48 Venta de tota la gama Apple (ex. iPhone) Instal.lació i posta en marxa dels equips Assessoria informàtica Servei tècnic (Hard and Soft) Actualitzacions i ampliacions Còpies de seguretat Tot per al teu mac C.E.N.T. Parc Tecnològ ic del Vallès - 08290 Cerdanyola del Vallès (Barcelona) Telèfon 93 582 43 60 - Fax 93 582 43 61 - snap@snap.cat - www.snap.cat
NATURA La canya FITXA TÈCNICA Subclasse: Monocotiledònies Família: Gramínies (Poaceae) Nom científic: Arundo donax L. Nom vulgar: canya (cat.), caña, cañavera (cast.), canaveira, cana (gal.), kanabera (eusk.). Descripció: Planta perenne de fins a uns 6m d’alçada, amb un rizoma subterrani gruixut i molt ramificat, que produeix nombroses tiges –canyes– llenyoses, amb els entrenusos buits. Fulles allargades, de color verd i a vegades amb un lleuger tint blavós o blanquinós. Floreixen el segon any, durant l’estiu i la tardor, produint un plomall blanquinós o rosat. Mercè Galbany La família de les Gramínies consta d’unes 12.000 espècies escampades per tot el món, i poden habitar des dels ambients més freds, com l’Antàrtida, fins els ambients més càlids i secs, com els deserts. Les Gramínies han tingut un indiscutible èxit evolutiu i, actualment, tenen una gran importància paisatgística arreu del món, essent alguns dels seus membres dominants en diverses comunitats vegetals com són les estepes, sabanes, prats de muntanya i canyissars. Moltes espècies estan adaptades a l’herbivoria i a la gestió que en fa l’home, i poden rebrotar fàcilment després de la crema, la sega o la pastura. A més de la seva importància ecològica i paisatgística, les Gramínies tenen també una gran importància econòmica, ja que constitueixen la base de l’alimentació humana en gran part del món. Tots els cereals de la nostra dieta pertanyen a aquesta família botànica, com per exemple l’arròs, l’ordi, el blat, el blat de moro, la civada i el sègol, entre d’altres. De tots aquests, principalment se n’aprofiten els fruits (el gra) pel seu alt contingut en hidrats de carboni. Altres espècies s’aprofiten també per a l’alimentació de maneres ben diferents, com la canya de sucre, o bé com a matèria primera per a la construcció de cases, cistelles i altres estris. La canya és originària del centre i sud d’Àsia i va ser introduïda a la Mediterrània des de molt antic, on ha estat àmpliament cultivada i també escampada espontàniament. Es tracta d’una planta perenne. Té un rizoma subterrani que produeix nombroses tiges llenyoses -les canyes-, normalment no ramificades, que creixen densament, tenen els entrenusos buits, i poden arribar a 6m d’alçada. Les fulles són llargues i amples, sobretot a la base, que forma una beina que abraça la tija, i són verdes, tot i que a vegades poden adquirir un to blavenc o blanquinós. Les canyes floreixen el seu segon any de vida, i les inflorescències tenen la forma d’un gran plomall terminal blanc o rosat. Les canyes viuen en sòls humits, que tinguin el nivell freàtic alt i, per tant, acostumen a créixer a les vores de torrents, rieres i canals, i també prop d’antics horts de regadiu, on els pagesos les plantaven per tenir-les a mà per a diverses utilitats. D’altra banda, les seves soques contribuïen a fer estables els talussos i a evitar-ne l’erosió. Als horts s’utilitzen per construir entramats amb els quals sostenir diverses plantes de conreu de tiges poc rígides, com les mongeteres, les tomaqueres, les pesoleres i els clavells. Les canyes també s’han utilitzat sovint com a element de construcció, especialment en l’elaboració de construccions poc duradores com barraques, tanques i coberts. També s’han aprofitat per elaborar escombres, cistelles i altres estris. Les persones que, com jo, hagin passat llargues estones de la seva infantesa jugant al carrer, sabran que les canyes poden ser també una inesgotable font de diversió. Molts nens i nenes d’<strong>Alella</strong> les han sabut trobar en descampats i torrents, i transformar en instruments musicals com flautes -aprofitant que la canya és buida per dins- o trompetes -utilitzant els brots i fulles tendres-; també han estat protagonistes i indispensables en l’elaboració d’estels, canyes de pescar, cabanes i altres elements imaginatius que han contribuït a l’entreteniment de tants infants. MAGAZÍN En medicina popular es coneixen també alguns usos del rizoma, per exemple com a diürètic, i també s’ha dit que pot servir per deslletar els infants, ja que atura la producció de llet de la mare. Per últim, s’utilitzen diverses varietats de canyes de colors com a plantes ornamentals en jardineria. Totes aquestes utilitats tan diverses han fet que la canya s’hagi cultivat àmpliament, tot i que gran part de les poblacions que observem actualment a la natura són escapades dels conreus i naturalitzades. S’escampen amb força, multiplicant-se a partir dels rizomes subterranis, que són molt resistents i gairebé indestructibles. Les canyes formen poblacions tan denses i atapeïdes que alteren i posen en perill la vegetació natural, especialment la d’aiguamolls, vores de cursos d’aigua i rieres intermitents, on s’han de realitzar actuacions periòdiques per mirar d’eliminar-les, però que sovint resulten infructuoses per la persistència i resistència del rizoma. De la mateixa manera poden afectar construccions i zones urbanes quan apareixen insistentment de rebrot des dels rizomes, tot i haver-les tallat repetidament. Tot i els intents que s’han fet per eliminar-les d’alguns llocs, a <strong>Alella</strong> en podem trobar en diversos torrents com el del Sistres, el de can Comulada, el de can Colomer o el de Rials, i també a la riera Principal. 49 MERCÈ GALBANY
Change language