Descarregar - Grup Costa Brava Centre

JA TENIM IMPOST TURÍSTIC
Després d’uns dies de tempesta provocada per una borrasca inesperada, on hem vist “el rei ros” repartint
impermeables amb la regadora a la mà i “farols” de partides de pòquer, va arribar la calma, gràcies
a la coneguda política de qui dies passa, anys empeny.
Tenim un impost turístic, fet i pactat barroerament, que enguany serà simbòlic però l’any vinent gravarà
de manera considerable algunes empreses, segments o destinacions. En el trajecte ningú ha estat
capaç de deixar clar com es gastaran aquests diners i, molt menys, si serviran per posar remei a alguns
dels mals i dels dèficits que el sector pateix.
Els que portem anys en aquest món del turisme no deixem de tenir la sensació de que a cada bugada
perdem un llençol. Cada dia més aportació a la sostenibilitat econòmica del país i a cada minut menys
retorn per a què aquesta crossa que ens manté dempeus no faci figa. Un dels pocs sectors que ni ha
especulat, ni ha deslocalitzat, és avui l’ase dels cops.
Massa sovint podríem fer un perfecte paral·lelisme entre la relació Espanya/Catalunya, i la relació govern/turisme.
El fet és que si hom té la doble condició de català i d’empresari turístic acaba tenint la
sensació de ser una vaca de vuit mamelles. Però qualsevol pagès sap que més mamelles no aporten
més llet, ans al contrari, posen en perill la vida de la vaca.
Fins a l’aplicació del nou impost, tenim per davant una temporada turística que per uns i altres (recaptadors
i pagadors) és fonamental. En plena depressió i recessió consumista del mercat interior, caldrà posar
totes les expectatives a Europa i esperar que la situació de la Mediterrània turística del nord d’Àfrica
i la convulsió grega, ajudin a fer de Catalunya una destinació preferent pels mercats emissors britànic,
centreeuropeu, nòrdic, rus i, sobretot, francès.
Només així, des d’algunes tribunes podran explicar públicament que baixa l’atur i que el país creix i recupera
l’alè i, només així, els que han de pagar la propera tardor, podran fer-ho amb el coratge suficient
per passar un altre hivern de patiment, sense tirar el barret al foc, ni esperar cap creu al pit.
Timó 3
Martí Sabrià