Descarrega PDF (15.23 MB) - Revista Alella

40
Reciclatge de la fracció orgànica de la brossa
El 17 de gener de 2005 es va posar en marxa la recollida selectiva de
la brossa orgànica. Durant els anteriors mesos es van fer campanyes
de conscienciació en les quals es va explicar als veïns la importància
de recollir la fracció orgànica i com s’ha de fer, repartint un cubell i
dos paquets de bosses biodegradables a cada llar. Durant el mes de
desembre es va realitzar una campanya porta a porta als veïns que encara
no havien recollit el seu cubell. També es va fer una campanya de
sensibilització a les escoles mitjançant diferents tallers i activitats. La
brossa recollida es porta a la planta de compostatge de Granollers.
La recollida de la brossa orgànica va incrementar el cost del servei
en un 80% respecte el 2004. Per fer front a aquest augment es va
apujar considerablement la taxa al 2005, cosa que va generar una
forta polèmica. No obstant, com a incentiu per al reciclatge, el consistori
va instaurar un sistema de bonificacions, podent arribar a ser del
50% de la taxa. Per gaudir de les bonificacions cal recollir les bosses
compostables gratuïtes diversos cops l’any, utilitzar la deixalleria més
de 5 cops l’any o demostrar a l’Ajuntament que es té un compostador
funcional a casa. Gairebé un any més tard de la seva implantació
es va realitzar una campanya de reforç per incrementar i millorar la
qualitat de la separació de la fracció orgànica, mitjançant visites a
domicili d’educadors mediambientals. El primer any de recollida la
brossa orgànica va representar el 10% del total de residus, i el 2006
va augmentar al 12,5%.
Rials
La salvaguarda de la Vall de Rials en contra de la solució de l’equip de
govern sortint va ser la bandera que va esgrimir ERC+La Garnatxa i
que va concentrar bona part del debat previ a les eleccions.
Tot va venir de la voluntat dels propietaris de la zona industrial de
Rials de fer els vials per poder dur a terme la seva execució. Per evitar
que es construís res a Rials, el consistori va encarregar un informe
jurídic a Salvador Milà per saber si caldria indemnitzar el propietaris
en el cas de modificacions puntuals del Pla General que comportés
la classificació com a sòl no urbanitzable. L’informe va concloure
que els propietaris no podrien demanar responsabilitats patrimonials
a l’Ajuntament en aquest cas. Tot i això, l’anterior Ajuntament va
preferir arribar a un acord amb els propietaris i en el darrer ple de
l’anterior mandat es va aprovar el Conveni Urbanístic d’Intencions
per al desenvolupament del sector urbanitzable discontinu Vall de
Rials/Can Serra i d’altri. En aquest, els terrenys industrials de Rials,
ubicats a la part baixa i central de la vall, passarien a ser de titularitat
municipal. La finca de Can Serra, agrícola, passaria a ser urbanitzable
i es dividiria en dues parts. Una d’elles acolliria l’ampliació de l’escola,
i l’altra quedaria repartida entre els propietaris de la finca i els altres
quatre de la zona industrial. Tots ells serien beneficiaris d’urbanitzar
aquesta zona i edificar un nombre d’habitatges pactat.
Per altra banda, als terrenys industrials l’Ajuntament construiria
un centre de promoció vitivinícola. A més, l’Ajuntament es comprometria
a proporcionar als afectats un nou terreny on es podrien edificar
més habitatges. El projecte contemplava la construcció d’un total
de 181 habitatges entre Can Serra i l’espai per determinar, 40 dels
quals serien socials.
El nou equip de govern va encarregar un nou informe jurídic al
doctor Francesc Lliset que va arribar a la mateixa conclusió que l’informe
Milà: l’Ajuntament no hauria d’indemnitzar als propietaris
dels terrenys industrials de Rials en el cas que decidís requalificar-los
com a no urbanitzables. L’equip de govern, considerant que tots dos
informes arribaven a les mateixes conclusions, va decidir denunciar
el conveni d’intencions amb els únics socis disposats a fer-ho: Partit
Popular i la Lliga Social d’Alella. Després de la polèmica suspensió els
propietaris van presentar dues denuncies al jutjats contra l’Ajuntament
d’Alella, i una d’elles va donar el seu fruit. Aquesta obligava al
consistori a buscar una solució viària que permeti l’accés als terrenys.
El passat 25 d’abril de 2006 s’havia de conèixer la sentència del recurs
presentat per l’Ajuntament, però davant la incertesa del resultat
per ambdues parts, l’Ajuntament i l’empresa van negociar per arribar
a una solució. En primer lloc l’Ajuntament resoldrà l’afer Rials en
el marc del nou Pla General. Les 6 hectàrees de terreny de Rials SA,
passaran a ser municipals, i l’Ajuntament cedirà a l’empresa terrenys
per construir un total de 7.320m 2 d’habitatges a la Serreta. A més a
més l’Ajuntament te previst incloure tota la Vall de Rials al Pla Especial
d’Interès Natural, cosa que no acaba d’agradar als propietaris de
la Vall. Així doncs, la solució a que s’ha arribat finalment, bescanviar
terrenys industrials per agrícoles a canvi de la construcció d’habitatges,
no ha resultat ser tan allunyada de la que havia adoptat l’anterior
Ajuntament ara fa quatre anys.
Sala Comafosca
Després d’una desena d’anys Alella torna a tenir una sala d’exposicions.
A mitjans del 2004 es va arribar a un acord per llogar l’antiga nau
industrial de Can Manyé a la Riera Coma Fosca. El col·lectiu de joves
creadors constituït U Verd, va fer una presentació pública a l’equipament
mostrant la filosofia del nou espai obert a totes les disciplines
artístiques. L’Ajuntament va signar un conveni amb el col·lectiu per
a la gestió de la sala depenent de la regidoria de Cultura. La nau es va