i sistemàtica dels ingressos i despeses
previstos d’una organització per a un exercici econòmic. En l’àmbit del sector públic,
l’elaboració del pressupost recau en el Govern i la seva aprovació correspon al Parlament.
Es tracta, doncs, del reflex financer de l’estratègia política d’un govern definida a través d’un
procés de presa de decisions i d’assignació de recursos a partir de les relacions entre les
forces polítiques i socials del país. El document pressupostari té, per tant, un triple vessant
jurídic, polític i comptable.
El pressupost és un document jurídic perquè la seva aprovació adopta la forma de llei de la
qual es deriven drets i obligacions de caràcter general. Es tracta d’una llei per a la qual la
iniciativa legislativa està reservada al Govern -que és, alhora, l’únic legitimat i obligat a
presentar un Projecte de llei de pressupostos-, que gaudeix de preferència en la seva
tramitació i que té una vigència temporal limitada a cada exercici pressupostari.
Com a document polític el pressupost és el reflex de les prioritats del Govern que es
manifesten tant en la determinació del nivell i la composició dels ingressos com en
l’assignació d’aquests al finançament de les diverses polítiques de despesa. Si l’activitat
financera pública té per objecte satisfer determinades necessitats, el punt de partida ha de
ser l’assignació dels recursos disponibles a aquestes necessitats. Així, el pressupost públic
és l’expressió xifrada anual dels objectius del Govern, és a dir, les polítiques públiques que
aquest desenvoluparà.
Finalment, el pressupost també es pot analitzar com un document comptable ja que
s’elabora, s’executa i es liquida d’acord amb una estructura i unes normes de comptabilitat
pública.
2.1. Marc normatiu
Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 s’elaboren en el marc de
l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat mitjançant la Llei orgànica 6/2006, de 19 de
juliol, el qual dedica el capítol II del títol VI al pressupost de la Generalitat. En concret,
l'article 212 disposa que el pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou
totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels organismes, les
institucions i les empreses que en depenen. També es disposa que correspon al Govern la
seva elaboració i execució, i al Parlament, examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo.
15

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura
Així mateix, a l'article 214 s'estableix que correspon a la Generalitat l'establiment dels límits i
les condicions per assolir els objectius d'estabilitat pressupostària dins dels principis i la
normativa de l'Estat i de la Unió Europea.
Addicionalment, cal esmentar un altre conjunt de normes de referència en matèria
pressupostària. En primer lloc el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual
s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya (LFPC), que en el seu
article 29 estableix que els pressupostos de la Generalitat de Catalunya inclouran la totalitat
de les seves despeses i ingressos, així com els de les entitats autònomes i empreses
públiques. Tanmateix, en l’article 30 s’estableix que el pressupost de la Generalitat
s’ajustarà a allò que amb caràcter general es disposi per al sector públic de l’Estat.
D’altra banda, els pressupostos de la Generalitat s’elaboren en el marc de les normatives
europea i espanyola en matèria d’estabilitat pressupostària. És a dir en el marc del Pacte
d’estabilitat i creixement europeu i de la legislació que el desenvolupa: el Reial Decret
Legislatiu 2/2007, de 28 de desembre, que aprova el text refós de la Llei d’estabilitat
pressupostària, la Llei orgànica 5/2001, de 13 de desembre, complementària a la Llei
general d’estabilitat pressupostària, segons la redacció de la Llei 3/2006, de 26 de maig de
reforma de la Llei orgànica 5/2001 i, d’acord amb la recent modificació de l’article 135 de la
Constitució espanyola que, tanmateix, requereix de desenvolupament normatiu per adquirir
plena virtualitat.
D’acord amb la referida normativa vigent en matèria d’estabilitat pressupostària, aquests
pressupostos s’aproven d’acord amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària per al període
2012-2014, aprovat pel Consell de Política Fiscal i Financera, que preveu un límit del dèficit
equivalent a l’1,3% del PIB 1 per a l’any 2012, que es redueix a l’1,1%, l’any 2013, i a l’1%,
l’any 2014. Amb el propòsit d’adaptar-se a aquesta senda de consolidació fiscal, el Govern
de la Generalitat ha d’aprovar un pla econòmic financer de reequilibri coherent amb aquest
objectiu pluriennal.
Pel que fa a la normativa, cal referir-se en darrer lloc a l’Ordre ECO/95/2011, de 25 de maig,
per la qual es dicten les normes per elaborar els pressupostos de la Generalitat de
Catalunya per a l’any 2012. Amb aquesta ordre s’estableixen els criteris de pressupostació,
es delimita l’àmbit institucional, l’estructura pressupostària, la documentació annexa a la Llei
1 El PIB utilitzat a efectes del compliment de la legislació d’estabilitat pressupostària és el de l’Institut Nacional d’Estadística.
16

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura
de pressupostos per al 2012 i es dicten les normes en relació als procediments i terminis a
seguir per a la seva elaboració.
Finalment, un aspecte addicional a considerar és que l’elaboració dels pressupostos de la
Generalitat de Catalunya per a l’any 2012 també està condicionada per la situació de
pròrroga pressupostària dels pressupostos de l’Administració General de l’Estat (AGE),
arran de la convocatòria d’eleccions generals. Atès que una part important dels ingressos
del model de finançament i altres ingressos de la Generalitat tenen el seu origen en l’AGE,
en no disposar d’un projecte de pressupost aprovat pel Govern de l’Estat presenten més
incerteses de les habituals.
2.2. Estructures pressupostàries
Les estructures pressupostàries tenen com a objectiu classificar i agrupar sistemàticament
els ingressos i les despeses per tal de facilitar-ne la comptabilització, la comparació i
l’anàlisi.
Com en pressupostos anteriors, els pressupostos d'ingressos de la Generalitat de Catalunya
per al 2012 es presenten segons la classificació econòmica, mentre que els de despeses es
presenten amb una triple estructura: orgànica, per programes i econòmica. Aquesta triple
classificació de les despeses aporta informació sobre els òrgans responsables de la
despesa (qui gasta), les finalitats (per a què es gasta) i la naturalesa econòmica (en què es
gasta), respectivament.
Els canvis més importants en les estructures dels pressupostos per al 2012 s’han produït en
la classificació per programes de despesa, amb l’objecte d’integrar millor la visió estratègica
del Govern de la Generalitat amb l’orientació i la mesura dels resultats. Amb aquest motiu
s’han suprimit 19 programes i se n’han creat 14 de nous. A nivell de polítiques de despesa, a
més de crear-ne una de nova (Esport), s’han efectuat reestructuracions importants com a
conseqüència dels canvis de programes, a destacar en les polítiques: Protecció Social,
Cultura, Foment de l’ocupació, Alta direcció de la Generalitat i el seu govern i Administració i
Serveis generals. Dins de l’apartat 2.2.2 es pot trobar una descripció més detallada
d’aquests canvis.
Quant a l’estructura orgànica de despeses els canvis són menors i es deriven tant de la
incorporació d’alguna entitat com de la baixa d’altres que s’han liquidat o es troben en fase
17

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura
de dissolució motivada pel procés de racionalització del sector públic que s’ha endegat a la
Generalitat. Aquests canvis es descriuen amb més detall a l’apartat 3 d’aquesta memòria
relatiu a l’àmbit institucional dels pressupostos.
Pel que fa a les estructures econòmiques, tant d’ingressos com de despeses, s’hi han
introduït alguns canvis, sobretot en els capítols 8 i 9 del pressupost, i en menor mesura en el
capítol 6 per tal de disposar d’una classificació més detallada dels ingressos i despeses
relatius a la variació d’actius i passius financers.
Concretament, en la classificació econòmica dels ingressos cal destacar:
• En el capítol 8 per diferenciar si els reintegraments de préstecs i bestretes corresponen a
operacions concedides a curt o bé a llarg termini i per distingir també si s’han concedit
fora o dins del sector públic de la Generalitat. En aquest darrer cas, les modificacions
introduïdes facilitin també la consolidació dels recursos per aquest capítol.
• En el capítol 9 s’ha modificat algun literal introduint l’expressió “i altres crèdits” per tal de
dotar d’un contingut menys restringit a les aplicacions de variacions de passius que el
que s’indicava anteriorment (préstecs)
• Tanmateix, el canvi més important en aquest capítol és el desglossament dels conceptes
en la mateixa línia que els del capítol 8, per tal de disposar de manera diferenciada de
l’increment de passius contrets a llarg i a curt i els contrets fora o dins del sector públic
de la Generalitat. També en aquest darrer cas es facilita la consolidació de recursos dins
del sector públic.
Pel que fa a la classificació econòmica de les despeses destaquen:
• Les que permeten diferenciar dins del capítol 6 de despeses les inversions realitzades
mitjançant operacions d’arrendament financer
• El desglossament de conceptes en capítol 8 i 9 amb criteris similars als aplicats als
mateixos capítols en l’estructura d’ingressos.
• Es milloren alguns literals relatius al capítol 4.
• Modificacions en les aplicacions nominatives de despesa en algun dels capítols 4, 6, 7 i
8 que especifiquen el destí dels recursos que es transfereixen, derivades de la
reclassificació de les entitats destinatàries entre “altres entitats participades”, Universitats
o bé entitats no participades.
18

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura
De la mateixa manera que en els pressupostos dels darrers exercicis, les estructures
econòmiques dels ingressos i de les despeses són homogènies per a tots els ens inclosos
als pressupostos amb l’objecte de facilitar la presentació, la consolidació i l'anàlisi de dades
agregades de tot el sector públic de la Generalitat. El detall de les diverses estructures figura
com a annexes a la present memòria.
2.2.1. Pressupost d’ingressos
Els estats d'ingressos dels pressupostos de la Generalitat i els seus organismes o entitats es
classifiquen segons l'estructura econòmica per capítols, articles, conceptes i aplicacions.
Econòmicament, els ingressos es classifiquen en corrents, de capital i financers. Els capítols
1 a 5 d’ingressos constitueixen els ingressos corrents; els capítols 6 i 7 es corresponen amb
els ingressos de capital; i els capítols 8 i 9 contenen els ingressos financers (per variació
d’actius i passius financers). La suma dels ingressos corrents i de capital constitueix els
ingressos no financers. Aquest agregat, si es calcula amb el perímetre de consolidació AP-
SEC, després d’aplicar determinats ajustos d’acord amb la normativa del SEC, s’utilitza per
calcular la capacitat o necessitat de finançament que computa per mesurar el compliment de
les obligacions d’estabilitat pressupostària. Concretament, els capítols d’ingressos són els
següents:
Ingressos corrents
Capítol 1 Impostos directes
Capítol 2 Impostos indirectes
Capítol 3 Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos
Capítol 4 Transferències corrents
Capítol 5 Ingressos patrimonials
Ingressos de capital
Capítol 6 Alienació d'inversions reals
Capítol 7 Transferències de capital
Ingressos financers
Capítol 8 Variació d'actius financers
19

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura
Capítol 9 Variació de passius financers
Capítol 1 Impostos directes
Aquest capítol recull els ingressos procedents de la recaptació dels impostos exigits al
subjecte passiu sense contraprestació, el fet imposable dels quals està constituït per
negocis, actes o fets de naturalesa jurídica o econòmica, que posen de manifest la capacitat
contributiva del subjecte passiu com a conseqüència de la possessió d’un patrimoni,
d’increments patrimonials a títol lucratiu o de l’obtenció d’una renda.
Els ingressos d'aquest capítol provenen, sobretot, de la recaptació del tram autonòmic de
l'impost sobre la renda de les persones físiques (en forma de lliuraments a compte i de
liquidacions d’exercicis anteriors); de l’impost sobre el patrimoni de les persones físiques i de
l'impost de successions i donacions.
Capítol 2 Impostos indirectes
En aquest capítol es comptabilitzen els recursos provinents de la recaptació dels impostos
exigits al subjecte passiu sense contraprestació, el fet imposable dels quals està constituït
per negocis, actes o fets de naturalesa jurídica o econòmica, que posin de manifest la
capacitat contributiva del subjecte passiu com a conseqüència de la circulació dels béns o
del consum.
Els ingressos d'aquest capítol provenen de la recaptació de l'impost sobre transmissions
patrimonials i actes jurídics documentats, de l’impost sobre operacions societàries; de la
participació de la Generalitat en l'impost sobre el valor afegit (IVA), de la participació en
diversos impostos sobre consums específics i de l’impost sobre estades en allotjaments
turístics. En relació a l’IVA la classificació econòmica diferencia entre els ingressos per
lliuraments a compte dels derivats de la liquidació d’exercicis anteriors. Aquesta distinció no
es desglossa per als impostos sobre consums específics: es poden identificar els lliuraments
a compte de cadascun d’aquests impostos però la liquidació d’exercicis anteriors no es pot
desglossar per figures impositives. Quant a la recaptació de l'impost sobre les vendes
detallistes de determinats hidrocarburs la classificació econòmica permet diferenciar entre l’
ingrés derivat del percentatge cedit i el del tram autonòmic de l’impost.
20

Capítol 3 Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura
En aquest capítol es recullen ingressos de naturalesa tributària i no tributària. Entre els
primers cal esmentar els provinents de les taxes legalment exigides per la Generalitat de
Catalunya i les seves entitats (per serveis prestats, inspeccions, certificacions i expedició de
documents, entre d’altres), els derivats de la recaptació del tribut sobre el joc, del gravamen
de protecció civil, del cànon del cicle de l'aigua, del fons de gestió de residus i de
contribucions especials com ara la del servei d'incendis.
Entre els ingressos no tributaris hi ha els derivats de la venda de béns i la prestació de
serveis (especialment identificats els d’assistència sanitària i social), els reintegraments
originats per pagaments realitzats indegudament i altres ingressos derivats de recàrrecs,
multes i sancions i interessos de demora. Finalment, s’inclou un concepte genèric
d’ingressos diversos que recollirà aquells ingressos obtinguts com a contraprestació
d’alguna activitat o servei que no es puguin incloure en cap de la resta de conceptes del
capítol 3.
Capítol 4 Transferències corrents
Aquest capítol recull els ingressos per transferències i subvencions rebudes sense
contraprestació directa d’altres administracions, entitats o particulars que es destinen a
finançar les operacions corrents de l’ens perceptor en l’àmbit propi de les seves
competències. Aquest capítol es desglossa en funció de la procedència: administració,
òrgan o entitat del sector públic i del sector privat emissors de la transferència o subvenció.
Els recursos provinents de transferències es destinen a finançar globalment les operacions
corrents de l’ens perceptor, mentre que les subvencions tenen caràcter finalista, és a dir,
s’han de destinar a finançar operacions corrents amb uns objectius concrets. Tanmateix,
també es consideraran transferències aquelles aportacions dineràries entre diferents
administracions públiques o agents de la mateixa administració destinades a finançar
operacions corrents concretes del receptor en el marc de les funcions que tingui atribuïdes.
Aquest capítol es desglossa per la procedència de la transferència: administració pública,
òrgan o entitat del sector públic o sector privat. Atenent al seu volum en relació al del conjunt
dels pressupostos de la Generalitat destaquen els fons en què es materialitzen les
transferència procedents de l'Estat creats en aplicació del nou model de finançament de les
comunitats autònomes: el Fons de suficiència global i el Fons de garantia dels serveis
21

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura
públics fonamentals. Tanmateix, cal destacar que la transferència del fons de garantia té
signe negatiu- és a dir, Catalunya fa una aportació neta a la resta de comunitats autònomesen
disposar d’un índex de capacitat fiscal superior a l’índex de necessitats. L’altra
transferència d’import elevat és la transferència en concepte de Participació dels municipis i
les diputacions en els ingressos tributaris de l'Estat, que es canalitza a través dels
pressupostos de la Generalitat. També destaquen les que financen programes o actuacions
específics (promoció de l’ocupació, atenció a persones en situació de dependència, entre
d’altres).
Des del punt de vista de les entitats de la Generalitat, en general, les que prenen especial
rellevància són les transferències procedents del propi sector públic de la Generalitat.
Capítol 5 Ingressos patrimonials
En aquest capítol es comptabilitzen els ingressos o rendiments que genera el propi
patrimoni, tant els de caràcter financer com els no financers.
Entre els primers s’inclouen els interessos de bestretes, de préstecs, de dipòsit (ja sigui de
comptes corrents o del cash pooling), de títols de deute, els dividends, les diferències
positives d'operacions financeres o els beneficis per alienació d’actius financers. Entre els no
financers destaquen els ingressos procedents de lloguers de béns integrants del patrimoni i
els cànons de les concessions administratives.
Capítol 6 Alienació d’inversions reals
En aquest capítol es registren els ingressos íntegres derivats de la venda de béns de capital
propietat de l’Administració de la Generalitat o d’altres entitats públiques dependents o
vinculades. La classificació diferencia segons la naturalesa dels béns alienats. També
s’inclouen les aportacions rebudes per actuacions inversores que es realitzen per compte de
la Generalitat o les seves entitats o per compte d’altres administracions, participin o no en
l’entitat receptora.
Capítol 7 Transferències de capital
Aquest capítol recull els ingressos per transferències i subvencions rebudes sense
contraprestació directa d’altres administracions, entitats o particulars que es destinen a
22

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura
finançar les operacions de capital de l’ens receptor en l’àmbit propi de les seves
competències. Aquest capítol es desglossa per la procedència de la transferència:
administració pública, òrgan o entitat del sector públic o sector privat.
Cal matisar que les transferències es destinen a finançar globalment operacions de capital
de l’entitat perceptora, mentre que les subvencions tenen caràcter finalista, és a dir,
s’atorguen perquè el perceptor destini els recursos a uns objectius concrets. Tanmateix,
també es consideren transferències aquelles aportacions dineràries entre diferents
administracions públiques o agents de la mateixa administració destinades a finançar
actuacions concretes del receptor en el marc de les funcions que tingui atribuïdes.
En general, es consignen per aquest capítol si:
- qui les atorga no és titular o partícip de l’entitat receptora
- es reben en règim de concurrència, amb independència de l’emissor de les subvencions
- el receptor és una fundació o qualsevol altra entitat sobre el patrimoni de la qual qui
l’atorga no hi té drets econòmics
- es reben amb la finalitat d’atorgar-les a tercers
Els ingressos més elevats d'aquest capítol provenen fonamentalment de l'Estat (a destacar
els previstos en virtut del conveni per actuacions inversores en compliment de la DA 3a de
l’Estatut d’autonomia de Catalunya).
Capítol 8 Variació d’actius financers
En aquest capítol es registren els ingressos procedents de la venda d'actius financers
(excepte el benefici obtingut de l’operació), del reintegrament de deute i de préstecs
concedits, de la realització d’altres inversions financeres o de la devolució de dipòsits i
fiances constituïdes.
Addicionalment inclou els ingressos provinents d’aportacions dels titulars o partícips de les
entitats del sector públic de la Generalitat al capital o fons propis d’aquestes per absorbir
pèrdues acumulades d’exercicis anteriors, per amortitzar endeutament o bé per finançar
inversions reals o financeres (també eventuals concessions de préstecs).
23

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura
Capítol 9 Variació de passius financers
En aquest capítol es comptabilitzen els ingressos procedents de l’emissió de deute públic,
de préstecs rebuts i altres crèdits, que es disposen durant l’exercici amb independència del
moment de formalització del deute o préstec. Amb aquest motiu es diferencien les
disposicions per operacions formalitzades en l’exercici, de les formalitzades en exercicis
anteriors. També, es diferencien entre els ingressos obtinguts/disposats en operacions amb
reemborsament superior o inferior a un any (llarg i curt termini, respectivament) i entre els
obtinguts dins i fora del sector públic de la Generalitat. Finalment, s’hi inclouen els
provinents de dipòsits i de fiances rebuts.
2.2.2. Pressupost de despeses
Els estats de despeses dels pressupostos de la Generalitat i de les seves entitats
dependents s’estructuren segons una triple classificació: orgànica, per programes i
econòmica. Així, les despeses es classifiquen primerament per ens i òrgans; dins de
cadascun d'ells, per programes de despesa, i dins de cada programa per la naturalesa
econòmica de la despesa.
L’estructura institucional i orgànica
La classificació institucional i orgànica del pressupost respon a la forma com s’organitza la
Generalitat de Catalunya per al compliment de les seves funcions i permet conèixer quina és
la institució o l’òrgan responsable d’executar aquelles actuacions per a les quals se li han
assignat unes dotacions econòmiques concretes.
D’acord amb el que es descriu a l’apartat 3, els pressupostos del sector públic de la
Generalitat de Catalunya per al 2012 inclouen un total de 228 pressupostos: el de la pròpia
Generalitat i 227 pressupostos d’entitats de diferent tipologia jurídica, que amb l’objectiu de
facilitar-ne l’anàlisi s’agreguen en catorze agrupacions (dotze agrupacions departamentals i
dues agrupacions específiques per als Òrgans Superiors i altres i per als Fons no
departamentals). Les agrupacions departamentals estan formades cadascuna d’elles per un
departament i totes les entitats que aquest té adscrites, el que permet tenir una visió
completa del conjunt de despeses que gestionades sota la responsabilitat d’un departament.
24

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura
Addicionalment, les entitats es classifiquen en subsectors, que amb alguna excepció, tenen
a veure amb la naturalesa jurídica de l’entitat. Atenent a aquest criteri, les entitats incloses
en els pressupostos s’agrupen en els vuit subsectors següents: subsector Generalitat,
subsector CatSalut, ICS i ICASS, subsector entitats autònomes administratives, subsector
entitats autònomes comercials i financeres, subsector entitats de dret públic i assimilats,
subsector societats mercantils, subsector consorcis i subsector fundacions 2 .
Les entitats dels subsectors Generalitat i entitats autònomes administratives estan regulades
mitjançant el dret públic. Aquest és també el cas de l’Institut Català d’Assistència i Serveis
Socials (ICASS), mentre que l’Institut Català de la Salut (ICS), és una entitat de dret públic
que actua subjecta al dret privat i el Servei Català de la Salut (CatSalut) és un ens públic de
caràcter institucional. Quant a les activitats, els ens pertanyents al subsector Generalitat
realitzen funcions d'administració general i de gestió de serveis. D’altra banda, el CatSalut i
l'ICS tenen competències en matèria de compra i prestació de serveis de salut,
respectivament, i l'ICASS realitza funcions de protecció social. Per últim, les diferents
entitats autònomes administratives realitzen activitats de naturalesa administrativa per
compte del departament d'adscripció, que és el titular de la competència.
Les entitats dels subsectors entitats autònomes comercials i financeres, entitats de dret
públic i assimilats i societats mercantils estan regulades mitjançant el Decret Legislatiu
2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei 4/1985, de l'Estatut de
l'empresa pública catalana. Aquestes entitats tenen personalitat jurídica pròpia diferenciada i
realitzen, en règim de dret privat, activitats de naturalesa industrial, comercial o financera.
Tanmateix, dins del subsector entitats de dret públic, i a efectes exclusivament
pressupostaris, s’han inclòs també aquells ens públics les normes de creació dels quals no
estableixen de forma expressa que realitzen l’activitat en règim de dret privat però que, en
general, presenten característiques assimilables al subsector en què s’han inclòs.
El subsector consorcis està integrat per aquells consorcis de participació majoritària de la
Generalitat. Els consorcis són ens públics constituïts en el marc dels convenis de
col·laboració formalitzats amb altres administracions o entitats públiques o privades sense
ànim de lucre per al compliment de finalitats d’interès públic o d’utilitat social. Tenen
personalitat jurídica pròpia diferenciada i actuen sotmesos plenament al dret públic 3 .
2 Complementàriament a aquestes classificacions anteriors, també es presenten els pressupostos consolidats dels grups
corporatius Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de l’Institut Català de la Salut
3 S’inclou dins del subsector consorcis l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona i l’Agrupació Europea de Cooperació Territorial
Hospital de la Cerdanya.
25

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura
Finalment, el subsector fundacions està constituït per les fundacions de participació
majoritària de la Generalitat. A aquestes entitats els correspon la realització d’activitats de
foment o de caire social que no puguin ser prestades directament per l’Administració o pels
seus ens autònoms administratius. Les fundacions del sector públic de la Generalitat es
regeixen per la legislació catalana de fundacions.
Pel que fa al subsector Generalitat, el pressupost de l’Administració de la Generalitat
s’estructura en seccions, cadascuna de les quals està organitzada en un o diversos serveis
pressupostaris. Concretament, per a l’exercici 2012, el pressupost s’organitza en 23
seccions i 84 serveis pressupostaris. De les seccions pressupostàries, 6 es corresponen
amb els òrgans superiors, 12 amb els departaments i 5 amb els fons no departamentals.
En aquest sentit, les seccions corresponents als òrgans superiors i altres poden tenir o no
personalitat jurídica diferenciada. Totes elles s’estructuren en un únic servei pressupostari,
excepte el Parlament que en té dos: Parlament de Catalunya i Síndic de Greuges.
Les seccions dels departaments són el reflex de l’organització establerta mitjançant el
Decret 200/2010, de 27 de desembre, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de
competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, modificat
pel Decret 255/2011, de 7 de febrer. En els pressupostos per al 2012, s’organitzen
pressupostàriament a través de 68 serveis pressupostaris 4 , un més que en el 2011.
Concretament s’ha creat dins del Departament d’Empresa i Ocupació el corresponent a
l’Àrea de Suport a la Integració de la Formació Professional.
Finalment, quant a les 5 seccions corresponents als Fons no departamentals, els
pressupostos s’estructuren en 9 serveis pressupostaris.
A quadre 2.2.2, es pot veure l’evolució de la classificació orgànica del pressupost de
l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
4
Es mantenen els serveis pressupostaris creats en els pressupostos 2011 amb objecte de diferenciar les despeses de personal
de diversos col·lectius específics de personal de la Generalitat: AG08 Despeses de personal agents rurals, EN09 Despeses de
personal docent departament, EN10 Despeses de personal docent CEB, IT08 Despeses de personal bombers, IT09 Despeses
de personal mossos, JU08 Despeses de personal centres penitenciaris i JU09 Despeses de personal òrgans d’Administració de
Justícia. Aquests serveis no representen estructures especifiques dels departaments sinó que s’agrupen a banda com a una
primera fase del procés d’assignació de tot el personal de la Generalitat al programa finalista per al qual treballen.
26

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura
Quadre 2.2.2
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE SECCIONS I SERVEIS DEL SUBSECTOR GENERALITAT
Seccions pressupostàries 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Òrgans superiors i altres 7 7 7 7 7 7 6 6
Departaments 16 16 15 15 15 15 12 12
Fons no departamentals 6 5 5 5 5 5 5 5
Total 29 28 27 27 27 27 23 23
Serveis pressupostaris 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Òrgans superiors i altres 8 8 8 8 8 8 7 7
Departaments 81 72 73 72 73 74 67 68
Fons no departamentals 12 8 8 8 9 9 9 9
Total 101 88 89 88 90 91 83 84
Per la seva banda, la resta de subsectors està integrat per entitats amb personalitat jurídica
diferenciada que pressupostàriament no presenten una subdivisió orgànica en seccions i
serveis pressupostaris com en el cas del subsector Generalitat, sinó que s’estructuren en un
únic codi orgànic diferenciat.
L’estructura per programes
L’estructura per programes dels pressupostos, no és tan sols una forma de classificar la
despesa del pressupost, sinó també un instrument de la pressupostació orientada a
resultats. Descriu el pla de despesa del pressupost en termes d’objectius, classificant les
despeses segons la seva finalitat d’acord amb la segmentació de l’acció pública en conjunts
integrats d’activitats, serveis i productes que s’identifiquen com a programes pressupostaris.
Si l’orientació a resultats consisteix bàsicament en vincular l’assignació dels recursos públics
als resultats derivats de la seva utilització, i implica la necessitat d’explicitar els objectius i de
treballar per assolir-los amb eficàcia i eficiència, els programes són l’instrument a partir del
qual es formalitza aquesta informació sobre objectius i resultats.
Així mateix, a partir de l’estructura per programes es poden analitzar tant la quantitat de
productes, activitats o serveis públics produïts (per exemple, nombre d’alumnes inscrits en
cicles formatius, nombre de places d’habitatge assistit per a joves) com els resultats que se
n’espera obtenir (per exemple, percentatge d’increment del nombre d’empreses
exportadores regulars, Superfície Agrària Útil (SAU) amb compromís agroambiental). A
banda de l’eficàcia de la gestió del Govern, l’anàlisi conjunta dels resultats obtinguts i els
recursos destinats permet conèixer l’eficiència en la gestió i, sobretot, permet la revisió de
les mateixes polítiques si s’acompanya d’una avaluació aprofundida que tracti d’explicar les
relacions causals entre l’acció pública i els resultats assolits.
27

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura
Per tal que els programes pressupostaris constitueixin la traducció econòmica i el
desglossament operatiu de la visió estratègica de la Generalitat, l’any 2011, s’ha dut a terme
un esforç per integrar la visió estratègica (concretada en el Pla de Govern i en els plans
departamentals), amb l’orientació i la mesura dels resultats (planificació pressupostaria).
Aquesta integració s’ha dut a terme per mitjà d’establir un nivell d’objectius comú tant als
plans departamentals com a les memòries de programa.
Dins d’aquest context, s’entén per programa pressupostari el conjunt integrat d’activitats,
productes i serveis que consumeixen recursos per tal d’assolir uns objectius polítics
específics. Aquests objectius s’han de definir en termes dels problemes als quals es vol fer
front o de la cobertura de les necessitats detectades, és a dir, en funció de l’impacte o
resultat concret que es vol aconseguir.
Per a cada programa pressupostari, s’elabora una memòria de programa, document en què
es descriu i sintetitza tota la informació rellevant d’un programa. Aquesta informació pretén
visualitzar el que s’anomena la cadena de valor del programa, és a dir, quin és el problema o
necessitat que es vol atendre amb els recursos públics, quins objectius es fixen, de quina
forma es portaran a termes i com se’n mesurarà l’èxit.
En els pressupostos per al 2012, en relació a exercicis anteriors, s’han introduït bastants
canvis amb l’objecte de facilitar l’esmentada integració entre la planificació estratègica i la
programació pressupostària i, en darrer terme, atès que es preveia la introducció de
modificacions significatives en una estructura que pretén una certa estabilitat, es va admetre
que els departaments poguessin efectuar propostes d’aquesta estructura per adaptar-la
també a les necessitats de la gestió pública.
Així, la classificació per programes dels pressupostos per al 2012 s’estructura en 105
programes de despesa, que s’agrupen en 35 polítiques de despesa i 9 àrees de despesa.
Amb relació als pressupostos per al 2011 s’han suprimit 19 programes pressupostaris, i
s’han creat 14 programes nous i una nova política de despesa 5 . D’altra banda s’ha modificat
la denominació de 24 programes de despesa, per tal que la seva descripció s’adeqüi més a
les actuacions, productes i serveis que es duen a terme en cada cas.
5
S’entén per nou programa, aquell que en la classificació anterior no existia o que és el resultat de l’agregació de més d’un
antic programa de despesa. D’altra banda, s’entén per programa suprimit, aquell programa de l’antiga classificació que no
existeix en l’actual perquè s’ha donat de baixa. Aquells programes de l’antiga classificació per programes que s’han agregat en
un nou programa, es consideren suprimits.
28

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura
Els canvis més significatius a nivell de política de despesa són els següents:
• 11 Alta direcció de la Generalitat i el seu Govern: S’han creat tres programes nous per tal
d’explicitar amb un major nivell de detall l’activitat, productes i serveis que es duen a
terme en el marc d’aquesta política. Concretament, la creació d’aquests programes
respon a la necessitat de visualitzar aquelles funcions vinculades a la direcció del
Govern integrades fins ara al programa 121. El nou programa 112 Impuls i coordinació
de l’acció de l’acció de govern, inclou també els recursos del Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya (DOGC). El nou programa 113 Atenció ciutadana i difusió dels
serveis de la Generalitat, inclou les actuacions que es duen a terme des de la Secretaria
de Comunicació del Departament de la Presidència i el nou programa 114 Impuls de
l’autogovern i del desplegament estatutari, inclou totes les actuacions que es duen a
terme per tal de millorar i impulsar l’autogovern de Catalunya, així com el desplegament
estatutari.
• 12 Administració i serveis generals: S’ha eliminat el programa 123 Prevenció de riscos
laborals del personal de l’administració de la Generalitat, i el conjunt de productes,
serveis i activitats assignats a aquest programa es recullen en el programa 121 Direcció i
administració generals. D’altra banda s’ha ampliat l’abast del programa 125
Administració de les finances de la Generalitat, per tal que reculli tota la despesa
relacionada amb la gestió de les finances públiques, en la classificació anterior, part
d’aquesta despesa s’assignava al programa 121. Finalment, s’ha creat el programa 126
Gestió d’equipaments i inversions públiques, que recull l’activitat de direcció i
administració generals desenvolupada per les entitats Gestió d’Infraestructures, SAU i
Equipaments i Edificis de Catalunya, SA , vinculada a la gestió d’infraestructures i
equipaments públics, abans incorporada també dins del programa 121.
• 21 Justícia: S’ha ampliat l’àmbit de l’antic programa 213, incloent els recursos relatius al
seguiment i al compliment de les mesures penals alternatives, abans assignats al
programa 212. Donada aquesta reassignació de despesa s’ha modificat la denominació
del programa, 213 Serveis penitenciaris i mesures penals alternatives.
• 31 Protecció social: S’ha redissenyat el programa 315 Promoció de l’autonomia personal,
que ara engloba tota la despesa relacionada amb l’atenció a la dependència. Aquesta
despesa, amb l’anterior estructura, es distribuïa en diversos programes en funció de la
forma en què s’instrumentava l’ajut, així si l’ajut s’instrumentava mitjançant el pagament
d’una prestació econòmica, s’assignava en l’antic programa 311, i si era mitjançant la
29

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura
provisió d’un servei assistencial s’assignava en l’antic programa 315 o en el 316. Aquest
canvi implica també que el programa 316 Atenció a les persones amb discapacitat,
passa a incloure només la despesa relacionada amb les activitats de foment i promoció
del benestar d’aquest col·lectiu. D’altra banda, el programa 317 Inclusió social i lluita
contra la pobresa, inclou totes les activitats, productes i serveis que es duen a terme per
tal de garantir el benestar integral de les persones més vulnerables, amb risc d’exclusió
social. En l’estructura anterior, aquesta despesa s’imputava a l’antic programa 311 (per
al pagament de pensions i prestacions) i a l’antic programa 312 (la part destinada al
finançament dels serveis socials bàsics). D’altra banda, la despesa vinculada a la
prestació de serveis socials, que fins ara s’imputava a l’antic programa 319 ara
s’assigna, en cada cas, directament al programa on es presten els serveis. A
conseqüència de totes les modificacions esmentades, s’han suprimit els programes de
despesa 311, 312 i 319.
• 32 Promoció social: S’ha creat un programa específic per recollir les activitats adreçades
a la gent gran no vinculades a serveis assistencials, concretament el programa 325 Gent
gran activa.
• 33 Foment de l’ocupació: S’ha creat el programa 331 Ocupabilitat, que recull tots els
productes, serveis i actuacions que tenen per objecte fomentar l’ocupació per compte
d’altres, així com per millorar l’ocupabilitat de les persones treballadores. D’altra banda,
s’ha creat el programa 333 Igualtat, qualitat i integració laboral, que agrupa en un únic
programa les actuacions i activitats destinades a fomentar la igualtat d’oportunitats de
determinats col·lectius que per diferents motius tenen dificultats d’integració en el mercat
laboral o ho fan en pitjors condicions. Aquest programa també inclou les actuacions,
béns i serveis destinats a promoure i fomentar unes millors condicions laborals i una
major prevenció de riscos laborals. A conseqüència d’aquests canvis, s’han suprimit
d’aquesta política de despesa els antics programes 331, 332, 333, 334 i 336.
• 41 Salut: S’ha donat de baixa el programa 413 Serveis integrals de salut que és un
programa que no s’havia arribat a utilitzar mai.
• 42 Educació: S’ha donat de baixa el programa 423 Innovació educativa.
• 44 Cultura: Aquesta política deixa d’incloure les actuacions relacionades amb l’activitat
esportiva, i crea quatre programes nous amb l’objecte de recollir tota l’activitat que es
desenvolupa en aquest àmbit. D’una banda es distribueix l’activitat concentrada en l’antic
30

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura
programa 442, en els nous programes 441 Creadors i empreses culturals i 442
Cooperació i difusió cultural, d’aquesta forma es racionalitza l’assignació de recursos i a
més a més es guanya visibilitat pel que fa a les actuacions que es duen a terme.
Finalment, es creen els programes 443 Patrimoni cultural i 444 Associacionisme i
tradició. A conseqüència d’aquestes modificacions es suprimeixen els antics programes
441, 442 i 443.
• 47 Esports: Es crea aquesta política per recollir l’activitat que es du a terme en el marc
del programa 471 Activitat física i esport.
• 51 Cicle de l’aigua: S’han agregat els antics programes 511 i 512 en un sol programa,
511 Cicle de l’Aigua, ja que en la majoria de casos les activitats d’abastament i
sanejament d’aigua estan estretament vinculades i, a la pràctica, són difícilment
divisibles.
• 65 Turisme i Oci: Donat que en molts casos les actuacions d’ordenació, foment i
promoció turística estan estretament vinculades, s’han agregat els antics programes 651
i 652 en un únic programa. 651 Ordenació, foment i promoció turística.
• 66 Desenvolupament empresarial: Per tal de recollir en aquesta política totes les
actuacions que es duen a terme des de la Generalitat de Catalunya per a fomentar
l’activitat empresarial des dels diferents àmbits, s’ha inclòs en aquesta política de
despesa el programa 662 Internacionalització, promoció i foment del comerç, on es recull
tota l’activitat que es du a terme per a facilitar i promoure l’activitat exportadora de les
empreses catalanes en els diferents estadis de la internacionalització. D’altra banda,
s’amplia l’abast del programa 661 Emprenedoria i foment empresarial, incloent tota
l’activitat que té per objecte afavorir i promoure l’ocupació per compte propi, ja sigui
mitjançant actuacions destinades als treballadors/ores autònomes, com aquelles que
tenen per objecte fomentar i promoure les empreses d’economia cooperativa o de
responsabilitat social.
L’estructura econòmica
Les despeses també es poden classificar segons la seva naturalesa econòmica. Així,
aquesta estructura permet conèixer en què es gasten els recursos públics: nòmines
d’empleats, compra de béns corrents, despeses de naturalesa financera, inversió,
transferències, amortització d’endeutament etc.
31

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura
En la classificació econòmica, les despeses s’agrupen en capítols, articles, conceptes i
aplicacions. Alhora, els capítols 1 a 5 de despeses constitueixen les despeses corrents; els
capítols 6 i 7 inclouen les despeses de capital, i els capítols 8 i 9 contenen les despeses
financeres (per variació d’actius o passius financers). Així mateix, la suma de les despeses
corrents i les de capital constitueix les despeses no financeres. Aquest agregat, si es calcula
amb el perímetre de consolidació AP-SEC, després d’aplicar determinats ajustos d’acord
amb la normativa del SEC, s’utilitza per calcular la capacitat o necessitat de finançament que
computa per mesurar el compliment de les obligacions d’estabilitat pressupostària.
Concretament, els capítols de despesa són els següents:
Despeses corrents
Capítol 1 Remuneracions del personal
Capítol 2 Despeses corrents de béns i serveis
Capítol 3 Despeses financeres
Capítol 4 Transferències corrents
Capítol 5 Fons de Contingència
Despeses de capital
Capítol 6 Inversions reals
Capítol 7 Transferències de capital
Despeses financeres
Capítol 8 Variació d'actius financers
Capítol 9 Variació de passius financers
Capítol 1 Remuneracions de personal
Al capítol 1 s’hi comptabilitzen totes les retribucions de les diferents categories de personal
al servei de la Generalitat i de les seves entitats per raó del treball realitzat, ja siguin alts
càrrecs, personal eventual, personal funcionari (inclou el personal docent de les escoles
públiques i el personal facultatiu dels centres sanitaris públics, entre d'altres), personal
laboral fix o temporal. També s’hi inclouen les cotitzacions obligatòries als ens gestors del
sistema de previsió social (Seguretat Social, MUFACE, etc.), els incentius al rendiment i les
gratificacions per serveis extraordinaris i altres prestacions i despeses socials.
32

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura
En canvi, no s’inclouen, entre d’altres, les indemnitzacions per raó de servei (dietes, ajuts al
menjar o fons d’acció social), les despeses per formació del personal o els drets
d’assistència a reunions d’òrgans col·legiats.
Capítol 2 Despeses corrents de béns i serveis
Aquest capítol recull els recursos destinats a atendre les despeses corrents en béns i
serveis necessàries per a l’exercici de les activitats de l’Administració de la Generalitat i les
seves entitats públiques, sempre que no suposin un increment de capital o del patrimoni
públic.
Són imputables a aquest capítol les despeses originades per l’adquisició de béns que
reuneixin algunes de les característiques següents: ser béns fungibles, tenir una vigència
previsiblement inferior a l’exercici pressupostari, no ser susceptibles d’inventariar i, en
principi, ser despesa recurrent. Per tant, aquestes despeses inclouen entre d’altres: lloguers
i cànons; conservació, reparació i manteniment d’immobilitzat que no suposen increments de
capacitat o millores d’eficiència; despeses de material d’oficina; subministraments,
comunicacions, transports, tributs i despeses no financeres per serveis bancaris; treballs
realitzats per altres empreses; serveis informàtics; publicacions; prestació de serveis amb
mitjans aliens; indemnitzacions per raó de servei i totes aquelles despeses relatives al
personal que com aquestes s’han descartat específicament del capítol 1.
Capítol 3 Despeses financeres
En aquest capítol s’hi imputen les càrregues financeres per interessos, despeses d’emissió,
modificació i cancel·lació de tot tipus de deutes i préstecs emesos; la càrrega financera
derivada dels contractes d’arrendament financer; la derivada de tot tipus de fiances i dipòsits
constituïts; les diferències de canvi i les despeses bancàries derivades d’altres instruments
financers. Les despeses es classifiquen en partides diferents segons el passiu que les
genera (deute, préstecs del sector públic o de fora del sector públic, a curt o a llarg) i la
moneda de pagament (euros o divises).
Capítol 4 Transferències corrents
Aquest capítol recull les despeses per transferències, subvencions i ajuts concedits sense
contraprestació directa per l’Administració de la Generalitat i les seves entitats públiques per
finançar les operacions corrents dels perceptors. S’imputen a l’article, concepte i aplicació
33

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura
corresponent en funció del tipus de perceptor de la transferència, subvenció o ajut
(administració pública, òrgan o entitat del sector públic o sector privat).
Les transferències es destinen a finançar globalment les operacions corrents de l’ens
perceptor, mentre que les subvencions tenen caràcter finalista, és a dir, s’atorguen perquè el
perceptor destini els recursos a uns objectius concrets. Tanmateix, també es consideraran
transferències aquelles aportacions dineràries entre diferents administracions públiques o
agents de la mateixa administració destinades a finançar actuacions concretes del receptor
en el marc de les funcions que tingui atribuïdes. Els ajuts, per la seva banda, no tenen
caràcter finalista i estan destinats a persones físiques i jurídiques que tenen dret a rebre’ls
d’acord amb la normativa legal.
Capítol 5 Fons de Contingència
En aquest capítol s’hi comptabilitzen els crèdits destinats a atendre despeses no previstes
inicialment en el pressupost i que puguin sorgir al llarg de l’exercici.
Capítol 6 Inversions reals
Aquest capítol recull les despeses realitzades directament per la Generalitat i les seves
entitats públiques ja siguin per compte propi o aliè (per encàrrec) destinades a la creació o
l’adquisició de béns de capital, ja siguin de naturalesa material o immaterial, així com les
destinades a l’adquisició de béns de naturalesa inventariable amb l’objecte d’obtenir un
rendiment o per al funcionament operatiu dels serveis. Així, en aquest capítol s'inclouen,
entre d’altres, les inversions en terrenys, edificis, maquinària, material de transport, mobiliari,
equips de procés de dades i telecomunicacions, infraestructures i aplicacions informàtiques.
En aquest mateix sentit, també es consignen en el capítol 6:
- les aportacions per finançar els encàrrecs d’inversió que portaran a terme entitats de la
Generalitat per compte de qui fa l’encàrrec (ja sigui Generalitat o les seves entitats),
- les despeses d’establiment no separables de l’actiu immobilitzat objecte d’inversió o
directament relacionades amb la posada en servei d’aquest actiu,
- la despesa per amortització del deute de les quotes derivades dels contractes
d’arrendament financer.
34

Capítol 7 Transferències de capital
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura
Aquest capítol recull les despeses per transferències, subvencions i ajuts concedits sense
contraprestació directa per l’Administració de la Generalitat i les seves entitats públiques per
finançar operacions de capital dels perceptors. S’imputen a l’article, concepte i aplicació
corresponent en funció del perceptor de la transferència, subvenció o ajut.
Inclou els fons atorgats directament a tercers (ja sigui en règim de concurrència o no), els
destinats a favor d’entitats de la Generalitat que tenen previst atorgar-los a tercers i les
transferències que s’efectuen a favor d’aquelles fundacions o de qualsevol altra entitat de la
Generalitat sobre el patrimoni de les quals els titular no disposen de drets econòmics.
S’imputen a l’article corresponent en funció del tipus de perceptor de la transferència,
subvenció o ajut (administració pública, òrgan o entitat del sector públic o sector privat).
Les transferències es destinen a finançar globalment operacions de capital de la persona
física o jurídica perceptora, mentre que les subvencions tenen caràcter finalista, és a dir,
s’atorguen perquè el perceptor destini els recursos a uns objectius concrets. Tanmateix,
també es consideraran transferències aquelles aportacions dineràries entre diferents
administracions públiques o agents de la mateixa administració destinades a finançar
actuacions concretes del receptor en el marc de les funcions que tingui atribuïdes. També
s’assimilen a transferències de capital les despeses derivades de l’execució d’avals
concedits per la Generalitat o l’ICF. Els ajuts no tenen caràcter finalista i estan destinats a
persones físiques i jurídiques que tenen dret a rebre’ls d’acord amb la normativa legal.
Capítol 8 Variació d’actius financers
Aquest capítol recull les despeses destinades a l’adquisició d’actius financers, representats
en títols valors, anotacions en compte, contractes de préstecs o qualsevol altre document
que inicialment els reconegui, així com els crèdits destinats a la constitució de dipòsits i
fiances.
Addicionalment, recull les aportacions de capital o a fons propis de les entitats del sector
públic de la Generalitat, sempre i quan els titulars disposin de drets econòmics sobre el
patrimoni de la receptora. En aquest cas s’imputen al concepte i aplicació corresponent en
funció del perceptor de les aportacions.
35

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
2. El pressupost, el seu marc d’elaboració i estructura
Capítol 9 Variació de passius financers
Aquest capítol recull, entre d’altres, les despeses destinades a l’amortització de deutes
emesos i préstecs contrets o assumits per l’Administració de la Generalitat i pels ens del
sector públic de la Generalitat (a curt o a llarg termini) així com la devolució de dipòsits i
fiances rebuts. La despesa s’imputa en partides diferents segons la naturalesa del passiu
(deute, crèdits concedits pel sector públic o de fora del sector públic, entre d’altres) i la
moneda de pagament (euros o divises).
36

3. ÀMBIT INSTITUCIONAL DELS PRESSUPOSTOS
37

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
3. Àmbit institucional dels pressupostos
3.1. Criteris per a la delimitació de l’àmbit institucional dels
pressupostos
L’àmbit institucional dels pressupostos de la Generalitat ve determinat per l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya (EAC) que estableix al seu article 212 que aquests “inclouen
totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també dels organismes, les
institucions i les empreses que en depenen”. Aquesta obligació ve reforçada pel principi de
transparència que inspira els pressupostos de la Generalitat i que també recull l’article 71.4
de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en establir que “l’Administració de la Generalitat,
d’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè
els ciutadans en puguin avaluar la gestió”.
A efectes pressupostaris, la dependència a què es refereix l’article 212 de l’EAC es concreta
en el criteri de “participació majoritària”, és a dir, els pressupostos de la Generalitat inclouen
totes aquelles entitats en què la Generalitat hi participa de forma total o majoritària. Es
considera que la participació de la Generalitat en una societat mercantil o en una entitat que
s’hi assimila a efectes pressupostaris (com en els cas de les Agrupacions d’Interès
Econòmic) és majoritària quan aquesta, directament o indirectament, té una participació de
més d’un 50% del seu capital o disposa de la majoria de drets de vot en els seus òrgans de
govern. Pel que fa als consorcis o a les entitats que s’hi assimilen (com ara, les agrupacions
europees de cooperació territorial) i a les fundacions, es considera que la participació de la
Generalitat és majoritària quan es disposa de la majoria, directa o indirecta, dels drets de vot
en els òrgans de govern o en el patronat. A aquest efecte, no computen els drets de vot dels
membres que designa directament, via estatutària, el mateix òrgan de govern o patronat.
Paral·lelament al que ha succeït en el sector privat, les organitzacions públiques han
esdevingut més complexes amb el decurs dels anys. També la Generalitat ha recorregut a
l’autoorganització i a la descentralització horitzontal per poder desenvolupar les funcions i
activitats que requereix l’exercici de les seves competències, sobre la base de què
l’especialització millora la qualitat dels serveis prestats i permet aconseguir guanys d’eficàcia
i eficiència. Això no obstant, el conjunt de les activitats, la missió i els objectius com també
dels recursos materials i humans dels ens dependents sobre els quals ha recaigut aquesta
descentralització de funcions de la Generalitat no sempre han resultat prou visibles. A més,
aquesta manca de transparència s’ha produït de forma asimètrica, en no afectar de manera
homogènia tots els àmbits de l’acció pública.
39

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
3. Àmbit institucional dels pressupostos
Amb l’objecte de dotar de més transparència el conjunt de l’activitat pública de la Generalitat
de Catalunya, s’han anat incorporant de forma progressiva les entitats dependents que
encara no s’havien integrat en els pressupostos, procés que va concloure amb els aprovats
per al 2010 i 2011. La qual cosa permet als ciutadans i ciutadanes tenir una visió més
completa del conjunt de l’activitat que desplega tant la pròpia Generalitat de Catalunya com
la diversitat d’entitats que conformen el seu sector públic.
D’altra banda, en l’exercici 2010 es va posar en marxa un procés de racionalització del
sector públic que ha tingut continuïtat i s’ha aprofundit en l’exercici 2011, en el marc de
l’esforç d’austeritat i de consolidació fiscal que es va posar en marxa amb els pressupostos
per al 2011. Encara que és aviat per a què la totalitat de les iniciatives que s’han posat en
marxa hagin donat els seus fruits, per primera vegada en els darrers anys es redueix el
nombre d’entitats de l’àmbit institucional dels pressupostos per al 2012 en relació al de
l’anterior exercici.
D’altra banda, arran de la promulgació de la legislació d’estabilitat pressupostària, que
estableix limitacions tant en termes de resultats pressupostaris com de capacitat
d’endeutament, ha estat necessari delimitar l’àmbit institucional que es considera que integra
el sector Administració pública de la Generalitat de Catalunya d’acord amb els criteris del
Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC). En el cas d’Espanya la
classificació de les entitats del sector públic d’acord amb els criteris del SEC 6 l’efectua un
grup de treball integrat per la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE), el
Banc d’Espanya i l’Institut Nacional d’Estadística. Fruit del seu treball, s’han anat classificant
dins del sector Administració pública de la Generalitat (AP-SEC) diverses entitats que
constitueixen l’àmbit institucional de referència per calcular el dèficit/superàvit no financer i
de l’endeutament de la Generalitat en els termes exigits per l’esmentada normativa. Per
aquest motiu, s’integren en els resums que s’annexen als pressupostos el relatiu a l’àmbit de
les entitats que formen el sector Administració pública de la Generalitat d’acord amb el SEC.
Cal tenir en compte que algunes d’aquestes entitats han estat classificades com a AP-SEC
de la Generalitat malgrat que aquesta no n’ostenta el control efectiu en els òrgans de
govern. El motiu pel qual el grup de treball abans esmentat les atribueix a la Generalitat és
que, tot i la posició no majoritària, és l’administració pública que hi manté la participació més
elevada. Per tant, són entitats que es consideren en l’àmbit institucional a efectes del
6
En termes del SEC es consideren Administració pública totes aquelles entitats públiques (segons criteris de control efectiu)
que no es consideren productores de mercat, és a dir, que tenen uns ingressos per vendes inferiors al 50% dels costos de
producció.
40

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
3. Àmbit institucional dels pressupostos
compliment de la normativa d’estabilitat pressupostària, però no correspon incloure-les dins
del sector públic de la Generalitat. Per aquest motiu la informació sobre aquestes entitats es
recull en un volum específic (Pressupostos i estats financers de les entitats participades de
forma no majoritària, classificades AP-SEC) que únicament es refereix als aspectes
pressupostaris i financers, ja que són els que resulten imprescindibles per poder formular – i,
quan escaigui, liquidar- els pressupostos d’acord amb les exigències de la normativa
d’estabilitat pressupostària. Per més detall vegeu el peu del quadre 3.3.1 de l’apartat 3.3.
D’acord amb l’exposat, i amb l’objectiu de facilitar l’anàlisi agregada del conjunt dels
pressupostos del sector públic de la Generalitat de Catalunya per al 2012, a banda de
presentar el pressupost consolidat del conjunt del sector públic i el consolidat, també del
sector Administració pública d’acord amb el SEC, la documentació pressupostària presenta
la informació relativa a cadascuna de les entitats incloses en els pressupostos per al 2012
classificada en funció dels subsectors en els que s’integren (que, amb excepcions, tenen a
veure amb la naturalesa jurídica de l’entitat) i de la seva adscripció departamental
(agrupacions). Per un major detall sobre aquestes classificacions vegeu l’apartat 2.2.2 sobre
l’estructura institucional i orgànica dels pressupostos.
3.2. L’àmbit institucional dels pressupostos del sector públic de la
Generalitat
A partir d’aquests criteris, l'Ordre ECO/95/2011, de 25 de maig, per la qual es dicten les
normes per elaborar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2012,
estableix la relació de les entitats que s’han d’incloure en els pressupostos de la Generalitat
de Catalunya per al 2012.
Concretament, els pressupostos del sector públic de la Generalitat de Catalunya per al 2012
inclouen un total de 228 pressupostos: el de la pròpia Generalitat i 227 pressupostos
d’entitats de diferent tipologia jurídica. El quadre 3.2.1 mostra la distribució d’aquest
pressupostos i dels de les entitats classificades AP-SEC 7 i no majoritàries esmentades a
l’apartat anterior per subsectors i l’evolució en els darrers vuit anys.
7
Addicionalment, hi ha classificades com AP-SEC de la Generalitat 7 entitats en què participen les universitats públiques, però
sense participació directa de la Generalitat ni dels seus ens dependents. Aquestes entitats reben un tractament diferenciat de la
resta d’entitats no majoritàries de l’àmbit AP-SEC en els pressupostos de la Generalitat (no formen part de les 26
comptabilitzades en el Quadre 3.2.1), ja que se’ls aplica el mateix tractament que per a les universitats públiques (també
classificades AP-SEC de la Generalitat): el seu resultat no financer s’inclou a través d’un ajust.
41

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
3. Àmbit institucional dels pressupostos
Per a l’exercici 2012 es produeix un decrement net en el nombre d’entitats del sector públic
incloses en els pressupostos de 12. Aquest decrement és resultat d’un total de 3 entitats que
s’incorporen i de 15 que causen baixa.
El detall d’entitats que s’incorporen i que causen baixa en els pressupostos es pot veure al
quadre 3.2.2, la qual cosa permet explicar la modificació de l’àmbit institucional dels
pressupostos del sector públic de la Generalitat per al 2012 respecte el del 2011. En el
quadre també s’indica el departament d’adscripció corresponent en cada cas, el subsector al
qual pertanyen i si formen part o no del sector Administració pública de la Generalitat
d’acord amb els criteris del SEC.
Quadre 3.2.1
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D'ENTITATS DELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT
Subsector 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Sector públic
Generalitat 1 1 1 1 1 1 1 1
SCS, ICS i ICASS 3 3 3 3 3 3 3 3
Entitats autònomes administratives 23 24 24 25 26 26 25 23
Entitats autònomes comercials i financeres 4 4 4 4 4 5 5 3
Entitats de dret públic 32 32 35 38 41 44 46 47
Societats mercantils 30 30 30 31 31 50 52 47
Consorcis - 13 20 25 54 59 62 61
Fundacions - 1 1 1 30 36 46 43
Subtotal sector públic 93 108 118 128 190 224 240 228
AP SEC no majoritàries
Societats mercantils - 1 1 1 1 1 1 1
Consorcis - 2 7 9 11 18 25 23
Fundacions - 1 1 1 1 2 2 2
Subtotal AP SEC no majoritàries* - 4 9 11 13 21 28 26
TOTAL 93 112 127 139 203 245 268 254
* Els pressupostos d’aquestes entitats figuren en els pressupostos per al 2012 com a informació annexa i s’utilitzen per al càlcul del consolidat del sector Administració
pública de la Generalitat d’acord amb els criteris SEC però no són aprovats formalment pel Parlament, en no tenir-ne el control efectiu en els seus òrgans de govern.
Els codis de les diferents agrupacions departamentals de la Generalitat que s’utilitzen a
efectes pressupostaris són els següents:
PR Presidència
GO Governació i Relacions Institucionals
EC Economia i Coneixement
EN Ensenyament
SA Salut
IT Interior
PO Territori i Sostenibilitat
CU Cultura
AG Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
BE Benestar Social i Família
42

IU Empresa i Ocupació
JU Justícia
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
3. Àmbit institucional dels pressupostos
Quadre 3.2.2
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
DETALL DE LES ENTITATS QUE S'INCORPOREN I DE LES QUE CAUSEN BAIXA A L'ÀMBIT INSTITUCIONAL DELS PRESSUPOSTOS DEL
SECTOR PÚBLIC DE LA GENERALITAT RESPECTE DEL 2011
Agrupació Nom de les entitats Subsector
Causen alta 3 entitats que s’incorporen per primera vegada als pressupostos de la
Generalitat, tot i que dues d’aquestes entitats són de nova constitució en substitueixen 3
d’existents, concretament l’Agència de Salut Pública de Catalunya se subroga en tots els
drets i deures de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària i de l'Agència de Protecció de
la Salut, fet que comporta l’extinció i baixa en els pressupostos de la Generalitat d’ambdós
organismes (EAA), d’altra banda, la creació i posada en funcionament de l’Agrupació
Europea de Cooperació Territorial Hospital de la Cerdanya ha comportat la baixa de la
Fundació P. Hospital Transfronterer de la Cerdanya. La tercera entitat que s’inclou als
pressupostos per primera vegada és la Fundació Institut de Recerca de l'Hospital de la
Santa Creu i Sant Pau en què la Generalitat ha passat a tenir la majoria en el seu patronat i ,
per tant, ha passat a ser de control majoritari.
Pel que fa a les entitats que causen baixa, 11 s’han dissolt i liquidat, estan en procés de
liquidació o be s’han integrat en altres entitats ja existents o en el departament competent en
la matèria desenvolupada, tot això, en compliment dels Acords de Govern d’1 i 29 de juny de
2010 en relació amb el Pla de racionalització i simplificació de l'estructura del sector públic i
de 2 d’agost de 2011, sobre mesures de racionalització i simplificació del sector públic. Per
subsectors afecta a 5 societats mercantils, 4 fundacions i 2 consorcis. Les 4 entitats restants
43
Sector
AP-SEC
Alta Baixa
PR Activa Multimèdia Digital, SL SM √ √
PR CCRTV Interactiva, SA SM √ √
EC Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA) EAC √
SA Agència Catalana de Seguretat Alimentària EAA √ √
SA Agència de Protecció de la Salut EAA √ √
SA Agència de Salut Pública de Catalunya EDP √ √
SA Energètica d’Instal·lacions Sanitàries, SA (EISSA) SM √
SA Gesclínic, SA SM √
SA Agrupació Europea de Cooperació Territorial Hospital de la Cerdanya Cons. √ √
SA Fundació Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Fund. √
SA Fundació Privada Hospital Transfronterer de la Cerdanya Fund. √
SA Transplant Services Foundation (TSF) Fund. √
PO Remodelacions Urbanes, SA SM √
CU Entitat Autònoma de Difusió Cultural EAC √ √
AG Consorci Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya Cons. √ √
BE Consorci Torreblanca Cons. √ √
IU Fundació Privada Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya Fund. √ √
IU Societat de la Informació Solidària i Sostenible a Catalunya (SISOSCAT), Fundació Privada Fund. √ √
Nombre d'entitats per subsectors
Entitats autònomes administratives 2
Entitats autònomes comercials i financeres 2
Entitats de dret públic 1
Societats mercantils 5
Consorcis 1 2
Fundacions 1 4
Total entitats 3 15

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
3. Àmbit institucional dels pressupostos
són: 2 entitats autònomes administratives que s’han relacionat en el paràgraf anterior, 2
entitats autònomes comercials que d’acord amb la llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures
fiscals i financeres, d’una banda l’Institut Català del Credit Agrari s’integra en l’Institut Català
de Finances, i de l’altra l’Entitat Autònoma de difusió Cultural de la que el Departament de
Cultura se subroga en les seves posicions jurídiques pel que fa a béns, drets i obligacions
de què sigui titular l’entitat.
A continuació, en el quadre 3.2.3 es mostra la relació d’entitats que conformen el sector
públic de la Generalitat en els pressupostos del 2012.
44

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
3. Àmbit institucional dels pressupostos
Quadre 3.2.3
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
DETALL DE LES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC DE LA GENERALITAT INCLOSES A L'ÀMBIT INSTITUCIONAL DELS
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT PER AL 2012
Agrupació Nom de les entitats Subsector
45
Sector
Adm.Públ. SEC
PR Patronat de la Muntanya de Montserrat EAA √
PR Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) EAA √
PR Consell Català de l'Esport EAA √
PR Centre d'Estudis d'Opinió EAA √
PR Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat (EADOP) EAC
PR Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) EDP √
PR Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR) EDP √
PR Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament EDP √
PR Consell de l'Audiovisual de Catalunya EDP √
PR Televisió de Catalunya, SA (TVC) SM √
PR Catalunya Ràdio SRG, SA SM √
PR TVC Edicions i Publicacions, SA SM √
PR TVC Multimèdia, SL SM √
PR Intracatalonia, SA SM √
PR Circuits de Catalunya, SL SM
PR Circuit de Motocròs de Catalunya, SL SM
PR Consorci del Circuit de Catalunya Cons. √
PR Consorci Urbanístic Portal Costa Brava-Illa de Blanes Cons. √
PR Patronat Catalunya Món Cons. √
PR Consorci del Circuit de Motocròs de Catalunya Cons. √
PR Consorci del Montsec Cons. √
PR Centre de Documentació Política Fund. √
PR Fundació La Marató de TV3 Fund. √
GO Escola d’Administració Pública de Catalunya EAA √
GO Agència Catalana de Certificació EAC √
GO Autoritat Catalana de Protecció de Dades EDP √
GO Memorial Democràtic EDP √
GO Institut Català Internacional per la Pau EDP √
GO Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya Cons. √
GO Consorci del Museu Memorial de l'Exili Cons. √
EC Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) EAA √
EC Autoritat Catalana de la Competència EAA √
EC Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA) EAC
EC Institut Català de Finances (ICF) EDP
EC Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca EDP √
EC Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya EDP √
EC Agència Tributària de Catalunya EDP √
EC Gestió d’Infraestructures, SAU (GISA) SM √
EC Regs de Catalunya, SAU (REGSA) SM √
EC Reg Sistema Segarra-Garrigues, SAU (REGSEGA) SM
EC Equipaments i Edificis de Catalunya, SA SM √
EC Institut Català de Finances Capital, SGECR, SAU SM √
EC ICF Holding, SAU SM √
EC Fira 2000, SA SM
EC Instruments Financers per a Empreses Innovadores, SLU SM √
EC Grup UOC, SL SM
EC Eureca Media, SL SM
EC Editorial UOC, SL SM
EC Consorci Centre de Recerca en Economia Internacional Cons. √
EC Consorci Institut Català d'Arqueologia Clàssica Cons. √
EC Consorci Institut Català de Ciències Cardiovasculars Cons. √
EC Consorci Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer Cons. √
EC Consorci Centre de Recerca Matemàtica Cons. √
EC Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona Cons.
EC Consorci Institut de Geomàtica Cons.
EC Consorci Laboratori de Llum de Sincrotró Cons. √
EC Consorci Centre de Visió per Computador Cons.
EC Consorci Institut de Física d'Altes Energies Cons. √
EC Consorci Markets, Organizations and Votes in Economics (MOVE) Cons.
EC Consorci Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l'Enginyeria Cons.
EC Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya Fund. √
EC Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca Fund. √
EC Fundació Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (Fundació I-CERCA) Fund.
EC Fundació Privada Centre de Regulació Genòmica Fund. √
EC Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC) Fund. √
EC Fundació Privada Institut Català d'Investigació Química Fund. √
EC Fundació Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) Fund. √
EC Fundació Privada Institut Català de Nanotecnologia (ICN) Fund. √
EC Fundació Privada Institut de Recerca Biomèdica (IRB) Fund. √
EC Fundació Privada Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC) Fund. √
EC Fundació Privada Catalana per a l'Ensenyament de l'Idioma Anglès i l'Educació en Anglès Fund. √
EC Institut Català de Recerca de l'Aigua, Fundació Privada (ICRA) Fund. √
EC Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Fundació Privada (ICRPC) Fund. √
EC Fundació Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP Miquel Crusafont) Fund. √
EC Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, Fundació Privada Fund. √
EC Fundació Privada Institut Català de Ciències del Clima (IC3) Fund. √

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
3. Àmbit institucional dels pressupostos
Agrupació Nom de les entitats Subsector
46
Sector
Adm.Públ. SEC
EN Consorci d'Educació de Barcelona Cons. √
EN Fundació Privada per a l'Escola Superior de Música de Catalunya Fund. √
EN Fundació Privada Jove Orquestra Nacional de Catalunya Fund. √
SA Institut d’Estudis de la Salut (IES) EAA √
SA Institut Català d’Avaluacions Mèdiques EAA √
SA Agència de Salut Pública de Catalunya EDP √
SA Consorci Biopol de l'Hospitalet de Llobregat Cons. √
SA Fundació Privada Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) Fund.
SA Fundació Institut Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) Fund.
SA Fundació Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut de Recerca (HUVH IR) Fund. √
SA Fundació Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) Fund.
SA Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré Fund.
SA Fundació Institut de recerca contra la leucèmia Josep Carreras Fund.
SA Fundació Privada Institut d'Investigació Oncològica de Vall-Hebron (VHIO) Fund. √
SA Fundació Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdIBGI) Fund.
SA Fundació Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) Fund. √
SA Fundació Ticsalut Fund. √
SA Fundació Privada Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB) Fund. √
SA Fundació Privada Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) Fund. √
SA Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona Fund. √
SA Fundació Privada Salut del Consorci Sanitari del Maresme Fund.
SA Fundació Parc Taulí, Fundació Privada Fund. √
SA Fundació Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Fund.
SA Servei Català de la Salut (CatSalut)
Catsalut ICS
ICASS
√
SA Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) EDP √
SA Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) EDP √
SA Institut d’Assistència Sanitària (IAS) EDP √
SA Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GPSS) EDP √
SA Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut EDP √
SA Institut Català d’Oncologia (ICO) EDP √
SA Banc de Sang i Teixits (BST) EDP √
SA Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV) EDP √
SA Sistema d’Emergències Mèdiques, SA (SEMSA) SM √
SA UDIAT, Centre Diagnòstic, SA SM √
SA Sabadell Gent Gran Centre de Serveis, SA SM
SA Consorci de Prevenció i Salut Terrassa, SL SM
SA Aura Salut Pública i Serveis Sociosanitaris, SL SM √
SA For Tissues and Cells SM
SA Barnaclínic, SA SM
SA Coordinació Logística Sanitària, AIE SM
SA Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell Cons. √
SA Consorci Sanitari de Terrassa Cons. √
SA Consorci Sanitari de Barcelona Cons. √
SA Consorci Hospitalari de Vic Cons. √
SA Consorci Sanitari Integral Cons. √
SA Consorci Sanitari de l’Alt Penedès Cons. √
SA Consorci Sanitari de l’Anoia Cons. √
SA Consorci Sanitari de Mollet del Vallès Cons. √
SA Consorci del Laboratori Intercomarcal de l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf Cons. √
SA Consorci Sanitari del Maresme Cons. √
SA Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona Cons. √
SA Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Cons. √
SA Consorci de Gestió Corporació Sanitària (CGCS) Cons.
SA Agrupació Europea de Cooperació Territorial Hospital de la Cerdanya Cons. √
SA Fundació Privada de Gestió Sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Fund. √
SA Institut Català de la Salut (ICS)
Catsalut ICS
ICASS
√
SA Logaritme Serveis Logístics AIE SM √
SA Consorci de Castelldefels Agents de Salut Cons. √
SA Consorci d'Atenció Primària de Salut de l'Eixample Cons. √
SA Fundació Privada de l'Hospital de Viladecans per a la Recerca i la Docència Fund. √
SA Fundació Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP) Fund. √
IT Servei Català de Trànsit EAA √
IT Institut de Seguretat Pública de Catalunya EAA √
IT Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya EDP √
PO Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) EAA √
PO Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran EAA √
PO Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya EDP
PO Agència Catalana de l’Aigua (ACA) EDP
PO Agència de Residus de Catalunya EDP √
PO Aigües Ter-Llobregat (ATLL) EDP
PO Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) EDP √
PO Ports de la Generalitat EDP
PO Institut Català del Sòl (INCASOL) EDP
PO Servei Meteorològic de Catalunya EDP √
PO Infraestructures Ferroviàries de Catalunya EDP √
PO Agència de l'Habitatge de Catalunya EDP √
PO Institut Geològic de Catalunya EDP √
PO TABASA, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, SA SM
PO Equacat, SA SM
PO Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques, SA (CIMALSA) SM √
PO Túnel del Cadí, SAC SM
PO Cargometro Rail Transport, SA SM
PO Ecoparc de Residus Industrials, SA SM
PO Terminal Intermodal de l'Empordà, SL SM

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
3. Àmbit institucional dels pressupostos
Agrupació Nom de les entitats Subsector
Sector
Adm.Públ. SEC
PO Aeroports públics de Catalunya, SLU SM
PO Societat d'Estiba dels Ports Catalans, SA SM
PO Gestió de Màrqueting i Serveis de les Comarques Gironines, SLU SM
PO Geocat, Gestió de Projectes, SA SM
PO Autometro, SA SM
PO FGC Mobilitat, SA SM
PO Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolità Cons. √
PO Consorci Patronat de la Vall de Núria Cons. √
PO Consorci Port de Mataró Cons.
PO Consorci del Parc de l'Espai d'Interès Natural de Gallecs Cons. √
PO Consorci Port de Portbou Cons.
PO Consorci de l'Observatori del Paisatge Cons. √
PO Consorci Centre d'Estudis per a la Innovació del Transport (CENIT) Cons. √
PO Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona Cons. √
PO Consorci del Transport Públic de l'Àrea de Girona Cons. √
PO Consorci del Transport Públic de l'Àrea de Lleida Cons. √
PO Consorci de l'Habitatge de Barcelona Cons. √
PO Consorci Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals Cons.
PO Consorci de l'Habitatge de l'Àrea Metropolitana de Barcelona Cons. √
CU Institució de les Lletres Catalanes EAA √
CU Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya EAA √
CU Museus d’Arqueologia EAA √
CU Biblioteca de Catalunya EAA √
CU Institut Català de les Indústries Culturals EDP √
CU Consell Nacional de la Cultura i de les Arts EDP √
CU Teatre Nacional de Catalunya, SA (TNC) SM √
CU Consorci del Teatre Fortuny de Reus Cons. √
CU Consorci Museu Nacional d'Art de Catalunya Cons. √
CU Consorci per a la Normalització Lingüística Cons. √
CU Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT Cons. √
CU Consorci Casa de les Llengües Cons. √
CU Consorci Catalan Films & TV Cons. √
CU Fundació Privada Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional, Mediterrània Fund. √
AG Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) EAA √
AG Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) EDP √
AG Centre de la Propietat Forestal EDP √
AG Consell Català de la Producció Integrada EDP
AG Consell Català de la Producció Agrària Ecològica EDP
AG Promotora d’Exportacions Catalanes, SA (PRODECA) SM √
AG Forestal Catalana, SA SM
AG Fundació Privada del Món Rural Fund. √
BE Institut Català de les Dones (ICD) EAA √
BE Institut Català de l’Adopció EAA √
BE Consell Nacional de la Joventut de Catalunya EDP √
BE Agència Catalana de la Joventut EDP √
BE Consorci Sant Gregori, de Girona Cons. √
BE Consorci de Serveis Socials de Barcelona Cons. √
BE Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS)
Catsalut ICS
ICASS
√
IU Agència Catalana del Consum EAA √
IU Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) EAA √
IU Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació EDP √
IU Laboratori General d'Assaigs i Investigacions (LGAI) EDP
IU Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil (IDIADA) EDP √
IU Institut Català d’Energia (ICAEN) EDP √
IU Agència de Suport a l'Empresa Catalana EDP √
IU Agència Catalana de Turisme EDP √
IU Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA (EPLICSA) SM √
IU Societat Catalana d'Inversió en Empreses de Base Tecnològica, SA SM
IU Eficiència Energètica, SA SM
IU Sanejament Energia, SA SM √
IU Consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya-ITCat Cons. √
IU Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya Cons.
IU Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya Cons.
IU Fundació Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya Fund.
IU Fundació Privada I2CAT, Internet i Innovació Digital a Catalunya Fund.
JU Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada EAA √
JU Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) EDP
47

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
3. Àmbit institucional dels pressupostos
3.3. Les entitats no majoritàries del sector AP-SEC de la
Generalitat
Els pressupostos de les entitats que han estat classificades dins del sector Administració
Pública de la Generalitat d’acord amb la metodologia del SEC però no formen part del sector
públic de la Generalitat atès que aquella no en té el control efectiu en els seus òrgans de
govern ni directament ni indirecta, es presenten diferenciats de les que sí que en formen
part. Tal com s’ha esmentat anteriorment, la informació sobre aquestes entitats es recull en
un volum específic que inclou tant els pressupostos com els estats financers previsionals. Al
quadre 3.3.1 es pot veure la relació d’aquestes entitats.
Per al 2012 s’inclou informació de 26 entitats totes elles incloses en els pressupostos del
2011. En relació a les entitats de l’exercici 2011, no s’inclouen dos consorcis, un d’ells el
Consorci Institut Universitari d'Estudis Europeus per desvinculació de la Generalitat i l’altre el
Consorci del Camp de Tarragona i la seva Àrea d'Influència perquè ha estat reclassificat per
la Intervenció General de l’Estat i considerat com a AP-SEC, però depenent de la Diputació
provincial de Tarragona.
Quadre 3.3.1
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
DETALL DE LES ENTITATS NO MAJORITÀRIES CLASSIFICADES EN EL SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
DE LA GENERALITAT
Agrupació Nom de les entitats Subsector
PR Consorci Casa Àsia Cons.
GO Consorci Institut Europeu de la Mediterrània Cons.
EC Consorci Escola Tècnica d'Igualada Cons.
EC Consorci Centre d'Estudis Demogràfics Cons.
EC Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA)(1) Cons.
EC Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya Cons.
EC Consorci Escola Industrial de Barcelona Cons.
SA Corporació de Salut del Maresme i la Selva Cons.
PO Consorci Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Cons.
PO Consorci Institut d'Estudis Territorials Cons.
CU Consorci del Palau de la Música Catalana Cons.
CU Consorci de l'Auditori i l'Orquestra Cons.
CU Consorci de l'Institut Ramon Llull Cons.
CU Consorci Museu d'Art Contemporani de Barcelona Cons.
CU Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí Cons.
AG Ens per al Cessament Agrari SM
AG Consorci de l'Estany d'Ivars - Vila-Sana Cons.
AG Consorci Centre Tecnològic Forestal de Catalunya Cons.
AG Consorci CSIC-IRTA-UAB Centre de Recerca Agrigenòmica Cons.
AG Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat Cons.
AG Consorci per a la Recuperació i Conservació del Riu Llobregat Cons.
AG Fundació Centre de Recerca en Sanitat Animal (CRESA) Fund.
BE Consorci del Barri de la Mina Cons.
BE Fundació Privada Campus Arnau d'Escala Fund.
IU Consorci Institut Català del Suro Cons.
IU Consorci de Formació i d'Iniciatives Cercs - Berguedà Cons.
Addicionalment, hi ha classificades com AP-SEC de la Generalitat 7 entitats en què participen les universitats públiques, però sense
participació directa de la Generalitat ni dels seus ens dependents. Aquestes entitats reben un tractament diferenciat de la resta de
no majoritàries de l’àmbit AP-SEC en els pressupostos de la Generalitat, ja que se’ls aplica el mateix tractament que per a les
universitats públiques (també classificades AP-SEC de la Generalitat).
48

4. LA LLEI DE PRESSUPOSTOS I EL PROJECTE DE LLEI
DE MESURES FISCALS I FINANCERES I DE CREACIÓ DE
L’IMPOST SOBRE LES ESTADES EN ESTABLIMENTS
TURÍSTICS
49

4.1. La Llei de pressupostos
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
4.La Llei de pressupostos i el Projecte de llei de mesures fiscals i financeres
Dins del marc legal vigent i en aplicació de les disposicions i mandats que s’hi estableixen, la
Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2012 conté les previsions d’ingressos i
l’aprovació de les despeses previstes d’executar durant l’exercici pressupostari del 2012.
Formalment, el text articulat es divideix en set títols i un nombre determinat de disposicions
addicionals, transitòries i finals.
El títol I conté l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat i de les entitats del seu sector
públic i la delimitació de l’àmbit orgànic d’aplicació. També s’indica l’import dels beneficis
fiscals previstos, es detallen les vinculacions dels crèdit de despeses, s’estableix el règim de
les modificacions dels crèdits pressupostaris i es regula el Fons de contingència.
Dins del títol II de la Llei, relatiu a les normes sobre gestió pressupostària i despesa pública,
s’ha de destacar, en especial, l’articulació dels mecanismes necessaris per evitar l’adopció
d’acords i de resolucions que puguin incomplir les normes generals de limitació de l’augment
de la despesa.
El títol III, sobre despeses de personal, estableix que per a l’exercici 2012, amb caràcter
general, no es percebran retribucions vinculades a la productivitat o conceptes anàlegs, no
s’efectuarà aportacions a plans de pensions d’ocupació per al personal de la Generalitat i no
es dotarà de recursos ni el denominat Fons d’Acció Social ni els sistemes d’ajuts al menjar
del personal. D’altra banda, es consolida la supressió del cobrament d’una paga
extraordinària en el cas dels alts càrrecs del Govern i altre personal directiu i s’autoritza el
Govern a adoptar mesures excepcionals de reducció de la despesa de personal prevista per
l’exercici 2012 que poden afectar, preferentment, les pagues addicionals dels conceptes que
tinguin consideració de complement específic. Aquestes mesures han de tenir un impacte
equivalent al personal laboral de l’Administració de la Generalitat i al de la resta de personal
del sector públic de la Generalitat de Catalunya així com al de les universitats públiques. La
distribució i l’aplicació de la reducció prevista en aquest apartat es produirà a través de la
negociació col•lectiva.
Dintre del títol IV, relatiu a operacions financeres i línies d’actuació del crèdit públic,
s’estableixen les autoritzacions sobre endeutament i avals per a diversos tipus d’entitats i
organismes, tant a curt com a llarg termini, així com el marc per a la gestió dels riscos de
51

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
4. La Llei de pressupostos i el Projecte de Llei de mesures fiscals i financeres
tipus d’interès i de canvi. També s’hi fixen les diferents actuacions dels instruments del crèdit
públic de la Generalitat.
Les normes tributàries, previstes en el títol V, fan referència al cànon de l’aigua i a
l’actualització de les taxes amb tipus de quantia fixa.
Dintre del títol VI, dedicat a la participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat i de la
Generalitat, es regula la distribució del Fons de cooperació local de Catalunya, d’acord amb
uns criteris basats en les especificitats de l’organització territorial i en les modificacions
sobre el règim de les competències locals que resulten de la legislació de règim local i de les
lleis sectorials.
El darrer títol de la Llei, el VII, conté les normes específiques de gestió pressupostària del
Parlament i d’altres institucions i organismes (Síndic de Greuges, Consell de Garanties
Estatutàries, Sindicatura de Comptes de Catalunya, Oficina Antifrau, Consell de Treball,
Econòmic i Social de Catalunya, Consell de l’Audiovisual de Catalunya i Autoritat Catalana
de Protecció de Dades).
Finalment, la Llei es completa amb les disposicions addicionals, les transitòries i les finals.
Aquestes darreres contenen les normes relatives a adaptacions tècniques com a
conseqüència de reorganitzacions administratives, a la imputació de despeses autoritzades
amb càrrec als crèdits del pressupost prorrogat, a la modificació de les estructures
pressupostàries d’acord amb les necessitats que sorgeixin durant l’exercici i a establir la
data d’entrada en vigor de la llei.
4.2. El projecte de Llei de mesures fiscals i financeres i de creació
de l’impost sobre les estades en establiments turístics
Juntament amb el projecte de Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya, es
presenta al Parlament el projecte de Llei de mesures fiscals i financeres i de creació de
l’impost sobre les estades en establiments turístics que incorpora aquells preceptes amb
vocació de permanència relacionats amb l’ingrés i la despesa o amb l’administració del
patrimoni de la Generalitat, considerat aquest com a part integrant de la hisenda de la
Generalitat. Es limita a efectuar les modificacions estrictament necessàries que no poden
ser objecte d’una norma temporal com és la Llei de pressupostos.
52

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
4.La Llei de pressupostos i el Projecte de llei de mesures fiscals i financeres
Pel que fa al seu contingut, la Llei s’estructura en tres títols.
El títol I, conté una sèrie de mesures de caràcter fiscal recollides en dos capítols.
El capítol I està dedicat als tributs propis i es divideix en tres seccions. A la secció primera
es recullen les modificacions d’alguns elements configuradors del cànon sobre la disposició
del rebuig dels residus municipals mentre que a la segona, es contenen modificacions del
cànon de l’aigua. Finalment a la secció tercera es contenen les modificacions efectuades en
matèria de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, ja sigui, entre altres, per
l’actualització de tarifes, la incorporació de nous supòsits i exempcions.
En el segon capítol es regulen determinats aspectes dels tributs cedits. Entre els tributs que
són objecte de canvis en la seva regulació hi ha l’mpost sobre la renda de les persones
físiques, l’impost sobres successions i donacions, l’impost sobre el patrimoni, l’impost de
transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, les taxes sobre els jocs de sort i
atzar i l’impost sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs. D’aquestes
modificacions en destaquen l’augment del mínim exempt de l’impost del patrimoni fins als
700.000 euros, la bonificació del 100% en la quota tributària de l’impost de transmissions
patrimonials i actes jurídics documentats en la transmissió de l’habitatge habitual que efectuï
el seu propietari a favor de l’entitat financera creditora per no poder fer front al pagament
dels préstecs concedits per a la seva adquisició i l’augment dels tipus de gravamen de
determinats supòsits de l’impost d’actes jurídics documentats i del tram autonòmic de
l’impost sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs.
El títol II recull les mesures relatives al règim jurídic de les finances públiques, i es troba
dividit en quatre capítols.
El capítol I conté les mesures relacionades amb la gestió financera i el control, on es fan
modificacions a la Llei de finances públiques referides a l’autorització i formalització
d’operacions financeres i al control de les subvencions públiques. El capítol II conté diverses
modificacions de la legislació dels òrgans reguladors o consultius i estatutaris, principalment
relatives al procés d’aprovació del seu avantprojecte de pressupostos. El Capítol III fa
referència a la modificació de diverses lleis substancials i el Capítol IV a la modificació de
normes en matèria de personal del sector públic.
El Títol III, crea l’Impost sobre les estades en establiments turístics.
53

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
4. La Llei de pressupostos i el Projecte de Llei de mesures fiscals i financeres
En el capítol I es crea l’impost sobre les estades en establiments turístics, en el capítol II
estableix l’objecte de l’impost i l’afecta a la dotació d’un fons per al foment del turisme, el
qual es regula al capítol III.
Finalment, les disposicions addicionals, transitòries, derogatòries i finals, acaben de
concretar diversos aspectes del conjunt del marc normatiu, i estableixen l’entrada en vigor
d’aquesta Llei.
54

5. DOCUMENTACIÓ QUE ACOMPANYA AL PROJECTE
DE LLEI DE PRESSUPOSTOS
55

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
5. Documentació que acompanya al Projecte de llei de pressupostos
El Projecte de Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 s’acompanya
d’una sèrie de documentació, per tal de donar informació complementària i facilitar-ne la
seva comprensió. Així, a més de la present memòria explicativa, es presenten els
documents següents:
Estats d’ingressos i de despeses
Per a cada organisme o entitat inclosa en l’àmbit institucional dels pressupostos de la
Generalitat de Catalunya per al 2012 es presenta el detall dels ingressos previstos, ordenats
segons la classificació econòmica, i el detall de les despeses ordenades segons la
classificació orgànica, per programes i econòmica.
Resums dels estats d'ingressos i de despeses
Aquest document es presenta per facilitar l'anàlisi de la Llei de pressupostos per al 2012 i
inclou:
- La relació d'entitats que s'integren als pressupostos del sector públic de la
Generalitat de Catalunya, amb indicació de l'agrupació i el subsector al qual
pertanyen.
- Els ingressos i les despeses de l’àmbit sector públic, per capítols i subsectors; els
pressupostos de les diferents entitats agrupades per subsectors; i els pressupostos
consolidats dels grups corporatius CCMA i ICS.
- Resums dels estats d'ingressos de l'àmbit sector públic amb detall per articles
econòmics i subsectors.
- Resums dels estats de despeses del subsector Generalitat, de l’àmbit sector públic,
de les diverses agrupacions i dels grups corporatius CCMA i ICS, amb detall de les
diferents combinacions derivades de la classificació econòmica i per programes del
pressupost.
- Resums dels estats d’ingressos i dels estats de despeses del sector administració
pública SEC (AP-SEC) per articles i subsectors, i dels estats de despeses per
programes i subsectors.
57

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
5. Documentació que acompanya al Projecte de Llei de pressupostos
Informe econòmic i financer
L'Informe econòmic i financer està estructurat en tres apartats. En el primer es descriu la
situació i l'evolució recent de l'economia catalana dins del context econòmic internacional i
espanyol i s’exposen les previsions macroeconòmiques per al 2012. En el segon s'hi
presenten dades rellevants sobre el sector públic a Catalunya (administració central,
autonòmica i local), així com sobre les actuacions efectuades a Catalunya amb fons
europeus i les perspectives dels mateixos per als propers anys. Finalment, al tercer apartat,
es fa una explicació de les principals àrees d’actuació del projecte de pressupostos de la
Generalitat per al 2012 i s’analitza el finançament de la Generalitat, amb especial referència
al model de finançament autonòmic. A més, es fa una anàlisi de les inversions de la
Generalitat (tant territorialment com per polítiques de despesa) i dels pressupostos
consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya.
Memòries de programes
Cada agrupació (departamental i també la corresponent als fons no departamentals i els
òrgans superiors i altres) elabora una memòria de programa per a cadascun dels programes
en els quals participa. La memòria d’un programa pressupostari és el document en el qual
es descriu el programa i ha de contenir, de forma sintètica, la informació necessària per
visualitzar quina és la necessitat que es vol atendre amb els recursos públics, quines fites es
fixen, de quina forma es portaran a terme i com se’n mesurarà l’èxit.
La memòria de programa es presenta subdividida en dos blocs que corresponen a una doble
perspectiva: d’una banda, la de l’agrupació en el seu conjunt (és a dir, la visió estratègica
global del conjunt de l’agrupació en el marc de cada programa) i, de l’altra, la dels diferents
gestors que participen en la implementació dels projectes i serveis que es produeixen en el
marc del programa (és a dir la visió operativa que aporten els serveis pressupostaris de
cada departament més el conjunt d’entitats que en depenen). Els diferents elements en els
quals s’estructura la memòria de programa en la part que correspon a l’agrupació són: el
diagnòstic de la situació, on s’identifiquen els principals problemes o necessitats, així com
els col·lectius de ciutadans a qui va dirigit el programa; la missió, que concreta la seva raó
de ser; l’eventual vinculació del programa amb plans interdepartamentals adoptats per la
Generalitat; els objectius estratègics i els operatius, en forma de fites específiques i
mesurables; un conjunt d’indicadors per fer el seguiment del grau d’assoliment dels
objectius, un resum de les despeses del programa, en termes consolidats de l’agrupació, per
capítols pressupostaris i el nombre de llocs de treball pressupostats. D’altra banda, el
58

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
5. Documentació que acompanya al Projecte de llei de pressupostos
elements de la memòria en la part que correspon al gestor són: la indicació dels objectius
estratègics i operatius del programa als quals contribueix el gestor, els seus indicadors de
gestió específics, una descripció del conjunt d’activitats a dur a terme per tal de contribuir a
la consecució dels objectius i, finalment, un resum de les despeses del gestor en l’àmbit del
programa per capítols pressupostaris i del nombre de llocs de treball pressupostats.
Les memòries de programa es presenten ordenades per agrupació i, a l’inici de cadascuna
d’elles s’hi inclou un doble resum econòmic on s’hi mostra, d’una banda, la despesa de cada
agrupació per a cadascun dels programes en què participa desglossada per gestors i, de
l’altra, la despesa de cadascun dels gestors desglossada pels programes en què participa.
Estats financers de les societats i altres entitats del sector públic de la Generalitat
Les entitats de dret públic, les societats mercantils, els consorcis i les fundacions inclosos a
l’àmbit institucional dels pressupostos del sector públic de la Generalitat presenten les
previsions de balanç de situació i de compte de pèrdues i guanys per al 2012 i l'estimació del
tancament de l'exercici 2011, elaborats d'acord amb l’estructura del Pla General de
Comptabilitat (PGC) vigent des del 2008.
Pressupostos i estats financers de les entitats participades de forma no majoritària
(classificades AP-SEC)
En aquest llibre s’inclou la informació dels estats d’ingressos i despeses i dels estats
financers (les previsions de balanç i compte de pèrdues i guanys per al 2012 i l’estimació del
tancament de l’exercici 2011, exclusivament) de totes aquelles entitats en què participa la
Generalitat de forma no majoritària d’acord amb els criteris de control efectiu en els òrgans
de govern, però que malgrat això han estat classificades dins del sector Administració
pública de la Generalitat, d’acord amb les normes del Sistema Europeu de Comptes
Nacionals i Regionals (SEC).
Annex de personal
Les fitxes de l'annex de personal detallen per cada servei pressupostari i entitat el nombre
de dotacions de personal que tenen pressupostades segons les diferents classificacions: per
tipus de personal (alts càrrecs, altre personal directiu, eventuals, funcionaris, laborals fixos,
laborals temporals i altre personal), per programes pressupostaris i per comarques. Dins de
cadascuna d'aquestes classificacions hi ha el detall dels grups de classificació que resulten
59

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
5. Documentació que acompanya al Projecte de Llei de pressupostos
segons la seva titulació acadèmica (titulats superiors, titulats de grau mitjà, batxiller o similar,
graduat escolar o similar, certificat d'escolaritat i altres). Així mateix, en aquest document,
s’inclouen les taules retributives per al 2012 i uns resums del total de places per seccions,
per agrupacions i per subsectors.
Annex d'inversions reals
Inclou la relació de les actuacions inversores que la Generalitat té previst executar amb
càrrec al pressupost de l'exercici 2012, incloent la descripció de cadascuna d'elles, el
programa al qual pertany, la seva naturalesa econòmica (per article pressupostari) així com
la indicació de l'àmbit territorial en el qual s'ubica la inversió. També inclou informació
d’altres inversions amb sistemes de finançament específics i la seva classificació territorial.
Projecte de llei de mesures fiscals i financeres i de creació de l’impost sobre les
estades en establiments turístics
Conjuntament amb el Projecte de Llei de pressupostos, es presenta també el text del
Projecte de Llei de mesures fiscals i financeres i de creació de l’impost sobre les estades en
establiments turístics, en el qual es recullen aquelles mesures que, tot i tenir connexió amb
els pressupostos, per la seva voluntat de permanència no es convenient incloure a la llei de
pressupostos de caràcter anual, sinó que han de ser regulades mitjançant llei ordinària.
Memòria de subvencions
En aquest document es detallen les subvencions, tant corrents com de capital,
pressupostades per la Generalitat indicant, entre d'altres aspectes, el programa de despesa,
els beneficiaris i si es concedeixen mitjançant convocatòries públiques.
Memòria d'arrendaments i de compres d'immobles
Aquest document recull la previsió d'arrendaments i compres d'immobles a efectuar per part
de la Generalitat durant l'exercici 2012. S'especifica l'adreça, la destinació, la superfície, el
programa pressupostari i l'aplicació econòmica on està inclosa la despesa de l'exercici 2012.
En el cas dels arrendaments, també s’inclou l'import del lloguer i altres despeses per a
l'exercici 2012. I en el cas de les adquisicions, es detalla la data en què es materialitzen,
l'import total d'adquisició i l'import pressupostat per al 2012.
60

Memòria de beneficis fiscals
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
5. Documentació que acompanya al Projecte de llei de pressupostos
Aquest document presenta una estimació de la disminució de recaptació d'ingressos
tributaris de la Generalitat derivada de l'existència d'incentius fiscals, orientats a assolir els
seus objectius de política econòmica i social. També incorpora la classificació dels beneficis
fiscals per polítiques de despesa, que ha de permetre identificar el conjunt del cost de les
polítiques desplegades per la Generalitat i les seves entitats dependents. En l’àmbit
normatiu, en l’elaboració del Pressupost de Beneficis Fiscals per al 2012 s’han tingut en
compte els darrers canvis produïts com a conseqüència de l’entrada en vigor de la Llei
3/2011, del 8 de juny, de modificació de la Llei 19/2010, del 7 de juny, de regulació de
l’impost sobre successions i donacions, la Llei 7/2011 del 27 de juliol, de mesures fiscals i
financeres, la Llei 39/2010, de 22 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a
l’any 2011 i el Reial decret llei 13/2011, de 16 de setembre, pel qual es restableix l’impost
sobre el patrimoni, amb caràcter temporal.
Liquidació dels pressupostos per al 2010
Es presenten les liquidacions dels pressupostos de la Generalitat, del subsector CatSalut,
ICS i ICASS i de les entitats autònomes administratives corresponents, a l'exercici 2010.
Aquest és el darrer pressupost liquidat en la data de presentació al Parlament del Projecte
de Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2012.
Execució a 30/09/2011 dels pressupostos per al 2011
Es presenten els estats d'execució dels pressupostos per al 2011 de la Generalitat, del
subsector CatSalut, ICS i ICASS i de les entitats autònomes administratives, corresponents
a 31 de setembre de 2011.
61

SEGONA PART
-
LES PRINCIPALS XIFRES DELS PRESSUPOSTOS
DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I LES
POLÍTIQUES DE DESPESA
63

6. LES PRIORITATS ESTRATÈGIQUES
65

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
6. Les prioritats estratègiques
L’exercici 2011 es va donar el primer pas en el procés de consolidació fiscal que permetrà a
la Generalitat de Catalunya complir, en aquest any 2012, amb els objectius de dèficit
coherents amb els pactats per l’Estat amb la Unió Europea i assentar així les bases per
garantir la sostenibilitat de les nostres finances públiques, tot generant la confiança que els
mercats exigeixen. Per això, el 2012 cal veure’l com un exercici de continuïtat en relació al
2011, en el sentit que el pressupost corresponent té el mateix objectiu de consolidació
pressupostària a mitjà termini i s’inspira en els mateixos principis: austeritat, prioritat de la
despesa social, credibilitat i corresponsabilitat.
D’acord amb el primer principi, amb aquests pressupostos cal persistir en l’esforç d’austeritat
iniciat el 2011 per tal de no posar en risc la sostenibilitat ni la credibilitat de les nostres
finances públiques. L’important desequilibri amb el que es van tancar els comptes de
l’exercici 2010 va obligar a adoptar en els pressupostos per al 2011 mesures de caràcter
extraordinari per reconduir els comptes de la Generalitat. Tanmateix, el dèficit amb que es
van liquidar finalment els comptes d’aquell 2010 fou de tal magnitud (8.352 milions d’euros)
que l’ajust a aplicar va ser necessari planificar-lo en un horitzó temporal de dos exercicis. És
amb aquesta òptica de continuïtat amb l’esforç de racionalització que han de ser analitzats
els pressupostos per al 2012. En conjunt els pressupostos per al 2011 i el 2012 suposen una
reducció de 2.609 milions d’euros en relació al 2010 de la despesa no financera, que és la
rellevant a efectes de la legislació d’estabilitat pressupostària. Hi ha, però, una diferència
important entre els dos exercicis ja que, si bé el 2011 l’ajust es va aplicar principalment
sobre la despesa (que es va reduir en termes globals 2.438 milions d’euros 8 ), en aquest
exercici 2012 l’esforç es reparteix per la banda de les despeses i dels ingressos. Així, per no
posar en risc el nucli dels serveis essencials del nostre estat del benestar, enguany la
reducció de despeses aplicada és de molt menor magnitud però es veu compensada per
l’adopció de mesures pel costat dels ingressos (nous impostos i increment de tipus d’altres
impostos, participació dels usuaris en el finançament dels serveis públics i venda d’actius)
amb els quals es preveu obtenir més de 1.600 milions d’euros addicionals.
Així mateix, l’esforç de reducció de la despesa d’enguany té en compte aquells sectors en
els quals l’ajust del 2011 va ser més sever i també aquells serveis més sensibles en els
quals ja es va tocar fons, per centrar el focus de l’ajust en altres àmbits de despesa. A
aquests efectes, convé tenir present que, tot i que la reducció de la despesa en relació als
8
La referència és la despesa no financera finançada amb càrrec a recursos generals consignada en els pressupostos per al
2011 en relació a l’equivalent del 2010, sense tenir en compte aquella despesa que està associada a ingressos de caràcter
finalista.
67

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
6. Les prioritats estratègiques
pressupostos per al 2012 és de 170,7 milions d’euros, com que es produeix un increment
important de les previsions de pagaments per interessos del deute i de pagaments per
inversions efectuades amb mètodes de finançament diferit, en realitat els recursos
disponibles per a destinar a les diferents polítiques disminueixen en 1.313,2 milions d’euros.
Així mateix, el compromís de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu d’estabilitat
pressupostària també quedarà recollit, un cop finalitzi el tràmit parlamentari, mitjançant
disposició legal en el Projecte de Llei d’estabilitat pressupostària de Catalunya impulsada pel
Govern amb la qual es vol evitar que les finances públiques catalanes puguin assolir en el
futur nivells elevats de desequilibri.
La prioritat de la despesa social és un altre dels principis orientadors dels pressupostos per
al 2012, perquè és en aquest àmbit que se centra el paper del sector públic en les modernes
societats democràtiques occidentals, com a garant dels serveis bàsics a la ciutadania i
Catalunya té voluntat de situar-se en aquest marc. Aquest rol, però, cal que s’exerceixi amb
la màxima eficiència perquè no sigui un llast per a la societat. Tanmateix, tot i que cal
adoptar mesures per a millorar el nivell d’eficiència amb què es presten aquests serveis, la
despesa social ha de continuar essent la prioritat més rellevant en la despesa pública de la
Generalitat.
Un altre principi bàsic dels pressupostos del 2012 és el de la credibilitat, per refermar-la tant
davant de la ciutadania, com front als creditors. No cal dir que, en el context actual de crisi
de confiança en les finances públiques, aquest principi adquireix una rellevància de primer
ordre ja que a l’Administració pública que no sigui creditora d’una elevada reputació no li
resultarà possible l’accés general als mercats financers en condicions raonables. Per això
resulta tant important plantejar-se objectius i compromisos creïbles i, en conseqüència, el pla
d’ajustament per reconduir els comptes de la Generalitat s’ha dissenyat en un horitzó de dos
anys, tal i com ja s’ha comentat.
Finalment, el principi de corresponsabilitat resulta del tot fonamental per entendre els
pressupostos per al 2012 ja que, com també ja s’ha comentat, l’esforç de la Generalitat ha
d’anar acompanyat del de la resta d’agents (Govern central, ciutadans i treballadors públics)
en aquest compromís conjunt que la societat catalana ha d’assumir per garantir la
sostenibilitat de les finances públiques, tot preservant l’actual model d’estat del benestar.
Aquests quatre grans principis que inspiren els pressupostos de la Generalitat d’enguany
(austeritat, prioritat de la despesa social, credibilitat i corresponsabilitat) i que marquen
l’escenari fiscal de referència, es complementen i completen, d’altra banda, amb una sèrie
de prioritats i objectius de legislatura que es troben concretats en el Pla de Govern aprovat
68

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
6. Les prioritats estratègiques
per al període 2011-2014. Aquesta eina de govern constitueix la carta de navegació que
orientarà l’acció pública en els propers anys i s’estructura en vuit eixos: economia i sectors
productius, ensenyament, salut, polítiques socials i família, seguretat, política territorial i
sostenibilitat ambiental, administració i nació, llengua i cultura.
En connexió amb el primer dels eixos del Pla de Govern, els pressupostos de la Generalitat
de Catalunya per al 2012 realitzen un esforç molt important en l’àmbit de l’economia i els
sectors productius per impulsar el procés de reactivació econòmica que ens permeti
recuperar les taxes d’ocupació i activitat i posar en marxa així el cercle virtuós que genera
creixement en l’economia i que a la vegada repercuteix en la millora dels ingressos de les
administracions públiques que al seu torn permeten mantenir els nivells de benestar assolits
pel nostre país. D’altra banda, és voluntat del Govern avançar en aquesta direcció de forma
concertada amb els agents socials i polítics seguint les línies mestres traçades per l’Acord
estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de
l’economia catalana i les recomanacions de Consell Assessor per a la Reactivació
Econòmica i el Creixement (CAREC).
Amb aquesta orientació es destinen 644,4 milions d’euros a les polítiques de foment a
l’ocupació per tal de combatre les altes taxes d’atur registrades des de l’inici de la crisi
econòmica. Les línies estratègiques d’aquest 2012 van en la direcció d’aprofundir en les
actuacions iniciades el 2011. D’una banda es seguirà impulsant l’ocupabilitat de les
persones treballadores (ocupades i desocupades) amb mesures de formació,
assessorament i intermediació, mitjançant l’ús de recursos propis i a través de la
col·laboració público-privada. Aquest 2012 també es vol promoure un nou marc de relacions
laborals orientat a les persones i a la productivitat, així com seguir duent a terme actuacions
que garanteixin la igualtat d’oportunitats per aquelles persones amb especials dificultats.
Una altra estratègia d’aquests pressupostos per contribuir a la recuperació econòmica és
facilitar la inversió i la recuperació de l’activitat empresarial, amb aquesta finalitat es destinen
2.088,5 milions d’euros a facilitar l’accés al crèdit a petites i mitjanes empreses amb activitat
econòmica a Catalunya, en consonància amb el que ja es va començar a fer el 2011. En
aquesta mateixa línia es manté la prioritat d’impulsar un canvi de model de relació entre les
empreses i l’Administració, d’una banda, racionalitzant i simplificant les càrregues
administratives, de forma que s’opti per l’alternativa menys restrictiva i costosa per a les
empreses i, d’altra banda, implementant la Finestreta única empresarial com a punt de
referència de les persones emprenedores, empresàries i intermediàries en la seva relació
amb l’Administració. En concret, durant el 2012 es preveu eliminar 29 tràmits que afectin
69

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
6. Les prioritats estratègiques
l’activitat empresarial, simplificar-ne 170 i facilitar la realització del 30% dels tràmits que
afecten l’activitat empresarial mitjançant la Finestreta única empresarial .
Les darreres estadístiques indiquen que el bon comportament de les exportacions de
l’economia catalana esdevé un element imprescindible per a compensar la caiguda de la
demanda interna, afectada per un alt nivell d’endeutament, una elevada taxa d’atur i per la
caiguda de la riquesa financera i no financera de l’economia. Per tal d’avançar en la
internacionalització de les empreses catalanes, afavorint l’ampliació dels mercats de
destinació i millores en la competitivitat, els pressupostos del 2012 assignen 43,1 milions
d’euros (31,3 milions d’euros més que en els pressupostos del 2011) a seguir facilitant i
acompanyant a les empreses en totes les etapes del procés d’internacionalització.
Un sector que mostra un comportament favorable és el sector industrial que segueix
mostrant signes d’avenç, si bé de forma més pausada que en l’exercici immediatament
anterior. Per això, els pressupostos del 2012 destinen 113,4 milions d’euros a potenciar la
reactivació de la inversió industrial i la recuperació de l’activitat productiva com una via per a
recuperar el creixement econòmic.
Finalment, en el marc d’aquest primer eix del Pla de Govern, destaca l’esforç que es du a
terme en l’àmbit de la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+i), al qual es
destinen 503,1 milions d’euros, un 10,4% més que en els pressupostos del 2011. En un
marc com l’actual la priorització de l’assignació de recursos pressupostaris a aquest àmbit
és una aposta clara a favor d’un sistema d’R+D+i que generi les condicions favorables per a
la innovació i la transferència de coneixement i tecnologia al sector empresarial i permeti
avançar en la reestructuració del nostra model econòmic per tal d’afavorir un patró de
creixement econòmic durador.
Els eixos segon, tercer i quart del Pla de Govern conformen els tres grans pilars de l’estat
del benestar sostingut amb recursos de la Generalitat: ensenyament, salut i protecció social.
Els pressupostos per al 2012 destinen un volum molt important de recursos (prop de la
meitat del total 9 ) a aquests àmbits de despesa. En concret, pel que fa a la política
9
Aquest percentatge augmenta fins al 56,9% si no es tenen en compte les despeses destinades al pagament dels interessos
del deute, la participació dels ens locals en els ingressos de l’estat i els recursos destinats a fer front a les possibles
contingències que puguin sorgir al llarg de l’exercici pressupostari (consignats al fons de contingència). D’altra banda, des de
l’òptica de la despesa departamental, la suma de la despesa no financera amb càrrec a recursos generals prevista pels tres
departaments responsables de la despesa social (Salut, Ensenyament i Benestar i Família) assoleix el 69,3% del total de la
despesa dels departaments.
70

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
6. Les prioritats estratègiques
d’Educació la dotació pressupostària és de 5.470 milions d’euros amb els quals s’han
d’afrontar els reptes de millorar el rendiment escolar en l’educació bàsica i obligatòria,
estimular la continuïtat dels estudiants en l’etapa d’educació postobligatòria i adequar-se als
requeriments de la societat del coneixement. I és que en un context com l’actual, l’adequat
disseny i gestió de les polítiques educatives esdevé un dels principals instruments que té
l’Administració per construir un model econòmic que generi llocs de treball de major
qualificació i incrementi la productivitat i cohesió social del nostre país. Entre els aspectes a
destacar com a prioritaris per al nou exercici destaquen l’enfortiment de la formació
professional (augmentant l’oferta i les mesures flexibilitzadores d’aquests ensenyaments), el
reforç de l’anglès, l’aposta per la digitalització de les escoles, l’increment de la relació entre
la família i l’escola i l’activació de la cultura de l’esforç. En l’àmbit de l’educació universitària
(amb 915,9 milions d’euros pressupostats) les prioritats per al 2012 segueixen apostant per
adequar l’estructura acadèmica per fer front als reptes de la docència, la recerca i la
transferència de coneixement, revisar l’oferta per millorar-ne la qualitat i visibilitat i impulsar
els serveis comuns de les universitats catalanes per aprofitar les economies d’escala que
permetin racionalitzar la despesa en aquest àmbit.
L’altre gran pilar del nostre model de benestar el conformen les polítiques sanitàries a les
quals s’hi destina 8.821 milions d’euros amb els quals es vol proveir uns serveis sanitaris
públics (en l’àmbit de l’atenció primària, especialitzada i la salut pública) de qualitat, tot
garantint la sostenibilitat financera i el progrés del sistema sanitari públic. En aquest sentit,
cal recordar que ja fa anys que els sistemes nacionals de salut s’enfronten a un conjunt de
tendències socials (envelliment, cronicitat, etc), tecnològiques (noves teràpies, nous
medicaments, etc) i econòmiques (augment de la pressió sobre els recursos públics) que
requereixen d’actuacions estratègiques que permetin garantir la seva eficàcia, qualitat i
sostenibilitat a llarg termini. A Catalunya aquesta estratègia de mitjà i llarg termini que ha de
permetre assentar les bases per a la transformació del sistema sanitari es concreta en el Pla
de Salut 2011-2015 i s’articula entorn tres grans eixos: l’abordatge de les malalties més
comunes, l’atenció integral als pacients crònics i la modernització organitzativa.
El tercer dels pilars del benestar (a més de la salut i l’educació) el constitueixen les
polítiques de protecció social a les quals, juntament amb les de promoció social, es destinen
més de 2.000 milions d’euros en els pressupostos de la Generalitat per al 2012. Aquest és
un dels pocs àmbits de despesa que, en l’actual context de restricció financera, no
disminueix la seva dotació pressupostària en relació a l’any anterior, sinó que s’incrementa
en 15,2M€. I és que en un moment com l’actual els serveis socials i de suport a les famílies
esdevenen més importants que mai per assegurar uns nivells de benestar que permetin
71

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
6. Les prioritats estratègiques
mantenir la dignitat individual. En aquest sentit cal destacar l’important volum de recursos
(1.530,5 milions d’euros) que es destinen a dissenyar, regular i proveir els serveis i
prestacions per a la promoció de l’autonomia personal amb l’objectiu de facilitar que les
persones amb manca d’autonomia puguin conservar les seves facultats físiques i
psíquiques. Aquests recursos permetran mantenir la cobertura pública de places
residencials i places en centres de dia d’atenció a la dependència (més de 57.300 places) i
pagar més de 98.200 prestacions econòmiques als beneficiaris reconeguts en virtut de la
Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les
persones en situació de dependència (LAPAD). Els altres dos àmbits de la protecció social
que en aquests pressupostos per al 2012 han vist incremnetar lleugerament la seva dotació
pressupostària. Es tracta de la lluita contra la pobresa i la inclusió social, que inclou tot un
conjunt de prestacions destinades fonamentalment a afavorir el benestar integral de les
persones més vulnerables, en situació de necessitat i risc social, i, d’altra banda, l’àmbit de
les polítiques d’atenció a la infància i l’adolescència. En conjunt per al 2012 es destinen 7
milions d’euros addicionals a aquests dos àmbits de despesa.
Per altra banda, els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 destinen
1.129,7 milions d’euros a polítiques en l’àmbit de la seguretat i la protecció civil amb els
quals es garanteix que com a societat puguem gaudir d’un nivell més alt de benestar. Aquest
constitueix el cinquè eix del Pla de Govern i inclou actuacions en els àmbits de la seguretat
ciutadana, la gestió i control del trànsit, la reducció de la sinistralitat viària, la prevenció i
extinció d’incendis, els salvaments i la prevenció del risc i l’atenció i gestió de les
emergències.
L’eix número sis del Pla de Govern recull la despesa que té com a finalitat última aconseguir
un model de país sostenible ambientalment i equilibrat territorialment. En aquest sentit
destaquen els 2.365,3 milions d’euros destinats a polítiques de transport per garantir que el
país disposi d’una xarxa viària adequada i segura que permeti l’accessibilitat a tot el territori i
faciliti la millora de la competitivitat i el desenvolupament econòmic. També cal esmentar,
entre les finalitats a què es destinen aquests recursos, les polítiques de foment del transport
públic per assolir un model de mobilitat basat en els mitjans de transport menys
contaminants, reduir la congestió de la xarxa viària i reduir la sinistralitat en els
desplaçaments. L’important increment de recursos assignats en aquests pressupostos a
l’àmbit del transport cal explicar-lo fonamentalment com a conseqüència de què es partia
d’una despesa que el 2011 va ser fortament ajustada (es va reduir 818 milions d’euros en
relació al 2010) i perquè al llarg del 2012 caldrà fer front al pagament d’inversions
executades en exercicis anteriors, en col·laboració amb el sector privat, mitjançant sistemes
72

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
6. Les prioritats estratègiques
específics per finançar infraestructures que, si bé han facilitat en el passat la realització
d’inversions sense incrementar la despesa pressupostada en aquells exercicis, redueixen el
marge disponible dels pressupostos futurs, com és el cas en aquest any 2012. D’altra
banda, malgrat les dificultats de l’actual context econòmic els pressupostos per al 2012
continuen finançant amb 420,6 milions d’euros, actuacions vinculades al cicle de l’aigua i
amb 185,7 milions d’euros actuacions diverses en l’àmbit de les polítiques d’ordenació,
protecció i millora del medi natural; el desenvolupament i manteniment d’infraestructures per
a la gestió i tractament dels residus; i la prevenció, control i sensibilització ambientals.
El setè eix del Pla de Govern inclou un conjunt divers de despeses destinades a construir
una Administració àgil i sostenible al servei del ciutadà i del objectius de desenvolupament
del país. Dins d’aquest eix cal destacar el volum de recursos (845,3 milions d’euros)
destinats a l’àmbit de la justícia amb la finalitat de garantir el funcionament dels jutjats i
tribunals de l’Administració de justícia i del Ministeri Fiscal, per donar servei a tots els
ciutadans en el territori de Catalunya mitjançant un nou model d’oficina judicial que millori
l’eficiència de la resposta judicial i en redueixi els terminis. D’altra banda, amb aquests
recursos també es garanteix el finançament necessari per al sosteniment del model
penitenciari català i per avançar en la seva orientació cap a la rehabilitació i la reinserció
social dels interns que finalitzen la condemna. Per altra banda, en relació al conjunt de
l’Administració de la Generalitat l’objectiu és avançar en la consecució d’una administració
eficaç i àgil que simplifiqui els tràmits i la burocràcia associada a les relacions de la societat
amb aquesta, posant especial èmfasi en facilitar l’activitat econòmica. En aquest sentit els
pressupostos per al 2012 destinen 1.544,7 milions d’euros a garantir el correcte
funcionament de les institucions i l‘Administració general. L’esforç d’ajust i austeritat en
aquest àmbit de despesa ha estat important (150,7 milions d’euros menys que el 2011) i
haurà de ser compensat amb la millora de l’eficiència del funcionament general de
l’Administració. Per això, diverses són les iniciatives que es preveu posar en marxa al llarg
de la legislatura amb les quals es vol potenciar el rol de les tecnologies de la informació i la
comunicació per generalitzar els tràmits electrònics i en línia i impulsar la racionalització de
l’Administració i del conjunt d’entitats que en depenen i conformen el sector públic de la
Generalitat. Finalment, dins d’aquest eix, cal destacar que els pressupostos de la Generalitat
de Catalunya per al 2012 destinen 2.897,5 milions d’euros a garantir el suport financer dels
ens locals.
El darrer dels eixos del Pla de Govern vol posar de manifest el compromís del Govern de la
Generalitat en aquesta legislatura amb la llengua, la cultura i l’autogovern per tal de
permetre el correcte desenvolupament econòmic i social de Catalunya. En aquest sentit,
73

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
6. Les prioritats estratègiques
destaquen els 235,9 milions d’euros destinats el 2012 a polítiques culturals perquè, tot i en
temps de crisi econòmica, la cultura esdevingui un element facilitador de la cohesió social
del país. Els objectius per aquesta legislatura cerquen aconseguir la màxima centralitat de la
cultura en totes les seves dimensions (creativa, comunitària, identitària, productiva i de
convivència) i també contribuir a situar Catalunya i la seva cultura al món. Com a una part
molt important de la cultura d’aquest país, destaquen els 40,5 milions d’euros dedicats a
millorar el coneixement i ús del català entre la ciutadania. Altres actuacions incloses dins
aquest eix del Pla de Govern tenen a veure amb la política de cooperació al
desenvolupament desenvolupada des de la Generalitat i amb la projecció de Catalunya a
l’exterior mitjançant una política pròpia de relacions exteriors que ens posicioni al món
reforçant les relacions amb altres governs, organismes multilaterals i xarxes de cooperació,
en especial en l’àmbit de la Unió Europea.
D’acord amb aquest conjunt de prioritats estratègiques i tenint en compte l’esforç combinat
per la banda de les despeses (que dóna continuïtat al camí d’ajust pressupostari iniciat el
2011) i per la dels ingressos (amb el desenvolupament d’una política activa de venda
d’actius immobiliaris i mitjançant mesures que suposen l’increment de la pressió fiscal, ja
sigui per la via d’increments i recuperació d’impostos o amb augments i creació de noves
taxes), amb els pressupostos per al 2012 es redueix el dèficit públic en més de 5.600 milions
d’euros en un període de dos anys i s’assoleix l’objectiu pactat per l’Estat amb la Unió
Europea de no superar l’1,3% del PIB. Es tracta, doncs, de finalitzar amb la implementació
de la segona fase del pla d’ajust dissenyat amb l’elaboració dels anteriors pressupostos i
que, si l’economia evoluciona d’acord amb el previst, suposaria finalitzar amb la política
d’ajustaments més dura que mai s’ha fet en l’àmbit de les finances de la Generalitat de
Catalunya.
74

7. ELS PRESSUPOSTOS CONSOLIDATS DEL SECTOR
PÚBLIC DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
75

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya estan integrats
pels de totes les entitats incloses dins del seu àmbit institucional. Es consoliden, per tant, els
pressupostos del subsector Generalitat (Òrgans Superiors i altres òrgans, departaments i
Fons no departamentals), del Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut i l’Institut
Català d’Assistència i Serveis Socials, de les entitats autònomes administratives, de les
entitats autònomes comercials i financeres, de les entitats de dret públic, i també els
pressupostos de les societats mercantils, dels consorcis i de les fundacions participats
majoritàriament per la Generalitat en els termes exposats en el punt 3 de la primera part
d’aquesta memòria.
Per tal d’efectuar la consolidació dels pressupostos de totes les entitats, s’han eliminat les
transferències internes i altres fluxos de recursos que es produeixen entre l’Administració de
la Generalitat i les entitats i entre aquestes mateixes.
En aquest apartat s’analitza, en primer lloc, l’evolució dels ingressos i despeses del conjunt
del sector públic de la Generalitat, amb especial atenció, pel que fa als ingressos, als
procedents del model de finançament. S’analitza també el recurs a l’endeutament com a
instrument de finançament dels pressupostos.
Pel que fa a la despesa, s’examina la seva evolució per a cadascuna de les polítiques en
què s’organitza la despesa pública de la Generalitat, així com, en el cas específic de les
despeses de personal, els canvis en les dotacions de personal del conjunt del sector públic
de la Generalitat. Finalment, s’analitza en quina mesura els diversos programes
pressupostaris estan vinculats amb els plans interdeparrtamentals com a l’expressió de la
coordinació en els diversos àmbits de la despesa pública.
Els pressupostos per al 2012 del conjunt del sector públic de la Generalitat assoleixen la
xifra de 37.024,5 milions d'euros, amb una reducció de 2.329,5 milions respecte als
pressupostos del 2011, el que suposa una variació negativa del 5,9%.
7.1. Els ingressos consolidats del sector públic
D’aquest import global de 37.024,5 milions d’euros d’ingressos consolidats previstos del
sector públic de la Generalitat de Catalunya per al 2012, la major part correspon a ingressos
per operacions corrents, amb un total de 26.554,1 milions d’euros, xifra que representa un
77

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
71,7% del total. Des de la perspectiva dels ingressos no financers i financers, els primers
pugen un total de 27.936,6 milions d’euros (75,5% del total d’ingressos) i 9.087,8 milions
d’euros els ingressos d’origen financer (24,5%).
Els ingressos no financers experimenten un increment de 1.753,5 milions d’euros respecte al
pressupost 2011, un 6,7%, derivat principalment dels majors ingressos corrents provinents
del model de finançament autonòmic. D’altra banda, els ingressos financers disminueixen en
4.083,1 milions d’euros, un 31%, a conseqüència de la molt menor necessitat de recurs a
l’endeutament del sector públic de la Generalitat en l’exercici 2012.
Tot i la feblesa de la recuperació de l’economia, es preveu un creixement dels ingressos
impostius del 2,9% respecte als pressupostos 2011, i són la principal font d’ingressos, amb
9.307,1 milions d’euros els impostos indirectes (25,1% del total d’ingressos) i 8.116,3 milions
d’euros els impostos directes (21,9% del total d’ingressos).
Pel que fa a les transferències corrents, amb 5.717,0 milions d’euros (15,4% del total
d’ingressos) assenyalar que han experimentat un increment de 1.285,4 milions d’euros en
valor absolut, i un 29% en termes relatius respecte als pressupostos del 2011.
Cal tenir present que, com a conseqüència de l’anticipació de les eleccions generals a les
Corts Generals, que van tenir lloc el 20 de novembre de 2011, els pressupostos de l’Estat
per al 2012 es prorrogaran, cosa que fa que, a diferència d’altres exercicis, tant el muntant
com la distribució dels imports relatius als ingressos tributaris i a les transferències corrents
exposats anteriorment, pugui tenir variacions al llarg de l’exercici, respecte de les que va
comunicar l’Estat el passat mes de juliol. Així mateix, la liquidació del model de finançament
de l’exercici 2010, per import de 1.090,3 milions d’euros, està computada íntegrament com
una transferència corrent. Cal destacar que l’existència d’aquestes incerteses sobre
l’eventual revisió de les bestretes de l’Estat o sobre el possible alentiment de l’economia
s’han provisionat amb un increment notable de la dotació del Fons de Contingència.
Quant als ingressos per taxes, venda de serveis i altres ingressos ocupen el quart lloc en
pes entre els ingressos corrents, representen el 8,3% dels ingressos totals, amb un import
de 3.056 milions d’euros i experimenten una lleu reducció de l’1,4% en relació a l’exercici
anterior.
Els ingressos d’operacions de capital assoleixen l’import de 1.382,6 milions d’euros, amb un
pes del 3,7%, i una reducció del 3% respecte dels pressupostos del 2011. El comportament
78

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
és molt diferent entre els ingressos per alienació d’inversions reals que augmenten
sensiblement, es doblen amb escreix, sobretot com a conseqüència de la previsió de la
materialització de la venda d’immobles. En canvi, els ingressos per transferències de capital
disminueixen sensiblement (un 65%), sobretot a causa de la davallada d’ingressos per
transferències en aplicació de la Disposició addicional 3a de l’Estatut.
Finalment, pel que fa als ingressos financers, amb un import de 9.087,8 milions d’euros,
representen un 24,5% del total d’ingressos, amb una important davallada, del 31%, que
resulta de la combinació d’un creixement significatiu dels ingressos per variació d’actius
financers, que augmenta en 312,5 milions (un 30,7%), a causa de la venda d’immobilitzat
financer i el superior volum de reintegraments de préstecs, i de la disminució remarcable
dels ingressos per nou endeutament, que disminueix fins a 7.756,1 milions d’euros, amb una
davallada del 36,2%, tant com a conseqüència de les menors necessitats derivades de la
reducció del dèficit, com del propi calendari d’amortitzacions.
Quadre 7.1.1
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
ÀMBIT SECTOR PÚBLIC
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS
Milions €
Capítols Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
1. Impostos directes 8.358,5 8.116,3 -242,2 -2,9
2. Impostos indirectes 8.567,4 9.307,1 739,8 8,6
3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 3.099,0 3.056,0 -43,0 -1,4
4. Transferències corrents 4.431,6 5.717,0 1.285,4 29,0
5. Ingressos patrimonials 301,6 357,6 55,9 18,5
Total ingressos corrents 24.758,1 26.554,1 1.795,9 7,3
6. Alienació d'inversions reals 436,5 1.040,9 604,4 138,5
7. Transferències de capital 988,5 341,7 -646,9 -65,4
Total ingressos de capital 1.425,0 1.382,6 -42,4 -3,0
Total ingressos no financers 26.183,1 27.936,6 1.753,5 6,7
8. Variació d'actius financers 1.019,3 1.331,7 312,5 30,7
9. Variació de passius financers 12.151,6 7.756,1 -4.395,5 -36,2
Total ingressos financers 13.170,9 9.087,8 -4.083,1 -31,0
Total 39.354,0 37.024,5 -2.329,5 -5,9
A la següent taula es detallen els ingressos per capítols econòmics i subsectors, que posen
en evidència la diferent estructura d’ingressos entre subsectors.
A part del subsector de la Generalitat, on els principals ingressos són els tributaris i les
transferències del model de finançament, els ingressos per taxes, venda de béns i serveis i
altres ingressos representen quasi la totalitat del ingressos del subsector entitats autònomes
comercials i financeres (91,1% del total d’ingressos), mentre que en els subsectors
79

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
consorcis i fundacions també tenen un pes força important (65,7% i 54,6% del total
d’ingressos, respectivament).
Les transferències corrents són la principal font d’ingressos del subsector CatSalut, ICS i
ICASS, i del subsector entitats autònomes administratives, amb un 96,3% i 80,7% del total
d’ingressos, respectivament.
En el cas de les entitats de dret públic i de les societats mercantils, els ingressos financers
són la principal font d’ingressos (54,7% i 42,4% del total d’ingressos, respectivament).
80

Quadre 7.1.2
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
ÀMBIT SECTOR PÚBLIC
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS PER SUBSECTORS
Milions €
Capítols
Total
consolidat
Ingressos
consolidables
Total sense
consolidar
Consorcis Fundacions
Societats
mercantils
Entitats de
dret públic
Ent. autònomes
comerc. i fin.
Ent. autònomes
administratives
CatSalut, ICS
i ICASS
Generalitat
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
1. Impostos directes 8.116,3 - - - - - - - 8.116,3 - 8.116,3
2. Impostos indirectes 9.307,1 - - - - - - - 9.307,1 - 9.307,1
3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 518,9 200,8 104,7 21,9 1.589,6 591,0 2.102,3 386,5 5.515,9 2.459,8 3.056,0
4. Transferències corrents 5.203,6 12.499,3 576,8 1,1 691,0 35,2 900,8 281,7 20.189,4 14.472,4 5.717,0
5. Ingressos patrimonials 9,2 0,7 0,3 0,7 257,5 185,6 13,7 13,6 481,2 123,6 357,6
Total ingressos corrents 23.155,2 12.700,8 681,8 23,7 2.538,1 811,8 3.016,8 681,7 43.609,9 17.055,8 26.554,1
6. Alienació d'inversions reals 888,2 - - - 79,9 883,1 45,8 0,0 1.897,0 856,1 1.040,9
7. Transferències de capital 289,5 208,1 27,5 0,0 181,8 5,5 69,3 20,6 802,3 460,7 341,7
Total ingressos de capital 1.177,7 208,1 27,5 0,0 261,7 888,6 115,1 20,6 2.699,3 1.316,8 1.382,6
Total ingressos no financers 24.332,9 12.909,0 709,3 23,7 2.799,8 1.700,3 3.131,9 702,3 46.309,3 18.372,6 27.936,6
8. Variació d'actius financers 421,1 72,0 0,2 0,4 1.317,8 438,0 66,1 1,5 2.317,2 985,4 1.331,7
9. Variació de passius financers 4.973,4 - 5,0 - 2.064,8 814,3 1,8 3,7 7.863,1 107,0 7.756,1
Total ingressos financers 5.394,4 72,0 5,2 0,4 3.382,6 1.252,4 68,0 5,2 10.180,2 1.092,4 9.087,8
Total 29.727,3 12.981,0 714,5 24,1 6.182,4 2.952,7 3.199,9 707,5 56.489,5 19.465,0 37.024,5
81

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
7.1.1. Els ingressos del model de finançament autonòmic
El model de finançament autonòmic vigent és el que es va aprovar mitjançant la Llei
22/2009, de 18 de desembre, que regula el sistema de finançament de les comunitats
autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia, i es modifiquen determinades
normes tributàries. Pel que fa a Catalunya, el nou model es va acceptar per la Comissió
Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat en la sessió de 22 de desembre de
2009, tal com preveu l’article 210 de l’Estatut que determina les funcions de l’esmentada
Comissió Mixta.
L’acord de finançament reforça l’existència d’un model de poder tributari compartit entre el
Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat. D’una banda, s’amplien els percentatges de
cessió del tributs de Catalunya i, de l’altra, s’augmenta la capacitat normativa de la
Generalitat sobre aquests tributs.
Aquest reforçament va comportar un canvi significatiu en l’estructura dels ingressos de la
Generalitat, que es va reflectir en el pressupost inicial per primer cop en els pressupostos
per al 2011, en la mesura que en una proporció molt elevada els ingressos del nou model de
finançament tenen origen tributari, de manera que les transferències estatals passen a tenir
un pes menys important.
Els ingressos vinculats al model de finançament representen la major part dels recursos no
financers de la Generalitat de Catalunya i es poden agrupar en quatre grans blocs, segons
l’origen:
a) La cistella de tributs, que està formada, d’una banda pels tributs cedits totalment per
l’Estat (impost sobre el patrimoni, impost sobre successions i donacions, impost sobre
transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, tributs sobre el joc, impost sobre les
vendes minoristes de determinats hidrocarburs, impost especial sobre determinats mitjans
de transport i impost sobre l’electricitat) i, de l’altra pels tributs cedits parcialment (50% de
l’IRPF, 50% de l’IVA i 58% dels impostos especials en fase de fabricació sobre alcohols,
tabac i hidrocarburs).
Pel que fa als impostos cedits parcialment, per al 2012, es preveu ingressar 15.356,9 milions
d’euros. Tanmateix, cal tenir present que per aquest concepte caldrà efectuar els
reintegraments a l’Estat d’una cinquena part de les liquidacions negatives del model de
82

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
finançament corresponent als exercicis 2008 i 2009 10 . D’altra banda, la previsió de liquidació
corresponent a l’exercici 2010 que incorporarà també la liquidació dels tributs cedits
parcialment d’aquell exercici, en no disposar de la seva desagregació per conceptes, es
presenta íntegrament com a transferència corrent. Entre els impostos cedits parcialment, cal
destacar la previsió de 5.550,2 milions d’euros en la recaptació de l’IVA, xifra que representa
un augment del 20,2% respecte a l’exercici anterior motivat per les previsions de creixement
positiu de l’Estat per la recuperació del consum intern. En canvi, les previsions d’ingressos
corresponents a l’IRPF són d’una reducció del 2,6%, restant la previsió en un import de
7.842,8 milions d’euros. Aquest import inclou, a l’igual que en els pressupostos per al 2011,
el rendiment addicional derivat la creació de dos nous trams en la part autonòmica de l'IRPF
per a les rendes més altes aprovat per la Llei 24/2010, del 22 de juliol, d’aprovació de
l’escala autonòmica de l’impost sobre la renda de les persones físiques.
Per la banda dels tributs cedits totalment per l’Estat, l’import és de 2.728,4 milions d’euros,
un 6,9% superior als pressupostos 2011. Es rebaixen les previsions d’ingressos per l’impost
sobre transmissions patrimonials, l’impost sobre actes jurídics documentats (tot i que entre
les mesures a aplicar per incrementar els ingressos es preveu incrementar-ne el rendiment),
l’impost de successions i els tributs sobre el joc. En sentit contrari, les principals previsions a
l’alça es produeixen en l’impost sobre les vendes detallistes de determinats hidrocarburs i en
l’impost sobre el patrimoni -aquest darrer reestablert recentment per l’Estat-, ambdós com a
conseqüència de les mesures de la segona fase del pla d’ajustament que el Govern aplicarà
a partir del 2012.
Per tant, la cistella de tributs derivada del model de finançament reporta uns ingressos a la
Generalitat per import de 18.085,4 milions d’euros 11 .
b) La transferència de l’Estat en concepte del fons de garantia dels serveis públics
fonamentals. Aquesta subvenció anivelladora té com a objectiu assegurar que cada
comunitat autònoma rebi els mateixos recursos per habitant ajustat per finançar els serveis
essencials de l’estat del benestar (educació, sanitat i serveis socials) fent el mateix esforç
fiscal. En el cas de Catalunya, per als pressupostos del 2012 la transferència pren un valor
10
En conjunt, la liquidació negativa per tributs cedits dels exercicis 2008 i 2009 liquidats per cinquenes parts pugen un total de
522,1 milions d’euros, sobre el total de 633,8 milions d’euros de liquidacions d’aquests exercicis a càrrec dels pressupostos per
al 2012.
11 En realitat si s’hi descompta la part de la liquidació negativa dels exercicis 2008 i 2009 que correspon a tributs cedits, el
conjunt dels tributs cedits en els pressupostos 2012 seria de 17.563,2 milions d’euros.
83

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
negatiu de -1.065,5 milions d’euros, atès que l’indicador de capacitat fiscal és superior a
l’indicador de necessitats.
c) Els fons d’ajustament 12 : el fons de suficiència global, el fons de competitivitat i el fons
de cooperació. Aquests dos últims constitueixen els fons de convergència.
La previsió d’ingressos per al 2012 corresponent a la transferència de l’Estat pel fons de
suficiència global és de 1.765,1 milions d’euros 13 . D’altra banda, a l’igual que en els
pressupostos de l’exercici 2011, no s’ha incorporat cap previsió en concepte d’ingrés del
fons de competitivitat.
d) A més de les transferències dels diversos fons, cal afegir-hi transferències per un
import de 91 milions d’euros corresponents a fons específics sanitaris (17 milions d’euros del
fons de cohesió sanitària, 60 milions d’euros d’ingressos derivats del conveni pel control
d’incapacitats temporals i 14 milions d’euros en concepte de facturació d’accidents i
estrangers).
12
El fons de suficiència global cobreix els recursos derivats del model de finançament autonòmic anterior més els recursos
addicionals que s’integren al nou model. El fons de competitivitat es destina a les comunitats autònomes que tenen un
finançament per càpita inferior a la mitjana o inferior al seu índex de capacitat fiscal, que té els objectius de reduir les
diferències en els recursos per càpita i incentivar l’autonomia i la capacitat fiscal. El fons de cooperació s’adreça a les
comunitats autònomes que tenen un PIB per càpita inferior al 90% de la mitjana o una densitat de població inferior al 50% de la
mitjana i també a les que tenen un creixement de la població inferior al 90% de la mitjana estatal i una baixa densitat de
població.
13
Cal tenir present, de nou, que com a conseqüència del reintegrament d’una cinquena part de la liquidació negativa de
l’exercici 2008, dins de la qual hi ha una part de liquidació del fons de suficiència per import de 57,8 milions d’euros (en el
quadre 7.1.1.1 figuren dins l’import global de 633,8 milions d’euros de liquidacions del model de finançament dels exercicis
2008 i 2009), el conjunt de la liquidació efectiva per aquest fons es preveu de 1.707,3 milions d’euros.
84

Quadre 7.1.1.1
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
ÀMBIT SECTOR PÚBLIC
RECURSOS DEL MODEL DE FINANÇAMENT
Milions €
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
Conceptes Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
Impost s/successions i donacions 288,6 197,6 -91,0 -31,5
Impost sobre patrimoni - 240,4 240,4 -
Impost s/transmissions patrimonials i AJD 1.286,6 1.221,1 -65,5 -5,1
Tributs sobre el joc 308,3 254,0 -54,3 -17,6
Impost s/energia 279,3 311,1 31,9 11,4
Impost s/determinats mitjans de transport 110,0 114,2 4,2 3,8
Impost s/vendes minoristes det. hidrocarburs 280,4 390,0 109,6 39,1
Tributs cedits totalment 2.553,2 2.728,4 175,3 6,9
IRPF (tram autonòmic) 8.055,9 7.842,8 -213,1 -2,6
IVA 4.619,0 5.550,2 931,2 20,2
Impost s/labors del tabac 953,7 857,7 -96,0 -10,1
Impost s/alcohols 122,3 123,2 1,0 0,8
Impost s/hidrocarburs 996,6 983,0 -13,6 -1,4
Tributs cedits parcialment 14.747,4 15.356,9 609,5 4,1
Total ingressos tributs cedits i participats 17.300,6 18.085,4 784,8 4,5
Fons de Suficiència Global (bestreta) 1.840,1 1.765,1 -75,0 -4,1
Fons de Garantia dels Serveis Públics Fonamentals (bestreta) -1.460,0 -1.065,5 394,6 -
Fons específics sanitaris (1) 102,0 91,0 -11,0 -10,8
Liquidació pendent 2010 model de finançament - 1.090,3 1.090,3 -
Total ingressos per transferència 482,0 1.880,9 1.398,9 290,2
Liquidacions negatives 2008-2009. Impostos cedits (2) -80,3 -522,1 -441,8 -
Liquidacions pendents 2008-2009. Transferències (2) -57,8 -111,7 -53,9 -
Total liquidacions pendents negatives -138,1 -633,8 -495,7 -
Total recursos de model de finançament 17.644,4 19.332,5 1.688,0 9,6
(1)
En el 2010 s’inclou els recursos de la policia, la compensació per l’impost de patrimoni, el fons de cohesió sanitària, el conveni
control IT, la facturació d’accidents i estrangers i altres transferències de l’acord de finançament. A partir de 2011 només inclou el
Fons de cohesió sanitària, el conveni pel control IT i la facturació d’accidents i estrangers.
(2)
L'import total de la liquidació 2008 dels recursos del model de finançament és -690 M€ (a retornar 138,1 M€/any de 2011 a
2015) i l'import total de la liquidació 2009 és de -2.478 M€ (a retornar 495,6 M€/any de 2012 a 2016)
D’altra banda, per completar els ingressos provinents del model de finançament s’han de
tenir present els següents ingressos procedents de liquidacions pendents:
- 1.090,3 milions d’euros corresponents a la previsió de liquidació 2010 del model de
finançament autonòmic. Tal com s’ha comentat anteriorment, a conseqüència del
recent procés electoral, la Generalitat no disposa de la informació detallada de
l’esmentada previsió (desglossament dels impostos cedits i dels fons derivats del
model de finançament). Per tant, s’ha imputat els 1.090,3 milions d’euros com a
transferència corrent.
- -633,8 milions d’euros corresponents a la part de les liquidacions negatives del model
de finançament dels exercicis 2008 i 2009, d’acord amb el calendari ofert pel Govern
de l’Estat de pagaments anuals per cinquenes parts. La cinquena part de la liquidació
85

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
negativa de l’exercici 2008 puja 138,1 milions d’euros i la cinquena part de la
liquidació negativa de l’exercici 2009, 495,6 milions d’euros; d’aquests darrers s’inicia
el pagament amb càrrec als pressupostos del 2012 14 .
En resum, els ingressos derivats del nou model de finançament ascendeixen a 19.332,5
milions d’euros, dels quals 18.085,4 corresponen a la previsió d’ingressos tributaris de
l’exercici, que representa el 93,5% dels ingressos del model; 1.880,9 milions d’euros (dels
quals 1.090,3 milions corresponen a la liquidació pendent del model de finançament de
l’exercici 2010) a transferències i els -633,8 milions d’euros restants que corresponen a
liquidacions del model de finançament dels exercicis anteriors. En conjunt, els ingressos del
model de finançament representen un 52,2% del pressupost total d’ingressos del sector
públic de la Generalitat i un 69,2% dels ingressos no financers.
7.1.2. La resta d’ingressos del sector públic
Els recursos del sector públic Generalitat de Catalunya que no procedeixen del model de
finançament es preveuen en 17.692 milions d’euros, xifra que representa un 47,8% del total
del pressupost d’ingressos.
D’aquest import, 10.394,8 milions d’euros, corresponen a la resta d’ingressos de la
Generalitat. Dins d’aquests destaquen la participació dels ens locals en els ingressos
tributaris de l’Estat, que es canalitzen a través dels pressupostos de la Generalitat i, es
preveuen en 2.670,2 milions d’euros.
Entre els altres ingressos, destaca també l’increment dels ingressos per alienació
d’immobles i/o concessió d’actius reals i la novetat de l’impost sobre estades en
establiments d'allotjament turístic i dels ingressos per la taxa per expedició de recepta
farmacèutica o producte sanitari. També hi figuren els ingressos previstos en concepte de
conveni per actuacions en infraestructures d’acord amb la Disposició Addicional 3a de
l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (219 milions d’euros), dels quals se’n preveu una
important davallada, i, pel que fa a la resta d’ingressos no financers, es preveu una reducció
del 8,5%.
14 D’aquest import, 522,1 milions d’euros corresponen a liquidacions en concepte de tributs i l’import restant, 111,7 milions
d’euros corresponen a liquidacions de transferències.
86

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
Finalment, els ingressos financers de la Generalitat disminueixen a prop de la meitat,
principalment per la reducció de l’apel·lació a l’endeutament.
Amb això, els recursos de la Generalitat assoleixen els 29.727,3 milions d’euros, amb una
reducció del 8,9%.
Quadre 7.1.2.1
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
ÀMBIT SECTOR PÚBLIC
RECURSOS DEL SECTOR PÚBLIC
Milions €
Conceptes Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
Generalitat
Recursos del model de finançament 17.644,4 19.332,5 1.688,0 9,6
Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat 2.670,2 2.670,2 - 0,0
Impost sobre estades en establiments d'allotjament turístic - 100,0 100,0 -
Taxa per expedició de recepta farmacèutica o producte sanitari - 100,0 100,0 -
Venda i/o concessió d’actius reals (edificis i altres) 200,0 888,2 688,2 344,1
Conveni per actuacions en infraestructures. DA3a EAC 671,8 219,0 -452,8 -67,4
Resta de recursos no financers 1.118,3 1.023,1 -95,2 -8,5
Ingressos financers de la Generalitat 10.325,3 5.394,4 -4.930,9 -47,8
Subtotal ingressos de la Generalitat 32.630,0 29.727,3 -2.902,7 -8,9
Ingressos de la Generalitat procedents del seu sector públic 35,0 44,0 9,0 25,7
Subtotal ingressos de la Generalitat no procedents del SP Generalitat (1) 32.595,0 29.683,3 -2.911,7 -8,9
Entitats del sector públic de la Generalitat
Cap. 3 - Taxes, ingressos per venda de béns i serveis i altres ingressos 2.633,6 2.537,1 -96,5 -3,7
Cap. 4 - Transferències corrents de fora del SP 576,5 557,4 -19,1 -3,3
Cap. 5 - Ingressos patrimonials 291,8 348,4 56,6 19,4
Cap. 6 - Alienació d'inversions reals fora del SP 236,5 152,8 -83,7 -35,4
Cap. 7 - Transferències de capital de fora del SP 175,0 52,2 -122,9 -70,2
Cap. 8 - Variació d'actius financers 809,2 910,7 101,5 12,5
Cap. 9 - Variació de passius financers 2.036,3 2.782,7 746,4 36,7
Subtotal ingressos entitats del sector públic no procedents d'aquest (2) 6.759,0 7.341,1 582,2 8,6
Total d'ingressos del sector públic (1) + (2) 39.354,0 37.024,5 -2.329,5 -5,9
D’altra banda, la resta d’entitats del sector públic aporten un total de 7.341,1 milions d’euros.
Aquest import representa un 19,8% del total dels ingressos del sector públic de la
Generalitat i s’incrementen un 8,6% en relació als pressupostos del 2011.
D’aquest import, una mica més d’una tercera part, 2.537,1 milions d’euros corresponen a
ingressos per taxes i venda de serveis i altres ingressos que obtenen les entitats del sector
públic. Entre aquests destaquen els procedents del cànon de l’aigua, els de prestacions de
serveis de transports, sanitaris i assistencials. De la resta d’ingressos no financers, els més
rellevants són els ingressos per transferències corrents, amb 557,4 milions d’euros seguit
dels ingressos patrimonials i, en darrer lloc, els ingressos de capital.
Finalment, els ingressos financers de les entitats del sector públic de la Generalitat pugen
3.693,4 milions d’euros. D’aquests 910,7 milions corresponen a la variació de passius
financers, entre els quals la part més important correspon als reintegraments de préstecs i
crèdits de les entitats que desenvolupen activitat financera. Pel que fa al recurs a
l’endeutament de les entitats que integren el sector públic, suposa un import total de 2.782,7
87

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
milions d’euros, amb un augment del 36,7%. Tanmateix, aquest creixement es deu
exclusivament al calendari d’amortitzacions, ja que les amortitzacions pràcticament es
doblen i, en canvi, la variació de l’endeutament net del conjunt de les entitats del sector
públic en realitat disminueix en 141,3 milions d’euros, un 12,8%.
7.2. Les despeses consolidades del sector públic
Les despeses consolidades del sector públic de la Generalitat previstes per al 2012 són de
37.024,5 milions d’euros, el que representa una reducció de 2.329,5 milions d’euros en
relació al pressupostos per al 2011 (-5,9% en termes relatius).
Atenent la classificació econòmica, el major volum de despesa correspon a les despeses
corrents, que amb 28.791,3 milions d’euros representen el 77,8% del total de despeses. La
resta de despeses es distribueixen entre les despeses financeres amb 5.750,8 milions
d’euros (15,5% del total), i les despeses de capital amb 2.482,3 milions d’euros (6,7% del
total).
Quadre 7.2.1
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
ÀMBIT SECTOR PÚBLIC
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES
Milions €
Capítols Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
1. Remuneracions del personal 9.649,7 9.548,7 -100,9 -1,0
2. Despeses corrents de béns i serveis 8.316,4 7.936,1 -380,3 -4,6
3. Despeses financeres 1.869,6 2.443,6 573,9 30,7
4. Transferències corrents 9.221,6 8.612,9 -608,7 -6,6
5. Fons de Contingència 39,0 250,0 211,0 541,0
Total despeses corrents 29.096,3 28.791,3 -305,0 -1,0
6. Inversions reals 2.231,0 1.900,8 -330,2 -14,8
7. Transferències de capital 740,6 581,5 -159,1 -21,5
Total despeses de capital 2.971,6 2.482,3 -489,3 -16,5
Total despeses no financeres 32.067,9 31.273,6 -794,3 -2,5
8. Variació d'actius financers 1.861,6 2.256,9 395,3 21,2
9. Variació de passius financers 5.424,6 3.493,9 -1.930,6 -35,6
Total despeses financeres 7.286,1 5.750,8 -1.535,3 -21,1
Total 39.354,0 37.024,5 -2.329,5 -5,9
Les despeses corrents experimenten una reducció de 305 milions (un 1% en termes
relatius), tot i l’increment de les despeses financeres de 573,9 milions d’euros respecte als
pressupostos per al 2011 (30,7% en termes relatius), derivat dels interessos del deute públic
i dels préstecs contrets pel sector públic de la Generalitat. D’entre les despeses corrents, per
88

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
capítols, la reducció més important es produeix en les transferències corrents que
disminueixen un 6,6%, mentre que les despeses corrents en béns i serveis disminueixen un
4,6% i les de personal, en un 1%.
Segons l’estructura per capítols de les despeses, les principals rúbriques corresponen a les
remuneracions de personal (9.548,7 milions d’euros), les transferències corrents (8.612,9
milions d’euros) i les despeses corrents en béns i serveis (7.936,1 milions d’euros) que, en
conjunt, absorbeixen el 70,5% del total de la despesa
D’altra banda, el conjunt de les despeses de capital disminueixen de forma més notable:
489,3 milions d’euros, un 16,5%. En conjunt representen un 6,7% del total de les despeses
del sector públic. Després del gran creixement de les inversions durant el període 2005-
2010, en els pressupostos per al 2011 es va iniciar un ajustament de les despeses de
capital, que es manté en els actuals pressupostos. Concretament les inversions
disminueixen en 330,2 milions, un 14,8%, i les despeses de capital, en 159,1 milions, un
21,5%. Del conjunt de la reducció de la despesa no financera del sector públic de la
Generalitat, que disminueix en 794,3 milions, una mica més de tres cinquenes parts es
centra en la reducció de les despeses de capital i la resta en les despeses corrents. Val a
dir, que si excloem del còmput de l’ajust la part corresponent als interessos de
l’endeutament, que en el curt termini constitueixen una despesa amb un escàs marge de
maniobra, la situació s’inverteix i l’impacte de l’ajust recau en aquest cas principalment a la
reducció de les despeses corrents (en prop de dos terços) i la participació en l’ajust de les
despeses de capital resulta ara en només un terç del total.
Pel que fa a l’evolució de les despeses financeres, experimenten una important reducció de
1.535,3 milions d’euros respecte dels pressupostos per al 2011, xifra que representa una
disminució del 21,1%. El comportament dels seus components és ben divers, mentre que les
despeses en variació d’actius augmenten en 395,3 milions, un 21,2%, la despesa en variació
de passiu financers disminueix en 1.930,6M€, un 35,6% en termes relatius. Aquesta darrera
variació es produeix com a conseqüència, fonamentalment, del calendari de venciment de
les amortitzacions del deute de la Generalitat.
Al següent quadre 7.2.2 podem observar la classificació econòmica de les despeses per
subsectors. Llevat dels sectors d’entitats de dret públic i de les societats mercantils, en la
resta, les despeses corrents representen la part més important de la despesa.
Concretament, en els casos del subsector CatSalut, ICS i ICASS, del de les entitats
autònomes, del dels consorcis i del de les fundacions, aquest percentatge supera
àmpliament el 90%, assolint el màxim en el primer d’aquests subsectors amb el 97,8%.
89

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
En canvi, en el cas de les entitats de dret públic, les despeses amb un pes més rellevant són
les financeres que representen un 53,6%, seguides de les despeses corrents, amb un
36,2%, i, finalment, les despeses de capital que representen un 10,2%; percentatge que
només supera el subsector de les societats mercantils. En el cas d’aquest darrer subsector,
la seva especialització inversora es posa manifest en el fet que les inversions són la
despesa més important, amb un 38,9%, seguides de les despeses corrents amb un pes del
32% i, finalment, també amb un elevat pes relatiu de les despeses financeres, el 29,1%.
En els subsectors Generalitat i Entitats autònomes administratives, la despesa es concentra
en les transferències corrents (prop del 60%) mentre que en el subsector CatSalut, ICS i
ICASS destaca també el capítol 2, amb un 45,6% de la despesa a causa, sobretot, del
volum dels concerts sanitaris i de la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria. En
aquest subsector, les transferències corrents també tenen un gran pes (37,1%) i inclouen,
entre altres conceptes, les despeses corresponents a les receptes mèdiques i les
corresponents als ajuts de caràcter social prestats per l’ICASS.
90

Quadre 7.2.2
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
ÀMBIT SECTOR PÚBLIC
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES PER SUBSECTORS
Milions €
Total
consolidat
Despeses
consolidables
Total sense
consolidar
Capítols
Consorcis Fundacions
Societats
mercantils
Entitats de
dret públic
Ent.
autònomes
comerc. i fin.
Ent.
autònomes
administrative
CatSalut, ICS
i ICASS
Generalitat
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
1. Remuneracions del personal 5.160,5 1.966,3 123,7 6,5 603,6 269,6 1.074,2 344,4 9.548,7 - 9.548,7
2. Despeses corrents de béns i serveis 1.218,8 5.915,7 129,2 7,9 1.099,8 559,0 1.305,4 296,3 10.532,0 2.595,9 7.936,1
3. Despeses financeres 1.994,3 - 0,0 0,0 293,5 115,5 25,0 15,3 2.443,8 0,2 2.443,6
4. Transferències corrents 16.993,2 4.818,9 423,0 9,1 238,4 0,4 589,0 15,6 23.087,5 14.474,6 8.612,9
5. Fons de Contingència 250,0 - - - - - - - 250,0 - 250,0
Total despeses corrents 25.616,8 12.700,8 675,9 23,5 2.235,3 944,5 2.993,6 671,6 45.862,0 17.070,7 28.791,3
6. Inversions reals 791,5 151,1 23,1 0,6 507,1 1.149,4 110,0 23,6 2.756,4 855,6 1.900,8
7. Transferències de capital 810,7 57,1 10,3 - 125,4 - 48,5 - 1.051,9 470,4 581,5
Total despeses de capital 1.602,2 208,1 33,4 0,6 632,4 1.149,4 158,5 23,6 3.808,3 1.326,0 2.482,3
Total despeses no financeres 27.219,0 12.909,0 709,3 24,1 2.867,8 2.094,0 3.152,1 695,2 49.670,3 18.396,7 31.273,6
8. Variació d'actius financers 833,8 72,0 5,2 0,0 2.288,8 108,3 0,4 - 3.308,6 1.051,7 2.256,9
9. Variació de passius financers 1.674,6 - - - 1.025,9 750,4 47,4 12,3 3.510,6 16,6 3.493,9
Total despeses financeres 2.508,3 72,0 5,2 0,0 3.314,7 858,7 47,8 12,3 6.819,2 1.068,4 5.750,8
Total 29.727,3 12.981,0 714,5 24,1 6.182,4 2.952,7 3.199,9 707,5 56.489,5 19.465,0 37.024,5
91

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
El finançament per mitjà de l’endeutament
L’important impacte que l’actual context econòmic, de marcada recessió en l’exercici 2009 i
de feblesa en les taxes de creixement posteriors, ha tingut en les finances de les
administracions públiques ha donat lloc a l’adopció generalitzada de mesures d’ajustament
fiscal, amb diferents combinacions tant en el costat dels ingressos com de les despeses.
Tanmateix, mentre no s’aconsegueixi arribar a equilibrar les finances públiques, el recurs a
l’endeutament es converteix en una eina imprescindible pels governs per tal de poder
finançar les necessitats indispensables que garanteixin el funcionament dels serveis públics i
mantenir la continuïtat d’aquelles inversions inajornables.
Les necessitats d’endeutament de la Generalitat de Catalunya i de les entitats que integren
el seu sector públic previstes en els pressupostos són la conseqüència de tres factors
diferents:
- El resultat de les operacions no financeres, és a dir, la diferència entre els ingressos
de capítols 1 a 7 i les despeses de capítols 1 a 7. Aquesta magnitud posa de
manifest la capacitat o necessitat d’autofinançament del conjunt del sector públic de
la Generalitat.
- La variació neta d’actius financers, és a dir, la diferència entre el capítol 8 d’ingressos
i el capítol 8 de despeses. Recull els moviments dels actius de caràcter financer.
- Les amortitzacions de deute i préstecs previstes per a l’exercici d’acord amb el
calendari de venciment del deute de la Generalitat i de la resta d’entitats.
En conjunt, els pressupostos per a l’any 2012 preveuen uns ingressos procedents de
l’endeutament de 7.756,1 milions d’euros, xifra que representa un decrement molt important
de la variació en l’endeutament brut respecte dels pressupostos del 2011. La reducció és de
4.395,5 milions d’euros i un 36,2% en termes relatius, aspecte favorable en un moment com
el present de dificultats d’accés als mercats del deute, també per a les administracions
públiques.
92

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
Quadre 7.1.2.2
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
ÀMBIT SECTOR PÚBLIC
FINANÇAMENT DELS PRESSUPOSTOS PER MITJÀ DE L'ENDEUTAMENT
Milions €
Concepte Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
Dèficit no financer 5.884,8 3.337,0 -2.547,8 -43,3
Variació neta d'actius financers 842,3 925,2 82,9 9,8
Amortització deute 5.424,6 3.493,9 -1.930,6 -35,6
Total endeutament brut 12.151,6 7.756,1 -4.395,5 -36,2
Variació neta endeutament 6.727,0 4.262,1 -2.464,9 -36,6
Els ingressos obtinguts de l’endeutament es destinen a finançar els tres tipus de necessitats
esmentats:
- Les despeses no financeres de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic,
tant corresponents a despeses corrents com de capital, en la mesura que no poden
ser cobertes per ingressos de la mateixa naturalesa. És el que es denomina resultat
no financer i que indica la capacitat o la necessitat de finançament. En els
pressupostos 2012 el dèficit no financer del conjunt del sector públic de la Generalitat
és de 3.337,0 milions d’euros, un 43,3% inferior al del 2011.
- La variació d’actius financers que no pot ser autofinançada amb la variació de
passius financers, és a dir, la diferència entre els ingressos i les despeses de capítol
8, que en els actuals pressupostos és de 925,2 milions d’euros, un 9,8% superior als
comptes del 2011.
- Les amortitzacions del deute i préstecs recollides en el capítol 9 de despeses i que
per al 2012 són de 3.493,9 milions d’euros, un 35,6% inferior a l’exercici anterior com
a conseqüència, fonamentalment, del calendari de venciment de les amortitzacions
del deute de la Generalitat i, particularment del fet que els pressupostos per al 2011
incloïen la cancel·lació de l’emissió de bons subscrits al novembre de 2010 adreçada
a inversors detallistes, mentre que en els pressupostos per al 2012 no han estat
pressupostades les amortitzacions del tram a curt termini de les dues emissions de
bons subscrites durant el 2011, atès que el termini de cancel·lació és inferior a un
any.
D’aquesta manera, la variació neta de l’endeutament del conjunt del sector públic de la
Generalitat per al 2012 es situa en 4.262,1 milions d’euros, un 36,6% inferior a la del 2011.
93

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
7.3. Les polítiques de despesa
Les polítiques de despesa són un element clau per a l’assignació dels recursos públics, tant
en el procés d’elaboració dels pressupostos com en el de planificació estratègica. Així
mateix, l’anàlisi del pressupost del sector públic de la Generalitat de Catalunya per polítiques
de despesa ofereix una visió dels objectius i prioritats que orienten els pressupostos, com
també de les actuacions previstes per assolir aquests objectius, en el marc dels diferents
programes pressupostaris.
Quadre 7.3.1
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
ÀMBIT SECTOR PÚBLIC
CLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUES
Milions €
Codi Àrees i polítiques de despesa (capítols 1 a 8) Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
11 Alta direcció de la Generalitat i el seu Govern 133,2 117,4 -15,8 -11,9
12 Administració i serveis generals 1.537,8 1.415,0 -122,8 -8,0
13 Relacions institucionals i processos electorals 24,3 12,1 -12,2 -50,3
1 Funcionament de les institucions i administració general 1.695,3 1.544,5 -150,9 -8,9
21 Justícia 865,9 845,3 -20,6 -2,4
22 Seguretat i protecció civil 1.179,5 1.129,7 -49,8 -4,2
23 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 35,0 26,9 -8,1 -23,1
2 Serveis públics generals 2.080,4 2.001,9 -78,5 -3,8
31 Protecció social 1.981,3 1.995,9 14,6 0,7
32 Promoció social 77,6 78,1 0,5 0,7
33 Foment de l'ocupació 658,3 644,4 -13,9 -2,1
3 Protecció i promoció social 2.717,2 2.718,4 1,2 0,0
41 Salut (1) 9.509,4 8.821,0 -688,4 -7,2
42 Educació 5.836,1 5.470,0 -366,1 -6,3
43 Habitatge i actuacions urbanes 441,7 310,1 -131,6 -29,8
44 Cultura 238,2 235,9 -2,4 -1,0
45 Llengua catalana 41,3 40,5 -0,9 -2,1
46 Consum 9,9 9,8 -0,1 -1,0
47 Esports 131,3 124,9 -6,4 -4,9
4 Producció de béns públics de caràcter social 16.208,0 15.012,1 -1.195,9 -7,4
51 Cicle de l'aigua 539,7 420,6 -119,1 -22,1
52 Transport 2.224,0 2.365,3 141,3 6,4
53 Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions 685,8 689,2 3,4 0,5
54 Ordenació del territori i urbanisme 91,1 81,4 -9,8 -10,7
55 Actuacions ambientals 208,6 185,7 -22,9 -11,0
56 Infraestructures agràries i rurals 220,0 240,3 20,3 9,2
57 Recerca, desenvolupament i innovació 455,8 503,1 47,3 10,4
58 Altres actuacions de caràcter econòmic 47,2 46,0 -1,3 -2,7
5 Producció de béns públics de caràcter econòmic 4.472,2 4.531,5 59,3 1,3
61 Agricultura, ramaderia i pesca 153,4 155,9 2,5 1,7
62 Indústria 152,7 113,4 -39,3 -25,7
63 Energia i mines 58,2 21,9 -36,3 -62,4
64 Comerç 109,6 58,4 -51,2 -46,7
65 Turisme 65,9 53,6 -12,3 -18,7
66 Desenvolupament empresarial 63,7 80,6 16,9 26,6
67 Crèdit oficial i sector financer 1.717,6 2.089,2 371,6 21,6
68 Promoció i defensa de la competència 1,8 1,6 -0,2 -10,0
6 Foment i regulació de sectors productius 2.322,7 2.574,5 251,8 10,8
71 Suport financer als ens locals 2.911,9 2.897,7 -14,2 -0,5
7 Suport financer als ens locals 2.911,9 2.897,7 -14,2 -0,5
81 Fons de contingència 39,0 250,0 211,0 541,0
8 Fons de contingència 39,0 250,0 211,0 541,0
91 Deute públic (2) 1.482,6 1.999,9 517,2 34,9
9 Deute públic 1.482,6 1.999,9 517,2 34,9
Total capítols 1 a 8 33.929,4 33.530,5 -398,9 -1,2
Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) 5.424,6 3.493,9 -1.930,6 -35,6
Total capítols 1 a 9 39.354,0 37.024,5 -2.329,5 -5,9
(1) La variació en termes homogenis de consolidació amb el 2011 de la política de Salut seria de -4,7% i la de l'ârea 4 - Producció de béns públics de ca
(2) L'amortització del deute de la Generalitat està inclosa en el capítol 9
94

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
Els pressupostos del sector públic de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2012 es
divideixen en 35 polítiques de despesa que es poden agrupar en 9 grans àrees de despesa.
Aquests pressupostos per al 2012 suposen un esforç de continuïtat en relació als anteriors i
representen mantenir l’objectiu general d’austeritat i restricció de la despesa, per donar
compliment als compromisos del Pacte d’estabilitat i creixement de la Unió Europea. Per
aquest motiu es continua amb l’exercici de profunda i estricta revisió de la despesa pública
iniciat el 2011, raó per la qual moltes de les polítiques de despesa presenten disminucions
significatives. Tanmateix, en aquest procés d’ajust s’ha tingut en compte aquells àmbits en
els quals l’esforç de contenció realitzat el 2011 va ser més server o també aquells en els
quals ja es va tocar fons l’any passat per desviar el focus de l’ajust d’enguany cap a altres
sectors.
L’àrea de Funcionament de les institucions i administració general agrupa les polítiques
dedicades a dissenyar i desenvolupar l’alta direcció de la Generalitat i el seu Govern, així
com a gestionar els serveis generals en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat
(despeses generals de funcionament, despeses de formació del personal, etc) i també a
fomentar els valors i les pràctiques de participació ciutadana, així com a la gestió dels
processos electorals. Els recursos pressupostats en aquesta àrea de despesa per al 2012
assoleixen la xifra de 1.544,5 milions d’euros i experimenten una reducció del 8,9% respecte
l’any 2011, la qual cosa palesa l’esforç de millora de l’eficiència que es vol fer des de
l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
L’àrea de Serveis públics generals agrupa les polítiques en l’àmbit de la justícia, de la
seguretat (ciutadana i viària), de la protecció civil i de les relacions exteriors i la cooperació
al desenvolupament i assoleix la xifra de 2.001,9 milions d’euros, la qual cosa representa
una reducció del 3,8% en relació a l’exercici anterior.
Les àrees de Protecció i promoció social i de Producció de béns públics de caràcter social
recullen la despesa social de la Generalitat de Catalunya, que concentra més de la meitat
dels recursos pressupostats per al 2012. A la primera d’aquestes àrees s’hi recullen les
polítiques de protecció i promoció social i de foment de l’ocupació, amb un total de 2.718,4
milions d’euros, pràcticament sense variació en relació al 2011. Pel que fa l’àrea de
Producció de béns públics de caràcter social, amb 15.012,1 milions d’euros pressupostats,
destaquen per la seva importància quantitativa les polítiques en l’àmbit de la salut, amb
8.821 milions d’euros, i de l’educació, amb 5.470 milions d’euros.
95

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
L’àrea de Producció de béns públics de caràcter econòmic inclou aquelles polítiques
relatives a les actuacions portades a terme, des del sector públic de la Generalitat, en els
sectors productius de l’economia. Els recursos assignats per al 2012 són de 4.531,5 milions
d’euros, un 1,3% més que en el 2011.
L’àrea de Foment i regulació de sectors productius, amb 2.574,5 milions d’euros, inclou les
polítiques de foment orientades a diversos sectors de l’economia entre els quals destaquen,
pel volum de recursos assignats, els destinats al finançament creditici (2.089,2 milions
d’euros), el sector de l’agricultura, la ramaderia i la pesca (155,9 milions d’euros) i el sector
industrial (113,4 milions d’euros). D’altra banda, pel que fa la variació de recursos
experimentada en relació a l’any anterior, cal destacar que aquesta àrea de despesa
incrementa la seva dotació pressupostària en relació al 2011, amb una taxa de variació del
10,8%, que s’explica fonamentalment pels 371,6 milions d’euros addicionals destinats al
programa de crèdit oficial.
L’àrea de Suport financer als ens locals recull els 2.897,5 milions d’euros que en el
pressupost per al 2012 està previst destinar als ens locals.
Finalment, els recursos assignats a les àrees Fons de Contingència i Deute públic són 250
milions d’euros i 1.999,9 milions d’euros, respectivament. En ambdós casos cal fer les
següents observacions. En el cas del fons de contingència cal tenir en compte que al 2012
la dotació pren com a referència l’exercici pressupostari sencer, mentre que en els
pressupostos per al 2011 només es va haver de dotar aquest fons per aprovisionar les
eventuals contingències de mig exercici pressupostari, com a conseqüència de la pròrroga
pressupostària derivada de la dissolució del Parlament i la celebració d’eleccions el 28 de
novembre de 2010. D’altra banda, pel que fa a l’àrea de Deute públic, cal tenir en compte
que la xifra no inclou les despeses d’amortització del deute, incloses en el capítol 9 del
pressupost. Si es considera també aquest capítol, el conjunt de despesa d’aquesta política
ascendeix en 3.493,9 milions d’euros.
Al quadre següent es presenta la informació sobre els recursos econòmics assignats a les
diferents polítiques de despesa en què es classifica el pressupost de despeses del sector
públic de la Generalitat de Catalunya per subsectors, és a dir, atenent a la naturalesa
jurídica de les entitats que gestionen els recursos.
96

Quadre 7.3.2
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
ÀMBIT SECTOR PÚBLIC
CLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUES I SUBSECTORS
Milions €
Codi Àrees i polítiques de despesa (capítols 1 a 8)
Total
consolidat
Despeses
consolidables
Total sense
consolidar
Consorcis Fundacions
Societats
mercantils
Entitats de
dret públic
Ent.
autònomes
comerc. i fin.
Ent. autònomes
administratives
CatSalut, ICS
i ICASS
Generalitat
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
11 Alta direcció de la Generalitat i el seu Govern 112,0 - - 7,4 9,1 - - - 128,5 11,1 117,4
12 Administració i serveis generals 1.267,5 130,7 8,9 15,0 56,2 111,4 8,8 - 1.598,5 183,6 1.415,0
13 Relacions institucionals i processos electorals 12,0 - - - 3,3 - 0,4 - 15,7 3,7 12,1
1 Funcionament de les institucions i administració general 1.391,5 130,7 8,9 22,4 68,7 111,4 9,2 - 1.742,8 198,3 1.544,5
21 Justícia 817,3 - 4,4 - 38,4 6,0 - - 866,0 20,7 845,3
22 Seguretat i protecció civil 1.085,6 - 105,3 - 9,1 7,0 - - 1.206,9 77,2 1.129,7
23 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 27,0 - - - 15,3 - 1,5 - 43,7 16,8 26,9
2 Serveis públics generals 1.929,8 - 109,7 - 62,7 13,0 1,5 - 2.116,7 114,7 2.001,9
31 Protecció social 1.883,2 1.733,4 16,0 - - 8,1 49,3 - 3.690,0 1.694,1 1.995,9
32 Promoció social 63,2 - 9,7 - 20,4 2,4 - - 95,7 17,7 78,1
33 Foment de l'ocupació 647,5 - 445,0 - - 12,3 39,7 - 1.144,6 500,1 644,4
3 Protecció i promoció social 2.594,0 1.733,4 470,7 - 20,4 22,8 89,0 - 4.930,3 2.211,9 2.718,4
41 Salut 8.628,7 11.116,9 8,5 - 531,9 367,5 1.598,2 306,5 22.558,1 13.737,1 8.821,0
42 Educació 5.326,4 - - - 6,8 192,2 172,4 107,8 5.805,7 335,6 5.470,0
43 Habitatge i actuacions urbanes 179,0 - - - 297,5 - 13,8 - 490,3 180,2 310,1
44 Cultura 216,3 - 19,3 - 76,0 11,9 18,6 1,1 343,2 107,3 235,9
45 Llengua catalana 28,3 - - - - - 34,3 - 62,6 22,2 40,5
46 Consum 10,3 - 10,3 - - - - - 20,5 10,7 9,8
47 Esports 76,8 - 67,4 - 15,4 40,3 0,7 - 200,6 75,7 124,9
4 Producció de béns públics de caràcter social 14.465,8 11.116,9 105,5 - 927,6 611,9 1.838,0 415,4 29.481,0 14.468,9 15.012,1
51 Cicle de l'aigua 23,6 - - - 421,0 - - - 444,5 23,9 420,6
52 Transport 1.116,3 - - - 563,3 672,8 1.128,9 - 3.481,4 1.116,0 2.365,3
53 Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions 311,8 - - 1,7 555,0 388,5 11,8 9,2 1.278,0 588,8 689,2
54 Ordenació del territori i urbanisme 16,1 - 2,1 - 64,7 0,0 1,0 - 84,0 2,6 81,4
55 Actuacions ambientals 137,1 - 3,0 - 106,2 14,7 - - 260,9 75,2 185,7
56 Infraestructures agràries i rurals 152,4 - - - - 233,5 - - 385,9 145,6 240,3
57 Recerca, desenvolupament i innovació 255,4 - 0,2 - 125,2 0,1 58,4 270,1 709,3 206,2 503,1
58 Altres actuacions de caràcter econòmic 38,2 - 9,4 - 33,7 2,2 - - 83,6 37,6 46,0
5 Producció de béns públics de caràcter econòmic 2.050,8 - 14,6 1,7 1.869,1 1.311,8 1.200,1 279,4 6.727,5 2.196,0 4.531,5
61 Agricultura, ramaderia i pesca 150,9 - 3,6 - 2,5 4,7 - 0,4 162,2 6,3 155,9
62 Indústria 113,0 - - - 58,0 36,1 - - 207,0 93,6 113,4
63 Energia i mines 21,0 - - - 12,5 1,3 - - 34,9 13,0 21,9
64 Comerç 14,0 - - - - 44,5 13,5 - 72,0 13,6 58,4
65 Turisme 29,5 - - - 38,0 - 1,2 - 68,7 15,2 53,6
66 Desenvolupament empresarial 85,4 - - - 43,1 - - - 128,5 47,9 80,6
67 Crèdit oficial i sector financer 58,0 - - - 2.053,9 44,8 - - 2.156,7 67,5 2.089,2
68 Promoció i defensa de la competència 1,6 - 1,6 - - - - - 3,2 1,6 1,6
6 Foment i regulació de sectors productius 473,3 - 5,2 - 2.208,0 131,4 14,8 0,4 2.833,1 258,6 2.574,5
71 Suport financer als ens locals 2.897,7 - - - - - - - 2.897,7 - 2.897,7
7 Suport financer als ens locals 2.897,7 - - - - - - - 2.897,7 - 2.897,7
81 Fons de contingència 250,0 - - - - - - - 250,0 - 250,0
8 Fons de contingència 250,0 - - - - - - - 250,0 - 250,0
91 Deute públic * 1.999,9 - - - - - - - 1.999,9 - 1.999,9
9 Deute públic 1.999,9 - - - - - - - 1.999,9 - 1.999,9
Total capítols 1 a 8 28.052,8 12.981,0 714,5 24,1 5.156,6 2.202,3 3.152,5 695,2 52.978,9 19.448,4 33.530,5
Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) 1.674,6 - - - 1.025,9 750,4 47,4 12,3 3.510,6 16,6 3.493,9
Total capítols 1 a 9 29.727,3 12.981,0 714,5 24,1 6.182,4 2.952,7 3.199,9 707,5 56.489,5 19.465,0 37.024,5
* L'amortització del deute de la Generalitat està inclosa en el capítol 9
97

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
El subsector Generalitat, integrat pels diferents departaments del Govern, pels Òrgans
superiors i altres òrgans, així com pels fons de caràcter transversal o fons no
departamentals, destina la major part dels seus recursos a l’àrea de Producció de béns
públics de caràcter social (una part important dels quals són transferències a altres
subsectors per al finançament dels serveis que els ens d’aquests subsectors presten), així
com a l’àrea de Suport financer als ens locals.
D’altra banda, el subsector Servei Català de la Salut, Institut Català de la Salut i Institut
Català d’Assistència i Serveis Socials concentra la majoria dels seus recursos en l’àrea de
Producció de béns públics de caràcter social, en concret en la política de Salut i, en menor
mesura, en la política de Protecció social.
Pel que fa als subsectors Entitats autònomes administratives i Entitats autònomes
comercials i financeres, destaquen les polítiques de Foment de l’ocupació i de Seguretat i
protecció civil, en el primer, i la política d’Administració i serveis generals en el segon.
Quant al subsector Entitats de dret públic, els recursos es destinen principalment a l’àrea de
Foment i regulació de sectors productius, destacant la política de Crèdit oficial i sector
financer i l’àrea de Producció de béns públics de caràcter econòmic, en concret les
polítiques de Transport i de Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions.
Pel que fa al subsector Societats mercantils destaquen les polítiques de Transport, Societat
de la informació i el coneixement i telecomunicacions, Salut, Infraestructures agràries i rurals
i Educació.
Finalment, pel que fa als subsectors Consorcis i Fundacions destaquen les polítiques de
Salut i de Transport, en el cas dels consorcis, i les de Salut, Recerca desenvolupament i
innovació i Educació en el cas de les fundacions.
Més endavant, a l’apartat 8.1.9 s’analitza de forma més detallada i per al conjunt de la
despesa (capítols 1 a 9) el pes que correspon a cadascun dels subsectors en la
responsabilitat com a executor final de les diverses polítiques un cop descomptades les
transferències i altra operativa entre subsectors.
A continuació es presenta una anàlisi més detallada dels pressupostos per polítiques de
despesa, amb la qual s’ofereix una visió dels objectius i prioritats que els orienten.
98

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
Àrea de despesa 1 Funcionament de les institucions i Administració
general
Quadre 7.3.3
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
ÀMBIT SECTOR PÚBLIC
ÀREA DE DESPESA 1 FUNCIONAMENT DE LES INSTITUCIONS I ADMINISTRACIÓ GENERAL
Milions €
Codi Polítiques i programes de despesa Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
111 Òrgans superiors de la Generalitat i control extern 105,0 93,6 -11,3 -10,8
112 Impuls i coordinació de l'acció de govern 14,4 12,6 -1,8 -12,6
113 Atenció ciutadana i difusió dels serveis de la Generalitat 13,3 10,8 -2,6 -19,3
114 Impuls de l'autogovern i del desplegament estatutari 0,5 0,4 -0,1 -13,4
11 Alta direcció de la Generalitat i el seu Govern 133,2 117,4 -15,8 -11,9
121 Direcció i administració generals 1.352,8 1.242,0 -110,8 -8,2
122 Formació del personal d'administració i serveis 9,9 8,8 -1,1 -11,3
124 Regulació, control i gestió del joc 16,5 6,1 -10,4 -63,2
125 Administració de les finances de la Generalitat 45,6 47,5 1,9 4,2
126 Gestió d'equipaments i inversions públiques 113,0 110,6 -2,4 -2,1
12 Administració i serveis generals 1.537,8 1.415,0 -122,8 -8,0
131 Relacions institucionals i qualitat democràtica 14,5 12,0 -2,6 -17,5
132 Organització, gestió i seguiment de processos electorals 9,8 0,1 -9,7 -99
13 Relacions institucionals i processos electorals 24,3 12,1 -12,2 -50,3
Total capítols 1 a 8 1.695,3 1.544,5 -150,9 -8,9
Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) 38,5 674,9 636,4 1.652,0
Total capítols 1 a 9 1.733,9 2.219,4 485,5 28,0
Alta direcció de la Generalitat i el seu Govern (11)
Fins al 2011, aquesta política estava integrada per un únic programa: Òrgans superiors de la
Generalitat, però els pressupostos per al 2012 amb l’objecte segregar algunes funcions
vinculades a la direcció del govern integrades fins ara al programa 121, s’inclouen 3 nous
programes: Impuls i coordinació de l'acció de govern, Atenció ciutadana i difusió dels serveis
de la Generalitat i Impuls de l'autogovern i del desplegament estatutari. La dotació
pressupostària d’aquesta política per al 2012 és de 117,4 milions d’euros el qual representa
una reducció del 11,9% respecte al 2011. Aquesta contracció de la despesa s’explica
fonamentalment per les mesures d’austeritat i contenció iniciades ja l’exercici anterior per tal
de reconduir els comptes de la Generalitat i reduir el dèficit públic, d’acord amb l’escenari de
consolidació fiscal acordat amb la Unió Europea.
Dins d’aquesta política de despesa s’inclou el programa Òrgans superiors de la Generalitat i
control extern, amb un pressupost per al 2012 de 93,6 milions d’euros.
El Parlament de Catalunya és la representació del poble, exerceix la potestat legislativa,
impulsa i controla l'acció política i de govern, i exerceix altres competències atribuïdes per
l’ordenament jurídic i en especial per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
99

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
El Síndic de Greuges té com a missió protegir i defensar els drets fonamentals i les llibertats
públiques de les persones, tant a petició com per iniciativa pròpia, i fa recomanacions a les
administracions, als organismes públics o privats vinculats i a les empreses privades que
gestionen serveis públics.
El Consell de Garanties Estatutàries s’ocupa de vetllar per l’observança i el compliment de la
Constitució i de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, mitjançat l’emissió de dictàmens de
caràcter tècnico-jurídic, a instància de les institucions legitimades a sol·licitar-los.
La Sindicatura de Comptes és l’òrgan encarregat de fiscalitzar la gestió econòmica,
financera i comptable del sector públic de Catalunya; una fiscalització que pot ser de
regularitat, o de control d’economia, eficiència i eficàcia. Aquest òrgan també exerceix
funcions consultives i, de manera delegada, d’enjudiciament comptable.
L’Oficina Antifrau de Catalunya té com a finalitat prevenir i investigar possibles casos
concrets d’ús o destinació il·legals de fons públics o qualsevol altre aprofitament irregular
derivat de conductes que comportin conflicte d’interessos o l’ús en benefici privat
d’informacions derivades de les funcions pròpies del personal al servei del sector públic, així
com assessorar i fer recomanacions per a adoptar mesures contra la corrupció, les
pràctiques fraudulentes i les conductes que atemptin contra la integritat i la transparència en
l’exercici de les funcions públiques.
La Comissió Jurídica Assessora vetlla per la legalitat de l’actuació de les diverses
administracions públiques catalanes, mitjançant dictàmens de sol·licitud preceptiva o no
preceptiva, en funció de la matèria, o bé mitjançant propostes i suggeriments adreçades al
govern en relació a l’ordenament jurídic català.
El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya exerceix funcions de consulta i
assessorament al govern en matèries socioeconòmiqes, laborals i ocupacionals, mitjançant
la recollida de propostes i l’anàlisi de l’adequació de les polítiques, contribuint d’aquesta
manera, al foment de la plena ocupació i al desenvolupament econòmic i social.
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (que actualment es troba adscrit -
pressupostàriament - al Departament de la Presidència) és l’òrgan de regulació en l’àmbit de
la comunicació audiovisual de Catalunya i té com a finalitat vetllar pel compliment de
la normativa aplicable als prestadors de serveis de comunicació audiovisual, tant públics
com privats.
100

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (que actualment es troba adscrit -
pressupostàriament - al Departament de Governació i Relacions Institucionals) té
competències en l’àmbit de la tutela dels drets sobre dades de caràcter personal que porta a
terme realitzant l’assessorament, inspecció i control de l’acompliment de la legalitat vigent
sobre la matèria, i fomentant la divulgació del dret fonamental a la protecció de dades.
També forma part d’aquesta política el programa Impuls i coordinació de l’acció de Govern
amb l’objectiu d’impulsar i coordinar així com de fer visible l’acció del Govern i d’apropar
l’administració als ciutadans per fer-la més transparent i eficaç. Les actuacions de proximitat
entre administració i ciutadà es plasmen en els projectes de simplificació de les normes, en
l’aplicació i l’ús de les noves tecnologies en les tramitacions administratives o en la
descentralització d’alguns serveis, entre d’altres. La seva dotació per al 2012 és de 12,6
milions d’euros.
Els serveis referits a la simplificació dels tràmits dels ciutadans amb l’Administració, la
tramitació telemàtica i l’accessibilitat als portals d’informació de l’Administració per totes les
vies de comunicació, tant les tradicionals (presencial i telefònica), com les que ens aporten
les noves tecnologies (web/portals mòbils/xarxes socials/sms), formen part del programa
d’Atenció ciutadana i difusió dels serveis de la Generalitat dotat al 2012 amb 10,8 milions
d’euros.
Finalment, en aquesta política de despesa s’inclouen també els recursos del programa
Impuls de l'autogovern i del desplegament estatutari, on s'hi assignen els recursos destinats
a l'impuls, l'assessorament i la negociació en els àmbits relacionats amb la posició
institucional de la Generalitat, les seves competències, el seu finançament, i les seves
relacions amb altres institucions, amb la finalitat de fer possible el desplegament estatutari i
la millora de l'autogovern. Igualment, el programa conté les despeses destinades a la
recerca, la difusió, la formació i la promoció del debat acadèmic i científic en relació a
l'evolució del sistema autonòmic i als models d'organització territorial per tal de donar a
conèixer la realitat política i nacional de Catalunya. La dotació pressupostària per al 2012 és
de 0,4 milions d’euros.
Administració i serveis generals (12)
Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 preveuen una despesa per a la
política Administració i serveis generals de 1.415 milions d’euros, xifra que representa una
reducció del 8% en relació a l’exercici 2011. Aquesta contracció de la despesa s’explica
101

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
fonamentalment per les mesures d’austeritat i contenció iniciades ja l’exercici anterior per tal
de reconduir els comptes de la Generalitat i reduir el dèficit públic, d’acord amb l’escenari de
consolidació fiscal acordat amb la Unió Europea.
La major part de la reducció de la despesa d’aquesta política es concentra en el programa
Direcció i administració generals que disminueix la seva dotació pressupostària en 110,8
milions d’euros. Aquest programa recull la despesa dels serveis interns de tipus
administratiu i organitzatiu que per raons d’economies de gestió i organitzatives són prestats
de forma centralitzada i amb caràcter transversal en el si dels diferents departaments o
entitats (en total per al 2012 es pressuposten 1.242 milions d’euros). En aquest programa es
consignen, amb caràcter general, les despeses de personal que no són directament
imputables a programes finalistes específics. L’objectiu d’austeritat que presideix els
pressupostos de la Generalitat des de l’exercici anterior, i que es manté per al 2012, té un
reflex clar en aquest programa i més concretament en les despeses de personal que es
veuen sotmeses a una sèrie de mesures d’ajust com són: la no percepció del complement
de productivitat, ni dels ajuts pel concepte de Fons d’acció social, ni dels ajuts al menjar, la
suspensió de l’execució de les ofertes d’ocupació pública i de les aportacions al pla de
pensions. Aquesta davallada de la despesa haurà de ser compensada amb la millora de
l’eficiència del funcionament general de l’Administració i en aquest sentit diverses són les
iniciatives que es preveu posar en marxa al llarg de la legislatura amb les quals es vol
potenciar el rol de les tecnologies de la informació i la comunicació per generalitzar els
tràmits electrònics i en línia i impulsar la racionalització de l’Administració i del conjunt
d’entitats que en depenen i conformen el sector públic de la Generalitat.
Un element fonamental per millorar l’eficiència i el funcionament general de l’Administració
és disposar d’un capital humà adequat i ben format, en aquest sentit cal destacar els 8,8
milions d’euros que els pressupostos per al 2012 destinen al programa Formació del
personal d’administració i serveis, gestionat íntegrament per l’Escola d’Administració Pública
de Catalunya que és l’instrument del què disposa la Generalitat per impulsar la
professionalització i modernització de la funció pública en general i dels directius públics en
particular.
Dins d’aquesta política de despesa s’inclouen dos programes de caire transversal, en el
sentit que s’hi assignen recursos que en última instància afecten el conjunt del pressupost
de la Generalitat, que són el programa Administració de les finances de la Generalitat i el de
Gestió d’equipaments i inversions públiques, ambdós de nova creació en el present exercici.
D’una banda, el programa de Gestió d’equipaments i inversions públiques es dota amb
102

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
110,6 milions d’euros que recullen la despesa dels serveis interns de tipus administratiu i de
caire transversal que afecta a les dues entitats de gestionen la construcció, conservació i
explotació de tota mena d’infraestructures, edificacions i equipaments públics com són
Gestió d’Infraestructures SAU (GISA) i Equipaments i Edificis de Catalunya SA. D’altra
banda, el programa Administració de les finances de la Generalitat es dota amb 47,5 milions
d’euros que es destinen a administrar, gestionar i millorar els recursos financers de la
Generalitat amb la màxima eficàcia i eficiència. S’inclouen per tant els recursos destinats a
desenvolupar una política fiscal inspirada en els principis d’eficàcia, transparència i
simplificació administrativa, tasca que és responsabilitat de l’Agència Tributària de
Catalunya.
Finalment, en aquesta política de despesa s’inclouen també els recursos del programa
Regulació, control i administració del joc amb els quals es volen simplificar les càrregues
administratives relacionades amb el joc i les apostes, millorar els processos de control del
joc i consolidar el volum d’ingressos derivats dels jocs de la Generalitat. La dotació
pressupostària per al 2012 és de 6,1 milions d’euros.
Relacions institucionals i processos electorals (13)
La política de despesa de relacions institucionals i processos electorals s’estructura en dos
programes pressupostaris. Relacions institucionals i qualitat democràtica (131), i
Organització, gestió i seguiment de processos electorals (132).
Aquesta política la desenvolupa el departament de Governació i Relacions Institucionals,
juntament amb dues entitats de dret públic, com són el Memorial Democràtic i l’Institut
Català Internacional per la Pau, i el Consorci del Museu Memorial de l’Exili. D’altra banda
per tal d’integrar la planificació estratègica amb els pressupostos s’hi han inclòs també els
recursos del Fons no departamental del servei PE02 assignats a l’antic programa 311 –
Pensions i prestacions assistencials al programa 131 - Relacions institucionals i qualitat
democràtica.
El Memorial Democràtic, es constitueix com l’instrument amb el qual la Generalitat ha de
portar a terme polítiques públiques adreçades a l’acció cívica de recuperació,
commemoració i foment de la memòria democràtica, amb la finalitat de donar a conèixer a la
ciutadania el passat recent, estimular la comprensió del temps present i contribuir al
desenvolupament d’una cultura cívica més democràtica. Un dels objectius per al 2012 és el
convertir-se en un centre de documentació especialitzada.
103

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
Mitjançant l’Institut Internacional per la Pau, es promou la cultura de la pau en la societat de
Catalunya i en l’àmbit internacional, mitjançant la recerca, divulgació i acció, amb la finalitat
de fer que Catalunya tingui un paper actiu com agent de pau al món. En aquest sentit es
preveu per al 2012, promoure la recerca per la pau mitjançant la concessió de beques i ajuts
a centres de recerca i amb l’organització de jornades i seminaris especialitzats.
El Consorci del Museu Memorial de l’Exili és constitueix per a l’establiment i la gestió comú,
al municipi de la Jonquera, del Museu que té per objecte l’exposició, la recerca, la
interpretació, i la divulgació de fenòmens històrics a l’entorn dels exilis. El consorci assumeix
també la prefiguració i la futura gestió de l’Espai Memorial Walter Benjamin, ubicat a Portbou
que té com a principals propòsits l’estudi i la promoció de la figura de l’esmentat filòsof i
escriptor.
Entre d’altres objectius, mitjançant el programa Organització, gestió i seguiment de
processos electorals, es treballa per definir els elements organitzatius i de programació que
garanteixin una òptima coordinació de les activitats administratives, logístiques, executives i
de gestió que envolten el procediment de votació, amb especial interès en la viabilitat del vot
electrònic. D’altra banda, en col·laboració amb institucions nacionals i internacionals, es fa
recerca i s’elaboren estudis i observacions en matèria electoral, que contribueixen a l’anàlisi
dels processos electorals per tal d’identificar mancances i permetre la implementació de
millores logístiques i de gestió en processos electorals futurs.
Els pressupostos per al 2012, destinen a aquesta política de despesa 12,1 milions d’euros,
xifra que suposa una reducció de recursos del 50,3% respecte als que s’hi van destinar el
2011. Si be aquesta reducció afecta els 2 programes de la política de despesa, la reducció
més significativa (99%) correspon al programa de despesa Organització, gestió i seguiment
de processos electorals en no existir previsió d’eleccions l’any 2012.
104

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
Àrea de despesa 2 Serveis públics generals
Quadre 7.3.4
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
ÀMBIT SECTOR PÚBLIC
ÀREA DE DESPESA 2 SERVEIS PÚBLICS GENERALS
Milions €
Codi Polítiques i programes de despesa Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
211 Administració de Justícia i Ministeri Fiscal 452,3 438,8 -13,5 -3,0
212 Serveis de Justícia juvenil i atenció persones afectades delicte 32,0 30,7 -1,2 -3,9
213 Serveis penitenciaris i mesures penals alternatives 376,5 370,6 -5,9 -1,6
214 Dret civil, mediació i entitats jurídiques 0,7 0,8 0,1 15,0
215 Formació del personal de l'àmbit de Justícia 4,5 4,4 -0,2 -3,5
21 Justícia 865,9 845,3 -20,6 -2,4
221 Seguretat ciutadana 916,6 896,3 -20,2 -2,2
222 Trànsit i seguretat viària 60,7 54,5 -6,2 -10,2
223 Prevenció, extinció d'incendis i salvaments 177,3 155,4 -21,9 -12,3
224 Formació del personal de seguretat 14,2 13,4 -0,8 -5,6
225 Protecció civil 10,7 10,0 -0,7 -6,3
22 Seguretat i protecció civil 1.179,5 1.129,7 -49,8 -4,2
231 Relacions exteriors 13,0 11,6 -1,3 -10,2
232 Cooperació al desenvolupament 22,0 15,3 -6,8 -30,8
23 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 35,0 26,9 -8,1 -23,1
Total capítols 1 a 8 2.080,4 2.001,9 -78,5 -3,8
Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) 0,1 0,1 0,0 2,0
Total capítols 1 a 9 2.080,5 2.002,0 -78,5 -3,8
Justícia (21)
La política de Justícia té un import de 845,3 milions d’euros, que per a l’exercici 2012
representa una disminució del 2,4% respecte de l’exercici anterior. La política es desglossa
en 5 programes pressupostaris que es duen a terme pel Departament de Justícia i dues
entitats adscrites.
Al programa Administració de Justícia i Ministeri Fiscal s’assignen els recursos destinats a
garantir el funcionament dels jutjats i tribunals de l’Administració de Justícia i del Ministeri
Fiscal, per donar servei a tots els ciutadans en el territori de Catalunya. Dins d’aquest
programa es contemplen tots els serveis de suport a l’activitat judicial com són els serveis de
traducció, interpretació, peritatges, arxius, biblioteques, informàtica, i normalització
lingüística entre d’altres. S’hi inclouen els recursos per a la renovació i manteniment dels
equips i del personal al servei de l’Administració de Justícia, també inclou les subvencions
als ajuntaments de Catalunya on hi ha jutjat de pau per tal d’ajudar a sufragar les despeses
d’aquests òrgans judicials.
Mitjançant aquest programa es cobreixen les despeses de la justícia gratuïta a Catalunya: es
garanteix a totes les persones el dret a una tutela judicial efectiva i es subvencionen les
105

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
actuacions professionals als advocats i procuradors d’assistència lletrada al detingut o pres,
de defensa i/o reparació dels ciutadans amb dret a l’assistència jurídica gratuïta.
Els pressupostos per al 2012 destinen a aquest programa de despesa 438,8 milions d’euros,
aquest import pateix una disminució del 3% en relació als recursos que s’hi van destinar
l’exercici 2011.
Cal fer una acurada tasca per prioritzar els objectius que permetin assolir una Administració
de justícia que mantingui els serveis de qualitat que presta, però millorant-ne l’eficàcia i
l’eficiència, per tal d’aconseguir la millora de la productivitat d’aquest servei públic i contribuir
també a la recuperació de l’economia.
Amb aquest propòsit l’any 2012 serà clau per iniciar el procés d’implantació del model
d’oficina judicial, aconseguir la col·laboració dels estaments judicials i la implicació de tot el
personal i operadors jurídics. Avançar en la implantació del nou model organitzatiu comporta
la necessitat d’actualitzar, d’acord amb les necessitats, els equipaments judicials i els equips
informàtics, amb l’objectiu de facilitar la gestió del canvi que s’ha de produir en els recursos
humans, la implementació de l’expedient electrònic i el ple ús de les noves tecnologies.
Els serveis de justícia juvenil i atenció a les persones afectades pel delicte, s’adrecen d’una
banda a la població de menors i joves responsables d’infraccions penals dels 14 fins als 18
anys i de l’altra a les persones imputades i penades, testimonis i víctimes implicades en els
procediments penals.
L’atenció a joves menors d’edat s’orienta a desenvolupar intervencions específiques i
responsabilitzadores que tenen com a finalitat orientar la resolució de conflictes a través de
la mediació, sempre que sigui possible, i, en cas de menors sotmesos a mesures penals de
l’àmbit de la justícia juvenil, assolir la seva inserció social i la prevenció de conductes de risc.
El nombre de persones ateses anualment a través del sistema de justícia juvenil es manté
estable en una xifra de 7.000 joves. D’aquests el 31,50% correspon a joves amb expedients
oberts en anys anteriors i el 68,50% correspon a joves que arriben per primera vegada a
justícia juvenil dels quals el 70% es considera delinqüència d’ocasió. En aquest context és
necessari especialitzar les intervencions diferenciant entre població primària, població
multireincident, i població amb delictes violents, aplicant a cadascun dels grups les
intervencions específiques que requereixen.
En l’àmbit de l’atenció a persones implicades en els procediments penals les intervencions
s’orienten amb la finalitat que es tinguin en compte les seves necessitats i circumstàncies
106

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
personals, aportant elements pericials que ajudin a la presa de decisions judicials, així com
que les persones implicades rebin l’atenció, suport i orientació necessària i alhora facilitar la
gestió i la coordinació de les ordres de protecció de les víctimes de violència domèstica i de
gènere.
La reducció del pressupost d’aquest programa per a l’any 2012 es situa prop del 4%. La
gestió eficient dels mitjans econòmics i dels recursos humans pels serveis de justícia juvenil
facilita la consecució de l’objectiu de mantenir el model educatiu i responsabilitzador de la
justícia juvenil.
Els serveis penitenciaris i les mesures penals alternatives compten amb una assignació
pressupostària per al 2012 de 370,6 milions d’euros, tot i que l’import total dels recursos que
s’hi destinen pateix un decrement de l’1,6%, el pes relatiu d’aquest programa sobre el total
de recursos que es destinen a l’àrea de despesa de Serveis públics generals, és del 18,5%,
superior en 0,4% al del 2011.
La resposta que dóna una societat al problema de la delinqüència té una repercussió molt
important en el seu nivell de cohesió social i seguretat pública. A Catalunya s’ha anat
consolidant un model d’execució penal que té com a marc de referència les directrius dels
organismes internacionals i els coneixements de la recerca empírica. Els eixos principals
d’aquest model han estat el manteniment de condicions de vida dignes a les presons, la
seguretat jurídica, el desenvolupament de protocols de seguretat i supervisió per règim
penitenciari i una orientació cap a la rehabilitació que millora les expectatives de reintegració
social dels interns que finalitzen la condemna i alhora reforça les condicions de seguretat i
baixa conflictivitat dels centres.
Per a l’exercici 2012 els objectius d’aquest programa van adreçats a la consolidació del
model penitenciari català orientat a la reinserció i al compliment de les mesures penals
alternatives, en aquest sentit s’orienten entre d’altres objectius a mantenir el nombre
d’interns participants en programes de rehabilitació, augmentar la població interna en tercer
grau, augmentar el nombre de persones en llibertat condicional, mantenir les mesures
d’inserció sociolaboral de les persones sotmeses a mesures d’execució penal i augmentar la
població classificada amb el programa individual de tractament aprovat.
Els recursos destinats a Dret civil, mediació i entitats jurídiques es destinen d’una banda a
garantir l’adequació i harmonització del dret civil a través dels òrgans creats per a l’estudi i
l’impuls dels canvis legislatius i, d’altra banda, a aconseguir una actuació eficient de les
107

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
entitats jurídiques amb els mitjans tècnics que facilitin la tramitació telemàtica dels
procediments.
En els pressupostos del 2012 es destinen 4,4 milions d’euros a la Formació del personal de
l’àmbit de Justícia, respecte de l’exercici 2011 la dotació pressupostaria es redueix en un
3,5%. Es preveu que aquesta reducció no tindrà repercussió directa en els programes que
es consideren estratègics en tots els àmbits formatius que desenvolupa el Centre d’Estudis
Jurídics i Formació Especialitzada, mantenint els nivells de formació i optimitzant la prestació
dels serveis disminuint la despesa associada.
Seguretat i protecció civil (22)
La finalitat de la política de Seguretat i protecció civil es garantir la seguretat i la protecció de
les persones, dels béns i del territori. Es desenvolupa a través de cinc programes
pressupostaris: Seguretat ciutadana, Trànsit i seguretat viària, Prevenció, extinció d’incendis
i salvaments, Formació del personal de seguretat i Protecció civil. Per a l’exercici 2012 els
crèdits pressupostaris amb què s’ha dotat aquesta política tenen una dotació total de 1.129,7
milions d’euros, com en la resta de polítiques de despesa i a causa de la necessitat de reduir
el dèficit de la Generalitat, els seus crèdits experimenten una disminució en relació al
pressupost del 2011 de 49,8 milions d’euros. En termes relatius els recursos que s’hi
destinen es redueixen en un 4,2%.
Mitjançant el programa Seguretat ciutadana es proposa augmentar la percepció de
seguretat, treballant per apropar la policia al ciutadà i millorar alhora la seguretat objectiva,
incidint en àmbits preocupants en aquests moments, des del punt de vista de la seguretat
ciutadana, com són la violència domèstica, les noves formes de delinqüència derivades de
les noves tecnologies i de les xarxes internacionals, i els robatoris d’habitatges amb
violència. Per assolir aquests objectius cal disposar d’efectius suficients i especialitzats en
diferents àrees, fet que requereix la reorganització del servei i la inversió en formació i en
noves tecnologies.
D’altra banda, per fer front als problemes de seguretat, cal un treball conjunt amb els
diferents actors de la seguretat, tant institucionals (policies locals, institucions internacionals)
com privats (empeses de seguretat privada, empresaris del sector dels espectacles públics i
activitats recreatives) i de la societat civil.
108

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
Per tal d’atendre tant la necessitat de coneixement de l’estat de la seguretat a partir del qual
es dissenyen les polítiques públiques i plans específics, és necessari portar a terme diversos
estudis que comporten la realització d’enquestes de seguretat entre d’altres.
En els pressupostos del 2012 es destinen al programa de Seguretat ciutadana 896,3 milions
d’euros, que en relació al pressupost del 2011 representa una reducció del 2,2%, no obstant
això és el programa pressupostari amb major pes relatiu sobre el total de recursos que
s’assignen a l’àrea de despesa Serveis públics generals, que és del 44,8%.
El programa de Transit i seguretat viària està dotat amb 54,5 milions d’euros gestionats per
l’organisme autònom Servei Català del Trànsit que té com a missió reduir la sinistralitat
viària a Catalunya i aconseguir una mobilitat segura i sostenible.
Les estadístiques i els estudis elaborats sobre accidentalitat posen de manifest que hi ha
una relació directa entre la velocitat de circulació dels vehicles i el risc i la severitat dels
accidents. L’accidentalitat en l’àmbit urbà continua tenint un pes molt rellevant respecte a la
sinistralitat total a Catalunya. Com a estratègia de lluita contra l’accidentalitat en l’àmbit urbà,
el Servei Català de Trànsit va iniciar el 2006 una línia de suport als municipis amb
l’elaboració dels plans locals de seguretat viària, per al 2012 es preveu l’increment del
percentatge de convenis per a l’elaboració dels esmentats plans.
D’altra banda, es continuarà incidint en la lluita constant contra la combinació alcohol i
conducció, on el nombre de proves d’alcoholèmia s’ha incrementat notablement al llarg dels
anys. Per tal d’establir i assegurar velocitats segures, un altre dels objectius del programa
per al 2012 és l’increment de km de xarxa coberts pel control de la velocitat per trams. Per
tal de fomentar l’educació viària a Catalunya, es preveu mantenir l’oferta formativa en
aquesta matèria.
Amb el temps, el cos de bombers ha anat creixent, especialitzant-se i ampliant la seva
cartera de serveis per tal d’adaptar-se a les necessitats dels ciutadans, actualment entre els
serveis als qual dóna resposta hi ha: l’extinció d’incendis en edificacions, en via pública i en
zones de vegetació; el salvament i rescat de persones en perill, en edificacions vies de
comunicació o diferents entorns del medi natural, així com salvament de béns i animals; les
actuacions relatives a mobilitat en accidents de trànsit, ferroviaris i vaixells; l’assistència
sanitària immediata en el lloc del sinistre. D’altra banda, pel que fa a activitat preventiva
inclou la regulació, l’assessorament, les inspeccions i controls, la informació a la població i
109

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
les accions per millorar la capacitat d’intervenció en sinistres i garantir una major seguretat
en tots els àmbits.
En els pressupostos del 2012, el programa Prevenció, extinció d’incendis i salvaments,
compta amb 155,4 milions d’euros.
L’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, és el centre de formació integral i de recerca
dels cossos i col·lectius professionals vinculats al sistema de seguretat pública de
Catalunya, la seva activitat va adreçada a tots els col·lectius que centren les seves
actuacions en el món de la seguretat. En particular, a tots els professionals públics
prestadors de serveis (policies, bombers, tècnics penitenciaris, tècnics de protecció civil i
agents rurals) i, en general, a tots els col·lectius que, d’una forma o altre, s’hi relacionen
(càrrecs públics, empreses privades, altres funcionaris públics).
L’Institut ha aconseguit el reconeixement de la formació policial com a formació reglada de
grau mig (FP de segon grau); un dels objectius per a l’any 2012 és el d’aconseguir el mateix
reconeixement per a la formació de bombers. En els pressupostos per al 2012, el programa
Formació del personal de seguretat, compta amb 13,4 milions d’euros, xifra que representa
una disminució del 5,6% respecte a l’import de l’exercici anterior.
Els recursos destinats al programa Protecció Civil s’utilitzen per reduir preventivament el risc
a que estan sotmesos els ciutadans i el medi, i per millorar la coordinació i mobilització de
recursos per reduir els efectes en cas d’emergència, mitjançant la implantació del Sistema
Integral d’Emergències. En situacions d’emergència, els organismes gestors del programa
actuen com a ens aglutinadors i coordinadors de la gestió de l’emergència. Mentre no es
produeixen situacions d’emergència els recursos es destinen a la prevenció del risc, a
l’elaboració de plans de protecció civil i a la sensibilització de la població sobre riscos i
mesures d’autoprotecció.
Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament (23)
La política de despesa Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament que inclou els
programes de despesa Relacions exteriors i Cooperació al desenvolupament, està dotada
als pressupostos de la Generalitat per al 2012 amb un import de 26,9 milions d’euros, amb
una reducció sensible en relació a l’exercici 2011, del 23,1%, en el marc de la consolidació
fiscal empresa ja amb els pressupostos de l’exercici anterior.
110

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
El programa de despesa Relacions exteriors, el duen a terme el Departaments de la
Presidència i el de Governació i Relacions Institucionals. El primer mitjançant la Secretaria
d’Afers Exteriors i el consorci Patronat Catalunya-Món, que té la missió d’organitzar,
promoure i coordinar activitats i per tal de enfortir i internacionalitzar la projecció de
Catalunya a l’exterior, i el segon mitjançant la SG de Governació i Relacions Institucionals.
Aquest programa està dotat als pressupostos 2012 amb 11,6 milions d’euros.
L’informe de desenvolupament humà elaborat l’any 2005 per les Nacions Unides, apunta
que en comparació amb la dècada dels anys noranta, la població dels països en
desenvolupament avui gaudeix d’una salut més bona, d’una educació millor i està menys
empobrida, però que tanmateix, no hi ha gaires motius de satisfacció. Les fortes desigualtats
no permeten avançar d’una manera sostinguda en l’eradicació de la pobresa i la generació
inclusiva de benestar entre el conjunt de la població. Les desigualtats entre els països més
rics i més pobres s’han incrementat, i a l’interior dels països més empobrits, també les
societats han esdevingut més desiguals.
El programa de despesa Cooperació al desenvolupament, en el marc del Pla director de la
cooperació al desenvolupament 2011-2014, té la missió d’impulsar el desenvolupament
humà sostenible, contribuint a eradicar la pobresa i lluitar contra les desigualtats mitjançant
la provisió d’Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD). L’Agència Catalana de Cooperació al
Desenvolupament, entitat de dret públic adscrita al Departament de la Presidència, és
l’encarregada d’executar i gestionar aquest programa de despesa al qual s’hi destinen 15,3
milions d’euros en el pressupost per al 2012.
111

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
Àrea de despesa 3 Protecció i promoció social
Quadre 7.3.5
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
ÀMBIT SECTOR PÚBLIC
ÀREA DE DESPESA 3 PROTECCIÓ I PROMOCIÓ SOCIAL
Milions €
Codi Polítiques i programes de despesa Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
313 Suport a la família 54,6 54,6 -0,0 0,0
314 Atenció a la immigració 16,8 16,8 -0,0 0,0
315 Promoció de l'autonomia personal 1.520,6 1.530,5 9,9 0,7
316 Atenció a les persones amb discapacitat 14,3 12,1 -2,3 -15,9
317 Inclusió social i lluita contra la pobresa 187,2 190,4 3,2 1,7
318 Atenció a la infància i l'adolescència 187,7 191,5 3,8 2,0
31 Protecció social 1.981,3 1.995,9 14,6 0,7
321 Polítiques de joventut 34,8 34,6 -0,2 -0,5
322 Polítiques de dones 9,8 9,6 -0,2 -1,7
323 Acció cívica i voluntariat 30,9 31,2 0,2 0,8
324 Relacions amb les confessions religioses 2,0 2,1 0,1 4,4
325 Gent gran activa 0,1 0,6 0,5 454,6
32 Promoció social 77,6 78,1 0,5 0,7
331 Ocupabilitat 449,2 445,6 -3,5 -0,8
333 Igualtat, qualitat i integració laboral 206,8 196,9 -10,0 -4,8
335 Formació professional agrària i pesquera 2,3 1,9 -0,4 -18,1
33 Foment de l'ocupació 658,3 644,4 -13,9 -2,1
Total capítols 1 a 8 2.717,2 2.718,4 1,2 0,0
Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) 1,0 0,6 -0,4 -40,8
Total capítols 1 a 9 2.718,2 2.719,0 0,8 0,0
Protecció social (31)
La política de Protecció social inclou tot un conjunt de serveis, tradicionalment anomenats
serveis socials, que s’adrecen de manera especial a la prevenció de situacions de risc, a la
compensació de dèficits de suport social i econòmic i de situacions de vulnerabilitat i
dependència. Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 fan un esforç
especial d’assignació de recursos a aquesta política a la qual s’hi destinen 1.995,9 milions
d’euros, un 0,7% més que l’any anterior.
Aquests recursos es gestionen majoritàriament des del Departament de Benestar Social i
Família i des de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS). D’altra banda,
també cal esmentar l’actuació de dos consorcis (el Consorci Sant Gregori de Girona i el
Consorci de Serveis Socials de Barcelona), que presten serveis en l’àmbit territorial de
Girona i Barcelona, respectivament, d’una entitat autònoma administrativa (l’Institut Català
de l’Adopció) i de dues empreses públiques (Gestió d’Infraestructures SA i Equipaments i
Edificis de Catalunya SA) que executen i financen inversions en infraestructures de serveis
socials.
112

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
Atenent al volum de recursos assignats aquesta política de despesa es situa entre les
primeres en ordre d’importància i és una de les poques que, en l’actual context de restricció
financera, no disminueix la seva dotació pressupostària en relació a l’any anterior, sinó que
s’incrementa un 0,7%. I és que, en un context com l’actual, els serveis socials esdevenen
més importants que mai per assegurar uns nivells de benestar que permetin mantenir la
dignitat individual. En aquest sentit cal fer esment a l’instrument fonamental que és la Llei
12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, l’objectiu de la qual és configurar un sistema de
cobertura universal, mitjançant el reconeixement del dret subjectiu d’accés als serveis
socials, a l’igual del què passa en el cas de la sanitat i l’educació.
Aquesta orientació de la llei, juntament amb els reptes que plantegen les noves realitats de
la societat catalana (envelliment demogràfic, diversitats de famílies i nuclis de convivència,
noves bosses de pobresa, problemes de dependència, etc), marquen els objectius de les
polítiques de protecció social per al 2012 que s’estructuren entorn de diversos programes de
despesa.
El programa amb una major dotació pressupostària és el de Promoció a l’autonomia
personal 15 que inclou els recursos destinats a dissenyar, regular i proveir els serveis i
prestacions per a la promoció de l’autonomia personal amb l’objectiu de facilitar que les
persones amb manca d’autonomia puguin conservar les seves facultats físiques i
psíquiques. Amb un total de 1.530,5 milions d’euros es preveu mantenir la cobertura de
places residencials i places en centres de dia d’atenció a la dependència (representa
mantenir més de 57.300 places) i pagar més de 98.200 prestacions econòmiques als
beneficiaris reconeguts en virtut de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de
l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD).
Els altres dos programes pressupostaris més importants quant al volum de recursos són el
d’Atenció a la infància i l’adolescència i el d’Inclusió social i lluita contra la pobresa, dotats
amb 191,5 milions d’euros i 190,4 milions d’euros, respectivament. En el primer s’inclouen
els recursos destinats a l’atenció i protecció dels infants i adolescents que es troben en
situació de risc i/o desemparament i a oferir-los suport i acompanyament fins a la seva plena
autonomia. Amb els recursos assignats a aquest programa es mantenen més de 2.600
places per a l’acolliment de menors sota tutela de l’Administració i es paguen 2.700
prestacions per a infants acollits, entre d’altres mesures. D’altra banda, quant als recursos
del programa d’Inclusió social i lluita contra la pobresa es paguen més de 153.400 pensions
15
En els pressupostos per al 2012 s’ha produït una revisió de l’estructura de programes pressupostaris que afecta de manera
significativa aquesta política de despesa i que fa que la seva comparació amb l’any 2011 no es pugui fer de manera directa,
sinó que s’hagin de tenir en compte els canvis entre programes que s’expliquen a l’apartat 2.2 d’aquesta memòria.
113

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
o prestacions amb les quals es vol garantir el benestar d’aquells col·lectius més vulnerables i
amb majors dificultats d’integració social (alguns exemples d’aquestes pensions i
prestacions són les adreçades als cònjuges supervivents, als joves extutelats, a
complementar les pensions no contributives, etc). També es financen amb aquests recursos
els professionals dels equips bàsics de serveis socials.
Un altre dels reptes que planteja la societat actual, sobre el qual també vol incidir la política
de Protecció social, és la necessitat de protegir i donar suport a la família per ajudar a
conciliar la vida familiar, personal i laboral, per prevenir les situacions de risc i per lluitar
contra els maltractaments. En aquesta línia els pressupostos per al 2012 destinen 54,6
milions d’euros a aquesta finalitat mitjançant el programa de Suport a la família.
En l’àmbit de la integració i acollida de les persones nouvingudes, des de la política de
Protecció social es desenvolupen una sèrie d’accions per tal d’aprofitar la potencialitat i
riquesa del fenomen migratori en el si d’una societat cohesionada que tenen el seu reflex
pressupostari en els 16,8 milions d’euros pressupostats en el programa d’Atenció a la
immigració.
Finalment, els pressupostos per al 2012 destinen 12,1 milions d’euros a la promoció del
benestar i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat mitjançant el programa
pressupostari d’Atenció a les persones amb discapacitats.
Promoció social (32)
Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 destinen 78,1 milions d’euros a
la política de Promoció social, amb l’objectiu de garantir que la població (i en especial
determinats col·lectius més vulnerables) no caigui en situacions de privació social
inadmissibles i alhora n’expandeixi les seves oportunitats.
Entre els recursos pressupostaris assignats a aquesta política destaquen els 34,6 milions
d’euros destinats a les polítiques de joventut, mitjançant el corresponent programa
pressupostari, amb els quals es vol promocionar i facilitar la realització del projecte de vida
de les persones joves, sobretot en l’àmbit de l’habitatge, l’educació, la salut i el lleure, i
impulsar el seu paper actiu com a ciutadans compromesos amb la societat. Cal destacar la
participació de dues entitats (Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i Agència
Catalana de la Joventut) que juntament amb Direcció General de Joventut, del Departament
de Benestar Social i Família, desenvolupen el conjunt de projectes i programes que
114

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
permeten mantenir serveis com les 64 borses d’habitatge jove en funcionament, la
participació de 1.600 joves en camps de treball juvenils o la concessió de més de 9.900 títols
de director/monitor en activitat de lleure per a joves, per posar alguns exemples.
L’altre programa pressupostari més important d’aquesta política quant al volum de recursos
assignats és el d’Acció cívica i voluntariat, amb 31,2 milions d’euros pressupostats per al
2012, xifra que representa un 0,8% addicional en relació a l’exercici anterior. Amb aquests
recursos es promociona el civisme, l’associacionisme i la participació social del conjunt de
ciutadans (amb especial èmfasi en els col·lectius més vulnerables) per tal d’afermar la
cohesió social.
Així mateix, dins d’aquesta àmbit del pressupost es destinen 9,6 milions d’euros a impulsar
polítiques de dones per tal de contribuir a assolir la igualtat efectiva de dones i homes i a
eradicar totes les formes de discriminació vers les dones i la violència masclista. Aquests
recursos són gestionats per l’Institut Català de les Dones.
La garantia del dret de llibertat religiosa és també un element fonamental per preservar la
cohesió social i per a això els pressupostos de la Generalitat destinen 2,1 milions d’euros
amb els quals es vol millorar el coneixement sobre la cultura i la llibertat religiosa de
Catalunya i fomentar el rol integrador de les comunitats religioses en pro de la cohesió
social.
Finalment, mitjançant el programa de Gent gran activa, en els pressupostos per al 2012 es
destinen 0,6 milions d’euros a fomentar un envelliment actiu i la participació de la gent gran
en totes les esferes de la societat. Aquest programa té un increment destacat atès que el
2012 és l’any europeu de l’envelliment actiu i es preveu l’organització de diversos
esdeveniments.
Foment de l’ocupació (33)
La política de Foment de l’ocupació inclou el conjunt de programes, mesures i actuacions
que tenen per objecte millorar l’ocupabilitat de les persones aturades i treballadores. El
Govern de la Generalitat de Catalunya, en els pressupostos del 2012 es fixa tres prioritats:
impulsar l’ocupabilitat mitjançant la formació dels treballadors, l’assessorament i la
intermediació; impulsar un nou marc de relacions laborals orientat a les persones i a la
productivitat per tal de fomentar un model flexible, centrat en la concertació permanent amb
115

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
les empreses, la planificació estratègica, i la corresponsabilitat social; i impulsar l’igualtat
d’oportunitats, la qualitat laboral i la integració d’aquelles persones amb especials dificultats.
Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 assignen a aquesta política
644,4 milions d’euros, xifra que representa una reducció respecte dels pressupostos del
2011 del 2,1%, si bé manté el seu pes en els pressupostos consolidats del sector públic. Si
no tenim en compte la política de deute públic ni de fons de contingència, la despesa de
foment a l’ocupació ha estat objecte d’un ajust (2,1%) inferior a la mitjana (3,5%).
Els recursos d’aquesta política els gestiona pràcticament en la seva totalitat (98%) el
Departament d’Empresa i Ocupació i el Servei d’Ocupació de Catalunya, si bé, també es
duen a terme actuacions des del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació
i Medi Natural i des del Departament d’Economia i Coneixement. Aquesta política engloba
tres programes, dels quals dos concentren més del 99% dels recursos.
Els programa Ocupabilitat dotat amb 445,6 milions d’euros, concentra el 69,2% dels
recursos de la política Foment a l’ocupació. En relació amb els pressupostos de l’exercici
2011, aquesta política ha estat objecte d’una reducció del 0,8%. El 90% dels recursos
d’aquest programa els gestiona el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) que té per objecte
donar servei a les persones, les empreses i els territoris en els àmbits que afecten al treball i
al desenvolupament local, el 9% dels recursos els gestiona el Consorci per a la Formació
Contínua de Catalunya que s'encarrega de la gestió i execució dels programes de formació
professional contínua per tal de garantir la formació al llarg de la vida i mantenir la
capacitació professional dels treballadors. Finalment, l’1% dels recursos es gestionen des de
l’Àrea de Suport a la integració de la Formació Professional.
La finalitat principal d’aquest programa de despesa és millorar les competències
professionals de les persones treballadores (ocupades i desocupades) per tal d’incrementar
l’índex d’ocupació i d’ocupabilitat de Catalunya i contribuir d’aquesta forma a millorar la
competitivitat de les empreses amb centre de treball a Catalunya. Aquest exercici 2012,
s’estableixen com a principals línies d’actuació el disseny i execució d’una oferta formativa
flexible, l’impuls de programes i accions que permetin combinar els itineraris d’inserció amb
l’adquisició d’experiència laboral, i impulsar la xarxa de centres integrats per a impartir
itineraris de formació lligats al sistema de qualificació i formació professional així com
impulsar els centres d’excel·lència d’aquells sectors estratègics per tal que esdevinguin
referents de la formació professional a Catalunya, Espanya i Europa. Finalment, es seguirà
aprofundint en el procés de reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya iniciat l’any 2011,
116

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
per tal que esdevingui un referent com a prestador de serveis en xarxa adreçats a la
ciutadania i a les empreses catalanes i en el combat de l’atur.
En els pressupostos del 2012 es destinen 196,9 milions d’euros al programa Igualtat, qualitat
i integració laboral i la totalitat dels recursos els gestiona la Secretaria d’Ocupació i
Relacions laborals. Les actuacions d’aquest programa es destinen a garantir la igualtat
d’oportunitats de determinats col·lectius (dones, persones discapacitades, persones
immigrades extracomunitàries, persones amb risc d’exclusió social i joves) que per diferents
motius tenen dificultats d’integració en el mercat laboral o ho fan en pitjors condicions
salarials. Les principals actuacions que es duran a terme en el marc d’aquest programa són,
entre d’altres, l’establiment d’ajuts a la contractació de les persones destinatàries de la
Renda Mínima d’Inserció, establir un nou model de finançament i desenvolupament de les
polítiques actives per a persones amb discapacitats, convocar ajuts per a l’elaboració de
plans d’igualtat a les empreses, per a l’establiment d’itineraris d’orientació i suport a la
inserció laboral de les dones en situació de major vulnerabilitat i situació de violència de
gènere, així com en matèria de recerca en seguretat i salut laboral.
Finalment, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural
assigna 1,9 milions d’euros al programa de Formació professional agrària i pesquera amb la
finalitat de donar resposta al nous reptes empresarials del sector.
117

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
Àrea de despesa 4 Producció de béns públics de caràcter social
Quadre 7.3.6
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
ÀMBIT SECTOR PÚBLIC
ÀREA DE DESPESA 4 PRODUCCIÓ DE BÉNS PÚBLICS DE CARÀCTER SOCIAL
Milions €
Codi Polítiques i programes de despesa Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
411 Atenció primària de salut 2.811,9 2.448,8 -363,1 -12,9
412 Atenció especialitzada de salut 6.262,6 5.947,6 -315,0 -5,0
414 Salut pública 100,8 93,7 -7,2 -7,1
419 Altres serveis de salut 334,0 331,0 -3,0 -0,9
41 Salut (1) 9.509,4 8.821,0 -688,4 -7,2
421 Educació general 4.734,1 4.421,7 -312,5 -6,6
422 Educació universitària 930,7 915,9 -14,9 -1,6
424 Serveis complementaris a l'educació 134,1 116,9 -17,2 -12,8
425 Beques i ajuts a l'estudi 32,6 14,7 -17,9 -54,9
426 Formació del personal docent 4,5 0,9 -3,7 -81,3
42 Educació 5.836,1 5.470,0 -366,1 -6,3
431 Habitatge 356,8 302,7 -54,1 -15,2
432 Barris i nuclis antics 84,9 7,4 -77,5 -91,3
43 Habitatge i actuacions urbanes 441,7 310,1 -131,6 -29,8
441 Creadors i empreses culturals 141,0 135,5 -5,5 -3,9
442 Cooperació i difusió cultural 31,1 33,4 2,3 7,3
443 Patrimoni cultural 58,7 59,5 0,8 1,3
444 Associacionisme i tradició 7,3 7,4 0,1 0,9
44 Cultura 238,2 235,9 -2,4 -1,0
451 Promoció de la llengua catalana 41,3 40,5 -0,9 -2,1
45 Llengua catalana 41,3 40,5 -0,9 -2,1
461 Ordenació, control i informació sobre el consum 9,9 9,8 -0,1 -1,0
46 Consum 9,9 9,8 -0,1 -1,0
471 Activitat física i esport 131,3 124,9 -6,4 -4,9
47 Esports 131,3 124,9 -6,4 -4,9
Total capítols 1 a 8 16.208,0 15.012,1 -1.195,9 -7,4
Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) 111,1 86,5 -24,6 -22,1
Total capítols 1 a 9 16.319,1 15.098,6 -1.220,5 -7,5
(1)
La variació en termes homogenis de consolidació amb el 2011 de la política de Salut seria de -4,7% i la de l'ârea 4 - Producció de béns
públics de carpacter social, de -5,9%
118

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
Salut (41)
Salut és la política de despesa a la que els pressupostos de la Generalitat destinen un major
volum de recursos. En concret per al 2012 s’assignen a aquesta política 8.821 milions
d’euros, xifra que representa el 26,3% del total dels recursos pressupostats per al conjunt
del sector públic (sense tenir en compte la variació de passius financers).
En l’actual context de forta restricció pressupostària cal continuar amb els ajustos iniciats
l’exercici anterior per assolir l’objectiu de reconduir les finances públiques de la Generalitat
cap a la sostenibilitat. Tanmateix cal tenir present que les mesures que el Govern acabi
concretant de reducció de les despeses de personal podran aplicar-se al manteniment de la
despesa en la prestació de serveis, reduint l’impacte per als ciutadans de la reducció de
despesa prevista. D’altra banda, una part de la reducció de la despesa s’explica per l’efecte
disuasori que s’espera que comporti la introducció de la taxa en l’àmbit de les receptes
farmacèutiques en imposar barreres al sobreús i a l’abús.
Cal destacar per la seva importància estratègica el Pla de Salut 2011-2015 el qual recull els
tres grans eixos (abordatge de les malalties més comunes, atenció integral als pacients
crònics i modernització organitzativa) que han d’orientar la transformació del sistema sanitari
i que assenta les bases per poder iniciar l’etapa de reformes estructurals.
Fa anys que els sistemes nacionals de salut fan front a un conjunt de tendències socials
(envelliment, cronicitat, etc), tecnològiques (noves teràpies, nous medicaments, etc) i
econòmiques (augment de la pressió sobre els recursos públics) que requereixen la
transformació de la política de salut per garantir la seva eficàcia, qualitat i sostenibilitat a
llarg termini. En aquest sentit els objectius del pla departamental de Salut aborden aquests
reptes i preveuen desenvolupar una sèrie d’accions estratègiques per:
• garantir la sostenibilitat i progrés del sistema sanitari
• garantir uns serveis sanitaris públics (en l’àmbit de l’atenció primària i especialitzada)
de qualitat
• promoure un model de salut pública que reforci la protecció i la promoció de la salut,
la prevenció de la malaltia i la seguretat alimentària
• definir un marc relacional entre l’Administració sanitària i els agents del sistema que
enforteixi el paper dels professionals sanitaris en la governança i gestió del sistema,
que promogui la implicació i corresponsabilització dels ciutadans i que fomenti la
cooperació público-privada.
119

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
El desenvolupament d’aquesta estratègia es farà tot respectant l’organització del sistema
sanitari públic català, que distribueix les responsabilitats entre els diferents agents del
sistema. Així, el Departament de Salut és el responsable de la planificació, l’ordenació i la
regulació del sistema, tot assegurant la seva sostenibilitat i qualitat, mentre que el Servei
Català de la Salut és l’encarregat de garantir la provisió de les prestacions assistencials del
sistema públic amb criteris d’equitat (personal i territorial), eficàcia i eficiència. El sistema de
provisió pública es concreta en la política de compra dels serveis de salut als diferents
proveïdors (Institut Català de la Salut, consorcis i empreses públiques i privades) que
conformen la xarxa d’utilització pública. Finalment, també cal esmentar la participació de les
entitats Gestió d’Infraestructures SA i Equipaments i Edificis de Catalunya en l’execució i el
finançament de les inversions en infraestructures sanitàries.
Pel que fa als programes pressupostaris que integren aquesta política de despesa, en
primer lloc es troba el programa Atenció primària de Salut al qual s’hi destinen 2.448,8
milions d’euros. L’atenció primària és el primer nivell d’accés dels ciutadans a l’assistència
sanitària i, per tant, cal potenciar i millorar la seva capacitat resolutiva ja que això repercutirà
de manera positiva en tot el sistema. En aquest sentit, el nou Pla de Salut preveu dotar els
centres d’atenció primària d’especialitats com oftalmologia, aparell locomotor, salut mental,
dermatologia i otorinolaringologia (que són les associades a les malalties més prevalents)
amb la qual cosa es vol millorar la capacitat per resoldre els problemes de salut des del
primer nivell assistencial, alhora que es potencia la proximitat i comoditat dels pacients i es
redueixen els temps d’espera entre visites. En aquest programa s’inclou també la despesa
destinada a prevenir i atendre de manera proactiva la cronicitat, així com a garantir,
racionalitzar i millorar la prestació farmacèutica.
L’altre gran programa pressupostari dins aquesta política de despesa, quant al volum de
recursos destinats, és el d’Atenció especialitzada de salut al qual s’hi destinen 5.947,6
milions d’euros. A aquest nivell del sistema sanitari s’hi accedeix bàsicament per referència
de l’atenció primària per tal de continuar l’atenció i resoldre o orientar els casos que
requereixen un abordatge des d’una especialitat determinada o bé un dispositiu específic.
Amb els recursos assignats a aquest programa es presten un conjunt divers de serveis que
són l’atenció d’aguts, l’atenció sociosanitària i l’atenció a la salut mental i les addiccions. El
nou Pla de Salut 2011-2015 marca les prioritats per al 2012 i els propers anys. En aquest
sentit cal destacar la reordenació dels serveis d’alta especialització per millorar la seva
eficiència ja que aquest tipus de serveis, caracteritzats per la seva complexitat, baixa
prevalença i elevat cost, requereixen d’una certa massa crítica per assolir els estàndards de
qualitat. D’altra banda, es continuarà implementant el nou model de gestió de l’activitat
quirúrgica que es fonamenta en la priorització dels pacients en funció de criteris clínics de
120

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
gravetat de la malaltia i del seu impacte en la qualitat de vida del pacient i s’estableixen
circuits ràpids per a malalties de risc vital, tot establint temps màxims de 2 mesos per a la
cirurgia cardíaca i 45 dies per a la cirurgia oncològica.
En l’àmbit de la salut pública, entesa aquesta com el conjunt d’instruments impulsats pels
poders públics amb l’objectiu de prevenir els riscos que afecten la salut del conjunt de la
població i promocionar hàbits de vida saludables, els recursos s’assignen al programa
pressupostari de Salut pública, dotat el 2012 amb 93,6 milions d’euros. Està previst que
durant l’any 2012 es produeixi el desplegament de l’Agència de Salut Pública de Catalunya,
entitat que integra el conjunt dels serveis de salut pública (protecció de la salut, seguretat
alimentària, vigilància de la salut pública, promoció de la salut i prevenció de la malaltia) i
s’aprovi el contracte programa que estableixi les relacions entre aquesta entitat, el
Departament de Salut i el CatSalut.
Finalment, en relació al programa Altres serveis de salut, dotat amb 331 milions d’euros el
2012, cal destacar els serveis d’atenció de les emergències mèdiques (que realitza
l’empresa pública Sistema d’Emergències Mèdiques SA) i de transport sanitari no urgent (el
trasllat de les persones malaltes o accidentades que no poden utilitzar el transport ordinari
per anar al centre del sistema sanitari públic que els atén). També s’inclouen en aquest
programa projectes d’àmbit relacional per promoure la implicació dels professionals en la
governança i gestió del sistema i la corresponsabilització dels ciutadans en la seva salut.
Educació (42)
L’educació és un dret de totes les persones, reconegut en el nostre ordenament jurídic i en
l’ordenament internacional. L’exercici d’aquest dret s’ha de garantir al llarg de tota la vida i
atenent totes les facetes del desenvolupament personal i professional. L’Estatut d’autonomia
de Catalunya de 2006 amplia les competències de la Generalitat en matèria educativa i
determina en el seu article 21 que “totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i
a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès
públic que garanteixi aquests drets”.
Les aspiracions educatives de la societat catalana han anat evolucionant en el temps i avui,
s’apunta a fites noves i exigents, centrades en la qualitat educativa i en la superació de les
desigualtats socials vigents en el sistema educatiu. La societat reclama fer possibles al
mateix temps els objectius d’equitat i d’excel·lència de la nostra educació, que són garantia
121

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
de progrés personal. Les raons d’aquesta exigència renovada les trobem en els àmbits
educatiu, social, econòmic i cultural.
Les raons educatives es fonamenten en la necessitat de millorar el rendiment escolar en
l’educació bàsica i obligatòria, d’estimular la continuïtat dels estudiants en l’etapa d’educació
postobligatòria i d’adequar-se als requeriments de la societat del coneixement. Les raons
socials es basen en l’obligació de compensar les possibles desigualtats socials a l’interior
del sistema educatiu i d’abordar amb garanties d’èxit la integració escolar de tots els
alumnes. Les raons econòmiques són motivades pel requeriment d’una qualificació
educativa i professional més elevada de la ciutadania per a poder millorar la competitivitat de
l’economia catalana i possibilitar el canvi del model econòmic de Catalunya en un entorn
global. Finalment, les raons culturals són impulsades per la voluntat de conformar una
ciutadania catalana identificada amb la cultura comuna, en la qual la llengua catalana
esdevingui un factor bàsic d’integració social.
Dins l’actual context de crisi econòmica, caracteritzat, entre altres aspectes, per una elevada
destrucció de llocs de treball, especialment els de menys qualificació, la inversió en
polítiques educatives es presenta com un dels principals eixos d’actuació per a fer front a
aquesta situació. L’adequat disseny i gestió de les polítiques educatives esdevé un dels
principals instruments que té l’Administració per a construir les bases per a la recuperació
econòmica i, sobretot, per la construcció d’un nou model de creixement econòmic, que
permeti la creació de llocs de treball de major qualificació permetent increments en la
productivitat i, alhora sigui un instrument de cohesió social.
El curs escolar 2011/12 presenta novetats destacades com ara l’enfortiment de la Formació
Professional, el reforç de l’anglès, l’aposta per la digitalització a les escoles, una major
relació entre família i escola i l’activació de la cultura de l’esforç. Totes aquestes novetats del
curs tenen com a objectiu últim la lluita contra el fracàs escolar i en aquest sentit, s’incidirà
en tres aspectes: la detecció precoç de les dificultats, el Suport Escolar Personalitzat (SEP) i
el foment de la lectura.
El nou curs té 1.545.773 alumnes de tots els règims i modalitats, xifra que representa un
increment del 3,6% respecte al curs passat. La plantilla de professorat dels centres del
Departament d’Ensenyament, que havia experimentat del curs 2003/04 al 2010/11 un
augment del 37,8%, passant dels 48.662 als 67.054 efectius, s’estabilitza aquest curs
2011/12 garantint d’aquesta manera el manteniment de la mateixa plantilla docent. En
122

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
aquest mateix sentit, la plantilla de professorat concertat també manté una tendència
estable, amb un creixement acumulat de tan sols l’1,8% en els últims cinc cursos.
Per un altre costat, cal destacar la rellevància estratègica actual de la formació professional
com a factor de competitivitat del nostre país, ja que disposar d'un model consolidat de
formació professional al llarg de la vida a Catalunya és un requisit indefugible per assolir una
estructura socioeconòmica òptima que ens situï adequadament en l'escenari de l'economia
global. Per al curs 2011/12, s'han ofertat més de 132.905 places per a alumnes que estudien
algun dels ensenyaments professionalitzadors. Això suposa un increment del 7,8% respecte
a les places del curs anterior. Aquest increment ha anat acompanyat d'un augment de
l'oferta i mesures flexibilitzadores d'aquests ensenyaments, i ha estat possible gràcies a
algunes de les iniciatives dutes a terme els últims anys i que es tradueixen en una més gran
col·laboració entre el Departament d’Ensenyament, el territori i l'empresa per mirar de retenir
en el sistema educatiu els estudiants de formació professional, així com en trobar noves vies
d'accés per a alumnat que ha abandonat els estudis i en facilitar que persones treballadores
en actiu però sense titulació puguin obtenir-la mitjançant la convalidació de la seva
experiència laboral. En aquest sentit, també cal assenyalar que en les circumstàncies
econòmiques actuals, en els darrers anys s’observa una tendència creixent d’alumnat de 25
i més anys en la formació professional inicial, tant de grau mitjà com de grau superior.
En relació al primer cicle d’educació infantil (0-3 anys), continua la tendència creixent del
nombre d’alumnes, amb un increment del 5% en el sector públic respecte al curs anterior.
Pel que fa als ensenyaments de règim especial (esports, idiomes i arts), es destaca la
implantació de nous ensenyaments d’esports de vela, busseig esportiu, espeleologia i
hípica, i l’obertura de 3 noves Escoles Oficials d’Idiomes. L’alumnat de formació de persones
adultes manté la tendència a l’alça situant-se a prop dels 80.000 alumnes.
La política d’Educació és una de les prioritats fixades en el Pla de Govern 2011-2014 i un
dels principals eixos en els pressupostos actuals, amb una assignació total de recursos en
l’exercici 2012 de 5.470,0 milions d’euros, representant el 16,3% del pressupost total
consolidat del sector públic de la Generalitat (exclòs capítol 9), i essent la segona política de
despesa per volum de recursos pressupostaris.
Entre els programes vertebradors d’aquesta política destaca el programa “Educació general”
que amb una dotació de 4.421,7 milions d’euros, representa el 80,8% del total del
pressupost de l’actual política i compren totes les despeses associades a l’educació no
universitària, és a dir, l’educació infantil, la primària, la secundària obligatòria, el batxillerat i
123

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
la formació professional (FP), i té per principals objectius el de garantir el dret a l'educació en
condicions d'igualtat, d'equitat i de justícia social, el d’oferir un servei educatiu innovador i de
qualitat i afavorir l’èxit i excel·lència en l’educació.
En els pressupostos del 2012 s’assignen 916 milions d’euros al programa d’Educació
Universitària. L’agrupació departamental Economia i Coneixement gestiona el 98,8% de la
despesa d’aquest programa i l’1,2% restant, la Fundació Privada per a l'Escola Superior de
Música de Catalunya. Les prioritats estratègiques en Educació Universitària per aquest
2012, segueixen en la línia d’adequar l’estructura acadèmica per afrontar els reptes de la
docència, la recerca i la transferència de coneixement, revisar l’oferta universitària per tal de
millorar-ne la qualitat, la visibilitat i la preparació personal, així com impulsar els serveis
comuns de les universitats catalanes, per tal d’aprofitar les economies d’escala que es
poden produir en aquest àmbit. Per aconseguir aquests objectius, entre les actuacions
principals que es preveu dur a terme, destaquen la revisió del model de finançament de les
universitats públiques de forma que es doni un major pes als recursos condicionats a
l’assoliment d’objectius per tal de promoure l’excel·lència i la qualitat en l’ensenyament
universitari. La posada en marxa del programa que té per finalitat consorciar els serveis TIC
de les universitats, de forma que s’homogeneitzin les plataformes i la centralització de
recursos, serveis bàsics i nous serveis i, d’aquesta manera, aconseguir racionalitzar els
recursos TIC i guanyar en eficiència. Una altra línia de treball que es seguirà desenvolupant,
és la revisió i desenvolupament del Pla Serra Húnter de contractació de professorat per tal
de convertir-lo en un instrument més orientat a la captació de figures internacionals
d’excel·lència. D’altra banda, s’esmerçaran esforços en proposar un nou model de
governança a les universitats, que garanteixi l’adequada distribució de responsabilitats entre
els diferents òrgans de govern per millorar el procés de presa de decisions, i així també el
funcionament de les universitats. Finalment, es durà a terme una revisió de la preinscripció
universitària i les ponderacions de les proves per als diferents col·lectius d’estudiants.
Amb els objectius de facilitar l’escolarització dels alumnes, afavorir la conciliació laboral i
familiar i facilitar que tot l’alumnat, especialment els que es troben en situació de dificultats,
sigui escolaritzat en igualtat de condicions, en els pressupostos 2012 s’ha previst una
dotació de recursos del programa de “Serveis complementaris a l’educació” de 116,9 milions
d’euros. Aquests recursos es destinen a mantenir els plans educatius d’entorn, les aules
d’acollida, els serveis i ajuts per transport i menjador escolar i les unitats d’escolarització
compartida, entre altres serveis.
124

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
Per tal de fer front a les possibles conseqüències que pugui tenir la present crisi econòmica
en les llars més vulnerables i donar suport a la igualtat d’oportunitats en l’àmbit de
l’educació, en els pressupostos del 2012 el programa de “Beques i ajuts” a l’estudi s’ha dotat
amb un total de 14,7 milions d’euros. Destaquen les noves beques universitàries d’equitat i
excel·lència acadèmica. Les primeres tenen per objecte facilitar els estudis als estudiants de
famílies de menor nivell de renda que no tinguin cabuda en les convocatòries de l’Estat i les
segones pretenen reconèixer els estudiants amb millor rendiment acadèmic.
El programa de “Formació del personal docent”, amb una dotació de 0,9 milions d’euros,
s’adreça a impulsar activitats formatives per al professorat per tal de perfeccionar i
actualitzar els seus coneixements, principalment en els àmbits de la utilització de les TIC,
currículum i innovació educativa, millora personal i desenvolupament professional, la gestió
de centres i serveis educatius, l’avenç cap a una escola inclusiva i en llengües estrangeres.
Habitatge i altres actuacions urbanes (43)
L’actual conjuntura de crisi econòmica i financera a l’Estat espanyol ha tingut una de les
principals causes en el comportament en conjunt poc racional dels agents que participen en
el mercat immobiliari (constructors, entitats financeres, compradors, etc.) el qual, en el
passat recent, va provocar uns augments extraordinaris del volum d’oferta i del preu de
l’habitatge sense que hi haguessin uns bases mínimament sòlides per pensar que aquella
situació de fort creixement pogués tenir continuïtat quan només aquesta continuïtat podia
garantir la pervivència del model. Això ha desembocat en una situació a hores d’ara de
paràlisi del mercat de l’habitatge, amb un excés d’oferta de pisos que no es poden vendre
per manca de demanda en les condicions financeres i de preu actuals. D’una banda, perquè
el nivell de renda de moltes famílies que voldrien comprar un habitatge ha baixat i continua
baixant a causa de l’augment de l’atur i de la reducció de l’activitat econòmica produïda en
els darrers anys i, d’una altra, perquè les entitats financeres han endurit les exigències per
accedir al crèdits a causa dels creixents riscos d’impagaments.
Una altra conseqüència de la caiguda de la venda d’habitatges ha estat la reducció dels
ingressos de la Generalitat (i de totes les administracions públiques) a causa de la
disminució dels rendiments dels diversos impostos que graven les compravendes
immobiliàries, com ara l’impost sobre el valor afegit o l’impost de transmissions patrimonials.
La política d’Habitatge i altres actuacions urbanes és competència del Departament de
Territori i Sostenibilitat i l’executa fonamentalment a través d’entitats adscrites. El pressupost
125

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
consolidat destinat a aquesta política de despesa és de 310,1 milions d’euros mentre que
per a l’exercici 2011 ha estat de 441,7 milions d’euros. La davallada és de 131,6 milions
d’euros, és a dir, del 29,8% i la major part es concentra en els capítols de transferències de
capital (-85,7 milions d’euros), despeses corrents de béns i serveis (-19,6 milions d’euros) i
inversions reals (-15,7 milions d’euros).
La política està desglossada en dos programes de despesa: Habitatge i Barris i nuclis antics.
El programa Habitatge està dotat amb un pressupost consolidat de 302,7 milions d’euros,
import que és inferior al del pressupost 2011 en un 15,2%. Hi intervenen una Secretaria i
quatre entitats. La Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana és la unitat encarregada de
dissenyar les polítiques d’habitatge de la Generalitat. Per la seva banda, l’Agència de
l’Habitatge de Catalunya té la finalitat d’executar amb eficiència les polítiques d’habitatge
impulsades des de la Secretaria i compta amb un pressupost consolidat de 165,8 milions
d’euros que es destinen a reactivar el sector immobiliari i incrementar l'ocupació i a facilitar
als ciutadans l'accés a l'habitatge. Així mateix, l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) té una
activitat fonamentalment inversora i destina un import de 122,6 milions d’euros al foment
d'una oferta suficient i a preu assequible de sòl residencial, garantir l’oferta d’habitatge
social, augmentar l’oferta d’habitatges de lloguer i de lloguer amb opció de compra, millorar
el parc d’habitatges i garantir l'allotjament dels col·lectius amb menys recursos econòmics i
de les persones amb discapacitats. Per la seva banda, el Consorci de l’Habitatge de
Barcelona destina un pressupost de 13,4 milions d’euros fonamentalment a ajuts per a
rehabilitació i per al pagament de l‟habitatge en l’àmbit de la ciutat de Barcelona. Finalment,
el Consorci de l’Habitatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona té un pressupost de 0,4
milions d’euros per coordinar les accions que en matèria de política d'habitatge es
desenvolupen a l’esmentat territori i donar suport als municipis que l'integren.
L’objectiu per a l’exercici 2012 no estarà en la producció d’habitatges, sinó en l’optimització
de la gestió del parc d’habitatges existent. En aquest sentit, l’Institut Català del Sòl i
l’Agencia de l’Habitatge de Catalunya portaran a terme conjuntament, un pla de xoc que ha
de fer possible l’ocupació de 3.264 habitatges buits actualment, dels quals 3.071 són
propietat de l’INCASÒL. Així mateix, els recursos que aquesta entitat consigna a la promoció
de sòl residencial i d’habitatges es destinaran a acabar les obres en marxa d’aquells sectors
que tenen possibilitats comercials, prioritzant la promoció d’habitatges en règim de lloguer
mitjançant unes rendes adequades a l’actual escenari, per tal de poder atendre
adequadament la demanda.
126

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
Pel que fa a la política d’ajuts a l’habitatge, es prioritzaran els ajuts per evitar la pèrdua de
l’habitatge per motius econòmics, és a dir, prestacions pel pagament del lloguer als
col·lectius de població amb menys recursos i prestacions d’especial urgència per al
pagament de l’habitatge per evitar les execucions de desnonaments.
Pel que fa a l’altre programa inclòs en aquesta política de despesa, Barris i nuclis antics,
experimenta una forta davallada en relació al pressupost per al 2011, ja que passa de 84,9
milions d’euros a 7,4 milions d’euros. La situació de crisi econòmica ha portat a que molts
ajuntaments no puguin fer front a les despeses derivades dels programes integrals de barris
aprovats, ni complir amb els terminis inicialment establerts per a l’execució d’aquests
programes per diversos motius. Davant d’aquesta situació, durant el 2012 el Departament de
Territori i Sostenibilitat, mitjançant la Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, té previst
modificar la normativa relativa als projectes de la Llei de barris per allargar el termini
d’execució de les obres previstes en els programes per tal d’adequar el ritme d’execució a
les possibilitats reals. També revisarà la viabilitat real del projectes de les urbanitzacions de
baixa densitat amb dèficits urbanístics i els prioritzarà d’acord amb el ritme d’execució de les
obres observada fins a la data.
Pel que fa als nuclis antics, es valorarà la viabilitat dels projectes de rehabilitació d’acord
amb la capacitat dels ajuntaments per fer front a les despeses que els hi corresponen. En
aquest procés, es congelaran les noves adjudicacions d’actuacions que es porten a terme
mitjançant l’INCASÒL i es reduirà la inversió d’aquest Institut per tal d’ajustar la programació
de les inversions a les disponibilitat econòmiques. Tot i així, la previsió d’inversió per al 2012
lligada als protocols de col·laboració de l’1% cultural i al programa “Reviure velles ciutats”
comportarà la intervenció de l’Institut Català del Sòl en més de 31 actuacions localitzades en
28 municipis diferents arreu de Catalunya.
Cultura (44)
La cultura, com a bé públic comú i preferent, té un paper profundament social perquè genera
normes i valors compartits, creant lligams essencials per la cohesió social. Aquest bé es
manifesta a través d’una gran multiplicitat de llenguatges, de formes artístiques, d’estils i de
tendències que en conjunt, expressen els diferents punts de vista d’una societat complexa i
democràtica.
Per tant, cal facilitar l’accés a les manifestacions culturals al major nombre possible de
ciutadans democratitzant així l’accés a la cultura, tal com expressa l’article 44 de l’EAC: “els
127

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar a totes les persones
l’accés a la cultura, als béns i als serveis culturals i al patrimoni cultural, arqueològic, històric,
industrial i artístic de Catalunya”. En aquest sentit, el Pla de Govern 2011-2014, dins l’àmbit
de la cultura, fixa com a objectius principals la cerca de la màxima centralitat de la cultura en
la dinàmica social tot desplegant la cultura en totes les seves dimensions (creativa,
comunitària, identitària, productiva i de convivència), així com situar Catalunya al món, fent
de Catalunya un actor global al servei dels interessos de la societat catalana, i impulsant la
seva projecció com a país.
A diferència d’anys anteriors, en els pressupostos per al 2012 l’antiga política de cultura i
esports desapareix i es subdivideix en dues noves polítiques: cultura (44) i esports (47).
Aquesta novetat, així com la reestructuració parcial dels programes pressupostaris vinculats
a la política de cultura, responen a l’adaptació de l’estructura pressupostària a la realitat de
l’acció del govern, per així donar un pas més endavant en el procés de convergència entre la
planificació i la pressupostació estratègica de la Generalitat de Catalunya.
D’aquesta manera, els programes de despesa associats a la política de cultura resultants
són els següents: Creadors i empreses culturals, Cooperació i difusió cultural, Patrimoni
cultural i Associacionisme i tradició.
El programa Creadors i empreses culturals està dotat amb 135,5 milions d’euros, amb una
reducció del 3,9% respecte pressupost 2011. El seu objectiu principal és impulsar el
desenvolupament i la competitivitat de les indústries culturals a Catalunya per a contribuir a
la modernització del teixit empresarial cultural català i a la seva projecció exterior.
En el marc del programa pressupostari de Cooperació i difusió cultural, les actuacions
bàsiques fan referència a la promoció, difusió i millora de l’oferta cultural catalana per tal de
facilitar l’accés a tots els públics del territori català. En una situació de crisi econòmica com
l’actual, el sector cultural és especialment vulnerable i, per tant, l’acció del Govern ha d’anar
encaminada a ajudar al sector impulsant els hàbits culturals i garantir una programació
cultural de qualitat a tot el territori amb una infraestructura adequada on desenvolupar les
activitats culturals. Per a dur a terme aquesta tasca, els recursos destinats a aquest
programa són de 33,4 milions d’euros, un 7,3% superior als pressupostats per al 2011.
En el pressupost 2012 s’han dotat 59,5 milions d’euros en el programa pressupostari de
Patrimoni cultural, destinats a finançar les actuacions de protecció, defensa, documentació i
difusió del patrimoni cultural de Catalunya per tal de mantenir-lo i donar-lo a conèixer, fent
d’aquest un element competitiu i estratègic de creació de riquesa i identitat.
128

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
Les despeses pressupostades pel programa Associacionisme i tradició són de 7,4 milions
d’euros i la seva missió principal és la d’incentivar les xarxes de relació entre la cultura
popular i associativa i, de l’altre costat, els grans equipaments i l’àmbit professional de la
cultura, amb la voluntat de potenciar-se mútuament i intercanviar imaginaris creatius,
públics, gestors i creadors.
Llengua catalana (45)
L’article 6.1 de l’EAC de 2006 estableix que la llengua pròpia de Catalunya és el català.
Quant a la competència de la Generalitat en matèria de llengua, destaca l’article 143 que li
atribueix la competència exclusiva en matèria de llengua, que inclou, en tot cas, la
determinació de l’abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també la
normalització lingüística del català.
Segons les dades de l’Enquesta sobre els usos lingüístics de la població a Catalunya 2008,
la gran majoria dels ciutadans de Catalunya de 15 anys i més (95%) afirma que entén el
català. Tanmateix, aquest bon nivell es redueix al 67% quan es tracta d’entendre’l
perfectament o bé al 85% si sumem els que l’entenen perfectament i els que l’entenen força.
Quant a l’habilitat de parlar, el 78% dels catalans afirma que sap parlar el català,
percentatge que es redueix al 49% pel que fa a la població que el sabria parlar
perfectament, o bé al 65% si sumem els que el sabrien parlar perfectament o amb força
correcció.
La situació sociolingüística a Catalunya a principis del segle XXI està marcada per dos
fenòmens aparentment contradictoris: d’una banda, la forta intensitat de les diverses onades
immigratòries, sobretot de les dues onades del segle passat i de la que es desenvolupa a
cavall del segle XX i els primers anys de l’actual, i, d’altra banda, la capacitat d’atracció que
ha tingut i té el català perquè l’adoptin parlants d’altres llengües inicials. De la dinàmica que
es produeixi entre ambdós factors al llarg del temps en depèn (i en dependrà) l’evolució de
l’ús del català.
La política lingüística té un marcat caràcter transversal tenint incidència en sectors tant
diversos com l’ensenyament, la justícia, les universitats, el món laboral, les noves
tecnologies o els mitjans de comunicació. Aquesta transversalitat es tradueix en el fet que la
política de llengua catalana estigui present en diversos plans interdepartamentals com el Pla
de ciutadania i immigració, el Pla nacional de joventut de Catalunya, el Pla nacional de
l’associacionisme i el voluntariat, etc.
129

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
L’actual context econòmic, amb baixes taxes de creixement, té conseqüències directes en el
marc de les polítiques lingüístiques. En primer lloc, tot i que les taxes d’immigració a
Catalunya s’han estabilitzat, cal garantir l’accés al coneixement del català a tot el col·lectiu
immigrant, com element d’integració i cohesió social. L’elevada taxa d’atur existent a
Catalunya, és un altre factor que afavoreix l’augment de la demanda de formació en llengua
catalana per part del col·lectiu d’aturats. Finalment, la generalització en l’ús de les
tecnologies de la informació i la comunicació, d’una banda suposa una oportunitat per oferir
telemàticament productes i serveis que afavoreixin l’augment del coneixement de la llengua
i, d’altra banda, es converteix en un repte per incorporar l’ús del català en aquests entorns i
alhora estendre l’aprenentatge de la llengua a tota la societat. El conjunt d’aquests factors es
tradueix en un augment de la demanda de formació en llengua catalana, i per tant en una
major necessitat de recursos per fer-hi front.
La política de despesa de llengua catalana, s’executa a través d’un únic programa anomenat
Promoció de la llengua catalana. En el pressupost 2012 els recursos destinats a l’esmentada
política són de 40,5 milions d’euros, xifra que representa una lleugera disminució del 2,1%
respecte a l’import pressupostat per al 2011.
Els objectius principals de la política en llengua catalana són incrementar l'ús social del
català promovent l'accés de la població adulta al coneixement de la llengua, impulsar el
català com a llengua d'ús habitual de les persones catalanoparlants, fomentar l'ús entre els
qui no tenen el català com a llengua habitual, proporcionar una oferta adequada de serveis i
productes en català en tots els sectors d'activitat, públics i privats, així com augmentar el
prestigi i el reconeixement internacional del català.
La gestió i execució d’aquesta política es du a terme principalment a través de la Direcció
General de Política Lingüística, el Consorci per a la Normalització Lingüística i el Consorci
del Centre de Terminologia TERMCAT.
Consum (46)
La política de Consum té per finalitat garantir els drets i la seguretat de les persones
consumidores, potenciar el model de consum responsable com a element de competitivitat i
qualitat de vida, i aconseguir un mercat en el que els operadors actuïn complint la normativa
d’aplicació. Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 assignen a aquesta
política de despesa i el seu únic programa, Ordenació, control i informació sobre el consum,
9,8 milions d’euros.
130

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
L’Agència Catalana del Consum és l’encarregada de gestionar i dur a terme la política de
Consum de la Generalitat de Catalunya, i per a fer-ho actua des d’una triple vessant. La
informativa, adreçada a què els consumidors i les empreses siguin conscients de quins són
els seus drets i els seus deures en matèria de consum i la forma d’exercir-los; la formativa, a
través de l’Escola del Consum de Catalunya per tal de promoure un consum responsable,
crític i actiu; i finalment a través de la resolució dels conflictes que sorgeixen entre les
empreses i els consumidors, mitjançant els mecanismes de medicació i arbitratge.
Esports (47)
El programa Activitat física i esport és gestionat fonamentalment pel Departament de la
Presidència, però també hi participen els departaments d’Economia i Coneixement,
mitjançant la societat mercantil GISA, i Territori i Sostenibilitat, a través d’Equacat, SA. La
seva dotació pressupostària per al 2012 és de 124,9 milions d’euros, amb una reducció del
4,9% en relació als pressupostos per al 2011.
Els principals organismes que executen les polítiques del Govern en matèria d’educació
física i esport, són l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), que assumeix
les tasques de docència universitària i la tasca de recerca i d’investigació pròpia de les àrees
del coneixement en l’àmbit de les ciències de l’activitat física i l’esport, el Centre d’Alt
Rendiment Esportiu (CAR), que dóna suport a l’esport d’elit perquè sigui competitiu a nivell
internacional, el Consell Català de l’Esport, que és l’encarregat de promoure la pràctica
esportiva en tots els seus vessants, mitjançant programes específics adreçats a l’esport
ciutadà, a l’esport escolar, i a l’esport federat de base i d’alt rendiment. Altres entitats que
participen en aquest programa són: el Consorci del Circuit de Catalunya, el Consorci del
Circuit de Motocròs de Catalunya i les societats mercantils que en depenen, GISA i Equacat,
SA
A diferència d’anys anteriors, en els pressupostos per al 2012 es separen les polítiques de
cultura i esports, per donar lloc a dos noves polítiques: cultura (44) i esports (47). Aquesta
novetat respon a un reajustament de l’estructura pressupostària a la realitat de l’acció del
govern, per així donar un pas més endavant en el procés de convergència entre la
planificació i la pressupostació estratègica de la Generalitat de Catalunya.
Com a principals actuacions dins la política d’esport podem destacar el desenvolupament
dels centres de tecnificació esportiva, l’actualització del marc normatiu de clubs i federacions
131

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
esportives, l’impuls de la comissió contra la violència a l'esport, el suport a la participació i a
l'organització d'esdeveniments esportius internacionals i la concessió d’ajuts i beques per a
la formació d’investigadors novells.
La població objectiu del programa d’Activitat física i esport gairebé es correspon amb la
totalitat de la població catalana, ja que la diversitat de formes de pràctica esportiva permeten
una adaptació flexible d’aquesta a les necessitats de gairebé tots els col·lectius, esdevenint
una eina d’inclusió social.
Àrea de despesa 5 Producció de bens públics de caràcter econòmic
Quadre 7.3.7
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
ÀMBIT SECTOR PÚBLIC
ÀREA DE DESPESA 5 PRODUCCIÓ DE BÉNS PÚBLICS DE CARÀCTER ECONÒMIC
Milions €
Codi Polítiques i programes de despesa Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
511 Cicle de l'aigua 539,7 420,6 -119,1 -22,1
51 Cicle de l'aigua 539,7 420,6 -119,1 -22,1
521 Carreteres 337,4 392,6 55,3 16,4
522 Infraestructures ferroviàries 739,0 765,1 26,1 3,5
523 Suport al transport públic de viatgers 1.049,6 1.112,2 62,6 6,0
524 Ports i transport marítim 20,2 19,0 -1,2 -5,7
525 Aeroports i transport aeri 25,4 23,8 -1,6 -6,1
526 Logística i altres actuacions suport transport de mercaderies 16,3 13,9 -2,4 -14,9
527 Infraestructures del transport de viatgers per carretera 36,1 38,6 2,5 6,8
52 Transport 2.224,0 2.365,3 141,3 6,4
531 E-infraestructures 200,1 273,8 73,7 36,8
532 Societat digital 36,7 29,9 -6,8 -18,4
533 Mitjans de comunicació social 449,0 385,5 -63,5 -14,2
53 Societat de la informació i el coneixement i telecom. 685,8 689,2 3,4 0,5
542 Ordenació del territori i urbanisme 22,9 16,0 -7,0 -30,4
543 Ordenació i promoció de sòl i edificis industrials i serveis 66,4 64,7 -1,6 -2,5
544 Actuacions a la costa 1,8 0,6 -1,2 -64,3
54 Ordenació del territori i urbanisme 91,1 81,4 -9,8 -10,7
551 Protecció i conservació del medi natural i la biodiversitat 84,1 72,7 -11,4 -13,5
552 Infraestructura i gestió de tractament de residus 114,3 102,2 -12,2 -10,7
553 Polítiques i sensibilització ambientals 4,3 5,2 0,9 21,8
554 Prevenció i control ambiental 5,9 5,6 -0,3 -5,1
55 Actuacions ambientals 208,6 185,7 -22,9 -11,0
561 Infraestructures per al desenvolupament rural 16,7 3,7 -13,1 -78,1
562 Transformació i millora en matèria de regadius 203,3 236,6 33,4 16,4
56 Infraestructures agràries i rurals 220,0 240,3 20,3 9,2
571 Recerca i Desenvolupament 173,1 168,5 -4,6 -2,7
572 Recerca i Desenvolupament en ciència i tecnologia agroalimentària 40,5 39,2 -1,3 -3,2
573 Recerca i Desenvolupament biomèdics i en ciències de la salut 224,2 235,3 11,1 5,0
574 Innovació 17,9 60,1 42,1 235,1
57 Recerca, desenvolupament i innovació 455,8 503,1 47,3 10,4
581 Cartografia, geologia i geofísica 30,0 29,8 -0,1 -0,4
582 Meteorologia 6,3 5,9 -0,4 -6,7
583 Estadística 8,7 8,1 -0,6 -7,1
584 Avaluació de polítiques i estudis d'opinió 2,2 2,1 -0,1 -6,4
58 Altres actuacions de caràcter econòmic 47,2 46,0 -1,3 -2,7
Total capítols 1 a 8 4.472,2 4.531,5 59,3 1,3
Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) 375,8 504,2 128,5 34,2
Total capítols 1 a 9 4.848,0 5.035,7 187,7 3,9
132

Cicle de l'aigua (51)
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
A la política de Cicle de l’aigua s’hi destinen en els pressupostos per al 2012 420,6 milions
d’euros, amb una reducció del 22,1% en relació al pressupostat per a l’exercici 2011.
Aquesta davallada és conseqüència, d’una banda, de l’actual context econòmic i financer
que obliga a efectuar un important ajust dels pressupostos de la Generalitat i,
addicionalment, de les mesures específiques per a fer front a la situació financera de
l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), empresa que presenta un nivell d’endeutament amb
entitats financeres molt elevat. És per aquesta raó que el Parlament de Catalunya, el passat
mes de juliol de 2011, va aprovar un conjunt de mesures legislatives sobre el cànon de
l’aigua, que comportaran un significatiu increment dels ingressos. Aquesta política de
repercussió creixent dels costos de la política del cicle de l’aigua caldrà continuar-la en el
present exercici amb l’objectiu que, conjuntament amb la revisió dels nivells de serveis i
objectius a assolir, facin possible una progressiva estabilització de la situació econòmica i
financera de l’ACA i en garanteixin la seva viabilitat futura.
D’altra banda, la situació financera també marca les decisions pressupostaries pel que fa a
l’altre gestor d’aquest programa, l’entitat Aigües Ter-Llobregat, que redueix el seu
pressupost en un 30,2% respecte al 2011 (passa de 153,1 milions d’euros a 106,9 milions
d’euros).
D’altra banda, des del punt de vista formal, cal dir que a partir del pressupost 2012
s’unifiquen els dos antics programes de despesa en què es dividia aquesta política
(Disponibilitat i abastament d’aigua i Sanejament d’aigua) a causa de què en la major part de
les actuacions resulta difícil destriar quina part correspon a abastament d’aigua i quina part
és sanejament d’aigua.
Transport (52)
La disponibilitat d’una xarxa d’infraestructures de transport eficient, segura i sostenible
ambientalment i econòmicament és una condició necessària per fomentar la cohesió i
l’equilibri territorial, així com per assegurar la competitivitat de l’economia catalana en aquest
marc de mundialització i en l’actual conjuntura de crisi econòmica i financera. En aquest
sentit, el Departament de Territori i Sostenibilitat, que és el departament competent en
matèria de transports, té com a objectius en el seu pla departamental dotar el país d'una
xarxa viària adequada i segura que garanteixi l'accessibilitat a tot el territori, promoure una
xarxa d'infraestructures integrada que millori la competitivitat i el desenvolupament econòmic
133

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
i fomentar un transport públic de viatgers integrat, de qualitat i sostenible econòmicament
que garanteixi una mobilitat eficient.
La política de Transport està dotada per a l’exercici 2012 amb un pressupost consolidat de
2.365,3 milions d’euros, xifra que representa un augment de 141,3 milions d’euros respecte
al pressupost per al 2011 (variació relativa del 6,4%). En part, aquest increment està motivat
pels compromisos de pagaments d’inversions executades en col·laboració amb el sector
privat, com ara el mètode alemany o els peatges a l’ombra.
El programa 521 Carreteres està dotat al 2012 amb 392,6 milions d’euros, amb un augment
de 55,3 milions d’euros (16,4%) en relació a l’exercici anterior. La raó principal d’aquest
increment es troba en l’augment dels recursos destinats a atendre els pagaments de
peatges a l’ombra a empreses privades concessionàries d’eixos viaris (Puig-reig - Berga;
Reus - Alcover; Centelles - Vic - Ripoll; Maçanet de la Selva - Platja d’Aro, i Vilanova –
Vilafranca - Igualada) o transferències de capital (C-25, tram Cervera – Caldes de Malavella,
i C-17 Vic – Ripoll). També inclou una partida de compensació de tarifes per l’ús
d’infraestructures destinada a compensar els concessionaris de les autopistes de titularitat
de la Generalitat pels descomptes i bonificacions vigents. Igualment, l’empresa pública GISA
també ha incrementat els crèdits per fer front a diverses actuacions en matèria de carreteres
(variants, desdoblaments, condicionaments, etc.) així com per fer front a pagaments derivats
d’inversions finançades amb mètode alemany.
El programa 522 Infraestructures ferroviàries està dotat el 2012 amb 765,1 milions d’euros,
26,1 milions d’euros més que a l’exercici anterior. Les inversions tenen per objecte millorar i
ampliar les xarxes de ferrocarril i de metro per fer-les més competitives. Entre les diverses
actuacions, es poden destacar la continuació de les obres de perllongament de la línia de
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Terrassa (túnel Terrassa-Rambla / Can Roca i
estacions intercanviador RENFE i Can Roca) i, pel que fa a la xarxa de metro de Barcelona,
l’ampliació de l'alimentació elèctrica de la línia 5 per la posada en servei de nous trens i les
obres d'adaptació a la normativa i millora de l'accessibilitat de l'estació de Virrei Amat, també
de la línia 5. Cal destacar que la major part de la inversió en aquest programa de despesa
es du a terme mitjançant GISA, que compta amb un pressupost de 375,5 milions d’euros per
pagaments d’actuacions realitzades a la xarxa de metro i de FGC. En aquest apartat cal fer
també esment a la davallada dels recursos de l’ens Infraestructures Ferroviàries de
Catalunya com a conseqüència de la necessitat de l’ajust pressupostari que comporta la
necessitat de reprogramar els treballs de la línia 9 del metro.
134

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
El programa 523 Suport al transport públic de viatgers inclou, entre d’altres, les despeses
dels sistemes tarifaris integrats gestionats des dels consorcis de transport de Barcelona,
Tarragona, Lleida i Girona així com les subvencions a ens locals per a la millora del
transport urbà i interurbà amb l’objecte de fomentar el transport públic per tal d’assolir un
model de mobilitat basat en els mitjans de transport menys contaminants, reduir la congestió
de la xarxa viària i reduir la sinistralitat en els desplaçaments. Aquest programa creix un 6%
en relació al 2011 ja que passa d’un pressupost de 1.049,6 milions d’euros a un de 1.112,2
milions d’euros a causa fonamentalment de l’augment dels pressupostos dels consorcis del
transport els quals destinen la major part dels seus recursos a l’assoliment de la integració
tarifària en els seus respectius territoris. Dins d’aquest programa també estan previstes un
conjunt de subvencions al transport atorgades per la DG de Transports i Mobilitat.
Al programa 524 Ports i transport marítim s’hi destinen recursos per valor de 19 milions
d’euros, xifra que suposa una reducció d’un 5,7% respecte al 2011. La despesa corrent s’ha
incrementat lleugerament per poder programar actuacions en matèria de conservació,
manteniment i millora de les infraestructures portuàries dels ports gestionats per la
Generalitat i així optimitzar la seva funcionalitat. Pel que fa a les inversions, es poden
destacar els treballs del dic de recer de Blanes i la urbanització al port de Blanes.
El programa 525 Aeroports i transport aeri està dotat amb 23,8 milions d’euros, import
inferior en un 6,1% al de 2011. Entre les despeses d’aquest programa es poden destacar les
destinades al desenvolupament de rutes i l’operació de l’aeroport de Lleida i l’aeròdrom de la
Seu així com la gestió de l’oferta de publicitat de companyies aèries a institucions públiques i
privades per a la promoció de l’aeroport de Girona.
El programa 526 Logística i altres actuacions de suport al transport de mercaderies té una
dotació de 13,9 milions d’euros a l’exercici 2012, amb una reducció del 14,9% respecte de la
pressupostada el 2011. Entre les actuacions a realitzar es poden destacar les que executarà
CIMALSA en les seves plataformes, en especial la prevista a la Terminal Intermodal de
Vilamalla, així com les d’afavoriment del transport per ferrocarril de mercaderies de SEAT
entre la Zona Franca i Martorell per la xarxa d’ADIF mitjançant les empreses Cargometro
(peces de vehicles) i Autometro (vehicles acabats).
Finalment, el programa 527 Infraestructures del transport de viatgers per carretera està dotat
amb un pressupost de 38,6 milions d’euros, amb un creixement del 6,8% respecte del 2011.
Destaquen les inversions de l’empresa pública Tabasa per posar en servei, durant la segona
meitat del 2012, un carril per a vehicles d’alta ocupació (VAO) a la C-58, amb la finalitat de
135

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
millorar l’accés en transport públic a la ciutat de Barcelona per l’entrada de l’avinguda de la
Meridiana.
Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions (53)
En una situació de crisi econòmica com l’actual, dur a terme una bona implantació de les
eines TIC és molt important per tal que per mitjà de l’aprofundiment en l’economia del
coneixement i de la utilització de les noves tecnologies es pugui afavorir la prosperitat del
territori. Des del Govern de la Generalitat es vol fer una aposta per la connectivitat i
l’accessibilitat a la banda ampla, mitjançant un desenvolupament de les infraestructures, tant
del territori, com adreçat a empreses i famílies, impulsant l’intercanvi de dades, el comerç
electrònic així com apostar per la simplificació administrativa i la factura electrònica. Per
aquest 2012 les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya en aquest àmbit són
consolidar els fonaments per al desenvolupament de la Societat Digital a Catalunya,
considerant tant les e-infraestructures com l’entorn econòmic i social que les ha de posar en
valor, i convertir Catalunya en un pol d’innovació de la societat digital, per tal de generar
creixement econòmic, competitivitat empresarial, ocupació de qualitat i transformar
l’Administració per aconseguir un major benestar social i una millor qualitat de vida. En els
pressupostos del 2012 s’assignen 689,2 milions d’euros a desenvolupar les actuacions
d’aquesta política de despesa.
La societat de la informació i el coneixement i les telecomunicacions afecten tots els àmbits
de la nostra vida i la nostra societat, aquesta transversalitat de la política dona lloc a què
dins de la Generalitat de Catalunya sigui gestionada per múltiples gestors, cada un amb una
finalitat específica per aconseguir l’objectiu general de vincular la societat i l’economia al
coneixement. El departament d’Empresa i Ocupació és l’encarregat de definir la planificació
estratègica de les TIC, així com dur a terme el seu desplegament en el territori, i per aquest
motiu gestiona el 41,1% dels recursos d’aquesta política de despesa. El grup d’empreses
vinculats als mitjans de comunicació, adscrites al departament de Presidència, gestionen el
55,9% dels recursos per tal de mantenir uns mitjans de comunicació públics de qualitat i
donar suport als mitjans privats. El departament de Governació i Relacions Institucionals,
amb un 2,1% dels recursos, impulsa i promou la implantació de l’administració electrònica en
l’àmbit del sector públic de les administracions catalanes, mentre que el departament de
Salut, amb un 0,9% dels recursos, potencia les tecnologies de la informació i les
comunicacions com a mitjà per impulsar els objectius estratègics departamentals.
136

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
Les actuacions de la Generalitat referides a la política de despesa de Societat de la
informació i el coneixement i telecomunicacions es desenvolupen a través dels programes
de despesa E-Infraestructures, Societat Digital i Mitjans de Comunicació Social, que en el
seu conjunt representen el 15,2% del total de despesa prevista en els pressupostos de la
Generalitat per a l’àrea de Producció de béns públics de caràcter econòmic.
Per volum de despesa assignada en aquesta política, destaca el programa Mitjans de
Comunicació Social. Un dels objectius d’aquest programa, és oferir a tots els ciutadans de
Catalunya un servei públic audiovisual de qualitat, compromès amb els principis ètics i
democràtics i amb la promoció de la cultura i la llengua catalana, amb criteris d’eficiència i
buscant la màxima acceptació per part del públic. Els recursos destinats a aquest programa
són 385,5 milions d’euros, per tant l’ajust respecte dels pressupostos del 2011 ha estat d’un
14,2%, i ha passat de representar el 10% de la despesa dels Pressupostos del sector públic
de la Generalitat de Catalunya, a representar el 8,5%.
L’agrupació departamental d’Empresa i Ocupació gestiona el programa E-infraestructures, si
bé el 99% dels recursos es concentren en l’entitat de dret públic Centre de
Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), encarregada de potenciar el rol de
les TIC a l’Administració i la societat, centralitzant la governança per generar eficiències i
millorar els serveis públics, i incrementar la transparència i la igualtat d’oportunitats. Entre
d’altres el CTTI destinarà 271,2 milions d’euros a impulsar la gestió transversal i coordinada
de les TIC a la Generalitat de Catalunya, al disseny d’estratègies de contractació TIC a la
Generalitat, a coordinar amb el projecte Xarxa Oberta les iniciatives en xarxa de fibra òptica
als municipis, així com a la promoció i desplegament de xarxes de fibra òptica per a
l’autoprotecció dels serveis de la Generalitat.
El programa de Societat Digital està dotat en els pressupostos del 2012 amb 29,9 milions
d’euros, un 18,4% menys que ens els pressupostos del 2011. El 47,6% dels recursos
d’aquest programa els gestionen les empreses vinculades al departament de Governació i
Relacions institucionals (14,2 milions d’euros). La prioritat per aquest 2012 és incrementar el
nombre de serveis electrònics que la Generalitat de Catalunya ofereix a la ciutadania i
d’altres administracions, mitjançant un augment en l’oferta de productes del Catàleg de
dades i del nombre de serveis oferts pel Consorci Administració Oberta de Catalunya i per
l'Agència Catalana de Certificació (CATCert).
El 30,7% dels recursos d’aquest programa són gestionats per les empreses vinculades al
departament d’Empresa i Ocupació (9,2 milions d’euros), amb l’objectiu d’aconseguir la
137

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
plena incorporació a la Societat Digital d’empreses i ciutadans per tal de millorar la
competitivitat empresarial i aconseguir un major benestar social. Per assolir aquests
objectius, durant l’exercici 2012 es seguiran oferint serveis de sensibilització i
assessorament a Pimes, serveis de xarxa de punts TIC i ACTIC, serveis de formació i
certificació per a professionals del sector TIC, així com serveis de suport a la innovació i
internacionalització i actuacions de dinamització dels clústers empresarials i esdeveniments
sectorials.
Finalment, des de l’agrupació de Salut es destinen 6,5 milions d’euros a impulsar els
objectius i estratègies del Departament de Salut mitjançant els Sistemes d’Informació i
Tecnologies de la Informació i Comunicació, garantint el dret del ciutadà a l’accés a la
informació i facilitant la tasca dels professionals per a millorar la qualitat de l’assistència.
Ordenació del territori i urbanisme (54)
La política d’Ordenació del territori i urbanisme està dotada a l’exercici 2012 amb un
pressupost de 81,4 milions d’euros, amb una reducció del 10,7% en relació al pressupostat
per al 2011. Les actuacions de la Generalitat en aquesta política són dissenyades pel
Departament de Territori i Sostenibilitat i són executades directament o bé a través d’ens
adscrits al mateix. Es duen a terme en el marc del Pla Territorial General de Catalunya i dels
plans territorials sectorials o parcials amb l’objectiu de potenciar el desenvolupament
ordenat, equilibrar el territori i ser el marc orientador de les accions que s’emprenguin amb
incidència territorial.
Aquesta política està desglossada en tres programes. El programa Ordenació del territori i
urbanisme està dotat el 2012 amb 16 milions d’euros. Entre les actuacions incloses en
aquest programa es poden destacar les subvencions a corporacions locals per a la redacció
de plans urbanístics, per al finançament de la consolidació d’infraestructures bàsiques, per a
la millora de la xarxa veïnal i rural de camins a les comarques i zones de muntanya o per a
la millora paisatgística. També es poden destacar les actuacions de promoció del seu àmbit
territorial que duen a terme l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre i
l’Institut per al Desenvolupament i Promoció de l’Alt Pirineu i Aran.
El programa 543 Ordenació i promoció de sòl i edificis industrials i serveis té un pressupost
previst per a l’exercici 2012 de 64,7 milions d’euros, lleugerament inferior al de 2011. Inclou
en la seva major part, la previsió d’inversions per al desenvolupament del programa de
promoció de sòl per a activitats econòmiques i equipaments, executat bé directament per
138

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
l’INCASÒL o bé a través dels consorcis creats a tal efecte. Algunes de les actuacions de
promoció més importants que cal destacar per al 2012 dins d’aquest programa són Ca
l’Alemany II Parc Aeroespacial, a Viladecans; Can San Joan, a Sant Cugat del Vallès; Can
Coma (SAU 4), a Sant Jaume de Llierca, i l’estació de Mercaderies de l’Aldea.
Finalment, el programa 544 Actuacions a la costa té per finalitat fer compatibles el
desenvolupament econòmic i urbanístic amb la millora i la conservació de la qualitat de
l’entorn costaner. Així, s’inclouen en aquest programa els encàrrecs de projectes per
actuacions a la costa a l’empresa GISA (camins de ronda) i la dotació per al 2012 de les
subvencions atorgades a ens locals per actuacions en el sistema costaner amb l’objecte
d’impedir la transformació del sòl no urbanitzable i del sol urbanitzable no delimitat situat
dins els 500 metres d'amplada de la línea de la costa. El programa està dotat a l’exercici
2012 amb 0,6 milions d’euros.
Actuacions ambientals (55)
La política de despesa d’Actuacions ambientals està dotada, per a l’exercici 2012, amb un
pressupost consolidat de 185,7 milions d’euros, import que suposa una reducció de l’11% en
relació a l’exercici 2011. Les competències d’aquesta política estan distribuïdes entre el
Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,
Alimentació i Medi Natural si bé també hi participa el Patronat de la Muntanya de Montserrat,
entitat adscrita al Departament de la Presidència. La política es divideix en quatre
programes: 551 Protecció i conservació del medi natural i la biodiversitat, 552 Infraestructura
i gestió de tractament de residus, 553 Polítiques i sensibilització ambientals i 554 Prevenció i
control ambiental.
Al programa 551 es desenvolupen i s’executen polítiques per l’ordenació, protecció i millora
del medi natural que tenen per finalitat mantenir una conservació adequada dels hàbitats i
una explotació econòmica sostenible de la forest, la conservació de la biodiversitat, la
protecció i la gestió dels espais naturals i de la fauna així com la gestió de la riquesa
cinegètica i de la pesca continental a Catalunya. Hi destaquen els recursos destinats al
foment dels usos econòmics sostenibles del medi natural, el recolzament de la propietat
forestal, la lluita contra l’erosió, la prevenció dels incendis forestals, la protecció i gestió dels
espais naturals i la protecció i gestió de la fauna. També s’hi inclouen els recursos per a la
millora i el manteniment dels equipaments i per al sosteniment del cos d’agents rurals. El
programa està dotat amb 72,7 milions d’euros.
139

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
El programa 552 Infraestructura i gestió de tractament de residus està dotat amb 102,2
milions d’euros. Hi destaca el pressupost en termes consolidats de l'Agència de Residus de
Catalunya (ARC) per import de 99,8 milions d'euros. Les actuacions de l'ARC es fan en el
marc del Programa de gestió de residus municipals (PROGREMIC), el Programa de gestió
dels residus industrials (PROGRIC) i del Programa de gestió dels residus de la construcció
(PROGROC). Es prioritzen les actuacions de prevenció i valorització de residus (com ara la
promoció dels mercats de reciclatge i la implantació de l’ecodisseny en els processos
productius), la generalització de la recollida selectiva per reduir la deposició del rebuig i la
regeneració dels espais degradats per abocaments incontrolats. Una bona part de la
despesa es destina a finançar inversions previstes a la primera fase del Pla territorial
sectorial d’infraestructures de residus municipals entre les quals es poden esmentar la
planta del Maresme per al tractament de la fracció Resta i millores en la valorització
energètica, el Centre de tractament de residus municipals del Vallès Occidental, l’Ecoparc 4
a Hostalets de Pierola, la planta de compostatge de Granollers o el Centre de Tractament de
Residus Municipals de l’Alt Empordà. En aquest mateix programa, l’empresa Ecoparc de
Residus Industrials, SA, té com a actuació destacada per al 2012, la inversió d’adaptació de
les instal·lacions (bàsicament ampliació del magatzem) de la planta propietat de l’empresa
ubicada al terme municipal de Constantí.
Al programa 553 Polítiques i sensibilització ambientals s’hi destinen 5,2 milions d’euros.
Destaca l’augment de les despeses destinades a actuacions vinculades a la lluita contra el
canvi climàtic, el foment de l’economia verda i l’increment de la sensibilització ambiental. Cal
dir que, pel que fa al compromís en la lluita contra el canvi climàtic, està en elaboració el nou
Pla de Mitigació 2013-2020 i, per primera vegada, una Estratègia Catalana d’Adaptació per
als sectors més vulnerables i el Pla d’Energia i Canvi Climàtic 2012-2020, conjuntament amb
el Departament d’Empresa i Ocupació. També s’inclouen en aquest programa les despeses
per al desenvolupament del Pla d’Economia Verda de Catalunya per afavorir nous sectors
emergents i la creació de nous llocs de treball basats en una economia baixa en carboni
(foment de les energies renovables, vehicle elèctric, ecodisseny, etc...) i per l’impuls del Pla
de Suport al Tercer Sector Ambiental 2011-2014.
Finalment, el programa 554 Prevenció i control ambiental està dotat amb 5,6 milions d’euros.
Els objectius principals són prevenir la contaminació atmosfèrica, lluminosa, acústica i
electromagnètica i promoure la competitivitat responsable de les empreses i l’administració
mitjançant l’ús eficient dels recursos i la reducció de l’impacte ambiental de la producció de
béns i serveis. Destaca la dotació per al manteniment de la Xarxa de Vigilància i Previsió de
la Contaminació Atmosfèrica a fi de vetllar per la prevenció i control de la contaminació
140

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
ambiental, especialment la provinent de les activitats econòmiques, així com per a la
prevenció d’emissions contaminants a l’atmosfera mitjançant les autoritzacions ambientals i
l'establiment d'acords voluntaris que permetin implementar les millors tècniques disponibles.
Infraestructures agràries i rurals (56)
La política d’Infraestructures agràries i rurals té un pressupost per al 2012 de 240,3 milions
d’euros, el qual suposa un increment d’un 9,2% respecte l’exercici anterior. Aquest
increment integra una reducció de 13,1 milions d’euros (un 78,1%) per al programa
Infraestructures per al desenvolupament rural i un increment de 33,4 milions d’euros (un
16,4%) per al programa Transformació i millora en matèria de regadius.
El programa 561 Infraestructures per al desenvolupament rural, amb un import de 3,7
milions d’euros, té com a missió realitzar obres destinades a pal·liar el dèficit
d'infraestructures viàries rurals i aconseguir un major desenvolupament dels nuclis rurals, i
aquest inversió és duta a terme per l’entitat Regs de Catalunya, SAU (REGSA).
Pel que fa al programa 562 Transformació i millora en matèria de regadius té un pressupost
de 236,6 milions d’euros que es destina a promoure l'ús sostenible de l'aigua de regadiu a
través del foment de nous regadius d'alta eficiència, la modernització dels regadius
tradicionals i la reutilització d'aigua regenerada procedent de les depuradores per a reg. Les
entitats adscrites al Departament d’Economia i Coneixement, que duen a terme aquest
objectiu mitjançant els encàrrecs realitzats pel Departament d’Agricultura, Ramaderia,
Pesca, Alimentació i Medi Natural, són Regs de Catalunya, SAU (REGSA), amb un import
de 106,6 milions d’euros, que representa un increment de 68,6 milions d’euros respecte
l’exercici anterior, en bona part vinculats a la previsió de la concessió del reg Xerta-Sènia, i
Reg Sistema Segarra-Garrigues, SAU (REGSEGA), en un import de 123,3 milions d’euros
(el qual significa una reducció de 35,9 milions d’euros).
Recerca, desenvolupament i innovació (57)
En un context econòmic com l’actual i en un escenari mundial caracteritzat per la
globalització dels mercats, la recerca, el desenvolupament i la innovació esdevenen factors
essencials per avançar cap a un canvi de model socioeconòmic que potenciï un creixement
econòmic sostingut a llarg termini i una millora de la competitivitat de les empreses.
141

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
En els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 es destinen 503,1 milions
d’euros a la política de Recerca, Desenvolupament i Innovació, un 10,4% més que en els
pressupostos del 2011, posant de manifest la importància atorgada a aquesta política.
L’augment de despesa s’explica principalment per l’augment de la despesa destinada a
Innovació, (amb 42,1 milions d’euros addicionals) i, en menor mesura, dels recursos
assignats a Recerca i desenvolupament biomèdics i en ciències de la salut, (amb 11,1
milions d’euros addicionals).
L’objectiu és incentivar la recerca i el desenvolupament en els àmbits públic i privat
focalitzada en el capital humà, les universitats, els centres de recerca i les grans
instal·lacions científiques i tecnològiques, alhora que es promou la innovació i la
transferència de coneixement i tecnologia de l’àmbit científic a l’àmbit empresarial. Aquesta
política de despesa, que d’acord amb el seu marcat caràcter transversal és gestionada per
un nombre molt elevat de centres gestors, està integrada per quatre programes.
D’acord amb el pes de cada programa dins la política de Recerca, Desenvolupament i
Innovació, cal destacar en primer lloc el programa Recerca i desenvolupament biomèdica i
en Ciències de la salut. Aquest programa està dotat en els pressupostos del 2012 amb
235,3 milions d’euros, que representa el 47% de la despesa d’aquesta política i suposa un
increment del 5% respecte dels pressupostos del 2011. L’objectiu d’aquest programa és
millorar la qualitat del sistema sanitari mitjançant el suport i foment d’activitats que generin
coneixement en biomedicina i ciències de la salut, així com a través de la transferència i
divulgació d’aquest coneixement generant sinèrgies entre els àmbits assistencial, científic,
formatiu i empresarial.
Recerca i Desenvolupament és el programa al qual es destinen el 33% dels recursos
d’aquesta política de despesa, concretament aquest programa esta dotat amb 168,5 milions
d’euros, dels quals 163,4 milions d’euros són gestionats pel departament d’Economia i
Coneixement i els seus ens adscrits. Entre les actuacions en aquest àmbit destaquen les de
foment, a través de diverses línies d’ajut al personal investigador que abasten els diferents
estadis de la carrera investigadora, les de foment d’un perfil més emprenedor o les d’oferir
suport, coordinar i avaluar el funcionament dels centres de recerca CERCA, així com oferir
suport a les grans instal·lacions científiques i tecnològiques. Per aquest 2012 i com a
actuacions prioritàries destaquen seguir impulsant el Programa ICREA per a la contractació
d’investigadors en base al mèrit científic i a l’excel·lència, així com finançar estructures i
activitats diverses destinades a enfortir el sistema d'R+D català. A més de l’activitat
desplegada directament pel departament, cal destacar, pel volum de despesa que gestionen
142

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
en el marc d’aquest programa, l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (31,1
milions d’euros), la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, Fundació privada
(23,8 milions d’euros), la Fundació Privada Institut Català d'Investigació Química (13,2
milions d’euros), la Fundació Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) (12 milions d’euros) o la
Fundació Privada Institut Català de Nanotecnologia (ICN) (8 milions d’euros).
El programa d’Innovació Tecnològica, amb una dotació per al 2012 de 60,1 milions d’euros
és el tercer programa quant a dotació pressupostària. Respecte els pressupostos del 2011,
aquest programa presenta una dotació addicional de 42,1 milions d’euros, que responen
fonamentalment a que l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana preveu, per aquest
exercici, la concessió de préstecs i bestretes per a fomentar la innovació, així com obrir
línies de suport a la innovació per institucions sense finalitat de lucre i altres ens corporatius.
El 93,3% dels recursos d’aquest programa els gestiona l’Agència de Suport a l’Empresa
Catalana (ACC1Ó), encarregada d’executar la política d’innovació de la Generalitat de
Catalunya i que té per missió fer de Catalunya una economia capdavantera en el mercat
global i facilitar la diferenciació competitiva de les empreses catalanes. El 6,7% restant dels
recursos són gestionats pel departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i
Medi natural (1,7 milions d’euros), Consorci Centre d'Estudis per a la Innovació del Transport
(CENIT) (1,5 milions d’euros), el departament de Territori i Sostenibilitat (0,8 milions d’euros)
i Societat Catalana d'Inversió en Empreses de Base Tecnològica, SA (0,1 milions d’euros).
Com a principals actuacions d’aquest programa destaquen l’esforç que es vol dur a terme
per a reforçar la transferència tecnològica a Catalunya amb l’impuls i reordenació dels
centres tecnològics, afavorir la comercialització de tecnologia generada en els entorns
científics i dur a terme programes de desenvolupament de Nuclis d’Alta Tecnologia.
Finalment, amb un menor pes dins d’aquesta política de despesa, trobem el programa
Recerca i Desenvolupament en ciència i tecnologia agroalimentària, dotat en els
pressupostos del 2012 amb 39,2 milions d’euros. El 96,7% de la despesa d’aquest programa
la gestiona l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i el 3,3% restant es
gestiona des del departament d’Economia i Coneixement. Entre els objectius de l’IRTA hi
figura impulsar la investigació i la innovació tecnològica en l’àmbit agroalimentari i aqüícola i
transferir la tecnologia i els avenços científics al sector empresarial per a contribuir a la
modernització, competitivitat i sostenibilitat del sector primari. Per la seva banda, el
departament d’Economia i Coneixement dona suport financer als centres de recerca
agroalimentària per tal d’incrementar i millorar el seu nivell d’excel·lència.
Altres actuacions de caràcter econòmic (58)
143

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
La política d’Altres actuacions de caràcter econòmic té una dotació de 46,0 milions d’euros
per al 2012, el que significa una reducció d’un 2,7% respecte al pressupost del 2011.
Aquesta política està integrada per quatre programes de diversa índole: Cartografia,
geologia i geofísica, Meteorologia, Estadística i Avaluació de polítiques i estudis d'opinió; i hi
participen entitats adscrites a tres departaments diferents: Territori i Sostenibilitat, Economia
i Coneixement, i Presidència.
El programa amb major volum de recursos és Cartografia, geologia i geofísica, el qual és
desenvolupat per tres entitats. L'Institut Cartogràfic de Catalunya, amb una despesa
assignada de 18,3 milions d’euros, té per missió mantenir i millorar el nivell de coneixement
cartogràfic i geogràfic de les administracions públiques i dels ciutadans. L'Institut Geològic
de Catalunya destina el seu pressupost, 9,4 milions d’euros, a obtenir, analitzar i difondre
dades, informació i coneixement sobre el sòl i el subsòl del territori de Catalunya i sobre els
seus fenòmens geològics. I finalment, l’entitat Geocat Gestió de Projectes, SA, destina 2,2
milions d’euros a l’execució, la supervisió i la direcció d’estudis, projectes i obres en els
àmbits de la enginyeria, la geologia i el medi ambient.
Pel que fa al programa Meteorologia, el Servei Meteorològic de Catalunya, amb un
pressupost de 5,9 milions d’euros, és l'ens encarregat d’obtenir, explotar i difondre
informació meteorològica de qualitat, de fer prediccions i seguiment dels fenòmens
meteorològics, d’assessorar i assistir els diferents organismes públics així com d’obtenir
informació per a l’elaboració d’una estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic.
El programa Estadística té un pressupost de 8,1 milions d’euros destinats a programar,
produir, gestionar i difondre l'estadística oficial catalana amb criteris internacionals de
qualitat per donar suport a la presa de decisions dels agents econòmics i socials públics i
privats, i és gestionat per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
Finalment el programa 584 Avaluació de polítiques i estudis d’opinió té un import de 2,1
milions d’euros, dels quals 1,2 són gestionats pel Centre d’Estudis d’Opinió (entitat adscrita
al Departament de la Presidència), el qual ofereix un servei d’informació sobre l’evolució de
l’opinió pública catalana, i 0,9 pel Departament d’Economia i Coneixement per a l’avaluació
econòmica de les polítiques públiques.
144

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
Àrea de despesa 6 Foment i regulació de sectors productius
Quadre 7.3.8
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
ÀMBIT SECTOR PÚBLIC
ÀREA DE DESPESA 6 FOMENT I REGULACIÓ DE SECTORS PRODUCTIUS
Milions €
Codi Polítiques i programes de despesa Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
611 Sanitat vegetal, animal i control de produccions 6,1 5,3 -0,9 -13,9
612 Ordenació, reconversio i suport subsectors agrari i pesquer 26,4 22,9 -3,6 -13,5
613 Suport a l'agroindústria, comercialització i regulació de mercats 41,7 45,9 4,2 10,1
614 Modernització i millora estructures empres.agràries i pesqueres 70,0 73,5 3,5 5,0
616 Diversificació econòmica i qualitat de vida al món rural 9,1 8,4 -0,7 -8,2
61 Agricultura, ramaderia i pesca 153,4 155,9 2,5 1,7
621 Seguretat i prevenció del risc 1,8 1,6 -0,2 -11,3
622 Suport a la indústria 150,9 111,8 -39,1 -25,9
62 Indústria 152,7 113,4 -39,3 -25,7
631 Energia 57,0 20,8 -36,2 -63,5
634 Actuacions en mineria i protecció radiològica 1,2 1,1 -0,1 -11,3
63 Energia i mines 58,2 21,9 -36,3 -62,4
641 Ordenació i promoció del comerç i l'artesania 109,6 58,4 -51,2 -46,7
64 Comerç 109,6 58,4 -51,2 -46,7
651 Ordenació, foment i promoció turística 65,9 53,6 -12,3 -18,7
65 Turisme 65,9 53,6 -12,3 -18,7
661 Emprenedoria i foment empresarial 51,9 37,5 -14,4 -27,8
662 Internacionalització, pomoció i foment del comerç exterior 11,8 43,1 31,3 266,2
66 Desenvolupament empresarial 63,7 80,6 16,9 26,6
671 Foment i regulació del sector financer 0,7 0,7 0,0 3,9
672 Crèdit oficial 1.716,9 2.088,5 371,6 21,6
67 Crèdit oficial i sector financer 1.717,6 2.089,2 371,6 21,6
681 Promoció i defensa de la competència 1,8 1,6 -0,2 -10,0
68 Promoció i defensa de la competència 1,8 1,6 -0,2 -10,0
Total capítols 1 a 8 2.322,7 2.574,5 251,8 10,8
Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) 405,2 553,0 147,8 36,5
Total capítols 1 a 9 2.727,9 3.127,6 399,6 14,6
Agricultura, ramaderia i pesca (61)
La política d’Agricultura, ramaderia i pesca té un pressupost de 155,9 milions d’euros per al
2012, que representa un increment de 2,5 milions d’euros (un 1,7%) respecte l’exercici
anterior. Aquesta política està integrada per cinc programes diferents, duts a terme
principalment pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i
les seves entitats adscrites.
El programa 611 Sanitat vegetal, animal i control de produccions, es dedica a vetllar per
unes produccions agràries i ramaderes sanes, segures i de qualitat. El seu pressupost és de
5,3 milions d’euros, dels quals 0,4 milions d’euros estan assignats a l’Agència de Salut
Pública de Catalunya (adscrita al Departament de Salut), i 4,9 milions d’euros al
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
145

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
El programa 612 Ordenació, reconversió i suport als subsectors agraris i pesquers té un
import de 22,9 milions d’euros destinats a donar recolzament al sector fomentant l'orientació
al mercat i l’adopció de bones pràctiques. La despesa d’aquest programa és duta a terme
pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (en 16,7
milions d’euros) i per quatre entitats: Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), Consell Català
de la Producció Agrària Ecològica, Consell Català de la Producció Integrada, i Fundació
Privada del Món Rural.
El programa 613 Suport a l’agroindústria, la comercialització i la regulació de mercats té una
despesa pressupostada de 45,9 milions d’euros, amb un increment de 4,2 milions d’euros
respecte al 2011, que es dediquen a millorar la competitivitat del sector agroalimentari a
través de mesures estratègiques en matèria d’agroindústries i comercialització. En aquest
programa hi assignen recursos el departament (41 milions d’euros), que gestiona ajudes a
inversions per a la millora dels processos de transformació i comercialització, i l’entitat
Promotora d’Exportacions Catalanes, SA (PRODECA).
El programa amb major volum de recursos d’aquesta política és el 614 Modernització i
millora de les estructures empresarials agràries i pesqueres, amb un pressupost de 73,5
milions d’euros, l’execució del qual és responsabilitat exclusiva del departament. Aquest
programa té com a missió millorar les estructures productives del sector primari mitjançant
ajuts a les inversions per la modernització de les explotacions i millores mediambientals per
fer-les més competitives i sostenibles, i el seu pressupost inclou 27,0 milions d’euros
destinats al Contracte global d’explotació, emmarcat en el Pla de desenvolupament rural
2007-2013.
Finalment, el programa 616 Diversificació econòmica i qualitat de vida al món rural, amb un
pressupost de 8,4 milions d’euros, l’executa el departament i pretén promoure una activitat
econòmica al medi rural diversificada i millorar la qualitat de vida mitjançant la promoció d'un
teixit social-econòmic al territori.
Indústria (62)
La política industrial de la Generalitat de Catalunya té per objecte l'augment de la
competitivitat de la indústria catalana, incidint majoritàriament en la petita i mitjana empresa,
mitjançant l'increment sostingut de la innovació i la productivitat, per afavorir el seu
posicionament en el mercat globalitzat, i vetllar perquè aquest increment vagi acompanyat
per una millora en la qualitat de l’ocupació i una reducció de l’accidentalitat. Tot i la virulència
146

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
de la crisi econòmica, el sector industrial va assolir el 2010 els millors resultats dels darrers
nou anys amb un creixement mitjà del valor afegit brut de l’1,4%, situant-se el volum de
producció industrial a finals del 2010 a nivell de la darrera meitat del 2008. L’any 2011 la
indústria ha continuat avançant, però de forma més pausada, així el primer avenç de dades
del tercer trimestre situa el creixement interanual del sector en un 1,1%
En els pressupostos del 2012 s’ha assignat a la política de despesa d’indústria 113,4 milions
d’euros. El 99% de la despesa d’aquesta política es concentra en el programa Suport a la
Indústria, que té per finalitat reactivar la inversió industrial i ajudar a la recuperació de
l’activitat productiva amb mesures que permetin millorar la competitivitat del conjunt de la
indústria catalana. El programa de Seguretat i prevenció del risc, és l’altre programa
d’aquesta política al qual s’assignen recursos, i les seves actuacions persegueixen reduir
l’accidentalitat a les instal·lacions industrials i domèstiques, així com el risc de patir
accidents i en tot cas limitar-ne les conseqüències.
El programa Suport a la indústria està dotat amb 111,8 milions d'euros, destinats a ajudar la
petita i mitjana empresa a créixer i desenvolupar-se en un entorn empresarial dinàmic, per
tal de fomentar la competitivitat en una economia basada en el coneixement. Amb aquesta
finalitat, durant el 2012 es duran a terme actuacions destinades a atraure inversió
empresarial a Catalunya, mitjançant la gestió de projectes d’inversions d’empreses que
estudien establir-se a Catalunya (serveis Invest in Cefalònia), facilitant l’accés de les
empreses als instruments i serveis de suport disponibles, oferir instruments de transformació
empresarial i de millora del model de negoci, i donar suport tecnològic a la indústria
mitjançant serveis d’enginyeria, tests i homologacions al sector de l’automòbil i la realització
d’assaigs de laboratori, calibracions d’equips de mesura, certificacions i formació tècnica als
sectors industrials.
L’Agència de Suport a l’Empresa Catalana (ACC1Ó), gestiona el 43% dels recursos d’aquest
programa (48 milions d’euros), i té per finalitat millorar el suport estratègic i potenciar la
competitivitat del teixit empresarial català oferint un ampli ventall de serveis per atendre les
necessitats reals dels diferents perfils d’empresa i projectes. L’Empresa de Promoció i
Localització Industrial de Catalunya, SA (EPLICSA), gestiona el 32% dels recursos d’aquest
programa (36 milions d’euros) i té per objecte la promoció, impuls i desenvolupament
industrial promovent la col·laboració publico privada mitjançant l’assessorament i en
determinats casos, mitjançant la participació en empreses amb dificultats però considerades
estratègiques i amb viabilitat de cara al futur per tal de fer-les més competitives i ajudar-les a
l’expansió i el creixement. Finalment el 25% dels recursos del programa es gestionen des de
147

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
la Direcció General d’Indústria (17,8 milions d’euros), des de l'Institut d'Investigació Aplicada
de l'Automòbil (8,3 milions d’euros) i el Laboratori General d’Assaigs i Investigacions (1,2
milions d’euros).
Finalment, s’assignen 1,6 milions d’euros a Seguretat i prevenció del risc, programa
gestionat en la seva totalitat per la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial.
Durant l’any 2012 està previst seguir duent a terme actuacions destinades a millorar les
habilitats i coneixements dels operadors de la seguretat industrial davant les situacions de
risc, així com reduir els comportaments negligents impulsant polítiques de suport (cursos,
assessorament, etc).
Energia i mines (63)
En els pressupostos per al 2012 s’han assignat prop de 21,9 milions d’euros a aquesta
política de despesa, que integra el programa Energia (631), que representa un 95% de la
despesa d’aquesta política, i Actuacions en mineria i protecció radiològica (634).
La política energètica catalana té per objecte garantir la qualitat i suficiència dels
subministraments energètics, reduint la dependència dels combustibles fòssils i apostant per
les energies renovables, l’estalvi i l’eficiència en l’ús de l’energia, per assolir un sistema
productiu de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni. Les actuacions més
rellevants que es duran a terme en aquest àmbit són, l’aprovació del Decret sobre els
procediments de control i de les condicions de seguretat de les instal·lacions elèctriques,
continuar la tramitació i execució de la línia elèctrica de 400KV Bescanó-França,
desenvolupar el Pla d’Electrificació Rural de Catalunya (PERC), elaborar un nou Pla
d’Energia de Catalunya 2012-2020, fomentar la recerca, el desenvolupament i la innovació
en l’àmbit energètic i fomentar la introducció de criteris d’estalvi i eficiència energètica en les
actuacions i polítiques de la Generalitat. Aquest programa és gestionat pel departament
d’Empresa i Ocupació (7 milions d’euros), per l’Institut Català d’Energia (12,4 milions
d’euros) i Eficiència Energètica, SA (1,3 milions d’euros). També s’assignen recursos a
Sanejament Energia, SA (0,02 milions d’euros), societat mercantil que està previst que cessi
la seva activitat durant aquest exercici.
El programa Actuacions en mineria i protecció radiològica, es gestiona, en la seva totalitat,
des del departament d’Empresa i Ocupació, i té per missió posar a disposició de ciutadans i
empreses els recursos minerals del país amb les garanties adequades de seguretat. Els
148

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
pressupostos de la Generalitat de Catalunya del 2012 assignen aquest programa 1,1 milions
d’euros.
Comerç (64)
El sector comercial català es caracteritza per la coexistència equilibrada de diferents formats
de distribució detallista i per haver consolidat un model propi en què ha esdevingut un
element clau per a la configuració de ciutats compactes, complexes i socialment
cohesionades. Es tracta d’un sector eficient i integrador en el marc de la funció econòmica i
social que desenvolupa i que, sensible a l’entorn canviant, requereix una adequació
permanent de les seves estructures.
En els pressupostos de la Generalitat per al 2012 es destinen 58,4 milions d’euros a la
política de Comerç i al seu únic programa Ordenació i promoció del comerç i l’artesania. En
relació amb els pressupostos del 2011, aquesta política presenta una reducció del 46,7%, si
bé cal tenir en compte que el 93% d’aquesta reducció (47,3 milions d’euros) es deu a l’entitat
Fira 2000, que es finança bàsicament amb recursos propis i que en els pressupostos de
l’exercici anterior preveia uns ingressos financers extraordinaris.
El programa Ordenació i promoció del comerç i l’artesania té per objecte fomentar i
promoure el model català del comerç mitjançant l’ordenació comercial i el foment de
l’activitat de les petites i mitjanes empreses, per tal de millorar la seva competitivitat i la seva
vertebració en el territori. Amb la finalitat de millorar el marc jurídic del comerç i dels serveis,
durant el 2012, es previst elaborar la nova Llei General del Comerç i dels Serveis de
Catalunya, tanmateix també es convocaran diverses línies d’incentius per tal de donar suport
a les activitats comercials i firals i potenciar l’activitat econòmica.
Turisme i oci (65)
El turisme és un sector econòmic amb un pes específic força important dins de l'economia
catalana pel volum d'ingressos i els llocs de treball que genera, així com per l'elevat efecte
impuls que genera sobre altres activitats productives. En tractar-se d’un sector estratègic per
la economia catalana i amb un marcat efecte procíclic, es vol impulsar la diversificació i
millora de la qualitat de l'oferta turística per tal de contribuir a la seva desestacionalització, la
creació de riquesa i d’ocupació estable. Tot duent a terme actuacions que assegurin la
viabilitat futura de les empreses del sector, les quals s'enfronten a la conjuntura econòmica
actual i a una competència creixent d’altres destinacions amb preus més competitius.
149

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
En els pressupostos per al 2012, la Generalitat destina a la política de Turisme 53,6 milions
d'euros, un 18,7% menys que als pressupostos del 2011. Aquesta política de despesa
engloba les actuacions destinades al programa d’Ordenació, foment i promoció turística, que
té per finalitat consolidar Catalunya com a destinació turística de referència internacional
basada en la seva qualitat, rendibilitat i sostenibilitat social, econòmica i ambiental.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya gestiona el 43,2% dels recursos del Programa
Ordenació, foment i promoció turística (23,2 milions d’euros). Com a actuacions destacades
a dur a terme durant el 2012, es fixa posicionar l’entitat com a l’organisme públic que aglutini
les estacions d’esquí públiques catalanes, establir un marc relacional empresarial amb la
Masella que permeti el plantejament d’estratègies i objectius comuns, potenciar la gestió
integral de l’accessibilitat a la muntanya de Montserrat i gestionar amb eficàcia i eficiència
els nous encàrrecs de la Generalitat de Catalunya d’Espot i Port Ainé, aprofitant les
sinergies d’altres estacions d’esquí.
D’altra banda, el Departament d'Empresa i Ocupació assigna un pressupost
d’aproximadament 15 milions d’euros a promoure la qualitat de la indústria turística i a la
conservació i posada en valor, des del punt de vista del turisme, dels recursos d’interès. Per
assolir els seus objectius es duen a terme, entre d’altres, actuacions d’inspecció
d’establiments, d’informació turística a través de les Oficines de Turisme, de registre
d’allotjaments, així com plans de dinamització i foment, tant d’àmbit local com supralocal.
L’Agència Catalana de Turisme, amb un pressupost consolidat de 14,2 milions d’euros
(26,5% dels recursos del programa), té per objecte posicionar Catalunya com a destinació
reconeguda per la serva singularitat, qualitat i innovació. Amb aquesta finalitat, preveu dur a
terme actuacions encaminades a la gestió integral del turisme i a fomentar la qualitat
impulsant segells d’especialitat de destinació. Aquest 2012 es vol elaborar el Pla de
Màrqueting Turístic de Catalunya com a guió que configuri el model turístic definit al Pla
Estratègic de Turisme Catalunya 2012-2015, impulsar la segmentació per perfils de
demanda i desenvolupament de productes emergents, així com dur a terme actuacions que
prioritzin els mercats de proximitat, de mitjana i llarga distància ben connectats amb
Catalunya.
Finalment, el 2,3% dels recursos del programa (1,2 milions d’euros) són gestionats pel
Consorci del Montsec, el Consorci Patronat de la Vall de Núria i Consorci Urbanístic Portal
Costa Brava-Illa de Blanes.
150

Desenvolupament empresarial (66)
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
La política de Desenvolupament empresarial és gestionada per les agrupacions d’Empresa i
Ocupació en un 74% i d’Economia i Coneixement en un 26%, si bé un 31% (6,5 milions
d’euros) dels recursos que gestiona Economia i Coneixement són del fons no departamental
Despeses de Diversos Departaments. Aquesta política està integrada per dos programes,
Emprenedoria i foment empresarial que representa el 46,4% de la despesa de la política i
Internacionalització, promoció i foment del comerç exterior que concentra el 53,6% restant
del conjunt de recursos. Els pressupostos del 2012 assignen a la política de
Desenvolupament empresarial 80,6 milions d’euros.
Per volum de recursos destaca el programa d’Internacionalització, promoció i foment del
comerç exterior dotat amb 43,1 milions d’euros, una part important del qual consisteix en
l’atorgament de préstecs. Aquest programa el gestiona en la seva totalitat l’Agència de
Suport a l’Empresa Catalana (ACC1Ó) i persegueix proporcionar solucions específiques a
les empreses en totes les etapes del procés d’internacionalització. Durant l’exercici 2012 es
duran a terme actuacions de sensibilització en Cambres, patronals i associacions, un
programa massiu d’iniciació a l’exportació (principalment mitjançant les línies d’ajut NEX-
PIPE), es convocarà la línia de Beques a l’exterior i es promocionarà la incorporació de
professionals en comerç exterior a les empreses. Tanmateix es seguiran duent a terme
missions d’empreses a l’exterior i de compradors a Catalunya, així com grups
d’internacionalització, i els diferents programes que tenen per finalitat facilitar a les empreses
el procés exportador en els diferents estadis de la internacionalització.
El programa d’Emprenedoria i foment empresarial és gestionat pel departament d’Economia
i Coneixement, amb el 56,3% dels recursos del programa, i pel departament d’Empresa i
Ocupació, amb el 43,7%. El departament d’Economia i Coneixement destina 14,6 milions
d’euros a establir un acord estratègic per a l’economia catalana que possibiliti impulsar
l’activitat econòmica i afrontar els reptes estratègics des d’una perspectiva social i
econòmica. També destina part dels recursos a l’establiment de la Línia de bonificacions
CreditPlus, consistent en una bonificació dels interessos de les operacions de crèdit que
contractin les petites i mitjanes empreses amb domicili social a Catalunya i les persones
treballadores autònomes per tal de finançar projectes d’inversió que contribueixin a millorar
la competitivitat i el creixement dels seus negocis. A través del fons no departamental de
despeses de diversos departaments, es destinen 6,5 milions d’euros a afavorir que
Barcelona es configuri com a referència en l’àrea d’influència de la mediterrània, amb la
finalitat de convertir Catalunya en un lloc atractiu per a la captació d’inversió estrangera, la
151

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
implantació d’indústria i serveis en el seu territori, així com a reforçar el paper de Barcelona
com a ciutat de negocis.
El departament d’Empresa i Ocupació destina 16,4 milions d’euros al programa
d’Emprenedoria i foment empresarial, amb una doble finalitat, en primer lloc promoure el
desenvolupament empresarial, impulsant un canvi de model en la relació entre les empreses
i l’administració que faciliti l’activitat econòmica, promogui la creació i consolidació de les
empreses i es basi en la confiança en l’empresariat. En segon lloc promocionar i impulsar
l’emprenedoria, ja sigui facilitant l’ocupació per compte propi (treball autònom) com
promovent la creació i consolidació d’empreses d’economia cooperativa.
La prioritat d’impulsar un canvi de model de relació entre les empreses i l’administració,
implica la modificació dels procediments per racionalitzar i simplificar les càrregues
administratives, de forma que l’Administració opti per l’alternativa menys restrictiva i costosa
per a les empreses. Des d’aquesta perspectiva, la implementació de la Finestreta Única
Empresarial (FUE) té com a propòsit convertir-se en punt de referència de les persones
emprenedores, empresàries i intermediàries en la seva relació amb l’administració. Per
aconseguir-ho, es vol involucrar en el procés d’incorporació de tràmits i serveis, a
empresaris i associacions empresarials i a totes les unitats administratives dels diferents
àmbits (estatal, autonòmic i local). Aquest 2012 el departament d’Empresa i Ocupació es fixa
com a objectius avançar en la reducció del temps d’espera per a empreses que facin tràmits
amb l’administració, i per això es preveu eliminar 29 tràmits que afectin l’activitat empresarial
i simplificar-ne 170. D’altra banda amb la finalitat d’implementar el 30% dels tràmits que
afecten l’activitat empresarial a la FUE aquest any 2012 es preveu incorporar-hi 87 tràmits.
El treball autònom o per compte propi constitueix a Catalunya la forma jurídica més
abastament utilitzada per a l’activitat empresarial a Catalunya. Així l’empresari individual
suposa el 54,8% de les empreses catalanes, seguida de les societats de responsabilitats
limitada i la societat anònima. Per aquest motiu, una de les prioritats aquest 2012 és seguir
impulsant la creació, creixement i consolidació del treball autònom, ja sigui a través de
l’assessorament (Xarxa Inicia), com desenvolupant el marc jurídic del treball autònom o a
través d’un programa de subvencions de promoció del treball autònom.
D’altra banda, per donar resposta a les necessitats del context actual, cal donar visibilitat als
principis i valors inherents a les empreses d’economia cooperativa. S’entén per empresa
cooperativa aquella formada per persones físiques o jurídiques que s’uneixen de forma
voluntària per satisfer les necessitats i les aspiracions econòmiques, socials i culturals que
152

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
comparteixen mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica. Així
mateix, cal reforçar les empreses d’economia social fomentant la viabilitat dels seus
projectes de consolidació i creixement. Per aquest motiu entre els objectius d’aquest 2012 hi
ha la necessitat de sensibilitzar, fomentar i promoure el creixement i implantació de sistemes
de gestió socialment responsables i promoure el portal RSCA com a instrument de difusió i
portal de referències en matèria de responsabilitat social.
Sector financer (67)
La política de Crèdit oficial i sector financer està dotada amb un import de 2.089,2 milions
d’euros per al 2012, que implica un augment de 371,6 milions d’euros respecte el 2011 (un
21,6%), i està integrada per dos programes duts a terme pel Departament d’Economia i
Coneixement i quatre de les seves entitats adscrites.
El programa 671 Foment i regulació del sector financer té un pressupost de 0,7 milions
d’euros destinats a desenvolupar l'actuació corresponent en matèria de tutela financera dels
ens locals, i supervisió, inspecció, ordenació, orientació i foment de les entitats i mercats de
valors que integren el sector financer i assegurador i que formen part de l'àmbit
competencial de la Generalitat de Catalunya.
D’altra banda, el programa 672 Crèdit oficial, amb un volum de recursos molt major, es
dedica a canalitzar el finançament a les empreses catalanes per tal que puguin liderar el
procés de reactivació de l’economia catalana amb una nova oferta de productes, per tal de
contribuir des del sector públic a facilitar l’accés al crèdit davant de les dificultats que han
d’afrontar les empreses arran de la crisis financera. El seu pressupost té un import de
2.088,5 milions d’euros (371,6 milions més respecte l’exercici anterior) que es troben
assignats principalment a l’Institut Català de Finances (ICF), amb una dotació de 2.036,9
milions d’euros, per tal d’incrementar les línies de finançament empresarial i augmentar
l'oferta creditícia a petites i mitjanes empreses i autònoms, incloent el finançament
d'inversions del sector agrari, ramader, pesquer i agroalimentari.
També participen en aquest programa, potenciant el capital risc com a fórmula de
finançament de l'activitat empresarial, les entitats ICF Holding, SAU (36,2 milions d’euros)
destinats al finançament a llarg termini de les empreses, Instruments Financers per a
Empreses Innovadores, SLU (7,9 milions d’euros) que té per objecte donar suport financer
en la fase inicial de la emprenedoria, i Institut Català de Finances Capital, SGECR, SAU (0,7
milions d’euros) augmentant l'oferta existent al mercat de gestió d'entitats de capital risc.
153

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
Promoció i defensa de la competència (68)
La política de Promoció i defensa de la competència, integrada per un únic programa amb la
mateixa denominació, té un pressupost d’1,6 milions d’euros, amb una davallada en relació
als pressupostos del 2010 del 10%. La política és duta a terme per l’Autoritat Catalana de la
Competència, adscrita al Departament d’Economia i Coneixement.
La finalitat d’aquesta política és millorar l'entorn competitiu dels mercats de béns i serveis de
Catalunya, tant en la faceta reactiva (defensa de la competència) davant les conductes
anticompetitives prohibides o amb el control previ de les concentracions empresarials
notificables, com en la faceta proactiva (promoció de la competència) amb actuacions
d'anàlisi, informe, recomanació i difusió.
Àrea de despesa 7 Suport financer als ens locals
Quadre 7.3.9
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
ÀMBIT SECTOR PÚBLIC
ÀREA DE DESPESA 7 SUPORT FINANCER ALS ENS LOCALS
Milions €
Codi Polítiques i programes de despesa Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
711 Suport financer de la Generalitat als ens locals 175,7 154,8 -20,9 -11,9
712 Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat 2.670,2 2.670,2 - 0,0
713 Suport a obres i serveis dels ens locals 66,0 72,6 6,7 10,1
71 Suport financer als ens locals 2.911,9 2.897,7 -14,2 -0,5
Total capítols 1 a 8 2.911,9 2.897,7 -14,2 -0,5
Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) - - - -
Total capítols 1 a 9 2.911,9 2.897,7 -14,2 -0,5
Suport financer als ens locals (71)
La política de Suport financer als ens locals, porta a terme, d’una banda, la gestió del
pagament als ens locals de la participació d’aquests en els ingressos de l’Estat i, d’altra
banda, els aporta recursos addicionals per a l’exercici de les seves competències i per donar
suport als municipis per a la realització d’obres i la prestació de serveis. Aquests pagaments
procedeixen, d’una banda, de l'Estat en concepte de la seva participació en els tributs de
l'Estat, i de l’altra, del Fons de cooperació local de Catalunya en concepte de la seva
participació en els ingressos de la Generalitat. També inclou els recursos destinats al
finançament del Conselh Generau dera Val d’Aran. Finalment, cal esmentar el programa
Suport a obres i serveis dels ens locals en el qual s’inclouen els recursos del Pla únic
154

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
d’obres i serveis de Catalunya, mitjançant el qual es dóna suport a municipis per pal·liar els
seus dèficits d’infraestructures.
Els pressupostos per al 2012 assignen a aquesta política de despesa un import de 2.897,7
milions d’euros, amb una lleu reducció, del 0,5%, en relació als pressupostos per al 2011.
D’aquest import, 2.670,2 milions corresponen a la participació dels ens locals en els
ingressos de l’Estat –que s’ha mantingut en el mateix import del 2011 en no disposar de la
previsió que els pressupostos de l’Estat destinaran a aquesta finalitat en el 2012-, 154,8
milions es destinen al suport de la Generalitat als ens locals i 72,6 milions financen el Pla
únic d’obres i serveis de Catalunya.
Àrea de despesa 8 Fons de Contingència
Quadre 7.3.10
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
ÀMBIT SECTOR PÚBLIC
ÀREA DE DESPESA 8 FONS DE CONTINGÈNCIA
Milions €
Codi Polítiques i programes de despesa Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
811 Fons de contingència 39,0 250,0 211,0 541,0
81 Fons de contingència 39,0 250,0 211,0 541,0
Total capítols 1 a 8 39,0 250,0 211,0 541,0
Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) - - - -
Total capítols 1 a 9 39,0 250,0 211,0 541,0
Fons de Contingència (81)
El Fons de Contingència té la finalitat d’atendre les necessitats inajornables de caràcter no
discrecional que no s'hagin previst en el pressupost aprovat inicialment i que puguin sorgir al
llarg de l'exercici, d’aquesta manera s’evita la tendència expansiva de la despesa de
l’exercici causada per l'aprovació de modificacions de crèdit. De fet, constitueix un
instrument addicional per a facilitar el compliment dels compromisos d’estabilitat
pressupostària.
El volum de recursos assignats al Fons de contingència en els pressupostos per al 2012 és
de 250 milions d’euros. Aquesta xifra representa destinar al fons de contingència 211 milions
d’euros més que l’exercici anterior. Tanmateix, per interpretar correctament aquesta variació
cal tenir en compte, d’una banda, que la llei de pressupostos per al 2011 va ser aprovada
pel Parlament de Catalunya durant el mes de juliol del mateix any (atesa la pròrroga
155

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
pressupostària conseqüència de la dissolució del Parlament i la celebració d’eleccions el 28
de novembre de 2010) i que, per tant, amb els 39 milions pressupostats l’anterior exercici
només s’havia de fer front als imprevistos que poguessin sorgir al llarg de la segona meitat
de l’any, mentre que per al 2012 la dotació haurà de prendre com a referència l’exercici
pressupostari sencer. D’altra banda, atès que els pressupostos per al 2012 es presenten
coincidint amb la pròrroga dels pressupostos de l’Estat, existeixen incerteses en relació a les
bestretes que la Generalitat rebrà d’aquest, per la qual cosa resulta prudent disposar d’un
marge superior per poder absorbir les possibles desviacions en les previsions que
incorporen els pressupostos.
Àrea de despesa 9 Deute públic
Quadre 7.3.11
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
ÀMBIT SECTOR PÚBLIC
ÀREA DE DESPESA 9 DEUTE PÚBLIC
Milions €
Codi Polítiques i programes de despesa Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
911 Deute públic * 1.482,6 1.999,9 517,2 34,9
91 Deute públic * 1.482,6 1.999,9 517,2 34,9
Total capítols 1 a 8 1.482,6 1.999,9 517,2 34,9
Capítol 9 (correspon a l'amortització de l'endeutament) 4.492,9 1.674,6 -2.818,3 -62,7
Total capítols 1 a 9 5.975,5 3.674,4 -2.301,1 -38,5
* L'amortització del deute de la Generalitat està inclosa en el capítol 9
Amortització i despeses financeres del deute públic (91)
Aquesta política per al 2012 està dotada amb un import de 3.674,4 milions d’euros, xifra que
suposa una disminució de 2.301,1 milions d’euros respecte al pressupost per al 2011 (un
38,5%). Aquesta important reducció de la necessitat d’endeutament es deu fonamentalment
a la notable reducció del dèficit no financer que es previst amb l’objecte de poder complir
amb l’escenari de consolidació fiscal pactat amb el Govern de l’Estat en el marc dels
compromisos de pacte d’estabilitat de la Unió Europea. D’altra banda, aquesta important
reducció resulta útil en el context actual de dificultat d’accés als mercats de capitals fins i tot
per part de les administracions públiques.
D’aquest import, 1.999,9 milions d’euros corresponen a despeses corrents, principalment
interessos i, en molt menor mesura, despeses associades a les emissions de deute de la
Generalitat. El seu creixement és del 34,9% com a conseqüència tant de l’increment del
deute viu de la Generalitat com del superior cost financer que els mercats estan exigint en
156

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
les actuals circumstàncies en què diversos països de l’entorn europeu han requerit el suport
de la Unió Europea i dels organismes financers internacionals per a fer front als
compromisos del seu deute sobirà.
La resta, 1.674,6 milions d’euros corresponen a amortitzacions de deute de la Generalitat.
La notable reducció del 62,7% en relació a l’exercici anterior està relacionada amb el
calendari d’amortitzacions que està molt condicionat per la forma d’instrumentar les
emissions de bons adreçades directament al gran públic que s’han efectuat en els dos
darrers exercicis.
La missió d’aquesta política és formalitzar l’endeutament de la Generalitat en les millors
condicions de mercat i de manera sostenible, així com gestionar i controlar l’endeutament de
la Generalitat d’acord amb la normativa vigent per tal de garantir l’eficàcia i eficiència en la
seva gestió. L’import d’aquesta política es destina a fer front al pagament dels passius
financers corresponents a les amortitzacions del deute formalitzat d'acord amb el calendari
preestablert d’amortitzacions, així com també al pagament de les despeses financeres
associades a l'endeutament viu al llarg de l'any 2012.
7.4. La despesa i les dotacions de personal del sector públic
Les despeses de personal del sector públic de la Generalitat per al 2012 són de 9.548,7
milions d’euros, xifra que representa una disminució de 100,9 milions d’euros respecte als
pressupostos per al 2011 (un 1,0% en termes relatius). Tanmateix, aquestes xifres s’han
d’homogeneïtzar donat el decrement net de 12 entitats del sector públic incloses en els
pressupostos com a resultat de la incorporació de 3 entitats i la baixa de 15 entitats. Així, la
variació de les despeses de personal calculada amb un perímetre de consolidació homogeni
entre els dos exercicis –un cop excloses les entitats que s’han donat d’alta i les entitats que
s’han donat de baixa en el sector públic de la Generalitat – significaria una reducció de 149,6
milions d’euros (un 1,6% en termes relatius).
Cal dir que en el present exercici es consolida la reducció de les retribucions que es van
adoptar en virtut del Decret Llei 3/2010, de 29 de maig, de mesures urgents de contenció de
la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic que fixava una davallada
general del 5% de les retribucions per al període d’1 de juny a 31 de desembre de 2010 i
que, en els exercicis 2011 i 2012 abasta tot l’exercici. D’altra banda, aquesta reducció també
157

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
afecta al President, els consellers i els alts càrrecs de la Generalitat en taxes superiors que
van del 15% al 8%.
Tal com mostra el quadre 7.4.1, el nombre de dotacions de personal del sector públic
Generalitat previstes per 2012 es redueix en 831 respecte al 2011, un 0,4% en termes
homogenis. En cas d’homogeneïtzar el perímetre del 2011, les dotacions es reduirien fins a
un nombre de 2.122, xifra que representa un 0,9% en termes relatius.
Quadre 7.4.1
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
ÀMBIT SECTOR PÚBLIC
DOTACIONS (*) DE PERSONAL PER SUBSECTORS
Subsectors Dotacions Dotacions Variació 2012/2011
pressupost pressupost
inicial 2011 inicial 2012
Dotacions %
Generalitat 132.447 132.242 -205 -0,2
Catsalut, ICS i ICASS 44.479 44.474 -5 -0,0
Entitats autònomes administratives 4.018 3.254 -764 -19,0
Entitats autònomes comercials o financeres 230 146 -84 -36,5
Entitats de dret públic 12.548 13.011 463 3,7
Societats Mercantils 5.342 5.269 -73 -1,4
Consorcis 24.399 24.067 -332 -1,4
Fundacions 7.550 7.719 169 2,2
Total 231.013 230.182 -831 -0,4
En el següent quadre 7.4.2 es mostra el detall de la minoració de 831 dotacions en relació a
l’exercici 2011 en funció si les variacions tenen un origen en les entitats de nova creació, les
entitats suprimides o les entitats homogènies respecte amb l’exercici anterior. Cal dir, que
les 749 dotacions dins de l’àmbit d’entitats autònomes administratives suprimides responen
a l’antiga Agència de Protecció de la Salut que passa a ser una entitat de dret públic. D’altra
banda, l’antiga Entitat Autònoma de Difusió Cultural (22 dotacions) s’integra al departament
de Cultura (subsector Generalitat de Catalunya) i l’Institut Català del Crèdit Agrari (37
dotacions) s’integra a l’Institut Català de Finances (subsector entitats de dret públic).
158

Quadre 7.4.2
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
ÀMBIT SECTOR PÚBLIC
DOTACIONS (*) DE PERSONAL PER SUBSECTORS
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
Subsectors Explicació de la variació
Variació
2012/2011
Exclusió no
majoritàries
Al següent quadre es dóna el detall del personal de la Generalitat per comarques i
subsectors. Es pot apreciar que el personal de la Generalitat es concentra també en les
comarques amb més població, destacant el Barcelonès (37,5%), el Vallès Occidental (9,5%)
i el Baix Llobregat (8,4%).
159
Entitats
suprimides
SP homogeni
Entitats
incorporades
Generalitat -205 - - -227 22
Catsalut, ICS i ICASS -5 - - -5 -
Entitats autònomes administratives -764 - -749 -15 -
Entitats autònomes comercials o financeres -84 - -59 -25 -
Entitats de dret públic 463 - - -289 752
Societats Mercantils -73 - -220 147 -
Consorcis -332 - -15 -532 215
Fundacions 169 - -61 -72 302
Total -831 - -1.104 -1.018 1.291
Variació percentual -0,4 - -0,5 -0,4 0,6
(*) S'entén per "dotacions" de personal les places pressupostades.

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
Quadre 7.4.3
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
ÀMBIT SECTOR PÚBLIC
DOTACIONS (*) DE PERSONAL PER COMARQUES I SUBSECTORS
Dotacions
pressupost
inicial 2011
Consorcis Fundacions
Societats
mercantils
Entitats de dret
públic
Ent. autònomes
comerc. i fin.
Ent. autònomes
administratives
CatSalut, ICS i
ICASS
Comarques Generalitat
L'Alt Camp 789 111 9 3 1 2 915
L'Alt Empordà 3.034 250 33 37 16 28 3.398
L'Alt Penedès 1.568 225 67 5 155 420 1 2.441
L'Alt Urgell 637 62 5 12 9 1 726
L'Alta Ribagorça 156 45 22 1 224
L'Anoia 1.703 289 10 6 1 863 2.872
El Bages 3.410 627 35 116 6 14 6 4.214
El Baix Camp 3.073 519 24 33 44 52 43 3.788
El Baix Ebre 1.910 1.053 31 77 30 8 4 3.113
El Baix Empordà 1.985 106 18 109 5 18 2.241
El Baix Llobregat 12.612 2.816 255 25 963 2.144 150 335 19.300
El Baix Penedès 1.630 12 10 10 12 5 1.679
El Barcelonès 35.247 20.839 1.876 113 6.685 1.456 13.548 6.513 86.277
El Berguedà 669 144 8 12 28 3 864
La Cerdanya 322 10 97 45 217 691
La Conca de Barberà 420 186 11 17 1 635
El Garraf 1.946 341 17 16 7 15 2 2.344
Les Garrigues 339 62 2 12 1 416
La Garrotxa 939 129 4 15 16 12 1.115
El Gironès 4.817 2.521 121 2 1.835 50 163 128 9.637
El Maresme 5.161 994 39 144 13 1.544 23 7.918
El Montsià 1.232 151 9 38 18 1 1.449
La Noguera 801 109 6 5 5 926
Osona 2.144 418 12 39 1 1.139 3.753
El Pallars Jussà 374 72 6 198 5 1 656
El Pallars Sobirà 269 37 69 28 2 405
El Pla d'Urgell 538 57 1 8 1 2 607
El Pla de l'Estany 568 70 7 1 4 650
El Priorat 278 44 2 6 12 1 343
La Ribera d'Ebre 507 121 6 2 10 2 648
El Ripollès 459 64 5 133 6 1 668
La Segarra 520 41 9 2 572
El Segrià 5.186 2.173 188 3 1.223 83 34 81 8.971
La Selva 2.609 222 14 19 9 20 2 2.895
El Solsonès 304 12 3 8 1 328
El Tarragonès 5.493 2.182 116 2 645 46 74 286 8.844
La Terra Alta 315 41 1 14 2 373
L'Urgell 678 107 7 2 26 3 823
Era Val d'Aran 331 1 3 5 340
El Vallès Occidental 13.492 1.873 159 139 574 5.401 280 21.918
El Vallès Oriental 7.211 999 144 193 79 166 3 8.795
No territorialitzable 6.566 4.339 11 1 79 262 140 12 11.410
Total 132.242 44.474 3.254 146 13.011 5.269 24.067 7.719 230.182
160

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
7.5. Els pressupostos i els plans interdepartamentals
En els pressupostos dels exercicis anteriors la memòria de programa contenia un apartat
d’“Impacte sobre polítiques transversals” que permetia establir una relació entre els
programes pressupostaris i tres polítiques transversals definides: gènere, medi ambient i
competitivitat.
Aquest any, amb el nou disseny de la memòria de programa, s’ha transformat aquest apartat
en el sentit d’ampliar els referits àmbits transversals a tots aquells altres en què existeix una
política coordinada de forma explícita pel Govern per mitjà d’un pla interdepartamental.
D’altra banda, aquest canvi pretén també un guany en objectivitat en limitar l’acció
transversal no a la percepció del gestor sinó al fet de l’existència d’un pla de mesures
coordinat. D’aquesta forma, en les noves memòries de programa s’ha creat un nou camp
denominat “Vinculació amb els plans interdepartamentals”, amb l’objectiu de concretar
aquesta connexió entre els programes pressupostaris i els 12 plans interdepartamentals
existents actualment a la Generalitat de Catalunya. Aquests plans, amb un abast sectorial
més enllà del marc departamental, són els següents:
• Pla estratègic sobre els usos i la gestió del temps a la vida quotidiana 2008-2018
• Pla director d'infància i adolescència de Catalunya 2010-2013
• Pla nacional de joventut de Catalunya 2010-2020
• Pla de polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya
• Pla de ciutadania i immigració 2009-2012
• Pla d'acció per a la inclusió i la cohesió social a Catalunya 2010-2013
• Pla integral del poble gitano 2009-2013
• Pla nacional de l'associacionisme i el voluntariat
• Estratègia catalana de seguretat i salut laboral 2009-2012
• Acord de mesures per a l'ocupació juvenil a Catalunya 2009-2012
• Pla d'acció per a l'alimentació i l'agricultura ecològiques 2008-2012
• Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012
Del conjunt de les 170 memòries d’agrupació que contenen els pressupostos de la
Generalitat de Catalunya per al 2012, 68 identifiquen vinculació a un o més plans
interdepartamentals. Agregadament per programes pressupostaris, 63 dels 105 programes
de l’estructura pressupostària presenten almenys una memòria d’agrupació que indica
161

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
7. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
vinculació amb un o més plans interdepartamentals; i per polítiques de despesa, 26 de les
35 polítiques indiquen almenys una vinculació.
Des del punt de vista dels plans interdepartamentals, la relació que s’estableix entre aquests
i les polítiques de despesa es mostra al següent quadre, que recull aquells casos en què el
contingut d’almenys una memòria de programa pertanyent a una política concreta explicita
que existeix una vinculació amb un pla interdepartamental determinat.
Quadre 7.5.1
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
PLANS INTERDEPARTAMENTALS I POLÍTIQUES DE DESPESA
Pla interdepartamental Polítiques de despesa
12 Administració i serveis generals 42 Educació
Pla estratègic sobre els usos i la
gestió del temps a la vida
quotidiana 2008-2018
Pla director d'infància i
adolescència de Catalunya 2010-
2013
Pla nacional de joventut de
Catalunya 2010-2020
Pla de polítiques de dones del
Govern de la Generalitat de
Catalunya
Pla de ciutadania i immigració 2009-
2012
Pla d'acció per a la inclusió i la
cohesió social a Catalunya 2010-
2013
Pla integral del poble gitano 2009-
2013
Pla nacional de l'associacionisme i
el voluntariat
Estratègia catalana de seguretat i
salut laboral 2009-2012
Acord de mesures per a l'ocupació
juvenil a Catalunya 2009-2012
Pla d'acció per a l'alimentació i
l'agricultura ecològiques 2008-2012
Pla marc de mitigació del canvi
climàtic a Catalunya 2008-2012
21 Justícia 43 Habitatge i actuacions urbanes
23 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 44 Cultura
31 Protecció social 53 Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions
32 Promoció social 57 Recerca, desenvolupament i innovació
41 Salut 58 Altres actuacions de caràcter econòmic
21 Justícia 42 Educació
22 Seguretat i protecció civil 44 Cultura
31 Protecció social
12 Administració i serveis generals 43 Habitatge i actuacions urbanes
21 Justícia 44 Cultura
22 Seguretat i protecció civil 45 Llengua catalana
23 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 47 Esports
32 Promoció social 58 Altres actuacions de caràcter econòmic
33 Foment de l'ocupació 61 Agricultura, ramaderia i pesca
42 Educació
12 Administració i serveis generals 44 Cultura
21 Justícia 45 Llengua catalana
22 Seguretat i protecció civil 47 Esports
31 Protecció social 57 Recerca, desenvolupament i innovació
32 Promoció social 58 Altres actuacions de caràcter econòmic
33 Foment de l'ocupació 61 Agricultura, ramaderia i pesca
41 Salut 63 Energia i mines
43 Habitatge i actuacions urbanes
21 Justícia 44 Cultura
22 Seguretat i protecció civil 45 Llengua catalana
23 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 47 Esports
31 Protecció social 57 Recerca, desenvolupament i innovació
43 Habitatge i actuacions urbanes 66 Desenvolupament empresarial
21 Justícia 31 Protecció social
22 Seguretat i protecció civil 32 Promoció social
23 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament
22 Seguretat i protecció civil 42 Educació
23 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 44 Cultura
31 Protecció social 47 Esports
32 Promoció social
12 Administració i serveis generals 32 Promoció social
21 Justícia 44 Cultura
31 Protecció social 45 Llengua catalana
12 Administració i serveis generals 63 Energia i mines
33 Foment de l'ocupació
32 Promoció social 42 Educació
33 Foment de l'ocupació 66 Desenvolupament empresarial
41 Salut 61 Agricultura, ramaderia i pesca
42 Educació 64 Comerç
46 Consum
12 Administració i serveis generals 55 Actuacions ambientals
22 Seguretat i protecció civil 57 Recerca, desenvolupament i innovació
41 Salut 58 Altres actuacions de caràcter econòmic
51 Cicle de l'aigua 61 Agricultura, ramaderia i pesca
52 Transport 62 Indústria
54 Ordenació del territori i urbanisme 63 Energia i mines
162

8. ELS PRESSUPOSTOS PER SUBSECTORS,
AGRUPACIONS I GRUPS CORPORATIUS
163

8.1. Els pressupostos per subsectors
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Els pressupostos del sector públic de la Generalitat es poden examinar per a cadascun dels
subsectors en què aquest s’organitza.
8.1.1. El pressupost de la Generalitat
El subsector Generalitat està integrat pels departaments de l’Administració de la Generalitat,
pels Òrgans superiors i altres òrgans i pels Fons no departamentals. Cada departament de
la Generalitat i cadascun dels òrgans i fons que integren els altres dos grups esmentats està
definit com una secció pressupostària, la qual inclou un o més serveis pressupostaris.
El pressupost previst per al 2012 del subsector Generalitat assoleix la xifra de 29.727,3
milions d'euros, és a dir 2.902,7 milions d'euros menys que al pressupost 2011, el que
suposa una disminució del 8,9%. El pressupost de la Generalitat es presenta equilibrat, és a
dir, amb una xifra d’ingressos igual a la xifra de despeses.
Els ingressos
En la previsió d’ingressos de la Generalitat, les operacions corrents, amb un volum de
23.155,2 milions d’euros, representen el 77,9% dels ingressos del subsector.
La principal font d’ingressos correspon als impostos indirectes amb 9.307,1 milions d’euros i
en segon lloc als impostos directes amb una previsió de 8.116,3 milions d’euros. En conjunt,
els ingressos impositius suposen el 58,6% del total d’ingressos del pressupost per al 2012 i
provenen bàsicament de figures impositives estatals el rendiment de les quals està cedit
parcialment o totalment a la Generalitat. El tercer lloc l’ocupen les transferències corrents
amb 5.203,6 milions d’euros, que representen el 17,5% dels ingressos del subsector. Cal
destacar-ne les procedents de l’Estat (el 98% del total de transferències corrents) de les
quals més del 50% corresponen a la participació dels ens locals en els ingressos tributaris
de l’Estat i més del 30% a transferències vinculades al model de finançament.
Més lluny, quant a volum, queden les previsions d’ingressos per taxes, venda de béns i
prestació de serveis, amb 518,9 milions d’euros, dels quals el 49% corresponen al tribut
sobre el joc, també cedit en el marc del model de finançament. Finalment, la previsió dels
ingressos patrimonials és de 9,2 milions d’euros, gairebé tots de caràcter financer.
165

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
En relació als pressupostos per al 2011, es preveu un increment dels ingressos corrents de
1.864 milions d’euros (8,8% en termes relatius). Entre aquests tipus d’ingressos, les
transferències corrents i els impostos indirectes presenten els increments més destacats
amb 1.313,5 i 739,8 milions d’euros, respectivament (un 33,8% i 8,6% en termes relatius). El
capítol de taxes, venda de béns i de serveis i altres ingressos experimenta un increment de
53,6 milions d’euros respecte l’exercici anterior (11,5%). En canvi, els ingressos per
impostos directes es redueixen en 242,2 milions d’euros, xifra que representa una reducció
del 2,9% respecte del pressupost per al 2011.
Quadre 8.1.1.1
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR GENERALITAT
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS
Milions €
Capítols Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
1. Impostos directes 8.358,5 8.116,3 -242,2 -2,9
2. Impostos indirectes 8.567,4 9.307,1 739,8 8,6
3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 465,4 518,9 53,6 11,5
4. Transferències corrents 3.890,1 5.203,6 1.313,5 33,8
5. Ingressos patrimonials 9,9 9,2 -0,6 -6,6
Total ingressos corrents 21.291,2 23.155,2 1.864,0 8,8
6. Alienació d'inversions reals 200,0 888,2 688,2 344,1
7. Transferències de capital 813,5 289,5 -524,0 -64,4
Total ingressos de capital 1.013,5 1.177,7 164,2 16,2
Total ingressos no financers 22.304,7 24.332,9 2.028,2 9,1
8. Actius financers 210,1 421,1 211,0 100,5
9. Passius financers 10.115,3 4.973,4 -5.141,9 -50,8
Total ingressos financers 10.325,3 5.394,4 -4.930,9 -47,8
Total 32.630,0 29.727,3 -2.902,7 -8,9
En relació als ingressos de capital, es preveuen 1.177,7 milions d’euros, 164,2 milions
d’euros més que en l’any anterior, que representen un augment del 16,2%. Pel que fa al seu
origen destaca l’alienació d’inversions reals que incrementen en 688,2 milions d’euros
(344,1% en termes relatius). En canvi, les transferències de capital es redueixen en 524
milions d’euros (en termes relatius un 64,4%), a causa principalment de la disminució dels
ingressos previstos en virtut del compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya.
Finalment, els ingressos financers, que s’estimen en 5.394,4 milions d’euros, experimenten
una disminució de 4.930,9 milions d'euros, a causa de la reducció en més d’un 50% dels
ingressos per variació de passius financers que, a la vegada, obeeix, d’una banda, a la
important reducció de les necessitats d’endeutament associada a la davallada del dèficit
previst i, de l’altra, al calendari d’amortitzacions del deute.
166

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Pel que fa a l’origen del conjunt dels ingressos, els vinculats al model de finançament, amb
un import de 19.332,5 milions d’euros, representen el 65% d’ingressos del subsector i
s’incrementen respecte del pressupost inicial del 2011 en 1.688,1 milions d’euros (un 9,6%).
D’altra banda, els recursos del subsector Generalitat no procedents del model de
finançament sumen un import de 10.394,8 milions d’euros, que disminueixen a causa de la
reducció prevista en els ingressos financers (de 4.930,9 milions d’euros), com a
conseqüència de la reducció del dèficit previst i de les necessitats de refinançament, mentre
que la resta de recursos no financers augmenten en 340,1 milions d’euros.
Quadre 8.1.1.2
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR GENERALITAT
RESUM DE RECURSOS DEL SUBSECTOR
Milions €
Conceptes Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
Tributs cedits totalment 2.553,2 2.728,4 175,3 6,9
Tributs cedits parcialment 14.747,4 15.356,9 609,5 4,1
Ingressos per transferència (inclou liquidació 2010) 482,0 1.880,9 1.398,9 290,2
Liquidacions negatives pendents -138,1 -633,8 -495,7 358,8
Total recursos de model de finançament 17.644,4 19.332,5 1.688,0 9,6
Resta de recursos no financers 4.660,3 5.000,4 340,2 7,3
Ingressos financers 10.325,3 5.394,4 -4.930,9 -47,8
Total recursos 32.630,0 29.727,3 -2.902,7 -8,9
Per un major detall dels ingressos del model de finançament autonòmic vegeu l’apartat 7.1.
Les despeses
A continuació es fa una descripció de la despesa pressupostada per al 2012 del subsector
Generalitat atenent a la triple classificació orgànica, per programes i econòmica. Aquest
subsector presenta un pressupost de despeses per aquest exercici de 29.727,3 milions
d'euros, 2.902,7 milions d'euros menys que el pressupost aprovat per al 2011, el que
representa una disminució del 8,9%.
La classificació orgànica
Des de la perspectiva de la classificació orgànica, el pressupost de despeses del subsector
Generalitat per al 2012 es desglossa en vint-i-tres seccions pressupostàries agrupades en
167

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
tres blocs: sis seccions corresponen als òrgans superiors i altres òrgans, dotze seccions als
departaments i cinc seccions als fons no departamentals.
El volum de despesa que es preveu gestionar des dels departaments és de 22.883,8 milions
d'euros (el 77% de la despesa del subsector Generalitat) que respecte l’exercici anterior es
redueix un 3,2%. Per departaments, el de Salut, amb 8.685 milions d'euros, i el
d’Ensenyament, amb 4.611 milions d'euros, són els que gestionen la part més important de
la despesa de l’any 2012 i representen el 29,2% i el 15,5% del total del subsector,
respectivament. En conjunt, aquests dos departaments concentren el 44,7% de les
despeses del pressupost del subsector Generalitat per al 2012.
Quadre 8.1.1.3
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR GENERALITAT
CLASSIFICACIÓ ORGÀNICA
Milions €
Seccions pressupostàries Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
Parlament de Catalunya 67,6 59,3 -8,3 -12,3
Consell de Garanties Estatutàries 3,6 3,5 -0,2 -5,0
Sindicatura de Comptes 12,0 11,2 -0,8 -7,1
Oficina Antifrau 5,4 5,0 -0,4 -7,5
Comissió Jurídica Assessora 3,5 3,1 -0,4 -12,2
Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya 2,9 2,6 -0,3 -10,0
Òrgans superiors 95,1 84,6 -10,5 -11,0
Presidència 544,7 481,5 -63,1 -11,6
Governació i Relacions Institucionals 342,7 316,4 -26,3 -7,7
Economia i Coneixement 1.279,9 1.183,3 -96,6 -7,5
Ensenyament 4.894,3 4.611,0 -283,3 -5,8
Salut 9.127,9 8.685,0 -442,9 -4,9
Interior 1.203,0 1.147,6 -55,5 -4,6
Territori i Sostenibilitat 1.389,5 1.563,1 173,6 12,5
Cultura 302,4 301,5 -0,9 -0,3
Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural 429,7 501,7 72,0 16,7
Benestar Social i Família 2.085,5 2.086,5 1,0 0,0
Empresa i Ocupació 1.126,9 1.119,4 -7,5 -0,7
Justícia 917,8 886,8 -31,0 -3,4
Departaments 23.644,3 22.883,8 -760,5 -3,2
Pensions 4,1 3,4 -0,7 -15,9
Deute 5.975,5 3.674,4 -2.301,1 -38,5
Despeses Diversos Departaments 201,9 160,8 -41,0 -20,3
Participació Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Estat 2.670,2 2.670,2 - 0,0
Fons de Contingència 39,0 250,0 211,0 541,0
Fons no departamentals 8.890,7 6.758,9 -2.131,8 -24,0
Total 32.630,0 29.727,3 -2.902,7 -8,9
Els fons no departamentals tenen pressupostada una despesa de 6.758,9 milions d'euros
(un 22,7% de la despesa del subsector), que representa una reducció respecte els
pressupostos per al 2011 del 24%. Aquesta disminució s’explica, sobretot, per la minva en la
despesa del servei del Deute. En sentit contrari actua el pressupost del Fons de
Contingència, atès que multiplica per 6,4 l’import del 2011.
168

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Finalment, els òrgans superiors i altres òrgans tenen prevista una despesa de 84,6 milions
d'euros (el 0,3% del total del subsector), que comporta una disminució de l’11%.
La classificació per programes
El pressupost del subsector Generalitat per a l’any 2012 es concentra en un 48,7% en l'àrea
de despesa de Producció de béns públics de caràcter social, amb un import de 14.465,8
milions d’euros. En relació al pressupost total del subsector, el 29% correspon a la política
de Salut i el 17,9% a la política d’Educació.
A distància, les polítiques de l'àrea de Protecció i promoció social, amb un import de 2.594
milions d'euros, entre les quals destaca la de Protecció social; les de l’àrea de Producció de
béns públics de caràcter econòmic, amb 2.050,8 milions d'euros, en més d’un 50%
concentrada en la política de Transport; i de les de Serveis públics generals, amb 1.929,8
milions d'euros, amb un pes específic de la política de Seguretat i protecció civil (1.085,6
milions d’euros).
Pel que fa a increments de recursos en relació a l’any 2011 aquests es produeixen
principalment en les polítiques de despesa de Producció de béns públics de caràcter
econòmic i de Fons de contingència amb uns increments, respectivament, de 314,8 milions
d’euros i 211 milions d’euros. Tanmateix, en termes relatius són importants els creixements
de les polítiques de Fons de contingència, Infraestructures agràries i rurals, Cicle de l’Aigua,
Desenvolupament empresarial i Transport. En canvi, la política de Deute públic és la que
registra la major minoració de les seves assignacions, tant en termes absoluts com relatius.
169

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Quadre 8.1.1.4
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR GENERALITAT
CLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUES (Capítols d'1 a 9)
Milions €
Codi Àrees i polítiques de despesa Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
11 Alta direcció de la Generalitat i el seu Govern 128,2 112,0 -16,3 -12,7
12 Administració i serveis generals 1.357,4 1.267,5 -89,9 -6,6
13 Relacions institucionals i processos electorals 24,4 12,0 -12,4 -50,9
1 Funcionament de les institucions i administració general 1.510,0 1.391,5 -118,5 -7,9
21 Justícia 848,0 817,3 -30,8 -3,6
22 Seguretat i protecció civil 1.117,8 1.085,6 -32,2 -2,9
23 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 34,6 27,0 -7,6 -21,9
2 Serveis públics generals 2.000,4 1.929,8 -70,6 -3,5
31 Protecció social 1.875,7 1.883,2 7,5 0,4
32 Promoció social 63,8 63,2 -0,5 -0,8
33 Foment de l'ocupació 665,3 647,5 -17,8 -2,7
3 Protecció i promoció social 2.604,7 2.594,0 -10,8 -0,4
41 Salut 9.063,2 8.628,7 -434,5 -4,8
42 Educació 5.615,6 5.326,4 -289,2 -5,1
43 Habitatge i actuacions urbanes 256,2 179,0 -77,1 -30,1
44 Cultura 214,7 216,3 1,6 0,8
45 Llengua catalana 28,3 28,3 0,1 0,3
46 Consum 9,9 10,3 0,4 4,0
47 Esports 82,1 76,8 -5,4 -6,6
4 Producció de béns públics de caràcter social 15.269,9 14.465,8 -804,1 -5,3
51 Cicle de l'aigua 16,3 23,6 7,3 44,7
52 Transport 866,0 1.116,3 250,3 28,9
53 Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions 353,0 311,8 -41,2 -11,7
54 Ordenació del territori i urbanisme 24,2 16,1 -8,1 -33,4
55 Actuacions ambientals 149,6 137,1 -12,5 -8,4
56 Infraestructures agràries i rurals 66,6 152,4 85,8 128,9
57 Recerca, desenvolupament i innovació 220,9 255,4 34,5 15,6
58 Altres actuacions de caràcter econòmic 39,5 38,2 -1,3 -3,4
5 Producció de béns públics de caràcter econòmic 1.736,0 2.050,8 314,8 18,1
61 Agricultura, ramaderia i pesca 148,5 150,9 2,3 1,6
62 Indústria 152,3 113,0 -39,4 -25,8
63 Energia i mines 32,8 21,0 -11,8 -36,0
64 Comerç 18,2 14,0 -4,3 -23,4
65 Turisme 35,4 29,5 -6,0 -16,8
66 Desenvolupament empresarial 65,1 85,4 20,3 31,2
67 Crèdit oficial i sector financer 128,4 58,0 -70,4 -54,8
68 Promoció i defensa de la competència 1,8 1,6 -0,2 -9,6
6 Foment i regulació de sectors productius 582,6 473,3 -109,3 -18,8
71 Suport financer als ens locals 2.911,9 2.897,7 -14,2 -0,5
7 Suport financer als ens locals 2.911,9 2.897,7 -14,2 -0,5
81 Fons de contingència 39,0 250,0 211,0 541,0
8 Fons de contingència 39,0 250,0 211,0 541,0
91 Deute públic 5.975,5 3.674,4 -2.301,1 -38,5
9 Deute públic 5.975,5 3.674,4 -2.301,1 -38,5
Total 32.630,0 29.727,3 -2.902,7 -8,9
La classificació econòmica
Quant a la classificació econòmica de les despeses, 25.616,8 milions d’euros corresponen a
operacions corrents, xifra similar a la del 2011, que representen el 86,2% del total de les
170

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
despeses previstes pel subsector Generalitat per al 2012. En aquesta tipologia de despeses,
el capítol amb un pes més rellevant és el de transferències corrents, que representa el
57,2% del total, seguit per les remuneracions de personal que en representen el 17,4%.
En relació a les operacions de capital, les despeses sumen 1.602,2 milions d’euros, el 5,4%
del total. En aquest sentit, mentre les inversions reals s’incrementen gairebé un 22%, les
transferències de capital es redueixen un 11,4%.
Així, el conjunt de les despeses no financeres (la suma de les operacions corrents i de les
operacions de capital) assoleixen els 27.219 milions d'euros, xifra que suposa una minoració
de 3 milions d’euros respecte al pressupost aprovat pel 2011 i que representa el 91,6% del
pressupost del subsector.
Finalment, les operacions financeres, amb un pressupost de 2.508,3 milions d’euros (el
8,4% del pressupost total del 2012) es redueixen en un 53,6%.
Quadre 8.1.1.5
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR GENERALITAT
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES
Milions €
Capítols Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
1. Remuneracions del personal 5.159,2 5.160,5 1,3 0,0
2. Despeses corrents de béns i serveis 1.330,1 1.218,8 -111,3 -8,4
3. Despeses financeres 1.477,9 1.994,3 516,4 34,9
4. Transferències corrents 17.651,1 16.993,2 -658,0 -3,7
5. Fons de Contingència 39,0 250,0 211,0 541,0
Total despeses corrents 25.657,3 25.616,8 -40,5 -0,2
6. Inversions reals 650,1 791,5 141,5 21,8
7. Transferències de capital 914,6 810,7 -103,9 -11,4
Total despeses de capital 1.564,7 1.602,2 37,6 2,4
Total despeses no financeres 27.222,0 27.219,0 -3,0 -0,0
8. Variació d'actius financers 915,2 833,8 -81,4 -8,9
9. Variació de passius financers 4.492,9 1.674,6 -2.818,3 -62,7
Total despeses financeres 5.408,1 2.508,3 -2.899,7 -53,6
Total 32.630,0 29.727,3 -2.902,7 -8,9
A continuació s’amplia la informació sobre els capítols pressupostaris de personal, de
transferències corrents i de capital i de variació d’actius financers. Pel que fa a les inversions
reals es remet el lector al volum Informe Econòmic i Financer de la documentació
pressupostària.
171

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Remuneracions del personal
Les despeses de personal del subsector Generalitat són de 5.160,5 milions d'euros i
suposen el 17,4% del seu pressupost. Aquestes despeses no presenten una variació
significativa respecte el pressupost del 2011. Cal advertir, però, que no incorporen les
mesures que el Govern té previst adoptar un cop les negociï amb els agents socials i que
comportaran una reducció addicional dels recursos destinats a atendre les despeses
d’aquest capítol.
Per seccions pressupostàries, les que representen majors despeses de personal són: el
Departament d'Ensenyament amb 2.982,6 milions d'euros, xifra que representa el 57,8% de
la despesa d’aquest capítol i subsector i que inclou les retribucions del personal docent no
universitari; el Departament d'Interior amb 1.016,1 milions d'euros, i un pes relatiu del 19,7%,
i que inclou les retribucions dels mossos d'esquadra i bombers; i, finalment, el Departament
de Justícia, amb un pressupost de 552,3 milions d'euros, i un pes relatiu del 10,7%, i que
inclou les retribucions del personal de l'Administració de Justícia i dels serveis penitenciaris.
S’ha de tenir present que el personal sanitari està adscrit fonamentalment a ens d'altres
subsectors, principalment a l’Institut Català de la Salut del subsector Catsalut, ICS i ICASS.
Quant a les dotacions inicials de personal, per a l’exercici 2012 es preveu una reducció de
les dotacions inicials de personal del subsector Generalitat de 205 efectius, el que equival a
una minoració del 0,2% respecte al 2011. Per col·lectius, la major variació correspon a la
resta de personal dels departaments, amb una disminució de 143 dotacions, seguida del
personal dels Òrgans Superiors i altres òrgans que es minora en 39 dotacions.
Quadre 8.1.1.6
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR GENERALITAT
DOTACIONS (*) DE PERSONAL PER COL·LECTIUS
Col·lectius de personal
Dotacions
pressupost
inicial 2011
172
Dotacions
pressupost
inicial 2012
Variació 2012/2011
Dotacions %
Personal dels Òrgans Superiors i altres òrgans 662 623 -39 -5,9
Personal docent no universitari 71.650 71.650 0 0,0
Mossos d'esquadra 17.451 17.443 -8 0,0
Administració de Justícia 7.781 7.781 0 0,0
Penitenciaris 5.327 5.327 0 0,0
Bombers 3.055 3.049 -6 -0,2
Agents rurals 525 525 0 0,0
Sanitaris locals 531 522 -9 -1,7
Resta de personal dels departaments 25.465 25.322 -143 -0,6
Total 132.447 132.242 -205 -0,2
(*) S'entén per "dotacions" de personal les places pressupostades.

Transferències corrents
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
L’import total de les transferències corrents del subsector Generalitat és de 16.993,2 milions
d'euros, import que suposa una reducció respecte al pressupost per al 2011 de 658 milions
d’euros. D’aquest import, 12.467,4 milions d'euros són transferències a altres subsectors del
sector públic. La resta de la despesa, 4.525,7 milions d'euros, són transferències externes
entre les quals destaquen 3.110,9 milions d'euros destinats a ens i corporacions locals i
1.253,5 milions d'euros per a famílies i institucions sense fi de lucre.
Quadre 8.1.1.7
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR GENERALITAT
CAPÍTOL 4 TRANSFERÈNCIES CORRENTS
Milions €
Article Denominació Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
40 Al sector públic estatal 0,1 0,0 -0,0 -21,0
41 A l'Administració de la Generalitat 0,0 0,0 - -
42 Al SCS i ent. gestores serveis sanitaris i socials 10.263,1 9.854,4 -408,7 -4,0
43 A entitats autònomes de la Generalitat 641,5 575,5 -66,0 -10,3
44 A empreses/ens Generalitat i a universitats públ. 1.925,0 2.037,4 112,5 5,8
46 A ens i corporacions locals 3.171,0 3.110,9 -60,1 -1,9
47 A empreses privades 91,2 158,9 67,8 74,3
48 A famílies i institucions sense fi de lucre 1.557,0 1.253,5 -303,5 -19,5
49 A l'exterior 2,3 2,3 0,1 3,5
Total 17.651,1 16.993,2 -658,0 -3,7
Respecte al pressupost per al 2011, els únics augments de recursos que es produeixen en
el capítol de transferències corrents són els destinats a ens de la Generalitat i universitats
públiques (112,5 milions d'euros), i a empreses privades (67,8 milions d’euros). Entre les
que es redueixen destaquen les transferències al CatSalut i entitats gestores de serveis
sanitaris i socials (408,7 milions d’euros) i a famílies i institucions sense ànim de lucre (303,5
milions d’euros).
Transferències de capital
Les transferències de capital del subsector Generalitat assoleixen la xifra de 810,7 milions
d'euros i presenten una reducció, respecte al pressupost de l’exercici anterior, de 103,8
milions d'euros. D’aquest import total, 475,2 milions d'euros corresponen a transferències a
altres ens del sector públic i a les universitats públiques i 335,6 milions d'euros a
transferències externes (de les quals, 168,9 milions d'euros a empreses privades, 148,8
173

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
milions d'euros a ens i corporacions locals i, finalment, 17,9 milions d'euros a famílies i
institucions sense fi de lucre).
Quadre 8.1.1.8
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2010
SUBSECTOR GENERALITAT
CAPÍTOL 7 TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL
Milions €
Article Denominació Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
70 Al sector públic estatal - - - -
72 Al SCS i ent. gestores serveis sanitaris i socials 209,8 195,1 -14,7 -7,0
73 A entitats autònomes de la Generalitat 31,6 27,5 -4,0 -12,8
74 A empreses/ens Generalitat i a universitats públ. 190,0 252,5 62,5 32,9
76 A ens i corporacions locals 278,7 148,8 -129,9 -46,6
77 A empreses privades 169,8 168,9 -0,9 -0,5
78 A famílies i institucions sense fi de lucre 34,7 17,9 -16,8 -48,4
Total 914,6 810,7 -103,8 -11,4
Variació d’actius financers
L’import destinat a variació d’actius financers assoleix la xifra de 833,8 milions d’euros, amb
un decreixement del 8,9% en relació al pressupost per al 2011. El gruix dels recursos es
destinen a aportacions de capital (per reforçar els fons propis de les entitats dependents o
per la presa de participació en altres entitats) per un import de 618,1 milions d’euros, un
10,2% menys que en el pressupost de l’any anterior. L’altra destinació a destacar és la de
concessió de préstecs i bestretes, que el subsector Generalitat concedeix fora del sector
públic directament, amb un import de 89,7 milions d’euros o, a través d’altres ens del sector
públic als quals dota de recursos, concretament 111 milions d’euros. En relació als
pressupostos del 2011, la primera modalitat es redueix un 49,8% mentre que la segona
incrementa en un 130,3%.
8.1.2. Els pressupostos del Servei Català de la Salut, l’Institut Català de
la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials
174

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
El Servei Català de la Salut (CatSalut), l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Institut Català
d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) són entitats que, per la seva rellevància, requereixen
que el procediment d’elaboració pressupostària, de seguiment i control es mantingui en un
subsector pressupostari específic, independentment de la naturalesa jurídica d’aquestes
entitats. La seva significació prové de la magnitud del pressupost que gestionen, de la
tipologia de serveis que presten (de salut i d’assistència social) i del volum de personal
empleat.
Pel que fa a la naturalesa jurídica, el Servei Català de la Salut està definit a la Llei 11/1995,
de 29 de setembre, de modificació parcial de la Llei 15/1990, d’ordenació sanitària de
Catalunya, com un ens públic de naturalesa institucional que, en termes generals, ha
d’ajustar la seva activitat al dret privat. Per la seva banda, la Llei 8/2007, de 30 de juliol, de
l’Institut Català de la Salut el defineix com a entitat de dret públic adscrita al departament
competent en matèria de salut. Finalment, segons l’article 52 del Decret legislatiu 17/1994,
de 16 de novembre, pel qual s'aprova la refosa de les lleis 12/1983, de 14 de juliol, 26/1985,
de 27 de desembre, i 4/1994, de 20 d'abril, en matèria d'assistència i serveis socials, l'Institut
Català d'Assistència i Serveis Socials té naturalesa d'entitat gestora de la Seguretat Social.
D’acord amb això, el CatSalut i l’ICS es regeixen pel dret privat llevat de les matèries que
s’han de regir pel dret públic segons les lleis i estatuts que els regulen. Per la seva banda,
l’ICASS sotmet la seva activitat únicament al dret públic.
El CatSalut i l'ICS són ens adscrits al Departament de Salut mentre que l'ICASS està adscrit
al Departament de Benestar Social i Família. Aquestes tres entitats estan incloses en el
sector Administració pública de la Generalitat de Catalunya d’acord amb les normes del
Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC).
Els ingressos i les despeses consolidades
La consolidació dels pressupostos dels tres ens que integren aquest subsector, una vegada
deduïdes tot tipus de transferències internes, assoleix la xifra de 10.319,2 milions d’euros.
Aquest import és inferior en 401,8 milions d’euros a la xifra pressupostada per al 2011 i
representa una taxa de decreixement del 3,7%.
175

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Quadre 8.1.2.1
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR SCS, ICS i ICASS
CLASSIFICACIÓ ORGÀNICA
Milions €
Agrup. Codi Entitats Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
SA 5100 Servei Català de la Salut 8.931,6 8.506,6 -425,1 -4,8
SA 5200 Institut Català de la Salut 2.771,8 2.727,9 -44,0 -1,6
BE 5000 Institut Català d'Assistència i Serveis Socials 1.733,2 1.746,5 13,3 0,8
Total sense consolidar 13.436,7 12.981,0 -455,7 -3,4
Despeses consolidables 2.715,7 2.661,7 -54,0 -2,0
Total consolidat 10.721,0 10.319,2 -401,8 -3,7
Pel que fa a l’estructura econòmica del pressupost del subsector, el 95,5% dels ingressos
són transferències corrents, l’1,9% taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos, l’197%
transferències de capital i el 0,7% restant correspon a variació d’actius financers. Destaca la
disminució del volum de transferències corrents (408,7 milions d’euros) i de capital (14,7
milions euros) i l’increment dels ingressos pels conceptes de Taxes, venda de béns i serveis
i altres ingressos (19,3 milions d’euros) i de variació d’actius financers (2,1 milions d’euros).
Quant a l’origen dels ingressos, cal assenyalar que el 98,3% procedeixen del sector públic
de la Generalitat (10.148,3 milions d’euros) principalment en concepte de transferències
corrents i de capital i d’aportacions a fons propis que el CatSalut i l’ICASS reben,
respectivament, del Departament de Salut i del de Benestar i Família i, en menor mesura, en
concepte de prestació de serveis que l’ICS realitza a diverses entitats del sector públic de la
Generalitat.
Quadre 8.1.2.2
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR SCS, ICS i ICASS
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS
Milions €
Capítols Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
1. Impostos directes - - - -
2. Impostos indirectes - - - -
3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 177,6 197,0 19,3 10,9
4. Transferències corrents 10.263,1 9.854,4 -408,7 -4,0
5. Ingressos patrimonials 0,5 0,7 0,2 46,8
Total ingressos corrents 10.441,2 10.052,1 -389,1 -3,7
6. Alienació d'inversions reals - - - -
7. Transferències de capital 209,8 195,1 -14,7 -7,0
Total ingressos de capital 209,8 195,1 -14,7 -7,0
Total ingressos no financers 10.651,1 10.247,2 -403,8 -3,8
8. Variació d'actius financers 69,9 72,0 2,1 3,0
9. Variació de passius financers - - - -
Total ingressos financers 69,9 72,0 2,1 3,0
Total consolidat 10.721,0 10.319,2 -401,8 -3,7
176

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Quan a les despeses, aquestes es concentren fonamentalment en la política de despesa
Salut gestionada pel CatSalut i l’ICS i que, amb una xifra total consolidada de 8.455,1
milions d’euros, representa el 81,9% del subsector, i en la política de Protecció social que,
amb una xifra total consolidada de 1.733,4 milions d’euros, representa el 16,8% del
subsector i que és desenvolupada per l’ICASS.
Quadre 8.1.2.3
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR SCS, ICS i ICASS
CLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUES (Capítols d'1 a 9)
Milions €
Codi Àrees i polítiques de despesa Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
12 Administració i serveis generals 130,7 130,7 0,0 0,0
1 Funcionament de les institucions i administració general 130,7 130,7 0,0 0,0
31 Protecció social 1.720,1 1.733,4 13,2 0,8
3 Protecció i promoció social 1.720,1 1.733,4 13,2 0,8
41 Salut 8.867,9 8.455,1 -412,8 -4,7
4 Producció de béns públics de caràcter social 8.867,9 8.455,1 -412,8 -4,7
57 Recerca, desenvolupament i innovació 2,2 - -2,2 -100,0
5 Producció de béns públics de caràcter econòmic 2,2 - -2,2 -100,0
Total 10.721,0 10.319,2 -401,8 -3,7
Segons la naturalesa econòmica, les despeses corrents sumen 10.052,1 milions d’euros i
representen el 97,4% del total del pressupost consolidat del subsector. Les operacions de
capital en representen l’1,9% i el 0,7% restant correspon a aportacions de capital i altres
fons propis a entitats del sector públic i a altres entitats participades.
En relació al 2011, les despeses corrents disminueixen un 3,7%, principalment per la
disminució de les transferències corrents; un 7% les despeses de capital, principalment en el
capítol d’inversions reals. Tanmateix, les despeses financeres s’incrementen un 2,1%
principalment en concepte d’aportacions a fons propis a entitats del sector públic de la
Generalitat
177

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Quadre 8.1.2.4
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR SCS, ICS i ICASS
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES
Milions €
Capítols Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
1. Remuneracions del personal 1.997,3 1.966,3 -31,0 -1,6
2. Despeses corrents de béns i serveis 5.975,1 5.911,8 -63,3 -1,1
3. Despeses financeres - - - -
4. Transferències corrents 2.468,8 2.174,0 -294,8 -11,9
5. Fons de Contingència - - - -
Total despeses corrents 10.441,2 10.052,1 -389,1 -3,7
6. Inversions reals 164,1 151,1 -13,0 -7,9
7. Transferències de capital 45,8 44,1 -1,7 -3,7
Total despeses de capital 209,8 195,1 -14,7 -7,0
Total despeses no financeres 10.651,1 10.247,2 -403,8 -3,8
8. Variació d'actius financers 69,9 72,0 2,1 3,0
9. Variació de passius financers - - - -
Total despeses financeres 69,9 72,0 2,1 3,0
Total consolidat 10.721,0 10.319,2 -401,8 -3,7
Els pressupostos consolidats del Servei Català de la Salut i l’Institut
Català de la Salut
Els pressupost consolidat del Servei Català de la Salut (CatSalut) i de l’Institut Català de la
Salut (ICS) previst per al 2012 assoleix la xifra de 8.576,6 milions d’euros. Aquest import és
un 4,6% inferior al del 2011, el que es tradueix en una disminució de 415,1 milions d’euros.
Pel que fa als ingressos, la reducció es concentra en les transferències corrents. De fet, els
fons provinents del sector públic de la Generalitat de Catalunya representen el 99,5% dels
ingressos consolidats del CatSalut i de l’ICS i en la seva majoria són ingressos del CatSalut
en concepte de transferències provinents de la Generalitat.
178

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Quadre 8.1.2.5
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
CONSOLIDAT SERVEI CATALÀ DE LA SALUT - INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS
Milions €
Capítols Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
1. Impostos directes - - - -
2. Impostos indirectes - - - -
3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 60,1 70,4 10,3 17,1
4. Transferències corrents 8.670,0 8.258,8 -411,2 -4,7
5. Ingressos patrimonials 0,5 0,7 0,2 46,8
Total ingressos corrents 8.730,6 8.329,9 -400,7 -4,6
6. Alienació d'inversions reals - - - -
7. Transferències de capital 191,3 174,9 -16,4 -8,6
Total ingressos de capital 191,3 174,9 -16,4 -8,6
Total ingressos no financers 8.921,9 8.504,8 -417,2 -4,7
8. Variació d'actius financers 69,7 71,8 2,1 3,0
9. Variació de passius financers - - - -
Total ingressos financers 69,7 71,8 2,1 3,0
Total consolidat 8.991,6 8.576,6 -415,1 -4,6
Segons la classificació econòmica, les despeses corrents representen el 97,1% del total del
pressupost, les despeses de capital en representen el 2% i, finalment, el 0,9% restant a la
variació d’actius financers que correspon, gairebé en la seva totalitat, a aportacions de
capital i altres fons propis a entitats del sector públic i a altres entitats participades.
El pressupost del CatSalut per al 2012 és de 8.506,6 milions d’euros xifra que representa
una disminució del 4,8% respecte al del 2011. L’estat de despeses del CatSalut reflecteix,
d’una banda, les contraprestacions econòmiques derivades de la seva actuació com a
responsable de garantir les prestacions del sistema sanitari públic, funció que efectua a
través de la compra de serveis a l'ICS i a d’altres agents proveïdors. En aquest sentit
destaquen la despesa en assistència sanitària amb mitjans aliens (inclosa la medicació
hospitalària de dispensació ambulatòria) que assoleix els 4.506,6 milions d’euros i
representa un 53% de la despesa pressupostada i la despesa per transferències corrents a
l’ICS (2.644,9 milions d’euros) també per contraprestació de serveis. D’una altra, també té
un pes important la despesa en farmàcia (receptes mèdiques) que, amb un import de 949,2
milions d’euros que representa l’11,2% del pressupost del CatSalut, inclou les transferències
corrents destinades a la prestació farmacèutica (de les oficines de farmàcia), que incorpora
l’efecte dissuasori de l’adopció de la nova taxa sobre les receptes. Finalment, la resta del
seu pressupost de despeses és per al finançament d’operacions de capital per dotar
infraestructures sanitàries, les aportacions als fons patrimonials de les seves empreses i les
corresponents a la seva estructura organitzativa.
179

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
El pressupost de l’ICS per al 2012 és de 2.727,9 milions d’euros xifra que representa una
disminució de l’1,6% respecte al del 2011. L’estat de despeses de l'ICS reflecteix les
dotacions corresponents als mitjans humans i materials afectes a la provisió de serveis
sanitaris en els centres i institucions de titularitat pública, així com les despeses
d’organització i administració general. Així destaquen, d’una banda, les remuneracions del
personal que assoleixen la xifra de 1.874,6 milions d’euros (un 1,6% menys que el 2011), i
de l’altra, les despeses corrents de béns i serveis que assoleixen la xifra de 840,1 milions
d’euros (un 1,5% menys que en el 2011).
Quadre 8.1.2.6
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
CONSOLIDAT SERVEI CATALÀ DE LA SALUT - INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES
Milions €
Capítols Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
1. Remuneracions del personal 1.930,9 1.899,8 -31,1 -1,6
2. Despeses corrents de béns i serveis 5.440,1 5.380,4 -59,7 -1,1
3. Despeses financeres - - - -
4. Transferències corrents 1.359,6 1.049,6 -309,9 -22,8
5. Fons de Contingència - - - -
Total despeses corrents 8.730,6 8.329,9 -400,7 -4,6
6. Inversions reals 148,1 134,5 -13,6 -9,2
7. Transferències de capital 43,2 40,4 -2,8 -6,6
Total despeses de capital 191,3 174,9 -16,4 -8,6
Total despeses no financeres 8.921,9 8.504,8 -417,2 -4,7
8. Variació d'actius financers 69,7 71,8 2,1 3,0
9. Variació de passius financers - - - -
Total despeses financeres 69,7 71,8 2,1 3,0
Total consolidat 8.991,6 8.576,6 -415,1 -4,6
El pressupost de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials
El pressupost de l’ICASS per al 2012 és de 1.746,5 milions d’euros i augmenta un 0,8%
respecte al del 2011 i que en termes absoluts es tradueix en 13,3 milions d’euros més.
Quant a l’origen dels ingressos, el 92,7% procedeixen del sector públic de la Generalitat
(1.619,7 milions d’euros) sobretot en concepte de transferències corrents i en menor mesura
en concepte de prestació de serveis; cal matisar que bona part d’aquests corresponen a
ingressos finalistes provinents de l’Administració General de l’Estat vinculats a la prestació
de serveis en l’àmbit de la dependència..
180

Quadre 8.1.2.7
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALS (ICASS)
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS
Milions €
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Capítols Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
1. Impostos directes - - - -
2. Impostos indirectes - - - -
3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 121,3 130,4 9,1 7,5
4. Transferències corrents 1.593,1 1.595,6 2,5 0,2
5. Ingressos patrimonials 0,0 0,0 - 0,0
Total ingressos corrents 1.714,5 1.726,1 11,6 0,7
6. Alienació d'inversions reals - - - -
7. Transferències de capital 18,5 20,2 1,7 9,3
Total ingressos de capital 18,5 20,2 1,7 9,3
Total ingressos no financers 1.733,0 1.746,3 13,3 0,8
8. Variació d'actius financers 0,2 0,2 - 0,0
9. Variació de passius financers - - - -
Total ingressos financers 0,2 0,2 - 0,0
Total 1.733,2 1.746,5 13,3 0,8
L’estat de despeses de l'Institut Català d’Assistència i Serveis Socials reflecteix la totalitat les
dotacions pressupostàries, d’aquest subsector, destinades a la política de protecció social.
Segons la classificació econòmica, les despeses corrents representen el 98,8% del total del
pressupost mentre que les de capital representen l’1,2% restant. En aquest sentit
destaquen, d’una banda, les transferències corrents a famílies i institucions sense fi de lucre
que assoleixen els 966,3 milions d’euros i que representen el 55,3% de la despesa
pressupostada i, de l’altra, la prestació de serveis amb mitjans aliens que, amb un import de
352,4 milions d’euros, en representa el 20,2%.
En relació al 2011, destaca l’increment del pressupost de despeses en els capítols de
transferències corrents (15,2 milions d’euros) i de capital (1,1 milions d’euros) i, en menor
mesura, a inversions reals (0,6 milions d’euros). Tanmateix, es redueixen en un 3,6% les
despeses corrents de béns i serveis.
181

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Quadre 8.1.2.8
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALS (ICASS)
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES
Milions €
Capítols Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
1. Remuneracions del personal 66,4 66,5 0,0 0,1
2. Despeses corrents de béns i serveis 538,9 535,3 -3,6 -0,7
3. Despeses financeres - - - -
4. Transferències corrents 1.109,2 1.124,3 15,2 1,4
5. Fons de Contingència - - - -
Total despeses corrents 1.714,5 1.726,1 11,6 0,7
6. Inversions reals 16,0 16,6 0,6 3,8
7. Transferències de capital 2,5 3,7 1,1 44,1
Total despeses de capital 18,5 20,2 1,7 9,3
Total despeses no financeres 1.733,0 1.746,3 13,3 0,8
8. Variació d'actius financers 0,2 0,2 - 0,0
9. Variació de passius financers - - - -
Total despeses financeres 0,2 0,2 - 0,0
Total 1.733,2 1.746,5 13,3 0,8
8.1.3. Els pressupostos de les entitats autònomes administratives
Les entitats autònomes administratives es regeixen per les seves respectives lleis de
creació, les disposicions que les desenvolupen, els seus estatuts i per la resta de
disposicions de dret administratiu, i estan dotades de personalitat jurídica pròpia
diferenciada, patrimoni i tresoreria propis. Aquestes entitats duen a terme, per compte de
l’Administració de la qual depenen i en règim de descentralització funcional, activitats
administratives que són titularitat d’aquesta, incloent l’exercici de potestats públiques així
com activitats de foment.
Els pressupostos de la Generalitat per al 2012 inclouen vint-i-tres entitats autònomes
administratives, dues menys que en els pressupostos per al 2011, a causa de la integració
de l’Agència de Protecció de la Salut i l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària en una
nova entitat de dret públic: l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
El pressupost previst per al 2012 per al conjunt d’entitats autònomes administratives és de
714,5 milions d’euros, xifra inferior en un 9% a la del pressupost per al 2011, si bé cal dir
que en termes homogenis, sense tenir en compte les dues entitats que s’han donat de baixa
d’aquest subsector, la disminució és del 2,8%, el que representa 20,8 milions d’euros
menys.
182

Quadre 8.1.3.1
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES
CLASSIFICACIÓ ORGÀNICA
Milions €
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Agrup. Codi Denominació Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
PR 6000 Patronat de la Muntanya de Montserrat 3,0 3,0 -0,1 -3,0
PR 6090 Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) 12,0 11,7 -0,3 -2,3
PR 6100 Consell Català de l'Esport 55,9 55,7 -0,3 -0,5
PR 6207 Centre d'Estudis d'Opinió 1,4 1,2 -0,1 -9,7
GO 6030 Escola d’Administració Pública de Catalunya 10,1 9,0 -1,1 -11,0
EC 6040 Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) 8,8 8,2 -0,6 -6,8
EC 6209 Autoritat Catalana de la Competència 1,8 1,6 -0,2 -9,6
SA 6110 Institut d’Estudis de la Salut (IES) 5,0 4,8 -0,3 -5,6
SA 6202 Agència Catalana de Seguretat Alimentària * 0,7 - -0,7 -100,0
SA 6205 Institut Català d’Avaluacions Mèdiques 3,8 3,8 0,0 0,6
SA 6206 Agència de Protecció de la Salut * 49,3 - -49,3 -100,0
IT 6200 Servei Català de Trànsit 96,6 91,8 -4,8 -5,0
IT 6208 Institut de Seguretat Pública de Catalunya 14,3 13,5 -0,8 -5,5
PO 6120 Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) 1,4 1,3 -0,1 -4,9
PO 6201 Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran 0,8 0,8 -0,0 -4,8
CU 6050 Institució de les Lletres Catalanes 2,9 2,5 -0,3 -12,2
CU 6060 Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya 3,4 3,4 0,1 2,1
CU 6070 Museus d’Arqueologia 4,9 5,1 0,2 4,7
CU 6080 Biblioteca de Catalunya 9,0 8,2 -0,9 -9,6
AG 6130 Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) 4,1 3,6 -0,6 -13,3
BE 6010 Institut Català de les Dones (ICD) 9,9 9,7 -0,2 -1,7
BE 6160 Institut Català de l’Adopció 15,6 16,0 0,3 2,2
IU 6170 Agència Catalana del Consum 9,9 10,3 0,4 4,0
IU 6204 Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) 456,1 445,0 -11,1 -2,4
JU 6150 Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada 4,6 4,4 -0,2 -3,6
Total sense consolidar 785,3 714,5 -70,8 -9,0
Despeses consolidables - - - -
Total consolidat 785,3 714,5 -70,8 -9,0
Els pressupostos individuals més elevats són el del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC),
amb un import de 445 milions d’euros, que representa el 62,3% del total del pressupost de
les entitats autònomes administratives, el del Servei Català de Trànsit, amb 91,8 milions
d’euros, el del Consell Català de l’Esport, amb 55,7 milions d’euros. La reducció del
pressupost de les dues primeres entitats expliquen el 76,4% de la reducció del pressupost
d’aquest subsector en termes homogenis.
En el quadre 8.1.3.2 es pot apreciar l’estructura econòmica dels ingressos. Les entitats
autònomes administratives es financen principalment mitjançant transferències corrents, les
quals representen el 80,7% dels seus ingressos, i per taxes, venda de béns i serveis i altres
ingressos que representen el 14,7% del total dels ingressos d’aquestes entitats.
183

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Quadre 8.1.3.2
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS
Milions €
Capítols Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
1. Impostos directes - - - -
2. Impostos indirectes - - - -
3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 117,1 104,7 -12,3 -10,5
4. Transferències corrents 639,1 576,8 -62,3 -9,8
5. Ingressos patrimonials 0,3 0,3 -0,0 -11,8
Total ingressos corrents 756,5 681,8 -74,7 -9,9
6. Alienació d'inversions reals - - - -
7. Transferències de capital 23,6 27,5 4,0 16,8
Total ingressos de capital 23,6 27,5 4,0 16,8
Total ingressos no financers 780,1 709,3 -70,8 -9,1
8. Variació d'actius financers 0,2 0,2 0,0 2
9. Variació de passius financers 5,0 5,0 - 0,0
Total ingressos financers 5,2 5,2 0,0 0
Total 785,3 714,5 -70,8 -9,0
Pel que fa als ingressos per transferències corrents, es preveu un import de 576,8 milions
d’euros, el que suposa un 9,8% menys que en els pressupostos per al 2011. En canvi, en
relació als ingressos per transferències de capital, es preveu un import de 27,5 milions
d’euros, el que representa en aquest cas un increment del 16,8% respecte l’any anterior.
Quant a l’origen dels ingressos, si bé en principi el 85,1% procedeixen del sector públic de la
Generalitat (80,5% com a transferències corrents i 3,9% de capital), cal matisar que bona
part d’aquestes transferències són ingressos finalistes que la Generalitat rep de
l’Administració General de l’Estat per al foment de l’ocupació i la formació continua i són
gestionats a través del SOC.
Pel que fa a les despeses de les entitats d’aquest subsector, segons la classificació per
programes, les polítiques amb un pes més rellevant són: Foment de l’ocupació, amb 445
milions d’euros, gestionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya; Seguretat i protecció civil
amb 105,3 milions d’euros, destinats a trànsit i seguretat viària i la formació del personal de
seguretat mitjançant el Servei Català del Trànsit i l’Institut de Seguretat pública de Catalunya
respectivament, i la política d’Esports, amb 67,4 milions d’euros, en la que destaca el foment
de la pràctica i formació esportiva, mitjançant el Consell Català de l’Esport i l’Institut Nacional
d’Educació Física de Catalunya. El conjunt d’aquestes tres polítiques esmentades
representen el 86,5% de les despeses del subsector.
184

Quadre 8.1.3.3
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES
CLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUES (Capítols d'1 a 9)
Milions €
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Codi Àrees i polítiques de despesa Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
12 Administració i serveis generals 10,1 8,9 -1,2 -12,0
1 Funcionament de les institucions i administració general 10,1 8,9 -1,2 -12,0
21 Justícia 4,6 4,4 -0,2 -3,6
22 Seguretat i protecció civil 110,9 105,3 -5,6 -5,0
2 Serveis públics generals 115,4 109,7 -5,8 -5,0
31 Protecció social 15,6 16,0 0,3 2,2
32 Promoció social 9,9 9,7 -0,2 -1,7
33 Foment de l'ocupació 456,1 445,0 -11,1 -2,4
3 Protecció i promoció social 481,7 470,7 -10,9 -2,3
41 Salut 58,2 8,5 -49,7 -85,3
44 Cultura 20,2 19,3 -0,9 -4,5
46 Consum 9,9 10,3 0,4 4,0
47 Esports 67,9 67,4 -0,5 -0,8
4 Producció de béns públics de caràcter social 156,2 105,5 -50,7 -32,5
54 Ordenació del territori i urbanisme 2,2 2,1 -0,1 -4,9
55 Actuacions ambientals 3,0 3,0 -0,1 -3,0
57 Recerca, desenvolupament i innovació 0,5 0,2 -0,4 -69,4
58 Altres actuacions de caràcter econòmic 10,1 9,4 -0,7 -7,2
5 Producció de béns públics de caràcter econòmic 15,9 14,6 -1,3 -8,1
61 Agricultura, ramaderia i pesca 4,3 3,6 -0,7 -16,2
68 Promoció i defensa de la competència 1,8 1,6 -0,2 -9,6
6 Foment i regulació de sectors productius 6,1 5,2 -0,9 -14,2
Total 785,3 714,5 -70,8 -9,0
D’acord amb la classificació econòmica i en relació al 2011 el capítol de remuneracions del
personal és el que s’ha reduït més en termes absoluts (33,2 milions d’euros), seguit del de
les transferències corrents (22 milions d’euros).
Pel que fa a l’estructura de les despeses de les entitats autònomes administratives el 94,6%
correspon a despeses corrents, amb un import de 675,9 milions d’euros. El capítol amb més
pes és el de transferències corrents, amb un import de 423 milions d’euros (un 59,2% del
total de despeses del subsector), dels quals 336,4 milions d’euros corresponen a
transferències corrents efectuades pel SOC. D’altra banda, les operacions de capital
representen un 4,7% del pressupost agregat d’aquestes entitats, amb un import de 33,4
milions d’euros, que es corresponen, principalment, a inversions reals del Servei d’Ocupació
de Catalunya (12,8 milions d’euros) i del Servei Català de Trànsit (5,9 milions d’euros) i a
transferències de capital del Consell Català de l’Esport a corporacions locals i a entitats
sense finalitat de lucre (10,1 milions d’euros).
185

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Quadre 8.1.3.4
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES
Milions €
Capítols Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
1. Remuneracions del personal 156,9 123,7 -33,2 -21,1
2. Despeses corrents de béns i serveis 141,4 129,2 -12,3 -8,7
3. Despeses financeres 0,0 0,0 -0,0 -12,7
4. Transferències corrents 445,0 423,0 -22,0 -4,9
5. Fons de Contingència - - - -
Total despeses corrents 743,3 675,9 -67,5 -9,1
6. Inversions reals 24,6 23,1 -1,5 -6,1
7. Transferències de capital 12,1 10,3 -1,8 -14,9
Total despeses de capital 36,8 33,4 -3,3 -9,0
Total despeses no financeres 780,1 709,3 -70,8 -9,1
8. Variació d'actius financers 5,2 5,2 0,0 0
9. Variació de passius financers - - - -
Total despeses financeres 5,2 5,2 0,0 0
Total 785,3 714,5 -70,8 -9,0
8.1.4. Els pressupostos de les entitats autònomes comercials i
financeres
El règim pressupostari general de les entitats autònomes comercials i financeres està regulat
en els articles 13 a 15 del Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el
Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana. En
l'article 15 es disposa que els seus pressupostos s'han d'incloure a la Llei de pressupostos
de la Generalitat per a la seva aprovació pel Parlament.
Les entitats autònomes comercials i financeres es caracteritzen perquè duen a terme
activitats d’aquestes naturaleses en règim de dret privat, sense perjudici de la normativa de
dret públic que li sigui aplicable, i d'allò establert en la seva llei de creació o en els seus
estatuts.
Els pressupostos de la Generalitat per al 2012 inclouen les tres entitats de tipus comercial
següents: l’Entitat Autònoma Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya
(EADOP), l’Agència Catalana de Certificació i l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA).
Respecte als pressupostos per al 2011 s’han donat de baixa l’Institut Català de Crèdit Agrari
(ICCA), que era l’única entitat de tipus financer, i que ha passat a integrar-se dins de l’Institut
Català de Finances, i l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural que, d’acord amb el que disposa
186

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
la Llei 7/2011, el Departament de Cultura s’ha subrogat en els béns, drets, obligacions i
personal d’aquesta entitat.
El pressupost del conjunt de les entitats autònomes comercials i financeres per al 2012 és
de 24,1 milions d’euros xifra que representa una minoració del 81,6% respecte al pressupost
del 2011. Tanmateix, si es compara en termes homogenis el pressupost del subsector
disminueix un 4,3% respecte al pressupostat del 2011.
Pel que fa als pressupostos individuals, les entitats amb un pressupost més elevat en termes
quantitatius són l’EAJA (15 milions d’euros) i l’EADOP (7,9 milions d’euros). Respecte el
pressupost per al 2011, aquestes dues entitats l’han minorat en un 7,8% i en un 6,2%
respectivament.
Quadre 8.1.4.1
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES COMERCIALS I FINANCERES
CLASSIFICACIÓ ORGÀNICA
Milions €
Agrup. Codi Denominació Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
PR 6210 Ent. Aut. del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat (EADOP) 7,9 7,4 -0,5 -6,2
GO 6988 Agència Catalana de Certificació 4,3 1,7 -2,6 -59,9
EC 6220 Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA) 100,3 - -100,3 -100,0
EC 6230 Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA) 16,3 15,0 -1,3 -7,8
CU 6240 Entitat Autònoma de Difusió Cultural 2,5 - -2,5 -100,0
Total 131,2 24,1 -107,1 -81,6
Despeses consolidables - - - -
Total consolidat 131,2 24,1 -107,1 -81,6
Pel que fa a l’estructura d’ingressos d’aquest subsector el 98,2% corresponen a ingressos
corrents, més concretament el 91,1% tenen el seu origen en taxes, venda de béns i serveis i
altres ingressos, el 4,4% en transferències corrents i el 2,8% són ingressos patrimonials.
Finalment, l’1,8% restant corresponen a ingressos financers.
D’altra banda, l’estructura econòmica és força diferent entre les diverses entitats ja que,
d’una banda, l’EAJA i l’EADOP es financen principalment amb ingressos procedents de
taxes i venda de béns (en representen, respectivament, el 97,8% i el 95,2%) mentre que,
d’altra banda, l’Agència Catalana de Certificació ho fa mitjançant transferències corrents
procedents del pressupost de la Generalitat.
187

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Quadre 8.1.4.2
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES COMERCIALS I FINANCERES
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS
Milions €
Capítols Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
1. Impostos directes - - - -
2. Impostos indirectes - - - -
3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 23,8 21,9 -1,9 -8,0
4. Transferències corrents 6,6 1,1 -5,5 -83,9
5. Ingressos patrimonials 8,4 0,7 -7,7 -92,0
Total ingressos corrents 38,8 23,7 -15,1 -39,0
6. Alienació d'inversions reals - - - -
7. Transferències de capital 8,6 0,0 -8,6 -100,0
Total ingressos de capital 8,6 0,0 -8,6 -100,0
Total ingressos no financers 47,4 23,7 -23,7 -50,1
8. Variació d'actius financers 36,0 0,4 -35,6 -98,8
9. Variació de passius financers 47,8 - -47,8 -100,0
Total ingressos financers 83,8 0,4 -83,4 -99,5
Total 131,2 24,1 -107,1 -81,6
Pel que fa a l’origen dels ingressos, el 6,1% provenen del sector públic de la Generalitat i,
concretament, el 4,4% corresponen a transferències corrents i l’1,7% restant a aportacions a
fons propis.
Quant a les despeses agregades de les entitats autònomes comercials i financeres, les
polítiques amb un pes més rellevant són les relatives al Funcionament de les institucions i
administració general, amb una despesa de 22,4 milions d’euros i que corresponen
íntegrament als pressupostos de l’EAJA (més concretament en el programa Regulació,
control i gestió del joc), i de l’EADOP (en el programa d’Impuls i coordinació de l’acció de
govern). D’altra banda, la política de Societat de la informació i el coneixement i
telecomunicacions, per import d’1,7 milions d’euros, correspon en la seva totalitat a l’activitat
de l’Agència Catalana de Certificació.
188

Quadre 8.1.4.3
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES COMERCIALS I FINANCERES
CLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUES (Capítols d'1 a 9)
Milions €
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Codi Àrees i polítiques de despesa Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
11 Alta direcció de la Generalitat i el seu Govern 7,9 7,4 -0,5 -6,2
12 Administració i serveis generals 16,3 15,0 -1,3 -7,8
1 Funcionament de les institucions i administració general 24,1 22,4 -1,8 -7,3
44 Cultura 2,5 - -2,5 -100,0
4 Producció de béns públics de caràcter social 2,5 - -2,5 -100,0
53 Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions 4,3 1,7 -2,6 -59,9
5 Producció de béns públics de caràcter econòmic 4,3 1,7 -2,6 -59,9
67 Crèdit oficial i sector financer 100,3 - -100,3 -100,0
6 Foment i regulació de sectors productius 100,3 - -100,3 -100,0
Total 131,2 24,1 -107,1 -81,6
Pel que fa a la classificació econòmica de les despeses, les entitats autònomes comercials
destinen el 97,4% del seu pressupost a operacions corrents, cosa que representa una
despesa de 23,5 milions d’euros, el 2,4% a inversions reals i, finalment, la variació d’actius
financers en representa el 0,1%.
Quadre 8.1.4.4
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR ENTITATS AUTÒNOMES COMERCIALS I FINANCERES
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES
Milions €
Capítols Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
1. Remuneracions del personal 10,4 6,5 -3,9 -37,6
2. Despeses de béns corrents i serveis 11,7 7,9 -3,8 -32,3
3. Despeses financeres 4,5 0,0 -4,5 -99,6
4. Transferències corrents 10,1 9,1 -1,0 -10,0
5. Fons de Contingència - - - -
Total despeses corrents 36,6 23,5 -13,2 -35,9
6. Inversions reals 2,3 0,6 -1,7 -74,7
7. Transferències de capital - - - -
Total despeses de capital 2,3 0,6 -1,7 -74,7
Total despeses no financeres 39,0 24,1 -14,9 -38,2
8. Variació d'actius financers 67,1 0,0 -67,0 -100,0
9. Variació de passius financers 25,2 - -25,2 -100,0
Total despeses financeres 92,3 0,0 -92,2 -100,0
Total 131,2 24,1 -107,1 -81,6
8.1.5. Els pressupostos de les entitats de dret públic
El règim pressupostari de les entitats de dret públic sotmeses a l’ordenament jurídic privat
està regulat en els articles 30 i 31 del Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual
s'aprova el Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública
catalana. El seu pressupost també s'ha d'incloure a la Llei de pressupostos de la Generalitat
per a la seva aprovació pel Parlament. Aquestes entitats es regeixen pel dret privat llevat
189

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
d’aquelles matèries que estan reservades al dret públic d’acord amb les seves lleis de
creació i els seus estatuts. A més, dins del subsector entitats de dret públic, a efectes
exclusivament pressupostaris, s’inclouen també aquells ens públics que sense estar
sotmesos expressament al règim de dret privat presenten algunes característiques similars.
L’any 2012 es presenten els pressupostos de quaranta-set entitats de dret públic i ens
públics assimilats, un més que a l’exercici 2011, a causa de la incorporació als pressupostos
de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Aquesta entitat, adscrita al Departament de
Salut, i creada mitjançant la Llei 18/2009, de 22 d’octubre de salut publica, ha d’assumir les
funcions de les entitats autònomes administratives Agència Catalana de Seguretat
Alimentària i Agència de Protecció de la Salut, les quals causen baixa en els pressupostos
de la Generalitat. Addicionalment, s’ha de tenir en compte que l’Institut Català de Finances i
el Banc de Sang i Teixits han assumit, respectivament, les competències de l’entitat
autònoma financera Institut Català del Crèdit Agrari i de la fundació Transplant Services
Foundation, entitats que també causen baixa en els pressupostos de la Generalitat per al
2012.
El pressupost agregat previst per al 2012 del conjunt de les entitats de dret públic i
assimilades és de 6.160,1 milions d’euros, un 12,8% més del previst en els pressupostos del
2011. Tanmateix, si es compara en termes homogenis, l’increment anual del pressupost és
del 9,7%.
Pel que fa als pressupostos individuals, destaquen les següents entitats: l’Institut Català de
Finances, amb un pressupost de 2.592,4 milions d’euros, a distància, l’Agència Catalana de
l’Aigua, amb 625,6 milions d’euros, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, amb 398
milions d’euros, i un conjunt d’entitats amb uns pressupostos superiors als 200 milions
d’euros (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, Institut Català del Sòl,
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i Infraestructures Ferroviàries de Catalunya).
190

Quadre 8.1.5.1
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR ENTITATS DE DRET PÚBLIC
CLASSIFICACIÓ ORGÀNICA
Milions €
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Agrup. Codi Denominació Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
PR 6250 Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) 324,3 273,4 -50,8 -15,7
PR 6350 Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR) 20,0 15,4 -4,6 -23,0
PR 6880 Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament 22,2 15,3 -6,9 -31,1
PR 7705 Consell de l'Audiovisual de Catalunya 7,0 6,3 -0,7 -9,9
GO 7095 Autoritat Catalana de Protecció de Dades 3,2 2,9 -0,3 -10,1
GO 8060 Memorial Democràtic 2,1 1,8 -0,3 -12,1
GO 8140 Institut Català Internacional per la Pau 1,6 1,5 -0,1 -8,1
EC 6330 Institut Català de Finances (ICF) 1.973,5 2.592,4 618,8 31,4
EC 6800 Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca 42,8 38,5 -4,2 -9,9
EC 6890 Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya 3,1 2,9 -0,2 -6,4
EC 7910 Agència Tributària de Catalunya 26,9 25,6 -1,3 -4,8
SA 7455 Agència de Salut Pública de Catalunya * - 86,3 86,3 -
SA 6600 Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) 31,0 31,2 0,2 0,6
SA 6620 Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) 64,8 65,7 0,8 1,3
SA 6630 Institut d’Assistència Sanitària (IAS) 91,5 90,6 -0,8 -0,9
SA 6640 Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GPSS) 18,0 18,2 0,1 0,8
SA 6660 Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut 7,9 15,6 7,7 98,5
SA 6670 Institut Català d’Oncologia (ICO) 153,1 142,5 -10,6 -6,9
SA 6680 Banc de Sang i Teixits (BST) 72,1 76,6 4,5 6,2
SA 6750 Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV) 25,0 25,2 0,2 1,0
IT 8630 Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya 9,1 9,1 0,0 0,2
PO 6360 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 383,5 398,0 14,5 3,8
PO 6540 Agència Catalana de l’Aigua (ACA) 581,9 625,6 43,7 7,5
PO 6550 Agència de Residus de Catalunya 107,3 100,1 -7,3 -6,8
PO 6590 Aigües Ter-Llobregat (ATLL) 153,1 106,9 -46,2 -30,2
PO 6710 Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) 18,8 18,3 -0,5 -2,9
PO 6720 Ports de la Generalitat 18,8 17,8 -1,0 -5,1
PO 6740 Institut Català del Sòl (INCASOL) 315,4 273,7 -41,8 -13,2
PO 6810 Servei Meteorològic de Catalunya 6,3 6,1 -0,2 -3,3
PO 6830 Infraestructures Ferroviàries de Catalunya 327,7 245,5 -82,2 -25,1
PO 7215 Agència de l'Habitatge de Catalunya 138,5 169,4 31,0 22,4
PO 7250 Institut Geològic de Catalunya 9,3 9,4 0,1 0,8
CU 6760 Institut Català de les Indústries Culturals 64,7 66,5 1,9 2,9
CU 7970 Consell Nacional de la Cultura i de les Arts 11,2 9,4 -1,8 -15,8
AG 6430 Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) 41,4 40,3 -1,1 -2,6
AG 6570 Centre de la Propietat Forestal 7,5 6,1 -1,3 -18,0
AG 7790 Consell Català de la Producció Integrada 1,1 0,9 -0,2 -15,2
AG 7800 Consell Català de la Producció Agrària Ecològica 1,4 1,2 -0,2 -13,3
BE 7900 Consell Nacional de la Joventut de Catalunya 0,4 0,4 -0,0 -2,1
BE 7940 Agència Catalana de la Joventut 20,8 20,6 -0,2 -1,0
IU 6290 Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació 212,9 284,5 71,6 33,6
IU 6480 Laboratori General d'Assaigs i Investigacions (LGAI) 1,7 1,7 - 0,0
IU 6490 Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil (IDIADA) 8,2 8,3 0,1 1,0
IU 6500 Institut Català d’Energia (ICAEN) 38,2 12,5 -25,6 -67,2
IU 7025 Agència de Suport a l'Empresa Catalana 47,4 168,7 121,3 256,1
IU 8755 Agència Catalana de Turisme 15,0 14,9 -0,1 -0,7
JU 6460 Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) 35,2 38,5 3,3 9,3
Total sense consolidar 5.466,8 6.182,4 715,6 13,1
Despeses consolidables 5,2 22,3 17,2 332,5
Total consolidat 5.461,6 6.160,1 698,5 12,8
En relació amb el 2011, hi ha diverses entitats que redueixen significativament els seus
pressupostos. En aquest sentit, el pressupost d’Infraestructures Ferroviàries de Catalunya
s’ha reduït en 82,2 milions d’euros (un 25,1%), el de la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals en 50,8 milions d’euros (un 15,7%), el d’Aigües Ter-Llobregat en 46,2 milions
d’euros (un 30,2%) i el de l’Institut Català del Sòl en 41,8 milions d’euros (un 13,2%).
191

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
D’altra banda, també cal remarcar l’increment dels pressupostos de l’Institut Català de
Finances 618,8 milions d’euros (en part perquè ha assumit les competències de l’Institut
Català del Crèdit Agrari) però sobretot com a conseqüència de l’augment de l’activitat
d’intermediació financera.
Pel que fa a l’estructura econòmica dels ingressos del conjunt de les entitats de dret públic,
el 41% corresponen a ingressos corrents, el 4,2% a ingressos de capital i el 54,8% a
ingressos per variació d’actius i de passius financers, aquests últims ingressos imputables,
principalment, a l’Institut Català de Finances i a l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana.
Aquesta estructura és molt semblant a la dels pressupostos per al 2011.
Quant a l’origen dels ingressos d’aquest subsector, un 31,3% provenen del sector públic de
la Generalitat, i més concretament, el 22,6% són en concepte de transferències i aportacions
de capital.
Quadre 8.1.5.2
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR ENTITATS DE DRET PÚBLIC
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS
Milions €
Capítols Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
1. Impostos directes - - - -
2. Impostos indirectes - - - -
3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 1.367,4 1.577,2 209,8 15,3
4. Transferències corrents 586,5 689,6 103,1 17,6
5. Ingressos patrimonials 216,7 257,5 40,7 18,8
Total ingressos corrents 2.170,7 2.524,3 353,6 16,3
6. Alienació d'inversions reals 158,1 79,9 -78,1 -49,4
7. Transferències de capital 239,1 181,8 -57,3 -24,0
Total ingressos de capital 397,1 261,7 -135,4 -34,1
Total ingressos no financers 2.567,8 2.786,0 218,2 8,5
8. Variació d'actius financers 1.238,8 1.309,3 70,4 5,7
9. Variació de passius financers 1.655,0 2.064,8 409,8 24,8
Total ingressos financers 2.893,9 3.374,1 480,2 16,6
Total consolidat 5.461,6 6.160,1 698,5 12,8
Pel que fa a la classificació per programes, les polítiques de despesa amb més pes es
concentren, d’una banda, en l’àrea de Foment i regulació de sectors productius,
principalment en la política del Crèdit Oficial i Sector Financer amb 2.592,3 milions d’euros,
xifra que correspon en la seva totalitat a despeses de l’Institut Català de Finances, i que
representa un 31,4% més que per als pressupostos del 2011. D’altra banda, en l’àrea de
producció de béns públics de caràcter econòmic, les polítiques amb més pes són la de Cicle
de l’aigua (732,1 milions d’euros) desenvolupada per l’Agència Catalana de l’Aigua i per
192

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Aigües Ter-Llobregat, Transport (635,2 milions d’euros) gestionada, principalment, per
Ferrocarrils de la Generalitat i Ifercat i, finalment, la de Societat de la informació i el
coneixement i telecomunicacions (561,8 milions d’euros) que correspon en major mesura al
pressupostos del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació i de la
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
També cal esmentar les polítiques de Salut, amb un pressupost previst de 534,3 milions
d’euros i gestionada per diverses entitats adscrites al Departament de Salut, i la d’Habitatges
i actuacions urbanes, amb una dotació de 336,6 milions d’euros, i que correspon al 63,4%
del pressupost de l’Institut Català del Sòl i a la totalitat del de l’Agència d’Habitatge de
Catalunya.
Quadre 8.1.5.3
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR ENTITATS DE DRET PÚBLIC
CLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUES (Capítols d'1 a 9)
Milions €
Codi Àrees i polítiques de despesa Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
11 Alta direcció de la Generalitat i el seu Govern 9,9 9,0 -0,9 -8,7
12 Administració i serveis generals 53,1 53,3 0,2 0,4
13 Relacions institucionals i processos electorals 3,7 3,3 -0,4 -11,7
1 Funcionament de les institucions i administració general 66,7 65,6 -1,1 -1,6
21 Justícia 35,2 38,5 3,3 9,3
22 Seguretat i protecció civil 8,7 8,5 -0,2 -2,3
23 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 22,0 15,3 -6,8 -30,8
2 Serveis públics generals 66,0 62,3 -3,7 -5,6
32 Promoció social 21,1 20,8 -0,3 -1,2
3 Protecció i promoció social 21,1 20,8 -0,3 -1,2
41 Salut 455,5 534,3 78,8 17,3
42 Educació 7,3 6,8 -0,5 -6,4
43 Habitatge i actuacions urbanes 360,9 336,6 -24,3 -6,7
44 Cultura 75,9 75,9 -0,0 0,0
47 Esports 20,0 15,4 -4,6 -23,0
4 Producció de béns públics de caràcter social 919,5 968,9 49,4 5,4
51 Cicle de l'aigua 735,0 732,1 -2,9 -0,4
52 Transport 699,3 635,2 -64,0 -9,2
53 Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions 540,9 561,8 20,9 3,9
54 Ordenació del territori i urbanisme 93,0 97,7 4,7 5,0
55 Actuacions ambientals 114,8 105,9 -8,9 -7,7
57 Recerca, desenvolupament i innovació 89,6 127,5 37,9 42,2
58 Altres actuacions de caràcter econòmic 34,4 33,5 -0,9 -2,6
5 Producció de béns públics de caràcter econòmic 2.307,0 2.293,8 -13,2 -0,6
61 Agricultura, ramaderia i pesca 2,5 2,5 0,0 0,3
62 Indústria 9,9 58,0 48,1 486,6
63 Energia i mines 38,0 12,4 -25,6 -67,3
65 Turisme 45,6 40,3 -5,3 -11,7
66 Desenvolupament empresarial 11,8 43,1 31,3 266,2
67 Crèdit oficial i sector financer 1.973,5 2.592,3 618,8 31,4
6 Foment i regulació de sectors productius 2.081,4 2.748,7 667,3 32,1
Total 5.461,6 6.160,1 698,5 12,8
193

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
En relació amb l’estructura econòmica del pressupost de despeses, un 36,1% correspon a
despeses corrents, un 10,3% a despeses de capital i un 53,7% a despeses financeres.
Respecte dels pressupostos del 2011, destaca l’augment dels capítols de variació d’actius i
de passius financers que han augmentat en coherència amb la política de préstecs, en 481,7
milions d’euros i 268,1 milions d’euros respectivament, i la reducció del capítol d’inversions
reals que disminueixen en 285,9 milions d’euros, que representa una reducció del 36,1% del
pressupost del subsector.
Quadre 8.1.5.4
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR ENTITATS DE DRET PÚBLIC
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES
Milions €
Capítols Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
1. Remuneracions del personal 589,6 603,6 14,0 2,4
2. Despeses corrents de béns i serveis 983,9 1.087,4 103,5 10,5
3. Despeses financeres 231,2 293,5 62,3 27,0
4. Transferències corrents 198,0 237,0 39,0 19,7
5. Fons de Contingència - - - -
Total despeses corrents 2.002,8 2.221,5 218,8 10,9
6. Inversions reals 793,0 507,1 -285,9 -36,1
7. Transferències de capital 109,5 125,4 15,8 14,5
Total despeses de capital 902,5 632,4 -270,1 -29,9
Total despeses no financeres 2.905,3 2.854,0 -51,4 -1,8
8. Variació d'actius financers 1.807,1 2.288,8 481,7 26,7
9. Variació de passius financers 749,2 1.017,3 268,1 35,8
Total despeses financeres 2.556,3 3.306,2 749,8 29,3
Total consolidat 5.461,6 6.160,1 698,5 12,8
8.1.6. Els pressupostos de les societats mercantils
Les societats mercantils es regeixen pel que disposen el Decret legislatiu 2/2002, de 24 de
desembre, pel que s’aprova el Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’Estatut de
l’Empresa Pública Catalana, els seus estatut i les normes de dret privat.
El pressupost previst per al 2012 per al conjunt de les societats mercantils és de 2.898,8
milions d’euros (un cop eliminades la transferència de recursos entre aquestes entitats), xifra
que representa un increment del 26,6% respecte dels pressupostos per al 2011.
194

Quadre 8.1.6.1
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR SOCIETATS MERCANTILS
CLASSIFICACIÓ ORGÀNICA
Milions €
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Agrup. Codi Denominació Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
PR 6260 Televisió de Catalunya, SA (TVC) 388,9 338,9 -50,0 -12,8
PR 6270 Catalunya Ràdio SRG, SA 49,8 43,9 -5,9 -11,8
PR 6300 TVC Edicions i Publicacions, SA 1,2 1,3 0,1 7,3
PR 6690 TVC Multimèdia, SL 1,2 0,0 -1,1 -97,3
PR 6700 CCRTV Interactiva, SA 10,2 - -10,2 -100,0
PR 6770 Activa Multimèdia Digital, SL 4,8 - -4,8 -100,0
PR 6900 Intracatalonia, SA 3,9 4,3 0,4 10,4
PR 8620 Circuits de Catalunya, SL 34,1 35,2 1,1 3,3
PR 8785 Circuit de Motocròs de Catalunya, SL 0,7 0,2 -0,4 -64,1
EC 6390 Gestió d’Infraestructures, SAU (GISA) 681,9 789,4 107,5 15,8
EC 6450 Regs de Catalunya, SAU (REGSA) 54,7 110,2 55,5 101,6
EC 6840 Reg Sistema Segarra-Garrigues, SAU (REGSEGA) 159,2 146,3 -12,9 -8,1
EC 6910 Equipaments i Edificis de Catalunya, SA 215,9 809,8 593,9 275,1
EC 7065 Institut Català de Finances Capital, SGECR, SAU 0,8 0,7 -0,1 -13,0
EC 7100 ICF Holding, SAU 73,2 36,4 -36,8 -50,3
EC 7290 Fira 2000, SA 91,8 55,9 -35,9 -39,1
EC 8650 Instruments Financers per a Empreses Innovadores, SLU 8,8 7,9 -0,9 -10,5
EC 8870 Grup UOC, SL 0,9 0,8 -0,1 -6,9
EC 8880 Eureca Media, SL 3,7 3,3 -0,3 -9,4
EC 8890 Editorial UOC, SL 0,5 0,6 0,0 1,1
SA 6610 Energètica d’Instal·lacions Sanitàries, SA (EISSA) 1,8 - -1,8 -100,0
SA 6650 Sistema d’Emergències Mèdiques, SA (SEMSA) 224,1 224,1 - 0,0
SA 7110 UDIAT, Centre Diagnòstic, SA 26,9 26,9 0,1 0,2
SA 7670 Sabadell Gent Gran Centre de Serveis, SA 3,6 3,7 0,0 0,7
SA 8790 Consorci de Prevenció i Salut Terrassa, SL 0,4 0,3 -0,0 -8,6
SA 8800 Aura Salut Pública i Serveis Sociosanitaris, SL 1,0 1,0 0,0 1,6
SA 8835 For Tissues and Cells 0,2 0,2 0,0 0,5
SA 8855 Barnaclínic, SA 11,1 11,1 0,0 0,3
SA 8865 Gesclínic, SA 5,2 - -5,2 -100,0
SA 7235 Coordinació Logística Sanitària, AIE 2,6 2,6 -0,0 -0,6
SA 7750 Logaritme Serveis Logístics AIE 15,7 16,5 0,8 5,4
PO 6380 TABASA, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, SA 123,3 113,9 -9,4 -7,6
PO 6400 Equacat, SA 1,5 1,7 0,2 10,0
PO 6410 Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques, SA (CIMALSA 37,3 37,0 -0,3 -0,8
PO 6420 Túnel del Cadí, SAC 31,9 27,9 -4,0 -12,6
PO 7225 Cargometro Rail Transport, SA 1,6 1,7 0,1 9,4
PO 7260 Ecoparc de Residus Industrials, SA 3,7 4,3 0,6 16,5
PO 7295 Terminal Intermodal de l'Empordà, SL 0,1 0,8 0,7 820,2
PO 7930 Aeroports públics de Catalunya, SLU 19,2 18,2 -1,0 -5,3
PO 8680 Societat d'Estiba dels Ports Catalans, SA 1,1 1,0 -0,1 -9,7
PO 8690 Remodelacions Urbanes, SA 3,5 - -3,5 -100,0
PO 8700 Gestió de Màrqueting i Serveis de les Comarques Gironines, SLU 4,2 4,2 - 0,0
PO 8710 Geocat, Gestió de Projectes, SA 2,5 2,2 -0,2 -10,0
PO 8720 Autometro, SA 1,6 1,6 0,0 2,2
PO 8730 FGC Mobilitat, SA 0,1 0,1 - 0,0
CU 6340 Teatre Nacional de Catalunya, SA (TNC) 12,5 11,7 -0,8 -6,2
AG 6440 Promotora d’Exportacions Catalanes, SA (PRODECA) 4,5 4,7 0,2 4,4
AG 6580 Forestal Catalana, SA 15,1 12,3 -2,7 -18,0
IU 6510 Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA (EPLICSA) 1,1 36,1 35,0 3.323,6
IU 8410 Societat Catalana d'Inversió en Empreses de Base Tecnològica, SA 0,1 0,1 - 0,0
IU 6520 Eficiència Energètica, SA 1,4 1,3 -0,1 -3,8
IU 6530 Sanejament Energia, SA 0,2 0,0 -0,2 -88,4
Total sense consolidar 2.345,0 2.952,7 607,7 25,9
Despeses consolidables 54,7 53,9 -0,8 -1,4
Total consolidat 2.290,3 2.898,8 608,5 26,6
Els pressupostos de la Generalitat per al 2012 inclouen quaranta-set societats mercantils,
cinc menys que a l’exercici 2011. Les entitats que es donen de baixa són Energètica
d’Instal·lacions Sanitàries, SA (EISSA), Gesclínic, SA (que s’integra al Consorci d’Atenció
Primària de Salut de l’Eixample), Remodelacions Urbanes, SA (l’INCASOL s’ha subrogat en
els seus drets i obligacions un cop dissolta) i, finalment, CCRTV Interactiva, SA i Activa
Multimèdia Digital, SL (ambdues absorbides per Televisió de Catalunya, SA).
195

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Les entitats que presenten un pressupost més elevat són: Equipaments i Edificis de
Catalunya, SA (nova denominació de l’empresa ICF Equipaments, SAU) amb una previsió
de 809,8 milions d’euros i Gestió d’Infraestructures, SAU (GISA) amb una previsió de 789,4
milions d’euros, que entre ambdues representen més del 54% del pressupost total del
subsector societats mercantils. A continuació destaca el pressupost de Televisió de
Catalunya, SA amb 338,9 milions d’euros (que representa l’11,5 del pressupost total del
subsector) i el de Sistema d’Emergències Mèdiques, SA amb 224,1 milions d’euros (7,6%
del total del subsector). El notable creixement dels pressupostos d’aquest subsector es deu
a l’augment del pressupost Equipaments i Edificis de Catalunya, SA, derivat d’un important
refinançament del seu deute, i al creixement de les inversions de GISA i Regs de Catalunya,
SAU (REGSA); sense aquests increments, el pressupost agregat del subsector també
disminuiria.
De l’estructura econòmica d’ingressos i despeses es desprèn, bàsicament, el caràcter
predominantment inversor de l’activitat de gran part de les societats mercantils amb els
pressupostos més elevats. En aquest sentit, a més de les dues primeres esmentades també
cal fer referència a REGSA, Reg Sistema Segarra-Garrigues, SAU (RESEGA), TABASA,
Infraestructures i Serveis de Mobilitat, SA.
Pel que fa als ingressos, els corrents representen el 27,9%, els de capital el 28,9% i els
financers 43,2% del pressupost total del subsector.
Quadre 8.1.6.2
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR SOCIETATS MERCANTILS
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS
Milions €
Capítols Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
1. Impostos directes - - - -
2. Impostos indirectes - - - -
3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 669,6 586,9 -82,7 -12,3
4. Transferències corrents 37,8 35,2 -2,6 -6,9
5. Ingressos patrimonials 148,3 185,5 37,2 25,1
Total ingressos corrents 855,7 807,7 -48,0 -5,6
6. Alienació d'inversions reals 618,8 833,2 214,4 34,7
7. Transferències de capital 1,3 5,5 4,2 334,5
Total ingressos de capital 620,1 838,7 218,7 35,3
Total ingressos no financers 1.475,8 1.646,4 170,6 11,6
8. Variació d'actius financers 477,1 438,0 -39,1 -8,2
9. Variació de passius financers 337,4 814,3 476,9 141,3
Total ingressos financers 814,5 1.252,4 437,8 53,8
Total consolidat 2.290,3 2.898,8 608,5 26,6
196

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Dins dels ingressos corrents destaca l’import previst en el capítol de taxes, venda de béns i
serveis i altres ingressos, amb 586,9 milions d’euros, dels quals un 44,3% corresponen a la
prestació de serveis d’assistència sanitària. No obstant, respecte al 2011 el conjunt del
capítol 3 es redueix un 12,3%. També és rellevant l’import del capítol d’ingressos
patrimonials (185,5 milions d’euros), dels quals el 59% s’obtenen per rendiments de
naturalesa financera, en bona part per interessos de préstecs i altres crèdits concedits per
Equipaments i Edificis de Catalunya, SA i bona part de l’import restant obtinguts per lloguers
de béns immobles de la mateixa entitat.
Dins dels ingressos de capital, el capítol d’alienació d’inversions reals assoleix els 833,2
milions d’euros que representen un increment del 34,7%, molt vinculat als encàrrecs
d’inversió que reben algunes d’aquestes entitats. Quant als ingressos financers, cal destacar
el de variació de passius financers en 814,3 milions, que s’expliquen, pel refinançament de
l’endeutament d’Equipaments i Edificis de Catalunya, SA que, per tant, també es veurà
reflectit en el pressupost de despeses.
Pel que fa a l’origen dels ingressos, el 54,4% provenen del sector públic de la Generalitat,
mentre que dels obtinguts fora del sector públic, a banda dels esmentats per la variació de
passius financers destaquen els que es preveuen obtenir pel capítol de taxes, venda de
béns i serveis.
197

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Quadre 8.1.6.3
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR SOCIETATS MERCANTILS
CLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUES (Capítols d'1 a 9)
Milions €
Codi Àrees i polítiques de despesa Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
12 Administració i serveis generals 158,6 785,2 626,6 395,1
1 Funcionament de les institucions i administració general 158,6 785,2 626,6 395,1
21 Justícia 8,2 6,0 -2,2 -26,9
22 Seguretat i protecció civil 16,7 7,0 -9,7 -58,0
2 Serveis públics generals 24,9 13,0 -11,9 -47,7
31 Protecció social 12,4 8,1 -4,2 -34,2
32 Promoció social 2,8 2,4 -0,5 -16,1
33 Foment de l'ocupació 3,7 12,3 8,6 235,6
3 Protecció i promoció social 18,8 22,8 3,9 20,8
41 Salut 373,2 368,1 -5,1 -1,4
42 Educació 267,3 192,9 -74,4 -27,8
43 Habitatge i actuacions urbanes 3,5 - -3,5 -100,0
44 Cultura 14,7 11,9 -2,7 -18,6
47 Esports 45,4 40,3 -5,1 -11,1
4 Producció de béns públics de caràcter social 704,0 613,2 -90,8 -12,9
52 Transport 517,9 661,7 143,8 27,8
53 Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions 448,6 384,4 -64,2 -14,3
54 Ordenació del territori i urbanisme 0,7 0,0 -0,7 -93,0
55 Actuacions ambientals 18,8 16,7 -2,1 -11,2
56 Infraestructures agràries i rurals 213,8 256,5 42,7 20,0
57 Recerca, desenvolupament i innovació - 0,1 0,1 -
58 Altres actuacions de caràcter econòmic 2,5 2,2 -0,2 -10,0
5 Producció de béns públics de caràcter econòmic 1.202,2 1.321,6 119,3 9,9
61 Agricultura, ramaderia i pesca 4,5 4,7 0,2 4,3
62 Indústria 1,1 36,1 35,0 3.323,6
63 Energia i mines 1,5 1,3 -0,2 -13,3
64 Comerç 91,8 55,9 -35,9 -39,1
67 Crèdit oficial i sector financer 82,8 45,0 -37,8 -45,7
6 Foment i regulació de sectors productius 181,8 143,0 -38,8 -21,3
Total 2.290,3 2.898,8 608,5 26,6
Quant a les despeses segons la classificació per programes, les àrees de despesa amb
major pes relatiu són la Producció de béns públics de caràcter econòmic (45,6%) i la
Producció de béns públics de caràcter social (21,2%). Dins de la primera àrea de despesa
esmentada destaca, en primer lloc, la política de Transport amb 661,7 milions d’euros (en la
que gestionen recursos 11 societats mercantils). En segon lloc, la política de Societat de la
informació i el coneixement i telecomunicacions, amb 384,4 milions d’euros i, en menor
mesura, la política d’Infraestructures agràries i rurals, amb 256,5 milions d’euros gestionats
per REGSA i REGSEGA. Pel que fa a l’àrea de despesa de Producció de bens públics de
caràcter social destaca la política de Salut, amb 368,1 milions d’euros, dels quals el 61% són
gestionats per SEMSA i entorn el 20% corresponen a inversions de GISA i Equipaments i
Edificis de Catalunya, SA; i la política d’Educació, amb 192,9 milions d’euros, també
gestionats gairebé en la seva totalitat per GISA i Equipaments i Edificis de Catalunya, SA,
SA per a inversions.
198

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
El pressupost de la política de despesa Administració i serveis generals (785,2 milions
d’euros) mereix un comentari a banda. Majoritàriament correspon al programa 126 Gestió
d’equipaments i inversions públiques, centrat en la direcció i administració de la inversió i la
gestió posterior d’equipaments de la Generalitat. Tanmateix, en l’exercici 2012 es preveu el
refinançament de l’endeutament de d’Equipaments i Edificis de Catalunya, SA, que és d’un
import elevat, i això explica l’elevat pressupost de despesa d’aquesta política que inclou
l’amortització d’aquest endeutament refinançat.
Quant a la classificació econòmica de les despeses, el capítol d’inversions reals (1.099,6
milions d’euros) absorbeix el 37,9% del total del pressupost. Gairebé el 64% d’aquestes
inversions estan previstes en el pressupost de GISA, i la resta es concentra sobretot en els
pressupostos d’Equipaments i Edificis de Catalunya, SA, TABASA, REGSEGA i REGSA. En
relació al pressupost anterior, aquest capítol incrementa un 3,5%.
Quadre 8.1.6.4
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR SOCIETATS MERCANTILS
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES
Milions €
Capítols Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
1. Remuneracions del personal 287,8 269,6 -18,2 -6,3
2. Despeses corrents de béns i serveis 645,3 554,9 -90,3 -14,0
3. Despeses financeres 114,4 115,5 1,2 1,0
4. Transferències corrents 0,5 0,4 -0,1 -25,9
5. Fons de Contingència - - - -
Total despeses corrents 1.048,0 940,4 -107,6 -10,3
6. Inversions reals 1.062,8 1.099,6 36,8 3,5
7. Transferències de capital - - - -
Total despeses de capital 1.062,8 1.099,6 36,8 3,5
Total despeses no financeres 2.110,8 2.040,0 -70,7 -3,4
8. Variació d'actius financers 81,1 108,3 27,3 33,6
9. Variació de passius financers 98,5 750,4 651,9 662,1
Total despeses financeres 179,5 858,7 679,2 378,3
Total consolidat 2.290,3 2.898,8 608,5 26,6
D’altra banda, les despeses corrents (940,4 milions d’euros) representen el 32,4% del total
del pressupost del subsector societats mercantils, si bé en relació a l’exercici 2011 es
redueixen en 107,6 milions d’euros, disminució que es concentra en el capítol de
remuneracions del personal i en el de despeses corrents de béns i serveis.
199

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Finalment, les despeses financeres, amb coherència amb els ingressos i el refinançament
singular d’una d’aquestes entitats, gairebé es quadrupliquen i passen a representar un
29,6% del pressupost total del subsector.
8.1.7. Els pressupostos dels consorcis
Els consorcis són ens públics constituïts en el marc dels convenis de col·laboració
formalitzats per la Generalitat i les seves entitats amb altres administracions o entitats
públiques o privades sense ànim de lucre per al compliment de finalitats d’interès públic o
d’utilitat social. Tenen personalitat jurídica pròpia diferenciada, patrimoni i tresoreria propis i
actuen sotmesos plenament al dret públic.
Els pressupostos del sector públic de la Generalitat per al 2012 inclouen seixanta-un
consorcis, un menys que en l’exercici 2011. Aquesta variació correspon a la incorporació
d’un consorci i a dues baixes. Concretament s’ha incorporat l’Agrupació Europea de
Cooperació Territorial Hospital de la Cerdanya que, si bé formalment des d’un punt de vista
jurídic no es tracta d’un consorci, sí que materialment es correspon a una col·laboració amb
una altra administració, en aquest cas l’Estat francès. Aquesta entitat se subroga en drets i
obligacions de la Fundació Privada Hospital Transfronterer de la Cerdanya que fins ara era
la titular d’aquest equipament. Les baixes, corresponen al Consorci Gestió de la Fertilització
Agrària de Catalunya i al Consorci Torreblanca.
El pressupost agregat previst per al 2012 per al conjunt de consorcis del sector públic és de
3.199,9 milions d’euros. Tanmateix, si es descompta un petit import consolidable dins del
propi subsector, el pressupost consolidat d’aquest es queda en 3.198,1 milions d’euros, un
0,8% menys que per als pressupostos del 2011.
Pel seu pes específic, el Consorci de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que articula
la cooperació entre les administracions públiques titulars dels serveis i de les
infraestructures del transport públic col·lectiu de la Regió Metropolitana de Barcelona, és el
que preveu un pressupost més elevat, concretament 1.098,6 milions d’euros, xifra que
representa el 34,3% del conjunt del pressupost del subsector.
A distància de l’ATM destaquen els pressupostos d’alguns consorcis sanitaris i el Consorci
d’Educació de Barcelona, amb 172,4 milions d’euros.
200

Quadre 8.1.7.1
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR CONSORCIS
CLASSIFICACIÓ ORGÀNICA
Milions €
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Agrup. Codi Denominació Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
PR 6920 Consorci del Circuit de Catalunya 3,1 2,7 -0,3 -10,2
PR 7035 Consorci Urbanístic Portal Costa Brava-Illa de Blanes 1,8 0,1 -1,7 -93,1
PR 7230 Patronat Catalunya Món 2,0 1,5 -0,5 -27,0
PR 7400 Consorci del Circuit de Motocròs de Catalunya 0,4 0,3 -0,0 -12,1
PR 7420 Consorci del Montsec 0,8 1,0 0,2 31,5
GO 7210 Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya 13,1 11,8 -1,4 -10,5
GO 8930 Consorci del Museu Memorial de l'Exili 0,5 0,4 -0,1 -11,9
EC 7200 Consorci Centre de Recerca en Economia Internacional 1,6 2,4 0,7 45,5
EC 7450 Consorci Institut Català d'Arqueologia Clàssica 2,2 2,1 -0,1 -4,6
EC 7460 Consorci Institut Català de Ciències Cardiovasculars 3,9 3,9 0,1 1,4
EC 7470 Consorci Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer 18,7 18,4 -0,3 -1,5
EC 7510 Consorci Centre de Recerca Matemàtica 2,2 1,2 -1,0 -43,9
EC 7530 Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona 16,5 15,5 -1,0 -5,8
EC 8130 Consorci Institut de Geomàtica 1,7 1,6 -0,1 -6,5
EC 8420 Consorci Laboratori de Llum de Sincrotró 0,6 0,0 -0,5 -95,3
EC 8440 Consorci Centre de Visió per Computador 2,5 2,5 0,1 2,1
EC 8450 Consorci Institut de Física d'Altes Energies 4,4 3,7 -0,7 -15,4
EC 8910 Consorci Markets, Organizations and Votes in Economics (MOVE) 0,8 0,2 -0,6 -74,2
EC 8995 Consorci Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l'Enginyeria 8,3 8,4 0,1 1,1
EN 7870 Consorci d'Educació de Barcelona 168,1 172,4 4,3 2,6
SA 6950 Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell 216,1 220,7 4,6 2,1
SA 6960 Consorci Sanitari de Terrassa 135,9 139,7 3,9 2,8
SA 6970 Consorci Sanitari de Barcelona 19,0 8,6 -10,4 -54,5
SA 6980 Consorci Hospitalari de Vic 85,7 89,4 3,6 4,2
SA 6990 Consorci Sanitari Integral 210,8 172,3 -38,5 -18,3
SA 7000 Consorci Sanitari de l’Alt Penedès 33,1 33,5 0,4 1,2
SA 7010 Consorci Sanitari de l’Anoia 62,7 62,3 -0,4 -0,7
SA 7020 Consorci Sanitari de Mollet del Vallès 2,3 0,5 -1,8 -78,3
SA 7030 Consorci del Laboratori Intercomarcal de l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf 14,1 12,6 -1,5 -10,5
SA 7040 Consorci Sanitari del Maresme 109,0 107,9 -1,1 -1,0
SA 7540 Consorci de Castelldefels Agents de Salut 5,1 5,1 0,0 0,7
SA 7785 Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona 300,2 300,8 0,7 0,2
SA 7920 Consorci d'Atenció Primària de Salut de l'Eixample 9,0 9,0 0,0 0,2
SA 8250 Hospital Clínic i Provincial de Barcelona 449,8 441,3 -8,5 -1,9
SA 7475 Agrupació Europea de Cooperació Territorial Hospital de la Cerdanya - 20,8 20,8 -
SA 8810 Consorci Biopol de l'Hospitalet de Llobregat 1,1 0,9 -0,2 -18,1
SA 8875 Consorci de Gestió Corporació Sanitària (CGCS) 15,0 14,9 -0,0 -0,3
PO 6930 Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolità 1.071,8 1.098,6 26,8 2,5
PO 7180 Consorci Patronat de la Vall de Núria 0,1 0,1 -0,0 -5,0
PO 7720 Consorci Port de Mataró 2,1 2,2 0,1 3,5
PO 7960 Consorci del Parc de l'Espai d'Interès Natural de Gallecs 0,7 0,7 - 0,0
PO 8120 Consorci Port de Portbou 0,7 0,9 0,1 18,3
PO 8150 Consorci de l'Observatori del Paisatge 0,4 0,4 -0,0 -3,7
PO 8160 Consorci Centre d'Estudis per a la Innovació del Transport (CENIT) 2,2 1,5 -0,7 -32,3
PO 8170 Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona 12,0 16,8 4,8 39,8
PO 8180 Consorci del Transport Públic de l'Àrea de Girona 5,4 6,3 0,9 16,4
PO 8190 Consorci del Transport Públic de l'Àrea de Lleida 3,6 4,6 1,0 28,1
PO 8510 Consorci de l'Habitatge de Barcelona 32,2 13,4 -18,9 -58,6
PO 8520 Consorci Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals 4,0 4,9 0,9 23,3
PO 8530 Consorci de l'Habitatge de l'Àrea Metropolitana de Barcelona 1,7 1,6 -0,1 -6,9
CU 7160 Consorci del Teatre Fortuny de Reus 2,5 2,0 -0,5 -20,7
CU 7490 Consorci Museu Nacional d'Art de Catalunya 18,9 16,8 -2,1 -11,1
CU 7520 Consorci per a la Normalització Lingüística 33,4 32,1 -1,3 -3,8
CU 8030 Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT 1,5 1,4 -0,1 -8,8
CU 8050 Consorci Casa de les Llengües 0,8 0,8 -0,0 -0,8
CU 8770 Consorci Catalan Films & TV 1,0 0,9 -0,1 -8,5
AG 8370 Consorci Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya 0,8 - -0,8 -100,0
BE 7085 Consorci Torreblanca 0,1 - -0,1 -100,0
BE 7150 Consorci Sant Gregori, de Girona 4,9 4,7 -0,1 -2,9
BE 8500 Consorci de Serveis Socials de Barcelona 43,7 45,8 2,1 4,8
IU 8090 Consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya-ITCat 0,6 0,0 -0,6 -98,3
IU 8390 Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya 39,9 39,7 -0,2 -0,6
IU 8775 Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya 17,4 13,5 -3,8 -22
Total sense consolidar 3.223,8 3.199,9 -23,6 -0,7
Despeses consolidables - 1,8 1,8 -
Total consolidat 3.223,8 3.198,1 -25,7 -0,8
Quant al pressupost agregat del conjunt d’entitats de l’àmbit sanitari assoleix la xifra de
1.640,3 milions d’euros, el que representa un 51,3% de l’import total d’aquest subsector. Els
consorcis que presenten un pressupost més elevat en l’àmbit de salut són l’Hospital Clínic i
Provincial de Barcelona (assimilat a consorci), el Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona i
Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell.
201

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
En relació als pressupostos de l’exercici anterior l’evolució més freqüent és la reducció, si bé
en taxes baixes. Així, el conjunt dels consorcis de l’àmbit sanitari disminueix un 1,7%. Entre
els d’import més significatiu que redueixen el seu pressupost hi figura el Consorci de
l’Habitatge de Barcelona. En sentit contrari, els consorcis vinculats a la gestió del transport
presenten un pressupost superior al del 2011.
Quadre 8.1.7.2
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR CONSORCIS
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS
Milions €
Capítols Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
1. Impostos directes - - - -
2. Impostos indirectes - - - -
3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 2.123,1 2.102,3 -20,8 -1,0
4. Transferències corrents 905,4 899,1 -6,4 -0,7
5. Ingressos patrimonials 13,6 13,7 0,1 0,7
Total ingressos corrents 3.042,1 3.015,0 -27,0 -0,9
6. Alienació d'inversions reals 49,4 45,8 -3,6 -7,3
7. Transferències de capital 63,0 69,3 6,3 10,0
Total ingressos de capital 112,4 115,1 2,7 2,4
Total ingressos no financers 3.154,5 3.130,2 -24,3 -0,8
8. Variació d'actius financers 60,5 66,1 5,7 9,4
9. Variació de passius financers 8,9 1,8 -7,0 -79,2
Total ingressos financers 69,3 68,0 -1,4 -2,0
Total 3.223,8 3.198,1 -25,7 -0,8
Pel que fa a l’estructura econòmica dels ingressos, el 94,3% del total corresponen a
ingressos corrents. El capítol de taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos, amb
2.102,3 milions d’euros, que es generen principalment de la prestació de serveis, és el més
elevat, si bé pateix una lleu disminució de l’1% respecte dels pressupostos per al 2011.
L’altra gran font d’ingressos són les transferències corrents amb 899,1 milions d’euros,
procedents bàsicament de les administracions consorciades, que també disminueixen
lleugerament. Els ingressos de capital, 115,1 milions d’euros, augmenten molt lleugerament
però representen tan sols un 3,6% dels ingressos. Finalment, el pes dels ingressos financers
encara és inferior, 68 milions d’euros i un 2,1% del total i també disminueixen lleugerament.
D’altra banda, pel que fa a l’origen dels ingressos, un 63,7% dels mateixos provenen del
sector públic de la Generalitat. En particular, un 44% corresponen al capítol de taxes, venda
de béns i serveis i altres ingressos i un 15,8% en concepte de transferències corrents.
Les principals polítiques de despesa dels pressupostos dels consorcis són la política de
Salut, amb 1.630,8 milions d’euros, que representa el 51% del total del subsector i la política
de Transport, amb 1.129,3 milions d’euros, que representa el 33,7% del total. També
202

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
destaquen, a distància, les polítiques d’Educació (170,6 milions d’euros), en mans del
Consorci d’Educació de Barcelona, i la de Recerca, desenvolupament i innovació (67,1
milions d’euros).
Quadre 8.1.7.3
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR CONSORCIS
CLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUES (Capítols d'1 a 9)
Milions €
Codi Àrees i polítiques de despesa Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
12 Administració i serveis generals 20,6 9,9 -10,7 -51,9
13 Relacions institucionals i processos electorals 0,5 0,4 -0,1 -11,9
1 Funcionament de les institucions i administració general 21,1 10,3 -10,7 -51,0
23 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 2,0 1,5 -0,5 -27,0
2 Serveis públics generals 2,0 1,5 -0,5 -27,0
31 Protecció social 47,1 49,3 2,2 4,6
33 Foment de l'ocupació 39,9 39,7 -0,2 -0,6
3 Protecció i promoció social 87,1 89,0 1,9 2,2
41 Salut 1.648,7 1.630,8 -17,9 -1,1
42 Educació 168,1 170,6 2,5 1,5
43 Habitatge i actuacions urbanes 34,0 15,0 -19,0 -56,0
44 Cultura 22,4 19,7 -2,7 -12,0
45 Llengua catalana 35,7 34,3 -1,4 -4,0
47 Esports 3,4 3,1 -0,4 -10,4
4 Producció de béns públics de caràcter social 1.912,2 1.873,4 -38,8 -2,0
52 Transport 1.095,6 1.129,3 33,7 3,1
53 Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions 13,7 11,8 -1,9 -14,2
54 Ordenació del territori i urbanisme 1,1 1,0 -0,1 -9,4
57 Recerca, desenvolupament i innovació 70,4 67,1 -3,2 -4,6
5 Producció de béns públics de caràcter econòmic 1.180,7 1.209,2 28,4 2,4
61 Agricultura, ramaderia i pesca 0,8 - -0,8 -100,0
64 Comerç 17,4 13,5 -3,8 -22,0
65 Turisme 2,6 1,2 -1,3 -52,6
6 Foment i regulació de sectors productius 20,8 14,8 -6,0 -29,0
Total 3.223,8 3.198,1 -25,7 -0,8
Pel que fa a les variacions respecte dels pressupostos per al 2011, destaca la política de
Transport, que augmenta en 33,7 milions d’euros (un 3,1%), sobretot per l’increment del
pressupost del Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolità. En canvi, la gran majoria de
polítiques veuen reduïda lleugerament la seva dotació en termes absoluts. Les reduccions
més importants es donen en la política d’Habitatge i actuacions urbanes (pel Consorci de
l'Habitatge de Barcelona) i a Salut (a causa de la disminució del pressupost del Consorci
Sanitari Integral i del Consorci Sanitari de Barcelona).
Quant a la classificació econòmica de les despeses, tal i com correspon a un subsector amb
un pes específic de les entitats especialitzades en prestació de serveis de transports i
sanitaris, les més rellevants són les despeses corrents vinculades a la prestació dels
serveis, que representen el 93,6% del total del pressupost del subsector. Les despeses de
capital sumen 158,5 milions d’euros. El capítol de transferències de capital, amb un import
de 48,5 milions d’euros, correspon molt majoritàriament a transferències del Consorci de
l'Autoritat del Transport Metropolità a empreses privades. Pel que fa a les inversions reals,
203

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
amb un import de 110 milions d’euros, el 66% corresponen a les inversions previstes per al
Consorci d'Educació de Barcelona (42,7 milions d’euros) i el Consorci del Barri de la Mina
(29,7 milions d’euros).
Quadre 8.1.7.4
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR CONSORCIS
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES
Milions €
Capítols Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
1. Remuneracions del personal 1.108,8 1.074,2 -34,6 -3,1
2. Despeses corrents de béns i serveis 1.286,3 1.305,4 19,1 1,5
3. Despeses financeres 28,0 25,0 -3,0 -10,7
4. Transferències corrents 593,4 587,2 -6,2 -1,0
5. Fons de Contingència - - - -
Total despeses corrents 3.016,6 2.991,8 -24,8 -0,8
6. Inversions reals 97,4 110,0 12,5 12,9
7. Transferències de capital 56,5 48,5 -8,0 -14,1
Total despeses de capital 153,9 158,5 4,5 2,9
Total despeses no financeres 3.170,5 3.150,3 -20,2 -0,6
8. Variació d'actius financers 7,0 0,4 -6,6 -93,7
9. Variació de passius financers 46,3 47,4 1,1 2,4
Total despeses financeres 53,3 47,8 -5,5 -10,2
Total 3.223,8 3.198,1 -25,7 -0,8
En relació al 2011, les despeses corrents disminueixen en 24,8 milions d’euros (a una taxa
del 0,8%), mentre que les despeses de capital augmenten molt lleugerament (4,5 milions
d’euros i un 2,9%) i es redueix també les despeses financeres (5,5 milions d’euros i una taxa
del 10,2%), en especial la variació d’actius financers.
8.1.8. Els pressupostos de les fundacions
Les fundacions es regeixen per la legislació catalana de fundacions i els correspon la
realització d’activitats de foment o de caire social que no puguin ser prestades directament
per l’Administració o pels seus ens administratius.
En els pressupostos de la Generalitat per al 2012 s’inclouen un total de quaranta-tres
fundacions, tres menys que en l’exercici 2011. Aquesta variació correspon a la incorporació
de la Fundació Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, en què la
participació de la Generalitat ha passat a ser majoritària, i a quatre entitats que han causat
baixa. D’aquestes, dues s’adscriuen al Departament de Salut: Transplant Services
Foundation (TSF), que s’integra al Banc de Sang i Teixits i la Fundació Privada Hospital
Transfronterer de la Cerdanya en els drets i obligacions de la qual se subroga l’Agrupació
Europea de Cooperació Territorial Hospital de la Cerdanya, que s’assimila a un consorci a
204

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
efectes pressupostaris. Les altres dues, al Departament d’Empresa i ocupació: la Fundació
Privada Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya i la Societat de la
Informació Solidària i Sostenible a Catalunya (SISOSCAT), Fundació Privada, en previsió de
dissolució.
El pressupost previst per al 2012 per al conjunt de fundacions és de 707,5 milions d’euros,
un 1,2% més que el dels pressupostos anteriors, si bé en termes homogenis només supera
els del 2011 en 0,2%.
El pressupost més elevat correspon al de la Fundació Privada de Gestió Sanitària de
l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, amb 309,5 milions d’euros. La segueix la Fundació
per a la Universitat Oberta de Catalunya, amb un pressupost de 99,8 milions d’euros. A
distància, i amb un pressupost individual entre els 20 i els 33 milions d’euros, cal destacar la
Fundació Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut de Recerca, la Fundació Privada
Centre de Regulació Genòmica, la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats,
Fundació Privada, la Fundació Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge i la Fundació
Privada Institut de Recerca Biomèdica.
205

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Quadre 8.1.8.1
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR FUNDACIONS
CLASSIFICACIÓ ORGÀNICA
Milions €
Agrup. Codi Denominació Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
PR 8020 Centre de Documentació Política 1,4 1,3 -0,1 -8,4
PR 8780 Fundació La Marató de TV3 7,2 7,7 0,5 7,6
EC 7070 Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya 98,3 99,8 1,5 1,6
EC 7080 Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca 3,2 2,1 -1,1 -34,9
EC 7105 Fundació Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (Fundació I-CERCA) 0,4 0,5 0,1 25,6
EC 7580 Fundació Privada Centre de Regulació Genòmica 27,7 30,2 2,5 8,9
EC 7590 Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC) 6,6 5,8 -0,8 -12,7
EC 7600 Fundació Privada Institut Català d'Investigació Química 14,1 14,1 0,0 0,0
EC 7610 Fundació Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) 13,1 13,9 0,8 6,5
EC 7660 Fundació Privada Institut Català de Nanotecnologia (ICN) 8,2 8,5 0,3 3,7
EC 7760 Fundació Privada Institut de Recerca Biomèdica (IRB) 21,0 21,7 0,8 3,8
EC 7990 Fundació Privada Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC) 3,4 5,4 2,0 57,2
EC 8080 Fundació Privada Catalana per a l'Ensenyament de l'Idioma Anglès i l'Educació en Anglès 1,1 1,0 -0,1 -13,4
EC 8460 Institut Català de Recerca de l'Aigua, Fundació Privada (ICRA) 3,3 3,1 -0,1 -3,3
EC 8470 Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Fundació Privada (ICRPC) 0,3 0,3 -0,0 -1,6
EC 8480 Fundació Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICF Miquel Crusafont) 1,8 1,8 0,0 0,8
EC 8490 Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, Fundació Privada 23,1 23,8 0,7 3,2
EC 8920 Fundació Privada Institut Català de Ciències del Clima (IC3) 1,5 1,2 -0,2 -15,8
EN 8220 Fundació Privada per a l'Escola Superior de Música de Catalunya 11,6 11,5 -0,2 -1,5
EN 8230 Fundació Privada Jove Orquestra Nacional de Catalunya 0,8 0,8 0,0 6,2
SA 7115 Fundació Privada Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) 0,1 0,1 - 0,0
SA 7135 Fundació Institut Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) 17,0 16,3 -0,7 -4,3
SA 7145 Fundació Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut de Recerca (HUVH IR) 34,8 33,6 -1,2 -3,5
SA 7155 Fundació Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) 2,6 2,8 0,1 4,9
SA 7175 Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré 3,7 4,7 0,9 25,1
SA 7185 Fundació Institut de recerca contra la leucèmia Josep Carreras 1,8 1,4 -0,4 -21,3
SA 8280 Fundació Privada Institut d'Investigació Oncològica de Vall-Hebron (VHIO) 7,4 7,8 0,4 5,6
SA 8290 Fundació Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdIBGI) 4,0 3,9 -0,2 -4,1
SA 8300 Fundació Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) 23,4 22,7 -0,7 -3,2
SA 8330 Fundació Privada Centre Tic i Salut 1,8 1,4 -0,4 -20,7
SA 8340 Fundació Privada Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB) 2,6 2,6 0,0 1,5
SA 8350 Fundació Privada Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) 3,9 4,1 0,2 6,3
SA 8360 Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona 6,6 7,7 1,1 16,3
SA 8820 Fundació Privada Salut del Consorci Sanitari del Maresme 1,0 1,0 -0,0 -4,3
SA 8840 Fundació Parc Taulí, Fundació Privada 4,9 4,2 -0,8 -15,7
SA 8320 Fundació Privada Hospital Transfronterer de la Cerdanya 2,1 - -2,1 -100,0
SA 7465 Fundació Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau - 14,5 14,5 -
SA 8885 Transplant Services Foundation (TSF) 5,4 - -5,4 -100,0
SA 8990 Fundació Privada de Gestió Sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 309,6 309,5 -0,1 0,0
SA 8260 Fundació Privada de l'Hospital de Viladecans per a la Recerca i la Docència 0,3 0,2 -0,1 -42,2
SA 8270 Fundació Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP) 9,3 6,5 -2,9 -30,8
CU 8240 Fundació Privada Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional, Mediterrània 1,2 1,1 -0,1 -6,6
AG 8380 Fundació Privada del Món Rural 0,6 0,4 -0,1 -23,2
IU 7275 Fundació Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya. 1,0 0,9 -0,0 -4,6
IU 7620 Fundació Privada I2CAT, Internet i Innovació Digital a Catalunya 5,5 5,6 0,1 2,2
IU 8100 Societat de la Informació Solidària i Sostenible a Catalunya (SISOSCAT), Fundació Privada 0,0 - -0,0 -100,0
IU 8110 Fundació Privada Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya 0,1 - -0,1 -100,0
Total sense consolidar 698,9 707,5 8,7 1,2
Despeses consolidables - - - -
Total consolidat 698,9 707,5 8,7 1,2
Pel que fa a l’estructura econòmica dels ingressos, cal destacar que el 96,4% són ingressos
corrents, un 2,9% són de capital i el 0,7% restant són ingressos financers. Pel que fa als
ingressos corrents, destaquen el capítol de transferències corrents, per un import de 281,7
milions d’euros (que representen 39,8% respecte del total) amb un creixement del 7,3% i,
sobretot el de taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos, amb un import de 386,5
milions d’euros (un 54,6% respecte del total), que respecte el 2011 disminueix en un 1,7%.
Quan a l’origen dels ingressos, un 60,9% dels mateixos provenen del sector públic de la
Generalitat, d’entre els quals destaca els que corresponen a la contraprestació dels serveis
sanitaris per part de la Fundació Privada de Gestió Sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i
Sant Pau.
206

Quadre 8.1.8.2
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR FUNDACIONS
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS
Milions €
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Capítols Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
1. Impostos directes - - - -
2. Impostos indirectes - - - -
3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 393,2 386,5 -6,8 -1,7
4. Transferències corrents 262,4 281,7 19,2 7,3
5. Ingressos patrimonials 13,4 13,6 0,2 1,4
Total ingressos corrents 669,0 681,7 12,7 1,9
6. Alienació d'inversions reals 0,0 0,0 0,0 16,3
7. Transferències de capital 27,1 20,6 -6,6 -24,3
Total ingressos de capital 27,2 20,6 -6,6 -24,2
Total ingressos no financers 696,2 702,3 6,1 0,9
8. Variació d'actius financers 0,4 1,5 1,1 242,0
9. Variació de passius financers 2,2 3,7 1,5 68,1
Total ingressos financers 2,6 5,2 2,6 97,6
Total 698,9 707,5 8,7 1,2
Pel que fa a les principals polítiques de despesa, destaca la política de Salut, amb 310,5
milions d’euros, i la política d’Educació, amb 108,8 milions d’euros; despesa prevista gairebé
en la seva totalitat en el pressupost per la Fundació Privada de Gestió Sanitària de l’Hospital
de la Santa Creu i Sant Pau i el de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya
respectivament. També cal destacar la política de Recerca, desenvolupament i innovació,
amb 277,4 milions d’euros, gestionada per un gran nombre d’entitats del subsector.
Precisament, la política de Recerca, desenvolupament i innovació és la que presenta
l’increment més important en termes absoluts (15,8%). Tanmateix, el creixement dels
recursos que es destinen a recerca, desenvolupament i innovació s’explica, sobretot, per la
incorporació a l’àmbit de consolidació dels pressupostos per al 2012 de la Fundació Institut
de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Quadre 8.1.8.3
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR FUNDACIONS
CLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUES (Capítols d'1 a 9)
Milions €
Codi Àrees i polítiques de despesa Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
41 Salut 318,1 310,5 -7,6 -2,4
42 Educació 107,5 108,8 1,2 1,2
44 Cultura 1,2 1,1 -0,1 -6,6
4 Producció de béns públics de caràcter social 426,8 420,4 -6,4 -1,5
53 Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions 9,9 9,3 -0,6 -5,6
57 Recerca, desenvolupament i innovació 261,6 277,4 15,8 6,0
5 Producció de béns públics de caràcter econòmic 271,5 286,7 15,2 5,6
61 Agricultura, ramaderia i pesca 0,6 0,4 -0,1 -23,2
6 Foment i regulació de sectors productius 0,6 0,4 -0,1 -23,2
Total 698,9 707,5 8,7 1,2
207

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Pel que fa a la classificació econòmica de les despeses, no es produeixen canvis massa
rellevants respecte els pressupostos per al 2011. Les despeses més significatives continuen
sent les despeses corrents, que amb 671,6 milions d’euros representen el 94,9% del total.
D’aquest volum de despeses, 344,4 milions d’euros corresponen a remuneracions del
personal i 296,3 milions d’euros a despeses corrents de béns i serveis. En relació amb el
pressupost del 2011 ambdós conceptes s’incrementen lleugerament (un 1,4%). En canvi, les
despeses de capital es redueixen un 9%.
Quadre 8.1.8.4
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
SUBSECTOR FUNDACIONS
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES
Milions €
Capítols Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
1. Remuneracions del personal 339,6 344,4 4,8 1,4
2. Despeses corrents de béns i serveis 292,2 296,3 4,1 1,4
3. Despeses financeres 13,8 15,3 1,5 11,2
4. Transferències corrents 14,7 15,6 0,9 5,9
5. Fons de Contingència - - - -
Total despeses corrents 660,3 671,6 11,3 1,7
6. Inversions reals 25,9 23,6 -2,3 -8,9
7. Transferències de capital 0,0 - -0,0 -100,0
Total despeses de capital 26,0 23,6 -2,3 -9,0
Total despeses no financeres 686,2 695,2 8,9 1,3
8. Variació d'actius financers 0,0 - -0,0 -100,0
9. Variació de passius financers 12,6 12,3 -0,3 -2,2
Total despeses financeres 12,6 12,3 -0,3 -2,2
Total 698,9 707,5 8,7 1,2
8.1.9. Els pressupostos de despesa per subsectors segons el seu
responsable darrer
L’objecte d’aquest apartat és donar una visió sobre els subsectors responsables de
l’execució de la despesa final que es destina a desenvolupar les actuacions i els programes
de despesa previstos en els pressupostos 2012. Es tracta d’analitzar com es distribueix
entre els diversos subsectors la gestió de la despesa final, és a dir aquella que es destina
fora del sector públic.
En aquest sentit, cal tenir present que la despesa que es destina a altres entitats del sector
públic no es té en compte en aquesta anàlisi, atès que finança activitats de les entitats
receptores que són les que es configuren com responsables en darrer terme de la gestió de
la despesa del sector públic. En cas de comptabilitzar-les es duplicaria la despesa i es
perdria aquesta perspectiva de despesa final. Per obtenir aquesta informació, a més de
consolidar els pressupostos de les diferents entitats dins de cada subsector (intrasubsector)
208

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
com s’ha fet en els apartats anteriors, cal consolidar també els fluxos de fons entre
subsectors (intersubsectors)del sector públic de la Generalitat.
Així, del conjunt del pressupost del sector públic de la Generalitat, el subsector Generalitat
es configura com a executor final del 43,7% de la despesa prevista. Dit d’una altra manera,
el 56,3% de la despesa final serà executat per entitats amb personalitat jurídica diferenciada
de l’Administració de la Generalitat. En aquest sentit, els subsectors amb més pes després
del de la Generalitat són el del SCS, ICS i ICASS (amb un 21,1%) i el d’entitats de dret
públic (amb un 15,4%), seguits del de Consorcis (8,5%) i el de Societats mercantils (7,7%).
Per àrees de despesa, a banda de les polítiques de l’àrea de Funcionament de les
institucions i administració general, executades principalment pel subsector Generalitat i en
menor mesura pel de Societats mercantils (a causa de la seva especialització en el
programa Gestió d’equipaments i inversions públiques), el subsector Generalitat és el
responsable final de gairebé la totalitat de la despesa de Serveis públics generals.
209

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Quadre 8.1.9.1
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
ÀMBIT SECTOR PÚBLIC
CLASSIFICACIÓ PER PROGRAMES DE LES DESPESES PER SUBSECTORS SEGONS EL SEU RESPONSABLE DARRER
Milions €
Total
consolidat
Codi Àrees i polítiques de despesa (capítols 1 a 9)
Consorcis Fundacions
Societats
mercantils
Entitats de
dret públic
Ent.
autònomes
comerc. i fin.
Ent.
autònomes
administrative
CatSalut, ICS
i ICASS
Generalitat
11 Alta direcció de la Generalitat i el seu Govern 101,2 - - 7,2 9,0 - - - 117,4
12 Administració i serveis generals 1.127,3 99,5 8,8 5,9 53,3 785,1 9,9 - 2.089,9
13 Relacions institucionals i processos electorals 8,4 - - - 3,3 - 0,4 - 12,1
1 Funcionament de les institucions i administració general 1.236,9 99,5 8,8 13,2 65,6 785,1 10,3 - 2.219,4
21 Justícia 796,6 - 4,4 - 38,5 6,0 - - 845,4
22 Seguretat i protecció civil 1.046,6 - 67,9 - 8,2 7,0 - - 1.129,7
23 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 10,2 - - - 15,3 - 1,4 - 26,9
2 Serveis públics generals 1.853,4 - 72,3 - 61,9 13,0 1,4 - 2.002,0
31 Protecció social 232,7 1.689,9 16,0 - - 8,1 49,3 - 1.995,9
32 Promoció social 45,9 - 9,6 - 20,8 2,4 - - 78,7
33 Foment de l'ocupació 202,5 - 389,9 - - 12,3 39,7 - 644,4
3 Protecció i promoció social 481,1 1.689,9 415,5 - 20,8 22,8 89,0 - 2.719,0
41 Salut 20,5 6.023,2 8,4 - 512,4 361,0 1.625,8 310,4 8.861,9
42 Educació 4.992,8 - - - 6,8 192,9 170,4 108,7 5.471,6
43 Habitatge i actuacions urbanes 0,5 - - - 335,2 - 15,0 - 350,7
44 Cultura 110,5 - 19,2 - 74,5 11,9 19,6 1,1 236,9
45 Llengua catalana 6,4 - - - - - 34,1 - 40,5
46 Consum - - 9,8 - - - - - 9,8
47 Esports 6,7 - 67,2 - 10,4 40,3 2,6 - 127,2
4 Producció de béns públics de caràcter social 5.137,5 6.023,2 104,6 - 939,4 606,1 1.867,5 420,2 15.098,6
51 Cicle de l'aigua - - - - 732,1 - - - 732,1
52 Transport 255,4 - - - 472,4 653,9 1.086,8 - 2.468,5
53 Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions 21,8 - - 1,7 300,0 359,6 9,8 9,3 702,3
54 Ordenació del territori i urbanisme 13,5 - 2,1 - 97,7 0,0 1,0 - 114,3
55 Actuacions ambientals 62,2 - 3,0 - 105,9 16,7 - - 187,7
56 Infraestructures agràries i rurals 6,8 - - - - 256,5 - - 263,3
57 Recerca, desenvolupament i innovació 49,4 - 0,2 - 127,4 0,1 67,1 277,3 521,5
58 Altres actuacions de caràcter econòmic 0,9 - 9,3 - 33,5 2,2 - - 46,0
5 Producció de béns públics de caràcter econòmic 410,0 - 14,5 1,7 1.869,1 1.289,1 1.164,8 286,6 5.035,7
61 Agricultura, ramaderia i pesca 144,7 - 3,6 - 2,5 4,7 - 0,4 155,9
62 Indústria 19,4 - - - 58,0 36,0 - - 113,4
63 Energia i mines 8,1 - - - 12,4 1,3 - - 21,9
64 Comerç 0,4 - - - - 55,9 13,5 - 69,8
65 Turisme 15,0 - - - 40,3 - 1,2 - 56,5
66 Desenvolupament empresarial 37,5 - - - 43,1 - - - 80,6
67 Crèdit oficial i sector financer 7,5 - - - 2.575,3 45,0 - - 2.627,8
68 Promoció i defensa de la competència - - 1,6 - - - - - 1,6
6 Foment i regulació de sectors productius 232,6 - 5,1 - 2.731,7 143,0 14,7 0,4 3.127,6
71 Suport financer als ens locals 2.897,7 - - - - - - - 2.897,7
7 Suport financer als ens locals 2.897,7 - - - - - - - 2.897,7
81 Fons de contingència 250,0 - - - - - - - 250,0
8 Fons de contingència 250,0 - - - - - - - 250,0
91 Deute públic 3.674,4 - - - - - - - 3.674,4
9 Deute públic 3.674,4 - - - - - - - 3.674,4
Total (capítols 1 a 9)
16.173,5 7.812,6 620,9 14,9 5.688,5 2.859,1 3.147,7 707,3 37.024,5
210

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
En l’àrea de Producció de béns públics de caràcter social el subsector Generalitat és
responsable del 34% de la despesa final, mentre el subsector Catsalut, ICS i ICASS junt
amb el Consorcis n’executen un 52,3%. La raó bàsica d’aquesta distribució és que de les
dues grans polítiques de despesa d’aquesta àrea, en el cas de l’Educació, aquesta és
responsabilitat en gran part de la mateixa Administració de la Generalitat, en canvi, en la
política de Salut la responsabilitat final recau en gran part en el Catsalut, l’ICS i els diversos
consorcis existents en aquest àmbit. També destaca el subsector Entitats de dret públic,
com a responsable del 95,6% la despesa final en la política Habitatge i actuacions urbanes.
En l’àrea de Protecció i promoció social, el principal executor de la despesa final és el
subsector SCS, ICS i ICASS, exclusivament centrat en les polítiques de protecció, mentre
els subsectors Entitats autònomes administratives i Entitats de dret públic són responsables
de gairebé el 40% de la despesa de la política de promoció. També el subsector Entitats
autònomes administratives és el principal responsable de la despesa final de la política de
Foment de l’ocupació (60,5%) per mitjà del SOC. El subsector Generalitat també té un pes
significatiu en aquesta àrea de despesa ja que executa el 17,7% de la despesa final.
Pel que fa a l’àrea de Producció de béns públics de caràcter econòmic la despesa final es
distribueix en diversos subsectors, si bé destaca el d’Entitats de dret públic com a
responsable de tota la despesa final de la política Cicle de l’aigua, del 85,5% de la
d’Ordenació del territori i urbanisme i del 56,4% de les Actuacions ambientals. El subsector
de les Societats mercantils concentra el 97,4% de la despesa final en Infraestructures
agràries i rurals. La despesa de la política de Transport, en canvi es distribueix entre els dos
subsectors anteriors i el de Consorcis. Finalment, destaca el subsector fundacions com a
responsable del 53,2% la despesa final de la política Recerca, desenvolupament i innovació.
En relació al Foment i regulació de sectors productius també el subsector Entitats de dret
públic és el principal responsable de la despesa de la major part de les polítiques d’aquesta
àrea, a excepció feta de la política d’Agricultura, ramaderia i pesca, en mans del subsector
Generalitat (92,8%) i de la de Comerç, la despesa final de la qual és executada,
fonamentalment, pels subsectors Societats mercantils i el de Consorcis.
Si des d’una altra perspectiva - diferent a l’anàlisi del pes dels diferents subsectors dins de
cada àrea o política de despesa - es vol informació de la distribució de la despesa per
polítiques i programes dins de cada subsector vegeu l’apartat 7.3, tot i que cal tenir present
que difereix en els imports de partida perquè aquesta anàlisi requereix dels imports sense
consolidar de cada subsector i, a més, se centra en la despesa de capítol 1 a 8.
211

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Pel que fa a la classificació econòmica, el capítol de remuneracions del personal es
distribueix per subsectors amb una certa similitud amb el total del pressupost: destaca el pes
del subsector Generalitat (54%), el del SCS, ICS i ICASS (20,6%) i el dels Consorcis
(11,2%).
Per a la resta de capítols de despesa la rellevància dels diferents subsectors varia en cada
cas en funció del tipus de despesa que més o menys s’ha descentralitzat des de
l’Administració.
Els capítols que, en aquest sentit, presenten un major grau de descentralització segons el
percentatges de despesa que executen les entitats de subsectors diferents del subsector
Generalitat són el de despeses corrents de béns i serveis (87,1%), el d’inversions reals
(88,1%) i el de variació d’actius financers (94,3%). Així, en el capítol de despesa corrent en
béns i serveis el subsector SCS, ICS i ICASS es configura com a responsable final del
45,3% de la despesa del capítol, seguit del subsector Consorcis (16,4%) i del d’Entitats de
dret públic i altres ens (13,4%).
D’altra banda, tal com s’ha ja s’avançava en els apartats 8.1.5 i 8.1.6, en el cas de les
inversions reals els principals responsables de la despesa final són les entitats dels
subsectors Societats mercantils i Entitats de dret públic que executen un 57,9% i un 17,8%
de la despesa final d’inversió respectivament. Finalment, pel que fa a la variació d’actius
financers, el 89,1% de la despesa final és executada pel subsector Entitats de dret públic i,
molt concretament, per ICF (del crèdit oficial) i en menor mesura per l’Agència de Suport a
l’Empresa Catalana.
En canvi, quant a les transferències que es destinen fora del sector públic, el subsector
Generalitat n’és el principal executor, com a responsable de més del 60% de la despesa
final en cadascun dels capítols (transferències corrents i les de capital). Addicionalment cal
destacar el paper del subsector SCS, ICS i ICASS en el cas de les transferències corrents
(24,5%) i el del subsector Entitats de dret públic en les transferències de capital (21,5%).
212

Quadre 8.1.9.2
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
ÀMBIT SECTOR PÚBLIC
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES PER SUBSECTORS SEGONS EL SEU RESPONSABLE DARRER
Milions €
Total
consolidat
Capítols
Consorcis Fundacions
Societats
mercantils
Entitats de
dret públic
Ent.
autònomes
comerc. i fin.
Ent.
autònomes
administrative
CatSalut, ICS
i ICASS
Generalitat
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
1. Remuneracions del personal 5.160,5 1.966,3 123,7 6,5 603,6 269,6 1.074,2 344,4 9.548,7
2. Despeses corrents de béns i serveis 1.021,7 3.598,9 120,4 7,7 1.063,9 523,4 1.304,0 296,1 7.936,1
3. Despeses financeres 1.994,3 - 0,0 0,0 293,5 115,5 24,9 15,3 2.443,6
4. Transferències corrents 5.360,5 2.110,4 348,3 0,1 234,6 0,4 543,0 15,6 8.612,9
5. Fons de Contingència 250,0 - - - - - - - 250,0
Total despeses corrents 13.787,1 7.675,5 592,4 14,3 2.195,7 908,9 2.946,1 671,4 28.791,3
6. Inversions reals 225,6 93,4 13,0 0,6 339,2 1.099,6 105,7 23,6 1.900,8
7. Transferències de capital 357,4 40,2 10,3 - 125,3 - 48,4 - 581,5
Total despeses de capital 583,0 133,6 23,3 0,6 464,5 1.099,6 154,1 23,6 2.482,3
Total despeses no financeres 14.370,1 7.809,2 615,7 14,8 2.660,2 2.008,5 3.100,2 695,0 31.273,6
8. Variació d'actius financers 128,9 3,5 5,2 0,0 2.011,0 108,3 0,0 - 2.256,9
9. Variació de passius financers 1.674,6 - - - 1.017,3 742,3 47,4 12,3 3.493,9
Total despeses financeres 1.803,4 3,5 5,2 0,0 3.028,3 850,6 47,4 12,3 5.750,8
Total 16.173,5 7.812,6 620,9 14,9 5.688,5 2.859,1 3.147,7 707,3 37.024,5
213
Pes de cada subsector per capítols de despesa
Capítols
Total
consolidat
Consorcis Fundacions
Societats
mercantils
Entitats de
dret públic
Ent.
autònomes
Ent.
autònomes
CatSalut, ICS
i ICASS
Generalitat
1. Remuneracions del personal 54,0% 20,6% 1,3% 0,1% 6,3% 2,8% 11,2% 3,6% 100,0%
2. Despeses corrents de béns i serveis 12,9% 45,3% 1,5% 0,1% 13,4% 6,6% 16,4% 3,7% 100,0%
3. Despeses financeres 81,6% 0,0% 0,0% 0,0% 12,0% 4,7% 1,0% 0,6% 100,0%
4. Transferències corrents 62,2% 24,5% 4,0% 0,0% 2,7% 0,0% 6,3% 0,2% 100,0%
5. Fons de Contingència 100,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 100,0%
Total despeses corrents 47,9% 26,7% 2,1% 0,0% 7,6% 3,2% 10,2% 2,3% 100,0%
6. Inversions reals 11,9% 4,9% 0,7% 0,0% 17,8% 57,9% 5,6% 1,2% 100,0%
7. Transferències de capital 61,5% 6,9% 1,8% 0,0% 21,5% 0,0% 8,3% 0,0% 100,0%
Total despeses de capital 23,5% 5,4% 0,9% 0,0% 18,7% 44,3% 6,2% 1,0% 100,0%
Total despeses no financeres 45,9% 25,0% 2,0% 0,0% 8,5% 6,4% 9,9% 2,2% 100,0%
8. Variació d'actius financers 5,7% 0,2% 0,2% 0,0% 89,1% 4,8% 0,0% 0,0% 100,0%
9. Variació de passius financers 47,9% 0,0% 0,0% 0,0% 29,1% 21,2% 1,4% 0,4% 100,0%
Total despeses financeres 31,4% 0,1% 0,1% 0,0% 52,7% 14,8% 0,8% 0,2% 100,0%
Total 43,7% 21,1% 1,7% 0,0% 15,4% 7,7% 8,5% 1,9% 100,0%

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Finalment, pel que fa al capítol de despesa per variació de passius financers, que recull el
reintegraments de l’endeutament del sector públic de la Generalitat, en els darrers anys la
distribució d’aquesta despesa per subsectors ha variat i ha tendit a centralitzar-se en
l’Administració de la Generalitat, principalment per tal d’aconseguir-ne una gestió més
eficient. Les dificultats creixents en els darrers exercicis per obtenir finançament aliè en els
mercats ha tendit a reforçar aquest procés de centralització en el subsector Generalitat, que
en el pressupost 2011 va arribar a concentrar més del 80% d’aquesta despesa. En el
pressupost 2012, alguns fets singulars (com ara l’important refinançament d’Equipaments i
Edificis, SA i el retorn del crèdit que entitats inversores havien contret amb els propis
contractistes) modifiquen aquest percentatge. Concretament, el subsector Generalitat
centralitza gairebé el 48% de la despesa final d’aquest capítol i en menor mesura destaquen
també el subsector Entitats de dret públic (29,1%) i Societats mercantils (21,2%).
8.2. Els pressupostos per agrupacions
Amb la finalitat de tenir una visió completa de la totalitat de les despeses que es gestionen
sota la responsabilitat d’un departament, bé sigui directament o bé a través de les entitats
que té adscrites, als pressupostos de la Generalitat es presenten resums de les despeses
consolidades per agrupacions. S’han definit 14 agrupacions: 12 agrupacions
departamentals, una per cada departament de l’Administració de la Generalitat i les entitats
que hi tenen adscrites, i 2 agrupacions específiques formades pel conjunt d’Òrgans
Superiors i altres òrgans i pel conjunt de Fons no departamentals .
Al quadre següent es visualitza la despesa consolidada de cada agrupació (restant les
transferències entre les seves entitats) pressupostada per a l’exercici 2012 comparada amb
la pressupostada per al 2011. La penúltima línia del quadre correspon a les transferències
de recursos entre entitats d’agrupacions diferents.
214

Quadre 8.2.1
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
ÀMBIT SECTOR PUBLIC
CLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER AGRUPACIONS
Milions €
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Agrupacions Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
Presidència 759,7 671,7 -88,0 -11,6
Governació i Relacions Institucionals 344,2 317,4 -26,8 -7,8
Economia i Coneixement 4.679,6 5.866,2 1.186,6 25,4
Ensenyament 4.988,8 4.716,8 -272,0 -5,5
Salut (1) 9.865,8 9.181,6 -684,2 -6,9
Interior 1.301,5 1.240,7 -60,8 -4,7
Territori i Sostenibilitat 4.044,9 4.027,1 -17,8 -0,4
Cultura 338,7 336,1 -2,6 -0,8
Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural 473,4 543,2 69,8 14,7
Benestar Social i Família 2.228,8 2.240,2 11,4 0,5
Empresa i Ocupació 1.371,0 1.399,8 28,8 2,1
Justícia 946,8 920,0 -26,8 -2,8
Total agrupacions departamentals 31.343,2 31.460,9 117,6 0,4
Òrgans superiors 95,1 84,6 -10,5 -11,0
Fons no departamentals 8.890,7 6.758,9 -2.131,8 -24,0
Total altres agrupacions 8.985,8 6.843,6 -2.142,2 -23,8
Total 40.329,0 38.304,4 -2.024,6 -5,0
Despeses consolidables entre agrupacions 975,0 1.280,0 304,9 31,3
Total 39.354,0 37.024,5 -2.329,5 -5,9
(1) La variació en termes homogenis de consolidació amb el 2011 de l'Agrupació de Salut seria de -4,5%
A continuació es fa una breu descripció del pressupost consolidat de cada agrupació,
destacant els trets més significatius en relació a les polítiques de despesa. Cal destacar que
es refereix al conjunt de la despesa dels capítols 1 a 9, per tant, inclou tant despesa
financera com la no financera, i inclou també tant la despesa a càrrec als recursos generals
de la Generalitat, com aquelles despeses que es financen a càrrec d’ingressos finalistes que
hi estan afectats.
El volum de despesa pressupostària de l’agrupació Òrgans Superiors i altres òrgans per a
l’exercici 2012 és de 84,6 milions d’euros, imputats en la seva totalitat a la política d’Alta
direcció de la Generalitat i el seu Govern, amb una davallada en termes interanuals de
l’11%.
L’agrupació Presidència disposa d’un pressupost consolidat de 671,7 milions d’euros, un
11,6% menys que en el 2011. El seu pressupost es concentra fonamentalment en les
polítiques de Societat de la Informació i el coneixement i telecomunicacions (398,6 milions
d’euros, que corresponen principalment a la despesa de la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals i les seves entitats), d’Esports (127,7 milions d’euros) i d’Alta direcció de la
Generalitat i el seu Govern i d’Administració i serveis generals (106,7 milions d’euros, en
conjunt de les dues darreres).
215

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Quant a l’agrupació Governació i Relacions Institucionals té un pressupost de 317,4 milions
d’euros, un 7,8% menys que en el 2011. La major part d’aquests recursos es destinen a la
política de Suport financer als ens locals (227,3 milions d’euros).
Pel que fa a l’agrupació Economia i Coneixement, l’import consolidat de les seves despeses
és de 5.866,2 milions d’euros, un 25,4% més que en el 2011. La major part d’aquestes
despeses es concentren en el programa de Crèdit oficial (2.620,3 milions d’euros), el
programa d’Educació universitària (907,2 milions d’euros) i el programa Gestió
d’equipaments i inversions públiques, vinculat a GISA i Equipaments i Edificis de Catalunya,
SA (amb 784,5 milions d’euros). El tan notable creixement del pressupost d’aquest
departament s’explica per dues raons, que tenen a veure amb la seva despesa financera. La
primera, arran de l’important creixement previst en l’activitat creditícia de l’Institut Català de
Finances, i la segona, per una operació molt elevada de refinançament de del deute
d’Equipaments i Edificis de Catalunya, SA. Així, en canvi, la variació del pressupost d’aquest
departament en termes de despesa no financera (capítols 1 a 7) mostra una pràctica
estabilitat en relació a l’exercici anterior, tot i l’increment de l’activitat inversora de GISA i
REGSA.
L’agrupació Ensenyament té un pressupost de 4.716,8 milions d’euros per al 2012, un 5,5%
menys que en el 2011, i destina el 97,3% dels seus recursos a la política d’Educació. Cal
destacar que una part d’aquesta davallada es deu a la reducció dels ingressos finalistes
procedents del Ministeri d’Educació previstos en el pressupost inicial.
L’agrupació Salut té un pressupost total consolidat de 9.181,6 milions d’euros, que es
destinen bàsicament a la política de Salut. Tot i que en el quadre hi figura una davallada del
6,9%, aquesta dada no resulta homogènia amb la consolidació interna de l’agrupació que es
va efectuar l’any 2011. En termes homogenis la reducció és del 4,5%. Tanmateix, cal tenir
present que les mesures que el Govern acabi concretant de reducció de les despeses de
personal podran aplicar-se al manteniment de la despesa en la prestació d’aquests serveis.
L’agrupació Interior té un pressupost de 1.240,7 milions d’euros, un 4,7% menys que en el
2011. La major part d’aquests recursos es destinen a la política de Seguretat i protecció civil
(1.178,7 milions d’euros), distribuïts fonamentalment en els programes de Seguretat
ciutadana (904 milions d’euros), Prevenció, extinció d’incendis i salvaments (155,4 milions
d’euros) i Trànsit i seguretat viària (91,8 milions d’euros).
216

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Quant a l’agrupació Territori i Sostenibilitat, té un pressupost consolidat de 4.027,1 milions
d’euros, un 0,4% menys que en el 2011. D’aquest import, 2.511,3 milions d’euros es
destinen a la política de Transport, 732,4 milions d’euros a la política de Cicle de l’Aigua i
360,8 milions d’euros a la política d’Habitatge i altres actuacions urbanes.
L’import consolidat del pressupost de l’agrupació departamental Cultura és de 336,1 milions
d’euros, 0,8% menys que en el 2011 (en l’exercici 2010 era dels departaments que
disminuïen molt per sobre de la mitjana), i es concentren majoritàriament en els programes
de Creadors i empreses culturals (136 milions d’euros) i Patrimoni cultural (60,9 milions
d’euros).
Pel que fa a l’agrupació Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, està
dotada amb un pressupost de 543,2 milions d’euros, amb un creixement del 14,7% superior
al del 2011. El creixement se centra en el programa d’infraestructures de regadiu que
assoleix els 149,2 milions d’euros. D’entre la resta de recursos destaquen els destinats a les
polítiques d’Agricultura, ramaderia i pesca (155,7 milions d’euros) i d’Actuacions ambientals
(70 milions d’euros).
El pressupost de Benestar Social i Família és de 2.240,2 milions d’euros, un 0,5% de
creixement respecte del 2011, i es concentra fonamentalment en la política de Protecció
social (2.019,6 milions d’euros).
El pressupost de l’agrupació Empresa i Ocupació és de 1.399,8 milions d’euros, que resulta
superior en un 2,1% al del 2011. La major part dels seus recursos es destinen a les
polítiques de Foment de l’ocupació (642,1 milions d’euros), Societat de la informació i el
coneixement i Telecomunicacions (296,1 milions d’euros), Indústria (118,8 milions d’euros) i
al conjunt del Comerç, Turisme i el Desenvolupament empresarial (102,9 milions d’euros).
L’agrupació Justícia té un pressupost per a l’exercici 2012 de 920 milions d’euros, un 2,8%
menys que en el 2011, destinats principalment a la política de Justícia (850,5 milions
d’euros). El major volum de recursos és per als programes Administració de Justícia i
Ministeri Fiscal (442,4 milions d’euros) i Serveis penitenciaris i mesures penals alternatives
(372 milions d’euros).
Finalment, l’import destinat als programes de l’agrupació Fons no departamentals és de
6.758,9 milions d’euros, un 24% menys que en el 2011, a causa de la reducció en el recurs
a l’endeutament derivat del menor dèficit previst i també de les particularitats del calendari
217

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
d’amortitzacions. Per polítiques de despesa, destaquen la del Deute públic, amb 3.674,4
milions d’euros, i la de Suport financer de la Generalitat de Catalunya als ens locals, amb
2.670,2 milions d’euros.
8.3. Els pressupostos dels grups corporatius
Als pressupostos de la Generalitat per al 2012 s’inclouen, en compliment de l’establert a les
lleis que regulen la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i l’Institut Català de la Salut,
els pressupostos consolidats dels dos grups corporatius respectius.
8.3.1. Els pressupostos del grup corporatiu de la Corporació Catalana de
Mitjans Audiovisuals
L’article 28 de la Llei 11/2007, d’11 d’octubre de la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals, estableix que l’avantprojecte de pressupost de la Corporació Catalana de
Mitjans Audiovisuals i de cada una de les seves empreses filials s’ha de trametre al Govern
de la Generalitat perquè els integri en el Projecte de la llei de pressupostos de la Generalitat
de Catalunya. Així mateix, a l’article 29.2, es disposa que s’ha d’establir un pressupost
consolidat amb la finalitat d’evitar dèficits de caixa eventuals o definitius i de permetre una
cobertura mitjançant el superàvit de les entitats i les societats incloses en el pressupost
integrat. Finalment, d’acord amb l’article 18 de l’esmentada Llei, la Corporació Catalana de
Mitjans Audiovisuals ha de gestionar el servei públic de comunicació audiovisual establert a
la Llei 11/2007 per mitjà d’empreses públiques de naturalesa societària, el capital de les
quals ha de subscriure completament.
D’acord amb l’anterior, es presenta el pressupost consolidat del grup corporatiu de la
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el qual està integrat pel pressupost de la
pròpia entitat de dret públic Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, pels de les
societats mercantils Televisió de Catalunya, SA; Catalunya Ràdio SRG, SA; TVC Edicions i
Publicacions, SA; TVC Multimèdia, SL i pel de la Fundació La Marató de TV3. Respecte al
pressupost 2011 i per Acord de govern de 24/05/2011, CCRTV Interactiva SA i Activa
Multimèdia són absorbides per Televisió de Catalunya, SA.
El pressupost consolidat del grup corporatiu de la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals (CCMA) per al 2012 assoleix l’import de 386,3 milions d’euros, 65,4 milions
menys que en els pressupostos per al 2011, el que representa una reducció del 14,5%.
218

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Pel que fa als pressupostos individuals, els més elevats són, en primer lloc, el de Televisió
de Catalunya, SA, amb un import de 338,9 milions d’euros i que representa el 50,9% del
pressupost total sense consolidar del grup corporatiu i, en segon lloc, el de la Corporació
Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), amb 273,4 milions d’euros, que representa un
41,1%.
Quadre 8.3.1.1
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
CONSOLIDAT GRUP CORPORATIU DE LA CORPORACIÓ CATALANA DE MITJANS AUDIOVISUALS
CLASSIFICACIÓ ORGÀNICA
Milions €
Entitats Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) 324,3 273,4 -50,8 -15,7
Televisió de Catalunya, SA (TVC) 388,9 338,9 -50,0 -12,8
Catalunya Ràdio SRG, SA 49,8 43,9 -5,9 -11,8
TVC Edicions i Publicacions, SA 1,2 1,3 0,1 7,3
TVC Multimèdia, SL 1,2 0,0 -1,1 -97,3
CCRTV Interactiva, SA 10,2 - -10,2 -100,0
Activa Multimèdia Digital, SL 4,8 - -4,8 -100,0
Fundació La Marató de TV3 7,2 7,7 0,5 7,6
Total sense consolidar 787,5 665,3 -122,2 -15,5
Transferències internes 335,8 279,1 -56,7 -16,9
Total consolidat 451,7 386,3 -65,4 -14,5
Pel que fa a la classificació econòmica de les despeses, destaquen el pes de les despeses
corrents de béns i serveis, dotades amb un import de 160,2 milions d’euros, i el de les
remuneracions de personal, amb 150 milions d’euros; tot i que en relació amb el pressupost
de 2011, aquests dos capítols s’han reduït en un 20,6% i un 9,7%, respectivament. També
cal destacar el pes de les inversions reals (68,3 milions d’euros), que es redueixen en un
10,8% respecte del 2011.
219

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Quadre 8.3.1.2
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
CONSOLIDAT GRUP CORPORATIU DE LA CORPORACIÓ CATALANA DE MITJANS AUDIOVISUALS
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES
Milions €
Capítols Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
1. Remuneracions del personal 166,1 150,0 -16,1 -9,7
2. Despeses corrents de béns i serveis 201,8 160,2 -41,6 -20,6
3. Despeses financeres 1,5 1,4 -0,2 -10,6
4. Transferències corrents 5,6 6,3 0,7 13,3
5. Fons de Contingència - - - -
Total despeses corrents 375,1 317,9 -57,1 -15,2
6. Inversions reals 76,6 68,3 -8,3 -10,8
7. Transferències de capital - - - -
Total despeses de capital 76,6 68,3 -8,3 -10,8
Total despeses no financeres 451,7 386,3 -65,4 -14,5
8. Variació d'actius financers - - - -
9. Variació de passius financers - - - -
Total despeses financeres - - - -
Total 451,7 386,3 -65,4 -14,5
8.3.2. Els pressupostos del grup corporatiu de l’Institut Català de la Salut
Per mitjà de la Llei 8/2007, de 30 de juliol, es crea l’entitat de dret públic de la Generalitat
Institut Català de la Salut (ICS), la qual d’acord amb la disposició addicional primera, es
subroga en tots els drets i deures de l’Institut Català de la Salut com a entitat gestora de la
Seguretat Social i dels serveis i les prestacions sanitàries de la Generalitat (creat per la Llei
12/1983, de 14 de juliol, d’administració institucional de la sanitat i de l’assistència i els
serveis socials de Catalunya).
L’article 26.2 de la Llei 8/2007 estableix, d’una banda, que l’ICS adequa el seu funcionament
al pressupost inclòs en cada llei de pressupostos de la Generalitat i, d’altra banda, que el
pressupost de l’ICS integra els ingressos i les despeses dels centres, els serveis i els
establiments per mitjà dels quals actua l’Institut.
Així mateix, d’acord amb l’article 26.4 de la llei de l’ICS, aquesta entitat ha de presentar, a
més del seu pressupost, el pressupost “consolidat amb els consorcis i les societats de dret
privat en què participa”. Per tant, als pressupostos de la Generalitat per al 2012 s’inclou el
pressupost de l’ICS consolidat amb el del Consorci de Castelldefels Agents de Salut, amb el
de Logaritme Serveis Logístics AIE, amb el Consorci d’Atenció Primària de Salut de
l’Eixample, amb la Fundació Privada de l’Hospital de Viladecans per a la Recerca i la
220

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
8. Els pressupostos per subsectors, agrupacions i grups corporatius
Docència i amb l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol, entitats
en les quals participa de forma majoritària.
El pressupost consolidat del grup corporatiu de l’ICS assoleix la xifra de 2.748,1 milions
d’euros, dels quals, el 99,3% corresponen a aquesta entitat. En relació al 2011, el
pressupost consolidat del grup disminueix en 45,6 milions d’euros, el que representa una
reducció del 1,6%.
Quadre 8.3.2.1
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
GRUP CORPORATIU DE L'INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT
CLASSIFICACIÓ ORGÀNICA
Milions €
Entitats Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
Institut Català de la Salut 2.771,8 2.727,9 -44,0 -1,6
Consorci de Castelldefels Agents de Salut 5,1 5,1 0,0 0,7
Logaritme Serveis Logístics AIE 15,7 16,5 0,8 5,4
Consorci d'Atenció Primària de Salut de l'Eixample 9,0 9,0 0,0 0,2
Fund.Priv. de l'Hospital de Viladecans per a la Recerca i la Docència 0,3 0,2 -0,1 -42,2
Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol, Fund.Priv. 9,3 6,5 -2,9 -30,8
Total sense consolidar 2.811,3 2.765,2 -46,1 -1,6
Transferències internes 17,6 17,1 -0,5 -2,7
Total consolidat 2.793,7 2.748,1 -45,6 -1,6
Pel que fa a les despeses consolidades del grup corporatiu de l’ICS per el 2012, d’acord
amb la classificació econòmica, destaca el pes de les remuneracions del personal que
representen el 68,9% del total, seguit de les despeses corrents de béns i serveis, que
representen el 30,5% del total. Respecte als pressupostos del 2011, i en coherència a
l’estructura de la despesa del grup destaca la reducció de les remuneracions de personal en
31,9 milions d’euros i de 12,8 milions d’euros les despeses corrents de béns i serveis.
Quadre 8.3.2.2
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
GRUP CORPORATIU DE L'INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES
Milions €
Capítols Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
1. Remuneracions del personal 1.926,5 1.894,6 -31,9 -1,7
2. Despeses corrents de béns i serveis 850,9 838,1 -12,8 -1,5
3. Despeses financeres 0,1 0,2 0,0 22,6
4. Transferències corrents 0,4 0,4 0,0 3,7
5. Fons de contingència - - - -
Total despeses corrents 2.777,9 2.733,2 -44,7 -1,6
6. Inversions reals 15,4 14,5 -0,9 -5,7
7. Transferències de capital - - - -
Total despeses de capital 15,4 14,5 -0,9 -5,7
Total despeses no financeres 2.793,3 2.747,7 -45,6 -1,6
8. Variació d'actius financers - - - -
9. Variació de passius financers 0,4 0,4 -0,0 -7,3
Total despeses financeres 0,4 0,4 -0,0 -7,3
Total 2.793,7 2.748,1 -45,6 -1,6
221

9. ELS PRESSUPOSTOS CONSOLIDATS DEL SECTOR
ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA GENERALITAT, EN
TERMES DEL SEC
223

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC
La legislació vigent sobre estabilitat pressupostària 16 estableix que l’elaboració, aprovació i
execució dels pressupostos del sector Administració pública es realitzarà en un marc
d’estabilitat pressupostària, entenent com a tal la situació d'equilibri o de superàvit
computada al llarg del cicle econòmic en termes de capacitat de finançament, d’acord amb
la definició continguda en el Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC) 17 .
El SEC estableix un marc comptable comparable a escala internacional amb la finalitat de
realitzar una descripció sistemàtica i detallada d’una economia en el seu conjunt, dels seus
components i les seves relacions amb altres economies. En particular, el SEC estableix
unes normes i criteris d’elaboració tant dels comptes financers com dels no financers del
conjunt d'una economia i dels seus subsectors institucionals en termes de comptabilitat
nacional. Les administracions públiques, a banda de per finalitats estadístiques, els han
d’utilitzar als efectes tant del procediment de dèficit excessiu del Pacte d’estabilitat i
creixement europeu com del compliment de les obligacions d’estabilitat pressupostària que
estableix la legislació espanyola.
Per tant, la Generalitat, com totes les administracions públiques de la Unió Europea, ha
d’aplicar la normativa del SEC per obtenir les magnituds necessàries per mesurar el grau de
compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària. Això suposa, d’una banda, delimitar
l’àmbit institucional de referència, és a dir, les entitats dependents totalment o parcialment
de la Generalitat que formen part del seu sector Administració pública i, d’una altra, ajustar
algunes operacions del càlcul pressupostari de la capacitat (o necessitat) de finançament als
criteris de la comptabilitat nacional.
Per motius de transparència i de la mateixa manera que en els darrers exercicis, els
pressupostos de la Generalitat per al 2012 incorporen els estats consolidats d’ingressos i de
despeses del seu sector Administració pública d’acord amb la definició del SEC (base 2000).
9.1. Definició del sector Administració pública de la Generalitat
D’acord amb la normativa SEC, s’inclouen dins del sector Administració pública totes
aquelles unitats institucionals públiques (segons criteri de control efectiu en els òrgans de
govern) que es consideren productors no de mercat (és a dir, amb uns ingressos per vendes
16 Reial Decret Legislatiu 2/2007, de 28 de desembre, que aprova el text refós de la Llei general d’estabilitat pressupostària i
Llei orgànica 5/2001, de 13 de desembre, complementària de la Llei general d'estabilitat pressupostària, en la redacció donada
per la Llei Orgànica 3/2006, de 26 de maig, que la reforma.
17 El sistema europeu de comptes vigent és el SEC95. El Reglament número 2223/96 publicat al Diari Oficial de les Comunitats
Europees número L 310/1 de 30 de novembre, estableix la normativa bàsica del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i
Regionals (SEC95).
225

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC
inferiors al 50% dels costos de producció). Aplicant aquests criteris i les directrius
d’interpretació d’Eurostat en aquest àmbit, el grup de treball integrat per l’Institut Nacional
d’Estadística, el Banc d’Espanya i la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE)
determina les entitats que integren el sector Administració pública de la Generalitat segons
el SEC, amb l’objectiu d’elaborar els comptes del sector Administració pública del conjunt de
l’economia estatal.
Per a l’exercici 2012, l’àmbit de consolidació del sector Administració pública en termes SEC
(AP-SEC) de la Generalitat està integrat per un total de 193 entitats: la pròpia Administració
de la Generalitat, les seves 23 entitats autònomes administratives, el Servei Català de la
Salut, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, 1 entitat
autònoma comercial i financera, 37 entitats de dret públic, 21 societats mercantils, 73
consorcis i 34 fundacions.
Cal tenir present que el perímetre de consolidació de les entitats considerades Administració
pública segons el SEC no és estàtic perquè el grup de treball esmentat anteriorment revisa
periòdicament la classificació d’entitats i acorda noves incorporacions o baixes. Així,
respecte als pressupostos inicials per al 2011 s’han incorporat a aquest perímetre de
consolidació 21 unitats institucionals (1 entitat de dret públic, 5 societats mercantils, 4
consorcis i 11 fundacions) mentre que han causat baixa un total d’11 unitats (2 entitats
autònomes administratives, 1 entitat autònoma financera, 2 societats mercantils, 4 consorcis
i 2 fundacions), la majoria per tractar-se d’entitats que s’han dissolt o estan en procés de
dissolució, o perquè la Generalitat se n’ha desvinculat o està en procés de fer-ho. En total, el
sector Administració pública de la Generalitat s’ha ampliat en 10 unitats institucionals. La
relació d’entitats classificades AP-SEC es pot consultar a l’apartat 3 d’aquesta memòria
explicativa.
Al següent quadre es mostra l’evolució des de 2006 del nombre d’entitats del sector AP SEC
de la Generalitat.
226

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC
Quadre 9.1.1
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
ÀMBIT SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA GENERALITAT BASE 2000
EVOLUCIÓ NOMBRE D'ENTITATS
Subsector 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
AP SEC participació majoritària
Generalitat 1 1 1 1 1 1 1
SCS, ICS i ICASS 3 3 3 3 3 3 3
Entitats Autònomes Administratives 24 24 25 26 26 25 23
Entitats Autònomes Comercials i Financeres 1 1 1 1 2 2 1
Entitats de dret públic 21 22 23 23 29 36 37
Societats Mercantils 18 18 18 17 17 17 20
Consorcis 13 20 23 26 33 48 50
Fundacions 1 1 1 1 1 23 32
a) Subtotal AP SEC participació majoritària 82 90 95 98 112 155 167
AP SEC participació no majoritària
Societats Mercantils 1 1 1 1 1 1 1
Consorcis 2 7 9 11 18 25 23
Fundacions 1 1 1 1 2 2 2
b) Subtotal AP SEC participació no majoritària 4 9 11 13 21 28 26
Total AP SEC
Generalitat 1 1 1 1 1 1 1
SCS, ICS i ICASS 3 3 3 3 3 3 3
Entitats Autònomes Administratives 24 24 25 26 26 25 23
Entitats Autònomes Comercials i Financeres 1 1 1 1 2 2 1
Entitats de dret públic 21 22 23 23 29 36 37
Societats Mercantils 19 19 19 18 18 18 21
Consorcis 15 27 32 37 51 73 73
Fundacions 2 2 2 2 3 25 34
a+b) Total AP SEC 86 99 106 111 133 183 193
Com s’ha explicat a l’apartat 3, cal tenir present que les entitats classificades AP-SEC en les
quals la Generalitat no hi té participació majoritària no s’integren en els pressupostos del
Sector públic de la Generalitat ja que aquesta no té el control efectiu en els òrgans de
govern. Com es pot veure al quadre 9.1.1 es tracta de 26 entitats: 1 societat mercantil, 23
consorcis i 2 fundacions.
Finalment, s’ha d’esmentar que les universitats públiques i les seves entitats dependents, en
la mesura que el grup de treball abans esmentat les classifica dins del sector Administració
pública de la Generalitat d’acord amb els criteris del SEC, cal considerar-les en el càlcul del
resultat no financer d’aquest àmbit. Tanmateix, en no formar part de l’àmbit institucional dels
pressupostos de la Generalitat, cal ajustar la xifra de capacitat/necessitat de finançament
derivada de les dades pressupostàries afegint la mateixa magnitud referida a les universitats
i les entitats que en depenen de forma exclusiva per tal d’obtenir la capacitat/necessitat de
finançament del conjunt del sector AP SEC de la Generalitat. Així i tot, d’acord amb
l’establert a la llei, les universitats i aquestes entitats dependents han de presentar un
pressupost equilibrat en termes no financers i, en conseqüència, no és necessari efectuar
cap ajust.
227

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC
9.2. Els ingressos i les despeses consolidades
El pressupost consolidat del sector AP SEC de la Generalitat per al 2012 és de 33.089,4
milions d'euros, xifra que suposa una disminució del 7,4% en relació a l’exercici 2011. Els
canvis en el perímetre de consolidació d’aquest sector no representen canvis significatius en
relació a la variació entre exercicis.
Es preveu l’obtenció d’ingressos corrents per un import consolidat de 25.378,3 milions
d’euros, un 7,3% més que en l’exercici anterior com a conseqüència sobretot de l’increment
dels ingressos del model de finançament, especialment per l’increment del rendiment dels
ingressos per tributs cedits (bestretes i estimacions d’ingressos, segons el cas) i per l’import
positiu de la liquidació del model de finançament de l’exercici 2010. Tanmateix, cal
assenyalar que, tal i com succeïa en l’exercici 2011, els ingressos no preveuen un import en
concepte de bestreta a compte del fons de competitivitat.
Quadre 9.2.1
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
ÀMBIT SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA GENERALITAT BASE 2000
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS
Milions €
Capítols Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
1. Impostos directes 8.358,5 8.116,3 -242,2 -2,9
2. Impostos indirectes 8.567,4 9.307,1 739,8 8,6
3. Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 2.289,7 2.176,1 -113,6 -5,0
4. Transferències corrents 4.403,7 5.714,3 1.310,6 29,8
5. Ingressos patrimonials 40,6 64,4 23,8 58,6
Total ingressos corrents 23.659,9 25.378,3 1.718,4 7,3
6. Alienació d'inversions reals 620,1 1.251,3 631,2 101,8
7. Transferències de capital 970,9 320,6 -650,3 -67,0
Total ingressos de capital 1.591,0 1.571,8 -19,1 -1,2
Total ingressos no financers 25.250,9 26.950,1 1.699,3 6,7
8. Variació d'actius financers 234,4 476,2 241,9 103,2
9. Variació de passius financers 10.259,4 5.663,0 -4.596,4 -44,8
Total ingressos financers 10.493,8 6.139,2 -4.354,5 -41,5
Total 35.744,6 33.089,4 -2.655,3 -7,4
Pel que fa als ingressos de capital, l’import consolidat estimat per al 2012 és de 1.571,8
milions d’euros, el que suposa una lleu reducció de l’1,2% en relació al previst per al 2011.
Mentre que la previsió d’ingressos per alienació d’inversions reals es duplica; les
transferències de capital, en canvi, es redueixen en un 67%, en gran part com a
conseqüència de la reducció de la previsió d’ingressos de l’Estat per actuacions inversores
en infraestructures d’acord amb la Disposició Addicional 3ª de l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya. Finalment, pel que fa als ingressos financers, es preveu un important increment
de la variació d’actius financers, que també es duplica en relació a l’exercici anterior fins a
228

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC
assolir els 476,2 milions d’euros, com a conseqüència sobretot de la previsió d’ingressos
extraordinaris per la venda d’actius financers. En canvi, la variació de passius financers
disminueix en un 44,8%, passant de 10.259,4 milions d’euros a tan sols 5.663. Cal
assenyalar que la variació neta de passius financers, és a dir l’endeutament net, disminueix
en taxes similars, un 43,4%, com a conseqüència de les importants mesures d’ajust que
redueixen de forma molt notable el dèficit previst i, en conseqüència, les necessitats del seu
finançament.
La informació sobre els ingressos consolidats del sector Administració pública de la
Generalitat segons el SEC també es detalla per subsectors, la qual cosa posa en evidència
la diferent estructura d’ingressos que presenta cadascun. D’una banda, els ingressos de
caràcter impositiu només poden ser obtinguts per part de l’Administració de la Generalitat i
representen, en aquest pressupost per al 2012, un 52,7% dels ingressos consolidats, front al
47,4% de l’exercici anterior, a causa sobretot de l’increment dels ingressos previstos per
IVA, l’impost del patrimoni i l’impost sobre vendes minoristes de determinats hidrocarburs.
Pel que fa a la resta de recursos, es pot destacar, la major importància en l’estructura
d’ingressos dels procedents de taxes, venda de béns i prestació de serveis en els
subsectors dels consorcis i de les fundacions (al voltant del 60%) i, en menor mesura, en el
de les entitats de dret públic (41,2%) i, per sota del 20%, en el cas de les societats
mercantils i les entitats autònomes. En els subsectors CatSalut, ICS i ICASS, entitats
autònomes administratives i entitats autònomes comercials i financeres es fa palès el
predomini de les transferències corrents (96,3%, 80,7% i 61,6%, respectivament). Un altre
tret característic d’aquesta estructura és la importància relativa, 34,7%, dels ingressos per
alienació d’inversions reals del subsector societats mercantils, derivats fonamentalment dels
encàrrecs efectuats per la Generalitat. Finalment, els ingressos per variació d’actius
financers tenen un paper rellevant en les entitats autònomes comercials i financeres, en les
entitats de dret públic i en les societats mercantils (23,8%, 16,9% i 14,5%, respectivament),
tant per les aportacions al fons patrimonial com pels ingressos derivats del retorn de
préstecs i bestretes.
229

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC
Quadre 9.2.2
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
ÀMBIT SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA GENERALITAT BASE 2000
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS PER SUBSECTORS
Milions €
Capítols
Total
consolidat
Ingressos
consolidables
Total sense
consolidar
Consorcis Fundacions
Societats
mercantils
Entitats de
dret públic
Ent.
autònomes
comerc. i fin.
Ent.
autònomes
administrative
CatSalut, ICS
i ICASS
Generalitat
1. Impostos directes 8.116,3 - - - - - - - 8.116,3 - 8.116,3
2. Impostos indirectes 9.307,1 - - - - - - - 9.307,1 - 9.307,1
3. Taxes, venda béns i serveis i altres ing. 518,9 200,8 104,7 0,3 875,3 442,2 2.204,5 374,7 4.721,5 2.545,3 2.176,1
4. Transferències corrents 5.203,6 12.499,3 576,8 1,1 609,1 29,7 903,8 251,3 20.074,6 14.360,3 5.714,3
5. Ingressos patrimonials 9,2 0,7 0,3 0,0 5,4 154,4 4,6 12,6 187,3 122,8 64,4
Total ingressos corrents 23.155,2 12.700,8 681,8 1,3 1.489,7 626,2 3.113,0 638,6 42.406,8 17.028,5 25.378,3
6. Alienació d'inversions reals 888,2 - - - 9,0 874,7 115,9 0,0 1.887,8 636,5 1.251,3
7. Transferències de capital 289,5 208,1 27,5 - 131,3 5,4 73,6 18,7 754,2 433,7 320,6
Total ingressos de capital 1.177,7 208,1 27,5 - 140,4 880,1 189,5 18,7 2.642,0 1.070,2 1.571,8
Total ingressos no financers 24.332,9 12.909,0 709,3 1,3 1.630,1 1.506,3 3.302,5 657,4 45.048,8 18.098,7 26.950,1
8. Variació d'actius financers 421,1 72,0 0,2 0,4 359,7 364,4 65,7 1,5 1.284,9 808,7 476,2
9. Variació de passius financers 4.973,4 - 5,0 - 136,0 648,5 4,9 2,2 5.770,0 107,0 5.663,0
Total ingressos financers 5.394,4 72,0 5,2 0,4 495,7 1.012,9 70,7 3,7 7.054,9 915,7 6.139,2
Total 29.727,3 12.981,0 714,5 1,7 2.125,8 2.519,2 3.373,2 661,1 52.103,8 19.014,4 33.089,4
230

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC
Pel que fa al pressupost consolidat de despeses del sector Administració Pública de la
Generalitat segons el SEC, assoleix els 33.089,4 milions d’euros, amb una disminució del
7,4%. Les operacions corrents, amb un import de 27.906,8 milions d’euros, disminueixen un
1% i representen el 84,3% de la despesa prevista per al 2012. Concretament, les
remuneracions del personal representen un 28,4% del total de despeses, les transferències
corrents un 26,2% i les despeses corrents de béns i serveis un 22,5%. Finalment, les
despeses financeres, que inclouen els interessos, comissions i altres derivades del deute i
els préstecs, representen un 6,4%, si bé experimenten un significatiu creixement (31,7%), a
causa de l’increment tant del volum de l’endeutament com de les previsions d’augment del
cost mitjà del mateix.
Pel que fa a la variació de les remuneracions de personal, es redueixen en el 0,6% si bé
aquesta variació encara no recull l’impacte en les retribucions de les negociacions que el
Govern està portant a termes amb les organitzacions sindicals. En conjunt, la reducció de
les despeses de personal, les despeses corrents en béns i serveis i en les transferències
corrents permet absorbir l’important increment de les despeses financeres, la dotació del
Fons de contingència en una quantia de 250 milions d’euros i, a la vegada, contribuir en una
mica més de la meitat a la reducció del conjunt de les despeses no financeres.
Quadre 9.2.3
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
ÀMBIT SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA GENERALITAT BASE 2000
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES
Milions €
Capítols Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
1. Remuneracions del personal 9.461,3 9.401,2 -60,1 -0,6
2. Despeses corrents de béns i serveis 7.768,2 7.445,7 -322,5 -4,2
3. Despeses financeres 1.616,4 2.128,6 512,2 31,7
4. Transferències corrents 9.298,1 8.681,3 -616,8 -6,6
5. Fons de Contingència 39,0 250,0 211,0 541,0
Total despeses corrents 28.183,0 27.906,8 -276,2 -1,0
6. Inversions reals 1.634,1 1.551,5 -82,6 -5,1
7. Transferències de capital 765,5 610,2 -155,3 -20,3
Total despeses de capital 2.399,6 2.161,7 -237,9 -9,9
Total despeses no financeres 30.582,6 30.068,5 -514,1 -1,7
8. Variació d'actius financers 459,9 502,2 42,3 9,2
9. Variació de passius financers 4.702,1 2.518,6 -2.183,5 -46,4
Total despeses financeres 5.162,0 3.020,8 -2.141,2 -41,5
Total despeses 35.744,6 33.089,4 -2.655,3 -7,4
Pel que fa a les operacions de capital, sumen un import de 2.161,7 milions d’euros i
representen el 6,5% del pressupost consolidat. En el seu conjunt experimenten una
231

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC
disminució del 9,9%, i contribueixen en una mica menys de la meitat a la reducció de les
despeses no financeres. Concretament, les inversions reals assoleixen els 1.551,5 milions
d’euros, amb una disminució del 5,1% i amb un pes relatiu del 4,7%. Les transferències de
capital sumen 610,2 milions d’euros, amb un pes relatiu del 1,8% i un decreixement superior
al de les inversions reals. Les operacions financeres arriben als 3.020,8 milions d’euros,
suposen el 9,1% del pressupost consolidat i es redueixen de forma molt notable, un 41,5%.
La forta davallada s’explica per la reducció de les necessitats d’amortització d’endeutament,
d’acord amb el calendari de venciments del deute a llarg termini. Com s’ha esmentat, les
necessitats d’endeutament net disminueixen sensiblement com a conseqüència de la
reducció prevista del dèficit.
Com en el cas dels ingressos, la informació sobre les despeses consolidades del sector
Administració pública de la Generalitat segons el SEC també es presenta agrupada per
subsectors, el que mostra les diferències en l’estructura de despesa de cada subsector
d’acord amb les funcions que tenen atribuïdes. En la majoria de subsectors les despeses
corrents representen la part més important de la despesa. Concretament, en els casos del
subsector CatSalut, ICS i ICASS, del de les entitats autònomes administratives, del dels
consorcis i del de les fundacions, aquest percentatge supera el 90%, assolint el màxim en el
primer d’aquests subsectors amb el 97,8%.
Aquest percentatge disminueix en el cas de les entitats autònomes comercials i financeres
fins al 76,2%, en favor de les inversions reals, i també en el cas de les entitats de dret públic,
on es queda en el 68,2% i on el relleu el prenen tant les despeses de capital (sobretot les
inversions reals) com les operacions financeres (sobretot la variació d’actius financers). Un
cas a part, és el del subsector de les societats mercantils on el pes de les inversions reals
assoleix un 36,8%, per sobre fins i tot del pes que hi tenen les despeses corrents (31,1%).
En els subsectors Generalitat i Entitats autònomes administratives, la despesa es concentra
en les transferències corrents (al voltant del 57-60%) mentre que en el subsector CatSalut,
ICS i ICASS destaca també el capítol 2, el qual suposa un 45,6% de la despesa a causa,
sobretot, del volum dels concerts sanitaris i de la medicació hospitalària de dispensació
ambulatòria. En aquest subsector, les transferències corrents també tenen un gran pes
(37,1%) i inclouen, entre altres conceptes, les despeses corresponents a les receptes
mèdiques i les corresponents als ajuts de caràcter social prestats per l’ICASS.
232

Quadre 9.2.4
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
ÀMBIT SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA GENERALITAT BASE 2000
CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES PER SUBSECTORS
Milions €
Capítols
Total
consolidat
Despeses
consolidables
Total sense
consolidar
Consorcis Fundacions
Societats
mercantils
Entitats de
dret públic
Ent.
autònomes
comerc. i fin.
Ent.
autònomes
administrative
CatSalut, ICS
i ICASS
Generalitat
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC
1. Remuneracions del personal 5.160,5 1.966,3 123,7 0,7 438,1 237,2 1.151,0 323,7 9.401,2 - 9.401,2
2. Despeses corrents de béns i serveis 1.218,8 5.915,7 129,2 0,6 761,1 478,1 1.346,8 276,8 10.127,1 2.681,4 7.445,7
3. Despeses financeres 1.994,3 - 0,0 - 23,9 69,4 26,0 15,1 2.128,7 0,1 2.128,6
4. Transferències corrents 16.993,2 4.818,9 423,0 - 225,7 - 565,5 15,3 23.041,6 14.360,3 8.681,3
5. Fons de Contingència 250,0 - - - - - - - 250,0 - 250,0
Total despeses corrents 25.616,8 12.700,8 675,9 1,3 1.448,8 784,7 3.089,4 630,9 44.948,6 17.041,8 27.906,8
6. Inversions reals 791,5 151,1 23,1 0,4 130,1 926,5 147,4 17,8 2.188,0 636,5
7. Transferències de capital 810,7 57,1 10,3 - 117,2 - 48,5 - 1.043,8 433,5
Total despeses de capital 1.602,2 208,1 33,4 0,4 247,3 926,5 195,9 17,8 3.231,8 1.070,1 2.161,7
Total despeses no financeres 27.219,0 12.909,0 709,3 1,7 1.696,1 1.711,2 3.285,3 648,7 48.180,4 18.111,9 30.068,5
8. Variació d'actius financers 833,8 72,0 5,2 - 385,0 107,7 1,2 - 1.404,8 902,5
9. Variació de passius financers 1.674,6 - - - 44,6 700,3 86,7 12,4 2.518,6 -
Total despeses financeres 2.508,3 72,0 5,2 - 429,6 808,0 87,8 12,4 3.923,4 902,5 3.020,8
Total 29.727,3 12.981,0 714,5 1,7 2.125,8 2.519,2 3.373,2 661,1 52.103,8 19.014,4 33.089,4
233

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC
9.3. El compte financer de la Generalitat per a l’any 2012 en termes
del SEC
Com s’ha esmentat al principi d’aquest apartat, l’àmbit del sector Administració pública de la
Generalitat definit d’acord amb els criteris de la normativa del SEC és el rellevant des del
punt de vista del compliment de la legislació d’estabilitat pressupostària. Aquest és, doncs,
l’àmbit rellevant per a calcular el resultat pressupostari que s’expressa en forma de capacitat
o necessitat de finançament. En conseqüència cal tenir present que aquest perímetre
difereix del perímetre d’entitats incloses en els pressupostos del sector públic de la
Generalitat per dues raons. En primer lloc, perquè no inclou aquelles entitats que integren el
sector públic de la Generalitat però que d’acord amb els criteris del SEC no formen part del
sector de les administracions públiques. En sentit contrari, existeixen algunes entitats que no
s’inclouen en els pressupostos del sector públic de la Generalitat, perquè aquesta no té el
control efectiu en els òrgans de govern, però, en canvi, han estat classificades dins del
sector administracions públiques de la Generalitat.
A continuació es presenta el compte financer del sector AP-SEC de la Generalitat. Dins
d’aquest, la diferència entre els ingressos i les despeses corrents s’anomena estalvi brut o
estalvi per operacions corrents mentre que el saldo del compte de les operacions de capital
s’anomena capacitat (positiu) o necessitat (negatiu) per a la formació bruta de capital. Si a
les operacions corrents s’hi incorporen les de capital, és a dir, si es considera el conjunt de
les operacions no financeres, el saldo que s’obté s’anomena capacitat o necessitat de
finançament (superàvit o dèficit no financer).
Tanmateix, l’objectiu d’estabilitat pressupostària està expressat en termes de comptabilitat
nacional, és a dir, aplicant els criteris metodològics del SEC els quals, en alguns casos,
difereixen dels criteris pressupostaris. És a dir, algunes de les operacions efectuades per les
administracions públiques reben un tractament en comptabilitat pressupostària diferent al
que se’ls dóna en comptabilitat nacional. Quan aquestes diferències en la comptabilització
afecten a la valoració i/o imputació dels ingressos i les despeses no financeres, cal ajustar el
resultat no financer obtingut de la comptabilitat pressupostària per obtenir el resultat no
financer en termes de comptabilitat nacional i poder determinar, amb criteris homogenis, el
resultat en termes de capacitat o necessitat de finançament.
234

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC
Quadre 9.3.1
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2012
ÀMBIT SECTOR ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA GENERALITAT BASE 2000
COMPTE FINANCER
Milions €
Capítols Pressupost Pressupost Variació 2012/2011
2011 2012 Import %
1. OPERACIONS CORRENTS
1.1 Ingressos corrents 23.659,9 25.378,3 1.718,4 7,3
Impostos directes 8.358,5 8.116,3 -242,2 -2,9
Impostos indirectes 8.567,4 9.307,1 739,8 8,6
Altres ingressos corrents 6.734,0 7.954,9 1.220,9 18,1
1.2 Despeses corrents 28.144,0 27.656,8 -487,2 -1,7
Remuneracions de personal 9.461,3 9.401,2 -60,1 -0,6
Despeses corrents de béns i serveis 7.768,2 7.445,7 -322,5 -4,2
Interessos 1.616,4 2.128,6 512,2 31,7
Transferències corrents 9.298,1 8.681,3 -616,8 -6,6
A = 1.1 - 1.2 ESTALVI PER OPERACIONS CORRENTS
2. OPERACIONS DE CAPITAL
-4.484,1 -2.278,5 2.205,6 -49,2
2.1 Ingressos de capital 1.591,0 1.571,8 -19,1 -1,2
Alienació d'inversions reals 620,1 1.251,3 631,2 101,8
Transferències de capital 970,9 320,6 -650,3 -67,0
2.2 Despeses de capital 2.399,6 2.161,7 -237,9 -9,9
Inversions reals 1.634,1 1.551,5 -82,6 -5,1
Transferències de capital 765,5 610,2 -155,3 -20,3
B = 2.1 - 2.2 NECESSITAT FORMACIÓ BRUTA DE CAPITAL -808,6 -589,9 218,8 -27,1
C Fons de contingència 39,0 250,0 211,0 541,0
D = A + B - C RESULTAT NO FINANCER PRESSUPOSTARI -5.331,8 -3.118,4 2.213,4 -41,5
Ajustos SEC -214,7 -255,5 -40,8 19,0
Cinquena part Imputació liquidació negativa 2008 138,1 138,1 - -
Cinquena part Imputació liquidació negativa 2009 - 495,6 495,6 -
TOTAL AJUSTOS SEC -76,6 378,2 454,8 -593,8
NECESSITAT / CAPACITAT DE FINANÇAMENT en termes SEC -5.408,4 -2.740,2 2.668,2 -49,3
ENDEUTAMENT BRUT 10.259,4 5.663,0 -4.596,4 -44,8
AMORTITZACIONS 4.702,1 2.518,6 -2.183,5 -46,4
ENDEUTAMENT NET 5.557,3 3.144,4 -2.412,9 -43,4
Per a l’exercici 2012, el dèficit no financer pressupostari del sector AP-SEC de la Generalitat
s’estima en 3.118,4 milions d’euros, xifra que resulta d’un estalvi brut negatiu de 2.278,5
milions d’euros, d’una necessitat per a la formació bruta de capital de 589,9 milions d’euros i
d’un fons de contingència de 250 milions d’euros. En relació a l’exercici 2011, destaca el
molt notable descens de l’estalvi brut negatiu, que disminueix un 49,2%, i que s’aconsegueix
aproximadament en tres quartes parts per l’increment dels ingressos corrents i en la quarta
part restant per la reducció de les despeses.
Com s’ha esmentat anteriorment, per tal de mesurar el compliment dels objectius
d’estabilitat pressupostària cal expressar la capacitat/necessitat de finançament en els
termes que estableix el SEC i, per tant, s’han d’aplicar al saldo pressupostari els ajustos
pertinents per adequar-lo als criteris de la comptabilitat nacional.
Els factors més rellevants que donen lloc a les diferències entre aquestes dues perspectives
comptables són, d’una banda, que la comptabilitat nacional es regeix pel criteri del
235

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC
maritalment mentre que la comptabilitat pressupostària es regeix pel criteri de caixa. D’altra
banda, determinades operacions que es consideren financeres sota criteris pressupostaris,
es consideren no financeres sota criteris de comptabilitat nacional.
Per aquests motius per determinar la capacitat o necessitat de finançament de la Generalitat
de Catalunya és necessari establir l’equivalència entre el saldo pressupostari de les
operacions no financeres del sector AP-SEC de la Generalitat i el saldo no financer en
comptabilitat nacional. Per a l’any 2012 el conjunt dels ajustos que s’han dut a terme pugen
un total de 255,5 milions d’euros i són els següents:
1. Ajust per aportacions de capital de la Generalitat a entitats públiques fora del sector
AP-SEC per compensar pèrdues. En comptabilitat pressupostària les aportacions de
capital per compensar pèrdues d’exercicis anteriors a les entitats de la resta del
sector públic es consideren com a despeses financeres, però en comptabilitat
nacional s’han d’ajustar com a despesa no financera. En alguns casos, les entitats
objecte d’aportació no tenen pèrdues acumulades però el grup de treball
d’interpretació dels criteris del SEC considera que, per la naturalesa de les seves
operacions, cal efectuar l’ajust de les aportacions de capital que se li fan. Per a l’any
2012 es preveu un ajust negatiu de 137,6 milions d’euros que suposa un major
dèficit.
2. Ajust per censos. A l’inrevés que en l’ajust anterior, les quotes dels censos es
consignen com a despesa no financera des del punt de vista pressupostari, però sota
el criteri de la comptabilitat nacional, una part de la quota del cens correspon a
despesa financera. Per a l’any 2012 es preveu un ajust positiu de 73,6 milions
d’euros que suposa un menor dèficit.
3. Ajust per maritalment. En el pressupost, conceptes com els interessos del deute i els
ingressos procedents de la Unió Europea es comptabilitzen seguin el criteri de caixa
mentre que en comptabilitat nacional cal aplicar l’import efectivament meritat. Per a
l’any 2012 es preveu un ajust negatiu de 136 milions d’euros que suposa un major
dèficit.
4. Ajust per recaptació incerta. En comptabilitat pressupostària l’estat d’ingressos inclou
la previsió de drets a liquidar, mentre que en comptabilitat nacional cal minorar la
previsió de recaptació incerta. Per a l’any 2012 es preveu un ajust negatiu de 215
milions d’euros que suposa un major dèficit.
236

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC
5. Ajust per inexecució. Amb caràcter general, el grau d’execució pressupostària final
es situa per sota del 100 per cent del pressupost aprovat, el que suposa realitzar una
menor despesa i per tant també un menor dèficit. Atesa la situació excepcional de
pressupost minorat, aquest ajust també es minora significativament respecte els anys
anteriors i per a l’any 2012 s’estima un ajust positiu per inexecució de 159,5 milions
d’euros que redueix el dèficit.
A més d’aquest conjunt d’ajustos que suposen un increment del dèficit per un import de
255,5 M€, en aquest exercici cal incorporar uns ajustos addicionals, vinculats a la liquidació
dels exercicis 2008 i 2009. En aquests exercicis el sistema de finançament es van tancar
amb una liquidació negativa amb l’Administració General de l’Estat (AGE), que va tenir el
seu corresponent impacte en el dèficit del respectiu exercici. Els acords amb l’AGE preveuen
que aquesta liquidació es saldi en fraccions iguals en un període de 5 anys. En
conseqüència, el pagament d’aquest import en l’exercici 2012 suposa un total de 633,7
milions d’euros (138,1 milions d’euros corresponents a la liquidació de l’exercici 2008 i
495,6, al 2009) que comporta un ajust de signe positiu.
Per tant, en conjunt, els ajustos SEC a aplicar al resultat no financer dels pressupostos
consolidats del sector AP-SEC per al 2012 ascendeixen a un import de 378,2 milions d’euros
i disminueixen el dèficit pressupostari fins a 2.740,2 milions d’euros. Això representa una
reducció respecte del dèficit inicialment previst pel 2011 de 2.668,2 milions d’euros, és a dir,
pràcticament situar-lo en la meitat. Aquest dèficit no financer representaria l’1,3% del PIB 18
català previst per al 2012.
En conseqüència, els pressupostos de la Generalitat pel 2012, en termes SEC, incorporen la
previsió d’un ajust molt notable del resultat no financer i representa concloure el procés
iniciat amb els pressupostos per al 2011, que ha de permetre assolir la senda de l’ajust
pressupostari acordat en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera per al 2012.
Atès l’elevat nivell de dèficit pressupostari assolit en l’exercici 2010, el Govern va adoptar el
compromís de reconduir aquest nivell de dèficit en dos exercicis: 2011 i 2012. En l’exercici
2011, el compromís es va concretar en un objectiu de reducció de la despesa no financera
liquidada a càrrec de recursos generals del 10%, el que representava una reducció de 2.680
18 El PIB utilitzat a efectes del compliment de la legislació d’estabilitat pressupostària és el de l’Institut Nacional d’Estadística.
237

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
9. Els pressupostos consolidats del sector Administració pública de la Generalitat, en termes del SEC
milions d’euros i que havia de permetre situar el nivell del dèficit en el 2,66% del PIB previst
per al 2011.
Amb els pressupostos per al 2012, el nivell de dèficit previst de la Generalitat en termes del
SEC ja es situa en l’1,3% del PIB, d’acord amb l’escenari previst en el Programa d’Estabilitat
2011-2014 presentat per Espanya a la Unió Europea que preveu avançar encara més en el
procés de consolidació fiscal, reduint el nivell del dèficit a l’1,1% en l’any 2013 i a l’1%, l’any
2014. Al marge de la necessitat d’adoptar aquestes mesures en el marc dels compromisos
amb l’Estat i la Unió Europea, aquest procés d’ajust resulta indispensable per trencar la
dinàmica d’acumulació creixent de deute, amb la consegüent repercussió tant en termes de
costos financers, que deixen menys marge per al finançament de les diverses polítiques
sectorials, com de més dificultat d’accés als mercat financers que, d’altra banda, actualment
es troben en circumstàncies d’inestabilitat i desconfiança dels seus agents. D’altra banda,
aquest exercici resulta indispensable per tal de poder garantir a mig i llarg termini l’Estat del
benestar i el mateix autogovern.
Finalment, cal remarcar que, a l’igual que s’indicava en els pressupostos de l’exercici
anterior, aquest resultat d’un dèficit equivalent a l’1,3% del PIB s’assoleix sense incorporar
entre els ingressos de la Generalitat per a l’exercici cap import en concepte de bestreta del
fons de competitivitat. El Govern de la Generalitat, té el propòsit de seguir negociant amb el
Govern de l’Estat amb l’objecte de poder incorporar aquest ingrés al llarg de l’exercici.
238

ANNEX:
LES ESTRUCTURES PRESSUPOSTÀRIES
239

• El pressupost d’ingressos
- L’estructura econòmica
CAPÍTOLS
ARTICLES
Conceptes
1 IMPOSTOS DIRECTES
10 SOBRE LA RENDA
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
Annexos: les estructures pressupostàries
100 IRPF (tram autonòmic)
105 Impost sobre grans establiments comercials
11 SOBRE EL CAPITAL
110 Impost sobre successions i donacions
111 Impost sobre el patrimoni de les persones físiques
2 IMPOSTOS INDIRECTES
20 SOBRE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS I ACTES JURÍDICS DOCUMENTATS
200 Impost sobre transmissions patrimonials
201 Impost sobre actes jurídics documentats
202 Impost sobre operacions societàries
21 SOBRE EL VALOR AFEGIT
210 IVA (participació en l'impost estatal)
22 SOBRE CONSUMS ESPECÍFICS
220 Impost especial sobre labors del tabac (participació en l'impost estatal)
221 Impost especial sobre alcohols (participació en l'impost estatal)
222 Impost especial sobre hidrocarburs (participació en l'impost estatal)
223 Impost especial sobre energia
224 Impost especial sobre mitjans de transport
225 Impost sobre vendes detallistes de determinats hidrocarburs
226 Liquidacions impostos sobre consums específics
227 Impost sobre estades en establiments d'allotjament turístic
29 IMPOSTOS EXTINGITS
290 Impost sobre el luxe recaptat a destinació
291 Impost sobre el bingo
3 TAXES, VENDA DE BÉNS I SERVEIS I ALTRES INGRESSOS
30 VENDA DE BÉNS
300 Venda de béns
301 Venda de publicacions
302 Venda de material de rebuig
303 Venda de reprografia
309 Altres vendes
241

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
Annexos: les estructures pressupostàries
31 PRESTACIÓ DE SERVEIS
310 Administració i cobrança
311 Drets de matrícula
312 Drets d'allotjament i restauració
313 Comissions sobre avals i assegurances per operacions financeres
317 Prestació de serveis d'assistència sanitària
318 Prestació de serveis d'assistència social
319 Prestació d'altres serveis
32 TAXES
321 Taxes
34 ALTRES TRIBUTS
341 Tributs sobre el joc
342 Gravamen de protecció civil
343 Cànon del cicle de l'aigua
344 Fons de gestió de residus
345 Altres tributs
36 CONTRIBUCIONS ESPECIALS
360 Contribucions especials
38 REINTEGRAMENTS
380 Reintegraments d'exercicis tancats
381 Reintegraments de l'exercici corrent
39 ALTRES INGRESSOS
390 Recàrrecs i multes
391 Altres tributs extingits
399 Ingressos diversos
4 TRANSFERÈNCIES CORRENTS
40 DEL SECTOR PÚBLIC ESTATAL
402 De l'Administració de l'Estat
403 D'entitats autònomes de l'Estat
404 De consorcis dependents de l'Estat
405 D'empreses i ens públics de l'Estat
406 De la Seguretat Social
407 De fundacions del sector públic de l'Estat
41 DE L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT
42
410 De la Generalitat, per finançar despeses de funcionament
DEL SERVEI CATALÀ DE LA SALUT, INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT I INSTITUT CATALÀ
D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALS
420 Del Servei Català de la Salut, Institut Català de la Salut i Institut Català d'Assistència i Serveis Socials
43 D'ENTITATS AUTÒNOMES DE LA GENERALITAT
430 D'entitats autònomes administratives de la Generalitat
431 D'entitats autònomes comercials i financeres de la Generalitat
242

44
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
Annexos: les estructures pressupostàries
440 D'entitats de dret públic de la Generalitat sotmeses al règim jurídic privat
441 De societats mercantils del sector públic de la Generalitat
442 De consorcis dependents del sector públic de la Generalitat
443 De fundacions del sector públic de la Generalitat
444 D'altres societats mercantils, classificades AP-SEC de la Generalitat
445 D'altres consorcis, classificats AP-SEC de la Generalitat
446 D'altres fundacions, classificades AP-SEC de la Generalitat
448 D'altres entitats participades pel sector públic de la Generalitat
449 D'universitats públiques
45 DE COMUNITATS AUTÒNOMES
450 De comunitats autònomes
451 De consorcis dependents d'altres comunitats autònomes
46 D'ENS I CORPORACIONS LOCALS
460 D'ajuntaments
461 De consorcis dependents de les corporacions locals
462 De diputacions
463 D'altres ens locals
47 D'EMPRESES PRIVADES
48
D'ALTRES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC, D'UNIVERSITATS PÚBLIQUES I ALTRES ENTITATS
PARTICIPADES
470 D'empreses privades
DE FAMÍLIES I INSTITUCIONS SENSE FI DE LUCRE I ALTRES ENS CORPORATIUS
480 De famílies
481 De fundacions
482 D'altres institucions sense fi de lucre i d'altres ens corporatius
49 DE L'EXTERIOR
493 De la Unió Europea
499 Altres transferències corrents de l'exterior
5 INGRESSOS PATRIMONIALS
51 INTERESSOS DE BESTRETES I PRÉSTECS I PÒLISSES DE CRÈDIT
510 Interessos de bestretes i préstecs
511 Interessos de pòlisses de crèdit
52 INTERESSOS DE DIPÒSIT
520 Interessos de comptes corrents
521 Altres interessos de dipòsit
53 ALTRES INGRESSOS FINANCERS
530 Dividends
531 Diferències positives d'operacions financeres
532 Interessos de títols de deute
533 Beneficis derivats de l'alienació d'actius financers
534 Altres ingressos financers
54 INGRESSOS PATRIMONIALS NO FINANCERS
540 Lloguers
541 Aprofitaments agraris, productes de concessions i aprofitaments especials
543 Concessions administratives
544 Altres ingressos patrimonials
243

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
Annexos: les estructures pressupostàries
6 ALIENACIÓ D'INVERSIONS REALS
60 ALIENACIÓ DE TERRENYS I BÉNS NATURALS
600 Alienació de terrenys i béns naturals
61 ALIENACIÓ D'EDIFICIS I ALTRES CONSTRUCCIONS
610 Alienació d'edificis i altres construccions
62 ALIENACIÓ DE MAQUINÀRIA, INSTAL·LACIONS I UTILLATGE
620 Alienació de maquinària, instal·lacions i utillatge
63 ALIENACIÓ DE MATERIAL DE TRANSPORT
630 Alienació de material de transport
64 ALIENACIÓ DE MOBILIARI I ESTRIS
640 Alienació de mobiliari i estris
65 ALIENACIÓ D'EQUIPS PER A PROCÉS DE DADES I TELECOMUNICACIONS
650 Alienació d'equips de procés de dades i telecomunicacions
66 ALIENACIÓ DE BÉNS DESTINATS A L'ÚS GENERAL
660 Alienació de béns destinats a l'ús general
67 ALIENACIÓ D'ALTRE IMMOBILITZAT MATERIAL
670 Alienació d'altre immobilitzat material
68 ALIENACIÓ D'IMMOBILITZAT IMMATERIAL I REINTEGRAMENTS
69
680 Alienació d'immobilitzat immaterial
681 Reintegrament per operacions de capital
690 Aportacions per actuacions realitzades per compte de la Generalitat
691 Aportacions per actuacions realitzades per compte d'entitats autònomes de la Generalitat
692 Aportacions per actuacions realitzades per compte del SCS, ICS i ICASS
693 Aportacions per actuacions realitzades per compte d'empreses i ens públics de la Generalitat
694 Aportacions per actuacions realitzades per compte d'altres entitats de fora del sector públic
695 Aportacions per actuacions realitzades per compte d'altres administracions
696 Aportacions per actuacions realitzades per compte d'altres empreses i ens
7 TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL
70 DEL SECTOR PÚBLIC ESTATAL
702 De l'Administració de l'Estat
703 D'entitats autònomes de l'Estat
704 De consorcis dependents de l'Estat
705 D'empreses i ens públics de l'Estat
706 De la Seguretat Social
707 De fundacions del sector públic de l'Estat
71 DE L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT
72
APORTACIONS PER ACTUACIONS REALITZADES PER COMPTE DE LA GENERALITAT, DE LES SEVES
ENTITATS I D'ALTRES ADMINISTRACIONS
710 De la Generalitat
DEL SERVEI CATALÀ DE LA SALUT, INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT I INSTITUT CATALÀ
D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALS
720 Del Servei Català de la Salut, Institut Català de la Salut i Institut Català d'Assistència i Serveis Socials
244

73 D'ENTITATS AUTÒNOMES DE LA GENERALITAT
74
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
Annexos: les estructures pressupostàries
730 D'entitats autònomes administratives de la Generalitat
731 D'entitats autònomes comercials i financeres de la Generalitat
740 D'entitats de dret públic de la Generalitat sotmeses al règim jurídic privat
741 De societats mercantils del sector públic de la Generalitat
742 De consorcis dependents del sector públic de la Generalitat
743 De fundacions del sector públic de la Generalitat
744 D'altres societats mercantils, classificades AP-SEC de la Generalitat
745 D'altres consorcis, classificats AP-SEC de la Generalitat
746 D'altres fundacions, classificades AP-SEC de la Generalitat
748 D'altres entitats participades pel sector públic de la Generalitat
749 D'universitats públiques
75 DE COMUNITATS AUTÒNOMES
750 De comunitats autònomes
751 De consorcis dependents d'altres comunitatas autònomes
76 D'ENS I CORPORACIONS LOCALS
760 D'ajuntaments
761 De consorcis dependents de les corporacions locals
762 De diputacions
763 D'altres ens locals
77 D'EMPRESES PRIVADES
78
D'ALTRES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC, D'UNIVERSITATS PÚBLIQUES I D'ALTRES ENTITATS
PARTICIPADES
770 D'empreses privades
DE FAMÍLIES I INSTITUCIONS SENSE FI DE LUCRE I ALTRES ENS CORPORATIUS
780 De famílies
781 De fundacions
782 D'altres institucions sense fi de lucre i d'altres ens corporatius
79 DE L'EXTERIOR
793 De la Unió Europea
799 Altres transferències de l'exterior
8 VARIACIÓ D'ACTIUS FINANCERS
80 REINTEGRAMENT DE DEUTE
801 Reintegrament de deute en euros
802 Reintegrament de deute en divises
81 REINTEGRAMENT DE PRÉSTECS I BESTRETES
810 Reintegrament de préstecs i bestretes del sector públic a llarg termini
811 Reintegrament de préstecs i bestretes fora del sector públic a curt termini
812 Reintegrament de préstecs i bestretes fora del sector públic a llarg termini
813 Reintegrament de préstecs i bestretes fora del sector públic a curt termini
82 DEVOLUCIÓ DE DIPÒSITS I FIANCES
820 Devolució de dipòsits
821 Devolució de fiances
245

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
Annexos: les estructures pressupostàries
83
APORTACIONS DE CAPITAL I ALTRES FONS PROPIS D'ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC I D'ALTRES
PARTICIPADES
830 Aportacions de la Generalitat a fons propis
831 Aportacions d'entitats autònomes de la Generalitat a fons propis
832 Aportacions d'altres entitats del sector públic de la Generalitat a fons propis
833 Aportacions del SCS, ICS i ICASS a fons propis
834 Aportacions d'altres entitats, classificades AP-SEC de la Generalitat
835
Aportacions extraordinàries de la Generalitat i de la resta del sector públic per compensar pèrdues
acumulades d'exercicis anteriors
84 ALTRES APORTACIONS DE CAPITAL I D'ALTRES FONS PROPIS
840 Aportacions del sector públic de l'Estat a fons propis
841 Aportacions del sector públic de Comunitats Autònomes a fons propis
842 Aportacions d'ens i corporacions locals a fons propis
843 Aportacions d'altres titulars a fons propis
85 ALIENACIÓ DE VALORS MOBILIARIS
850 Alienació de valors mobiliaris representatius del capital de societats de la Generalitat
851 Alienació de valors mobiliaris representatius del capital d'altres societats
852 Alienació de valors mobiliaris de renda fixa emesa per entitats de la Generalitat
853 Alienació de valors mobiliaris de renda fixa d'altres entitats
86 REALITZACIÓ D'ALTRES INVERSIONS FINANCERES
860 Realització d'altres inversions financeres
87 ROMANENTS DE TRESORERIA D'EXERCICIS ANTERIORS
870 Romanents de tresoreria d'exercicis anteriors
89 ALTRES VARIACIONS D'ACTIUS FINANCERS
890 Altres variacions d'actius financers
9 VARIACIÓ DE PASSIUS FINANCERS
90 DEUTE PÚBLIC EN EUROS
900 Deute públic en euros
902 Deute formalitzat en exercicis anteriors a disposar en l'exercici vigent
91 PRÉSTECS I ALTRES CRÈDITS EN EUROS
910 Préstecs del sector públic a llarg termini
911 Préstecs i altres crèdits del sector públic a curt termini
912 Préstecs de fora del sector públic a llarg termini
913 Préstecs i altres crèdits de fora del sector públic a curt termini
914 Préstecs del sector públic formalitzats en exercicis anteriors a disposar en l’exercici vigent
915 Préstecs de fora del sector públic formalitzats en exercicis anteriors a disposar en l’exercici vigent
92 DEUTE PÚBLIC, I PRÉSTECS I ALTRES CRÈDITS EN DIVISES
920 Deute públic en divises
921 Préstecs en divises
93 FIANCES I DIPÒSITS REBUTS
930 Fiances rebudes
931 Dipòsits rebuts
95 ALTRES VARIACIONS DE PASSIUS FINANCERS
950 Altres variacions de passius financers a llarg termini
951 Altres variacions de passius financers a curt termini
246

• El pressupost de despeses
- L’estructura institucional i orgànica
AGRUPACIÓ
SUBSECTOR
Servei Pressupostari / Entitat
AGRUPACIÓ ÒRGANS SUPERIORS I ALTRES ÒRGANS
GENERALITAT (Òrgans Superiors i altres)
Parlament de Catalunya
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
Annexos: les estructures pressupostàries
Parlament de Catalunya PA01
Parlament. Síndic de Greuges PA02
Consell de Garanties Estatutàries
Consell de Garanties Estatutàries CC01
Sindicatura de Comptes
Sindicatura de Comptes SC01
Oficina Antifrau de Catalunya
Oficina Antifrau de Catalunya OA01
Comissió Jurídica Assessora
Comissió Jurídica Assessora CJ01
Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya
Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya CT01
AGRUPACIÓ FONS NO DEPARTAMENTALS
GENERALITAT (Fons no departamentals)
Despeses Diversos Departaments
Deute
Despeses diversos departaments. Gestió Serveis Horitzontals. SGEC DD01
Despeses diversos departaments. Altres Millores Retributives i Socials. DD02
SGEC
Despeses diversos departaments. Gestió Patrimonial. DG del Patrimoni DD03
Despeses diversos departaments. Departament de la Presidència DD04
Deute DT01
Fons de Contingència
Pensions
Fons de Contingència FO01
Pensions. Classes Passives PE01
Pensions. Indemnitzacions PE02
Participació Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Estat
Participació Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Estat PL01
247

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
Annexos: les estructures pressupostàries
AGRUPACIÓ PRESIDÈNCIA
GENERALITAT (Departament de la Presidència)
SG de la Presidència
PR01
Secretaria del Govern
PR02
Secretaria General de l'Esport PR06
Secretaria d'Afers Exteriors
PR11
Secretaria de Comunicació
PR12
ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES
Patronat de la Muntanya de Montserrat 6000
Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC)
6090
Consell Català de l'Esport
6100
Centre d'Estudis d'Opinió
6207
ENTITATS AUTÒNOMES COMERCIALS I FINANCERES
Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat (EADOP) 6210
ENTITATS DE DRET PÚBLIC
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)
Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR)
Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
Consell de l'Audiovisual de Catalunya
SOCIETATS MERCANTILS
Televisió de Catalunya, SA (TVC)
Catalunya Ràdio SRG, SA
TVC Edicions i Publicacions, SA
TVC Multimèdia, SL
Intracatalònia, SA
Circuits de Catalunya, SL
Circuit de Motocròs de Catalunya, SL
CONSORCIS
248
6250
6350
6880
7705
6260
6270
6300
6690
6900
8620
8785
Consorci del Circuit de Catalunya
6920
Consorci Urbanístic Portal Costa Brava-Illa de Blanes 7035
Patronat Catalunya-Món
7230
Consorci del Circuit de Motocròs de Catalunya
7400
Consorci del Montsec
7420
FUNDACIONS
Centre de Documentació Política 8020
Fundació La Marató de TV3 8780

AGRUPACIÓ GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
Annexos: les estructures pressupostàries
GENERALITAT (Departament de Governació i Relacions Institucionals)
Gabinet de la Vicepresidència i SG de Governació i Relacions Institucionals
Secretaria d'Administració i Funció Pública
Direcció General d’Administració Local
Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament
ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES
Escola d’Administració Pública de Catalunya
ENTITATS AUTÒNOMES COMERCIALS I FINANCERES
Agència Catalana de Certificació
ENTITATS DE DRET PÚBLIC
Autoritat Catalana de Protecció de Dades
Memorial Democràtic
Institut Català Internacional per la Pau
CONSORCIS
Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya
Consorci del Museu Memorial de l'Exili
AGRUPACIÓ ECONOMIA I CONEIXEMENT
GENERALITAT (Departament d'Economia i Coneixement)
249
GO01
GO02
GO03
GO08
6030
6988
7095
8060
8140
7210
8930
Gabinet i SG d'Economia i Coneixement EC01
Secretaria d'Economia i Finances EC02
Secretaria d'Universitats i Recerca EC11
ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES
Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) 6040
Autoritat Catalana de la Competència 6209
ENTITATS AUTÒNOMES COMERCIALS I FINANCERES
Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA) 6230
ENTITATS DE DRET PÚBLIC
Institut Català de Finances (ICF) 6330
Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca 6800
Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya 6890
Agència Tributària de Catalunya 7910
SOCIETATS MERCANTILS
Gestió d'Infraestructures , SAU (GISA)
6390
Regs de Catalunya, SAU (REGSA) 6450
Reg Sistema Segarra-Garrigues, SAU (REGSEGA) 6840
Equipaments i Edificis de Catalunya, SA 6910
Institut Català de Finances Capital, SGECR, SAU
7065
ICF Holding, SAU 7100
Fira 2000, SA
7290
Instruments Financers per a Empreses Innovadores, SLU 8650
Grup UOC, SL
8870
Eureca Media, SL 8880
Editorial UOC, SL
8890

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
Annexos: les estructures pressupostàries
CONSORCIS
Consorci Centre de Recerca en Economia Internacional
7200
Consorci Institut Català d'Arqueologia Clàssica
7450
Consorci Institut Català de Ciències Cardiovasculars
7460
Consorci Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer
7470
Consorci Centre de Recerca Matemàtica
7510
Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona
7530
Consorci Institut de Geomàtica 8130
Consorci Laboratori de Llum de Sincrotró
8420
Consorci Centre de Visió per Computador
8440
Consorci Institut de Física d'Altes Energies
8450
Consorci Markets, Organizations and Votes in Economics (MOVE)
8910
Consorci Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l'Enginyeria
8995
FUNDACIONS
Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya
Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca
Fundació Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (I-CERCA)
Fundació Privada Centre de Regulació Genòmica
Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC)
Fundació Privada Institut Català d'Investigació Química
Fundació Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
Fundació Privada Institut Català de Nanotecnologia (ICN)
Fundació Privada Institut de Recerca Biomèdica (IRB)
Fundació Privada Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC)
Fundació Privada Catalana per a l'Ensenyament de l'Idioma Anglès i l'Educació en Anglès
Institut Català de Recerca de l'Aigua, Fundació Privada (ICRA)
Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Fundació Privada (ICRPC)
Fundació Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP Miquel Crusafont)
Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, Fundació Privada
Fundació Privada Institut Català de Ciències del Clima (IC3)
AGRUPACIÓ ENSENYAMENT
GENERALITAT (Departament d'Ensenyament)
250
7070
7080
7105
7580
7590
7600
7610
7660
7760
7990
8080
8460
8470
8480
8490
8920
Gabinet i SG d'Ensenyament
EN01
Secretaria de Polítiques Educatives EN07
Consorci d'Educació de Barcelona (Departament) EN08
Despeses de personal docent Departament EN09
Despeses de personal docent CEB EN10
CONSORCIS
Consorci d'Educació de Barcelona 7870
FUNDACIONS
Fundació Privada per a l'Escola Superior de Música de Catalunya 8220
Fundació Privada Jove Orquestra Nacional de Catalunya 8230

AGRUPACIÓ SALUT
GENERALITAT (Departament de Salut)
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
Annexos: les estructures pressupostàries
Gabinet i SG de Salut SA01
Direcció General de Salut Pública SA04
Secretaria d'Estratègia i Coordinació SA05
Secretaria General de Regulació, Planificació i Recusos Sanitaris SA12
SERVEI CATALÀ DE LA SALUT, INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT I INSTITUT CATALÀ
D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALS
Servei Català de la Salut (CatSalut) 5100
Institut Català de la Salut (ICS) 5200
ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES
Institut d’Estudis de la Salut (IES) 6110
Institut Català d’Avaluacions Mèdiques 6205
ENTITATS DE DRET PÚBLIC
Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) (1) 6600
Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) (1) 6620
Institut d’Assistència Sanitària (IAS) (1) 6630
Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GPSS) (1) 6640
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (1) 6660
Institut Català d’Oncologia (ICO) (1) 6670
Banc de Sang i Teixits (BST) (1) 6680
Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV) (1) 6750
Agència de Salut Pública de Catalunya 7455
SOCIETATS MERCANTILS
Sistema d’Emergències Mèdiques, SA (SEMSA) (1) 6650
UDIAT, Centre Diagnòstic, SA (1) 7110
Coordinació Logística Sanitària, AIE (1) 7235
Sabadell Gent Gran Centre de Serveis, SA (1) 7670
Consorci de Prevenció i Salut Terrassa, SL 8790
Aura Salut Pública i Serveis Sociosanitaris, SL (1) 8800
For Tissues and Cells (1) 8835
Barnaclínic, SA (1) 8855
Logaritme Serveis Logístics AIE (2) 7750
CONSORCIS
Consorci Biopol de l'Hospitalet de Llobregat 8810
Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell (1) 6950
Consorci Sanitari de Terrassa (1) 6960
Consorci Sanitari de Barcelona (1) 6970
Consorci Hospitalari de Vic (1) 6980
Consorci Sanitari Integral (1) 6990
Consorci Sanitari de l’Alt Penedès (1) 7000
Consorci Sanitari de l’Anoia (1) 7010
Consorci Sanitari de Mollet del Vallès (1) 7020
Consorci del Laboratori Intercomarcal de l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf (1) 7030
Consorci Sanitari del Maresme (1) 7040
251

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
Annexos: les estructures pressupostàries
Agrupació Europea de Cooperació Territorial Hospital de la Cerdanya 7475
Consorci Marc Parc de Salut de Barcelona 7785
Hospital Clínic i Provincial de Barcelona (1) 8250
Consorci de Gestió Corporació Sanitària (CGCS) 8875
Consorci de Castelldefels Agents de Salut (2) 7540
Consorci d'Atenció Primària de Salut de l'Eixample (2) 7920
FUNDACIONS
Fundació Privada Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRPB) 7115
Fundació Institut Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) 7135
Fundació Hospital Universtiari Vall d'Hebron-Institut de Recerca (HUVH, IR) 7145
Fundació Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) 7155
Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré 7175
Fundació Institut de Recerca contra la leucèmia Josep Carreras 7185
Fundació Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 7465
Fundació Privada Institut d'Investigació Oncològica de Vall-Hebron (VHIO) 8280
Fundació Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdlBGI) 8290
Fundació Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IBIDELL) 8300
Fundació Ticsalut 8330
Fundació Privada Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB) 8340
Fundació Privada Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) 8350
Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona 8360
Fundació Privada Salut del Consorci Sanitari del Maresme 8820
Fundació Parc Taulí, Fundació Privada 8840
Fundació Privada de Gestió Sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1) 8990
Fundació Privada de l'Hospital de Viladecans per a la Recerca i la Docència (2) 8260
Fundació Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP)
(2)
8270
(1) Entitat adscrita al Departament de Salut mitjançant el Servei Català de la Salut
(2) Entitat adscrita al Departament de Salut mitjançant l'Institut Català de la Salut
AGRUPACIÓ INTERIOR
GENERALITAT (Departament d'Interior)
Gabinet i SG d'Interior IT01
Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments IT03
Direcció General de la Policia IT04
Direcció General de Protecció Civil IT06
Despeses de personal bombers IT08
Despeses de personal mossos IT09
Direcció General d'Administració de Seguretat IT10
ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES
Servei Català de Trànsit 6200
Institut de Seguretat Pública de Catalunya 6208
ENTITATS DE DRET PÚBLIC
Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya 8630
252

AGRUPACIÓ TERRITORI I SOSTENIBILITAT
GENERALITAT (Departament de Territori i Sostenibilitat)
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
Annexos: les estructures pressupostàries
Gabinet i SG de Territori i Sostenibilitat PO01
Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme PO02
Direcció General de Carreteres PO05
Direcció General de Transports i Mobilitat PO07
Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana PO09
Direcció General de Polítiques Ambientals PO12
Direcció General de Qualitat Ambiental PO13
ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES
Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) 6120
Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran 6201
ENTITATS DE DRET PÚBLIC
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 6360
Agència Catalana de l'Aigua (ACA) 6540
Agència de Residus de Catalunya 6550
Aigües Ter-Llobregat (ATLL) 6590
Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) 6710
Ports de la Generalitat 6720
Institut Català del Sòl (INCASOL) 6740
Servei Meteorològic de Catalunya 6810
Infraestructures Ferroviàries de Catalunya 6830
Agència de l'Habitatge de Catalunya 7215
Institut Geològic de Catalunya 7250
SOCIETATS MERCANTILS
TABASA, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, SA 6380
Equacat, SA 6400
Centrals i infraestructures per a la Mobiliat i les Activitats Logístiques, SA (CIMALSA) 6410
Túnel del Cadí, SAC
6420
Cargometro Rail Transport, SA
7225
Ecoparc de Resdius Industriales, SA
7260
Terminal Intermodal de l'Empordà, SL
7295
Aeroports públics de Catalunya, SLU
7930
Societat d'Estiba dels Ports Catalans, SA
8680
Gestió de Marqueting i Serveis de les Comarques Gironines, SLU
8700
Geocat, Gestió de Projectes, SA
8710
Autometro, SA
8720
FGC Mobilitat, SA
8730
CONSORCIS
Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolità 6930
Consorci Patronat de la Vall de Núria 7180
Consorci Port de Mataró 7720
Consorci del Parc de l'Espai d'Interès Natural de Gallecs 7960
Consorci Port de Portbou 8120
Consorci de l'Observatori del Paisatge 8150
Consorci Centre d'Estudis per a la Innovació del Transport (CENIT) 8160
Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona 8170
Consorci del Transport Públic de l'Àrea de Girona 8180
Consorci del Transport Públic de l'Àrea de Lleida 8190
Consorci de l'Habitatge de Barcelona 8510
Consorci Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals 8520
Consorci de l'Habitatge de l'Àrea Metropolitana de Barcelona 8530
253

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
Annexos: les estructures pressupostàries
AGRUPACIÓ CULTURA
GENERALITAT (Departament de Cultura)
Gabinet i SG de Cultura CU02
Direcció General de Política Lingüística CU11
Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural CU12
Direcció General de Patrimoni Cultural CU13
Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana CU14
ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES
Institució de les Lletres Catalanes
Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
Museus d’Arqueologia
Biblioteca de Catalunya
ENTITATS DE DRET PÚBLIC
254
6050
6060
6070
6080
Institut Català de les Indústries Culturals 6760
Consell Nacional de la Cultura i de les Arts 7970
SOCIETATS MERCANTILS
Teatre Nacional de Catalunya, SA (TNC) 6340
CONSORCIS
Consorci del Teatre Fortuny de Reus 7160
Consorci Museu Nacional d'Art de Catalunya 7490
Consorci per a la Normalització Lingüística 7520
Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT 8030
Consorci Casa de les Llengües 8050
Consorci Catalan Films & TV 8770
FUNDACIONS
Fundació Privada Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional, Mediterrània 8240
AGRUPACIÓ AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA, ALIMENTACIÓ I MEDI NATURAL
GENERALITAT (Departament d'Agricultura,Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural)
Gabinet i SG d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural AG01
Direcció General de Desenvolupament Rural AG02
Direcció General d'Agricultura i Ramaderia AG03
Direcció General de Planificació i Relacions Agràries AG04
Direcció General de Pesca i Afers Marítims AG05
Direcció General d'Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries AG06
Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat AG07
Despeses de personal agents rurals AG08
ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES
Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) 6130
ENTITATS DE DRET PÚBLIC
Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) 6430
Centre de la Propietat Foretal 6570
Consell Català de la Producció Integrada 7790
Consell Català de la Producció Agrària Ecològica 7800

SOCIETATS MERCANTILS
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
Annexos: les estructures pressupostàries
Promotora d’Exportacions Catalanes, SA (PRODECA) 6440
Forestal Catalana, SA 6580
FUNDACIONS
Fundació Privada Catalana pel progrés del Món Rural 8380
AGRUPACIÓ BENESTAR SOCIAL I FAMILIA
GENERALITAT (Departament de Benestar Social i Família)
Gabinet i SG de Benestar Social i Família BE01
Secretaria de Família BE05
Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència BE06
Direcció General per a la Immigració BE07
Direcció General de Joventut
BE09
Consorci de Serveis Socials de Barcelona (Departament) BE11
Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària BE12
SERVEI CATALÀ DE LA SALUT I EGSS
Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS) 5000
ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES
Institut Català de les Dones (ICD) 6010
Institut Català de l’Adopció 6160
ENTITATS DE DRET PÚBLIC
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya 7900
Agència Catalana de la Joventut 7940
CONSORCIS
Consorci Sant Gregori, de Girona 7150
Consorci de Serveis Socials de Barcelona 8500
255

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
Annexos: les estructures pressupostàries
AGRUPACIÓ EMPRESA I OCUPACIÓ
GENERALITAT (Departament d'Empresa i Ocupació)
Gabinet i SG d'Empresa i Ocupació IU01
Secretaria d'Ocupació i Relacions Laborals IU08
Direcció General d'Indústria IU09
Direcció General de Comerç IU10
Direcció General de Turisme IU11
Direcció General d'Energia, Mines i Seguretat Industrial IU12
Àrea de Suport a la Integració de la Formació Professional IU13
ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES
Agència Catalana del Consum 6170
Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) 6204
ENTITATS DE DRET PÚBLIC
Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació 6920
Laboratori General d'Assaigs i Investigacions (LGAI) 6480
Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil (IDIADA) 6490
Institut Català d’Energia (ICAEN) 6500
Agència de Suport a l'Empresa Catalana 7025
Agència Catalana de Turisme 8755
SOCIETATS MERCANTILS
Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA (EPLICSA) 6510
Eficiència Energètica, SA 6520
Sanejament Energia, SA 6530
Societat Catalana d'Inversió en Empreses de Base Tecnològica, SA 8410
CONSORCIS
Consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya-ITCat 8090
Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya 8390
Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya 8775
FUNDACIONS
Fundació Centre de Seguretat de la Informació a Catalunya 7275
Fundació Privada I2CAT, Internet i Innovació Digital a Catalunya 7620
AGRUPACIÓ JUSTÍCIA
GENERALITAT (Departament de Justícia)
Gabinet i SG de Justícia JU01
Direcció General de Règim Penitenciari i Recursos JU03
Direcció General d'Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil JU04
Secretaria de Relacions amb l'Administració de Justícia JU05
Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques JU07
Despeses de personal centres penitenciaris JU08
Despeses de personal òrgans d'adm. justícia JU09
ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada 6150
ENTITATS DE DRET PÚBLIC
Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) 6460
256

- L’estructura per programes
ÀREA
POLÍTICA
Programa
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
Annexos: les estructures pressupostàries
1 FUNCIONAMENT DE LES INSTITUCIONS I ADMINISTRACIÓ GENERAL
11 ALTA DIRECCIÓ DE LA GENERALITAT I EL SEU GOVERN
111 Òrgans superiors de la Generalitat i control extern
112 Impuls i coordinació de l'acció de govern
113 Atenció ciutadana i difusió dels serveis de la Generalitat
114 Impuls de l'autogovern i del desplegament estatutari
12 ADMINISTRACCIÓ I SERVEIS GENERALS
121 Direcció i administració generals
122 Formació del personal d'administració i serveis
124 Regulació, control i gestió del joc
125 Administració de les finances de la Generalitat
126 Gestió d'equipaments i inversions públiques
13 RELACIONS INSTITUCIONALS I PROCESSOS ELECTORALS
131 Relacions Institucuionals i qualitat democràtica
132 Organització, gestió i seguiment de processos electorals
2 SERVEIS PÚBLICS GENERALS
21 JUSTÍCIA
211 Administració de Justícia i Ministeri Fiscal
212 Serveis de Justícia juvenil i atenció a les persones afectades pel delicte
213 Serveis penitenciaris i mesures penals alternatives
214 Dret civil, mediació i entitats jurídiques
215 Formació del personal de l'àmbit de Justícia
22 SEGURETAT I PROTECCIÓ CIVIL
221 Seguretat ciutadana
222 Trànsit i seguretat viària
223 Prevenció, extinció d'incendis i salvaments
224 Formació del personal de seguretat
225 Protecció civil
23 RELACIONS EXTERIORS I COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT
231 Relacions exteriors
232 Cooperació al desenvolupament
257

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
Annexos: les estructures pressupostàries
3 PROTECCIÓ I PROMOCIÓ SOCIAL
31 PROTECCIÓ SOCIAL
313 Suport a la família
314 Atenció a la immigració
315 Promoció de l'autonomia personal
316 Atenció a les persones amb discapacitats
317 Inclusió social i lluita contra la pobresa
318 Atenció a la infància i a l'adolescència
32 PROMOCIÓ SOCIAL
321 Polítiques de joventut
322 Polítiques de dones
323 Acció cívica i voluntariat
324 Relacions amb les confessions religioses
325 Gent gran activa
33 FOMENT DE L'OCUPACIÓ
331 Ocupabilitat
333 Igualtat, qualitat i integració laboral
335 Formació professional agrària i pesquera
4 PRODUCCIÓ DE BÉNS PÚBLICS DE CARÀCTER SOCIAL
41 SALUT
411 Atenció primària de salut
412 Atenció especialitzada de salut
414 Salut pública
415 Transferències internes per serveis de salut
419 Altres serveis de salut
42 EDUCACIÓ
421 Educació general
422 Educació universitària
424 Serveis complementaris a l'educació
425 Beques i ajuts a l'estudi
426 Formació del personal docent
43 HABITATGE I ACTUACIONS URBANES
431 Habitatge
432 Barris i nuclis antics
44 CULTURA
441 Creadors i empreses culturals
442 Cooperació i difusió cultural
443 Patrimoni cultural
444 Associacionisme i tradició
45 LLENGUA CATALANA
451 Promoció de la llengua catalana
46 CONSUM
461 Ordenació, control i informació sobre el consum
47 ESPORTS
471 Activitat física i esport
258

5 PRODUCCIÓ DE BÉNS PÚBLICS DE CARÀCTER ECONÒMIC
51 CICLE DE L'AIGUA
511 Cicle de l'aigua
52 TRANSPORT
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
Annexos: les estructures pressupostàries
521 Carreteres
522 Infraestructures ferroviàries
523 Suport al transport públic de viatgers
524 Ports i transport marítim
525 Aeroports i transport aeri
526 Logística i altres actuacions de suport al transport de mercaderies
527 Infraestructures del transport de viatgers per carretera
53 SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I EL CONEIXEMENT I TELECOMUNICACIONS
531 E-infraestructures
532 Societat digital
533 Mitjans de comunicació social
54 ORDENACIÓ DEL TERRITORI I URBANISME
542 Ordenació del territori i urbanisme
543 Ordenació i promoció de sòl i edificis industrials i serveis
544 Actuacions a la costa
55 ACTUACIONS AMBIENTALS
551 Protecció i conservació del medi natural i la biodiversitat
552 Infreastructura i gestió de tractament de residus
553 Polítiques i sensibilització ambientals
554 Prevenció i control ambiental
56 INFRAESTRUCTURES AGRÀRIES I RURALS
561 Infraestructures per al desenvolupament rural
562 Transformació i millora en matèria de regadius
57 RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ
571 Recerca i Desenvolupament
572 Recerca i Desenvolupament en ciència i tecnologia agroalimentària
573 Recerca i Desenvolupament biomèdics i en ciències de la salut
574 Innovació
58 ALTRES ACTUACIONS DE CARÀCTER ECONÒMIC
581 Cartografia, geologia i geofísica
582 Meteorologia
583 Estadística
584 Avaluació de polítiques i estudis d'opinió
259

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
Annexos: les estructures pressupostàries
6 FOMENT I REGULACIÓ DE SECTORS PRODUCTIUS
61 AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
611 Sanitat vegetal, animal i control de les produccions
612 Ordenació, reconversió i suport als subsectors agraris i pesquers
613 Suport a l'agroindústria, la comercialització i la regulació de mercats
614 Modernització i millora de les estructures empresarials agràries i pesqueres
616 Diversificació econòmica i qualitat de vida al món rural
62 INDÚSTRIA
621 Seguretat i prevenció del risc
622 Suport a la indústria
63 ENERGIA I MINES
631 Energia
634 Actuacions en mineria i protecció radiològica
64 COMERÇ
641 Ordenació i promoció del comerç i l'artesania
65 TURISME
651 Ordenació, foment i promoció turística
66 DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL
661 Emprenedoria i foment empresarial
662 Internacionalització, promoció i foment del comerç exterior
67 CRÈDIT OFICIAL I SECTOR FINANCER
671 Foment i regulació del sector financer
672 Crèdit oficial
68 PROMOCIÓ I DEFENSA DE LA COMPETÈNCIA
681 Promoció i defensa de la competència
7 SUPORT FINANCER ALS ENS LOCALS
71 SUPORT FINANCER ALS ENS LOCALS
711 Suport financer de la Generalitat als ens locals
712 Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat
713 Suport a obres i serveis dels ens locals
8 FONS DE CONTINGÈNCIA
81 FONS DE CONTINGÈNCIA
9 DEUTE PÚBLIC
811 Fons de Contingència
91 DEUTE PÚBLIC
911 Deute públic
260

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
Annexos: les estructures pressupostàries
- L’estructura econòmica de despeses
CAPÍTOLS
ARTICLES
Conceptes
1 REMUNERACIONS DEL PERSONAL
10 ALTS CÀRRECS
100 Alts càrrecs
11 PERSONAL EVENTUAL
110 Personal eventual
12 PERSONAL FUNCIONARI
120 Retribucions bàsiques
121 Retribucions complementàries
13 PERSONAL LABORAL
130 Personal laboral fix
131 Personal laboral temporal
132 Personal d'empreses i d'altres entitats del sector públic
133 Indemnitzacions del personal d'empreses públiques
15 INCENTIUS AL RENDIMENT I ACTIVITATS EXTRAORDINÀRIES
150 Incentius al rendiment
151 Activitats extraordinàries
16 ASSEGURANCES I COTITZACIONS SOCIALS
160 Quotes socials
17 PENSIONS I ALTRES PRESTACIONS SOCIALS
170 Pensions
171 Aportacions a plans de pensions
172 Altres prestacions socials
173 Despeses socials
2 DESPESES CORRENTS DE BÉNS I SERVEIS
20 LLOGUERS I CÀNONS
200 Lloguers i cànons de terrenys, béns naturals, edificis i altres construccions
201 Lloguers i cànons de material de transport
202 Lloguers i cànons d'equips per a procés de dades, programari i reprografia
203 Lloguers i cànons d'altre immobilitzat material
204 Altres lloguers i cànons
21 CONSERVACIÓ I REPARACIÓ
210 Conservació, reparació i manteniment de terrenys, béns naturals, edificis i altres construccions
211 Conservació, reparació i manteniment de material de transport
212 Conservació, reparació i manteniment d'equips per a procés de dades, programari i reprografia
213 Conservació, reparació i manteniment d'altre immobilitzat material
214 Altres despeses de conservació, reparació i manteniment
261

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
Annexos: les estructures pressupostàries
22 MATERIAL, SUBMINISTRAMENTS I ALTRES
220 Material d'oficina
221 Subministraments
222 Comunicacions
223 Transports
224 Despeses d'assegurances
225 Tributs
226 Despeses diverses
227 Treballs realitzats per persones físiques i jurídiques
228 Serveis informàtics
23 INDEMNITZACIONS PER RAÓ DEL SERVEI
230 Dietes, locomoció i trasllats
231 Altres indemnitzacions
232 Ajuts menjar
233 Fons d'Acció Social
24 DESPESES DE PUBLICACIONS
240 Despeses de publicacions
25 PRESTACIÓ DE SERVEIS AMB MITJANS ALIENS
251 Prestació de serveis amb mitjans aliens
3 DESPESES FINANCERES
30 DESPESES FINANCERES DEL DEUTE PÚBLIC EN EUROS
300 Interessos del deute públic en euros
302 Despeses d'emissió, modificació i cancel·lació del deute públic en euros
309 Altres despeses financeres del deute públic en euros
31 DESPESES FINANCERES DELS PRÉSTECS EN EUROS
310 Interessos dels préstecs en euros
312 Despeses d'emissió, modificació i cancel·lació dels préstecs en euros
319 Altres despeses financeres dels préstecs en euros
32 DESPESES FINANCERES DEL DEUTE PÚBLIC EN DIVISES
320 Interessos del deute públic en divises
322 Despeses d'emissió, modificació i cancel·lació del deute públic en divises
323 Diferències de canvi del deute públic en divises
329 Altres despeses financeres del deute públic en divises
33 DESPESES FINANCERES DELS PRÉSTECS EN DIVISES
330 Interessos dels préstecs en divises
332 Despeses d'emissió, modificació i cancel·lació dels préstecs en divises
333 Diferències de canvi dels préstecs en divises
339 Altres despeses financeres dels préstecs en divises
34 ALTRES DESPESES FINANCERES
340 Despeses financeres derivades de la gestió de pagaments
342 Comissions i altres despeses bancàries
349 Altres despeses financeres
262

4 TRANSFERÈNCIES CORRENTS
40 AL SECTOR PÚBLIC ESTATAL
400 A l'Administració de l'Estat
401 A l'Instituto Nacional de la Seguridad Social
402 A entitats autònomes de l'Estat
403 A empreses públiques i altres ens públics de l'Estat
404 A consorcis dependents de l'Estat
409 A altres ens dependents del sector públic estatal
41 A L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT
42
410 A l'Administració de la Generalitat
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
Annexos: les estructures pressupostàries
420 Al Servei Català de la Salut, Institut Català de la Salut i Institut Català d'Assitència i Serveis Socials
43 A ENTITATS AUTÒNOMES DE LA GENERALITAT
44
AL SERVEI CATALÀ DE LA SALUT, INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT I INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I
SERVEIS SOCIALS
430 A entitats autònomes administratives de la Generalitat
431 A entitats autònomes comercials i financeres de la Generalitat
A EMPRESES I ALTRES ENS PÚBLICS DE LA GENERALITAT, A UNIVERSITATS PÚBLIQUES I A ALTRES ENTITATS
PARTICIPADES
440 A entitats de dret públic de la Generalitat sotmeses al règim jurídic privat
441 A societats mercantils del sector públic de la Generalitat
442 A consorcis dependents del sector públic de la Generalitat
443 A fundacions del sector públic de la Generalitat
444 A altres societats mercantils, classificades AP-SEC de la Generalitat
445 A altres consorcis, classificats AP-SEC de la Generalitat
446 A altres fundacions, classificades AP-SEC de la Generalitat
447 A altres entitats classificades AP-SEC de la Generalitat
448 A altres entitats participades pel sector públic de la Generalitat
449 A universitats públiques
45 A COMUNITATS AUTÒNOMES
450 A comunitats autònomes
451 A consorcis dependents d'altres comunitats autònomes
459 A altres ens dependents de comunitats autònomes
46 A ENS I CORPORACIONS LOCALS
460 A corporacions locals
461 A consorcis dependents de les corporacions locals
462 Transferències al Conselh Generau dera Val d'Aran
463 Fons de gestió de residus
469 A altres ens dependents de corporacions locals
47 A EMPRESES PRIVADES
470 A empreses privades
473 Fons de gestió de residus
479 Compensació de tarifes per l'ús d'infraestructures
48 A FAMÍLIES I INSTITUCIONS SENSE FI DE LUCRE I ALTRES ENS CORPORATIUS
480 A famílies
481 A fundacions
482 A altres institucions sense fi de lucre i a altres ens corporatius
483 Premis
484 A centrals sindicals
488 Concerts educatius
489 Farmàcia (receptes mèdiques)
49 A L'EXTERIOR
490 A l'exterior
263

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
Annexos: les estructures pressupostàries
5 FONS DE CONTINGÈNCIA
50 FONS DE CONTINGÈNCIA
500 Fons de Contingència
6 INVERSIONS REALS
60 INVERSIONS EN TERRENYS I BÉNS NATURALS
600 Inversions en terrenys i béns naturals
603 Inversions per contractes d'arrendament financer en terrenys i béns naturals
61 INVERSIONS EN EDIFICIS I ALTRES CONSTRUCCIONS
610 Inversions en edificis i altres construccions
611 Aportacions a entitats del sector públic de la Generalitat per inversions en edificis per compte d'aquesta o de les
tit t
613 Inversions per contractes d'arrendament financer en edificis i altres construccions
62 INVERSIONS EN MAQUINÀRIA, INSTAL·LACIONS I UTILLATGE
620 Inversions en maquinària, instal·lacions i utillatge
623 Inversions per contractes d'arrendament financer en maquinària, instal·lacions i utillatge
63 INVERSIONS EN MATERIAL DE TRANSPORT
630 Inversions en material de transport
633 Inversions per contractes d'arrendament financer en material de transport
64 INVERSIONS EN MOBILIARI I ESTRIS
640 Inversions en mobiliari i estris
641 Aportacions a entitats del sector públic de la Generalitat per inversions en mobiliari i estris per compte d'aquesta
643 Inversions
d l
per contractes
tit t
d'arrendament financer en mobiliari i estris
65 INVERSIONS EN EQUIPS DE PROCÉS DE DADES I TELECOMUNICACIONS
650 Inversions en equips de procés de dades i telecomunicacions
653 Inversions per contractes d'arrendament financer en equips de procés de dades i telecomunicacions fora del
t úbli
66 INVERSIONS EN BÉNS DESTINATS A L'ÚS GENERAL
660 Inversions en béns destinats a l'ús general
661 Aportacions a entitats del sector públic de la Generalitat per inversions en infraestructures per compte d'aquesta
d l tit t
67 INVERSIONS EN ALTRE IMMOBILITZAT MATERIAL
670 Inversions en altre immobilitzat material
673 Inversions per contractes d'arrendament financer en altre immobilitzat material
68 INVERSIONS EN IMMOBILITZAT IMMATERIAL
680 Inversions en immobilitzat immaterial
683 Inversions per contractes d'arrendament financer en immobilitzat immaterial
7 TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL
70 AL SECTOR PÚBLIC ESTATAL
700 A l'Administració de l'Estat
701 A l'Instituto Nacional de la Seguridad Social
702 A entitats autònomes de l'Estat
703 A empreses públiques i altres ens públics de l'Estat
704 A consorcis dependents de l'Estat
709 A altres ens dependents del sector públic estatal
71 A L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT
710 A l'Administració de la Generalitat
264

72
Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
Annexos: les estructures pressupostàries
720 Al Servei Català de la Salut, Institut Català de la Salut i Institut Català d'Assitència i Serveis Socials
73 A ENTITATS AUTÒNOMES DE LA GENERALITAT
74
AL SERVEI CATALÀ DE LA SALUT, INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT I INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I
SERVEIS SOCIALS
730 A entitats autònomes administratives de la Generalitat
731 A entitats autònomes comercials i financeres de la Generalitat
A ALTRES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC, A UNIVERSITATS PÚBLIQUES I A ALTRES ENTITATS PARTICIPADES
740 A entitats de dret públic de la Generalitat sotmeses al règim jurídic privat
741 A societats mercantils del sector públic de la Generalitat
742 A consorcis dependents del sector públicde la Generalitat
743 A fundacions del sector públic de la Generalitat
744 A altres societats mercantils, classificades AP-SEC de la Generalitat
745 A altres consorcis, classificats AP-SEC de la Generalitat
746 A altres fundacions, classificades AP-SEC de la Generalitat
747 A altres entitats classificades AP-SEC de la Generalitat
748 A altres entitats participades pel sector públic de la Generalitat
749 A universitats públiques
75 A COMUNITATS AUTÒNOMES
750 A comunitats autònomes
751 A consorcis dependents d'altres comunitats autònomes
759 A altres ens dependents de comunitats autònomes
76 A ENS I CORPORACIONS LOCALS
760 A corporacions locals
761 A consorcis dependents de les corporacions locals
762 Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya
763 Ajuts danys catastròfics i actuacions urgents
764 A altres ens dependents de corporacions locals
77 A EMPRESES PRIVADES
770 A empreses privades
78 A FAMÍLIES I INSTITUCIONS SENSE FI DE LUCRE I ALTRES ENS CORPORATIUS
780 A famílies
781 A fundacions
782 A altres institucions sense fi de lucre i a altres ens corporatius
79 A L'EXTERIOR
790 A l'exterior
8 VARIACIÓ D'ACTIUS FINANCERS
80 ADQUISICIÓ DE DEUTE EN EUROS
800 Adquisició de deute en euros
81 ADQUISICIÓ DE DEUTE EN DIVISES
810 Adquisició de deute en divises
82 CONCESSIÓ DE PRÉSTECS I BESTRETES AL SECTOR PÚBLIC
820 Préstecs i bestretes al sector públic a llarg atermini
821 Préstecs i bestretes al sector públic a curt termini
265

Memòria explicativa dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
Annexos: les estructures pressupostàries
83 CONCESSIÓ DE PRÉSTECS I BESTRETES FORA DEL SECTOR PÚBLIC
830 Concessió de préstecs i bestretes fora del sector públic a llarg termini
831 Préstecs i bestretes de qualsevol tipus de deute no documentada en títols valors a curt termini
84 CONSTITUCIÓ DE DIPÒSITS I FIANCES
840 Dipòsits constituïts
841 Fiances constituïdes
85 ADQUISICIÓ DE PARTICIPACIONS EN SOCIETATS AMB CARÀCTER TEMPORAL
87
89
850 Adquisició de participacions en societats amb caràcter temporal
APORTACIONS DE CAPITAL I ALTRES FONS PROPIS A ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC I A ALTRES
PARTICIPADES
870 Aportacions al fons patrimonial d'entitats autònomes i d'entitats de dret públic de la Generalitat
871 Aportacions a compte de capital de societats mercantils del sector públic de la Generalitat
872 Aportacions a fons propis de consorcis dependents de la Generalitat
873 Aportacions al fons patrimonial del Servei Català de la Salut i Institut Català de la Salut
874 Aportacions de capital a altres societats mercantils, classificades AP-SEC de la Generalitat
875 Aportacions a fons propis d'altres consorcis, classificats AP-SEC de la Generalitat
876 Aportacions de capital i altres fons propis a altres entitats participades
879 Aportacions extraordinàries de la Generalitat i de la resta del sector públic per compensar pèrdues acumulades
d' i i t i
ALTRES VARIACIONS D'ACTIUS FINANCERS
890 Altres variacions d'actius financers
9 VARIACIÓ DE PASSIUS FINANCERS
90 AMORTITZACIÓ DEUTE PÚBLIC EN EUROS
900 Cancel·lació de deute públic en euros
91 AMORTITZACIÓ PRÉSTECS I ALTRES CRÈDITS EN EUROS
910 Cancel·lació de préstecs en euros del sector públic a llarg termini
911 Cancel·lació de préstecs i altres crèdits en euros del sector públic a curt termini
912 Cancel·lació de préstecs i altres crèdits en euros d’ens de fora del sector públic a llarg termini
913 Cancel·lació de préstecs en euros de fora del sector públic a curt termini
92 AMORTITZACIÓ DEUTE PÚBLIC EN DIVISES
920 Cancel·lació de deute públic en divises
93 AMORTITZACIÓ PRÉSTECS I ALTRES CRÈDITS EN DIVISES
930 Cancel·lació de préstecs en divises
94 DEVOLUCIÓ DE FIANCES I DIPÒSITS
940 Devolució de fiances rebudes
941 Devolució de dipòsits rebuts
95 ALTRES VARIACIONS DE PASSIUS FINANCERS
950 Altres variacions de passius financers a llarg termini
951 Altres variacions de passius financers a curt termini
266