Descarrega PDF (15.23 MB) - Revista Alella

m a r ç · a b r i l · 2 0 0 7 · a n y 4 7 · 3 , 2 0 e u r o s
284

Editorial
Eleccions altra vegada
Una vegada més, i ja en fa vuit d’ençà del restabliment
de la democràcia, el nostre municipi,
com els de la resta del país, es troba davant unes
noves eleccions que hauran de renovar les persones
que en representació de tots el veïns regiran
l’Ajuntament.
El present número d’Alella se suma informativament,
tal com li pertoca, a aquest ritual
i us ofereix en les seves pàgines els diferents documents
que, ja tradicionalment, componen la
seva aportació: un balanç-comiat de gairebé tots
els components del consistori sortint, un ampli
reportatge sobre les diferents forces que es presenten
en aquesta ocasió amb entrevista als seus
caps de llista i un dossier anomenat Claus per entendre
una legislatura, on en forma de diccionari
es fa un repàs als principals motius d’interès que
han marcat el mandat.
La nostra aportació es completarà, igual que
en les darreres ocasions, amb l’organització del
debat de candidats del divendres 25 de maig al
Casal d’Alella, i finalitzarà amb l’edició d’un número
especial amb tots els resultats i un primer
balanç del mateixos, que es distribuirà gratuïtament
el dilluns 28 de maig, just l’endemà dels
comicis.
Per tancar aquesta editorial, ens agradaria
fer-nos portaveus d’una reflexió que ens han
fet arribar recentment i que pensem que ha de
ser d’utilitat per a la nostra classe política. Fruit
de les requalificacions d’algunes finques a urbanitzables,
hi a una important bossa d’habitatge
públic en cartera que s’arrossega de legislatures
anteriors. Les persones que se n’haurien de beneficiar,
majoritàriament joves sense recursos,
veuen com es va consumint el temps, i fruit
de les manca de consens s’enceten revisions i
replantejaments que ajornen fatigosament l’enllestiment
d’aquest habitatges. L’espera per a
aquestes persones es fa feixuga i es corre el perill
que, quan finalment es construeixin, arribin
tard i s’hagi perdut l’oportunitat per a tota una
fornada de joves alellencs, que, una vegada més,
hagin hagut de cercar solucions lluny del poble
on van néixer.
RAMON RUIZ, DIRECTOR
01 coberta
Ferran Gras torna a signar la portada
d’aquest especial eleccions. El dissenyador
ens ha il·lustrat un raïm on set dels grans
corresponen a les cares dels set candidats
a l’alcaldia d’Alella. En funció de la verema
que facin els alellencs, després del 27 de
maig tindrem una collita o una altra.
05 cartes
07 del poble
· Rosa Agenjo exposa a Mataró
· Premien Alta Alella
· Un Maresme més actiu
· ADANA necessita voluntaris
· La llar d’infants ja té nom
· Alella observa l’eclipsi de Lluna
· L’escola Laie presenta 19 treballs a
l’Exporecerca Jove
· Els gegants fan 25 anys
· Narcís Perich a tota màquina
· Proposen un nou traçat per a la
N-II
· Nou servei bluetooth
· Es crea el CIDESCAM
· Una altra àvia centenària
09 del ple
· L’afer Rials, quatre anys després
· Millora d’accessibilitat
· Fede Moraleda i Salvador Artés
s’acomiaden
· Cessió de terrenys a l’INCASOL
· Energia solar fotovoltaica a la
piscina
· Ajudes agroambientals
11 actualitat
· Entrevista a Salvador Artés, expresident
del Consell Regulador
· Aproven el Pla de Dones d’Alella
· Enoturisme,oferta cultural...
· La Residència Aymar i Puig celebra
els seus 60 anys amb novetats
· Agrupació d’Astronomia d’Alella:
10 anys d’activitat
· L’Esplai Guaita’l fa cinc anys
· L’hort solar de Sant Fost
20 cultura
· Abel Folk proposa fer un centre
de producció audiovisual a Alella
· Joel Joan visita Alella
28 personatge
· Àngels Ester
31 dossier
· Especial eleccions municipals
2007
- Diccionari de claus per
entendre una legislatura
- Parlen els protagonistes
- Panorama de la
precampanya
55 món
· Vietnam íntim
59 magazín
65 esports
· David Martínez s’estrena al
català de motocròs de clàssiques
· El Club de Rugbi Alella acaba la
lliga en posicions d’honor
· El Laetània es queda a les portes
de l’ascens
· El CF Alella es reforça en
un darrer intent per salvar la
categoria
· Té lloc a Alella el primer
minitrial d’iniciació a la moto per
a nenes i nens
· El Bàsquet Alella pot arribar
a patir pel descens a final de
temporada
· David Campo aconsegueix els
sotscampionat de Catalunya en
els 10.000 metres
· L’equip Otrofon s’endú el
torneig Pizza a Punt
· Els germans Cabello brillen a
l’Open Absolut de Cadis
3

EDITA
Associació Cultural Revista Alella
PRESIDENTA
Maria Möller
ADREÇA
Aptat. 401 - 08328 - Alella
CORREU ELECTRÒNIC
revista_alella@yahoo.es
TELÈFON
93 555 14 07
FAX
93 540 07 28
DIRECTOR
Ramon Ruiz Bruy
SOTS-DIRECTOR
Eudald Serra
REDACTOR EN CAP
Òscar Pallarès
REDACTORS
Albert Alabau
Laia de Bobes
Jordi Galbany
Núria Garriga
Maria Majoral
Victòria Molina
Xavi Nadal
Lluïsa Oller
Eloi Perich
Víctor Roca
Laura Ruiz
Montse Serra
COL·LABORADORS
Cayo Alegre
Cristina Armengol
Sergi Bancells
Roser Bel
Maria Castells
Mercè Galbany
Eduard Llauradó
Albert Manyà
Joan Oliveras
Josep Parcerisa
David Roman
Eulàlia Serrano
Jordi Serrano
Anna Villar
CORRECCIÓ
Glòria Perich
DIRECCIÓ D’ART
Laura Parra
Laia Verdú
MAQUETACIÓ
Laia Verdú
PUBLICITAT
Àlvarez & Riedweg (93 540 60 60)
SUBSCRIPCIONS
Maria Möller (93 555 18 68)
PRODUCCIÓ
RRB
IMPRESSIÓ
Comgràfic
DIPÒSIT LEGAL
B-24.950-62
COL·LABORACIÓ
3,20 euros
Premi Tasis-Torrent 1989 de premsa
comarcal.
Fundada l’any 1960 per Eduard Serra i
Güell.
Dirigida per Esteve Riambau i Saurí de
1989 a 1994.
La revista Alella no es responsabilitza
necessàriament de les opinions que
continguin els articles signats.
Cartes al director
Les cartes al director han de ser com a més breus millor i han d’anar signades i amb número de DNI. La revista Alella es reserva
el dret d’extractar-ne el contingut per motius d’espai. A més de fer ús del correu ordinari, també podeu fer-nos arribar
els vostres escrits a la següent adreça de correu electrònic: revista_alella@yahoo.es
AGRAÏMENT
La família Culla Juan vol agrair
a tots els amics, veïns del poble
i entitats el recolzament, la companyia
i els detalls que ens heu
manifestat durant tots aquests
dies. Gràcies.
FAMÍLIA CULLA
DIA INTERNACIONAL DE LA
DONA TRABALLADORA
Des d’aquestes pàgines vull agrair
públicament la col·laboració de
les sòcies que han fet que aquesta
celebració fos tot un èxit.
Les unes elaborant uns dolços
exquisits que es van degustar
gratuïtament al matí, les altres
preparant la taula per a la degustació
i d’altres servint els dolços
i obsequiant els comerços i les
institucions del poble perquè els
degustessin.
A causa de les meves obligacions
laborals no vaig poder
assistir físicament a l’acte, però
vaig ser-hi de cor i em sento orgullosa
de la vostra empenta i
suport.
També vull donar les gràcies
a totes les mestresses de casa
per la seva tasca al capdavant
d’una família, tasca per ara poc
reconeguda per la societat, però
molt important i valorada per
la nostra associació, on no només
celebrem el dia de la dona
treballadora assalariada, sinó el
Dia de la Dona Treballadora,
perquè, ¿qui s’atreveix a dir que
tirar endavant una família no és
treballar?
Gràcies també a les 50 dones
que ens van acompanyar en el
sopar que vam celebrar al restaurant
Masia Mas Coll, i també a
les 63 persones que com a cloen-
da d’aquesta celebració ens van
acompanyar al teatre el dia 15 de
març a Barcelona, on vam gaudir
de l’espectacle musical Grease.
XARO DE LA CALVA
PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ DE DONES
“MONTSERRAT ROIG” D’ALELLA ADA
AGRAÏMENT
Amb aquesta carta, l’Associació
Dones Solidària d’Alella
(DSA) vol agrair la col·laboració
de totes les persones que ens
van acompanyar durant els actes
organitzats el passat 8 de
març per a commemorar el Dia
Internacional de les Dones.
Un any després del naixement
de la nostra associació, la porxada
de la plaça va servir novament
per a acollir l’activitat
del matí, que va consistir en el
repartiment de 120 flors i 200
fulletons amb la Memòria de les
activitats dutes a terme per DSA.
Al vespre, a les golfes de Can Lleonart,
puntualment a les 7, es va
projectar la pel·lícula “En tierra
de hombres” (Niki Caro, EUA
2005), que va donar pas a un cinefòrum
molt animat en el qual
van participar una cinquantena de
persones. Després del col·loqui,
que va ser tot un èxit de participació,
es va oferir una copa de vi.
Amb aquestes activitats s’ha volgut
contribuir a sensibilitzar dels
que són els principals objectius
de l’Associació, com ara impulsar
la comunicació entre les dones
d’Alella; promoure la igualtat
de drets i obligacions entre dones
i homes en tots els camps de la
societat; incentivar i promoure
l’eliminació de la violència de
gènere; impulsar la col·laboració
i la solidaritat entre totes les do-
nes per aconseguir una societat
fraternal i justa, i fomentar el
desenvolupament integral de les
dones.
DONES SOLIDÀRIES D’ALELLA
SEPARACIÓ DE RESIDUS
No ho entenc. Per molt que m’hi
esforci, no sóc capaç d’entendreho.
Al meu pis de 50 metres quadrats
m’hi caben contenidors de
matèria orgànica, envasos, paper
i rebuig. A més, també separo el
vidre i l’oli. Hi ha qui diu que no
té espai, però el meu cas demostra
que l’espai és només una qüestió
de ganes o de conscienciació. I hi
ha qui diu que li fa mandra. I això
és el que no logro entendre. Què
vol dir que fa mandra separar els
residus? Quant de temps et porta
separar les teves escombraries? El
que està claríssim és que la majoria
de la gent no fa la separació.
A casa dels pares ja la fèiem, però
no ha estat fins que m’he emancipat
i m’he ocupat jo mateix de la
qüestió que me n’he adonat. En
els sis mesos que fa que visc sol,
he buidat tan sols tres vegades la
petita paperera on hi diposito el
rebuig. Tres vegades en sis mesos!
Però en canvi, al carrer hi ha molts
més contenidors verds de rebuig
que no pas d’envasos o d’orgànica.
I el que és pitjor, estan sempre
molt més plens! Veïns, desfeu-vos
si us plau de la mandra, de l’excusa
de la manca d’espai o de la que
feu servir habitualment i comenceu
a separar els residus correctament
d’una vegada, si us plau. I
ja no us demano que ho feu per
mi, sinó que caldria que ho fessiu
pensant en els vostres fills.
JOSEP MANEL ROMAGOSA
5

Rosa Agenjo exposa a Mataró
Laietànies és la mostra d’olis de
formats grans i mitjans pintats
per l’artista alellenca Rosa Agenjo,
que des del dia 30 de març
s’exposen a l’Espai Capgròs. El
fil conductor de la mostra és el
personatge de la Laietània, un
esperit del passat, de la cultura
ibera prellatina, que s’apareix
constantment a la pintora entre
les vinyes i els boscos de la comarca.
És un símbol que Agenjo
utilitza per expressar d’una banda
la llibertat, diversitat i respecte
a la natura i al paisatge que ella tant estima, i de l’altra la identitat
femenina, un dels ítems cabdals en l’obra de la pintora.
Premien Alta Alella
El celler Alta Alella va guanyar dues medalles de plata en la passada
edició del saló BIOFACH. Els premis van ser pel Parvus Syrah, en
la categoria de “vi negre en contacte amb barrica”, i pel cava Privat
brut nature, en la categoria de “vi escumós”. BIOFACH és una fira
internacional de productes ecològics que reuneix expositors de tot el
Món. En aquesta edició es van presentar un total de 1.129 vins de
raïm ecològic, procedents de 294 vinicultors de 13 països diferents.
El celler Alta Alella ja havia estat premiat pels vins Parvus Syrah i
Orbus en l’anterior edició.
Un Maresme més actiu
El Pla Estratègic Maresme 2015 continua treballant. Des de principis
d’aquest any s’han realitzat diferents debats estratègics. Els temes
tractats han estat el model territorial, el model productiu, el model
turístic i de serveis, els projectes socials, el medi ambient, la cultura
i la governabilitat. Tots aquests debats tenen com a objectiu aconseguir
un Maresme més eficient en l’organització territorial metropolitana
de Barcelona, un Maresme amb estil propi, un Maresme més
restaurat, un Maresme inclusiu, un Maresme novament emprenedor
i un Maresme més actiu.
ADANA necessita voluntaris
ADANA, la protectora d’animals d’Alella, cerca persones amb una
mica de temps per ajudar-los a passejar els gossos. Malauradament,
encara hi ha persones que abandonen els seus animals de companyia
i la tasca que duu a terme aquesta entitat per fer-se’n càrrec i
trobar-los una nova família és molt important. Truqueu-los al 630
21 82 24.
La llar d’infants ja té nom
Des de principi d’any els ciutadans d’Alella han pogut fer propostes
per posar nom a la futura llar d’infants, que s’està construint
al davant de l’IES Alella. El procés de participació ha constat de
dues fases. La primera va finalitzar el 23 març, i consistia en la
recollida de propostes pel nom. D’aquestes, el Nucli Impulsor del
Projecte Educatiu del Poble d’Alella (PEPA) en va fer una primera
tria, reduint-les a sis. A la segona fase, entre el 2 i el 19 d’abril, es
va efectuar una votació popular a través de Consensus. Finalment,
el nom escollit ha estat “Els pinyons”, i es va fer públic el passat 23
d’abril a la biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella.
Alella observa l’eclipsi de Lluna
El passat 3 de març hi va haver un eclipsi total de Lluna observable
des de tot Europa i Àfrica. L’Agrupació d’Astronomia d’Alella va organitzar
una observació pública a la Plaça dels Germans Lleonart. A
l’observació van assistir-hi una quarantena de persones i es va poder
veure aquest fenomen a través del telescopi i amb prismàtics. Cal
destacar les bones condicions meteorològiques i la gran estabilitat
atmosfèrica, que van possibilitar l’obtenció d’imatges molt nítides i
la bona observació d’altres objectes interessants, com ara Saturn.
L’escola Laie presenta 19 treballs
a l’Exporecerca Jove
L’Escola Hamelin-Internacional Laie ha participat a la VIII edició
de l’Exporecerca Jove, que ha tingut lloc entre el 12 i el 14 d’abril
a la seu de Cosmocaixa de Barcelona. Enguany s’han presentat un
total de 19 treballs d’investigació realitzats per 31 alumnes de primer,
segon i tercer d’ESO. Les temàtiques triades pels alumnes han
estat molt diverses, com són el medi ambient, el comportament
humà, la robòtica o la biologia humana, entre d’altres. Dels 19 treballs
presentats, tres s’emmarquen a l’àrea geogràfica de Maresme.
7

8
Els Gegants fan 25 anys
El passat 21 d’abril l’Ajuntament va concedir la medalla d’Alella en
el seu grau de plata pels 25 anys de trajectòria a la Colla de Gegants,
Capgrossos i Grallers d’Alella. L’acte va tenir lloc a la sala de plens
de l’Ajuntament, on l’alcalde va fer un parlament ressaltant la importància
d’aquesta entitat per a la població. Seguidament, el cap de
Colla Sergi Moreno també va dir unes paraules. Un cop entregada la
medalla es va baixar a la plaça on els gegants van ballar per celebrarho.
La festa va ser alhora de caire institucional i festiu.
Narcís Perich a tota màquina
Narcís Perich i la seva banda, La Caravana de la Bona Sort, no s’aturen.
Fa tan sols unes setmanes van presentar al Casal el videoclip del
tema Oh, quins temps!, una creació fresca i simpàtica que ja ha s’ha
pogut veure diverses vegades a la televisió. A més, a començaments
d’abril, la Caravana va protagonitzar un multitudinari concert a la
Sala Apolo, a Barcelona, i en aquest moment es troben en ple procés
d’enregistrament de nous temes a l’estudi.
Proposen un nou traçat per a la N-II
El 7 de març es va presentar l’estudi de traçat alternatiu a la N-II al
Baix Maresme, encarregat a Barcelona Regional. L’estudi planteja
un recorregut gairebé paral·lel a l’autopista C-32 amb dos carrils per
sentit separats per una mitjana. Tots els assistents a la presentació
van considerar que l’alternativa presentada s’adaptava a les necessitats
del territori. Mentre aquest nou traçat s’acaba de concretar
s’ha projectat la construcció d’unes 8 rotondes a la zona del Baix
Maresme. A Premià de Mar ja s’han començat les obres de la primera
d’aquestes, i es preveu que el mes de maig es liciti la segona,
a la confluència amb la carretera d’Alella. A més, a partir de l’1 de
juny s’implantaran les primeres mesures de pacificació de la N-II,
amb reducció de velocitat en certs trams entre Cabrera de Mar i
Montgat.
Nou servei bluetooth
L’Ajuntament d’Alella ha instal·lat un nou sistema de comunicació
amb els ciutadans, via Bluetooth. Aquest és un sistema de connexió
sense cables entre dispositius electrònics. Gràcies al Bluetooth els
ciutadans d’Alella i tots els visitants que tinguin mòbil amb aquesta
tecnologia poden rebre informació de l’agenda d’activitats, els
telèfons d’interès del municipi i informació sobre els restaurants,
comerços i vins d’Alella. El sistema va ser activat per l’empresa SITmobile
el passat 26 de març, i fins a la data les seves zones d’influència
són la Plaça de l’Ajuntament, Can Lleonart i Can Calderó.
Es crea el CIDESCAM
S’ha creat la Coordinadora d’Entitats de Persones amb Discapacitat
del Maresme (CEDISCAM). La coordinadora té com a objectiu
treballar per aconseguir una societat més justa i igualitària des del
sector de les persones amb discapacitat. A la comarca del Maresme
l’any 2005 hi havia un 5,22% de la població amb discapacitat. CE-
DISCAM s’ha constituït per aglutinar totes les entitats que treballen
per aquest sector de la població, amb el ple suport del Consell
Comarcal del Maresme. De moment ja s’hi han adherit 16 entitats
de diferents pobles del Maresme, que tenen com a prioritats el
transport adaptat, la manca de feina per persones amb discapacitat
o els centres de dia entre d’altres.
Una altra àvia centenària
Quan vam saber que una àvia
del poble havia fet cent anys, no
vam dubtar en entrevistar-la per
fer-la protagonista de la secció
‘personatge’ d’aquest número
(vegeu pàgina 28). La vida és
plena de casualitats i n’acabem
de viure una; fa pocs dies vam
tenir notícia que a al poble hi
viu una altra persona que ha celebrat
cent aniversaris. Es tracta
de Lucía Barroso i viu a la residència
de Can Torres.

L’afer Rials, quatre anys després
Finalment s’ha aprovat el conveni amb els propietaris de Rials.
Aquest conveni és el mateix que es va aprovar el setembre de 2003,
però amb la concreció dels terrenys bescanviats als propietaris, a
la Serreta. Tots els regidors que formaven part de l’anterior equip
de govern van celebrar que per fi s’hagués arribat a un acord, però
alhora van denunciar que s’havien perdut quatre anys i que la solució
final era molt similar a la proposada per a ells. El regidor Àlex
Asensio (ERC+La Garnatxa) va afirmar que la proposta que ells
presentaven era millor que l’anterior i que segons la seva opinió els
quatre anys no s’havien perdut. No obstant, tots els regidors van
donar suport a la proposta.
Millora d’accessibilitat
Al ple del 22 de febrer la Regidoria de Sostenibilitat va aprovar per
unanimitat el Pla de millora de l’accessibilitat al terme municipal
d’Alella. El Pla, elaborat per l’Institut Cerdà, analitza els obstacles
que hi ha sobre les voreres, radiografia els edificis i instal·lacions
municipals, escoles i centre d’assistència primària, i analitza els itineraris
de les diferents línies i parades dels serveis de bus. També
programa les actuacions necessàries i el cost d’aquestes. Carme Tort-
Martorell (CiU) va manifestar que considerava que el Pla marcava
els deures pels Ajuntaments futurs i que podrien estar tots orgullosos
si amb vint anys es complia. Fede Moraleda (IC-V) es va sumar
a les paraules de Tort-Martorell i va afegir que el primer que s’hauria
de fer és millorar l’accessibilitat a l’Ajuntament perquè sigui a la fi
totalment democràtic.
Fede Moraleda i Salvador Artés
s’acomiaden
El ple del passat 26 d’abril va ser l’últim en què Fede Moraleda (IC-
V) i Salvador Artés (CiU) assistien com a regidors. El primer en dir
unes paraules va ser Moraleda, que va donar les gràcies als alellencs
per haver-li donat l’oportunitat de treballar pel poble durant vint
anys, i va recordar nombroses persones amb qui ha treballat durant
aquest temps a l’Ajuntament. Seguidament Salvador Artés també es
va acomiadar després de 12 anys com a regidor. Tots dos parlaments
van ser emotius i fortament aplaudits pels assistents al ple.
Cessió de terrenys a l’INCASOL
Ja s’ha acomplert l’últim tràmit per fer efectiva la cecció dels terrenys
destinats a habitatge social a l’àmbit de Cal Doctor a l’INCA-
SOL. Diversos membres de l’oposició es van alegrar d’aquest punt,
tot i que van mostrar-se crítics amb la lentitud amb què avancen
els tràmits i el fet que a cada ple hi ha modificacions. El regidor de
Sostenibilitat, Àlex Asensio (ERC+La Garnatxa) va manifestar que
l’Ajuntament no és el responsable de la lentitud dels tràmits i que
en tot cas seria la darrera ocasió en que es tractava aquest tema en
aquest mandat.
Energia solar fotovoltaica a la
piscina
Per abastir d’energia la futura piscina municipal, al ple del 22 de
desembre es va aprovar l’increment de la inversió per incloure calderes
de biomassa a la instal·lació. Posteriorment es va desestimar
aquesta possibilitat, donades les dificultats logístiques d’abastiment
i la manca d’experiències prèvies en instal·lacions amb les mateixes
característiques. El passat 29 de març es va proposar la substitució
de les calderes de biomassa per una instal·lació solar fotovoltaica
connectada a xarxa. Tant Carmen Tort-Martorell (CiU) com Fede
Moraleda (IC-V) van mostrar el seu suport a la modificació, remarcat
que ells havien apostat d’entrada per aquesta opció. La proposta
va ser aprovada per unanimitat.
Ajudes agroambientals
Al Ple del 26 d’abril es van presentar les bases reguladores per a la
concessió d’ajudes agroambientals, el manteniment del paisatge i
l’activitat agrària. Les ajudes proposades són, per una banda, per a
la recuperació patrimonial. En aquest aspecte, les finques incloses a
l’inventari d’arquitectura rural i popular poden ser susceptibles de
rebre’n alguna. Per altra banda, també es contemplen ajudes per a la
recuperació de camins rurals que no estiguin gestionats per a la prevenció
d’incendis. Per últim, també se’n concediran per incentivar
el conreu de terrenys erms. L’alcalde, Andreu Francisco (ERC+La
Garnatxa), va destacar que es tractava d’una proposta pionera que
serviria de referent per altres pobles de la comarca. Fede Moraleda
(IC-V) va aplaudir la iniciativa, tot i que va apuntar la manca de
pressupost d’aquesta. La proposta es va aprovar amb el suport de
totes les forces polítiques.
9
AJUNTAMENT D’ALELLA

Artés: “El món del vi és molt complicat”
L’expresident del Consell Regulador fa
balanç dels seus set anys de mandat.
MONTSE SERRA
Salvador Artés va presidir el Consell Regulador de la Denominació
d’Origen Alella durant set anys. A finals de gener
va deixar la presidència i ha passat el relleu a Joan Antoni
Pérez Roura, propietari del celler Roura. És el moment de
fer balanç.
Entén la presidència del Consell Regulador com una part de
la seva trajectòria política?
Sí, perquè si no hagués estat alcalde no hauria assumit la
presidència del Consell Regulador.
Com va anar?
Em van demanar que posés una mica de pau dins del Consell.
I vaig intentar-ho. Tot va venir de la venda d’Alella
Vinícola. Un dels interessats en comprar la cooperativa era
Parxet. Semblava lògic que un celler important com Parxet
l’adquirís (a mi també m’ho semblava) i tot apuntava
en aquesta direcció. Però no va ser així, i els accionistes de
Parxet es van disgustar. Hi havia un cert ressentiment cap
en Garcia Grau, que va ser qui finalment es va quedar la
Vinícola.
L’enfrontament es va visualitzar arran de la voluntat d’Alella
Vinícola i Roura d’ampliar la Denominació d’Origen Alella a
tot el Maresme.
Quan jo vaig entrar aquest conflicte ja s’havia superat.
Tot aquest procés va començar per una vinya de Pineda de
Mar que el propietari volia que formés part de la DO Alella.
Sí, en aquell moment hi havia aquesta vinya nova a Pineda,
tres o quatre vinyes a Tordera, una a Sant Vicenç de
Montalt... Però no hi havia massa possibilitats, ni per terreny
ni per interès, de plantar vinyes més enllà de Mataró.
Constatat això, es va proposar al Consell de fer una ampliació
selectiva, a títol experimental, d’unes deu hectàrees,
proposta que tots els cellers van acceptar. S’hi va acollir la
vinya de Pineda i dues més, però aquesta possibilitat no va
tenir èxit. De fet, l’INCAVI no ha aprovat mai la incorporació
d’aquestes vinyes a la DO Alella i la vinya de Pineda
ja s’ha arrencat.
Coincidint amb l’ampliació selectiva, es comencen a replantar
vinyes dins els municipis de la DO.
En aquests anys s’han plantat unes cent cinquanta hectàrees
més de vinya, entre vinyes noves i replantades. A Alella es
veuen més vinyes: La Vall de Rials fa goig, i si vas cap a
Tiana pel cementiri, mira la quantitat de vinyes que hi ha
sembrades.
Fa uns anys es va produir un debat molt interessant arran
de la vinya del Mas Coll. Alfons Garcia Grau no va demanar
permís a la conselleria de Medi Ambient per fer una
vinya dins l’espai natural La Conreria-Sant Mateu-Céllecs,
una zona compresa dins el Pla d’Espais d’Interès Natural de
Catalunya. Aquest fet va suscitar el debat: bosc o vinya?
Com recorda ara la polèmica?
Va ser molt dura. Però el terreny en el Pla General d’Ordenació
d’Alella de 1987, actualment vigent, es considera de
recuperació de vinya.
11
ÒSCAR PALLARÈS

12
Quines són les fites que s’han aconseguit en el seu mandat?
Hem aprovat el nou reglament. Quan vaig entrar el president
el proposava el Consell Regulador, però el nomenava
el conseller d’Agricultura. Ara ja no va així. S’ha aconseguit
que el president sigui nomenat pel Consell Regulador i surti
d’un dels deu membres que formen aquest organisme, un
fet que recull el nou reglament.
Per tant, que sigui una persona del món del vi.
Home, és que jo em vaig trobar amb moltes dificultats, perquè
jo no hi entenia gens en el món del vi. Em vaig haver
de mentalitzar, entrar en aquest món, que em va costar una
mica, i no he acabat d’entendre com és el món del vi. És
molt complicat. Tot i així, he procurat que el Consell vagi
endavant i crec que hem aconseguit fites molt importants:
després de set anys, tenim un registre de vinyes complet.
També s’ha creat el comitè de cata: són cinc membres que
tasten tots els vins que s’elaboren a la DO i donen la seva
conformitat o no per embotellar-los. O també: quan jo vaig
entrar els precintes els feien els mateixos elaboradors. Ara
els precintes els expedeix el Consell Regulador. I ha de ser
així, perquè és el que acredita la qualitat del vi i que pertany
a la DO Alella.
Ha costat que s’aprovés el reglament nou. Per què?
Hem estat quatre anys, però no només nosaltres sinó totes
les Denominacions d’Origen. Perquè el reglament nou es va
fer a partir de la llei catalana del vi del 2002, i després es va
aprovar l’espanyola al 2003 i algunes coses es contradeien...
Amb tot això, al final el nou reglament es va aprovar el 3
de març del 2006. I llavors vam convocar eleccions, perquè
sense reglament nou no es podien convocar, malgrat que la
presidència és de quatre anys.
Per això vostè ha estat set anys president?
Sí. Però deixa’m dir que una cosa que em va fer molta illusió
va ser celebrar els cinquanta anys de la DO Alella.
Vam fer aquell llibre de poesies, vam fer un estand de promoció...
I també el que ha anat molt bé és canviar el secretari:
abans feia de secretari el secretari de l’ajuntament. Feia
les actes i prou. Vaig aconseguir que una part dels diners del
Consell es destinés a tenir un secretari i una administrativa,
que tres matins a la setmana estan a disposició del Consell
i de la DO. I gràcies a això s’ha fet el registre de vinyes, es
pot coordinar bé el comitè de cata,...
Un dels darrers moviments que s’han produït durant el seu
mandat ha estat la venda de Parxet a una branca de la família
Raventós.
Parxet, a la vista de tothom, tenia problemes econòmics, els
havia baixat una mica la venda, el Marquès s’ho volia vendre...
I han tingut la sort de trobar aquest comprador que
els ha fet una molt bona oferta, segons diuen els diaris.
Per acabar, quins creu que són els reptes que ha d’assumir
a partir d’ara el president entrant?
Ara cal que faci la promoció de cara enfora, perquè es conegui
més el vi d’Alella, principalment a la zona de Barcelona,
que es coneix poc. I també li queda la tasca d’ampliar la
DO en dos pobles més: Mataró i Badalona. Hi ha molts
restaurants en aquestes ciutats. I a Badalona, en concret, en
una zona tocant a mar propietat de l’Ajuntament, no s’hi
vol plantar cases, s’hi vol plantar vinyes.
ÒSCAR PALLARÈS

Aproven el Pla de Dones d’Alella
El document, que ha de vetllar per la igualtat d’oportunitats,
s’aprova per unanimitat al Ple Municipal.
ÒSCAR PALLARÈS
El Pla de Dones d’Alella 2007-2010 ja és una realitat després
que el passat 22 de febrer es va aprovar al Ple de l’Ajuntament
amb el suport de tots els partits polítics.
L’objectiu principal d’aquest Pla és afavorir la igualtat
d’oportunitats entre les dones i els homes, reconeixent políticament
el paper de les dones a la societat, treballant davant
les situacions que les discriminen i atenent les seves
necessitats i demandes.
Procés d’elaboració
La primera fase d’elaboració del Pla va ser estudiar la realitat
de les dones a Alella. Es va obtenir una radiografia dels
perfils sociodemogràfics, econòmics i laborals de les dones
que viuen al municipi. També es van analitzar els serveis
i els recursos que se’ls ofereixen des de l’Ajuntament, així
com les polítiques de dones que es duen a terme a nivell de
Catalunya i des de l’àmbit local.
Posteriorment es van establir contactes amb les associacions
de dones del poble i es va difondre el projecte que
s’estava desenvolupant per tal d’engrescar a les dones a
participar activament en la seva elaboració. Amb aquesta
finalitat es va realitzar la jornada de treball “Dóna pas a la
Dona”.
Tota la informació obtinguda d’aquesta primera fase va
servir per marcar les bases del Pla de Dones d’Alella 2007-
2010. A part també es van tenir en compte cinc premisses
bàsiques: la igualtat d’oportunitats, la transversalitat, la participació,
la diversitat i la comunicació.
El Pla local es basa en el “V Pla d’acció i desenvolupament
de les polítiques de dones de Catalunya 2005-2007”
aprovat pel govern de la Generalitat de Catalunya, i està estructurat
en 6 eixos principals que es desglossen en un total
de 22 objectius. En aquest document també es descriuen
les mesures previstes per dur a terme els objectius citats.
Contingut del Pla
Els eixos principals del Pla són:
Eix 1. Aconseguir una veritable transversalitat en el disseny
i desenvolupament de les polítiques de l’Ajuntament
d’Alella.
Eix 2. Construcció d’una cultura per a un nou contracte
social.
Eix 3. Incrementar la presència i la participació de les
dones en tots els àmbits de la vida social, tenint en
compte la seva diversitat.
Eix 4. Reorganització dels temps i els treballs per fer
de la vida quotidiana un eix vertebrador de les polítiques.
Eix 5. Oferir una atenció integral davant les necessitats
de les dones.
Eix 6. Programa per a l’abordatge integral de les violències
contra les dones.
Actualment, el Pla contempla les actuacions previstes
el 2007 i les àrees responsables de desenvolupar les mesures
definides.
Per últim, està previst fer un seguiment adequat de la
implementació del Pla. Aquest es realitzarà per a cada actuació
a aplicar i es valorarà si s’han aconseguit els objectius
plantejats, si els resultats han estat els esperats, el grau
de satisfacció de la població, i l’impacte que han tingut
les mesures sobre aquesta. També es proposa la creació
d’una “comissió de seguiment” per dinamitzar, coordinar
i ajudar el desenvolupament del Pla.
Sintetitzant, podríem dir que el Pla de Dones d’Alella
2007-2010 és un compromís polític per al reconeixement
del paper de les dones en els diferents àmbits de la societat.
13
ARXIU
Imatge d’una concentració
amb motiu del
Dia Internacional de
la no violència contra
les dones a Santiago
de Compostela.

La Residència Aymar i Puig celebra
els seus 60 anys amb novetats
Les obres d’un nou edifici que acollirà un centre de dia, una sala de rehabilitació i
un consultori mèdic ja estan força avançades.
ALBERT ALABAU
A primers de l’any 2006 es varen iniciar les obres d’ampliació
i millora del recinte de la Residència Germans Aymar i
Puig. Les obres no han finalitzat –es preveu que ho facin en
el primer trimestre de l’any vinent-, però coincidint amb
l’any en què la Fundació celebra el seu 60è aniversari, hem
volgut obrir-vos una mica més una de les entitats privades
més integrades al poble d’Alella entrevistant Sílvia Vàzquez,
la directora del centre.
En què consisteixen les obres que esteu duent a terme?
Hem centrat els principals esforços en la creació de nous
espais i serveis pels nostres usuaris, donant cabuda a
equipaments com el centre de dia, una sala de rehabilitació
per atendre les necessitats terapèutiques, un consultori
mèdic, diverses habitacions amb bany i altres serveis. Però
sobretot hem apostat per la qualitat i, al mateix temps que
l’ampliació, hem engegat una remodelació i actualització de
les instal·lacions ja existents, donant lloc a espais més grans
adaptats a les noves necessitats que se’ns plantegen.
Com s’han finançat les obres?
S’han finançat amb diners de la Fundació perquè formen
part dels nostres plans de creixement i millora des de fa
força anys.
Quines són aquestes noves necessitats a les quals fas
referència?
Des de fa alguns anys, el sector d’atenció a les persones grans
està evolucionant molt i cap a camins abans no existents. Les
necessitats de la persona gran i la seva família han canviat i
el propi concepte de residència també ha sofert canvis. Ha
estat necessari professionalitzar i especialitzar l’atenció i els
serveis, partint del punt que la nostra societat considera que
una persona és gran als 65 anys, mentre que l’esperança de
vida ronda ja els 90 anys. Per tant, s’ha creat un nou ventall
de diversitat de necessitats a cobrir.
M’has parlat d’una substancial millora qualitativa, però com
es veurà reflectida la millora quantitativament? Augmentaran
les places públiques?
En termes quantitatius estem parlant de 1.000 metres
quadrats de nova factura. Tenim previst incrementar el
nombre de places actuals -60- en 12. El nombre de places
públiques ve determinat per la Generalitat de Catalunya,
donat que en som entitat col·laboradora, i està fixat vora el
30% del total de places; per tant, augmentaran en proporció
a aquest percentatge.
Quina és la fulla de ruta que teniu plantejada d’ara
endavant?
Bàsicament continuar treballant per millorar l’atenció, els
serveis i les infraestructures, dins d’un marc de qualitat i
d’innovació. Volem que el centre sigui un espai viu, obert a
la nostra comunitat, a la participació ciutadana i a la creació
de nous projectes per fomentar la interrelació entre el poble
d´ Alella i la Residència i amb el compromís d’estar al servei
de les persones grans i de les seves necessitats. Ens satisfà
seguir col·laborant, per exemple, amb l’Escola Fabra (les
nadales, la castanyada, …) o poder-ho fer de nou amb la
Biblioteca Ferrer i Guàrdia (lectura de contes a nens que
van gaudir de gran èxit). A més, volem seguir realitzant
estudis i col·laborant amb Universitats en recerca mèdica,
així com participant en col·loquis.
15
Estat actual de les
obres.
ALBERT ALABAU

Agrupació d’Astronomia d’Alella:
deu anys d’activitat
L’entitat celebra l’efemèride amb un cap de setmana farcit d’astronomia.
ÒSCAR PALLARÈS
Qui ho havia de dir, però ja fa deu anys que l’AAA es troba
entre nosaltres. Aquesta agrupació va néixer com una colla
d’amics, herència de l’anterior agrupació d’astronomia
àpeiron, que es trobaven per parlar i observar els astres. Mica
en mica van anar organitzant activitats obertes a tothom i
l’agrupació, així com la complexitat de les activitats, va anar
creixent. I moltes observacions, cursos, tallers i sortides
després, els passats 19, 20 i 21 d’abril es van celebrar els
actes del desè aniversari.
El desè aniversari es va plantejar en clau divulgativa,
seguint amb el que l’AAA millor sap fer, però amb l’ajuda
d’altres agrupacions astronòmiques. En total, van ser sis les
agrupacions presents. A part de la d’Alella, van participar
dels actes del desè aniversari les agrupacions astronòmiques
de Castelldefels, Barcelona, Tiana, Mataró i Calella. El desè
aniversari va començar amb una conferència inaugural sobre
l’astronomia i la ficció cinematogràfica. Manuel Moreno,
professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, va
mostrar al públic quines són les errades astronòmiques més
freqüents i més flagrants del cinema. A més a més, el primer
dia també es va inaugurar l’exposició que repassava els deu
anys de vida de l’agrupació, que es va poder visitar fins
força dies després a Can Lleonart.
L’endemà es va realitzar una bonica i curiosa iniciativa:
l’audiovisual astronòmic. El Duo Vela va tocar nombroses
peces de piano a quatre mans mentre es projectaven belles
imatges de paisatges astronòmics diversos. I després del
concert i de la copa de vi de rigor, l’acció es va traslladar
al Pla de l’Arròs, on les agrupacions col·laboradores van
realitzar una nombrosa plantada de telescopis. Els assistents
van poder observar Venus, la Lluna, Saturn i altres objectes
a través d’una desena llarga d’aparells òptics i telescopis,
així com escoltar, debatre i intercanviar coneixements amb
els aficionats a l’astronomia.
L’últim dia de celebració, dissabte 21, va començar
amb una observació del Sol, tot i que la presència de
núvols baixos va dificultar l’obtenció de bones imatges.
Paral·lelament, al pati de Can Lleonart, els més petits van
poder gaudir d’un espectacle d’animació on “l’astronauta
congelat” visitava els diversos planetes del sistema solar i
n’explicava les seves característiques. Aquella mateixa tarda
les agrupacions convidades van mostrar un gran nivell en
la recerca astronòmica amateur. Les conferències exposades
van ser diverses i molt interessants, i van versar sobre la
recerca i classificació d’asteroides i cometes, els objectes
del catàleg Messier i la seva observació, la (no) influència
de la Lluna en els naixements i l’observació i obtenció de
dades del planeta Mart en els darrers vint anys amb mitjans
d’aficionat.
Els actes van concloure amb un pica-pica per a tots
els assistents, així com un nova observació amb telescopi.
Tothom va quedar molt satisfet i content dels actes, tant els
membres de l’AAA, els aficionats de les altres agrupacions,
com els assistents. De ben segur que l’AAA no trigarà gaire
a tornar a organitzar alguna altra activitat divulgativa per
tal d’apropar a tothom aquesta ciència, que en definitiva és
part de la cultura.
17
A dalt:
observació del Sol a
Can Lleonart
A baix:
observació nocturna
al Pla de l’Arròs.
ÒSCAR PALLARÈS

L’Esplai Guaita’l fa cinc anys
Can Gaza acull una festa per a infants,
joves i pares per celebrar-ho.
MONITORES I MONITORS
Ja han passat 5 anys des que set persones vinculades amb
l’antic esplai començàvem amb força i ganes un nou projecte
educatiu en el lleure per al poble d’Alella. I com que cinc
anys ja són molts, vam decidir celebrar-ho amb una festa.
Així que el dia 24 de març i després de mesos de preparació
vam obrir les portes de Can Gaza a tothom qui volgués passar
una bona estona amb nosaltres. Al matí vam tenir jocs
gegants per als nens i nenes de l’esplai o aquells que durant
aquests cinc cursos haguessin passat pel Guaita’l.
A la tarda, Jaume Barri ens va fer saltar, ballar i cantar
a tots els que érem allà i a tota la gent que s’hi va acostar,
com els nostres amics de Mataró, l’Esplai Garbí. En acabar
i per recuperar forces ens vam posar a la cua de la xocolata
desfeta, tan petits com grans.
I al vespre, després de les proves de so, de fer entrepans,
de preparar la barra i atendre als músics van començar els
concerts a càrrec de: El otro lado, Blue Coconut, Grip, Plo-
uen Catximbes i DJ Parra. Tothom va gaudir dels concerts
tot i que ens va entristir la poca participació del jovent
d’Alella, ja que la majoria de gent que va venir eren de fora
del poble.
Per altra banda també ens va saber greu que ens arranquessin
els cartells senyalitzadors i els pòsters dels concerts
que vam estar penjant uns dies abans pel poble i rodalies.
En aquest aspecte ens sap greu el poc recolzament per
part de la població cap a una activitat muntada per l’Esplai
Guaita’l que fa molt pel poble sense demanar res a canvi,
tan sols una mica de respecte.
I malgrat aquests petits incidents, l’únic que ens resta
per dir és que estem molt contents d’haver fet cinc anys,
i de trobar-nos cada curs nou amb més nens i nenes que
volen venir a l’esplai. Gràcies a aquests infants, joves i les
seves famílies, sense ells l’esplai no tindria sentit. Us estem
molt agraïts. I recordeu: les coses no passen si abans no
s’han somniat.
19
La gran família
de l’Esplai no va
voler perdre’s
l’oportunitat de
fer-se una foto de
grup.
ÒSCAR PALLARÈS

20
Aquest és l’aspecte
que té l’hort solar de
Sant Fost.
L’hort solar de Sant Fost
Aquest municipi de l’altra banda de la muntanya posa en
marxa una instal·lació pionera.
JORDI SERRANO
El passat 10 de febrer l’Ajuntament de Sant Fost de
Campsentelles va posar en funcionament una iniciativa pionera
a Europa en la gestió de les energies renovables als
serveis públics: una instal·lació solar fotovoltaica (capta
l’energia provinent del sol i la transforma en electricitat)
per proveir tota la xarxa d’enllumenat i que permetrà renovar
íntegrament la xarxa de fanals.
Aquesta planta, actualment la central fotovoltaica més
gran de Catalunya, pot generar fins a 900.000 quilowatts
anuals, més que suficients per il·luminar els carrers del poble.
A més, l’excedent energètic es ven a Fecsa-Endesa, que
l’ha de pagar al 575% del preu “normal” per llei, ja que és
energia produïda a partir d’una font renovable.
La nova central, de 13.000 metres quadrats, s’ubica en
terrenys municipals i és gestionada per l’empresa concessionària
de l’enllumenat. Els més de 5,2 milions d’euros que
ha costat la instal·lació i els 2,5 milions necessaris per substituir
els 2.300 punts de llum (fanals i bombetes) de la via
pública han estat aportats per aquesta empresa, que preveu
recuperar-los gràcies als estalvis d’energia aconseguits amb
la venda dels excedents d’electricitat a la xarxa i a les mi-
ÒSCAR PALLARÈS
llores en l’enllumenat. En total, s’estima que
aquests beneficis seran d’uns 465.000 euros
anuals.
L’Ajuntament de Sant Fost, per la seva
part, seguirà pagant la factura de la llum però
s’estalvia el cost del canvi dels fanals i el seu
manteniment durant els propers vint-i-cinc
anys, període de concessió pactat entre ambdues
parts.
Les millores introduïdes a la lluminària
dels carrers del municipi, l’altre gran àmbit
de treball del projecte de la Xarxa Integral
d’Enllumenat Públic Eficient, permetrà reduir
un 35% el consum anual d’electricitat, uns
330.000 quilowatts. Entre d’altres actuacions,
se substituiran les bombetes de vapor de
mercuri per làmpades de vapor de sodi, més
eficients i de menor consum.
L’experiència engegada a Sant Fost és un
bon exemple de com es pot treballar des de
l’administració per reduir les emissions de
diòxid de carboni (CO 2 ), un dels principals
gasos que provoquen l’escalfament global del
planeta, sense costos associats i avançant decididament
cap a la sostenibilitat. Cal afegir a
més que l’aposta d’aquest municipi vallesà ha estat avalada i
rep suport tècnic i econòmic de l’Institut per a la Diversificació
i Estalvi de l’Energia (IDAE), depenent del Ministeri
d’Indústria, Turisme i Comerç, que hi ha aportat prop de
617.000 euros.
La piscina d’Alella
Des de l’Ajuntament d’Alella ja fa alguns anys que s’estan
duent a terme actuacions de millora i eficiència de l’enllumenat
públic, com la substitució de bombetes de vapor de
mercuri (d’una tonalitat blanca) per làmpades de vapor de
sodi (de tonalitat groguenca), la instal·lació de reductors de
flux en alguns quadres, o l’ús de cèl·lules fotosensibles que
regulen els horaris d’encesa i apagada. Però potser l’actuació
més important és la que es preveu a la piscina: s’hi col·locaran
plaques solars tèrmiques, per escalfar l’aigua de les dutxes i
els vestidors i una part del vas de la piscina, i plaques solars
fotovoltaiques, per generar electricitat que serà venuda a la
xarxa. La pèrgola on s’ubicaran aquests elements contindrà
també una làmina d’aigua que facilitarà l’aïllament tèrmic i
l’estalvi d’energia en climatització, fent aquest equipament
una mica més sostenible energèticament.

Abel Folk proposa fer un centre de
producció audiovisual a Alella
L’actor i director alellenc es troba en ple procés de negociació amb l’Ajuntament i el
Casal per tirar endavant un ambiciós projecte
ÒSCAR PALLARÈS
Abel Folk està ben carregat de feina. S’acaba d’estrenar la
pel·lícula El coronel Macià, protagonitzada per ell, sobre
la vida de l’expresident de la Generalitat. Alhora, està representant
El ventall de lady Windermere al TNC i ja fa
setmanes que es va estrenar al teatre Condal la divertidíssima
obra Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes,
protagonitzada per Joan Pera i dirigida per Folk. Malauradament,
tot aquest volum de feina no li ha permès dedicar
uns minuts a la revista Alella per explicar-nos de què va això
del centre de producció audiovisual, però hem parlat amb
l’alcalde, Andreu Francisco, i amb el president del Casal,
Fede Salas, que ens han explicat l’estat de la qüestió i quines
són les seves postures al respecte.
A la recerca de l’estabilitat
Sembla que llogar naus industrials és una pràctica habitual
entre les productores que es dediquen al sector del cinema,
les sèries de televisió i la publicitat. Aquestes naus esdevenen
platós on es fa la feina durant un temps limitat. Però
aquesta manera de treballar té algunes pegues; al cost d’adequació
d’unes instal·lacions que s’abandonen al cap d’un
temps, cal afegir-hi el fet que les naus acostumen a trobar-se
en polígons industrials allunyats de qualsevol centre
urbà. Això fa que les esperes que els actors han de fer entre
rodatge i rodatge o assaig i assaig es facin llargues i feixugues.
Tot això hauria portat a Folk i els seus a pensar en la
creació d’un centre de producció audiovisual estable.
Converses amb l’Ajuntament
Segons explica Andreu Francisco, Abel Folk ja fa gairebé
un any que va apropar-se a l’Ajuntament preguntant per
l’existència d’algun espai a Alella on es pogués instal·lar un
centre d’aquestes característiques on produir cinema, televisió,
teatre i publicitat. Davant la proximitat del moment
de posar-se a treballar en el projecte del nou Casal, la connexió
entre tots dos projectes semblava evident. Francisco
ha explicat que “s’ha estat treballant en la línia que a Can
Calderó s’integri aquest centre en el projecte del nou Casal.
Seria un equipament de titularitat municipal –N del
R: del Consorci del Casal- construït amb inversió privada”.
Si l’equipament és municipal, això ja representa un guany
per al poble, però Francisco, a més, n’apunta d’altres: “de
tirar endavant, significaria una dinamització econòmica; hi
hauria a Alella persones, treballadors, que han de menjar,
comprar i viure el seu temps de lleure a Alella. També una
dinamització cultural, perquè es podria establir una programació
estable nodrida de propostes treballades al centre,
coses com pre-estrenes d’obres de teatre assajades en aquest
espai. A més, també podríem parlar de dinamització social:
més enllà del renom que pogués adquirir el poble pel fet de
tenir aquest centre, es podria veure sovint actrius i actors
populars passejant pel poble o fent un cafè al bar”.
Des del Casal, segons explica el seu president, Fede Salas,
“al principi hi érem una mica reticents. Sobretot per la
por de perdre en la capacitat de gaudir dels espais comuns,
però hem dit que si es respecta el que vam pactar quan vam
signar els estatuts del Consorci amb l’Ajuntament, no hi
posarem pegues”. Així les coses, les converses continuen i
l’empresa està treballant en l’elaboració d’un projecte més
detallat. Caldrà veure en què es concreta tot plegat.
21
Can Calderó, que
acollirà la seu
del nou Casal,
podria ser també
la ubicació d’un
centre de producció
audiovisual.
ÒSCAR PALLARÈS

Joel Joan visita Alella
Ha estat guardonat amb el premi Germans Lleonart.
LLUÏSA OLLER I LAURA RUIZ
El popular actor, guionista i director català, que a més és el
promotor de la plataforma Sobirania i Progrés, visita Alella
en ocasió de rebre el premi Germans Lleonart. El passat
dissabte 21 d’abril va rebre el premi que ERC concedeix a
aquelles persones que es dediquen a promoure i defensar la
llengua i cultura catalanes. Nosaltres vam anar a parlar amb
ell una estona...
Havies estat abans a Alella? En saps alguna cosa?
Sí que hi havia estat però molt de pas, més aviat he estat pel
Masnou, i vulguis o no sempre acabes passant per Alella [riu].
Sincerament, no tinc una opinió formada d’Alella, però el
que sé és que és terra de vins.
En quina situació es troba la llengua catalana actualment?
En una situació de lluita, de plena supervivència davant
d’una espanyolització que ja no ve imposada per la força,
sinó per l’abús dels mitjans i la cobertura majoritària que
s’ha quedat a l’espai públic radiofònic.
De fet, és una lluita camuflada, mal vista, que no es pot
dir. I per això, és una lluita que intento fomentar. De fet, la
meva feina em suposa un esforç addicional que no faria pas
si la realitzés amb la llengua del país veí i això em posa en
una situació de defensa de la llengua. La veritat és que a mi
m’agradaria que no fos així i que no m’haguessin de donar
premis com aquest per estar lluitant per la meva llengua.
Per exemple, Porca Misèria va ser temptada per ser rodada
en castellà, Columbia ens va fer una bona oferta i jo
vaig haver de posicionar-me i prioritzar la llengua per sobre
els diners.
I quin futur creus que li espera?
D’aquí a 50 anys veig el català com nosaltres volem que
estigui. Potser haurem augmentat en parlants, però igualment
no ho puc evitar, sóc bastant pessimista. Penso que
les llengües o són necessàries o desapareixen i crec que el
poble català ara no està com per fer del català una llengua
necessària per viure en el seu país.
Breument, ens podries explicar en què consisteix la teva
lluita pel català? (Plataforma Sobirania i Progrés, producció
de productes audiovisuals en català…).
Consisteix en la lluita per la independència, en intentar
convèncer als ciutadans que és important tenir una eina,
un estat en un món globalitzat que va tan ràpid, com és el
nostre actualment. Intentar convèncer de que és l’única via
per subsistir.
I a partir de l’art
o de la comunicació
també, intento explicar
bones històries i posicionar-me.
És veritat que et van
enganyar dient-te que
el reportatge de Telemadrid
seria sobre el
bon funcionament del
model lingüístic català?
No, no va ser així. A mi
em van dir que el reportatge
de TeleMadrid
seria sobre el bilingüisme
i vaig pensar que era
una bona oportunitat
per parlar-nos els uns
als altres i poder entendre’ns.
El que no em
van dir és que eren de
la productora del Mundo.
Jo vaig suposar que
si TeleMadrid feia un
programa per parlar de
bilingüisme no seria per
posar traves al català.
Vaig exigir que ja
que parlàvem d’aquest
tema, la millor manera
per fer-ho era en català. Que pel que nosaltres era un fenomen
quotidià, per ells, per un dia, també ho fos, encara
que fos en un programa televisiu. Nosaltres sempre parlem
les dues llengües i estem acostumats al bilingüisme, és una
realitat que cal conèixer. Perquè ens passem el dia parlant
el que ells volen que parlem! I ballant el que ells volen que
ballem.
De fet, no em van passar el vídeo abans, ni tan sols
l’he vist. No tinc la serenitat ara mateix com per mirar-me
aquest vídeo.
Artísticament, quins són els teus projectes a curt i llarg termini?
A curt termini estic gravant “a tope” la pròxima temporada
de Porca Misèria; mentre que a llarg termini, sobretot estic
preparant un llargmetratge que es dirà Èric, sobre la història
que l’ÈricBertran va viure el 2004.
23
LLUÏSA OLLER
Joel Joan al restaurant
Mas Coll.

Roses i paraules
Sant Jordi passeja, una vegada més, pel nostre poble.
YUYA PEREÑA
MARIA MAJORAL
Tot fent un volt pel poble, sota l’agradable llum i escalfor
del sol, es respirava l’autèntic sabor de la diada, amb els
ingredients indispensables que la fan tan especial: parades
amb roses, llibres, senyeres i veïns pel carrer, xafardejant i
comprant, omplint el dia de caliu i aroma.
El Sant Jordi alellenc venia coent-se dies enrere, repartint
paraules en forma de contes i cançons. El divendres
20, Carles Alcoy aplegà més d’una vintena de persones a
la biblioteca per explicar-los “L’art d’amargar-se la vida”,
alliçonant i posant exemples de com fer-ho per ser uns autèntics
amargats, i donant a veure que realment som més
feliços del que ens pensem. I el diumenge a la tarda, Santi
Vendrell regalava paraules cantades, amb un repertori de
cançons pròpies i d’altres d’autors de la Nova Cançó catalana
en un ambient recollit i agradable a Can Lleonart.
Arribats al 23 d’abril, la maquinària s’acaba de posar en
marxa. De bon matí es podien veure comerciants muntant
les paradetes, algunes de les quals tenien un valor afegit,
com és el cas d’aquelles que es muntaven per treure’n un
benefici en favor d’altres causes. Entre aquestes últimes trobem
el cas de la parada de llibres de segona mà d’ADA-
NA (Associació per a la Defensa dels Animals i la Natura
d’Alella), que contribuïen a la reutilització de llibres en bon
estat, i a la utilització dels seus ingressos per a la defensa
dels animals.
La biblioteca s’encarregà d’amenitzar la tarda de la diada
amb dos activitats més. Per una banda Lola Barceló regalava
els contes infantils d’encanteris i enginys “Foc i Fum”,
omplint la biblioteca de princeses, cavallers i dracs, els personatges
principals del dia per a qualsevol infant. A continuació
Carles Alcoy regalava lliçons de literatura de viatges,
i un viatge real a l’Alguer per a la persona que guanyés el
concurs que proposava amb “L’univers dels llibres viatgers”.
Així, repartint llibres, buscant fragments en moviment, explicant
els autors i obres i combinant amb imatges d’arreu,
els assistents a la seva sessió van viatjar i aprendre des de les
seves cadires. D’altra banda quedava exposat a la biblioteca
material extret de l’exposició interactiva organitzada per la
Generalitat “Un viatge ple de veus”, amb biografia, obres i
viatges d’autors que es poden trobar a la nostra biblioteca.
Entre les dues sessions de contes es va fer públic el nom
de la nova Llar d’Infants Municipal: “Els Pinyons”, i en
acabar les activitats es va presentar i fer entrega de la nova
guia de recursos “El Maresme en Festa”, realitzada i publicada
per les Biblioteques Municipals del Maresme, en la
qual cada població, amb biblioteca pública, presenta una
de les festes populars de la seva localitat i la bibliografia documental
sobre les seves festes populars, folklore i costums;
Alella presenta les Festes de la Verema. Podeu recollir-ne un
exemplar a la biblioteca.
L’agradable ambient de Sant Jordi s’acabava l’endemà
amb rondalles i paraules alguereses, amb les quals la biblioteca
i Carles Alcoy acomiadaven la diada.
M’acomiado també amb paraules regalades en forma de
pregària de Salvador Espriu i amb el desig de seguir vivint
aquesta diada, plena de roses i paraules.
Pregària de Salvador Espriu
Senyor sant Jordi,
patró,
cavaller sense por,
guarda’ns sempre
del crim
de la guerra civil.
Allibera’ns dels nostres
pecats
d’avarícia i enveja,
del drac
de la ira i de l’odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda’ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent
catalana.
Amén.
25
Com és tradicional,
La Porxada es va
omplir de roses i
llibres.
YUYA PEREÑA

FOTO: SERGI BANCELLS

LAIA DE BOBES
La senyora Àngels Ester ha fet 100 anys aquest hivern passat.
Per fer-nos una idea del que ha viscut, podem dir que
tenia dos anys quan van passar els fets de la Setmana Tràgica;
set quan va esclatar la Primera Guerra Mundial; nou a
l’inici de la Revolució Russa; era adolescent quan van sorgir
el nazisme de Hitler i el feixisme de Mussolini; tenia 16
anys quan va començar la dictadura de Primo de Rivera,
24 quan Macià va proclamar la República Catalana, ja havia
fet els 30 quan els nacionals van entrar a Girona, on ella
vivia, durant la Guerra Civil, i ja estava jubilada quan va
morir Franco...
Àngels Ester va conèixer Alella de gran, quan, després
que morís el seu pare, la mare i les dues germanes van tancar
la casa de Girona —“Fora records tristos”, van dir— per
anar a viure a Barcelona, on tenien familiars i molts coneguts.
Això passava l’any 1941; el 42 les tres dones havien fet
amistat amb uns veïns que tenien una casa al nostre poble;
hi pujaven sovint amb ells, primer a dinar, després els caps
de setmana i fins i tot les vacances... “Ens ho passàvem molt
bé, sobretot quan maduren les figues, que ens n’anàvem
a menjar-les sota la figuera amb una llesca de pa de pagès”,
explica, i així va ser com li va anar agafant estimació
Àngels Ester, centenària
al poble: “Em va agradar, li vaig agafar carinyo a Alella”, diu
l’Àngels; i finalment es van acabar comprant un terreny, un
tros d’una antiga vinya, a la zona de la Gaietana i s’hi van
fer fer una casa, on van continuar venint les tres.
Va ser quan l’Àngels es va jubilar que s’hi va instal·lar
definitivament amb la seva germana —la mare ja havia
mort— i viu aquí des d’aleshores, fa més de trenta anys.
Al principi sovintejava el Casal d’Avis i es va implicar molt,
sobretot, en la vida parroquial de l’Església del Pilar del
Masnou, on fins fa uns mesos solia assistir els diumenges a
la missa d’onze. Hi anava a peu, de bracet d’una senyora de
companyia. Aquest hivern passat, però, quan tot estava a
punt perquè l’Ajuntament d’Alella li fes un homenatge amb
motiu del seu centenari, es va trencar el fèmur i el canell.
“Vaig tenir la dissort de caure a casa la vigília”, lamenta; ara,
després d’estar un mes hospitalitzada, s’està a la residència
Can Torras, molt a prop de casa seva, on té la intenció de
tornar així que pugui. L’homenatge va quedar ajornat, però
no suspès, a l’espera que acabi de recuperar-se.
La senyora Ester és nascuda a Girona. “Amb el cap
ben alt dic que sóc gironina”, declara, perquè no vol que
ningú pensi que és de Barcelona, ja que no li agrada la
prepotència amb què els barcelonins van pel món. El seu
pare, aragonès com la mare, era inspector del tren de Sant
Feliu. Ella va estudiar Magisteri i va treballar d’interina a
Llançà; allà, creient i practicant com era, va anar a veure
el capellà, que la va advertir: “Vés amb compte, perquè
aquestes nenes no han rebut cap educació catòlica, els seus
pares no estan casats i moltes no estan ni batejades”. En
aquella època es va aprimar molt, i la feina va durar fins
que el seu pare va dir prou; l’Àngels ho explica així: “Em
va dir «S’ha acabat! M’estimo més una filla ignorant però
sana i forta com una pagesa!»” De manera que, per poder
estar prop dels seus, va fer oposicions a Hisenda, que, a
diferència de Magisteri, tenia força places a Girona. “Vaig
donar gust al meu pare i a tota la família, i estic contenta
d’haver-ho fet”, conclou.
Durant la guerra va estar presa a mans dels rojos quatre
mesos i mig. Una companya de feina, com a venjança perquè
els col·legues li havien gastat una broma, va denunciarlos
a ella i quatre més. “S’esqueia el dia 10 de febrer i era
dimarts de Carnaval; estàvem rient-nos d’ella a l’hora de
l’esmorzar, al voltant de l’estufa”, detalla, i ella, rancorosa,
va anar a explicar al Comitè que estaven celebrant la caiguda
de Màlaga a mans de Franco; els van acusar de facciosos
i els van detenir. Curiosament, el motiu que consta en el
paper de la denúncia és que eren “desafectes al règim”. No
recorda haver-ho passat especialment malament a la presó
de Girona: “El director era un home educat, i allà les preses
eren totes pageses o dones de món; nosaltres va veure que
érem tres senyoretes i ens va fer amistat; una vegada fins i
tot ens va convidar a postres: maduixes amb nata, relata.
A l’Àngels Ester li agrada la natura i té traça amb les
manualitats “les dues vegades que ha presentat pessebres
al concurs d’Alella ha guanyat el primer premi; els fa com
a diorames i fins i tot ella mateixa elabora les figures amb
fang” i és especialment aficionada a la pintura. Per això el
motiu principal dels quadres que pinta són racons i paisatges
d’Alella. I potser també per això quan li demanem
què és el que pensa que ha canviat més des que era jove
no contesta res relacionat amb la política o la tecnologia,
sinó una cosa molt més bàsica que pot resultar sorprenent:
la relació amb la natura: “Ara no es desitja tant anar
al camp, la gent no sap mirar un arbre i dir «Aquest arbre
s’omplirà de fulles d’aquí a deu dies» i esperar deu dies
i veure com s’omple de fulles, i disfrutar amb això”. És
la veu d’una persona que sap per experiència que la vida
dóna moltes voltes i que en la història res no dura tant
com perquè no puguis tornar a veure del dret el que s’havia
capgirat.
29
Va néixer el dia 8 de
març abans que fos
declarat dia de la
dona treballadora.
Amb una salut envejable,
enguany ha
fet cent anys. Gironina
de naixement,
va conèixer Alella
el 1942 i va venir-hi
a viure quan es va
jubilar, fa més de
trenta anys.

MUNICIPALS 2007
Aquestes són les cares dels protagonistes de les properes eleccions municipals.
Mentre decidiu quina és la proposta que més s’ajusta a les vostres idees, us expliquem
què ha donat de sí la legislatura actual, publiquem els balanços que n’han
fet els regidors i us apropem cadascuna de les set candidatures.
31

32
Diccionari de claus per entendre una legislatura
TEXT: NÚRIA GARRIGA / FOTOS: ÒSCAR PALLARÈS
Durant els últims quatre anys el panorama polític d’Alella no ha estat
exempt de controvèrsia i de polèmica, amb forces moviments en el
govern que han marcat el mandat.
Com a resultat de les eleccions del 23 de maig de 2003 van sortir
escollits quatre regidors d’ERC+La Garnatxa, tres de CiU, dos representants
del PP, dos del PSC, un regidor d’IC-V i un representant de
la Lliga Social d’Alella.
El 14 de juny de 2003
Andreu Francisco va ser investit
nou alcalde d’Alella. Les negociacions
d’ERC+La Garnatxa amb
els altres partit polítics no van
fructificar, i per tant el partit més
votat va començar a governar en
minoria. El primer pacte de govern
es va donar uns mesos més
tard, quan el govern va arribar
a un acord amb el PP o la Lliga
Social d’Alella per anul·lar el
conveni urbanístic d’intencions
de Rials.
Mig any més tard l’anunci
d’ETA de mantenir una treva
a Catalunya va portar a que el
president del PP de Catalunya,
Josep Piqué, anunciés que el seu
partit trencava tots els acords de
govern a nivell municipal amb
ERC. Els regidors Jesús Conesa
i Ana Fernández no només van
trencar el pacte de govern, sinó
que també van deixar l’Ajuntament.
Jesús Conesa va anunciar
aquesta decisió llegint un comunicat
en el seu últim ple, on també
va anunciar que tota la secció
local del partit mostrava el seu desacord en aquesta mesura abandonant
la formació. No obstant això, dos plens més tard, el 29 d’abril,
Raimon Esquirol es va incorporar a l’Ajuntament com a regidor del
PP i el juliol següent Annerose Bloss va completar la representació del
partit. Després d’aquests esdeveniments, ERC+La Garnatxa va tornar
a quedar en minoria, juntament amb la Lliga Social d’Alella.
El 17 de maig de 2004 es va formalitzar un nou pacte, que aquest
cop seria definitiu, entrant al govern els dos regidors del PSC. Aquest
últim pacte permetria recuperar l’estabilitat, així com una redistribució
de les carteres.
Al Ple del 28 d’octubre de 2004 la regidora per ERC+La Garnatxa,
Antònia de Gràcia, va presentar la seva renúncia al·legant raons
personals. Després de la negativa de les números cinc i sis de la llista,
Maria Àngels Prats i Mercè Gallifa, a ocupar el càrrec, el número set
de la llista, Carles Pérez, va prendre el relleu. A part de continuar amb
la tasca al capdavant de la regidoria de Cultura i Festes, també va
assumir les àrees de Promoció Econòmica i Esports.
Malgrat tots els moviments dels primers dos anys de govern,
aquests últims dos anys s’han mantingut estables. Ara només cal
esperar els resultats del proper 27 de maig, que hi haurà eleccions
municipals. De nou el ciutadans podrem exercir el nostre dret de
decidir quins seran els representants al municipi els propers quatre
anys.

ADSL
A principis de l’actual mandat l’ADSL només arribava fins les llars
del centre del poble. El mes d’abril de 2004 van començar les obres
d’instal·lació d’una central telefònica soterrada al Parc dels Drets Humans.
Fins aleshores, l’ADSL depenia de la central que Telefonica té
al Masnou.
Després d’un any i mig de queixes dels veïns i de pressions de
l’Ajuntament, es va aconseguir la instal·lació de la centraleta, i per fi
l’internet d’alta velocitat va arribar a gairebé tot el veïnat més allunyat
del nucli. Tot i així encara hi ha alellencs que no gaudeixen d’aquest
servei.
Ana Fernández
Aparcament
Després de la sortida del govern,
Ana Fernández, exregidora del
Partit Popular, es va incorporar
novament a l’Ajuntament com
a delegada d’Obres Públiques
i Manteniment, àrea que havia
estat sota la seva responsabilitat.
Inicialment el càrrec era sense remuneració
econòmica, tot i que
un any més tard va ser contractada
per l’Ajuntament i, per tant,
va passar a cobrar un sou.
En aquest mandat s’han fet diverses actuacions que afecten l’estacionament
de vehicles. La primera d’elles va ser prohibir l’aparcament a
la riera Coma Fosca en horari diürn per millorar el trànsit d’aquesta
via. Aquesta mesura no va ser gaire ben rebuda per algun dels comerciants
de la zona. En segon lloc, per evitar l’incivisme d’alguns
conductors que deixaven el cotxe sobre la vorera i altres zones no permeses,
l’Ajuntament va posar un seguit d’obstacles que impedeixen
l’estacionament als llocs prohibits. Per altra banda, i amb l’objectiu de
facilitar l’aparcament al centre i agilitzar el moviment de vehicles, es
van crear places d’aparcament en zona blava a l’Hort de la Rectoria i
posteriorment a la Plaça Santa Teresa del Carrer Santa Eulàlia. Aquesta
mesura va provocar reaccions inverses. D’una banda ha permès que
es pugui trobar aparcament al centre del poble sense gaires problemes,
però en canvi obliga a la gent que ha de tenir el cotxe tot el dia estacionat
a deixar-lo fora del centre. El 15% de la recaptació de la zona
blava de l’Hort de la Rectoria es cedeix a la Parròquia de Sant Feliu
d’Alella, ja que aquest va ser venut el 1981 a l’Ajuntament amb la
condició que fos utilitzat com un espai sense afany de lucre. Malgrat
totes aquestes mesures, a hores d’ara el principal aparcament d’Alella
segueix, de facto, la Riera, en el tram comprès entre Can Lleonart i la
sortida de l’autopista.
Autopista
Des del principi de la legislatura l’Ajuntament va manifestar la seva
intenció de revifar la “guerra contra el peatge” amb una campanya
de concentracions ciutadanes amb certa periodicitat. Així, es van realitzar
protestes amb to festiu aprofitant dates assenyalades, com la
Castanyada, la Verema o el Nadal.
Com a resultat d’un acord de la Generalitat de Catalunya amb
ACESA, el passat mes de febrer va entrar en vigor el sistema de descomptes
al peatge d’Alella, juntament amb altres peatges de Catalunya.
El nou règim de pagament, que en algun cas suposa la gratuïtat parcial,
ha resultat ser de funcionament complicat i de moment només un
7% dels usuaris habituals s’hi ha adscrit.
Barris
Després de grans inversions en la rehabilitació del centre del poble
en l’anterior legislatura i durant els últims anys, l’equip de govern va
decidir invertir en millores pels barris. Partint de projectes concrets es
33

34
van realitzar diferents reunions amb els veïns de cada barri per poder
recollir les seves idees i suggeriments. La Generalitat va donar una
subvenció de 775.246 euros per dur a terme diferents actuacions,
com ara: la reforma i condicionament de l’edifici de l’Escorxador pel
trasllat de la policia, l’arranjament de l’accés a Can Magarola, el reforç
de l’accés a Can Comulada, l’arranjament de l’accés a Mas Coll,
l’enllumenat d’Alella Parc, millora de l’enllumenat i pavimentació de
Nova Alella i la millora de les infraestructures del nucli de Vallbona. A
part de les obres realitzades amb la subvenció de la Generalitat també
van tenir lloc les obres de millora dels vials de Mar i Muntanya, La
Gaietana i Font de Cera.
Biblioteca
A principis del mes de desembre de 2004 es va tancar la biblioteca
Ferrer i Guàrdia per obres de millora de l’equipament. Sis mesos després
de l’inici de les obres la biblioteca d’Alella va tornar a obrir les
seves portes, integrant-se en la Xarxa de Biblioteques Populars de la
Diputació de Barcelona. Els Alellencs tenim, des de la seva reobertura,
accés a un catàleg informatitzat de les obres disponibles, així com
accés a internet, noves subscripcions a publicacions periòdiques o una
mediateca. Malgrat la millora de les instal·lacions es va constatar la
seva manca d’espai, i es va decidir buscar una nova ubicació. Amb
aquest motiu hi va haver un intent per part de l’Ajuntament de comprar
la fàbrica de pintures, tot i que al final no va reeixir.
Bus
La millora del servei de minibús ha permès facilitar el transport fins
a l’estació del Masnou a cada cop més alellencs. Al recorregut ja existent
per Alella Parc i Mas Coll es van afegir parades al nucli de Can
Comulada. Així mateix es va reforçar el servei a primera hora entre
Can Lleonart i l’estació del Masnou i es va ampliar l’horari fins a les
22.15 hores. Totes aquestes millores responen a la creixent demanda
dels usuaris, que han reduït la despesa que suposa aquest servei a
l’Ajuntament.
A principis de 2006 es va posar en marxa un nou servei de transport
urbà que van unir Alella, Masnou i Teià. Aquest servei va rebre
el suport tècnic i econòmic de l’Autoritat del Transport Metropolità.
La nova línia recorre els diferents veïnats d’Alella, fa parada a l’estació
del Masnou i puja a Teià.
Cal Doctor
A finals del mandat anterior es va aprovar la modificació del pla parcial
pel qual la finca de Cal Doctor passava d’agrícola a urbanitzable.
El projecte preveia la construcció, en els 42.242 metres quadrats de la
finca, de 187 habitatges nous, dels quals una trentena serien de preu
taxat i uns vint més de lloguer social. El col·lectiu La Garnatxa va presentar
un seguit d’al·legacions a aquest Pla, que van ser desestimades.
Després de més d’un any amb el Pla aturat per a la seva revisió, el
nou equip de govern va introduir unes modificacions a la proposta
de l’anterior mandat, i van augmentar el número d’habitatges socials,
de 49 a 61, mitjançant una reducció de la superfície dels pisos que
oscil·laran entre 45m 2 i 60m 2 . La modificació també contempla la
canalització de la riera Coma Fosca, l’aprofitament d’aigües de mina
per a reg gota a gota o l’increment de places d’aparcament. Per tal
d’augmentar la rendibilitat social, finalment tots els habitatges socials

seran en règim de lloguer. A finals de 2006 es van començar les obres
dels pisos de règim general i l’arranjament de la riera, però després de
quatres anys de modificacions i revisions els habitatges socials encara
no estan construïts.
Can Calderó
Per poder fer un nou vial que connectés la carretera amb la zona escolar
del bosquet, l’anterior Ajuntament va aprovar una modificació
del Pla General d’Alella en el qual el terreny de Can Calderó passava
d’agrícola a urbanitzable, a canvi de la construcció de quatre edificis.
En contraprestació el propietari havia de cedir els terrenys destinats
a zones verdes i a vials i fer-se càrrec del cost del projecte. Per evitar
el fort pendent de la zona es va projectar un vial amb un forta corba
i poca visibilitat. El nou equip de govern va estudiar el projecte i va
renegociar amb els propietaris la cessió de terrenys i la ubicació dels
nous edificis. El projecte es va modificar variant el traçat del vial,
passant per darrere de Can Calderó i entrant lleugerament a Can
Serra, i allunyant els edificis de nova construcció de la carretera. Posteriorment
un canvi en la llei d’urbanisme de la Generalitat va afectar
l’acord al qual havia arribat l’Ajuntament amb els propietaris de Can
Calderó. Un any més de negociacions va portar a un nou acord, augmentant
en 4 o 5 el nombre de pisos, que es tradueix en uns majors
ingressos per l’Ajuntament. En els terrenys cedits està prevista la ubicació
del nou Casal, la construcció de més habitatges socials i un local
per associacions de veïns.
Can Gaza
Després de diversos anys de moviment juvenil per aconseguir un local
de joves, finalment el 2002 es va aconseguir que el primer pis de Can
Gaza es convertís en la seu de diferents entitats que formaven part
del Fòrum de Joves. A principis del mes de juliol de 2004 va obrir
les seves portes amb la contractació d’una animadora per dinamitzar
l’espai. Des de la seva obertura s’han ofert gran quantitat de cursos,
tallers i diferents activitats, a part de ser la seu de l’estiu Jove. Al segon
pis també s’hi han instal·lat altres entitats del poble, que junt amb les
entitats juvenils del primer pis i el Casal d’Avis a la planta baixa fan
que Can Gaza sigui un lloc de trobada de gent amb diferents edats i
inquietuds. A mitjans de 2006 es va inaugurar un hort ecològic al pati
de baix. Aquest hort és gestionat per les diferents entitats que tenen
la seu a Can Gaza.
Can Magarola
Des de principis de desembre de 2004 la Masia-Museu Can Magarola
resta tancada. Inicialment estava previst fer una sala de tast, una botiga,
serveis sanitaris nous, la supressió de barreres arquitectòniques i
la millora de l’accés a l’edifici. També s’estava estudiant la possibilitat
de fer un nou projecte museístic. Es va encarregar a una empresa
l’elaboració d’un Pla Director de com havia de ser aquest equipament
cultural perquè esdevingués un símbol per Alella. Paral·lelament a
l’elaboració del Pla Director s’havien de dur a terme les obres de reforma
ja aprovades l’any 2004, tot i que aquestes no es van realitzar.
El projecte elaborat per l’empresa Interpreta va resultar ser molt am-
biciós, amb un cost de 3,6 milions d’euros. Aquest Pla Director contempla
la construcció de dos edificis nous, la modernització de totes
les sales i la construcció d’una sala de tast de vins amb les condicions
establertes per l’Oficina Internacional del Vi, entre d’altres. De moment
el projecte no ha tirat endavant i tampoc no s’ha pressupostat
pel 2007.
Can Serra
Els terrenys de Can Serra van resultar peça clau per negociar la urbanització
de Can Calderó. La necessitat d’ampliar les instal·lacions
de l’escola pública Fabra van fer que es negociés amb els propietaris
de Can Serra la cessió d’uns terrenys annexos a l’escola a canvi de
drets d’edificació a la zona de Can Calderó. Aquest terreny permetrà
alliberar una mica l’actual edifici de l’escola, així com guanyar espais
que actualment es fan servir com a aules i destinar-los a altres usos.
El passat mes de febrer l’Ajuntament va signar l’escriptura de cessió
del terreny de Can Serra, que ja és municipal. Un cop aconseguit
l’acord i aprovades les diferents modificacions per part de la Gene-
35

36
ralitat, només cal cedir el sòl al Departament d’Educació i esperar
que aquest dugui a terme el projecte. Aquesta cessió s’ha realitzat de
manera independent al conveni de la Vall de Rials, a diferència del
que preveia el Conveni Urbanístic d’Intencions de l’anterior equip de
govern (vegeu Rials).
Can Vera
Un cop acabades les obres de Can Vera es va inaugurar la plaça amb el
nom d’Antoni Pujadas, recuperant així la memòria de qui fou alcalde
republicà d’Alella, i els habitatges i locals comercials es van anar ocupant.
L’empresa de supermercats Sorli Discau, propietària de 1100m 2
de locals i una planta d’aparcaments a Can Vera, va negociar amb
l’Ajuntament l’obertura d’una superfície comercial. L’acord al qual
és va arribar amb l’Ajuntament, contempla modificar la superfície
comercial permesa a canvi de diners per a invertir en l’arrenjament
del Passeig de la Riera. A resultes d’aquest acord l’Ajuntament va presentar,
en un acte públic, la intenció de modificar l’oferta comercial
permetent l’establiment d’una superfície comercial d’entre 400 i 799
m 2 . Els comerciants del poble van mostrar el seu desacord a aquesta
mesura, al·legant que una superfície comercial acabaria amb el comerç
del poble. L’Ajuntament va encarregar un estudi de l’impacte
que tindria una superfície comercial sobre el comerç d’Alella. La conclusió
de l’estudi va ser que actuaria com a motor pel comerç local,
tot i que, en alguns casos, aquest s’hauria d’adaptar amb una oferta
especialitzada i de qualitat. Una altra mesura proposada per l’estudi va
ser la unió de Can Vera amb el Centre mitjançant algun establiment
comercial a mig camí, per tal d’afavorir que Alella ofereixi una sola
àrea comercial.
Casal d’Alella
Després de molts anys, per fi sembla que el nou Casal d’Alella serà
una realitat. En el nou projecte de Can Calderó es contempla la creació
d’un espai d’equipaments on s’ubicarà el nou Casal. De moment
el passat estiu es va crear el Consorci del Casal d’Alella, amb la finalitat
de gestionar i mantenir el nou equipament, així com organitzar
i impulsar les activitats de Casal. Aquest Consorci estarà format per
un total de 9 membres, dels quals 5 seran regidors de l’Ajuntament i
els altres, socis del Casal, amb l’alcalde com a president. Una de les
primeres tasques que ha desenvolupat el Consorci ha estat elaborar,
juntament amb l’Ajuntament, l’estudi de programació, on es dibuixen
les línies bàsiques del futur equipament i que servirà per elaborar
el projecte arquitectònic. L’actual seu del Casal, la finca del carrer
Santa Madrona, serà requalificada per a la construcció d’habitatges i
els beneficis que s’obtinguin serviran per finançar el nou edifici.
Cementiri
Fins el 31 de desembre de 2003 una empresa era l’encarregada de les
tasques de condicionament i manteniment de la jardineria del cementiri.
A partir de l’1 de gener de 2004 la gestió del cementiri va
passar a ser municipal, a càrrec de la brigada. Es van realitzar tasques
de neteja i manteniment de tot el recinte per posar-lo en bones condicions.
El mal estat d’alguns nínxols van portar a fer un projecte
arquitectònic per a la seva substitució. Aquests es van enderrocar i es
va construir una sèrie nínxols amb una estètica molt diferent a la resta
del cementiri. El nous nínxols es troben en un mur de marbre gris
clar, amb totes les làpides iguals. Aquesta nova estètica no va agradar
a tothom i les queixes no es van fer esperar.
Escola de La Serreta
L’ampliació de l’escola Fabra no és suficient per cobrir les necessitats
d’ensenyament públic del poble, és per això que es construirà una
nova escola als terrenys municipals de La Serreta, al costat de l’Escola
Laie. La nova escola serà de dues línies, per tal de cobrir les necessitats
tant actuals com futures. El Departament d’Educació de la Generalitat
ja ha presentat l’avantprojecte a l’Ajuntament, que preveu que la
nova escola estigui a punt pel curs 2008-2009. El següent pas és la
redacció del projecte executiu, i abans de final d’any treure a concurs
l’adjudicació de les obres. L’edifici estarà format per quatre pavellons
que albergaran les aules d’infantil, aules de primària, gimnàs i menjador-cuina.
Una de les principals crítiques al projecte de la nova escola,
per part de l’oposició, ha estat el possible problema de mobilitat
que hi haurà a determinades hores als carrers d’accés al centre. De

moment s’estan estudiant les possibles mesures per prevenir el problema,
com ara segregar les entrades dels alumnes per franges d’edats
o l’ampliació d’alguna vorera.
Festival d’Estiu
Alella ha recuperat els concerts d’estiu. Després d’anys sense programació
d’estiu, l’any 2004 es va poder escoltar l’opereta “La Viuda
Alegre” als Jardins de Cal Marquès. A resultes del gran èxit del concert
es va decidir crear el Festival d’Estiu, amb un cicle de tres concerts
als mateixos Jardins. A cada nova edició ha anat augmentant l’èxit de
l’anterior, amb la incorporació, l’any passat, de tres nous escenaris, a
part d’incloure un programa de concerts gratuïts celebrats a diferents
barris del poble. El proper 30 de juny s’inaugurarà la tercera edició
amb la interpretació de “Somni d’una nit d’estiu” de Medelssohn,
interpretat per l’Orquestra Sinfònica de Sant Cugat.
Fòrum de Joves
Després d’anys al capdavant del moviment juvenil associatiu, Jordi
Galbany, juntament amb Maria Majoral i David Pérez van decidir
deixar els seus càrrecs de president, secretària i tresorer. El Fòrum va
escollir Jordi Serrano, Marta Salas i Helena Martínez com a nous
representants, però només un any i mig més tard la manca d’objectius
d’aquesta associació de joves va fer que es prengués la decisió de
dissoldre’l. No obstant el Fòrum de Joves d’Alella va participar activament
en la redacció del primer Pla Jove d’Alella i ha deixat com a
herència el Casal de Joves de Can Gaza.
Habitatge Social
L’Ajuntament ha realitzat diferents actuacions pel que fa a l’habitatge
social, tant a nivell de compra com de lloguer.
Pel que fa a l’habitatge de compra es partia del projecte de construcció
de 16 habitatges de protecció oficial, en règim de compra, de
85m 2 i una plaça d’aparcament, que havia deixat enllestit l’anterior
mandat. El Patronat Municipal d’Habitatge va ser el responsable de
fixar les bases per optar als habitatges de protecció oficial del carrer
de la Vinya. Les sol·licituds per accedir als habitatges es van poder
presentar l’estiu del 2004, i el gener següent ja hi havia un llista provisional
dels adjudicataris dels pisos. Després del període d’al·legacions
va sortir la llista definitiva. Un cop adjudicats els pisos i concedides
les hipoteques, el juliol passat per fi els nous veïns del carrer la Vinya
van rebre les claus.
Pel que fa l’habitatge de lloguer del carrer de les Heures, van quedar
alguns pisos desocupats durant mesos, fins que el Departament de
Benestar i Família de la Generalitat va reactivar la llista d’espera dels
sol·licitants que l’any 2001 no van accedir a un dels vuit habitatges.
Per altra banda, a finals de l’any passat es va fer un nou sorteig per
ocupar els pisos que van exhaurir el termini establert de cinc anys de
lloguer.
Jornades Ferrer i Guàrdia
Ja s’han realitzat cinc edicions de les Jornades Ferrer i Guàrdia. Després
de ser organitzades els dos primers any per una empresa privada,
van passar a ser organitzades per l’Ajuntament primer i per una
comissió formada per l’Ajuntament d’Alella, la Biblioteca Ferrer i
Guàrdia, i altres entitats culturals col·laboradores després. L’objectiu
d’aquestes jornades ha estat des del principi reflexionar sobre la innovació
pedagògica i l’educació. Cada edició ha permès complir aquest
objectiu debatent al voltant d’un tema central amb diferents convidats
especialitzats.
Jornades Gastronòmiques
Ja s’han fet dues edicions de les Jornades Gastronòmiques del vi, amb
una molt bona resposta del públic. Aquestes Jornades pretenen promocionar
el vi de la Denominació d’Origen Alella i el sector de la
restauració dels municipis que en formen part. A la segona edició
va augmentar el nombre de pobles participants pertanyents a la DO
Alella, amb gran quantitat de restaurants oferint cada cop més menús
diferents sempre regats amb vi d’Alella. La presència als mitjans de
comunicació va fer que les dues primeres edicions tinguessin gran
èxit de públic.
37

38
Juliols de la UB
El 2005 la Universitat de Barcelona en col·laboració amb l’Ajuntament
d’Alella va impartir un curs sobre “La cultura del vi”. Aquest
curs formava part del Juliols de la UB, donant crèdits de lliure elecció
als estudiants universitaris que s’hi matriculaven. Vist l’èxit de primer
any, el 2006 es va oferir el curs “El paisatge del vi: la construcció del
no urbanitzable”, que novament va formar part dels Juliols de la UB.
Aquest any hi haurà una nova edició dels Juliol de la UB amb el curs
“El paisatge contemporani: una experiència multidisciplinar”.
Llar d’Infants
A mitjans del 2005 l’Ajuntament es va comprometre a dur a terme les
actuacions necessàries per crear 60 places per a infants de 0 a 3 anys,
i un any més tard es va aprovar la creació del servei públic municipal
de llar d’infants. Tot i que inicialment s’havia previst que les obres de
l’equipament estarien acabades a finals de l’any passat, finalment sembla
que no entrarà en funcionament fins la propera tardor. L’escola
bressol s’està construint a l’espai dels terrenys situats a l’avinguda del
Bosquet, entre el parvulari de les Escoles Fabra i l’IES Alella.
Durant els primers mesos de l’any l’Ajuntament ha obert un procés
participatiu en el qual els habitants han pogut fer les seves propostes
per posar un nom a la llar d’infants municipal. Properament es realitzarà
un concurs públic per a l’adjudicació de la gestió del centre a
una empresa privada, tot i que segons l’Ajuntament, aquesta gestió
serà provisional fins que el consistori guanyi experiència i se’n pugui
fer càrrec.
Observatori de la Sostenibilitat
Degut al creixement urbanístic i demogràfic dels últims anys, i a la
creixent pressió sobre el territori es va creure necessària la creació
d’un grup de treball que vetllés per un desenvolupament més sostenible.
L’Observatori de la Sostenibilitat es va crear a principis del
2004 i va néixer com un òrgan de participació ciutadana de caràcter
consultiu en matèria mediambiental. Entre les accions de l’Observatori
de la Sostenibilitat cal destacar l’elaboració del Catàleg d’arbres
singulars, unitats de vegetació i paisatge d’Alella. L’Ajuntament va
encarregar aquest estudi per utilitzar-lo com a eina de consulta i de
suport davant la revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.
Recentment s’han protegit part dels arbres i boscos singulars que es
van presentar en el Catàleg, mitjançant una ordenança per evitar les
males pràctiques.
Passeig de la Riera
L’anterior govern va presentar un projecte per arranjar el passeig de la
riera, i es va deixar pendent d’execució per l’actual govern. Aquest no
es va dur a terme, i es va decidir organitzar unes jornades participatives
perquè la ciutadania pogués decidir quin passeig volien. Aquestes
jornades, que no van tenir gaire èxit de participació, van aportar una
trentena de propostes, de les quals encara no se n’ha dut cap a terme.
Per la Diada de Sant Jordi d’enguany es va fer la presentació pública
dels avantprojectes d’adequació de la Riera redactats per cinc equips
d’arquitectes diferents, els quals van presentarar i defensar els seus
respectius projectes. Part del finançament del futur passeig de la riera
es va aconseguir de mans del promotor del supermercat Sorli Discau,
com a compensació de la creació de la mitjana superfície comercial a
Can Vera.
PEPA
Com a tants altres pobles i seguint les directrius de la Diputació de
Barcelona, Alella va iniciar els primers passos cap a l’elaboració d’un
Projecte Educatiu de Ciutat pel poble. El 25 de novembre del 2004
es va aprovar per unanimitat l’elaboració d’una diagnosi de la situació
educativa del municipi. Seguidament es va posar en marxa un
procés participatiu per desenvolupar el Projecte Educatiu del Poble
d’Alella (PEPA). Aquest s’entén com un espai de participació ciutadana
que garanteixi el progrés social, cívic i educatiu del municipi.
Després d’una diagnosi inicial, es van veure els temes a tractar i es
van crear unes comissions de treball per poder desenvolupar-los, tot
sota la direcció de la pedagoga Maria Majoral. Es van constituir les
comissions de Parcs i Jardins, Llocs i Racons, i Drogodependències,
que ja han executat diversos projectes i segueixen treballant. El 20 de

gener d’enguany va tenir lloc el II Fòrum del PEPA, que va servir per
fer balanç de la feina feta el primer any d’implementació del projecte.
Així mateix, es va veure la necessitat de crear un nucli impulsor per
donar coherència a nivell educatiu i que Alella esdevingui realment
un poble educador.
Piscina Municipal
La piscina municipal és un dels grans cavalls de batalla dels diferents
governs que han passat per l’Ajuntament. Durant el mandat d’Antoni
Caralps es va arribar a un acord amb el centre escolar Hamelin per
construir l’escola a canvi d’una aportació de 361.681 euros. El govern
anterior ja havia fet una jornada de participació ciutadana per parlar
de quin era el millor model de piscina pel poble, i havia reservat
diners del pressupost de 2003 per a la seva construcció. Amb tots
aquests diners, juntament amb una modificació del pressupost del
2004 l’Ajuntament va decidir tirar endavant el projecte de la piscina.
A mitjans del 2004 ja es parlava que les obres de la piscina municipal
d’Alella eren a punt de començar. L’Ajuntament va treure a concurs
públic la gestió de les instal·lacions, que constaran de dos vasos, una
sala de musculació i tres sales d’activitats. Al concurs només es va
presentar una empresa, UFEC (Unió de Federacions Esportives de
Catalunya), a qui es va atorgar la concessió. Aquesta decisió va ser
àmpliament criticada pels diferents grups de l’oposició ja que el fet
que només es presentés una empresa al concurs indicava una manca
de viabilitat del projecte.
El cost total previst de les obres és de 3.300.000 euros, dels quals
1.800.000 euros els aporta l’empresa UFEC, 898.700 euros el Consell
Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, 170.000 euros
la Diputació de Barcelona, 361.000 euros provenen de la permuta
amb l’escola Hamelin i 69.619 euros els aportarà l’Ajuntament.
Finalment, el setembre de l’any passat es va posar la primera pedra,
amb la previsió que les obres durin 14 mesos. Si tot continua
com està previst a finals d’aquest any la piscina municipal d’Alella
podria ser una realitat.
Pla General
La revisió del Pla General era un dels principals objectius d’aquest
Ajuntament. Tant bon punt va començar el mandat, l’equip de govern
va iniciar el seu procés de revisió, que es va encarregar a l’empresa
BCN. Es va preveure que el nou Pla General estigués enllestit
el 2006, al cap de dos anys. Es va engegar un procés participatiu amb
l’objectiu que els veïns i les entitats opinessin sobre com volien que
fos el seu poble en el futur. Aquest procés va constar de tres sessions
temàtiques en les quals els veïns van presentar 143 propostes. Amb
l’estudi i possible incorporació d’aquestes, l’equip redactor havia de
dur a terme el procés de revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.
El mes de maig del 2005 es va crear una comissió de treball,
formada per representants de les diferents forces polítiques per fer un
seguiment del procés de revisió, però els diferents grups de l’oposició
van anar abandonant la comissió de treball del POUM queixant-se
de manca d’informació per part del govern, així com de no tenir en
compte les seves opinions i propostes.
L’endarreriment en l’elaboració del nou Pla General ha portat al
govern a no finalitzar-lo i a deixar aquesta tasca en mans del nou consistori
que esdevingui de les properes eleccions.
La revisió del Pla General figurava a tots els programes electorals.
Els partits que formen l’actual govern ho han intentat durant
aquests quatre anys però no ho han aconseguit, quedant com a tema
pendent i molt necessari. Cal considerar aquest tema com un fracàs
no tan sols de l’equip de govern sinó de tota la classe política, ja que
no han aconseguit posar-se d’acord per poder-ho tirar endavant.
De totes maneres s’han dut a terme un nombre important d’estudis
complementaris i per tant el proper ajuntament disposarà d’una
gran quantitat d’informació molt valuosa que li permetrà actuar
amb criteri.
Pla Jove d’Alella
Com a herència de l’anterior mandat, el nou regidor de Joventut va
presentar el primer Pla Jove d’Alella a mitjans de 2003. El mateix any
es va encarregar un estudi per analitzar la realitat juvenil del municipi,
que havia d’ajudar a orientar les polítiques dirigides a aquest collectiu.
Aquest es va presentar el febrer de 2004. Després es va donar el
tret de sortida a un procés participatiu per elaborar el Pla Jove 2004-
2007. En els debats van participar-hi tant tècnics com regidors de
diferents àrees, així com nombrosos joves del poble. Les conclusions
es van presentar l’estiu de 2004.
Política d’Urbanisme
La política d’urbanisme ha marcat bona part d’aquest mandat. Donat
que alguns dels projectes aprovats per l’anterior Ajuntament no van
agradar a l’actual equip de govern, aquest els va aturar i revisar. En
alguns casos el marge de maniobra ha estat molt reduït, obtenint un
projecte de resultat molt similar, mentre que en altres casos la possibilitat
de modificacions ha estat una mica més àmplia. Els projectes
de Cal Doctor, Can Calderó, Can Serra o Rials en són bons exemples.
Com a resultat d’aquesta situació el poble d’Alella ha patit un endarreriment
en tots aquests projecte.
39

40
Reciclatge de la fracció orgànica de la brossa
El 17 de gener de 2005 es va posar en marxa la recollida selectiva de
la brossa orgànica. Durant els anteriors mesos es van fer campanyes
de conscienciació en les quals es va explicar als veïns la importància
de recollir la fracció orgànica i com s’ha de fer, repartint un cubell i
dos paquets de bosses biodegradables a cada llar. Durant el mes de
desembre es va realitzar una campanya porta a porta als veïns que encara
no havien recollit el seu cubell. També es va fer una campanya de
sensibilització a les escoles mitjançant diferents tallers i activitats. La
brossa recollida es porta a la planta de compostatge de Granollers.
La recollida de la brossa orgànica va incrementar el cost del servei
en un 80% respecte el 2004. Per fer front a aquest augment es va
apujar considerablement la taxa al 2005, cosa que va generar una
forta polèmica. No obstant, com a incentiu per al reciclatge, el consistori
va instaurar un sistema de bonificacions, podent arribar a ser del
50% de la taxa. Per gaudir de les bonificacions cal recollir les bosses
compostables gratuïtes diversos cops l’any, utilitzar la deixalleria més
de 5 cops l’any o demostrar a l’Ajuntament que es té un compostador
funcional a casa. Gairebé un any més tard de la seva implantació
es va realitzar una campanya de reforç per incrementar i millorar la
qualitat de la separació de la fracció orgànica, mitjançant visites a
domicili d’educadors mediambientals. El primer any de recollida la
brossa orgànica va representar el 10% del total de residus, i el 2006
va augmentar al 12,5%.
Rials
La salvaguarda de la Vall de Rials en contra de la solució de l’equip de
govern sortint va ser la bandera que va esgrimir ERC+La Garnatxa i
que va concentrar bona part del debat previ a les eleccions.
Tot va venir de la voluntat dels propietaris de la zona industrial de
Rials de fer els vials per poder dur a terme la seva execució. Per evitar
que es construís res a Rials, el consistori va encarregar un informe
jurídic a Salvador Milà per saber si caldria indemnitzar el propietaris
en el cas de modificacions puntuals del Pla General que comportés
la classificació com a sòl no urbanitzable. L’informe va concloure
que els propietaris no podrien demanar responsabilitats patrimonials
a l’Ajuntament en aquest cas. Tot i això, l’anterior Ajuntament va
preferir arribar a un acord amb els propietaris i en el darrer ple de
l’anterior mandat es va aprovar el Conveni Urbanístic d’Intencions
per al desenvolupament del sector urbanitzable discontinu Vall de
Rials/Can Serra i d’altri. En aquest, els terrenys industrials de Rials,
ubicats a la part baixa i central de la vall, passarien a ser de titularitat
municipal. La finca de Can Serra, agrícola, passaria a ser urbanitzable
i es dividiria en dues parts. Una d’elles acolliria l’ampliació de l’escola,
i l’altra quedaria repartida entre els propietaris de la finca i els altres
quatre de la zona industrial. Tots ells serien beneficiaris d’urbanitzar
aquesta zona i edificar un nombre d’habitatges pactat.
Per altra banda, als terrenys industrials l’Ajuntament construiria
un centre de promoció vitivinícola. A més, l’Ajuntament es comprometria
a proporcionar als afectats un nou terreny on es podrien edificar
més habitatges. El projecte contemplava la construcció d’un total
de 181 habitatges entre Can Serra i l’espai per determinar, 40 dels
quals serien socials.
El nou equip de govern va encarregar un nou informe jurídic al
doctor Francesc Lliset que va arribar a la mateixa conclusió que l’informe
Milà: l’Ajuntament no hauria d’indemnitzar als propietaris
dels terrenys industrials de Rials en el cas que decidís requalificar-los
com a no urbanitzables. L’equip de govern, considerant que tots dos
informes arribaven a les mateixes conclusions, va decidir denunciar
el conveni d’intencions amb els únics socis disposats a fer-ho: Partit
Popular i la Lliga Social d’Alella. Després de la polèmica suspensió els
propietaris van presentar dues denuncies al jutjats contra l’Ajuntament
d’Alella, i una d’elles va donar el seu fruit. Aquesta obligava al
consistori a buscar una solució viària que permeti l’accés als terrenys.
El passat 25 d’abril de 2006 s’havia de conèixer la sentència del recurs
presentat per l’Ajuntament, però davant la incertesa del resultat
per ambdues parts, l’Ajuntament i l’empresa van negociar per arribar
a una solució. En primer lloc l’Ajuntament resoldrà l’afer Rials en
el marc del nou Pla General. Les 6 hectàrees de terreny de Rials SA,
passaran a ser municipals, i l’Ajuntament cedirà a l’empresa terrenys
per construir un total de 7.320m 2 d’habitatges a la Serreta. A més a
més l’Ajuntament te previst incloure tota la Vall de Rials al Pla Especial
d’Interès Natural, cosa que no acaba d’agradar als propietaris de
la Vall. Així doncs, la solució a que s’ha arribat finalment, bescanviar
terrenys industrials per agrícoles a canvi de la construcció d’habitatges,
no ha resultat ser tan allunyada de la que havia adoptat l’anterior
Ajuntament ara fa quatre anys.
Sala Comafosca
Després d’una desena d’anys Alella torna a tenir una sala d’exposicions.
A mitjans del 2004 es va arribar a un acord per llogar l’antiga nau
industrial de Can Manyé a la Riera Coma Fosca. El col·lectiu de joves
creadors constituït U Verd, va fer una presentació pública a l’equipament
mostrant la filosofia del nou espai obert a totes les disciplines
artístiques. L’Ajuntament va signar un conveni amb el col·lectiu per
a la gestió de la sala depenent de la regidoria de Cultura. La nau es va

eformar tenint en compte el projecte dels joves. Per dur a terme les
obres de rehabilitació de l’antiga fàbrica van buscar subvencions conjuntament
U Verd i l’Ajuntament, presentant el projecte Comafosca
a cada sol·licitud. L’Ajuntament va signar un conjunt de convenis
amb empreses privades que treballen pel municipi, les quals van fer
diferents aportacions de diners. Finalment el 25 de gener del 2005 es
va inaugurar la sala “Comafosca, node d’art i pensament a Alella”. La
primera proposta d’U Verd va ser recuperar la memòria de l’antiga
fàbrica de Can Manyé mitjançant la gent que hi va treballar. Durant
aquest primer any de funcionament el Departament de Cultura de
la Generalitat de Catalunya ha atorgat quatre subvencions a U Verd
que han servit tant per equipar l’espai com per desenvolupar diferents
projectes. És de gran enriquiment que Alella compti amb un projecte
tan agosarat.
Sostenibilitat
Nom de la regidoria que durant aquest mandat comprenia les responsabilitats
d’urbanisme i medi ambient. El seu responsable ha esta Àlex
Asensio, primer Tinent d’alcalde. Ha dut a terme una gran quantitat
d’inventaris i estudis complementaris que haurien estat de gran valor
en cas d’haver prosperat la revisió del Pla General. No obstant, quan
aquest es realitzi, aquesta treballs estaran disponibles i seran de molta
utilitat.
Sous dels regidors
Durant aquest mandat s’ha avançat en una tendència que porta als
càrrecs públics cap a la professionalització. Amb l’argument que els
quatre regidors d’ERC+La Garnatxa s’havien de fer càrrec de totes
les regidories que mesos abans havien portat deu regidors, degut a
que van començar el seu mandat governant en minoria, i per poder
desenvolupar correctament les seves tasques Andreu Francisco, Àlex
Asensio i Jaume Ponsa van decidir dedicar més temps al consistori.
Els sous que van proposar al ple van ser de 35.000 euros per a l’alcal-
de i 20.700 euros per als regidors. Més endavant va entrar al govern
Carles Pérez, que també va agafar dedicació parcial, i dos regidors del
PSC, dels quals Josep Maria Serés també va passar a tenir un sou. Així
doncs, en l’actualitat hi ha quatre regidors amb dedicació completa i
un amb dedicació parcial.
Per altra bada, a principis del 2006 es va oferir als partit de l’oposició
tenir una persona amb un sou per a una dedicació de 15 hores
setmanals per poder tenir una major dedicació a l’Ajuntament. A
aquesta mesura només s’hi va acollir Fede Moraleda.
Violència de Gènere
L’Associació de Dones Montserrat Roig va organitzar les primeres Jornades
d’Alella contra la Violència de Gènere la primavera del 2003.
Aquestes jornades pretenien posar de manifest aquesta problemàtica,
de la qual Alella també n’és víctima. Al ple del 28 d’octubre de 2004
es va aprovar la creació del circuit d’atenció a les víctimes de la violència
domèstica, amb l’objectiu de donar una millor resposta a les
víctimes de maltractaments des de qualsevol de les institucions d’una
manera coordinada.
Aquest últim any tant l’Associació de Dones Monsterrat Roig,
com l’associació de recent creació, Dones Solidàries d’Alella, han seguit
organitzant diferents actes.
A principis d’aquest any es va presentar el Pla Local de Dones
d’Alella, un document que pretén treballar contra la discriminació de
les dones, atendre millor les seves necessitats i demandes i reconèixer
el seu paper a la societat.
Web l’Ajuntament
Una de les noves regidories creades per l’actual govern va ser la de
Noves Tecnologies, responsable d’actualitzar el Web de l’Ajuntament
www.alella.cat. Com a novetat, a finals de 2005 es posar en
marxa un nou dispositiu pel qual l’Ajuntament envia un missatge
sms dels actes de rellevància que han de tenir lloc al poble. Els ciutadans
poden sol·licitar aquest servei a través de la pàgina web de
l’Ajuntament.
41

Parlen els protagonistes
ÒSCAR PALLARÈS
Com sempre que una legislatura arriba al seu final, hem
convidat als que són o han estat regidors a l’Ajuntament durant
el mandat actual a fer balanç i/o acomiadar-se a través
de les pàgines d’aquesta revista. En general, com sempre,
tots s’han engrescat i han respost a la nostra proposta.Però
cal dir que potser trobareu a faltar tres textos. Anna Fernàndez
i Jesús Conesa van ser regidors pel Partit Popular durant
aproximadament un any. Fernàndez s’ha estimat més no
escriure el seu text a causa del poc temps que va estar al
càrrec d’una regidoria. Jesús Conesa ja no viu a Alella i no
ens ha estat possible establir contacte amb ell. Un altre dels
textos que hauria d’ocupar part de les properes pàgines és
el d’’Antoni Caralps. L’actual regidor de Sanitat i Serveis
Socials, si bé va confirmar la seva participació a la revista,
a darrera hora ha preferit fer transmetre per telèfon el seu
missatge de comiat a qui escriu aquestes línies. Caralps ha
explicat que “el resum de la feina feta des de les Regidories
Salvador Artés
M’agradaria fer, més que un balanç d’aquesta legislatura, una valoració dels 12 anys al llarg dels
quals he format part de les llistes de CiU en les successives eleccions municipals, ja que amb l’actual
mandat dono per acabada la meva aventura de política municipal.
En els primers quatre anys, de 1995 a 1999, en què fou alcalde el Dr. Antoni Caralps de CIU,
l’equip de govern estigué format per vuit regidors: sis de CIU, un del PSC i un d’ACA (Alternativa
Crítica d’Alella). Vaig tenir les regidories d’Obres Públiques, Urbanisme i Indústria, amb una problemàtica
important que fou el cobriment de la Riera d’Alella amb les seves conseqüències. Obres
que depenien del Ministerio de Medio Ambiente, amb una coordinació dolenta, amb les conseqüents
parades de les obres i moltes molèsties per als veïns i comerciants.
El maig de 1999, unes noves eleccions municipals portaren un govern de concentració, en el
qual vaig ser nomenat Alcalde, i que fou format per quatre regidors de CIU, dos del PSC, dos d’ERC
i un de IC-V; a aquest govern s’hi afegí uns mesos més tard un regidor d’ACC (Acció Catalana),
quedant a l’oposició els regidors del PP. Van ésser quatre anys d’un veritable treball d’equip. En el
primer any s’arrossegaren els problemes de la riera sumats al de la renovació total del casc urbà,
que pràcticament deixà intransitable el poble. El tall de la carretera el 30 de juny del 2000 no deixà
de ser justificable. Però les obres a la fi s’acabaren, deixant un poble, jo crec, orgull de tots els alellencs.
L’11 de febrer del 2001 s’inauguraren la riera i el Casc Urbà amb l’assistència del President
Pujol i el Ministre Piqué.
En les eleccions del 2003, guanyaren per sorpresa la coalició ERC+LG amb 4 regidors que, amb
el Dr. Caralps, cap de Lliga Social d’Alella, i els 2 del PP, pogueren formar govern. Més tard, es
substituïren el regidors del PP per dos del PSC. La meva valoració ràpida és d’un govern que es va
carregar les propostes de l’anterior per tal de millorar-les (Rials, Can Calderó, Cal Doctor, Passeig
de la Riera, habitatges socials i altres), propostes que en quatre anys no s’han mogut de projecte.
I no cal parlar de la gratuïtat de l’autopista...
de Serveis Socials i Sanitat es pot trobar a les guies sanitàries
que s’han repartit amb els dos darrers números del Full”.
També ha afegit que “a la meva vida he fet dues incursions
a la política i he assolit els dos objectius que em vaig proposar”,
tot i que no ha precisat quins eren aquests objectius.
“Jo ja sóc gran i cal deixar pas a
gent jove amb empenta”. Finalment
ha expressat “l’agraïment
i admiració per la feina feta pels
tècnics Emilio Cazorla i Gemma
Ribas i l’enorme satisfacció d’haver
treballat pel poble” i s’ha acomiadat
“dient Adéu siau, com els
catalans antics”.
A continuació trobareu els textos
que ens han fet arribar la resta de
regidors.
CiU
43

44
Àlex Asensio
ERC + LG
Anne Rose Bloss
La revista Alella m’ofereix la possibilitat de donar la meva opinió dels darrers anys. Vull agrair l’oportunitat
que he tingut de posar el meu granet de sorra per servir activament el meu poble.
Crec en la democràcia participativa i respecto els punts de vista dels diversos partits; però el
que compta són els fets i els resultats. És per això que he entès que el meu deure, des de l’oposició,
és vetllar per tal que els resultats de la gestió del consistori siguin òptims per Alella i, en cas
que no sigui així, denunciar-ho perquè els ciutadans en prenguin nota i actuïn conseqüentment en
el futur.
Espero que l’electorat d’Alella faci servir les eines que té al seu abast per reclamar insistentment
als seus representants un esforç decidit sobre les coses que realment són importants per
al poble, refusant allò que no convé. Per això és necessari assistir als plens, llegir amb lupa El Full
municipal, entrar a la pàgina web d’Alella i consultar altres mitjans més objectius, com són la revista
Alella o el diari El Punt.
També estan a l’abast dels ciutadans les butlletes d’instàncies a la recepció de l’Ajuntament i
cal exigir-ne una resposta. És un dret dels ciutadans el fet de poder reclamar als representants una
acció de govern més efectiva sobre els temes que afecten Alella. Cal passar a l’acció fent servir
les eines democràtiques. Perquè el consistori de l’Ajuntament, més que cap altra instància, ha de
respectar el fet que l’Ajuntament no és tant un espai on desenvolupar principis i ideals polítics, sinó
per administrar els interessos del poble amb la màxima eficiència i eficàcia possibles.
Espero que el consistori que sorgeixi de les properes eleccions entengui que l’objectiu de la
seva actuació ha de ser una gestió eficient per un millor futur per Alella, i no pas un intent, condemnat
al fracàs, de polititzar i dividir els alellencs.
En aquest context vull agrair als treballadors de l’Ajuntament la seva diligent col·laboració amb
tots els assumptes amb els quals m’he hagut d’enfrontar.
Fa quatre anys, els nostres rivals polítics auguraven amb altivesa i to despectiu que “això d’Esquerrra-La
Garnatxa seria, com a molt, una anècdota de quatre anys”. Potser sí, però l’anècdota ha obert
bretxa: hem sacrificat quefers personals i professionals i ens hem escarrassat per aprofitar al màxim
aquest curt lapsus de temps per fer via. I ens n’hem sortit ja hagi estat parlant amb la gent, assistint a
juntes de veïns, convocant reunions de barris o participant dels actes socials i culturals de la vila. Sempre
tractant d’explicar el perquè i el com de les coses. Vam heretar un terreny erm sense projectes ni
ambició, només prolífic en requalificacions urbanístiques i vendes patrimonials. Durant aquest mandat,
hi hem sembrat la llavor i n’hem tingut cura amb dedicació i tenacitat. Ara, bona part dels fruits són a
la vista de tothom. La resta de la collita anirà madurant progressivament fins arribar a un horitzó de 4-6
anys, en què Alella haurà assolit satisfactòriament les fites que té plantejades pel que fa al model urbanístic
i social, la planificació territorial i la sostenibilitat ambiental. Medi Ambient i Agricultura han deixat
de ser regidories voluntaristes i folklòriques per esdevenir l’eix vertebrador de l’àrea de Sostenibilitat.
I ha estat precisament des del camp estant que hem repensat l’urbanisme, el paisatge i el territori:
defensant davant de propietaris i pagesos l’oportunitat històrica i la necessitat estratègica de protegir
els espais agrícoles i forestals, fent bandera de l’ampliació del Parc de la Serralada Litoral i advocant per
la creació d’un Parc Agrícola i d’un programa d’ajuts agroambientals. A Alella, el medi rural tindrà el seu
pla de futur: l’Auditoria Ambiental iniciada el desembre. Així com el planejament urbanístic, els treballs
de revisió del qual es troben en fase avançada amb un triple objectiu: fixar el límit del sòl urbà i aconseguir
la dotació d’equipaments i d’habitatge social de lloguer que ens cal. En aquest sentit, no només
hem reactivat el Patronat Municipal d’Habitatge, sinó que hem unit sinèrgies amb el Consell Comarcal,
la Diputació i la Generalitat per obrir l’Oficina local d’Habitatge; incrementar el nombre de pisos de lloguer
de Cal Doctor i programar-ne un centenar més; i redactar el Pla Local d’Habitatge, un document
que quantifica les necessitats reals d’emancipació dels joves i descriu l’estratègia que cal seguir per a
la seva consecució fins a 2016. Coneixem els reptes i els tenim apamats. Tenim l’experiència, tenim
les ganes i tenim el millor equip per afrontar-los i per vetllar perquè el planter segueixi brotant.
PP

Antònia de Gràcia
ERC + LG
Raimon Esquirol
Els gairebé tres anys com a regidor de l’Ajuntament d’Alella m’han donat la possibilitat de conèixer
de prop la realitat del poble, les inquietuds de la gent, els seus desitjos per al futur i les ganes de
superar-se.
Abans de res vull donar les gràcies a tot el personal de l’Ajuntament, ja que sense el seu suport
no hauria pogut tirar endavant la meva tasca com a regidor, de tot cor moltes gràcies.
No m’agradaria oblidar-me dels meus anteriors companys de partit Ana Fernández i Jesús
Conesa, gràcies a ells i a la seva magnífica tasca vam entrar a formar part del govern de l’Ajuntament.
Tot i que va ser un període breu a causa d’uns desafortunats incidents protagonitzats per
l’actual número dos de la Generalitat de Catalunya, va ser intens i sobretot molt ben treballat. Des
d’aquí us dono les gràcies per la vostra labor i per la vostra qualitat humana.
També el meu agraïment a totes aquelles persones amb qui he tingut la sort de compartir
políticament aquest període en el consistori, de totes n’he après alguna cosa positiva. Només els
demano que segueixin treballant amb tenacitat per Alella.
Sóc una persona positiva i per això no m’agrada parlar del passat sinó del futur. M’agradaria
demanar al proper consistori que tingués més comunicació per solucionar o accelerar temes pendents
que des del meu punt de vista són molt importants, com ara: més celeritat en la construcció
d’habitatge social, pla general, Vall de Rials, piscina municipal, ampliació de l’escola pública,
ambulància mancomunada amb Tiana i Teià, les Escoles Pies, una farmàcia de guàrdia al poble i
l’increment i manteniment de les xones verdes i de l’enllumenat públic.
Per acabar m’agradaria demanar disculpes a totes les persones que en alguna ocasió no hagin
rebut de mi tot allò que n’esperaven i donar gràcies a tots els ciutadans d’Alella i a tots els meus
companys del Partir Popular. Gràcies, moltes gràcies.
Una vegada més, la revista Alella em convida a expressar-me sobre aquests anys de govern. En
aquesta ocasió no puc dir gaires coses, ja que la meva estada com a regidora ha estat molt curta.
Si que voldria reconèixer i agrair a en Carles Pérez la seva dedicació i la tasca desenvolupada
en les seves àrees de treball i concretament les que jo vaig passar-li en fer la renúncia al meu
càrrec. També vull fer extensiu l’agraïment a totes aquelles persones que amb el seu vot varen fer
possible la meva entrada a l’Ajuntament, a les que desinteressadament em varen donar suport i en
tots moments les vaig tenir al meu costat, familiars, amics, companys que varen saber entendre
que el meu compromís amb l’Ajuntament i la meva feina com a mestra em deixava poc temps per
a ells.
Sóc conscient que les decisions preses no són mai al gust de tothom, però com ja vaig manifestar,
sempre ho he fet amb plena convicció i pensant que era el que calia fer. També estic
convençuda que no sempre les coses surten del tot bé i que cal saber rectificar, que cal tenir
coratge i seguir endavant. El meu pas per l’Ajuntament m’ha ensenyat moltes coses i he aportat
en la mesura que m’ha estat possible tot el que he pogut per tal que tots els alellencs i alellenques
poguessin beneficiar-se i gaudir de totes les activitats i canvis que s’han anat fent, tant en l’àrea
de cultura i festes com en l’àrea de sanitat.
Crec que aquests quatre anys de govern d’ERC+LG conjuntament amb la resta de grups polítics
han estat positius, penso que s’ha fet un bon treball pel poble d’Alella, i des d’aquí els encoratjo
a continuar la feina en els propers anys de govern municipal.
PP
45

46
Andreu Francisco
ERC + LG
Fede Moraleda
Podria fer un resum dels 4 anys perduts, però prefereixo utilitzar aquesta revista d’una manera
més humana. M’acomiado de l’Ajuntament després de dedicar 20 anys de la meva vida a la “cosa”
pública.
Primer de tot donar les gràcies als alellencs per haver-me permés ser feliç i ser-ho sigues d’una
manera total, tpt complint amb la il·lusió de tota la meva vida. També gràcies a la meva família,
començant per la meva esposa Rosa Maria i continuant pels meus fills Rosa Maria, Fede, Mireia,
Jordi, per haver-me deixat fer el que jo més desitjava i a la vegada prendre’ls temps de la nostra
convivència. També gràcies a IC-V, a la seva gent, sobretot a la Remei, en Calderon, en Ferran , la
Tilde... I a les persones amb les que sempre he pogut comptar, tant a nivell politic com personal.
Gràcies de veritat!!!!!
M’agradria tenir un record especial cap als regidors que ens han deixat durant aquest llarg
recorregut: Antonio Ruiz, Tomeu LLinàs, Cortit, Glòria Mas, Fede Fernàndez... Persones que han
deixar empremta a l’Ajuntament i també en mi.
Deixeu-me que us digui que a l’Ajuntament he conegut persones que mereixen un reconeixement.
Josep Maria Casals, un bon alcalde honest i treballador, i al que Alella li deu un reconeixement;
regidors de gran vàlua con Eudald Serra Joseph Lluís Balfegó, Salvador Galbany i Lluís
Vilajosana.
I gràcies també al personal municipal, que ha contribuït i ajudat en la meva feina. Deixeu-me
aquí que tingui un record emocionat cap a Judit Aguilà, persona que ens ha deixat i amb la que
vaig col·laborar de manera entusiasta. Vull parlar també de Felix Valdés, magnific secretari, Ester
Jornet, Ferran Garcia, etc…
Per últim vull dir que seguiré fent politica i lligat a l’Ajuntament mitjançant el nostre grup municipal…..
I qui sap demà!!!
Gràcies a tots.
Els darrers quatre anys la gent d’Esquerra Republicana de Catalunya i La Garnatxa hem portat el
pes del govern i hem treballat de valent per tal de fer d’Alella un poble més viu, més sostenible, i
amb més i millors serveis i equipaments. Com a alcalde he liderat un equip de persones que han
dedicat un període important de la seva vida al nostre poble. Des d’aquestes línies vull destacar i
agrair l’entrega de totes elles, tant dels regidors del nostre grup com de les altres persones que,
més enllà de les sigles polítiques, han col·laborat per fer avançar Alella. La feina no ha estat fàcil:
l’aprenentatge inicial, les inèrcies i dinàmiques heretades, la manca de projectes preexistents i per
tant l’esforç de començar de zero amb tot plegat, el temps i esforços esmerçats a renegociar les
qüestions urbanístiques del passat i el procediment administratiu tantes vegades incomprensiblement
lent, han fet que no haguem arribat a finalitzar tot allò que ens hauria agradat. Malgrat tot,
l’experiència ha pagat la pena. Veure com les diferents iniciatives impulsades durant aquests quatre
anys s’anaven materialitzant, el nou complex lúdico-esportiu de la piscina, la lluita per a l’alliberament
del peatge, la millora en el manteniment de la via pública i de les zones verdes, l’increment
del nombre d’usuaris del poliesportiu, Can Lleonart, la biblioteca, Can Gaza o el punt d’informació
juvenil, o el naixement del festival d’estiu o de Comafosca, entre tantes d’altres propostes, m’omple
d’una especial satisfacció personal per la feina reeixida.D’altres projectes importants per a
Alella queden embastats per al proper mandat: el nou Casal a Can Calderó, l’arranjament de la riera
o d’altres menys espectaculars però tant o més importants com la substitució d’una part important
de l’enllumenat públic o les millores per a la mobilitat ja programades o apuntades sobre l’eix de
la carretera BP-5002 són propostes engrescadores que em generen aquella il·lusió imprescindible
per voler continuar quatre anys més dirigint l’esdevenidor del nostre poble. És de justícia agrair als
nostres socis de govern i a les forces de l’oposició que, malgrat les diferències, hagin col·laborat a
que l’Alella que deixarem al proper consistori sigui millor que la que ens vam trobar. Per finalitzar
permeteu-me donar-vos les gràcies a tots els que amb un comentari de suport o simplement amb
un somriure ens heu transmès la vostra confiança durant tot aquest temps.
IC-V

Carles Pérez
ERC + LG
Jaume Ponsa
Ara fa quatre anys, les eleccions municipals donaven un resultat inesperat per a la majoria
d’alellencs, començant per mi mateix que, tot i la il·lusió del debutant, no preveia ser regidor. No
va ser un inici fàcil. La hostilitat d’altres grups polítics, ressentits per la derrota electoral va obligarnos
a fer constants equilibris amb l’objectiu de dur a terme allò que ens havíem proposat: obrir les
finestres de bat a bat perquè entrés un aire nou.
Crec fermament que han estat quatre anys positius malgrat que sabíem que no governaríem
al gust de tothom i que no tot s’ha resolt com hauríem desitjat. Sense ànim de lamentar-me, cal
que tothom sàpiga que han estat molts els entrebancs que hem patit i que ens han obligat a fer
veritables tombarelles per arribar a aconseguir el que pensàvem que era millor.
Al nostre favor hem tingut sempre les ganes de fer feina, la tossuderia, l’inconformisme, la
capacitat de treball, el donar moltes voltes a tot amb l’esperança de trobar sempre la solució més
adient. I el més important, l’oportunitat de poder fer coses, de fer realitat unes idees.
Ara que arriba l’hora de renovar confiances, em sento satisfet d’haver participat en projectes
com la piscina, la llar d’infants, el PEPA, el Full, els nous equipaments escolars, el Casal de joves, els
treballs de revisió del Pla General i tants d’altres projectes que, amb major o menor transcendència,
m’han permès dir-hi la meva. El proper govern tindrà l’avantatge de trobar un Ajuntament viu,
amb un camí traçat, l’oportunitat de gestionar una herència gens menyspreable i la possibilitat de
consolidar una manera diferent de fer política, de fer poble.
Però no tot ho hem fet nosaltres ni ho hem fet sols. Aquesta feina d’equip s’ha fet amb la
imprescindible col·laboració i el treball dels tècnics municipals i amb el suport de tots aquells que
des del primer dia i fins ara han confiat en nosaltres.
A nivell personal vull aprofitar per dir-vos que ha estat una etapa important i positiva de la meva
vida. He tingut l’oportunitat d’aprendre, de treballar amb bons professionals, de conèixer persones,
de desenvolupar projectes i de viure una experiència apassionant.
Finalment, voldria donar les gràcies als meus fills pel seu suport constant i la seva comprensió.
Com ja sabeu, vaig esdevenir regidor el desembre del 2004 com a conseqüència de la renúncia
de l’amiga Antònia de Gràcia. Vaig pensar en aquell moment que a la dificultat que comporta tota
nova tasca i havia d’afegir un plus per haver de pujar a un tren que ja estava en marxa i una altre
que suposava haver de guanyar-me la confiança d’uns veïns que no em coneixien, atès que jo visc
a Alella des de l’any 2000. He de reconèixer que estava equivocat i que tant els regidors, de govern
i de l’oposició, com els treballadors de l’Ajuntament em van facilitar molt les coses. Pel que fa al
segon punt vull agrair a tots els veïns d’Alella el fet de tractar-me sempre com un alellenc dels de
“tota la vida”. A tots, regidors, treballadors i veïns els vull donar el meu més sincer agraïment.
En el camp personal, ha estat una experiència molt enriquidora que m’ha ajudat a comprendre
com de difícil pot arribar a ser gestionar “ la cosa pública”. Un poble és un col·lectiu de persones
amb interessos comuns, però també, molt sovint, amb interessos oposats; i és en la gestió
d’aquests interessos on entra l’habilitat del governant.
Respecte de la feina feta, tant la personal a les regidories que he comandat, com la global realitzada
com a membre del govern, crec que ens podem sentir molt orgullosos i només em resta
un sentiment d’insatisfacció per no haver pogut disposar de més temps per finalitzar els molts
projectes que hem endegat i que es troben en fases no avançades. Això em fa sentir envejós
respecte dels regidors francesos que tenen mandats de 6 anys, temps suficient per poder finalitzar
allò que comencen.
No puc pretendre fer una valoració minuciosa de tot i cadascun dels temes treballats; entenc
que durant la campanya electoral ja hi haurà temps per a presentar la feina feta a fi que els ciutadans
en treguin les seves conclusions. Tenint en compte que aquesta és la darrera ocasió de dirigirme
a tots vosaltres, vull desitjar-vos molta sort en la tasca de mantenir un poble viu i actiu, un poble
amb la qualitat de vida que els alellencs es mereixen. Sort i moltes, moltes gràcies.
ERC + LG
47

48
Francesc Reverter
CiU
Josep Maria Serés
No hi ha dubte que aquest darrer mandat ha estat farcit d’episodis que han sacsejat la política municipal.
Des d’un inversemblant pacte inicial d’ERC+La Garnatxa amb el PP fins a la solució de la
Valls de Rials. Però la revista Alella ens ofereix la seva finestra per fer un balanç i comiat d’aquest
període polític i voldria fer-ho en clau positiva des de les meves responsabilitats de gestió en el
govern d’Administració i Hisenda. Crec que he donat una nova perspectiva a l’organització dels serveis
interns de l’Ajuntament: un nou conveni per a funcionaris i laborals amb millores substancials
en matèria de guanys socials; un nou organigrama que persegueix una millor eficàcia en el funcionament
i que permetrà una revisió i una justa valoració de llocs de treball, que allunyarà qualsevol
iniciativa d’increments salarials des de l’arbitrarietat; una decidida voluntat en consolidar una millor
atenció al ciutadà i, sobre tot, en controlar aferrissadament les despeses administratives.
La valoració des d’Hisenda penso que és més que positiva. He debilitat l’endeutament municipal
en unes xifres que, si continuen al ritme actual, permetran que abans de finalitzar el proper
mandat el municipi no tingui cap deute extern i pugui albirar un futur econòmic sense lligams. El
rigor aplicat al tractament i control dels diferents pressupostos ens ha permès gaudir de romanents
més que generosos per a fer front a l’ampli ventall d’inversions i avançar en nous projectes. L’IBI
ha rebut el fruit d’una decidida política de contenció baixant en dos anys consecutius els tipus impositius,
amb l’objectiu d’afavorir les rendes més baixes i no augmentar l’import del rebut.
Com a comiat he de fer un pronunciament positiu del viatge polític en el govern. Més enllà de
les diferències ideològiques i òptiques de gestió, hem governat per complir els projectes compromesos
i per instal·lar l’estabilitat cercant el equilibris. Crec que això és el que interessa al ciutadà:
progrés, servei i criteris sostenibles de governabilitat, fugint d’aventures polítiques. Per acabar,
mencionaré la relació mantinguda amb els grups a l’oposició, en especial ICV i CiU, que més enllà
de la lògica controvèrsia política m’ha permès mantenir uns bons lligams personals.
Durant aquest mandat els regidors de CIU hem estat a l’oposició, ja que vam tenir 59 vots menys
que Esquerra-La Garnatxa. També hem estat al marge de qualsevol pacte, però els actuals governants
van reconèixer que havíem portat una bona administració.
Gràcies a la feina ben feta de CIU aquest Ajuntament ha gaudit d’una situació financera equilibrada
i sana, el que els ha permès mantenir els resultats pressupostaris i ja des del primer dia
poder assignar-se uns salaris que equivalen a una despesa de més del 70% del que es gastava en
el període anterior.
Avui crec que són 111 empleats, contra els 73 que hi havia al 2003; també hi és l’Alcalde, tres
regidors a 40 hores i un altre regidor a 30 hores. Realment pensen que una empresa tan petita ha
de tenir quatre directors generals? Opino que és un abús, ja que la feina dels polítics és dirigir i controlar,
confiant en la professionalitat dels empleats, que supleix amb escreix la jornada complerta
que fan tants regidors.
De totes formes, espero que el proper govern segueixi apostant per una situació financera
acceptable per tal d’afrontar les necessitats del municipi, així com per suportar adequadament les
inversions, tant les que estan ja en marxa com les que en el futur siguin necessàries.
Amb la llibertat que ens ha donat la democràcia podem triar l’opció que considerem que més
ens convé.
PSC

Carme Tort-Martorell
CiU
Lluís Vilajosana
Primer de tot vull agrair a l’equip redactor de la revista Alella l’oportunitat que em dóna per adreçarme
als seus lectors i poder-los expressar la meva valoració política sobre el mandat municipal que
som a punt de cloure.
Crec, en línies generals, que el balanç de l’acció de govern i de la gestió de l’administració local
ha estat positiu. Ho ha estat en el sentit que aquests darrers quatre anys han permès de millorar
notablement les condicions de benestar ciutadà en el nostre poble.
Sanejada la hisenda local -mèrit que indiscutiblement s’ha d’atribuir a l’anterior equip de govern
presidit per Salvador Artés- socialistes i republicans hem donat l’empenta necessària per a l’execució
d’un programa de reformes estructurals i d’impuls de nous projectes d’equipaments i serveis
que Alella reclamava a causa del seu desenvolupament. Aquest programa ha afectat pràcticament
el conjunt d’àmbits sobre els quals opera l’acció municipal -amb més competències que recursos- i
els resultats del qual són manifestament visibles.
Malauradament, però, hi ha una qüestió de cabdal importància que l’actual govern no ha estat
capaç de resoldre. Em refereixo a la generació del consens polític necessari per a la revisió del Pla
d’Ordenació Urbana Municipal (POUM), una proposta programàtica contemplada des de totes les
formacions polítiques i que resta, novament, pendent de realització. Convé repetir-ho: cal exigir
a tots els grups municipals l’establiment d’un gran acord de poble a fi de garantir la sostenibilitat
-ambiental i econòmica- del nostre territori i dels seus recursos. Vull reiterar la plena predisposició
dels homes i les dones que configurem l’espai del socialisme democràtic a Alella a emprendre amb
convicció, fermesa i compromís aquest repte durant el proper mandat, contribuint al diàleg serè i
constructiu amb totes les altres formacions polítiques amb independència de les seves obligacions
de govern o d’oposició.
Per acabar, vull agrair a l’actual Alcalde d’Alella, l’Andreu Francisco, la confiança que ha delegat
en mi aquests darrers anys en l’exercici de les meves responsabilitats de govern; i a la resta de
regidors i regidores del consistori, la meva gratitud per la cordialitat, l’honestedat i l’esperit de col-
Vam perdre les eleccions del 2003, no ens ho pensàvem. Va guanyar ERC-La Garnatxa, no s’ho
pensaven. Les “50 idees per canviar Alella” que van presentar com a programa electoral pretenien,
humilment, “fer sentir la seva veu”, però mai governar amb plena responsabilitat, com van haver
de fer. I no és el mateix.
Van pretendre carregar-se tot el que havia fet el govern anterior, integrat per CIU, PSC, IC-V,
Acció Catalana i, no ho oblidem, també ERC. Des d’aquestes premises, els va costar trobar socis
de govern: qui voldria participar per desfer el que havíem fet junts en el període anterior? Tan sols
van trobar al PP i al regidor de la Lliga Social. La regidora d’ERC que havia governat al mandat anterior
ben aviat va dimitir i es va haver d’incorporar un nou regidor d’ERC. Poc més tard, els dirigents
del PP van obligar a trencar aquest pacte de govern, i els seus regidors van abandonar no tan sols
els seus càrrecs, sinó també el partit. Dues persones noves van trigar mesos a incorporar-se com
a regidors del PP, però ara a l’oposició. Un temps després es van incorporar al govern dos regidors
del PSC, que han col·laborat de forma desigual.
Aquesta inestabilitat i el fet de tenir un projecte d’oposició, que no de govern, ha quedat palesa
aquests quatre anys. Revisar tots els projectes en marxa els ha portat a la paràlisi. Buscar idees els
ha obligat a gastar milers d’euros encarregant estudis de tota mena (de mobilitat, de comerç, de
turisme, d’organització de l’Ajuntament,...) que després no han aplicat. Trencar el conveni de Rials,
per acabar refent-lo a última hora, ha comportat sentències del Tribunal Contenciós Administratiu
contràries a la postura que amb tanta seguretat defensaven.
Però siguem justos. Han millorat les festes, les tradicionals d’Alella i les que molts diumenges
es fan a la plaça. Tenim catàlegs d’arbrat i d’arquitectura popular. Per fi han començat les obres de
la piscina, de l’escola bressol i de l’Escorxador. Malgrat això, la revisió del Pla General ha quedat
aturada a la fase dels treballs preparatoris. Queda molta feina per al nou equip!!!
PSC
49

La precampanya: un festival de rumors
ÒSCAR PALLARÈS
Les coses ja estan clares i finalment són set les agrupacions
que concorreran a les eleccions. Però fins que a finals d’abril
no es van tancar les llistes, el nombre de rumors que es van
estendre pel poble devia superar tots els rècords. La imaginació
popular va dibuixar una campanya amb fins a onze
partits batallant pel poder.
Ciutadans i ciutadanes
Un dels rumors que va prendre més força portava fins a les
urnes d’Alella el partit d’Albert Boadella, Ciutadans Partit
de la Ciutadania. Aquesta formació presenta algunes candidatures
a la nostra comarca, però l’opció alellenca va quedar
finalment descartada.
Un altre dels comentaris que va estar en boca de tothom
durant força dies parlava d’una llista configurada únicament
per dones. No hem pogut esbrinar si realment hi havia
hagut moviments en aquest sentit però, en qualsevol
cas, la Llei de Paritat aprovada recentment hauria desvirtuat
qualsevol intent en aquesta direcció.
ÒSCAR PALLARÈS
Esquerra Republicana ha renovat el seu acord amb La Garnatxa per presentar una candidatura
conjunta. La diferència bàsica rau en el fet que, si bé fa quatre anys la distribució de la llista era
en base a la relació un i un, en aquesta ocasió, els números 1, 2 i 4 són d’ERC i les posicions 3, 5
i 6 les ocupen membres de LG. L’explicació que el líder de la formació, Andreu Francisco, dóna a
aquest fet rau en “la voluntat que la paritat de gènere, més enllà de la llei, fos prioritària i estigués
per damunt de les sigles”. Laura Aloy, de 25 anys, ocupa la posició número 2; és tècnica superior
en integració social i membre de la Colla de Diables. El 3 és per a l’actual regidor Jaume Ponsa i el
4 per a Isabel Nonell, que va ser diputada al Parlament de Catalunya de 2003 a 2006 i actualment
treballa al Departament d’Innovació, Universitat i Empresa com a assessora en temes de promoció
econòmica. La cinquena posició de la llista l’ocupa Àlex Asensio. Amb tots aquests canvis, Francisco
explica que “hem volgut combinar gent jove amb gent amb experiència, gent propera a la vida
del poble i gent amb un perfil més professional, gent preparada que pot aportar coses noves”.
Com resulta obvi pensar, ERC+LG té intencions de revalidar la victòria a les eleccions i el lideratge
del govern. L’actual alcalde comenta que “en els darrers 4 anys hem aconseguit que el municipi
fes un salt endavant important. S’han activat molts projectes; alguns s’han materialitzat, d’altres ho
estan fent i d’altres estan preparats perquè el proper consistori pugui treure’ls a concurs i tirin endavant.
S’han afrontat molts problemes enquistats que s’han solucionat i ara apostem perquè el punt
on som ara no sigui un punt final, sinó un punt a mig camí”. Les seves quatre grans apostes són
el nou Casal, noves solucions d’aparcament al centre, l’arranjament de la riera i la consecució d’un
acord que, finalment, permeti a l’Ajuntament fer-se amb la fàbrica de pintures, que hauria d’acollir la
nova biblioteca, l’arxiu municipal i un parc d’habitatge públic de lloguer per a gent gran.
Pel que fa a prediccions, confien que, com a mínim, renovaran els quatre regidors i no descarten
cap pacte, tot i que confien fer-ho “amb aquells amb qui hi hagi més bona entesa, tant política
com personal”.
És ben clar que la realitat, transmesa de boca a orella,
acostuma a distorsionar-se fins a límits insospitats. Es podria
aventurar que tant una opció com l’altra s’han concretat,
a la pràctica, en la candidatura de Gent d’Alella. La
seva cap de llista, Mercè Marzo, és membre de Ciutadans
pel Canvi (que no Ciutadans Partit de la Ciutadania) i, a
més, participa de l’activitat de l’associació Dones Solidàries
d’Alella.
Lluch i Caralps
Tot i que Quico Lluch va reconèixer haver-se plantejat la
tornada a la política, ja va anunciar a aquesta revista que
finalment havia deixat el projecte aparcat per a una altra
ocasió. Tot i així, algunes veus van ressuscitar el projecte i,
fins i tot, van imaginar quins membres formarien part de
la llista.
La Lliga Social ha estat un misteri fins al darrer moment.
Tot feia pensar que Caralps plegava però que algú
prendria el relleu al capdavant del partit. Finalment, tot ha
quedat en no res.
‘No volem que això sigui un punt i a part’
Andreu Francisco (ERC + LG)
51

52
‘Volem que Alella tingui la seva primera alcaldessa’
Carme Tort-Martorell (CiU)
ÒSCAR PALLARÈS
Després del daltabaix polític patit pel PP durant la legislatura, arriba l’hora de l’estabilitat. I l’escollit
per aportar aquesta estabilitat és el nou cap de llista, Javier Berzosa. El candidat afirma que “volem
el millor per a Alella i els alellencs. El nostre és un projecte de govern. Volem governar i volem la
confiança dels veïns per governar durant els propers 4 anys”. Hi ha força canvis, a la llista: “és una
candidatura amb cares noves, jo mateix sóc primerenc. És alhora una candidatura de renovació i de
continuïtat. Annerose Bloss, que ocupa el número 4, és qui dóna aquesta continuïtat”. I és que el
Partit Popular es mostra tan optimista com els altres. Berzosa explica que “ara mateix tenim dos
regidors i n’hem tingut tres; en les darreres convocatòries hem detectat que tenim un sostre de
vot que potser ens permetria garantir un tercer regidor i optar a un quart”.
Pel que fa al projecte de govern, l’alcaldable popular diu que “els tres punts marc del nostre programa
són: seguretat, habitatge i problemes derivats de la immigració (hem de permetre’ls integrar-se
a la nostra comunitat de manera ordenada i legal)”. I afegeix: “pensem que l’Ajuntament ha de servir
els alellencs, no els partits. El PP d’Alella és un partit de centre i centrat en les persones del poble, que
són la nostra preocupació. Volem compartir un espai on puguem conviure tots, els fills del poble, els
que vivim al poble i els que acaben d’arribar”. En preguntar-li pels comentaris que els altres partits han
fet al respecte de la mala oposició que el PP ha fet durant els darrers tres anys, Berzosa afirma que
“aquestes manifestacions constaten que a Alella també hi ha una situació d’anormalitat respecte del
PP. Hauríem de ser considerats un partit normal per part dels altres partits, que ens estan sotmetent
a una mena de cordó sanitari. El PP és un partit democràtic, cosa de la qual altres no poden presumir i,
en canvi, es permeten el luxe d’acusar el PP de crispar. Tot això ho intentarem canviar i tractarem que
tant els nostres veïns com els nostres adversaris polítics vegin el PP no com un grup contra el qual
cal parapetar-se sinó com algú amb qui comptar de cara a prendre decisions per al poble”. A quins
pactes podrien arribar? Berzosa ho té clar: “tenim el nostre programa i els nostres principis, i estem
disposats a seure amb aquells que comparteixin part d’aquests principis i aquest programa”.
ÒSCAR PALLARÈS
Després d’uns mesos de duel polític entre Carme Tort-Martorell (UDC) i Glòria Riera (CDC), l’elegida
per ser l’alcaldable de CiU va ser Tort-Martorell. Glòria Riera ni tan sols és a la llista i Tort-Martorell lidera
ara una llista que ella mateixa defineix com “un equip de persones disposades a treballar pel poble.
Persones que han treballat sempre pel poble des de diversos àmbits (la residència, la medicina, l’associació
de dones, la parròquia, els caçadors...) i coneixen perfectament els problemes del poble”. I afegeix
que “volem servir el poble des de la política igual que ho hem fet abans des d’àmbits diferents”. I
parla especialment bé de la número 2, Cristina Xatart. Tort-Martorell explica que “és experta en temes
de personal i d’organització de xarxes de botigues, molt treballadora i amb les idees molt clares”. Per
darrera seu, al número 3, hi trobem un ja vell conegut de la política Alellenca: Francesc Reverter. “És
important que un equip es renovi, però no al 100%, perquè el funcionament d’un Ajuntament és complex
i és important comptar també amb persones avesades a treballar a l’administració”.
Com és lògic, a CiU van a per totes: “Volem guanyar les eleccions i volem que Alella tingui la seva
primera alcaldessa”. Tort-Martorell afirma tenir un munt de projectes, com ara el Passeig de la Riera,
que “caldrà fer-lo a poc a poc perquè és una obra costosa, però ha de permetre que Alella deixi de
ser un pas de vehicles i passi a ser una rambla cívica, una rambla de convivència” o el nou edifici de
l’Ajuntament, “que ha de permetre una millor organització de la feina però, sobretot, una millor atenció
als ciutadans”. A CiU aposten també per “millorar l’atenció a la gent gran i als joves. S’ha demostrat
que compartir l’espai de Can Gaza no és satisfactori ni per als uns ni per als altres. Pensem en un
nou Casal de joves que podria ser construït perfectament en un dels patis inferiors de Can Gaza”.
Tort-Martorell aspira a aconseguir quatre o potser cinc regidors perquè “degut a la multiplicitat
de propostes, si no hi ha un grup fort que pugui liderar-ho, governar Alella pot ser complicat”. En
preguntar-li pels possibles pactes, diu que “dependrà dels resultats. Volem pactar amb persones
amb les quals ens puguem entendre i col·laborar. No volem governar per governar, ho volem fer
amb consens, fent bé les coses, amb criteri, amb organització”.
Javier Berzosa (PP)

‘Anem de cara a l’alcaldia’
Josep Maria Serés (PSC)
ÒSCAR PALLARÈS
Josep Maria Serés ho té molt clar. La primera frase que em va dir quan vam asseure’ns a xerrar fa
uns dies va ser aquesta: “Anem de cara a l’alcaldia”. El candidat del PSC afirma que “volem fugir
de simplement obtenir millors resultats que els anteriors companys. L’objectiu és assolir l’alcaldia.
Sóc conscient que no tindrem cinc regidors, però és possible que tres sí, i més tenint en compte
que es presenten set grups, i amb tres regidors es pot optar a l’alcaldia”. Serés explica que el seu
partit ha assolit els objectius que s’havia marcat, però no tots al 100% perquè, “quan pactes, has
de compartir un projecte i sempre queden coses del teu programa per fer. Ja és hora que poguem
desenvolupar tots els nostres projectes, i la manera de fer-ho és tenir l’autoritat suficient que donen
els vots”. Pel que fa al projecte socialista, el candidat comenta que el que ells desitgen és que
el poble progressi, però que aquest progrés no significa fer una escola nova o mantenir els carrers
nets perquè “això són obligacions del govern, tasques de gestió. Nosaltres ens volem apropar més
a les persones; no tenir la notorietat que altres grups volen tenir, sinó que la gent tingui la possibilitat
de dirigir-se a nosaltres i expressar-nos les seves inquietuds”. Per aquesta raó, explica, al seu
programa Serés parla de casa, carrer i barri. “De casa perquè cada casa és un univers de problemes
comuns: gent gran, gent malalta, fills que es volen emancipar... De carrer perquè voldríem que el
civisme fos la norma de convivència. Volem eradicar l’incivisme, convertir en peatonals diverses zones,
més vigilància, més policia de proximitat. I de barri perquè els barris són els millors exponents
del benestar d’un poble. Cal donar-los el protagonisme necessari fomentant la creació d’agents
socials que participin de les decisions municipals. No fer una consulta com s’ha fet fins ara”.
Per darrere de Serés, a la llista del PSC hi haurà Glòria Mans i Lluís Vilajosana que, si bé havia
anunciat la seva intenció de deixar l’Ajuntament per treballar pel partit al poble, ha acceptat anar de
número 3 a proposta del cap de llista. Pel que fa a possibles pactes, el socialista comenta que “amb
el PP no ens entenem ni possiblement ens entendrem. Estem a la mateixa distància d’ERC que de
CiU però, fem el que fem, ens agradaria ser al costat d’IC-V, perquè tenim moltes coses en comú”.
‘Som els mateixos de sempre però més
joves i amb més empenta’
ÒSCAR PALLARÈS
Durant 20 anys, parlar d’Iniciativa a Alella, era sinònim de parlar de Fede Moraleda. Però les coses han
canviat. Al 2003, Moraleda ja va anunciar la seva intenció de deixar la política a mitjans de la legislatura
per donar pas a Jordi Galbany, número 2 d’IC-V fa quatre anys. Però, per motius laborals, Galbany no
va poder prendre el lloc de Moraleda a l’Ajuntament ni fa dos anys ni ara, en el moment de deixar-lo.
Així les coses, calia trobar un substitut adient i les persones vinculades al partit al nostre poble van
decidir que el millor relleu per a Moraleda no era altre que la seva filla, Rosa Moraleda. Rosa ens
explica que “he estat vinculada primer al PSUC i després a IC-V, de tota la vida”. Les comparacions
són odioses i segur que la tasca de la candidata no serà fàcil, perquè Fede ha estat, sens dubte, el
polític més polític que ha passat per l’Ajuntament. Ella mateixa diu que “em sap greu perdre en Fede
com a cap de llista. Plega perquè són 20 anys, perquè ha estat avi, perquè té una empresa que li treu
molt de temps...” i té molt clar que “ha deixat el llistó molt alt”. De tota manera, afirma que “som
la mateixa Iniciativa de sempre però potser més joves, amb més empenta i ganes, per compensar
l’absència d’en Fede i la seva experiència. Això sí, sempre comptarem amb la seva ajuda, una ajuda
molt valuosa perquè té un coneixement molt ampli de l’Ajuntament”.
El número 2 de la llista l’ocupa Ramon Muntadas. Rosa Moraleda afirma d’ell que “té ganes de
fer coses pel poble, s’il·lusiona molt pels projectes que fa, sempre és al meu costat, és persona
treballadora i que pot fer-ho bé. Si no fos així, no estaria de número 2”.
A la llista d’IC-V només hi ha tres militants, “cosa que prova que som un partit molt obert, només
cal creure en les nostres idees progressistes de partit d’esquerres”. Presenten un programa
“consensuat, creat entre tots, amb idees que representen a tota la població” i descarten directament
qualsevol pacte amb el PP. “Per motius obvis”, diu Moraleda. Mai no faríem un pacte amb
ells per poder governar, com ja s’ha fet altres vegades. Pactarem amb aquells que respectin el
nostre programa i les nostres idees. Falta veure quin programa porten els altres, però sempre hem
pensat que el govern ideal sortiria d’un pacte d’esquerres. Però no en descartem d’altres”.
Rosa Moraleda (IC-V)
53

54
‘Per ser regidor ja no em presentaria’
Albino Gallo (COR)
ÒSCAR PALLARÈS
Gent d’Alella han entrat amb moltíssima força al panorama pre-electoral. Amb una imatge molt ben
treballada i el discurs ben après, els de Mercè Marzo van a per totes i tenen la intenció de fer-se
amb l’alcaldia. Marzo explica que la seva llista la integra gent molt dialogant. Entre les 13 primeres
posicions, hi ha vuit dones i cinc homes i això la fa sentir-se molt orgullosa. No tan sols de “la qualitat
humana de les dones” sinó també “del suport que estem rebent dels homes”. També comenta que
la llista de Gent d’Alella és “oberta, representativa, on hi tenen cabuda tots els colors polítics i que
representa l’Alella d’avui, no la de fa 30 o 50 anys. Hi ha gent de totes les edats, procedències i tipus
de formació”. El discurs de Gd’A repeteix que no són un partit polític i que no volen fer política. Marzo
puntualitza: “no hi ha altre camí polític que la gestió municipal: treballar per Alella i res més”. Hi ha qui
es refereix a la formació com “els de l’AMPA”. La candidata explica que “la relació entre la majoria de
la gent que configura la llista ha nascut de compartir l’escola dels nens i ens hem trobat parlant d’Alella
en activitats amb els nanos, sopars entre amics, etc. Hem vist que hi havia mancances i que volíem
aportar les nostres idees”. Si bé una part dels membres de Gd’A formen part de l’AMPA de l’institut,
Marzo afirma que “dir que és la llista de l’AMPA és fer una lectura ràpida i fàcil perquè només hi ha
una persona de la junta directiva. La major part som professionals, gent que té empresa i treballadors
i tenen poc temps per fer vida de poble. Això dóna una perspectiva diferent de la de les persones que
tenen la sort de viure i treballar al poble”. Davant d’aquesta frase, no em puc estar de preguntar-li: “I
si ets alcaldessa, d’on trauràs el temps per dedicar-t’hi?”. Marzo explica: “Igual que la gent que hi ha
ara a l’Ajuntament. Si fos alcaldessa em dedicaria en un 85% a l’alcaldia i en un 15% a l’empresa”.
Fa aproximadament un any que l’alcaldable de Gd’A és membre de Ciutadans pel canvi, un moviment
cívic que es va crear per impulsar la presidència de Maragall a la Generalitat. En peguntar-li si la seva
candidatura farà mal a la del PSC, contesta convençuda “Farem mal a totes. Segur. Perquè a nosaltres
ens mouen coses que la gent entén molt bé”. Tot i així, Gd’A està oberta a tota mena de pactes:
“Respectem absolutament totes les propostes democràtiques i funcionarem per programa”.
ÒSCAR PALLARÈS
Albino Gallo afronta les eleccions amb força ambició. Ja fa un munt de mesos que la propaganda
d’Amor per Alella (que curiosament fa servir com a sigles les lletres COR) va arribant a les bústies
d’Alella amb diferents formats i missatges. En preguntar-li per què és presenta a les eleccions ho
té molt clar: “Pràcticament estic jubilat i tinc il·lusió per fer coses; ara és el moment. Tinc idees i
penso que són bones. Em coneix força gent i tinc molta entrada a moltes institucions. Des dels 18
anys he tingut rellevància en empreses i he estat conseller delegat d’una multinacional amb 80 mil
empleats, però no m’han pujat els fums al cap”.
Pel que fa als objectius, tampoc dubta: “Vull ser alcalde, jo per ser regidor no em presentaria”.
Davant d’això, la pregunta és òbvia: “Consideraries un fracàs no esdevenir el nou alcalde?”, però contesta
que no. Ell no vol ser a l’Ajuntament “per fardar ni tenir un protagonisme. Jo vull que el poble
sigui protagonista. El nostre és un partit independent, d’obediència al poble perquè el poble té la paraula”.
I continua: “si fos alcalde donaria la mà a totes les forces polítiques, sóc una persona d’unitat i
consens i si hi ha unitat i consens, es poden portar coses importants a terme”. Fins i tot afirma haver
pensat alguna vegada que no seria mala idea constituir un govern de 13 regidors sense oposició.
Insisteix en les mancances del poble. “Portem 25 anys de retard, no tenim infraestructures
de res. No es tracta de fer estudis i avantprojectes que costen una fortuna. Els dibuixets són molt
macos, però cal tenir la capacitat per convertir-los en realitat”. I també es mostra especialment
sensible amb els temes socials: “sempre m’ha preocupat l’obra social. Vull reparar el desequilibri
que hi ha al poble; hi ha molts avis que ho passen malament i se’ls ha d’ajudar. Traurem els diners
de sota les pedres, si cal. Tota la despesa en projectes i avantprojectes la retallaré i anirà tot a serveis
socials. Ja li he dit a la dona que, si sóc alcalde, el dia de Nadal i el dia de reis no compti amb
mi. La dona es va esverar, però li vaig dir que aniria a dinar amb els avis que no tenen família”. Pel
que fa a la seva predicció dels resultats no s’amaga de dir que “jo tinc un gran respecte pel poble.
Totes aquelles persones que fan pronòstics demostren no tenir-ne, perquè és el poble qui vota”.
‘Farem mal a totes les candidatures’
Mercè Marzo (Gd’A)

Vietnam íntim
Us convidem a acompanyar Josep Ramon Germà en un viatge deliciós pel
Vietnam tot captant en forma de fotografies el pols de la societat.
TEXT I FOTOS: JOSEP RAMON GERMÀ
Hanoi
Són genets embussats darrere de mocadors multicolors, que
cavalquen incansables sobre les seves muntures de dues rodes.
No es detenen mai. Els seus ulls ametllats, brúixoles de
nord fix que els porta a totes les destinacions, mai miren enrere,
perquè no té cap sentit rememorar el profund dolor de
la guerra. Conflictes armats contra tothom, xinesos, mongols,
francesos i nord-americans. Massa patiment com per
no mirar exclusivament cap al futur. Vietnam és un poble
que camina cofoi cap a una vida més plena. Amb una herència
cultural mil·lenària, el país de la senyera de l’estrella
groga sobre el firmament roig de la sang de la pagesia, s’ha
posat en peus i amb una petjada ferma es dirigeix vers el seu
veritable destí. Un destí ben marcat per la intel·ligència i
fermesa del seu líder indiscutible Ho-Chi-Minh (el que illumina).
Fill d’un militar, neix a la Indoxina francesa amb el
nom de Nguyen-That-Thanh, un mes de març del 1890. Fet
políticament en el París de principis del segle XX, és membre
fundador del partit comunista francès, que li permet
obtenir el recolzament del seu poble en front de la invasió
japonesa primer i del colonialisme francès poc després. La
famosa desfeta del francesos a Dien-Bien-Fhu porta a la divisió
del país en una zona nord comunista i una sud anticomunista,
que no tornarà a unir-se fins l’any 1975, quan s’assoleix
la retirada definitiva dels nord-americans després de
gairebé 15 anys de brutal guerra, un llançament de bombes
equivalent a la potència de 7 artefactes atòmics i 4 milions
de nord-vietnamites morts: un cost prou alt per conquerir
la desitjada independència. El propi Ho-Chi-Minh no la
veuria en morir als 79 anys dintre d’una petita casa de fusta
adossada al Palau Colonial Francès. Les seves despulles crec
que descansen incòmodes en un enorme mausoleu edificat
al centre de Hanoi, amb una grandària llunyana de les seves
senzilles aspiracions.
Quin Bulevard Rosa oriental és el casc antic de Hanoi!
Cada habitatge és una botiga oberta permanentment al públic;
un autèntic laberint on els diferents gremis artesanals
es barregen amb els mercats i les petites cases de menjar.
Cadascun va a la seva, però existeix una espècie d’harmonia
universal entre tots plegats. Diuen que els vietnamites
mengen a totes hores i en poques quantitats i que tenen
l’arròs, les verdures i petites racions de carns i peix com a
base de la seva dieta. Són d’estructura anatòmica magre
però molt forta, amb una alçada discretament superior a la
mitjana oriental. Dues característiques d’Hanoi ressalten
especialment: la seva netedat i la sensació de seguretat que
respira el foraster mentre passeja pels seus carrerons.
L’altra banda de la força es troba dintre dels recintes de
les pagodes. Tots els sentits són estimulats, tot trepitjant
el llindar de les seves esmaltades portes. L’olfacte és pràcticament
violat per l’olor agredolç de les ofrenes en vies de
lenta descomposició i de les varietats d’encens que cremen
constantment. L’oïda nota el petit cruspeix de les milers
de barretes que cremen sense parar des de temps ancestrals
sobre el soroll somort de les pregàries dels fidels. La vista és
testimoni de les cares esgarrifoses dels déus i dels dimonis,
que cohabiten plegats en la foscor dels altars plens fins a
regalimar de reclams espirituals amb forma de flors, fruites
i tots tipus de regals de paper que imiten els objectes i instruments
més inversemblants. He vist ofrenes amb retalls
de telèfons mòbils, claus de cotxe i altres andròmines de
la vida quotidiana. El tacte atrapa l’aire espiritual que ens
envolta i veu com s’escapa entre els dits la mil·lenària ànima
del “confucionisme” sempre present.
Hanoi és un entremès amb cos de primer plat que obre
prou la gana per seguir gaudint dels menjars que ens ofereix
Vietnam.
55

56
Ha-Long
Recordo, principalment, el vent a la cara. Fuel eòlic que
empentava el velam pórpra del nostre jonc. Tot fet de fusta,
el vaixell dóna cabuda a mitja dotzena de parelles i a l’equivalent
marineria i servei que vetllarà per el nostre confort,
en els gairebé tres dies de navegació per la meravella de la
natura, que és la grandiosa Badia de Ha-Long i les seves
3000 illes flotants. Diu la llegenda que la raó de la seva existència
fou la fugida d’un gran drac, nascut terra endins, que
en arribar al mar, amb els cops de la seva cua va fer enfonsar
la terra ferma deixant esteses la miríade de petits illots.
Vàrem navegar de sol a sol i descansàvem sota el paraigües
dels estels quan l’astre rei deixava d’acariciar-nos. La
curosa cuina vietnamita feia les delícies de tots nosaltres.
Després gaudíem de la tertúlia espontània on un membre
de la casa reial de Luxemburg, lluitador veterà antisistema,
una parella de xinesos rics emigrats a Hong-Kong, una matrimoni
d’australians força viatgers i la meva dona i jo ens
aferrissàvem tot discutint temes tan transcendents con la
instauració del neocapitalisme a l’Àsia, el paper regulador
de les petroleres o la intromissió dels Estats Units en els
afers de massa països estrangers.
El viatge s’amenitza amb visites a diverses coves, bé fetes
a peu, en el si dels illots, o navegant en caiac per grutes foradades
pel mar. Produeix una pau especial solcar les aigües
plàcides del golf de Tonking sota les estalactites que voregen
els caps dels remers dintre de les coves esculpides per les
mil·lenàries embranzides del Mar de Xina.
Ha-long reuneix la immensitat del mar esmaragda amb
la magnificència delicada de les roques foradades pel vent
i l’aigua, símbol que ens recorda que res és etern malgrat
davant del nostre esguard ho sembli. És el paradís perdut
on viure o, per què no, on morir envoltat per la calma llargament
desitjada.
Hoian
Una aldea petita amb 2000 anys d’antiguitat, patrimoni
de la Humanitat: és Hoian. El viatger s’ha deixar anar pels
seus carrers empedrats, vorejats de construccions tradicionals
on encara es pot veure l’arquitectura típica xinesa. És
molt recomanable visitar el número 13 del carrer Nguyen
Thai Hoc, on la vella hereva d’una ancestral família ha reunit
tots el béns heretats en una llar de menys de cent metres
quadrats. Em diuen que fa poc han estat visitats per
la Reina Sofia d’Espanya i que es senten molt cofois que
un metge català visiti casa seva. Nosaltres fem els honors
amb la fotografia de rigor asseguts en dues cadires reials. La
innocència del cor oriental es fa palesa en cadascuna de les
accions i paraules de la nostre anfitriona.
A prop del denominat pont cobert japonès, construït
al segle XVI i que en veritat és una pagoda religiosa, es
troba el mercat de Hoian: una autèntica orquestra de dones
ancianes tocant una melodia constant de compra i venda.
Aclofades durant hores serveixen als potencials clients estabornits
per la varietat de productes alimentaries exposats

en les petites tendes del dèdal mercantil. Els llavis enrogits
per la masticació del betel realcen encara més la pal·lidesa
de les seves cares arrugades pels anys i la feina constant sense
descans. Tinc de nou la sensació que he viscut en altres
països de l’orient, que les càrregues de treball més feixugues
recauen en el sexe irreflexivament considerat com el més
dèbil.
Hue
No es pot abandonar el Vietnam central sense una breu
visita a Hue. Recolzada per la dinastia Nguyen, fou la capital
de la nació entre 1802 i 1945, quan la Ciutat Imperial,
també Patrimoni de la Humanitat, era gairebé una còpia
de la Ciutat Prohibida de Beijing. La irresponsabilitat i el
menyspreu a la cultura per part d’ambdós bàndols durant la
darrera guerra ha destruït la majoria dels edificis meravellosos
que composaven aquesta ciutat reial. Malgrat la pèrdua
irremeiable de la seva magnificència, el viatger encara pot
visitar algunes de les pagodes dedicades al culte de Confuci
i els seus deixebles. Des de dalt de la balconada situada
sobre l’entrada principal de la Ciutat Prohibida es poden
contemplar les dimensions faraòniques de la seva grandària
mentre els làbars multicolors son sacsejats pel vent.
El delta del Mekong
Una serp aquosa de més de 4.500 quilòmetres de llargada,
que serpenteja des de la Cambotja veïna fins al Mar de la
Xina. Habitatge, carretera líquida i font inesgotable d’aliments
per centenars de milers d’éssers humans que quotidianament
neden, es renten, creuen, compren, venen i cuinen:
el riu Mekong és la saba de la vida del sud de Vietnam.
Potser és el moment d’advertir al futur curiós d’aquest país,
que el transport per carretera es fa tediós perquè la majoria
del tràfic rodat és de dues rodes, la qual cosa dificulta molt
la maniobra dels automòbils. Una distància que es recorre
en una hora pot necessitar-ne tres o quatre al Vietnam. Per
tant no és una mala idea remuntar el Mekong amb una
embarcació, no perquè estalviem massa temps, sinó perquè
l’aprofitarem copsant la vida fluvial dels habitants de
les seves riberes. La càmera fotogràfica amb un bon teleobjectiu
és imprescindible per plasmar les escenes del cada
dia que desfilen per davant dels nostres astorats ulls. Després
d’un tediós viatge per carretera vàrem arribar primer a
Cantho i després a Chau Doc, uns tres-cents quilometres
riu amunt. Francament recomanable en aquest indret és
allotjar-se a l’Hotel Victoria Chau Doc. Dues instal·lacions
fan d’aquest hotel les delícies del seus hostes: un menjador
terrassa penjat sobre el Mekong i un gabinet de massatges
orientals. Des de les taules a l’aire lliure hom pot contemplar
el continu tràfec fluvial, on ferris plens de gom a
gom creuen el riu per traslladar els treballadors d’una vora
a l’altra del riu i les barcasses ben atapeïdes de mercaderies
solquen les aigües grisoses per nodrir la comunitat amfíbia
del Mekong. Vam estar dinant durant gairebé dues hores,
atesos exquisidament per una jove Vietnamita d’extraordi-
57

58
nària bellesa i amb una delicadesa tal, que ens va fer sentir
els Shogun del Mekong. Després d’un merescut descans
vam dipositar els nostres cossos masegats de tant viatge en
mans de dues joves quasi nenes Vietnamites que ens van
sorprendre amb un massatge francament tan enèrgic que
vàrem xisclar més d’un cop. El dolor de la manipulació de
muscles i articulacions va ser seguida d’una extraordinària
placidesa. La meva dona i jo estem desitjant tenir de nou
l’oportunitat de gaudir d’un massatge del mateix estil.
Una altra experiència única és la visita als mercats fluvials
de Cai Be i Cai Rang. La nostra petita barca, propulsada
per un motoret, es va endinsar entremig de la
cinquantena de tendes-barcasses que formaven el mercat
aquàtic. Cadascuna d’elles porta una llarga vara, que a manera
d’enorme pinxo porta enforquillades les mercaderies
que la barca disposa per vendre. Són llargues senyeres
culinàries, fàcilment visibles per tothom i que faciliten la
compra i venda dels productes del mercat. Després, val
la pena esperar s’ora baixa, per navegar per entre les cases
flotants del Mekong. Aferrats al sòl o a la vorera del riu, els
habitatges d’una mida no superior als 30-40 metres quadrats
estan moblats amb molta senzillesa, tan sols el just
per viure sense cap tipus de luxe. En aquesta zona s’hi troba
la comunitat musulmana més nombrosa del Vietnam
amb una mesquita que seria l’enveja de molts altres indrets
musulmans amb comunitats més opulentes.
Després de gairebé tres dies deixem el Mekong amb
mal al cor. Fem vots per tornar-hi, malgrat som conscients
que això difícilment succeirà atès la gran quantitats de
llocs ignots que encara no hem fet nostres.
Ho-Chi-Minh (Saigón)
Sens dubte la Sodoma de les pel·lícules de guerra ambientades
al Vietnam ha canviat força en aquestos darrers quinze
anys. Molt més moderna que Hanoi, dóna la sensació de
ser la capital monetària del Vietnam. Gratacels d’estil occidental
fan costat a avingudes plenes de llum i de restaurants
i botigues de tots tipus. És un rusc de 7 milions de persones
i 4 milions de motos. Molt més acostumada al turisme de
cert nivell, l’antiga Saigon sembla un formiguer neocapitalista.
Vaig tenir la sensació que el constant contacte amb la
cultura occidental ha fet trontollar les seves arrels orientals i
es dirigeix a engrossir el grup de ciutats que viuen d’esquenes
al seu passat, tipus Tokio,Taiwan o Hong-Kong. A les
afores de la nova Ho-Chi-Minh, en un lloc denominat Cu
Chi es pot veure la xarxa de túnels de 250 quilòmetres que
utilitzaven els “Charlies” com a refugi i centre d’operacions
contra els americans. Com a Hanoi, es poden visitar museus
de la guerra força interessants on es pot veure una gran
quantitat de material de guerra tan propi com capturat als
americans. Ressalten les diferències abismals entre les armes
sofisticades occidentals com els avions d’aterratge vertical o
els tancs quan es comparen amb les bicicletes tronades que,
carregades de material pesat bèl·lic, van ser els artífex de la
victòria vietnamita en la històrica batalla contra els francesos
de Dien-Bien-Fhu. A Hanoi, una enorme maqueta escenificava
aquesta batalla mitjançant un joc adient de llums
davant dels ulls incrèduls d’un col·legi infantil.
Després d’un viatge de gairebé dues setmanes seguint la
ruta denominada de Ho-Chi-Minh ens disposem a tornar
al poble que ens acull des de fa, ara, vint anys. Ho fem amb
la il·lusió de tornar a casa i amb el desig de deixar-la de nou
ben aviat en la recerca de noves terres per conèixer.

llibres
DANI JIMÉNEZ
Ciència a un euro
ARA LLIBRES, 200
ÒSCAR PALLARÈS
Algú podrà afirmar “a mi no m’agrada la ciència”. Però hi ha algú que no senti curiositat per entendre les coses que passen al
seu voltant? Al nostre voltant, a la vida quotidiana, hi passen milers i milers de coses que la ciència pot explicar. Hi ha ciència al
cafè que ens fem al matí, a la forma de la cadira on esmorzem i al tren que ens porta (tard?) a la feina cada matí. La ciència és
arreu i no només és comprensible sinó que també és molt interessant. Amb aquestes premises, Dani Jiménez (el científic del
programa El Club, de TV3 i de El Suplement, de Catalunya Ràdio) es proposa donar resposta a un munt de preguntes que segur
que ens hem fet alguna vegada. Ciència a un euro ens permetrà entendre per què neteja el sabó, per què el cel és blau, per què
es produeix el sanglot i fins a seixanta qüestions més; tot plegat explicat de manera amena i divertida. I per a aquells que es
quedin amb ganes de saber-ne més, cada resposta té un apartat per als primers de la classe on l’explicació profunditza més en
tecnicismes científics. A més, a cada pregunta també hi ha un experiment associat; un experiment que podem fer a casa sense
gastar diners i que ens permet acabar de comprendre-ho tot més bé.
NÚRIA XICOLA (*)
Fins ara
AJUNTAMENT D’ALELLA, 2007
VICTÒRIA MOLINA
El proper mes de juny tindrà lloc la presentació de l’obra d’una recentment descoberta poeta alellenca, la Núria Xicola, que dissortadament
ens deixava el juliol de 2006, víctima del càncer.
La joventut fresca i apassionada de la Núria es fa palesa en cada imatge de la seva obra, així com les referències a Alella, el
poble que tan estimava i al qual se sentia plenament arrelada. Els llaços familiars, les imatges de la vil·la , de la vinya i del vi, el
torrent del costat de casa, són temes que apareixen de manera constant en les seves poesies.
La Núria escribia per a ella, senzillament perquè li agradava. Cal dir que havia obtingut guardons a la mostra literària, però no
escribia amb la intenció de veure les seves creacions en un llibre. Ara, l’Ajuntament publica una antologia de les obres de la jove
autora. La sel·lecció de poemes així com el pròleg ha estat feina del poeta Vicenç Llorca. L’Ajuntament i la família li rendiran,
amb l’edició d’aquest llibre, un setint homenatge a la Núria i el poble tindrà l’oportunitat de descobrir l’extraordinària sensibilitat
que la poeta mostra a través de les seves paraules.
discos
RAÜL MOYA Y EL TRIO MI NIÑA
La nueva era glaciar
RHONDA RECORDS. 2007
ALBERT ALABAU
Raül Moya s’ha tret del barret l’obra
d’art que tant de temps portava gestant.
Dins de l’anomenada “indústria
musical” costa trobar “productes”
que no siguin tal cosa. I ell ens n’ha
brindat un i de bo. Però més enllà de
l’elit i de la polida manufactura, del
seu barret també n’han sortit preciosos
trucs de màgia capaços de captivar-nos
a tots, com “Adiós mi vida
adiós”, on Dylan besa a Calamaro…
D’orientació folk d’arrel americana,
sorprèn el continu esquitx a la cultura
marítima. De l’essència de mar, de
port, de cràpula i de vividor nocturn
i patidor diürn, passa pel fado i pels
aromes del sempre recorrent imaginari
argentí, per finalment arribar a un
nou port on s’abracen cançons tan
genials i tan diverses com “Bon Automne
05”. I, per arribar-hi, s’acompanya
del genial Trio Mi Niña, donant
cabuda en la seva opera prima a peces
de la càlida fredor de “La nueva
era glaciar “, que dóna nom al disc. I
ara, a gaudir-ne. Felicitats Raül!
cine
SPIDERMAN 3
DIRECTOR
SAM RAIMI
AMB
TOBEY MAGUIRE
KIRSTEN DUNST
JAMES FRANCO
59
MARIA CASTELLS
Tornen les aventures del súper heroi
de Marvel, altre cop de la mà del
genial Sam Raimi. En aquest tercer
lliurament Peter Parker aconsegueix
un equilibri entre la seva devoció per
Mary Jane i la seva labor com a súper
heroi. La transformació del seu
vestit, de color blau i vermell a negre,
no només li aportarà una impressionant
millora dels seus poders, sinó
que farà emergir el costat més fosc
i venjatiu de la seva personalitat,
oblidant-se de la gent que realment
l’estima. Aprofitant la confusió els
enemics Venom i l’Home de Sorra
faran de les seves. Tobey Maguire,
Kirsten Dunst i James Franco tornen
a encapçalar aquesta gran producció.
Recomanable intentar no veure el
tràiler, ja que malauradament descobreix
el millor del film.

natura
La processionària del pi
Nom comú:
Processionària
fitxa
Nom científic:
Thaumetopoea pytocampa
Ordre:
Lepidòpters
Família:
Thaumetopoeidae
EULÀLIA SERRANO
Tot sovint, caminant pel bosc o
simplement al jardí de casa nostra o
al del veí, ens hem trobat amb la fila
d’erugues que caminen aparentment
sense una direcció definida. Tots les
coneixem, la processionària, però
qui són i on van aquestes erugues
realment? Són tan “dolentes” com
sempre hem sentit?
Donem aquest nom de processionària
del pi a la larva d’una papallona
que rep el nom científic de
Thaumetopoea pytocampa. El nom
comú fa referència a aquestes característiques
formacions en fileres,
talment com una processó, que fan
les erugues en desplaçar-se per terra
en una fase del seu cicle. Tothom coneix
aquestes erugues, però gairebé
ningú no en coneix les papallones.
El cicle vital d’aquests animals, que
es completa sencer en un any, té
quatre fases ben diferenciades: ou,
eruga (fase de larva), crisàlide (fase
de pupa) i imago (fase adulta o de
papallona).
Aquestes papallones tenen una
vida nocturna i molt efímera: viuen
entre tres i quatre dies durant
els mesos d’estiu (des de mitjans
d’agost fins a finals de setembre).
Durant aquest temps s’aparellen i
ponen entre 100 i 200 ous a la base
de dues fulles d’un pi. Aquests ous
es desclouen després d’uns trenta
dies i en surten les larves o erugues.
Aquestes erugues passaran per cinc
estadis de desenvolupament al llarg
dels quals aniran creixent i madurant.
Cada cop que s’assoleixi una mida
determinada l’eruga patirà una mutació
per tal d’adaptar el seu cos a la
nova mida corporal assolida, procés
que es repetirà fins a quatre cops. És
després de la segona mutació que
l’eruga, que en sortir de l’ou fa uns
2’5 centímetres de longitud, adquirirà
la seva capacitat urticant i l’aspecte
amb el qual tots la coneixem.
Les erugues viuen de manera
gregària durant tota la seva vida,
però és durant el seu tercer estadi
de desenvolupament que comencen
a elaborar les bosses de seda que típicament
veiem als arbres. Aquestes
bosses, que van construint de manera
contínua durant tot l’hivern, els
serveixen justament per a protegirse
del fred. Ho fan a les nits, que és
també quan surten a alimentar-se de
les fulles del pi, del qual es converteixen
en una espècie paràsita.
Cap al final de l’hivern, quan el dia
comença a fer-se més llarg, les erugues
inicien les típiques processons
per a baixar del pi i buscar un lloc on
enterrar-se. Baixen del pi guiades
sempre per una femella i en unes
files perfectes. Un cop enterrades
sota terra, les erugues fabriquen el
capoll de seda amb el qual entraran a
la fase de crisàlide. En aquesta fase
passaran el que queda de l’hivern i
tota la primavera, i és a l’estiu quan
emergeixen les papallones i torna a
començar el cicle.
La processionària afecta principalment
els pins i el seu gran poder
defoliador, degut a que s’alimenta de
les fulles dels arbres als quals parasita,
pot causar-los greus perjudicis. La
voracitat de les erugues s’incrementa
a mesura que es van fent més grans
i, malgrat que la seva acció no arriba a
matar l’arbre, el debilita molt i el fa susceptible
de patir altres malalties o de
disminuir el seu ritme de creixement
anual. A les persones les erugues els
poden causar reaccions al·lèrgiques,
sobretot als ulls i les mans.
La processionària del pi comença
a ésser una plaga i per això se
n’intenten controlar les poblacions.
Existeixen altres animals que en
són depredadors naturals durant diferents
etapes del cicle vital, però
si les poblacions són molt grans cal
també utilitzar altres mecanismes
de control. Alguns d’aquests mecanismes
són la captura de mascles
atrets mitjançant feromones, els mecanismes
per a afavorir els depredadors
naturals (com la col·locació de
Una típica estampa de la processionària travessant un carrer.
61
caixes-nius per a afavorir els ocells
insectívors), la destrucció mecànica
de les bosses, o l’aplicació d’insecticides
o altres productes químics. La
poca selectivitat de molts d’aquests
mecanismes els fa recomanables
únicament en masses boscoses
molt afectades, per a no perjudicar
alhora altres espècies vegetals.
ENRIC ARAGÓ

estació meteorològica
JOAN OLIVERAS
Tot i el canvi d’any, el 2007 no va inaugurar cap tendència, almenys
meteorològicament parlant. El gener va continuar amb uns valors molt similars
als que havien tancat l’any 2006. De fet, la mínima mitjana se situava només
una dècima per sobre de la del mes anterior, en 7,4º C, i la màxima mitjana
dues dècimes per sobre, a 14,5º C. Pel que fa a la pluja, tanmateix, sí que es
va produir una important i malaurada variació: dels 34,6 litres de desembre
vam passar a només 7,5 litres repartits en quatre jornades. El termòmetre
va registrar el valor més baix el dia 26, amb 0,5º C, i el més alt una setmana
abans, amb 19,5º C. El mercuri va pujar lleugerament durant el febrer. La
mínima mitjana va siturar-se en 8,4º C i la màxima mitjana en 16,6º C. Les
pluges, tot i que minses, van començar a aparèixer i, al llarg de set dies, van
recollir-se 19,45 litres de precipitació. La temperatura més baixa, de 6º C, va
registrar-se els dies 2, 3 i 4 de febrer, mentre que la més alta, de 21º C, es
va assolir el dia 12. La poca aigua que va caure aquell mateix dia va fer que
l’endemà el termòmetre caigués 6º C. De fet, si observeu els gràfics podreu
fer-vos càrrec de la inestabilitat de les temperatures, que malgrat registrar un
suau ascens des de principis de mes, es caracteritzen per pics de pujades i
baixades força destacables. El darrer mes del primer trimestre va seguir una
lògica semblant a la de febrer. La mínima mitjana va situar-se en 8,7º C, mentre
que la màxima mitjana fregava els 18º C. Tot i aquesta lleu pujada, val la pena
destacar que els termòmetres van baixar fins als 4º C en dues ocasions, els
dies 21 i 22, sense que la pluja hi tingués res a veure. Van ser dies de fred, poc
primaverals, que van fer que el mes acabés si fa no fa com havia començat,
i fins i tot una mica més fresc. Els ruixats van concentrar-se en cinc jornades
durant les quals el pluviòmetre va registrar 19,5 litres. D’aquests, més de la
meitat (12,5) van caure el dia 7, mentre que la resta van anar repartits al llarg
de la segona quinzena.
sostenibilitat
EULÀLIA SERRANO
Arreu del nostre territori hi ha un
munt de persones que es preocupen
per la protecció i la conservació
de l’entorn i de les espècies animals
i vegetals que hi viuen. La constant
pressió urbanística a la qual es veuen
sotmeses les zones properes
a grans ciutats o les zones que es
converteixen en zones de pas de
grans infraestructures fan que sorgeixin
o que es reforcin cada cop
més iniciatives en aquest sentit. La
ciutadania, amb ganes de protegir
o simplement de donar a conèixer
o reivindicar, s’organitza i du a ter-
me iniciatives que alhora reforcen la
participació ciutadana i el voluntariat
ambiental. D’aquestes associacions
o projectes en tenim uns quants al
Maresme i al Vallès, igual que a la
resta de Catalunya.
Una d’aquestes iniciatives, que
enguany ja celebra deu anys de feina,
és el Projecte Rius. Aquesta
associació es dedica a la conservació
i millora dels espais fluvials de
Catalunya mitjançant grups de voluntaris.
Aquests grups escullen un
tram de riu de 500 metres i en fan un
seguiment dos cops l’any aplicant un
protocol de treball adaptat del que es
màximes i mínimes
Projectes al Maresme i el Vallès
fa servir al departament d’ecologia
de la Universitat de Barcelona. Els
grups fan mesures de paràmetres
físics, químics i biològics i arriben
a determinar l’estat de salut del riu
i la zona de ribera. Amb les dades
obtingudes a tot Catalunya s’elabora
un informe anual. Alguns dels grups
inicien també accions de millora concretes
del seu tram de riu, prenent
d’aquesta manera un major compromís
amb l’entorn.
Un altre d’aquests projectes és
el Projecte Alocs, un projecte d’estudi
de l’abundància i la distribució
dels alocs al maresme. L’aloc és un
63
arbust de distribució mediterrània i
que es troba als marges de torrents
i rieres, tot i que en els darrers anys
cada cop se’n veuen menys a causa
de les alteracions que pateixen
aquests hàbitats.
Altres projectes que ja fa temps
que funcionen són els diversos projectes
de seguiment d’ocells i aus
migratòries, o el projecte de seguiment
dels amfibis de Catalunya.
Totes aquestes iniciatives demostren
que la ciutadania es mou i
participa en la conservació de l’entorn,
i que per tant és una peça clau
en la gestió del territori.

Canvis
Sembla que tinc tres lectors asidus. Jo i dos més que fa no gaire em van
pregar exigentment que tornés a fer un “Pets” una mica lleuger, com
els que fa temps que no faig. És veritat, reconec que darrerament la
meva ploma -en sentit literari- sembla treta de l’ala d’un àngel negre,
fins al punt que no vaig ni publicar a la darrera edició de la revista.
I, tot i que el tema que em proposo per a aquest
número no hauria de ser tractat mai de forma frívola,
potser li podem donar un toc somrient.
Som-hi, que deien els socialistes en una
campanya del segle passat. Qui més qui
menys, tothom detecta canvis al llarg de
la seva vida. Alguns de més graduals,
alguns de sobtats, alguns d’esperats i
alguns d’imprevistos. Per millorar, per
empitjorar o per tenir-nos contents i
enganyats. Canvis estables i canvis
canviants. I el canvi del dependent
de la floristeria, si no li ho dones
just.
Darrerament, però, sembla
que els canvis que ens envolten
i que ens han d’envoltar ben aviat
mostren una clara tendència a
l’apocaliptisme (sant mot!), en el
sentit que s’albiren per una banda
noves possibilitats pel que fa al desenvolupament
de la humanitat, mentre
que per l’altra som bombardejats amb
pronòstics infausts sobre l’evolució de la
demografia -que va ser tema de debat del
meu primer “Pets”, escrit a l’estranger-, l’ecologia
i el clima, l’humanitarisme, la salut -pública
i individual, humana, animal, vegetal i mineral-, l’evolució
política, social, econòmica, científica i tecnològica del
Món, i l’espiritualisme i la religió, que també Déu n’hi dó!
Bé, certament hi ha canvis, i no nego que són grossos, ràpids, sorprenents
i sovint molt trasbalsadors per als individus afectats ja sigui directament
o indirecta, però hi ha coses que segueixen igual.
Em podeu dir que el que roman igual és el que hauria de canviar, i que el
tira còmica
que canvia sempre és cap a pitjor. Però, sent completament subjectiu, ebri
d’optimisme i carregat d’esperança, m’atreveixo a dir que
les coses no són negres, sinó que jo les veig d’un gris
molt fosc, que m’agradaria dir que és un blau marí que
es confon, però de fet no es confon res: és un gris molt
fosc.
El gris molt fosc de l’apilament demogràfic de les
grans ciutats i la desertització d’extensíssimes
àrees, el gris molt fosc de la contaminació
que ja els més sensats i reconeguts científics
postulen com a irreversible, el gris
cada cop menys distingible del negre
que prenen les ànimes dels que haurien
de ser exemple a seguir, el color
de les malalties relacionades amb
hàbits i actituds que ens afecten a
nosaltres i al nostre entorn, la foscor
dels interessos que mouen els
grans poders fàctics a què estem
sotmesos, i la manca absoluta de
claror del que s’ha erigit en el cànon
de lideratge moral de la societat,
que ens ensenya a odiar i malfiar-nos
de la diferència i a fer-nos
forts en la nostra suposada raó.
En fi, mentre puguem surar per
sobre de la línia del negre, podem estar
contents, i confiar en la força dels
que han d’heretar el nostre Món, perquè
puguin aixecar el vol cap a colors més
clars.
El blanc m’agrada molt, però el blau cel també
el trobo encisador, per a un planeta que espero que
mai perdi el títol de Planeta Blau.
Sí, a la darrera frase del primer paràgraf hi heu llegit
correctament un “potser”.
IL·LUSTRACIÓ DE DAVID ROMAN
Planeta Blau, 12 d’abril de 2007,
fent esforços per surar.
SERGI BANCELLS

MOTOS
DAVID MARTÍNEZ S’ESTRENA AL CAMPIONAT
CATALÀ DE MOTOCRÒS DE CLÀSSIQUES
El pilot David Martínez ha tornat a
la seva disciplina de sempre encara
que sigui de manera esporàdica.
L’alellenc va disputar a Sitges una
prova del Campionat Estatal d’Enduro-
1 de 250cc, la màxima categoria, en
la qual va quedar classificat en la
David Martínez al circuit de Les Dunes sobre la seva Kawasaki.
RUGBI
setzena posició. Martínez reconeix
que va sortir a “entrenar”, ja que els
seus esforços els dedicarà un any
més al motocròs.
Així, l’alellenc va prendre part
a la primera cursa del Campionat
de Catalunya de Motocròs, que va
XAVI NADAL
El Club de Rugbi Alella de ben segur que acabarà el Campionat de Catalunya
de Segona Divisió en la tercera posició, precedit del Tarragona i el Badalona,
equip que ha apallissat tots els seus contrincants.
Malgrat que els alellencs han finalitzat la fase regular en el cinquè lloc,
el comitè de competició podria excloure el Sant Cugat “B” de la competició
per no comparèixer en dos partits i deixar sense validesa els resultats que els
vallesans han obtingut durant la temporada. Aquesta circumstància farà que el
CR Rugby Alella pugi a la tercera plaça amb un balanç de vuit victòries i cinc
derrotes i un global de setze punts.
El darrer tram del campionat ha estat força positiu pels verds, ja que ha
guanyat l’Atlètic Vic-Crancs (10 a 15) i el Gòtics RC “B” (11 a 7), mentre que
tenir com a escenari el Parc Motor
de Castellolí, i es va classificar en
el quinzè lloc. Aquesta temporada
la federació catalana ha canviat el
reglament de la competició i els
millors pilots han de córrer a la
categoria open lliure, amb la qual
ÒSCAR PALLARÈS
65
cosa Martínez ha de lluitar amb pilots
que són oficials. Juntament amb el
seu pare, en David també correrà
aquesta campanya algunes proves
del Campionat Català de Motocròs
de Clàssiques. La primera cita va ser
a Sant Cebrià de Vallalta.
Pel que fa a Oriol Brutau,
començarà a disputar a Sant Celoni
el Campionat de Catalunya de
Ciclomotors amb marxes, del qual és
l’actual posseïdor del títol. A més,
l’alellenc va participar al Campionat de
Catalunya de Resistència d’Alcanar,
amb una moto de 250cc, on va
obtenir la quarta posició a la seva
categoria. Ara la competició s’atura
fins al setembre i és el moment triat
per l’Oriol per passar-se a la seva
especialitat de ciclomotors.
Jorge Lorenzo (Aprilia) lidera amb
comoditat el Campionat del Món de
Motociclisme a la categoria de 250cc
després de vèncer les dues primeres
proves disputades a Qatar i Xerez. De
la seva banda, Esteve “Tito” Rabat
(Honda) ocupa la tretzena posició del
campionat de 125cc, amb vuit punts,
gràcies al vuitè lloc aconseguit en el
seu debut al circuit del Golf Pèrsic.
EL CLUB DE RUGBI ALELLA ACABA LA LLIGA EN
POSICIONS D’HONOR
han perdut contra el CR Tarragona (17 a 11). El partit contra L’Hospitalet “B”
no es va jugar per la retirada dels riberencs. El president del club, Jordi Solé,
assegura que la classificació final entre els millors de la categoria “era l’esperada”
i ha afegit que “el conjunt ha continuat amb la línia ascendent iniciada
als darrers partits de la temporada passada”.
Un cop finalitzat el campionat, l’Alella està disputant diferents partits amistosos
–un d’ells a Pamplona- i una lliga de rugby 7 amb l’objectiu d’acabar de
conjuntar un equip que enguany ha incorporat onze nous components i fer-lo
encara més competitiu per a la temporada 2007-2008.
D’altra banda, Solé ha anunciat que el Club de Rugby Alella s’està plantejant
la possibilitat de crear una escola de rugbi pròpia amb els joves del poble
i els voltants a partir del pròxim curs escolar.

ESCACS
EL LAETÀNIA ES QUEDA A LES PORTES DE
L’ASCENS
FUTBOL
XAVI NADAL
L’equip sènior del CF Alella afronta
els darrers sis partits de la temporada
amb la motivació que dóna haver
aconseguit tres victòries consecutives
i amb quatre jugadors nous a la
plantilla, liderats per Manel Serrano.
El masnoví, exjugador, entre d’altres,
de l’Espanyol, l’Alabès, l’Elx i El
Masnou, s’ha implicat directament
en la revolució de l’equip, ja que ha
aconseguit que tres bons amics seus
també s’incorporin a l’Alella per tal de
treure’l del pou de la classificació
Juntament amb Serrano, van debutar
contra el Pastrana Marc Antonio
Godoy Ruíz, provinent del Benicarló;
Miguel López San, i Javier Segovia,
ex Liverpool de Mataró. Per la seva
part, el suec Bo Stemberg ha demanat
la baixa per raons professionals.
Davant de la reacció, el president
del club, Manel Ruiz, ha elogiat la
tasca duta a terme per l’entrenador
Charly i ha assegurat que “hi ha una
bona sintonia a la plantilla i els juga-
CEDIDA
EL CF ALELLA ES REFORÇA EN
UN DARRER INTENT PER SALVAR
LA CATEGORIA
dors estan molt motivats, ja sigui en
els entrenaments com en els partit,
malgrat la situació delicada en la qual
es troben a la taula classificatòria”.
A hores d’ara, els verds són a
dos triomfs de la salvació i tenen 25
punts després d’haver disputat vinti-vuit
jornades, amb un balanç de
vuit victòries, un empat i dinou derrotes.
En els darrers dos mesos els
alellencs han obtingut 12 punts gràcies
a les victòries a casa contra el
Ripollet (3 a 2), l’actual líder, el Bufalà
(5 a 1) i el Patrana (3 a 0) i a domicili
contra el Cirera (1 a 2), aquests tres
darrers triomfs de manera consecutiva.
L’Alella ha perdut a casa davant
el Calella (4 a 6), el Masnou “B” (1 a
4) i fora contra la Penya Barcelonista
Anguera (4 a 1), el Singuerlín (1 a 0) i
la Barceloneta (3 a 1).
Quant al futbol base, el benjamí
no coneix la derrota, mentre que l’infantil
i l’aleví les estan passant força
magres a la primera divisió i el cadet
al final salvarà la categoria.
XAVI NADAL
El primer equip del Club d’Escacs Laetània ha finalitzat en segona posició el
campionat de tercera territorial de la demarcació de Barcelona, empatat a punts
amb el líder Masnou Casino B. Enguany no hi haurà lligueta de promoció i, per
tant, les opcions d’ascendir s’han esvaït del tot. El president de l’entitat, José
Luis Monente, ha assegurat que el triomf final s’ha escapat “per l’absència,
per circumstàncies diverses, d’alguns dels millors jugadors durant diferents
rondes”. Durant la temporada, el Laetània A s’ha enfrontat al Cirera B, Peona
i Peó D, Sant Josep D, Vilassanès B, Canet B, Colon E, Foment E, Masnou
Casino B i Sant Adrià D. De la seva banda, l’equip B ha acabat el campionat de
tercera en una quarta plaça molt meritòria. De cara al futur més immediat, el
club participarà a la Festa de l’Esport, que organitza l’Ajuntament d’Alella, i per
a mitjans de maig ha convocat una trobada de germanor a Can Gaza entre els
socis de l’entitat. Per últim, ja estan en marxa els preparatius del IV Torneig de
Festa Major d’agost, la que ha de ser l’edició de la consolidació.
MINITRIAL
TÉ LLOC A ALELLA EL PRIMER
MINITRIAL D’INICIACIÓ A LA
MOTO, PER A NENES I NENS
ÒSCAR PALLARÈS
Mai no s’havia fet al poble. Els Amics
de les Dues Rodes d’Alella van tenir
la idea, la van explicar a l’Ajuntament
i a aquests, els va encantar. El segon
cap de setmana de març es va celebrar
a la riera la primera edició del
què es va anomenar minitrial. Una
prova especial, diferent. Una mena
de cursa sense guanyadors ni perdedors
i pensada per als més menuts
(nenes i nens de 3 a 10 anys).
L’èxit de participació va ser indiscutible.
Més de 20 motos van
recórrer les quatre zones que composaven
el recorregut. La sorpresa
agradable de la jornada la va donar
el repartiment de sexes: la meitat
de les participants eren nenes. Qui
va dir que les motos són cosa d’homes?
En qualsevol cas, nenes i nens
s’ho van passar d’allò més bé, vivint
l’emoció de la competició però sense
la pressió d’haver-ho de fer millor
que els altres. Tots ells van endur-se
un trofeu a casa.
67
ÒSCAR PALLARÈS

BÀSQUET
L’ALELLA POT ARRIBAR A PATIR PEL DESCENS A
FINAL DE TEMPORADA
VÍCTOR ROCA
Passades 23 jornades de Copa Catalunya, el Club Bàsquet Alella està situat
en sisè lloc, però per la cua. L’equip ha acusat la falta de veterania del grup i
no ha sabut enfrontar-se als moments clau de la temporada. En el terreny purament
esportiu l’Alella està a dues derrotes de baixar de categoria, fent que
la tranquil·litat que tenien els alellencs a l’inici de la temporada es vagi convertint
mica en mica en nerviosisme. Ja veurem quin és el desenllaç d’aquesta
temporada, però els alellencs tenen plantilla per poder aguantar un any més a
Copa Catalunya i pensar en un possible regrés a EBA a llarg termini.
A la jornada 20 els verd i blancs van visitar el Club Badalona Natzaret i després
d’un final ajustat els alellencs van perdre per 70 a 67 a favor dels locals. Un
cop més, l’irregularitat i el nerviosisme van provocar que l’Alella no guanyés
el partit.
A la jornada següent els verd i blancs van rebre a l’Abelardo Vera la visita del
Grup Osorio, un dels equips capdavanters. La lògica de la taula classificatòria
es va imposar i l’Alella va perdre el partit per 13 punts de diferència (82 a 95).
A la 22a jornada els d’Alella van desplaçar-se fins a Figueres per enfrontar-se
contra l’Akasvayu-Figueres, contra el qual van perdre per 22 punts de diferència.
Tot i la derrota, el cap de setmana següent els alellencs es van refer
guanyant al cuer amb un resultat final de 73 a 66. El Club Bàsquet Alella s’enfronta
un any més a un final de temporada ajustat i en el qual fallar pot costar
el descens de categoria. El marge d’error és mínim.
ATLETISME
DAVID CAMPO ACONSEGUEIX EL SOTSCAMPIONAT
DE CATALUNYA EN ELS 10.000 METRES
XAVI NADAL
L’actuació dels fondistes a la Marató
de Barcelona i els podis dels
germans Campo en les proves de
pista marquen l’actualitat del Serra
Marina Alella. Els atletes del club
alellenc van participar el passat 4
de març a la Marató de Barcelona
amb uns resultats força gratificants
com ho demostren els temps de
Jordi Simeon, amb 3 hores, 20
minuts i 16 segons, tot i córrer
lesionat; Roger Forcat, 3:49:39;
Elias Barrenechea, 4:00:41; Felisa
Haba, 4:48:15, i Francisco Gimeno,
4:52:17.
D’altres corredors no van tenir
tanta sort, com és el cas de l’aventurer
Xavi Tarafa, que es va haver
de retirar per problemes de rampes.
Però com recorda l’entrenador
i ànima del club Josep Pineda,
el més important de la marató no
és el temps, ni el resultat, ni acabar,
sinó la satisfacció personal
de convertir-se en maratonià i de
veure reflectit el dur treball dut a
terme en els entrenaments.
Seguint amb els fondistes,
l’alellenc Èdgar Olivares va participar
a la Mitja Marató de Berlín
en què va creuar la línia d’arribada
amb una marca d’1 hora i 23 minuts.
Olivares també va prendre
part a la mitja de Montornès on va
fer 1:25:48, i en la qual Tarafa va
finalitzar amb un temps d’1:29:32.
Els esportistes del club alellenc prenen part
a un munt de curses de diferents disciplines
tant a casa com a l’estranger
A la Cursa dels Bombers de 10 quilòmetres
el primer del club va ser Jordi
Simeón, 38:55; seguit de Raül Parra,
42:55; Paco Gimeno, 53:01; Esperança
Garcia, 54:03; Mercè Estivill,
57:23, i Laura Pineda, 1:01:58.
69
ÒSCAR PALLARÈS
D’altra banda, David Campo
s’ha proclamat sotscampió al Campionat
de Catalunya de pista en
la categoria júnior a la prova dels
10.000 metres amb una marca de
34 minuts, 11 segons i 67 dècimes.
A més, David va acabar cinquè júnior
al Campionat de Catalunya de
Cros individual disputat a Reus.
Exitosa també va ser l’actuació
dels germans Campo al Campionat
de Catalunya Universitari.
En Dani (defensant la samarreta
de la UPC) es va penjar la medalla
de bronze als 800 metres amb
una marca de 2:01:78, mentre
que en David (UB) fou quart als
1.500 metre amb un temps de
4:15:48.

FUTBOL 7
L‘EQUIP ORTOFON S’ENDÚ EL
TORNEIG PIZZA A PUNT
XAVI NADAL
El Camp Municipal d’Esports ha estat
la seu durant els dijous dels mesos de
gener i març de la primera edició del
Torneig Pizza a Punt Futbol 7 d’Alella,
que ha aplegat setze equips procedents
del Masnou, Vilassar de Mar,
Barcelona, Premià de Mar, Mataró
i Alella. La final, celebrada el 29 de
març entre Ortofon DJ i el Periwki, va
ser molt disputada, amb jugades de
qualitat per ambdues parts, i es va decidir
a favor de la primera esquadra pel
PATINATGE
resultat de 3 a 2. Amb aquesta victòria
el grup ha rebut un xec per valor de
600 euros. Després de dotze jornades
d’autèntic festival de gols a la gespa
artificial del terreny de la carretera de
Granollers, la classificació del torneig
ha estat encapçalada per Ortofon DJ,
Periwki, Ewok i Ipatxinga. Completen
la competició les esquadres Blais, La
Parra, Huracanes, Amigos de Ronnie,
Costanera, Boca Jrs., Farolillo Rojo, El
K Sona, Trois Bien, El Muro, Ya te lo
Miraré i Napoli.
M. BATLLE I L.GARCIA TERCERES
ALS CAMPIONATS ESTATAL I
CATALÀ DE PATINATGE ARTÍSTIC
XAVI NADAL
El grup gran o elit de xou del Club de Patinatge El Masnou, del qual formen
part les alellenques Meritxell Batlle i Laia Garcia, va ocupar la tercera posició
al Campionat Estatal disputat els dies 15 i 16 de març a Vigo, precedit de
l’Olot i el Reus. Gràcies a aquest podi el club s’ha classificat per disputar els
europeus d’Oporto, que tindran lloc al mes de maig. Amb anterioritat, el grup
va obtenir la medalla de bronze al Campionat de Catalunya de Reus amb el
programa “Llum”. El conjunt cadet, al qual pertany l’alellenca Mar Gomis, es
va classificar en primer lloc al campionat català amb la coreografia “Peixos”.
El club de patinatge artístic masnoví, compost per 91 patinadors, té a les
seves files 15 esportistes d’Alella que són Meritxell Batlle i Laia Garcia (grup
de xou), Mar Gomis (cadet), Mar Alonso, Sara Amuzu, Noa Bardají, Isi Bardagí,
Bet Bardají, Nàstia Domínguez, Sara Essahel, Iris Gómez, Alba López, Helena
Ripol, Clara Ripol i Marta Cantos.
BICIS
MORENO SE SOTMET A SESSIONS
FOTOGRÀFIQUES SOBRE LA BICI
A SAN FRANCISCO
XAVI NADAL
El descender Pablo Moreno continua
amb el seu periple nord-americà.
Després de passar-se mig any al
Canadà com a provador oficial de
les bicicletes de la marca Rocky
Mountain –en concret, al bikepark
de Whistler-, l’alellenc ha estat dues
setmanes a San Francisco, a una de
les fires més importants del món
de les dues rodes, on s’ha dedicat
a dur a terme exhibicions de salts i
sessions fotogràfiques de les seves
piruetes a l’aire. Encara que Moreno
NATACIÓ
ELS GERMANS CABELLO
BRILLEN A L’OPEN ABSOLUT
DE CADIS
XAVI NADAL
Brenton i Alan Cabello van tornar a meravellar el públic aquesta vegada en el
Campionat Estatal Absolut Open de Cadis, que va tenir lloc del 12 al 15 d’abril,
i en el qual van participar els millors nedadors d’Espanya i una bona representació
d’atletes europeus. Els alellencs van respondre a les expectatives
creades en el món de la natació i van protagonitzar un altre duel de titans als
200 metres estils. Encara que el portuguès Diego Carvalho va ser el vencedor,
en Brenton va quedar segon i es va penjar la medalla d’or, amb un crono de
2:04:34, i l’Alan va ser segon amb 2:04:47, la millor marca que ha fet fins ara.
El germà gran també va quedar tercer als 400 estils, amb un temps de 4:28:41
i l’Alan fou quart als 100 metres esquena. Per edats, el petit dels Cabello va
guanyar l’or als 200 estils i als 100 esquena i el bronze als 400 estils. El pròxim
objectiu dels alellencs és la Copa Estatal de Clubs, que se celebrarà al Club
Natació Sant Andreu.
71
ha deixat de banda la competició, el
proper 20 de maig farà una excepció
i participarà a la prova internacional
Air Battle, que tindrà lloc als voltants
de l’Arc de Triomf. Com a novetat,
el biker ha canviat d’equip i ha fixat
pel conjunt Mondraker. Cal recordar
que Moreno no es limita només a
demostrar la seva vàlua professional
sobre la màquina, sinó que la seva
afecció a la bicicleta l’ha portat a
impulsar cursos de freeride i descens
al Biciparc La Poma i a les muntanyes
de Premià de Dalt.