Descarrega PDF (14.89 MB) - Revista Alella

Í i

TRACTAMENTS CORPORALS
ÏNFRASIMELLA
Garanteix resultats molt evidents des de la primera
sessió!!
Durant la fase de reafirmació i la pèrdua de
pes en zones localitzades.
PRESOTERÀP1A
DRENATGE LIMFÀTIC
MASSATGES AROMÀTICS CORPORALS
FANGS TERMALS
PEEL1NGS AROMÀTICS PURIF1CANTS
H1DRATACIÓ...
TRACTAMENTS FACIALS
TRACT7WIEm"F
La tecnologia d'ones ultrasòniques i làser
d'efecteiifting.
NETEGES FACIALS
HIDRATACIÓ INTENSA
TRACTAMENTS PELLS GRASSES IACNÈIQUES
ET CASES?
MAQUILLATGE DE NÚVIES A DOMICILI
PERALDIAADIA
CURSOS D'AUTOMAQUILLATGE
DEPILACIONS
BRONZEJAT ULTRARÀPID (Nova normativa)
Hores convingudes • Tel. 93 555 79 03 • Les Heures 33 1er 1a • 08328 Alella

D'AQUESTA AIGUA NO EN BEURÉ
primera plana D
El resultat de les eleccions del maig d'ara fa un any prometien una legislatura difícil. Certament va ser complicat arribar a assolir
un pacte de govern estable; Esquerra Republicana de Catalunya amb la Garnatxa establia un pacte amb el Partit Popular i la Lliga
Social d'Alella, que només a pogut ser trencat mercès a la intromissió forana de la direcció del PE
Ja en aquells primers moments es dibuixaven altres pactes possibles, i d'entre ells, si deixéssim de banda les peculiaritats locals,
n'hi havia dos de ben lògics: per una banda, el que podríem anomenar pacte nacionalista (ERC+LG amb CiU), i per l'altra, el
pacte d'esquerres (ERC+LG amb PSC i ICV).
Però no van ser aquestes les combinacions que es van assolir aleshores, ni la que s'acaba d'encetar recentment, sinó que en
ambdues ocasions els matrimonis d'interessos han unit contraents aparentment difícils de conjuminar.
Ara el PSC substitueix el PP en el pacte amb ERC+LG i la LISd'A, i si repassem les declaracions fetes pels nostres polítics ara
fa un any, veurem que ERC+LG posava com a condició sinequanon per pactar amb el PSC que Josep Maria Serés deixés el seu
escó de regidor, mentre que, per la seva banda, el PSC posava com a condicionant imprescindible per pactar amb els d'Esquerra
que aquest acord inclogués ICV Cap dels dos requisit s'han acomplert, però el nou pacteja s'ha signat.
Esperem que aquestes circumstàncies els serveixin de lliçó d'ara en endavant a l'hora de fer afirmacions i que recordin la dita:
mai no es pot dir d'aquesta aigua no en beuré o amb aquest partit no hi pactaré.
Ramon Ruiz Bruy, director
ALELLA
• La fotografia de la coberta, obra de Jordi Galbany, mostra una
nena saltant alegrement a l'aigua de la piscina municipal del
Masnou. Una imatge divertida, fresca i estiuenca.
• L'ADSL arribarà atot arreu.
• Una estudiant de batxillerat presentarà el seu projecte de recerca
al Brasil.
• Nou rodatge cinematogràfic al poble.
• Narcís Perich tocarà en directe a la sala Razzmatazz 3.
• Presenten el llibre guanyador del Maria Oleart 2003.
• Un grup d'alellencs viatja a Carquefou.
1 S'aproven les primeres rectificacions del pressupost 2004.
1 Raimon Esquirol, nou regidor del PP a l'Ajuntament.
s Alella podria tornar a íenir piscina aviat.
L'entusiasme de l'equip de govern els porta a afirmar que les obres
de la nova piscina podrien començar a finals d'any.Tan de bo sigui
aixíi aviat ens poguem remullar tots!
° Nous pisos de protecció oíicioi.
L'Ajuntament acaba de publicar les bases del concurs per accedir
als habitatges socials del carrer La Vinya.
• Els socialistes entren al govern.
L'estabilitat política torna a l'Ajuntament després de la signatura
d'un nou pacte que permet als dos regidors socialistes formar part
del govern.
e Nova sala d'exposicions.
Després de molts anys mancats d'aquest equipament, la nova sala
d'exposicions estarà en funcionament a partir de l'estiu.
• Investigant des de ben joves.
El professor de l'escola Hamelin-Laie, Ivan Nadal, ens explica la seva
tasca per engrescar els alumnes a embarcar-se en projectes de
recerca.
• Jacinto Granados, un professor que ningú no oblida.
• Dossier especial ampliació de l'escola.
• Entrevistaambjaume Ponsa, regidor d'Educació.
• L'opinió deies diferents forces municipals al respecte deia qüestió.
•La veu de l'AM PA i l'escola.
•Història de l'Escola Fabra.
•Els altres ensenyaments.
• Óscar Pallarès vaanar al Regne Unit per veure dos concerts de
MarkKnopfler i ens ho explica.
• Records de la guerra civil, un interessant relat que explica les
desventures d'un nen durant la guerra.
' Entrevistem l'expilotde motociiisme Emili Alzamora.
1 El Qub de Futbol Alellatornaaprimeraterritorial.

:tra d'Alella n° 1 5400638 alelladissen^com
o
AIC
ADAL BIACT1O
•LBATROS
ANDREU WORLD
ARTQUÏTECT
BARCELUNA
BOIX
CONSTANS
1 •O+CE
DORf* BRACHT
PURAVIT
EL1CA
FABBIAN
FANTINI
FRECAM
FUSTEREU
GAGGENAU
GESS1O
HANSGROHE
IDEAL STANDARD
1GU22INI
1NDELUZ
1NDEME
JACU2ZI
Mobiliari oficina/llar
Mobiliari menjador/dormitori/juvenils
Hid rom assMge/saunes ' ' ' ; M
Cadires/taules cf-ner.ai i '
accésorïs sanitaris
Mobiliari dorrnrtori/armarrs vestidors!
Mobiliari menjador/dormitori ' i !
Cuines/accesoris sanitaris
;
Mobiliari menjador .
acessoris sanitaris
sanitaris
Campanes extracció de fums
Làmpades
Cuines inox/accesoris cuina
Fusta exterior
Electrodomèstics
Il·luminació general
Il·luminació general
Mobiliari menjador/mobiliari dormitori
Hid rom assatge /saunes
KARELIA
KUK£R
KUPPERSSLtSCH
LÓFT & BAtH
LOOKILUZ
LUVIPOL
fiARSET
MARTÍNEZ MEDTNA
MATIÀS GUARRO
MB • •
NANI MARQUINA
ORPAN
PANDO : i -. i •
REGIA
SIEMENS
SMEG
STUA
TAFESA
TEUCO
TR3S
TRAMO
TREKU
URALDI
VERDEGUER NAVARRO
VIBIA
WEVER & DUCRE
ZUCCHETTI
Portes
accessoris sanitaris
Mobiliari menjador
Mobiliari menjador/dormitori
Mobiliari dormitori
Catifes
'-*•- • " accessoris sanitaris
Campanes
Electrodomèstics
Electrodomèstics
Cadires/taules/mobiliari auxiliar
Cadires/taules cuina
Hidromassat ge /saunes
Cadires/taules general
cadires general
Mobiliari menjador/dormitori
Il·luminació general
DDCR
Tesparem

93 540 37 81
Si el que vostè necessita és comprar o vendre la seva mansió, torre, pis o solar al
Maresme, no dubti a confiar en la professionalitat i discreció de Finques Moure, empresa
de gestió i consultes immobiliàries. Nosaltres posem a la seva disposició un servei
altament qualificat, i li oferim un ampli assessorament i una gran experiència en la venda
de tot tipus de propietats.
Ctra. d'Alella, 13 - 08328 ALELLA
Tel. 93 540 37 81 - Fax 93 540 82 50

cartes
'> ' I ] ,1
L
Fa poc em comentava un bon
amic meu que viu a Barcelona la
seva desolació en veure el resultat
estètic de la nova promoció
d'habitatges que s'està fent a l'entrada
del nostre poble. Es referia
naturalment a la promoció anomenada
Vera Parc, que s'anuncia
amb la frase «Pisos al alcance de
unos pocos».
Li vaig manifestar que jo i
molts altres alellencs compartíem
aquesta mateixa desolació i
que és molt probable que a aquesta
promoció d'habitatges no li
donin cap premi arquitectònic,
perquè la veritat és que es tracta
d'una construcció bastant lletja,
al menys des del meu punt de vista.
Abans, quan entraves a Alella
venint de Masnou o des de la sortida
de l'autopista, et trobaves
com a primer punt de referència
visual la magnífica façana de la
masia de Can Lleonart. Això donava,
ja d'entrada, caràcter al nos-
HUMOR Amb
;
, y
li' A
3y LJ A
tre poble. Transmetia una sensació
de poble endreçat i polit, que
té cura dels seus edificis emblemàtics.
Però ara la imatge és la
d'aquests edificis quadrats, sense
cap personalitat, i amb una alçada
excessiva, es miri com es miri.
Això sí, a l'abast només d'uns
quants, repeteixo, «Pisos al
alcance de unos pocos».
De tota manera, com que ja se
sol dir que les desgràcies mai vénen
soles, ara la mateixa promotora
ja té preparada una segona
tongada d'edificis a la finca de
Can Calderó. I pel que sembla,
seguint els mateixos patrons estètics
que la primera.
Potser sí que, malauradament,
al final haurem de donar la raó a
l'Oriol Bohigas quan afirma que
el Maresme s'ha convertit en una
de les comarques més lletges de
Catalunya.
Pere Homs i Arenas
l'entrada dels sosiates a l'Equip
de Govern queda demostrat que
(efecte ZP també ha arribat a Alella:
ERC, Garnatxos, PSC, Caralps... Això és
un autèntic ZOO POLÍTIC!
Les cartes al director han de ser com més breus millor i han d'anar signades i
amb el número de DNI. La revista Alella es reserva el dret d'extractar-ne el
contingut per motius d'espai. A més del correu ordinari, podeu fer-nos arribar els
vostres escrits a la següent adreça de correu electrònic: revista_alella@y'ahoo.es
Tots m'agraden, i és per això que
en tinc dos! M'agrada la meva llibertat,
la casa i la urbanització on
visc. Al matí, ben aviat, surto a
córrer amb els meus dos gossos;
ells ho passen bé i jo gaudeixo de
la seva companyia. Durant el recorregut
hi ha una cosa que no
puc evitar, i és que els gossos
embrutin la urbanització que
tant m'agrada. M'és impossible
recollir els pipís, però sí que faig
el possible per recollir els excrements
sòlids i evitar que algú altre
es trobi una urbanització
«sembrada» que parli de la negligència
dels propietaris de gossos.
Només haig de pensar a agafar
bosses de plàstic en sortir de
casa per poder recollir els excrements
sense embrutar-me. I
aquest gest no em costa gens, ja
que sóc plenament conscient que
la meva llibertat acaba quan comença
la de tots els meus veïns,
que esperen, igual quejo, trobar
els carrers nets. De la mateixa
manera, estic en el meu dret de
passejar per carrers sense excrements
de gos, però aquest dret
me l'han de proporcionar els
meus veïns! Compto amb la
col·laboració de tothom!
Lola Romero
El servei d'autobusos d'Alella
cada dia arriba a més llocs, i això
està molt bé. Però a la parada
d'inici/final de línia de
Barcelona, a la Ronda Sant Pere,
no hi ha ni un trist cartellet de
l'empresa, i molt menys un horari
i un plànol del recorregut
com els que sí que tenen totes
les altres empreses amb parades
allà mateix. Els usuaris no habituals
del servei han de fer un veritable
acte de fe si quan arriben
a la parada l'autobús no hi és.
Pau Martí
Revista RLELLR. Premí TasíS'TorrBiltigBS lle PremsaComarcal. Fundada per Eduard Sèrrai Güell. Dirigida per Esteve Riambau i Sauríde 1989al 994.. .. \
Edita Associació Cultural Revista Alella. Aptat. 40i, 08328 Aleila. HdreçaaintBrnet revïsta.aleila.com PrBBÍEfBnta Maria Moüer.lBfa. 93 55514 07 (redacció) i 93 555 28 51. Fax 93 540 07 28.
Director Ramon Ruiz Bruy. BotS-dírectOT Èudald Serra. Redactor en cap Óscar Pallarès. Redacció Ramon Anglada, Ramon Arbós, Laia de Bobes, Maria Castells, Gustavo Castro, Cristina Gàggiolj, Jordi Gal bany, Maria
Majoral, Albert Manyà, Victòria Molina, Xavi Nadal, Joan Pedrosa, Eloi Perich, Glòria Perich, Víctor Roca, Eduard Serra, Mariona Serra i Montse Serra. Col·laboradors Cristina Armerigòl^Àlex Asensio, Cavo Alegre -Panvquia-
, Sergi Bandls-feròwi^, Roser Bel ^ f e w ^ ^
Serrano -Sostenibilitaf- i Salvador Ribas. Disseny gràfic Sergi Bancells. Hlaquetació í autoedírïó Óscar Pallarès. Correcció Glòria Perich. Fotografia Joaquim Fabregat i Jordi Farràs. Publicitat Núria Cornudella.
Productiu RRB.ImpressióComgrafic.SADípàBÍtlEgal B-24,950-62. Col·laboracÍÓ2,90 euros. La revista ALELLA no es responsabilitza necessàriament de les opinions que continguin els articles signats.

DEL POBLEÓSCAR
PALLARÈS
Per fi, ADSL per a tothom
A finals del mes d'abril van començar les obres d'instal·lació d'una
central telefònica soterrada al Parc dels Drets Humans. Fins ara
Alella depenia de la central que Telefónica té al Masnou. La nova
infrastructura, d'última tecnologia, facilitarà l'arribada d'internet
d'alta velocitat als barris on fins ara no arribava i, a més, permetrà
l'accés als serveis digitals que Telefónica ofereixi en el futur. Davant
les permanents queixes dels veïns de diversos barris on no arriba
l'ADSL, l'alcalde, Adreu Francisco, va iniciar el mes dejuliol passat
una sèrie de converses amb Telefónica per tractar de convèncer-los
que valia la pena invertir en infraestructura al poble. Finalment,
gairebé un any després, les converses han donat el seu fruit.
Fan la presentació oficial del
Projecte Alocs a Can Lleonart
Amb la presentació oficial del Projecte Alocs s'inicia el compte
enrere pel treball de camp per les rieres i torrents de la població.
El centre cultural Can Lleonart acollí les explicacions
didàctiques del biòleg Evarist March, un dels membres de
promoció del projecte, davant d'un públic molt reduït. Després
d'informar de la feina feta a d'altres poblacions del Maresme,
tot explicant els problemes i les millores que s'han anat
introduint, començà una breu explicació sobre com s'ha de
realitzar la compilació de dades. Es va parlar, entre d'altres,
dels problemes amb la cartografia, la complexitat de la codificació
de les fitxes o la necessitat de crear grups de treball petits.
El coneixement i la preservació de l'aloc, arbust caducifoli
present a tota la mediterrània associat als marges de torrents,
rieres i rambles del litoral, depèn en bona mesura d'aquest
estudi i la seva difusió. L'aplicació d'aquest projecte d'abast
comarcal és coordinat a Alella pel col·lectiu per a la preservació
del territori La Garnatxa.
del poble D
L'Ajuntament i l'ADF signen un
conveni de col·laboració
La secció local de l'Assocació de Defensa Forestal ha signat un conveni
amb l'Ajuntament segons el qual, a canvi d'una subvenció de 3.000
euros per la compra de material, l'entitat es farà càrrec de la neteja de
set zones verdes municipals de caràcter forestal així com de la recuperació
d'algunes fonts del terme municipal. L'Ajuntament, a més, ha
ampliat el perímetre de la base que acollia Protecció Civil a Can Gaza
per donar cabuda al vehicle i al material de l'ADF.
La Garnatxa a l'Autònoma
Com arriba un grup de gent vinculada a
l'associacionisme i l'activisme cultural local a
introduir-se en l'activitat política? Aquesta fou una
de les preguntes que els dos càrrecs electes de La
Garnatxa, Àlex Asensio i Jaume Ponsa, contestaren
el passat divendres 16 d'abril a la Facultat de
Gències Polítiques de la Universitat Autònoma de
Barcelona. Convidats pel catedràtic Joan Subirats
els regidors explicaren la seva visió sobre temes tan
controvertits com la Vall de Rials i el pacte amb el
Partit Popular. Davant un auditori d'una
cinquantena d'estudiants de quart curs de ciències
lorsii
local per així fer més entenedors els esdeveniments
polítics que han col·locat el poble d'Alella com a
protagonista mediàtic al llarg dels últims mesos.
Una estudiant de batxillerat
participarà en un congrés al Brasil
El treball titulat Propuesta Arquitectònica para un nuevo WT.C. de l'alumna
Berta Capellas de l'Escola Hamelin-Internacional Laie ha obtingut el
premi especial de la VExporecercaJove, que consisteixen la presentació
del seu projecte a la fira Mostratec a Novo Hamburgo, Brasil, el
proper mes de novembre. D'altra banda, el treball Aproximarien al
Universo: el mouimiento de ks manchas sohres y la rotación del sol dels
alumnes Alfonso García, Ricard Rosas i Marc Oliva, de 2on d'ESO del
mateix centre, van guanyar el premi del Planetari Municipal i Baie.
Nova varietat de
Marqués de Alella
L'empresa tianenca que produeix
vins de Denominació d'Origen
Alella, Parxet, ha presentat una
nova varietat del seu popular Marqués
de Alella. Es tracta de Marqués
de Alella Allier Acot,
univarietal Chardonnay, que va
gaudir al 2003 d'una anyada excepcional
a la DO Alella. El terme
Allier fa referència a la fusta
de roure francès de què són fetes
les bótes de gra fi emprades per a
l'elaboració d'aquest vi. Acot significa
vinyes joves.

Q del
poble
Les cameres prenen novament Alella
|a ta unes setmanes que està en marxa als Escolapis el rodatge de la
producció nord-arnericana I tlmun (sumin). Es tracta d'una telesènede
13 capítols que emetrà la cadena pública anglesa BBC i en què un
íírup d'adolescents són escollits per cantar i ballar. Si bé el rodatge a les
Escoles Pies sembla ser blindat (està previst editar un disc amb les
cançons dels joves, estenen) que amb una tormula semblant a la
emprada en el tàndem l'u p.iso iitleiitiiíc / L : PA Dtitice), a filials de! nies
de maig es van rodar algunes escenes a la Plaça de l'Ajuntament
sorprenent tots els passejants.
Narcís Perich a Razzmatazz
El músic alellenc Narcís Perich
continua la gira de presentació del
seu primer disc L·l sol surt per tothom.
Després d'infinitat de concerts
i aparicions a ràdios i televisions
locals, el proper dijous 1 de
juliol a les 21b. tocarà els seus temes
Í\ la prestigiosa sala
barcelonina Razzmatazz 3. Allí
presentarà la nova banda de set
músics que l'acompanyarà en les
sew.s properes actuacions.
Clausuren un aparcament de camions
L'Ajuntament ha clausurat recentment l'aparcament de camions de
l'empresa de transports Transalella, ubicat al torrent de Can Putarré.
Deixant de banda el tet que l'empresa no disposava d'nna llicència
específica per a la seva activitat en aquest emplaçament, quabheal de
zona agrícola i forestal, els veïns de Mas Coll s'havien queixat repetidament
pel risc que les entrades i sortides de camions suposaven per al
trànsit de la zona. L'Ajuntament pretén acabar aviat amb tota activitat
no reí^ularitzada duta a terme en sòls no urbanitzables.
Àlex Asensio i Jaume Ponsa a les
eleccions al Parlament Europeu
OSCAR PALLARÈS
Els regidors Àlex Asensio i
Jaume Ponsa ocupen els números
321 46 de la llista que
la CUP (Candidatures
d'Unitat Popular) presenta a
les eleccions al Parlament
Europeu. En la seva campanya,
la CUP s'adreça a totes aquelles persones «compromeses
amb el projecte de construcció d'una societat catalana plenament
lliure i sobirana» i denuncia l'actual model de construcció
europea i el projecte de Constitució «que es pretén aprovar
d'esquenes a la ciutadania». L'objectiu de la CUP és donar a
conèixerelfetcatalàiel seu lema és «Sí als Països Catalans, no
a la Constitució Europea».
Presenten el llibre guanyador del
premi Alella a Maria Oleart
El passat 24 d'abril va tenir lloc
a Les Golres de Can Lleonart la
cerimònia de presentació de! llibre
iVíi em miri> iils ulls cu hi foscor,
d'Inima Moreute. L'autora gironina.
que el passat mes d'octubre
va guanyar la setena edició
del premi de poesia Alella a
Maria Oleart. veia així el seu
recull de poemes publicar. L'acte,
al qual van assistir aproximadament
una quarantena de
persones, va ser obert amb les
paraules de l'alcalde, que va ter
una menció especial al bon criteri
del jurat que va triar l'obra
guanyadora. A continuació va
prendre la paraula Lluís Lucero,
poeta tin rom' i autor del pròleg
del llibre. Llavors es van poder
sentir les paraules de l'autora,
que va fer partícip el públic de
les seves emocions i sentiments
i que, finalment, va signar llibres
a tots aquells que ho van
voler.
Alella a Carquefou
El passat (> de maig unes quaranta
persones varen passar quatre
dies a la vila francesa agermanada
amb Alella, Carquctou.
Aquesta trobada, organitzada pel
comitè d'agermanament Alclla-
Carquefou, enguany s'ha tet coincidir
amb la «Floralies
International 20U4», una fira de
la flor i la jardineria que té lloc
cada 4 anys a la ciutat veïna de
Nantes. Els aleilecs que van estar a Carquetou van poder gaudir
doncs de les ireballadíssimcs creacions florals i ambientals de la
fira, així com de l'acolliment afectuós i atent de les tamílies, i visitar
la vila i les seves rodalies, sempre acompanyats pel bon temps
i el bon vi.

DEL PLE
Primeres rectificacions del pressupost
El ple d'abril va aprovar les primeres modificacions fetes en referència
al pressupost de l'exercici d'enguany. Amb aquestes modificacions
l'Ajuntament té la intenció de dedicar 5.000 euros a realitzar millores
al polisportiu per solucionar problemes de filtració d'aigua quan plou
i reservar 212.000 euros per a la construcció de la piscina, així com fer
front a d'altres despeses com la realització d'un inventari de béns, un
pla d'accessibilitat i un estudi de mobilitat. També està prevista l'organització
de concerts d'estiu, la instauració de zona blava a l'Hort de la
Rectoria, l'encàrrec d'un mapa cartogràfic d'Alella actualitzat i la destinació
d'una partida per iniciar un programa de suport per a l'escolarització
de nens i nenes de 0 a 3 anys, que podria ser el preludi de la
futura escola bressol municipal.
El líquid necessari per a aquests projectes sorgeix, principalment,
de la previsió de reducció d'algunes de les despeses pressupostades i de
la utilització del romanent de tresoreria de l'exercici 2003.
Fede Moraleda (ICV) va celebrar que es destini part del pressupost
al projecte de la piscina però va expressar la seva queixa que es deixés
d'invertir, per exemple, en la millora dels parcs. Moraleda va argumentar
que aquests canvis quan fa tan sols uns mesos que es va aprovar
el pressupost «no tenen coherència i són la demostració palpable
que es va fer malament en el seu dia». Al ex Asensio (ERC+LG) va
contestar-li que per al seu grup «el pressupost és una cosa viva i no
veiem cap problema en fer-hi els canvis que es creguin necessaris» a la
qual cosa Moraleda va dir que «això és una irresponsabilitat política».
Carme Tort-Martorell (CiU) va expressar que «és un error dedicar
el romanent a fer despesa ordinària i no inversió» i Lluís Vilajosana
(PSC) va dir que «aquestes propostes ratifiquen els errors inicials fruit
de les presses i/o la pressió del PP i la seva dèria pel dèficit zero».
ICV proposa reservar diners per a
l'ampliació de l'escola
Fede Moraleda va presentar al
ple d'abril una moció en què el
seu grup demanava la creació
d'una partida de 480.000 euros,
80 milions de pessetes, «que demostri
a la Generalitat l'interès
d'Alella per ampliar l'escola del
Bosquet». El grup d'ICV proposava
destinar a aquesta partida
els diners que ha deixat de percebre
l'exregidora Anna
Fernàndez (PP) i part del romanent
de tresoreria. Cal dir que,
segons l'equip de govern, podria
ser que la Generalitat accedís a
subvencionar l'ampliació al
2005 en el cas que l'Ajuntament
es fes càrrec del 50% del cost de
les obres així com del de la redacció
del projecte. Per aquesta
raó l'alcalde, Andreu Francisco,
va afirmar que «no serveix de res
dedicar diners de 2004 a l'ampliació
de l'escola quan no aconseguirem
res de la Generalitat
fins el 2005». El PSC va anunciar
que s'hi adheriria «si es rebaixa
la quantitat a 160.000
euros, que és el que pot costar la
redacció del projecte», proposta
que Moraleda no va acceptar. La
moció va rebre els vots a favor
d'ICV i CiU i en contra de la
resta de grups.
del ple D
Alella pels drets humans, per les
ciutats educadores i pel domini .cat
La sessió plenària del 29 d'abril va aprovar per unanimitat l'adhesió a la Carta Europea de salvaguarda
dels drets humans a laciutat. Carme Tort-Martorell (0 U) va expressar que aquesta proposta
de la regidoria de Partici pació Ciutadana era «innecessària perquè els drets humans és una cosa
que tots hem detenir assumida però, evidentment, no hi votarem en contra». Fede Moraleda (ICV)
Ya anunciar el seu vot a favor però va demanar «que s'expliqui quin cost tindrà aquesta adhesió».
La mateixa regidoria va proposar l'adhesió a la Carta per les Ciutats Educadores, que es va aprovar
també per unanimitat. Finalment ERC+LG va presentar una moció per adherir-se a la campanya
per un domini .cat, que lluita per aconseguir un domini de primer nivell a internet amb aquesta
extensió. La moció es va aprovar amb l'abstenció del regidor Raimon Esquirol (PP).
Picabaralla entre Caralps i Moraleda
El ple de març va aprovar la proposta de l'alcalde sobre liquidació
del pressupost de 2003. Francesc Reverter (CiU) va anunciar el seu
vot a favor i va elogiar la tasca de l'anterior equip de govern en la
recuperació econòmica de l'Ajuntament. Aleshores Antoni Caralps
(LISd'A) va queixar-se que aquell govern «va fer una trencadissa del
paisatge del poble actuant d'esquenes als alellencs», acusació a la qual
Fede Moraleda (ICV) va respondre que «Caralps el que hauria de fer
és callar i no parlar mai perquè durant el seu mandat es va governar
més d'esquenes al poble, més arbitràriament i amb menys democràcia
que mai». La discussió es va allargar fms que Andreu Francisco
(ERC+LG) va demanar que deixessin estar aquesta qüestió.
El PP torna a l'Ajuntament
OSCAR PALLARÈS
Raimon Esquirol és el nou regidor del Partit Popular al consistori.
Després de la marxa de Jesús Conesa i Anna Fernàndez el número 3
de la llista del PP és ara l'únic representant del grup a l'Ajuntament.
Esquirol, de 28 anys, va votar totes les propostes del seu primer ple
(el d'abril) amb el mateix signe que l'equip de govern, amb excepció
de la proposta d'adhesió a la campanya per un domini .cat, en què es
va abstenir.

actualitat
LES OBRES DE LA PISCINA
PODRIEN COMENÇAR BEN AVIAT
Després de gairebé 15 anys mancats d'aquest equipament, els alellencs
podríem tornar a gaudir d'aquesta instal·lació llargament reclamada.
OSCAR PALLARÈS
Els alellencs han reclamat la construcció
d'un nou equipament cobert
on s'hi pugui practicar la
natació des que la piscina va desaparèixer
per deixar lloc al Polisportiu
municipal. Des d'aleshores
gairebé tols cls programes electorals
han promès piscines i els diferents
equips de govern que han
passat per l'Ajuntament han tractat
de complir aquestes promeses.
ELS DARRERS ANYS
Durant la legislatura d'Antoni
Caralps, l'Ajuntament va arribar
a un acord amb l'escola Hamclin
segons el qual, entre d'altres,
aquesta empresa podia construir
el que ara és l'escola Internacional
Liieen uns terrenys de Ja Serreta
i. a canvi, aquesta aportava 60
milions de pessetes per destinar a
la construcció d'una piscina en
aquella zona. La pressió popular,
que demanava que l'equipament
s'ubiqués més a prop del centre,
va rer desestimar el projecte i
aquests 60 milions s'han arrossegat
de pressupost en pressupost al
llarií dels anvs.
Durant la legislatura anterior
es va ter una reserva de 23 milions
de pessetes per destinar a la
piscina i es van dur a terme algunes
gestions per tractar de
dinamitzar el projecte, com ara la
jornada de participació ciutadana
que es va organitzar per conèixer
les inquietuds dels possibles usuaris.
A aquesta hi va assistir un
gestor d'instal·lacions esportives
que va «vendre» als assistents un
model d'instal·lació mes propera
un complex termal que a un equipament
esportiu, argumentant
que, si es construïa una piscina de
dimensions reglamentàries,
aquesta de seguida seria monopolitzada
per un club que la convertiria
en una instal·lació deficitària.
Aquella jornada va quedar
Una imatge per a la nostàlgia: la piscina de COR Vera al 1987.
OS CAU PAUARl-S
Aquest espai del C/ de Pau Vila, sobre els pisos de Cun Vern, podriu acollir la nova piscina.
enrere i no es va tornar a parlar
del tenia fins que, en aprovar el
pressupost 2004, la veu de l'oposició
-cl PSC però sobretot TCVva
lamentar-se que no s'hagués
destinat ni un sol curo a la construcció
de la piscina.
L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ AVUI
El ple de l'Ajuntament del mes
d'abril v.i aprovar una modificació
di- crèdit segons la qual es destinen
212.000 euros (35 milions
de pessetes) a la construcció de la
piscina. Aquests, sumats als 60 i
als 25 milions de pessetes esmentats
anteriorment, donen una xitra
de 120 milions, que ha animat
l'equip de govern a tirar endavant
cl projecte. Si bé encara no està
determinat com serà l'equipament
i ni tan sols està clar quina serà la
seva ubicació, Andreu Franciseo
es mostra molt optimista i ens ha
explicat que «l'inici de les obres
tindrà lloc durant el quart trimestre
d'enguany oci primer de 2005
ja que el procés està en marxa».
El cost de l'obra serà d'uns 300
milions de pessetes i Franciseo
afirma que «caldrà recórrer a fi-
nançament extern a partir del
punt on no arribin els recursos
propis i les subvencions». En
aquest sentit ja s'han demanat
subvencions a la Diputació de
Barcelona i s'està estudiant demanar-ne
també a la Generalitat. Al
mateix temps es contempla la possibilitat
que la gestió de l'equipament
estigui a càrrec d'un ens privat
que també taci la seva aportació
econòmica a canvi de l'ampliació
del complex.
COM I ON?
L'Ajuntament ha posar recentment
en marxa un concurs, molt
ampli tant pel que fa a ubicacions
com a instal·lacions, en què
diferents empreses presentaran
les seves propostes d'equiparnent.
En qualsevol cas, des de l'equip
de govern es pensa en una piscina
oberta a usos tant esportius
com terapèutics i que incorpori
instal·lacions com una sala de
musculació i una altra d'aeròbic
que descongestionin el polispornu,
per la qual cosa una ubicació
propera a l'Abelardo Vera seria
ideal.

actualitat D
NOUS HABITATGES DE
PROTECCIÓ OFICIAL A ALELLA
Ja estan disponibles a l'Ajuntament des de fa unes setmanes les bases amb
les condicions d'accés als pisos.
ROSER BEL
Sí ïiLi hi ha al·legacions que s'hi
oposin, a mitjans de juliol es podran
presentar les sol·licituds per
a accedir als habitatges de protecció
oficial ubicats al carrer La Vinya.
En aquest moment s'estan
construint dos edificis tic vuit habitatges
cadascun, setze en total,
destinats a ser habitatges de Protecció
Oficial.
LA HISTÒRIA
Qui niés qui menys, tothom havia
sentit a parlar alguna vegada
dels pisos del carrer La Vinya. De
fet la cosa ve de lluny, i és que va
ser l'anterior equip de govern qui
va pactar amb el promotor de
Pobra (val a dir que, en la mateixa
promoció, s'estan construint diverses
cases uni tamiliars) la construcció
d'aquests pisos protegits.
Tot i que l'actual equip de govern
defensa que l'habitatge social ha
de ser de lloguer, finalment els pisos
seran de venda,ja que les condicions
estaven pactades des
d'abans de l'arri bada d'ERC + LG
a PAjuntament.
Els 90 metres quadrats construïts
per a cada habitatge es reparteixen
en tres habitacions,
bany. cuina i mcnjador-sala d'estar.
A part, cada habitatge tindrà
un traster i una plaça d'aparcament,
situats en el garatge del
mateix edifici. El preu dels habitatges,
amb la placa d'aparcament
i el traster. oscil·larà entre
127.5UUÍ l.lS.SDOeuros.
Tal i com ha establert el Patronat
de l'Habitatge, dels setze habitatges
que s'estan construint,
vuit estaran destinats a majors de
35 anys i els altres vuit a menors
de 35. A més, es reservarà un dels
Ha
£1 1 >
•
JL \\^ M ' \
m? •
Aquest era l'estol de les obres d'un dels dos blocs de pisos a finals del mes de maig. L'nltre bloc, a la dreta, esta mes avançat.
habitatges a una persona amb
discapaeitat física.
ELS REQUERIMENTS
L'adquisició d'aquests habitatges
es tarà a través d'un procediment
d'adjudicació qtie dependrà d'uns
requisits d'accés determinats; les
sol·licituds es puntuaran donant
priori tara les persones que viuen
de sempre al poble o que hi estan
empadronades des de th més de 21'
anys, així com en funció d'una
valoració de les necessitats d'habitatge
del sol·licitant, dels seus
ingressos i de les circumstàncies
personals i tamiliars. Així doncs,
per exemple, aquelles persones
que visquin en habitatges en què
el nombre de metres quadrats per
membre de la unitat familiar estiguí
per sota de 3', gaudiran d'una
putuació extra. També obtindran
un bon nombre de punts tots
aquells que acreditin estar dedicant
més d'un 45% dels ingressos
tamiliars a pagar el lloguer d'una
vi venda.
Un altre dels punts a tenir en
compte són els ingressos. No podran
accedirà la promoció oficial
totes aquelles persones o parelles
que tinguin uns ingressos anuals
inferiors a duc$ vegades el salari
mínim mterproressional (SMI),
és a dir. uns 12 mil curós (2 milions
de pessetes) anuals. De la matem
manera, també quedaran ex-
closos aquells que superin uns
ingressos de 5 vegades el SMI. uns
5 milions de pessetes.
La promoció dels habitatges de
Protecció Oficial de la Vinya seguirà
un procedí nien r d'adjudicació,
on hi haurà motiu d'exclusió,
uns terminis per a la presentació
de sol·licituds, una llista provisional
i una llista definitiva d'admesos,
que s'espera per al mes d'octubre.
La construcció dels habitatges,
a càrrec d'un promotor privat,
estarà acabada durant la segona
meitat de 2(105.
Les bases estan a disposició de
qui ho desitgi a l'Ajuntament
d'Alella des de la segona quinzena
de maig.

MIQUEL SOTO
Pintura en general i
restauració de façanes
Tel. 93 555 59 16-Alella
c/ Cervantes 26, entr. 3a
ALELLA
PERRUQUERIA CANINA,
COMPLEMENTS I
ALIMENTS PER
A GATS I GOSSOS
Servei a domicili sense càrrec
Gaudeixi de les nostres promocions
Balmes, 6 • Tel. 93 555 52 12 • 93 540 34 05
EXCAVACIONS ALELLA
Excavacions i transports
Santa Teresa, 3 • Tel. 93 540 30 09 • Mòbil 616 459 665
CAN DOCTOR
B a r Restauran
• Servei a la carta
• Especialitat en bacallà i
entrecot «cafè de París»
• Cuina de mercat
• Dimarts tancat
Pg. Antoni Borrell, 13 • Tel. 93 540 17 94 • 08328 ALELU\
MERCERIA - PERFUMERIA
NEUS
SP^*^
Rambla Àngel Guimerà. 7 - ALELLA
Sol UVA
Perruqueria home i dona
Tel. 93 540 27 74
PERRUaUERM
LI ÒTRIC
HOME I DONA
Cabina d'estètica home i dona
Tractaments:
- Facials (neteja de cutis, lifting...)
- Corporals (massatges, drenatges, peeling...)
- Depilacions (cames, axiles, ingles...)
- Pedicura (amb tractament...)
- Manicura (completa...)
- Etc...
Hores a convenir, de 9 a 13:00h i de 15 a 20:00h
Cl Sta. Madrona, 8
FESTES D7\NIVERSARI
REGALS VARIS:
Comunions / Casaments / Bateigs

actualitat
TORNA L'ESTABILITAT AL
CONSISTORI
Després d'un impàs de relativa incertesa, el govern alellenc es torna a fer fort
amb la incorporació dels dos regidors socialistes.
ELOI PERICH
Arran de l'afer Carod, el passat
mes de gener, les regnes centrals
del PP de Catalunya van obligar a
posar fi a una situació completament
atípica però que semblava
que funcionava, en la qual els dos
regidors electes del PP, Jesús
Conesa i Anna Fernàndez, havien
entrat al consistori per donar el
seu recolzament a la llista més
votada de les passades eleccions
municipals. Visiblement contrariats
però amb molta dignitat, primer
i segona caps de llista populars
van abandonar l'equip de govern,
la política municipal activa
i el partit.
Ja recuperats del rebombori que
es va muntar al poble, amb la presència
inhabitual als plens i rodes
de premsa de mitjans d'àmbit nacional
i de veure per segona vegada
en poc temps -després de la primera
aparició per la inicial i problemàtica
formació de govern
amb el PP- el nostre poble i la seva
circumstància al «Telenotícies
Migdia» i l'entrevista del nostre
alcalde a «La nit al dia», el minso
equip de govern que en va quedar,
sobrecarregat de feina com anava,
va haver d'afegir a les seves tasques
habituals la de promoure un
nou pacte de govern per tornar a
tirar endavant amb certa estabilitat,
un equilibri que calia a un govern
nou a la cadira de comandament
i força trencador amb les formes
i el color.
Finalment, i després d'alguns
tanteigs, el passat dilluns 17 de
maig de 2004 ERC-La Garnatxa,
la Lliga Social i PSC van signar
un acord de govern que els lliga
per als propers tres anys de mandat.
Els detalls d'aquest acord s'han
publicat al número 191 del Full.
A banda del nou repartiment de
regidories, que no és gaire diferent
respecte la temporada ERC+LG-
PP-LlSd'A, la segona tinença d'alcalde
ha passat a recaure en el socialista
Lluís Vilajosana.
Al cap de tres dies de la formalització
del pacte, l'Ajuntament va
citar els mitjans el passat dijous
20 de maig a les Golfes de Can
Lleonart, en una roda de premsa
curta i molt dirigida en la qual es
va anunciar la nova entesa entre
les tres llistes, en què no passa per
alt l'absència d'Iniciativa, un grup
que a Alella s'ha vinculat força al
PSC.
Al mateix acte informatiu es
van anunciar les modificacions
del cartipàs, que bàsicament han
descongestionat l'agenda sobrecarregada
de l'alcalde Andreu
Francisco. D'aquesta manera,
Vilajosana es farà càrrec de la re-
OSCAR PALLARÈS
Lluís Vilajosanci i Andreu Francisco durant la roda de premsa en què van fer públic el nou acord de govern.
gidoria de Governació i de l'àrea
de nova formació escindida de la
primera i que s'ha anomenat regidoria
de Mobilitat. El cap de llista
del PSC també passa a ostentar
a partir d'ara, com ja us hem informat,
la segona tinença, que fins
ara era titolaritat de la republicana
Antònia de Gràcia. I Josep
Maria Serés dirigirà les regidories
d'Administració i Hisenda, que
durant un temps van recaure en
el popular Conesa.
Les primeres reaccions dins
del govern no es van fer esperar;
Andreu Francisco, davant la qüestió
de si s'havia dialogat amb IC-
V, va contestar que no calia, ja que
aquest grup havia deixat ben clara
la seva opció de no formar govern
amb ERC + LG. En la mateixa
línia, des del PSC es va comentar
que, tot i que la comunicació
entre el seu grup munici-
pal i Iniciativa era un fet, en la
situació actual era impossible
d'arribar a acords materialitzables
per a projectes comuns,
donat que des d'IC-V s'havia bloquejat
la situació.
Al final, tots força contents,
imatge que es podia veure en en
Lluís Vilajosana que va afirmar
que «avui és un dia important per
a Alella, es posa fi a una delicada
situació d'inestabilitat política».
Ell mateix també va comentar
que ells no substituien el PP, sinó
que s'havia arribat a un acord programàtic
nou per iniciar un nou
cicle. Finalment, Vilajosana va
donar la sensació d'haver-se oblidat
del soci Antoni Caralps, de la
Lliga Social d'Alella, apuntant
que «es recull bona part dels programes
electorals d'ambdós partits
i es pot definir com un pacte
de progrés».

Un clasico sig XXI
PARXET S.A.
MAS PARXtT 08J')l TIANA (BARCELONA). T: 1} 3 l H «» 1 1. FAX: 9Í 3')^ 55 00. E-MAIL; p*r«t«p»n«.e( WEBSITE:
\ S 1 C O
MAQUÉS DE
l'ARXETi
AI.M.LA

actualitat D
NEIX L'OBSERVATORI DE LA
SOSTENIBILITAT
L'Ajuntament el considera una eina bàsica per construir una Alella més
habitable, participativa i respectuosa amb el medi ambient.
RAMON ANGLADA
Aconseguir un desenvolupament
sostenible amb un alt grau de protecció
ambiental, de la salut i ta
qualitat de vida només és possible
amb l'acció coniunta de les
institucions municipals i la ciutadania.
Aquesta és una de les
conclusions bàsiques que han
motivat la creació de l'Observatori
de la Sostenibilitat, òrgan de
participació ciutadana de caràcter
consultiu en matèria
mcdiambiental.
El seu propi reglament.de 15
de desembre de 2003, deixa beu
clara aquesta necessitat: «El complex
i incessant entramat d'interaccions
que la nostra societat genera
amb la seva activitat exerceix
una intensa pressió sobre el
territori i el paisatge que pot
comprometre l'equilibri ecològic
i el benestar de les generacions
actuals i les futures. Tendir cap a
una concepció sostenible del desenvolupament
requereix una resposta
íntegra i decidida de les institucions
públiques i de tota la
ciutadania. En aquest context és
un deure i alhora un dret que les
comunitats s'estructurm a nivell
local amb la voluntat d'afavorir
el debat constant i rigorós al voltant
del model de desenvolupament
i creixement, seguint l'esperit
dels acords internacionals de
Rio de Janeiro i Aalborg».
PERQUÈ?
Des de la Regidoria de
Sostenibilitat: de l'Ajuntament
d'Alella s'ha fet néixer l'Observatori
de la Sostenibilitat per fer
sentir totes les veus alhora de decidir
cl nou model de poble que
cal defensar. Amb el clar objectiu
de construir una Alella mes ha-
AH MAMKM II'AIELLA
Els membres de l'Observatori mesurant una alzina surera a Alella Parc.
bitable, més participativa i respectuosa
amb l'entorn natural, un
grup de deu persones ja ta mesos
que treballa en projectes sobre el
terreny. L'equip de treball està format
per joves de la població llicenciats
en ciències ambientals,
biologia i enginyeria agrònoma,
tot i que la participació activa de
qualsevol aleilenc serà ben rebuda.
A principis del proper mes de
juliol l'Àrea de Sostenibilitat preveu
tenir acabada la redacció del
Catàleg de ftüsatge i Arbrat d'Alella
amb un sentit ampli. Es catalogaran
arbres singulars, susceptibles
de ser declarats arbres d'interès
local i comarcal, arbredes, boscos,
conreus, rieres, torrents i altres
espais naturals independentment
de la seva titulari tat pública o privada.
Pel que ta a la feina teta. el passat
mes de febrer arribava la declaració
de dos espais naturals de la
població com Arbredes Monumentals
d'Interès Local. Gràciesa
la feina de l'Observatori els boscos
públics de la roureda de Can
Magarola i la sureda de la Riera
Alta gaudeixen d'un grau més alt
de protecció. Un cop acabat el catàleg,
que acompanyarà com a
document normatiu el futur Pla
d'Ordenació Urbanística Municipal,
el grup de treball s'encarregarà
d'assessorar l'Àrea de
Sostenibilitat en d'altres aspectes
medi ambientals. L'estalvi energètic
i la gestió de residus genèrics,
amb especial atenció a la futura
implantació de la recollida de la
tracció orgànica de la brossa, seran
els nous temes d'aquest òrgan
consultiu.
QUE ES PRETÉN FER?
El decàleg funcional de l'Observatori
és un dels elements clau per
entendre aquest instrument de
protecció del medi. Les deu grans
àrees d'actuació d'una iniciativa
que persegueix el gran objectiu
de salvaguardar la identitat de la
població són les següents:
vetllar per la preservació
del patrimoni mediambiental de
la població
realitzar el seguiment de
l'Auditoria Ambiental del Baix
Maresme
col·laborar en la confecció
i l'aplicació de les ordenances de
medi ambient
potenciar la participació
ciutadana tot creant espais de reflexió
i col·laboració
difondre i desenvolupar les
conclusions tic les sessions de treball
dels espais de reflexió
debatre, dissenyar i impulsar
campanyes de conscienciació
ciutadana
assessorar i fer cl seguiment
de les polítiques de medi ambient
que desenvolupi el municipi
proposar actuacions adreçades
a l'ús racional i eficient dels
recursos naturals
canalitzar informació i idees
entre la població i l'Ajuntament
per tal de fomentar actuacions
d'educació ambiental amb l'objecnu
d'incrementar la sensibilització
de la ciutadania sobre el seu dret a
gaudir d'un medi ambient de qualitat
i el seu deure de conservar-lo
elaborar un programa anual
d'actuacions susceptibles de ser
incorporades als pressupostos
municipals o generar propostes
d'indicadors de sostenibilitat per
fer el seguiment de la qualitat
medi ambiental del municipi.

Obert de dimarts a diumenge
Carnisseria - Xarcuteria - (Productes selectes
Josep Anselm Clavé n°5 - Alella 08328 - Tel: 93 540 87 72
www.canjordali.com - e-mail: botiga@canjordali.com
FERRETERIA JORDI
Material elèctric
Pintures, teles metàl·liques,
rodes, articles jardineria
Torrent Vallbona, 5 • Alella • Tel. 93 555 41 36
P E R R U Q U E R S
Torrent Vallbona, 7 • EscB, entr.4 • Tel.93 555 62 03 • 93 555 21 32
O
Bar-Restaurant
FLO
Anselm Clavé, 38 - Tel. 93 555 21 44 - 08328
ALELLA
FLORS PLANTES
JOAN
SERVEI A DOMICILI
Tel. / Fax 93 555 79 34
Acceptem el pagament amb VISA per telèfon
Navarra, 100 • 08320 EL MASNOU
Eh Cafè/ d/AlèHas
• Terrassa assolellada
• Obert tot l'estiu
• Internet, jocs...
Les Heures, 37 . 08328 Alella . Tel. 93 540 12 76
1*1*0X1111 ALELLA
Mel natural • Selecció de productes recomanats • Servei a domicili sense recàrrec
1 Begudes fresques • Pa i pastes acabades de fer • Diaris i revistes (per encàrrec)
Fruites i verdures collides a Alella • Ofertes quinzenals
Pg. Antoni Borrell, 25 • Tel. 93 555 91 04 • Fax 93 555 6017 -FÀCIL APARCAMENT

actualitat
XARXA MARESME LLIURA ELS
PREMIS ECOLOGIA MARESME '04
Andreu Francisco i Fede Moraleda guardonats en categories antagòniques.
RAMON ANGLADA
El creixement urbanístic desmesurat
sense cap mena de planificació,
operacions immobiliàries basades
en l'especulació, l'ampliació devies
de comunicació ja existents fomentant
l'ús del vehicle privat o la destrucció
constant de l'entorn natural
de les poblacions de la comarca
són els grans enemics del col·lectiu
Xarxa Maresme. Les diferents entitats
locals defensores de la conservació
del territori i del medi
ambient poden fer sentir més forta
la seva veu gràcies a aquest òrgan
de nivell comarcal.
El passat dissabte 24 d'abril es
lliuraren el premis Ecologia Maresme
2004 amb l'objectiu de guardonar
les persones, entitats, institucions
i empreses que més han
destacat per la seva contribució a
frenar els desequilibris ambientals
i territorials del Maresme. Al mateix
temps els comportaments nocius
pel medi ambient foren també
premiats de forma molt irònica.
La sala municipal d'Arenys de
Munt fou l'escenari d'aquesta festa
on el poble d'Alella es convertí
en un dels grans protagonistes de
la vetllada. A més dels representats
de les entitats que conformen el
col·lectiu, participaren de forma
molt activa en la festa membres
destacats d'Unió de Pagesos com
Pep Riera, del món sindical com
els representants de la CGT i del
món polític local amb càrrecs electes
d'Esquerra Republicana de
Catalunya i d'Iniciativa per
Catalunya - Els verds.
UNA CURIOSA POSADA EN ESCENA
L'exposició de les diverses plataformes
de la comarca i la preparació
del plat fort del sopar, un xai cuinat
sota el lema «per la moratòria urbanística
del Maresme», foren els
principals actes celebrats al llarg de
tota la tarda. El guió de la celebració
girà al voltant d'un petit altar
que presidia el lliurament de distincions.
Espelmes i fotografies
dels grans mites del pensament d'esquerres
i de la resistència contra el
capitalisme donaren el seu consentiment
als guardons. Segons els organitzadors
els premis es concediren
a gent que seguia en certa manera
el camí de resistència d'icones
conegudes per tothom com
Emiliano Zapata o Buenaventura
Durruti. Els conductors de l'acte
iniciaren la seva intervenció «en
nom dels ancians insurrectes» amb
un únic objectiu: impartir justícia
i castigar els especuladors. Tot el
lliurament de premis seguí una
pauta molt teatral. Membres de
Xarxa Maresme vestits com una
mena de monjos budistes i amb
música sufí de fons van portar el
pes de l'acte. Cinc foren els premiats
dins de les tres categories de
guardons, totes amb un significat
ben diferenciat.
ELS PREMIS
En primer lloc es lliuraren les distincions
positives sota la denominació
de premi als combatents. El
rigor científic del Projecte Alocs i
la resistència de Ferran Rossell,
pagès d'Arenys de Mar, davant les
empreses immobiliàries foren els
primers a rebre la distinció. Tots els
premiats reberen un objecte que
s'identificava amb la seva lluita.
L'Alcalde d'Alella, Andreu
Francisco, va ser reconegut dins
d'aquesta primera categoria per la
seva lluita en defensa de la Vall de
Rials. Alhora de recollir la distinció
personalment fou presentat
com «un dels artífexs de la salvació
de la Vall de Rials de les urpes dels
especuladors». El seu guardó
l'identificava com «l'almirall
d'Alella, a qui els falsos àngels acusaren
de pactar amb diables, i als
quals ell transformà en xais... el
vostre coratge ha permès que continuï
fluint el vi eucarístic a les vinyes
de Rials». Com tota la resta de
premiats no realitzà cap mena de
parlament.
La segona gran categoria va rebre
el nom de premi al purgatori.
Anava destinada a persones o institucions
que, sempre segons l'opinió
de Xarxa Maresme, encara no
havien assolit una actitud de protecció
decidida de l'entorn natural
de la seva localitat però ja haurien
donat mostres d'esmena. L'objectiu
del premi era convertir-se en
un reforç, un petit impuls per aconseguir
un grau més alt de protecció
del medi. En paraules dels conductors
de l'acte «habiten encara
aquell espai tèrbol i no s'han definit
entre el domini del capital o la
comunió amb la terra i el poble
insurrecte». Els ajuntaments de
Tiana, Vilassar de Mar, Argentona
i Arenys de Munt reberen un toc
d'atenció davant el perill de modificacions
o retallades del procés de
recollida de la fracció orgànica de
la brossa porta a porta. La distinció
fou un intent d'evitar la temptació
de retirada del projecte davant la
por a perdre vots.
Finalment arribaren les distincions
negatives o les 'copes dels
càstigs als maleïts' per aquells comportaments
i actuacions que ajuden
a malmetre una comarca ja
molt degradada. Promotores immobiliàries
i representants polítics
ocuparen un lloc destacat. EAlcalde
d'Argentona, Antoni Soy, per
l'intent de destrucció de Can d'Oro
i el d'Arenys de Munt pel seu intent
de soterrament de la riera foren
els primers a rebre l'escridassa-
QUARDDNS PREMIS ECOLOGIA 2004
GUARDÓ ALS COMBATENTS
PROJECTE TAMASS1NT
At^'ji de: dilMfireimchoji ii»!ifot solldorjMI amb eh
Mostra d'un dels diplomes atorgats.
da del públic. Cap dels cinc premiats
dins d'aquesta categoria no recollí
el premi personalment. La
promotora Felipromo, responsable
d'una faraònica construcció d'habitatges
a Pineda, i el golf de Sant
Vicenç de Montalt, pel seu mal ús
dels recursos hídrics i per la destrucció
de zones de bosc, foren també
premiats. Alella tornà a centrar
l'atenció de la vetllada amb el premi
concedit al Regidor Fede
Moraleda per la seva actuació en
l'afer Rials. El guardó rebut fou la
copa del territori perdut, «la copa
que han pres centenars de governants
que s'han embriagat de poder».
Concretament el text del seu
diploma l'identificava com a «regidor
d'Alella, vós que teniu la dolçor
de les paraules anomenant-vos
verd i que, en canvi, pacteu amb
les bèsties més impures amb qui
havíeu projectat el final de la Vall de
Rials, on la vinya encara impera».
La posada en comú dels diversos
projectes de protecció del medi
ambient engegats a la comarca i
la música tancaren una vetllada
on es va poder copsar l'opinió
d'una part de la ciutadania del Maresme.

-rï—rr-SriTT"^ - -v-V i -s ~ 1
Nens des de 3 mesos • Obert de 7 a 19:00 h.
Jacint Verdaguer, 6 • Tel. 93 555 64 07 • 08328 ALELLA
D'ALELLA
H O R A R I
De dilluns a divendres:
De 10 a 13:00h i de 16:30 a20:30h.
Dissabte:
De10a14:00h.
Tarda només hores convingudes
Torrent de Vallbona, 10 • Tel. 935403376 • Urgències 619 79 08 04
servei mteg ra I
Rata
Riera Principal, 58-60
Tel. 93 555 23 43 • Fax 93 540 18 16
ALELLA 08328 BARCELONA
Juny
Juliol
Agost
Bar - Restaurant
VINALLONGA
Rambla d'Àngel Guimerà, 28
08328 Alella • Telèfon 93 540 01 26
Guàrdies 2004
Dies 12i 13
Dies 3,4,24 i 25
Dies 14 i 15
Dissabte matí obert
armada
Martínez
Solé
Laborables, de 9 a 14:00h i de 17
a 20 30 h Dissabte de 9 a 14 ooh
Homeopatia, Dietètica, Veterinària, Específics
Farigola, 12 • Tel. 93 540 23 42 • 08328 ALELLA
Finques
Minana
Administrador de finques
Agent de la propietat immobiliària
ALELLA: Balmes, 7 • Tel. 93 555 56 66 • Fax 93 555 73 73
LARA ULLO D
MODA DONA
DISSENY i CREACIÓ
C7 COMAS, 6 - 08328 ALELLA
TELÈFON: 93 540 85 76

BRUTAL DELICTE
ECOLÒGIC A MAS COLL
ÓSCAR PALLARÈS
El bosc de Mas Coll a la zona dels
Torrents del Fonoll, el Sarau i l'Esquerda
ha estat víctima de diversos
delictes ecològics duts a terme
sense cap mena de miraments.
Amb l'ànim de facilitar les obres
de construcció d'una casa a la part
alta del carrer Berguedà, els constructors
han agafat la llei per la
seva mà i l'han vulnerat per tots
cantons; han entrat maquinària
pesada amb què operar a l'obra
des de l'interior del bosc fent
malbé tot allò que han trobat pel
davant.
Segons s'ha informat des de
l'àrea de Sostenibilitat, l'Ajuntament
ha denunciat davant la brigada
de Medi Ambient dels Mossos
d'Esquadra el trencament reiterat
de cadenes de l'accés a la zona
verda de Mas Coll que hi ha al
carrer Vallespir, el malmeti ment
de l'entorn del torrent del fonoll i
el Pi Bord (arbre protegit declarat
d'interès local i comarcal) així
com l'eixamplament de camins.
A requeriment de l'Ajuntament,
l'àrea de Sostenibilitat i Territori
del Consell Comarcal del
Maresme (CCM) ha elaborat un
informe que diu "s'ha ampliat el
camí d'accés del carrer Vallespir
fms a les obres (...) causant desmunts
i terraplens (...) i afectant
l'estat del camí trencant desaigües
i creant-ne de nous sense consolidar.
S'han talat aproximadament
25 alzines de 25-35 cm de perímetre
i s'han abocat aproximadament
300 metres cúbics de terra
(...)". El CCM ha valorat el cost
de restauració de la zona afectada
en 86 mil euros, més de 14 milions
de pessetes.
Amb la finalitat d'aturar aquesta
mena d'actuacions i donat que
existeixen altres vies d'accés a l'àmbit,
l'Ajuntament ha enviat als propietaris
forestals de la zona una
carta en què anuncia la seva intenció
d'impedir l'accés al trànsit
de vehicles des del carrer Vallespir
mitjançant la instal·lació d'elements
sòlids que substitueixin
l'actual cadena.
I sense canviar d'àmbit, l'Ajuntament
ha denunciat a l'Agència
Catalana de l'Aigua l'arrossegament
d'àrids que es deriva dels treballs
de rompuda i aterrassament
per a la plantació de vinyes del
Torrent del Sarau. Des del Consistori
ja s'ha requerit en reiterades
ocasions la presa de mesures
per part de l'ACA pel què fa a
aquest afer.
AJUNTAMENT
L'aspecte que presenta ara el bosc que hi ha a la part inferior de l'obra del carrer Berguedà.
pets enlaire
CASORIS GUIATS
ELOI PERICH I SERRA
Diu que el món és ple de casoris de conveniència, però no és a
aquest tipus de pràctica, que no entraré a valorar, a la qual em refereixo
amb el títol de la reflexió escrita que tens, tu lector, a les mans.
Jo em vull referir a un altre mode de trifulga que corre, almenys,
per la zona geogràfica que acull la major part de la meva mobilitat.
Una forma de fer les coses completament odiosa i antiestètica, que
ataca directament la dignitat dels nuvis i del seguici, i fms i tot l'anomenada
del restaurant on se celebra el convit pel qual valen la pena la
majoria de passades per la vicaria. Un estil de procedir impulsiu,
carca i que no té en compte en cap moment la sensibilitat dels afectats,
que, a fi de comptes, som tots: vianants, conductors, consogres, tiets
de la núvia, familiars llunyans i padrins de primera comunió, cobradors
de peatge de l'autopista, el despistat que passava per allí, ciclistes
i despentinats, tramviaires, jutges de pau i de línia, viatjants, escombriaires,
corredors de la mitja Marató, actrius de musical i... jo, jo
mateix, el més afectat que se m'acut en aquest moment!
Estic parlant d'un acte groller i, tot i que potser (i escric potser
perquè en tinc els meus dubtes, ben seriosos) no pas malintencionat,
completament immoral en els temps que corren, bé, i en els que van
córrer. Una forma d'actuar que obvia la intel·ligència dels destinataris
i dels que rebem de rebot, que menysprea el nostre sentit de l'ordre
i la nostra capacitat d'orientació. Un recurs que no usen ni els pastors
amb les seves ovelles, només comparable en xavacaneria a un
nomeolvides al canell de qualsevol ésser humà de més de sis mesos d'edat.
Sí lector, t'estic parlant d'aquests rètols de colors llampants anunciant
aparellaments i assenyalant el camí del banquet que cada temporada
de casoris, des de principis de maig fms ben entrat el setembre,
ens trobem per les carreteres, col·locats per una colla de col·locats insensats
i gens respectuosos, i que després ningú més que els elements
meteorològics s'encarrega d'enretirar. Uns rètols subversius on els
aparellaments usuals no solen ésser de l'estil de Gemma i Xavier, Laia
i Josep o Queralt i Martí (per cert, i tampoc amb l'ordre genèric que jo
hi he posat, que ja se sap que el matxu ibèric sempre va al davant), i
perdoneu-me que em posi murri amb aquests temes delicats i que es
podrien entendre com a exclusivistes, però no em refereixo a la llengua,
sinó a l'educació, ni més bona ni més dolenta: diferent.
I ja està, la meva vena integrista ja ha fet acte de presència en un
«Pets», tot i que m'havia proposat des del principi que evitaria parlar
de certes qüestions opinables trascendents en un espai com aquest,
però m'ho perdono, si només ho faig molt de tant en tant.
A més, no m'estic jutjant a mi. Estic emetent una opinió personal,
que crec que comparteixo amb més d'un i més de vint-i-tres,
d'una forma potser una mica massa entusiasta. I prou.
I em refereixo al compartiment amb aquests suposats vint-i-tres
en el sentit que sé segur que a molts no ens agrada veure com es
degrada el nostre entorn amb decorats de mal gust. Com tampoc no
estem avesats a fer partíceps fortuïts a tots els individus aliens a la
nostra festa només en l'anunci de la festa i no en el gaudi: potser és
de mena esquerpa, però penso que coincideixo amb uns quants a
guardar-me els goigs i les penes per compartir-los amb els que tinc
aprop, enlloc d'esbombar-los com si anés deixant el rastre.
Així que, finalment, només vull fer un parell de precs a qui m'està
llegint: si encara no t'has casat i ho penses fer algun dia, si et plau,
envia un plànol amb les invitacions o per la xarxa electrònica -i no
deixis que et (o li) tallin la corbata!-. I si portes un nomeolvides, treute'l,
carallot! Creu-me, encara hi ets a temps.

col·laboració
JOSEP ANTONI CASCO
Un amic em va fer adonar del fet
que, entre els molt elogis que s'han
fet sobre Quimet Bancells arran
del seu traspàs, n'hi ha una que ens
ha passat per alt involuntàriament
però que fa referència a un tret important
de la seva vida. Es tracta del
compromís social i polític que com
a ciutadà va exercir al llarg de la
seva vida. Efectivament, en Quimet
barber, a més de tenir cura del Casal
i altres activitats culturals, fou
militant del PSC des de la fundació
d'aquest partit. No obstant això,
molta gent jove ho ignora donat
que des que fou nomenat Jutge de
Pau d'Alella no va comparèixer
més en els actes públics del seu partit,
ni aquest li va demanar que ho
fes. No va enganyar ningú. Em
consta que les persones que el van
proposar per a aquest lloc i les que
el van nomenar estaven perfectament
al corrent del seu compromís
polític. Sempre va ser imparcial
i honest en les seves decisions.
De totes maneres, les seves idees
socials i polítiques van respondre
sempre a allò que era: un home
compromès d'esquerres.
Vàrem ser molt amics i compartírem
moltes hores de treball en la
reobertura del Casal, juntament
amb moltes altres persones d'ideologies
molt diferents. En aquella
època en què es destapaven els partits
polítics en tots els àmbits territorials,
també a Alella els militants
teníem molt d'interès en estar presents
en les diferents associacions i
institucions, i fins i tot tendíem cap
el proselitisme partidari. A en
Quimet no li feia falta aquesta
motivació, ja que ell sempre havia
estat disponible per recolzar la
gent, però entenia que calia fer
aquest pas addicional.
Però com ja he comentat, en
Quimet militava en un petit partit
català acabat de fundar, per tant,
també conservo anècdotes del
QUIMET BANCELLS:
UN HOME COMPROMÈS
company Quimet en accions de
partit. Algunes, a vegades, arriscades.
A tall d'exemple, explicaré una
vivència del començament. El partit
l'havíem constituït primer a
Alella, abans que al Masnou i a
Teià, i per tant, els militants d'Alella
ens encarregàvem també d'aquestes
poblacions a efectes de presència
pública. Eren les primeres enganxades
de cartells autoritzades
del PSC i vàrem anar-hi tres militants
d'Alella: en Quimet, la meva
dona i jo. Ens acompanyaven els
meus fills Agustí i Mònica que
encara eren uns nens. En mig de la
feina, ens atacaren uns motoristes
que anaven fent passades
intimidatòries a prop del nostre
grup; nosaltres dissimulàvem perquè
en Quimet ens deia que a la
vista dels desconeguts érem fora
d'Alella, ja que semblàvem una família
que havia anat al Masnou a
passeig. Encara hi havia comportaments
feixistes, però en un altre
indret també vàrem rebre mostres
d'acceptació: efectivament, una
mica més amunt, en la mateixa
població, un aplaudiment espontani
ens donà la benvinguda des
dels balcons de la petita plaça tancada
dels blocs. Aquella mateixa
tarda, a Teià, uns veïns ens van oferir
una escala més segura que la
que portàvem.
D'aquells inicis, el fet més assenyalat
fou l'obertura del nostre local.
A instàncies d'en Quimet
vàrem obrir un local del PSC a la
plaça, a quatre metres de l'església,
just on ara hi ha un banc. Allí exhibíem
senyeres vermelles i ensordíem
amb potents altaveus passant
reproduccions musicals des de la
Internacional al Cant dels Segadors,
fins a les darreres cançons de
la resistència xilena a Pinochet.
Això, a Alella i en aquells temps
fou, com a mínim, escandalós. Era
un senyal inequívoc que la llibertat
tornava a aquest país. Alguns
amics d'en Quimet, que en tenia
de tots els tarannàs i tots els colors,
li deien, mig en broma, que quan
aniríem a cremar l'església.
En Quimet era un home molt
ben informat, no tant sols del que
passava a Alella. Tenia el costum
d'escoltar vàries tertúlies radiofòniques,
incloses algunes ben de
dretes, perquè deia que volia saber
què pensaven els altres. El visitaven
periodistes pertanyents a importants
mitjans de comunicació
amb els quals compartia les seves
opinions. Ealt nivell d'informació
i la seva intel·ligència natural li permetien
d'opinar amb fonament i
sentit comú. Recordo un gest característic:
aixecava el dit índex de
la mà dreta i amb veu greu sentenciava
amb paraules manllevades
que expressaven bé el seu pensament.
Jo, com tants altres, el tenia
per consultor i assessor. Contra
l'opinió d'alguns, en Quimet va
estar d'acord amb mi en que no em
tornés a presentar per alcalde perquè
això, ens semblava, hauria estat
un aprofitament partidista de
l'anterior situació d'unitat. No em
vaig presentar i crec que en
Quimet va encertar i tots nosaltres
també i, així mateix, també va sentenciar
que Alella era encara un
poble massa tradicional per acceptar
una dona com a alcaldessa, tenint
en compte la nostra següent
candidata. Tenia bon olfacte per
imaginar les reaccions de la gent.
Érem molt amics. Abans he esmentat
que en Quimet ens havia
comparat amb una família en unes
determinades circumstàncies.
Doncs bé, jo diria que en la vida
ordinària el consideràvem de la família.
Tenia molts amics, i en especial,
entre militants de les altres
formacions polítiques, perquè valorava
per sobre de tot l'amistat i el
fet d'estar políticament compromès.
Molts d'aquest amics li van
donar un cop de mà quan ho va
necessitar i ell sempre els ho va
agrair en públic. Una mostra d'això
que dic fou en els darrers instants
de la seva vida: Quimet va
morir amb gran dignitat i agafat de
la mà d'un gran amic que havia
estat dirigent, en un altre època,
d'un partit polític antagonista del
nostre. Lògicament, també hi érem
els familiars i amics més pròxims.
Haig d'agrair a la seva filla Dolors
que m'avisés en aquells moments
dolorosos, ja que em vaig sentir
amb el mateix dret de ser prop d'en
Quimet que un familiar.
No vull deixar d'esmentar un
fet important de la història d'Alella
en el qual en Quimet va tenir un
protagonisme rellevant. Em refereixo
al primer Ajuntament de l'era
democràtica, 1979-1983. Va ser un
esdeveniment perquè es va aconseguir
la unitat de tots els partits en
una sola candidatura i perquè sorgí
d'una assemblea popular celebrada
al Casal d'Alella. A tot això
hi contribuí decisivament en
Quimet. No va ser fàcil, ja que la
direcció nacional dels partits s'oposava
a les candidatures unitàries
perquè necessitaven el protagonisme
específic de cada partit de
cara als Ajuntaments. Els militants
vàrem haver de lluitar contra
aquesta idea. En Quimet va aconseguir
la unitat de quatre partits
però n'hi havia un que es resistia.
Ell coneixia un dirigent d'aquest
partit que havia sigut client seu a
la barberia; així que vam anar a trobar-lo
a casa seva i vam ser presentats
per en Quimet. D'aquesta manera
vam aconseguir la seva paraula
que defensaria la nostra causa.
La candidatura unitària va guanyar
les eleccions per majoria absoluta.
I cal dir que no es tractava d'unes
eleccions fàcils donat que J'anterior
alcalde d'Alella, molt conegut,
havia aconseguit millores importants
i comptava amb un bon recolzament
popular.

cultura
LA NOVA SALA D'EXPOSICIONS
LLESTA PER L'ESTIU
El col·lectiu de creadors Obert presenta un acurat projecte on proposa una
gestió en col·laboració amb l'Àrea de Cultura.
RAMON ANGLADA
Ja fa deu anys que Alella va perdre
un equipament cultural de primer
ordre. Primer es reduïren les dimensions
i la funcionalitat de la
sala d'exposicions com a pas previ
a la desaparició definitiva amb
l'ampliació de les dependències
municipals. Després de mesos de
negociacions, el lloguer d'una
antiga nau d'ús industrial a l'alçada
del número dotze de la Riera
Coma Fosca farà possible la recuperació
d'un espai cultural de primera
magnitud. La nova sala d'exposicions
gaudirà d'un gran espai
central, d'aproximadament dos
cents metres quadrats, on després
d'una revisió global de les
instal·lacions i un projecte de reforma
es podrà reactivar l'activitat
cultural i artística.
Aquest nou equipament cultural
té el gran objectiu de convertir-se
en un espai multi funcional
que anirà molt més enllà de la creació
artística. Així doncs el cinema,
fotografia, vídeo projeccions,
OSCAR PALLARÈS
Instantània de la nau, situada a la Riera Fosca, que acollirà d'aquí a pocs mesos la nova sala d'exposicions.
literatura i poesia, hi tindran cabuda.
Visió àmplia per un espai
que anirà molt més enllà de la
concepció típica de sala d'exposicions.
La regidora de Cultura,
Antònia de Gràcia, destaca la validesa
d'aquest nou espai: «Un cop
anàrem a veure la nau tots vam
coincidir que era un espai que valia
la pena. S'iniciaren les negociacions,
en tot moment portades
directament per l'alcalde, semblava
que seria difícil però finalment
s'ha pogut tancar l'acord». Un lloguer
per quatre anys, ampliable
any rere any, a raó de 500 euros al
mes de quota.
L'interior del local es reformarà
tenint molt en compte el projecte
presentat pelsjoves Creadors
d'Alella, d'on destaca la proposta
de creació d'un petit altell elevat
des d'on podrem gaudir d'una altra
visió de la sala de mostres. L'actual
entrada, a la part posterior de
l'edifici i molt deteriorada, serà
substituïda per una gran porta que
s'obrirà a la Riera Coma Fosca.
La possibilitat de crear un petit
taller, una de les reivindicacions
històriques dels creadors locals, ha
estat ben rebuda des de l'Àrea de
Cultura. Si tècnicament és possible,
el taller serà una realitat com a
punt de creació i de comunicació
entre els diferents artistes. Des de
la regidoria es manté que «el taller
podria funcionar com un punt
d'atracció cap a l'art per part dels
més petits. Es podrien programar
activitats amb els estudiants
d'Alella de cara a tenir un primer
contacte amb l'art». De Gràcia defensa
una doble vessant de la futura
sala d'exposicions: «per un costat
cal preservar el que en podríem
dir la concepció típica d'exposició
d'obres al mateix temps que aquest
nou espai es converteix en centre
dinàmic d'expressió i creació artística.
També serà molt interessant
disposar d'un espai on poder portar
exposicions interessants que
s'hagin realitzat fora de la població,
com per exemple alguna de les
iniciatives de Caixa Fòrum».
GESTIÓ DE L'EQUIPAMENT
Tot i que encara no està del tot
definida, la regidoria de Cultura
té la intenció de concedir un paper
destacat als creadors locals;
donar un impuls a la política participativa
pel que fa a la gestió dels
equipaments culturals és un dels
objectius del nou equip de govern.
Les converses entre ajuntament i
artistes, dins el marc de les trobades
amb les entitats de la població,
van deixar clares les necessitats
d'espai d'aquest col·lectiu. La gestió
compartida a través de la signatura
d'un conveni és l'opció
defensada per la regidora: «Teníem
ben clar que els creadors havien
de fer sentir la seva veu pel que
fa a la sala d'exposicions. Han presentat
un projecte molt interessant
i crec que la gestió haurà
d'anar en col·laboració. És a dir, la
sala dependrà de la regidoria de
Cultura però haurem de signar
un conveni amb elsjoves creadors
per programar exposicions i convertir
aquest nou espai en punt de
trobada per la creació artística. El
conveni és necessari per deixar ben
establertes les bases d'actuació i
d'aquesta manera poder gaudir
d'una gestió per part de gent formada».
Aquesta mateixa necessitat
ha fet desaparèixer definitivament
el projecte de Joves Creadors
d'Alella, grup heterogeni no
constituït com a entitat, per donar
pas a un projecte ben estructurat
de la mà del nou col·lectiu Obert.
TERMINIS
Si les obres de reforma ho permeten,
la intenció és presentar la primera
exposició dins dels actes de
festa major d'enguany. La transformació
de l'espai disponible no serà
en cap cas global sinó que es porta-

cultura
ran a terme actuacions puntuals de
millora. Aquest fet fa pensar que la
inauguració de la sala d'exposicions
el dia central de la festa major
prengui cada cop més força.
LA PROPOSTA DEL COL·LECTIU OBERT
Quan l'antiga sala d'exposicions
agonitzava els Joves Creadors feren
el seu primer intent de disposar
d'un espai. S'oferiren sense èxit
per realitzar la programació amb
l'objectiu de salvar una oferta cultural
ja molt degradada. Amb la
inauguració de Can Gaza semblava
que la sala central podria oferir
garanties per la creació. Ben aviat
la il·lusió es tornava a desfer al
comprovar que l'espai es convertia
en zona de pas i magatzem de
tota mena d'objectes. Davant
d'aquest panorama i poc abans de
les últimes eleccions municipals
es plantejaren passar a l'acció amb
actes reivindicatius com exposicions
al carrer i la creació d'un manifest.
Amb l'arribada del nou
equip de govern es copsà cert interès
per les seves necessitats;
abandonaren llavors la idea de les
reivindicacions i concediren un
vot de confiança als nous regidors.
Tot aquest procés s'ha tancat amb
la realitat tangible d'un espai cultural
d'allò més atractiu i la creació
d'una nova entitat: el
col·lectiu de creadors Obert. Com
ells mateixos afirmen «mai no
hem volgut només una sala on
exposar perquè defensem la idea
d'un espai com a generador cultural.
Això és una necessitat no
només nostra sinó de tot el poble».
El seu projecte gira al voltant
de dos grans eixos, una part que
podríem anomenar tècnica i la filosofia
de la proposta: aconseguir
un espai dinàmic com a punt de
recepció i expansió cultural i artística.
Segons la seva visió l'oferta
cultural de Can Lleonart i la
que oferirà aquest nou espai s'han
de complementar. La nova sala
d'exposicions s'ha de convertir en
veritable centre d'art i pensament
obert a tothom amb una gestió
mixta. L'interiorista alellenca
Mercè Gispert ha plantejat un
projecte de qualitat i amb un cost
econòmic coherent. L'objectiu és
«aconseguir un espai amb tot allò
necessari per exposar una obra,
que l'artista tingui ganes de venir
a la sala per les opcions tècniques
ofertes i per la filosofia que hi ha
al darrere». Algunes de les seves
propostes són la creació d'un altell
aprofitant l'estructura existent,
la reparació de les parets per guanyar
espai on exposar i l'eliminació
dels envans que tapen part dels
finestrals que donen a la riera.
També suggereix un gran espai
central lliure, capaç d'acollir des
d'exposicions de fotografies fins a
rodatges de curts cinematogràfics.
La creació d'una petita sala,
ubicada sota l'altell, que el
col·lectiu vol anomenar la sala fosca,
permetrà diversificar els continguts
i aportarà una zona amb
poca llum, element indispensable
per l'art actual. Les vídeo projeccions,
el cinema, diapositives i els
petits debats tindran en aquesta
sala l'espai adequat. El projecte
tècnic és tan acurat que fins i tot
s'ha encarregat un estudi de llums.
Aprofitant les tres grans bigues de
ferro del sostre es penjaran rails i
es col·locaran focus en diverses direccions
i intensitats. Seguint amb
la idea de la despesa progressiva
inicialment només es penjarien les
llums bàsiques per més endavant
incorporar nous punts lumínics.
L'estudi també fa un càlcul del
consum d'aquesta instal·lació. El
mobiliari funcional i dos tipus diferents
de cortines, per obtenir diverses
intensitats, són altres peticions
d'un projecte treballat fins
el detall més insignificant. Com
ells mateixos es cansen de repetir,
«és un proposta coherent i molt
viable econòmicament; l'important
no són els diners sinó la intenció
i les ganes de fer coses».
ESPAI DE CONEIXEMENTS
Tot i la importància de les reformes
materials, el col·lectiu Obert
vol per sobre de tot carregar de
contingut qualsevol activitat de la
sala. Aquesta s'ha de convertir en
punt generador de cultura. Defensen
el concepte de node en la seva
manera d'entendre l'art ja que
«aquest concepte representa en
certa manera el que som. No creem
cultura sinó que ens arriba i
nosaltres l'enviem, la passem a un
altre receptor, amb un moviment
constant». La seva idea va molt
més enllà de la simple exposició
d'obres i proposen la creació d'un
espai de coneixement on totes les
mostres tindran un suport amb
visites guiades que permetran diferents
nivells d'apropament a
l'art. Les exposicions aniran acompanyades
de conferències i taules
rodones sempre buscant la qualitat.
El paper del curador de l'exposició
serà bàsic en aquest aspecte.
Creuen que aconseguir un segell
propi donarà més força a aquesta
aventura cultural tan poc freqüent
al Maresme i al Barcelonès Nord.
És també molt interessant el
concepte ampli d'art que defensen.
Les belles arts són importants però
no més que el disseny gràfic, de
joies, la moda, l'interiorisme, la
literatura o el cinema. El seu desig
és «allunyar el poble de la
mentalitat d'espectador en l'art i
portar-lo a la realitat de participant
tot creant un diàleg». El seu
projecte intenta que la visió de
l'art porti a una interpretació i sobretot
a la reflexió. Fins i tot ja
tenen pensat el nom d'aquest nou
espai. De les tres opcions inicials
s'ha desestimat finalment el de
node o nodus i el de Can Mafié.
Des del col·lectiu Obert es proposa
la denominació de Coma Fosca,
node d'art i pensament a Alella.
Rebutgen el terme de centre pel
despotisme il·lustrat que implica
i perquè «nosaltres no volem
transmetre la idea que ensenyem
al poble què és cultura». El concepte
node és per ells l'essència del
seu projecte, un punt generador i
distribuïdor de cultura, art i pensament.
La honestedat del projecte
queda novament demostrada
amb la visió de no propietat. Tenen
molt clar que ells no gestionaran
la seva sala, tot el contrari,
volen oferir propostes culturals de
qualitat a la sala d'Alella, cosa que
d'altres entitats i clubs esportius
de la població no han arribat a
entendre mai.
L'experiència en el funcionament,
virtuts i deficiències d'altres
espais semblants, la coherència de
la seva proposta i especialment la
il·lusió que desprenen les seves paraules
ens permetrà gaudir ben aviat
no de la sala perfecta però sí d'una
programació de qualitat que sempre
buscarà el diàleg i la reflexió.

cultura
LA CULTURA GREGA, ESTRELLA
DE LA DIADA DE SANT JORDI
La història al voltant d'Alexandre Magne i la màgia de la literatura captiven
una biblioteca plena de gom a gom.
RAMON AWGLADA
Música, narració, escultura i petites
mostres de llibres agrupats per
temàtiques foren els protagonistes
de la diada de Sant Jordi més
multitudinària que es recorda. La
Biblioteca Municipal Ferrer i
Guàrdia congregà més d'un centenar
de persones que es deixaren
seduir pel conte El príncep de les biblioteques.
Els diferents punts de
lectura no foren suficients i s'hagué
d'ampliar l'aforament amb
cadires del centre cultural Can
Lleonart.
ROMA MAGRANS
HISTÒRIA, CONTE I MÚSICA
El grup teatral Les filles del corb, format
per l'actriu Teresa Puig i el
violoncel d'Emma Díaz, desenvoluparen
a la perfecció el conte
de la masnovina Rosa Illa. Al llarg
de la narració la figura històrica
d'Alexandre Magne va fer possi-
Rosa Casos presenta l'activitat de Les Filles del Corb davant la violoncelista Emma Díaz.
ble el viatge pels diferents països es combinà amb la realització de les com YAkxandros de Manfredi estat molt ben rebut pels usuaris
conquerits per la cultura grega, es dibuixos. L'alt valor pedagògic i de ens permetien apropar-nos a la habituals de la biblioteca.
van viure aventures de la mà foment de la lectura de l'activitat cosmovisió de la Grècia Clàssica.
d'Aquiles i vam enfonsar-nos pels queda demostrada amb el comen- L'entrada de la biblioteca es con- I TAMBÉ ESCULTURA
llargs passadissos de la Biblioteca tari que va fer-ne la revista vertí en improvisat altar català Per primera vegada l'escultura tin-
d'Alexandria. Com afirmava la Comunicarien y pedagogia. Pel que amb una gran senyera i obres sogué un paper destacat dins dels
seva autora «el conte l'escenifica fa a l'experiència d'Alella, les riabre el Parlament i la Generalitat actes de Sant Jordi. Set grans es-
una actriu, acompanyada per una lles i els ulls vius dels més petits de Catalunya. És aquí on els ascultures de l'artista alellenc López
violoncel·lista que subratlla amb demostraren que el gran objectiu sistents pogueren recollir el punt Duefias reforçaven la narració al
diferents músiques la narració. del conte s'havia assolit. La curio- de llibre d'enguany dedicat als mateix temps que tenien signifi-
S'ha escollit aquesta forma de disitat vers la lectura era ja una reafusió
perquè durant segles ha eslitat. A diferència d'altres anys, el
tat la manera de transmetre la tra- públic fou d'allò més divers. Els
dició i la poesia». El Príncep de les més petits i els avis de Can Gaza i
biblioteques actuà com a nexe d'unióde
la residència Germans Aymar i
entre biblioteca i imaginació, un Puig conformaren el gruix dels
lloc on a través de la lectura és assistents.
possible viatjar a qualsevol paisat- Petites mostres de llibres estrege
imaginable.
tament relacionats amb el món
Aquest projecte es portà a ter- grec acabaren d'arrodonir una de
me per primera vegada davant les diades més lluïdes dels últims
d'una vintena d'alumnes de cin- anys. La Ilíada i L'Odissea, manuquè
de primària a la llibreria als d'art, llibres infantils carregats
Robafaves de Mataró. La narració d'imatges mitològiques o novel-
Escolapis d'Alella. Fotografies de
tots conegudes es combinen amb
una petita història de la institució.
Del naixement de la Institució
Borrell de l'Escola Pia d'Alella
el 1916 fins l'any 1984 quan es
deixaren d'impartir classes. Enguany
la relació entre un espai
emblemàtic de la població i la cultura
de masses és element clau del
disseny. Detalls de la filmació de
la pel·lícula de Pedró Almodóvar,
La mala educación, ocupen la part
final d'un punt de llibre que ha
cat propi. Després de l'èxit de la
mostra d'escultures de fusta realitzades
a Can Magarola la biblioteca
Ferrer i Guàrdia es convertí
en l'escenari d'espectaculars conjunts
escultòrics. La representació
del foc, el bust d'Alexandre o l'escultura
d'un llibre de marbre amb
un ull obert i l'altre tancat causaren
sensació entre els assistents.
L'acte va concloure amb la degustació
de dos grans pastissos amb la
figura de Sant Jordi i el cava de
rigor.

Empedrat del Marxant
Tel. 93 555 23 42
Companyia d.À&&a.
fe : ;-. ..VINS. I. CAVES- " . M
CELLER -TAVERNA
Feiners, de 9 a 14h i de 17 a 21 h / Festius, de 9 a
15h
Riera Fosca, 28-30 Celler - Tel. 93 540 03 41
08328 ALELLA Taverna - Tel. 93 555 91 20
RRU
G^MMfl
Anselm Clavé, 13 • Tel. 93 555 10 54 • 08328 ALELLA
CO %
, _>•, - ~ >• ^ /
M a .Viçítòrl·a Bujz Bríuy
Santa Eulàlia, cantonada amb Torrent Vallbona
Tel. 93 540 29 52 (botiga) 93 555 04 16 (part.)
!%SS'!g$^^
P G GRINÓN
PINTURA EN GENERAL
Tels. 93 555 32 89 793 555 70 17
Riera Coma Fosca, 36 • 08328 ALELLA
Canvi d'oli
Reparació d'Automòbils
Posta a punt
Nivells
Filtres
Bateries
Amortidors
Frens
Revisió prelTV
Carrer Comas, 12 • Tel./Fax 93 540 31 41
'' *^"' • >. .-'"Vi '
•'? i1 '•'. , 11----' 1 f: i' 'TU; ;is f i 111 • -VY^.,
FORMAT
Centre d'estudis
Empresa de Serveis Informàtics
- Cursos informàtica
- Venda d'ordinadors -Reparaciúd'ordinatfors
- Actualització d'equips informàtics
-Publicitat amida
ra/fia: Pàrking Gratuït AI Cl I h
935408281 RUIa.flnBBlCuiraerà.31 fiLLLLn

cultura
LA RECERCA EN EL MÓN ESCOLAR
El professor de l'escola Laie Ivan Nadal ens explica la seva aportació i
experiència en la tasca d'introduir el jovent al món de la recerca.
IVAN NADAL
Quan un professor està donant
una classe es pot trobar amb situacions
que impliquen moments
de dubte. Un alumne et fa una
pregunta. Com la pots respondre?
Aquí comença un treball
d'investigació. Quan parlo amb
els meus alumnes els comento !a
possibilitat de treballar a partir
dels dubtes que et poden passar
pel cap. La recerca de la resposta
a una pregunta comporta una sèrie
de passos que poden generar
un treball d'investigació.
UNA MICA D'HISTÒRIA
Si mirem la història de la investigació
a VHscolíi Haincliii-Iiiienianoiml
Laie trobem una data clau de
canvi: mes de febrer de l'any 200 j.
Un comentari sobre la possibilitat
de participar en un congrés va fer
que un dels crèdits variables de ciències
que imparteixo es transformés
en un crèdit d'investigació.
La posada en pràctica d'aquest
foment va ser immediata: l'assistència
el mes d'abril d'aquest mateix
any al I Congreso de Medio
Ambiente para Nirïos celebrat a
Santander. Nou alumnes, la totalitat
del grup que jo tenia, van ser
els pioners d'aquesta via que acmalment
encara continua. No cal dir
que aquesta experiència va animar
el grup a fer noves propostes. El clímax
va arribar un mes després,
quan la informació sobre un nou
esdeveniment va assegurar la base
d'aquest projecte: el Júnior Wàter
Prize. Aquells alumnes van crear
un nou projecte amb el títol: Waíer
and Yointíi People, afutnre íogefhcr?.
Quest treball va marcar l'evolució
de la investigació al centre. Tres
noies de quinze anys, les més joves
de tots els participants, amb moltes
ganes i un interès per fer Ics coses
ben tetes; una setmana d'insomni
(sortir per primera vegada a l'estranger,
conèixer gent d'altres paï-
sos, sopar amb els reis de Suècia,
etc). Què meses podia demanar?
L'èxit del projecte i de l'experiència
va ser total.
La segona data important: mes
d'abril de 2002. Encara que això
es va fer i es pot pensar que la base
estava consolidada, hem de passar
per un nou descobriment que ha
acabat de fixar les directrius
d'aquest foment per la investigació:
F Exporecerca jove. Totalment
desconegut per nosaltres, aquest
certamen on es potencia la investigació
entre els joves, organitzat
per INICE-Catalunya, va ajudar
els alumnes a creure en la seva feina.
La nostra primera participació
va ser un èxit amb tres premis, dos
accèssits i un primer premi a càrrec
del treball presentat Fany anterior
al Júnior Wàter Prize, complementat
amb noves idees i una
nova participació conjunta de Fescola:
Gaines íiox, una sèrie de jocs
sobre el món de l'aigua, punt important
en la nostra línia de recerca.
Aquest projecte es va presentar
posteriorment a tres certàmens
més: l'Expo Science Europe a
Bratislava, on va obtenir una menció
en l'àmbit del medi ambient; a
I'Olimpiada de Innovación Juvenil
de Madrid, on va obtenir la mc-
Una imatge de l'Exporecerca Jove d'enguany.
dalla d'or en la categoria de medi
ambient; i, per últim, al XVIII
Congreso de Jóvenes Investigadores
de Salamanca.
El nou curs portava nous projectes
i nous alumnes en els grups
de recerca, i això va generar la possibüitatde
ter més treballs i evolucionar
en la línia ja consolidada.
El propòsit era el mateix: presentar
els projectes fets pels alumnes a
l'Exporecerca |ove. Es va passar de
sis a tretze treballs i es va comptar
per primera vegada amb la participació
d'un grup de primària. A partir
d'aquest curs s'amplia l'edat de
la investigació a l'escola; ja són
alumnes de primària, secundària i
batxillerat que participen d'aquest
model d'ensenyament.
Un total de set premis (un primer,
un tercer i cinc accèssits) es
van obtenir aquella temporada a
F Exporecerca Jove, cosa que va permetre
de participar en nous esdeveniments,
destacant l'Expo
Science International a Moscou.
Un total d'uns 3U00joves amb un
mateix interès: la investigació.
En l'actualitat, la quantitat
d'alumnes que volen participar
sota aquesta línia de treball creix i
la investigació es va consolidant
com un punt important en l'ensenyament
en aquest centre
.2b
LÍNIES I MODELS D'INVESTIGACIÓ
L'escola fa una aposta per la investigació.
Actual ment durant FESO
es dedica a la investigació una hora
setmanal. Els alumnes reben un
esquema de! contingut del programa
de la seva investigació i presenten
periòdicament el contingut
del seu treball. Tot amb una data
prefixada: l'Exporecerca Jove.
Aquest és l'objectiu fmal de tot el
treball escolar.
Si ens tem la pregunta: interessa
itbjot vs? La resposta creiem que és
clara i les xifres ho indiquen: un
30% dels alumnes de l'escola han
participat aquest curs en algun treball
d'investigació d'una manera
voluntària. Com s'ha aconseguit?
Hi ha dos punts clau:
- Motivació i sentit del treball:
fer una feina que impliqui un
protagonisme de l'alumne ta que
aquest millori el seu interès.
L'alumne ha de sentir-la seva.
- Convenciment: l'alumne ha
de tenir respostes a preguntes que
li puguin ocasionar dubtes, per
exemple, per què estudio uiiitenuüitjnes?,
Per què estudio anglès?. Les respostes
han de ser convincents: si
has de ter un projecte sobre un estudi
estadístic has de saber matemàtiques;
si vols presentar el teu
projecte en certàmens internacionals
ho has de ter en anglès.
EL FUTUR DE U INVESTIGACIÓ JOVE
Nous reptes ens mostren que tot
el que s'ha fet és només un gra de
sorra de tot el que es pot ter per motivar
i donar a conèixer als alumnes
el món de la recerca.
La consolidació dels treballs
d'investigació en tots els cursos
(primària, secundària i batxillerat)
i Faposta definitiva i clara de l'escola
per 1' Exporecerca Jove com a
punt de reunió d'aquests treballs
p e r m e t tenir u n f u tu r
esperançador per a la investigació
entre els joves.

personatges
[Jacinto Granados]
IAIA DE BOBES
A en Jacinto no li fa gràcia fer de
personatge de la revista; diu que
prefereix passar desapercebut...
cosa que costarà de creure a tots
els que el tenen per un professor
amb caràcter i proferidor d'amenaces
memorables. Un exemple:
«Oye, itú sabes volar?», pregunta
a mitja classe a un alumne xerraire,
«No, dpor qué?» «Porque como
no te calles te tiro por la ventana».
Ara s'ha suavitzat, diu, però molts
exalumnes seus encara el recorden
dient que els llançaria al cap
el llibre que duia a les mans «iy la
mesa detràs!» i cridant-los «iesto
es una chapuza!» quan li lliuraven
un treball.
En un català perfecte amb un
perfecte accent andalús, ens explica
com va venir a parar aquí: ell és
d'un poblet on encara va cada estiu,
a la província de Còrdova,
prop de la frontera amb
Extremadura; de petit va viure i
estudiar a la capital de la província,
i mentrestant la seva germana
gran es va instal·lar a Barcelona.
Per això ell també va anar-hi per
fer-hi el PreU i la carrera, ja que a
Còrdova no hi havia facultat de
Psicologia, i això és el que ell volia
estudiar. Va ser un dels cent
privilegiats que van estrenar la
Universitat Autònoma de
Barcelona anant a classe al monestir
de Sant Cugat. Després va
estudiar Magisteri per lliure, es va
presentar a oposicions i va obtenir
plaça. Va triar fer alfabetització
d'adults perquè les classes es
feien en horari de tarda i això li
permetia seguir estudiant als matins.
Amb aquesta feina va passar
mig any treballant a la Mina i al
barri de Sant Roc; després va fer
la mili «a Còrdova, a veure què
passava», ens explica, i va passar
que l'estada a la seva terra li va
agradar molt però en acabat va
decidir tornar-se'n cap aquí. Altre
cop alfabetització d'adults: tres
mesos a Manresa i tres més al Prat
de Llobregat fins que...
Fins que un dia va venir a jugar
un partit de futbol contra
l'Alella —neguitós com és, practica
aquest esport, entre d'altres,
des de sempre— i el poble li va
agradar i va decidir demanar-hi la
plaça de mestre. La hi van atorgar
i encara hi continua. D'això fa 30
anys; a uns 50 alumnes per curs
(segurament la mitjana és més
elevada), han passat per les seves
mans més de 1.500 alellencs. I té
el mèrit de ser un professor esti-
dre's un poema mensualment:
enguany els seus alumnes ja se
saben La paloma d'Alberti i La
muralla de Guillén, entre d'altres.
Fa anys feia memoritzar a criatures
de 12 anys peces molt més
denses... «Però ara ells no les entendrien,
s'han d'agafar coses més
properes, més fàcils», explica, i
continua la reflexió: «Els temps
canvien. Ara els nois saben més
de tecnologia i informàtica, però
de llengua en saben menys».
perquè alguns nens i nenes poguessin
anar a les monges o als
padres, i no al col·legi Fabra! Cap a
l'any 1968 aquest ja comptava
amb dues classes, la dels petits i la
dels grans; el 73 n'hi havia quatre
i el 74, com hem dit, va ser el primer
any amb una classe per curs,
de primer a vuitè d'EGB. En
Jacinto va viure la transició des de
dins en el món de l'ensenyament:
la creació de l'APAi l'obertura de
l'escola a la participació de la soci-
Fa 30 anys que dóna classes a Alella, des d'en fa vuit a l'Institut i abans a les Escoles Fabra, i és el
professor degà del poble, el quefa més anys que exerceixaquí. Cordovès amb pinta d'andalús
prototípic -no gaire alt, cabells ara força blancs però abundants, colrat pel sol-, qualsevol dels seus
primers alumnes del poble el reconeixeria, perquè no ha canviat gens i perquè és d'aquells professors
que no s'obliden... Tot i amb això, qualsevol d'aquests exalumnes el saludaria,segur, amb afecte.
mat: «Sempre que em trobo antics
alumnes em saluden amb
carinyo, i mai m'han punxat una
roda o ratllat el cotxe», ens comenta.
El truc és, diu, trobar l'equilibri
entre la distància i el bon rotllo
amb l'alumne, i tenir sempre el
control a la classe.
Reconeix que té un caràcter
molt primari: reacciona i s'empipa,
salta sovint, i crida, crida molt.
De tant en tant té alguna enganxada
amb algú, però assegura que
després hi parla perquè les coses
tornin al seu lloc. De totes maneres,
diu, «de vegades és més teatre
que realitat», perquè «amb els petits
s'ha de fer teatre... i enfadar-se
a classe també s'ha de fer, de tant
en tant». Lajustificació: «Ells imiten,
i si et poses seriós ells també
s'hi posen». Al mateix temps diu
que la comunicació amb els alumnes
ha de ser en part afectiva, que
l'autoritat per l'autoritat no funciona,
i que és bo que s'adonin que
estàs per ells, que te'ls estimes...
sense perdre de vista, però, que a
classe s'ha de fer el que s'ha de fer:
«No m'agrada perdre el temps,
hem de ser responsables!», diu. El
seu programa de treball a l'assignatura
de Llengua castellana inclou
fer tres redaccions i apren-
És mestre per vocació: «Vocació
és fer una cosa que t'agrada, i a
mi fer de mestre m'ha agradat
sempre», ens confessa. Es prepara
molt les classes, però al mateix
temps li agrada molt improvisar,
perquè «l'avorriment s'ha de treure
com sigui de les aules». En
aquesta mateixa línia, opina que a
l'Institut hi falta vida, dinamisme,
activitats que facin il·lusió i que
mobilitzin i motivin els alumnes,
perquè sinó l'aprenentatge és molt
avorrit. Comparant els estudiants
d'ara amb els d'abans, afirma que
la gent no ha canviat tant: «A l'escola,
n'hi ha que s'interessen pel
que es fa, i n'hi ha que no, com
sempre!», i afegeix el tòpic que no
són ni millors ni pitjors, sinó diferents,
però matisa que «les generacions
d'ara no estan acostumades
a sacrificar-se per aconseguir
una cosa... i l'aprenentatge és
un sacrifici».
Ara que es parla d'ampliar les
escoles Fabra, fem memòria: «Jo
vaig arribar-hi l'any 1974, que va
ser el primer que l'escola tenia una
classe per curs», explica. Abans,
molt abans, hi havia hagut només
una aula unitària al poble; diu el
Jacinto que, segons deia dona Pilar,
es feien rifes per recollir fons
etat, el canvi de colegio nacional a
escola pública, el pas a dependre de
la Generalitat... L'any 80, essentne
ell director, es va arribar a un
acord amb Ensenyament i les Escoles
Pies: aquestes van tancar l'escola
que tenien a Alella i les Fabra
van assumir-ne l'alumnat; com a
conseqüència es van duplicar tots
els cursos, i des d'aleshores, a causa
del creixement de la població
alellenca, l'alumnat no ha deixat
de créixer. «Actualment no hi caben,
estan a tope», diu en Jacinto.
Ell ara ja no és a les Fabra: fa
vuit anys,, després que s'implantés
l'ESO, va canviar a l'Institut.
De fet, a l'escola ell sempre havia
fet les classes als grans, els de 7è i
8è, i ara en canvi s'ocupa dels «petits»,
els dels primers cursos
d'ESO... és a dir que va haver de
canviar-ho tot perquè no canviés
res. Li falta poc perjubilar-se; podria
fer-ho d'aquí a un parell d'anys,
però potser trigarà una mica més
perquè la seva dona —l'Anna,
mestra a les Fabra— és vuit anys
més jove que ell... «El que sí que
vull és fer-ho de manera que no se
n'assabenti ningú», discretament
—ja hem dit que no és amant de la
notorietat—, sense actes de comiat
ni homenatges. Serà difícil!

•M&
••'{ •
!&£ -.'•
n
mi

ARENAS
CENTRE DE JARDINERIA
OBERT CADA DIA. DIUMENGES I FESTIUS: MATINS
C/Ribas, 1 • Alella 08328 • Tel. 93 555 12 43

en portada
L'ESCOLA PÚBLICA S'HA
QUEDAT PETITA I LA SEVA
AMPLIACIÓ ÉS TAN
ECESSÀRIA COM POLÈMICASi.ftli l'A! I Alt US
Entrevista amb Jaume Ponsa, regidor d'Educació
La veu dels grups municipals
L'opinió de l'AMPA i de la direcció de l'escola
Història de l'Escola Fabra
Els altres ensenyaments

.30,
en portada
ENTREVISTA AMB JAUME PONSA
Parlem amb el regidor d'Educació sobre l'ampliació de l'escola i altres temes.
ELOI PER1CH
- La regidoria d'Educació ha
sofert una sèrie de canvis i reestructuracions,
i ha assimilat
noves competències des que
tu te'n fas càrrec, cens en podries
fer cinc cèntims?
- Quan entro a la regidoria
d'Educació, que en aquells moments
es deia regidoria d'Ensenyament,
el regidor sortint Salvador
Galbany em ta traspàs de papers,
cosa que li agraeixo molt perquè
no en totes les àrees ha estat
així, em passa totes les carpetes i
arxius que hi ha d'Ensenyament,
m'explica què és el que hi ha, a
quines reunions ha assistit i quins
temes s'hi han tractat. Aleshores
detecto que bàsicament el que es
ta des de la regidoria és participar
a les reunions del Consell Escolar,
a les quals l'Ajuntament té
l'obligació d'anar corn a part integrant,
i no massa cosa més. Els
darrers anys ja he format part de
l'Associació de Pares i, quan tèiem
una reunió i demanàvem a l'antic
regidor la seva presència, ell molt
amablement hi assistia i ens explicava
Tevolució de Ics negociacions
per a l'ampliació de l'escola, però
no hi ha hagut massa relació més.
[o tinc la idea que l'educació és
quelcom molt important, que hi
ha moltes coses a fer, que educació
no vol dir només ensenyament
A partir d'aquí, d'acord amb
tot l'equip de govern decidim canviar
el nom de la regidoria i ampliar-la,
traspassant l'Escola
d'Adults, que depenia de l'àrea de
Serveis Socials, a Educació. Això
comporta que la persona que coordinava
l'Escola d'Adults, que era
l'educadora social de l'Ajuntament,
passi a ser tècnica d'Educació,
per continuar portant l'Escola,
i a partir d'aquí ens posem a
treballar. Pressupostàriament es
dota considerablement més aquesta
regidoria i també s'absorbeix
una part de les «Jornades Ferrer i
Guàrdia», que fins ara depenien
exclusivament de Cultura, però
creiem que Educació també hi ha
de tenir un paper important i, de
fet, les Jornades d'enguany celebrades
durant la segona quinzena
de maig s'han organitzat conjuntament
des de Ics dues regidories.
1 com a novetat a destacar, la
idea és posar-nos a treballar en el
que hem anomenat «Projecte
Educatiu de Ciutat»: es tracta d'un
pla participatiu a través de la collaboració
de persones i entitats del
poble, per tal que totes les accions
que s'emprenguin des de l'Ajuntament
es contemplin des d'un
punt de vista educatiu. Hi ha molt
de camp a treballar i moltes accions
que es poden integrar dins
d'aquest projecte educatiu. Comptem
amb el vist i plau i el suport
de la Diputació de Barcelona, que
està col·laborant amb molts Ajuntaments
per endagar aquests projectes,
no només amb suport econòmic
sinó també amb assessorament.
Aquest serà el projecte més
gruixut per als propers anys.
- Hi ha una dotació econòmica
especial per a aquest projecte?
- Per aquest primer any no, perquè
només era per a iniciar el plan-
OSL:Alí l'AI.IAiihS
tejament del projecte, però és evident
que a mida que es vagin programant
coses haurà de créixer el
pressupost per poder tirar-les endavant.
Però no es tracta tant de
que des d'Educació es tacin coses
com que des de totes les àrees de
I 1 Ajuntament es treballi de turma
transversal i es tinguin en compte
conceptes pedagògics i educatius
a l'hora d'implantar les polítiques
de qualsevol tipus. De la
mateixa manera que es demana
que s'implantin polítiques
medtambientals des de totes les
regidories, també caldrà ter el
mateix però des de la vessant educativa.
- S'ha consensuat aquest
programa amb el Consell Escolar
o l'Associació de Pares?
- El «Projecte Educatiu de Ciutat»,
en les experiències que hi ha
fins ara, ha començat com un procés
de participació ciutadana, és a
dir, la regidoria d'Educació no ha
de respondre només a les demandes
de l'ensenyament regulat,
com poden ser l'escola o l'institut,
sinó que també ha d'atendre totes
aquelles coses que provenen de
l'educació no regulada, com poden
serelscursctsquees tan aCan
Llconart. els moviments associatius
com l'Esplai, o altres. Davant
de l'experiència que hi ha hagut
en altres municipis, es tracta de
tenir un grup de persones procedents
de qualsevol àmbit laboral
interessades a treballar els tenies
des d'un punt de vista educatiu,
tant si són mestres com si no. Crec
que hi té tant a dir un arquitecte,
com un urbanista, com el botiguer
del poble que estigui sensibilitzat
per aquests temes, com una persona
vinculada a una entitat esportiva
i que pensi que l'esport pot
ser una eina educativa.
- A qui va dirigit el projecte?
- Les accions que s'han de dur
a terme poden ser molt variades i
tan important és ensenyar uns
coneixements a un nen, com ensenyar
a ter anar una pilota, com
aprendre a comportar-se amb els
companys o ensenyar als conductors
que han de respectar les normes
de trànsit. El projecte vol englobar
tota la població.
- I com està previst canalitzar
tots els ensenyaments de
les persones i entitats collaboradores
cap als seus destinataris?
- Això és el que hem de començar
a treballar amb la Diputació, és
cl punt on esperem que ens donin
assessorament, que ens expliquin
quines experiències hi ha i que, un
cop hagin vist cl model de poble,
ens ajudin a triar la millor manera
de fer-ho. Sobretot del que es tracta
és que sigui participatiu.
- Respecte la situació de l'Escola,
ens agradaria que ens
fessis un itinerari pel trajecte
que ha seguit des de l'anterior
mandat, com us la vau trobar
vosaltres, els canvis que hi heu
volgut imprimir i què és el que
heu començat a fer.
- Com a antic component de
PAMPA durant el govern anteri-

or, vam convidar en Salvador
Galbany per explicar-nos l'estat de
les negociacions sobre l'ampliació
de l'escola. El que en vam saber
era que la Generalitat semblava
que s'havia compromès a ampliar
l'Escola Fabra en uns terrenys annexes,
estava previst però no aprovat
començar les obres a l'estiu de
2004 i hi havia un avantprojecte
d'en Salvador Ribas. Però tot això
estava condicionat a que l'Ajuntament
posés el sòl a disposició de
la Generalitat i participés en una
quantitat considerable en el pagament
de les obres. Segons la llei,
qui té la obligació de construir escoles,
i la competència, és la Generalitat,
no pas els Ajuntaments,
que poden col·laborar en la construcció
d'escoles, i amb aquesta
col·laboració s'entén perfectament
que la col·laboració consisteix
bàsicament en l'aportació de sòl.
Posteriorment, quan, ja des del
govern, vam anar a parlar amb la
delegada territorial de la Generalitat,
encara convergent, ens vam
trobar que se'ns exigia una aportació
econòmica massa elevada i a
la qual no podíem fer front, i això
se'ns va dir que era el que s'havia
pactat amb l'anterior equip de govern
municipal. La Generalitat
entenia, equivocadament, que pel
fet d'alliberar l'escola de baix i pujar
els alumnes de quart, cinquè i
sisè a la futura ampliació -que per
cert, no hauríem de parlar d'ampliació
sinó d'unificació, perquè
l'únic que es fa és traspassar els
metres quadrats de baix a dalt guanyant
una mica de pati i poca cosa
més- això significava que l'edifici
del poble passava a ser municipal
i l'Ajuntament passava a treure'n
un rendiment pel qual havia de
pagar. Però això no és exacte, perquè
l'edifici de baix és del senyor
Marquès, que el té cedit a l'Ajuntament
mentre s'hi imparteixi ensenyament
primari; en el moment
en què es deixi de fer aquesta activitat
l'edifici torna a restar a disposició
del senyor Marquès. Això
ho havia signatja el pare o l'avi de
l'actual Marquès i es va refermar
tant per part de l'antic equip de
govern com pel noble alellenc el
març de 2003, just abans de les
eleccions. Es va fer una revisió de
tots els acords entre el marquesat i
l'Ajuntament, i aquesta clàusula
es va voler mantenir, la qual cosa
fa pensar que el Senyor Marquès
no té cap interès a cedir l'edifici a
l'Ajuntament si no és a canvi d'alguna
cosa, perquè sinó, amb la
revisió es podria haver anul·lat la
clàusula o haver-la ampliat per a
usos culturals o educacionals més
amplis que la primària.
En conèixer la situació la Generalitat
es va mostrar disposada a
rebaixar les exigències a l'Ajuntament,
però les finances del poble
no estan tan bullents com per permetre'ns
aquests luxes. Amés, tot
el que l'Ajuntament es pugui estalviar
per aquesta banda es podrà
invertir en millores municipals
per un altre costat.
Després de diverses converses
amb l'anterior delegada no aconseguim
arribar a cap acord, pel que
decidim esperar les eleccions perquè
hi hagi un canvi polític i les
coses siguin més fàcils. Amb el
nou govern de la Generalitat demanem
una nova reunió amb el
nou delegat, que comprèn la situació,
entén que l'obra és molt necessària
i sembla que estan disposats
a incrementar l'aportació, parlant
d'iniciar les obres el 2005. Des
d'aleshores fins ara no s'ha avançat
gaire en la negociació perquè
encara no s'ha signat res, tot i així,
estem pendents d'una nova reu-
El perfil
nió entre la consellera i l'Alcalde,
on preveiem arrencar un compromís
en ferm per part de la Generalitat
per tal d'iniciar les obres el
2005. Apart d'això, en els terrenys
on havia d'anar l'escola, l'anterior
equip de govern tenia planificat
rebre'ls de resultes de la urbanització
de la Vall de Rials. En el moment
que nosaltres aturem la urbanització
de Rials, l'Ajuntament
perd la possessió dels terrenys que
es volien dedicar a l'escola, tot i
que tampoc els tenia assignats,
perquè es tractava d'un càlcul virtual.
En l'actualitat, estem negociant
amb els propietaris de la finca
de Can Valeta per arribar a un
acord de cessió del sòl, d'uns 2.200
i escaig metres quadrats, i, tot i que
no ho tenim encara signat, és molt
probable que pel mes de juny ja
disposem dels terrenys cedits a
l'Ajuntment, per poder posar-los
a disposició de la Generalitat abans
del mes d'agost.
- Quin preu té aquesta cessió?
- Econòmicament no té un
preu, però hi ha una contrapartida
per als propietaris, que de moment
no puc avançar perquè no
està concretada encara.
- Actualment, ien quina
fase estan els acords entre
l'Ajuntament i la Generalitat?
Jaume Ponsa va néixer ara fa 40 anys a Barcelona i des d'aleshores ha estat vinculat al poble d'Alella,
inicialment com a estiuejant-«lacolònia», en diu- i després, a partir dels 26 anys, com a resident.
Després de passar per diverses escoles cursant l'EGB, va realitzar l'educació secundària a l'institut
Menéndez i Pelayo de Barcelona. Va fer la Selectivitat i es va matricular a la Facultat d'Història, però just
l'endemà de la matrícula va rebre una oferta de feina que li va interessar i va decantar-se pel món
laboral, pensant que més endavant ja es dedicaria a l'acadèmic. Des d'aleshores va treballar durant 5
anysa Esplac, una associació de lleure barcelonina on es dedicava ala part empresarial i de gestió de casals,
esplais i cases de colònies, posant les bases del que més tard es va convertir en l'actual Entorn, una cooperativa
dedicada al servei a les activitats de lleure. Tot això combinat amb la feina que ha fet des que té ús
de raó a l'empresa familiar, fundada pel seu avi el 1914 i dedicada a la sabateria artesana! a mida. Quan el
seu pare, continuador del negoci de l'avi, es va jubilar, ell va decidir agafar les regnes del negoci, que ha
continuat fins fa quatre mesos, quan va haver-lo de deixar pel volum de feinaque li exigeix la regidoria.
Tot i que fins fa 14 anys no va venir a viure definitivament a Alella, la seva família fa tres generacions
i més de 60 anys que estiuegen al poble, en una casa del Carrer del Mig que van adquirir el seu avi i el
seu oncle i que s'ha acabat convertint en la seva vivenda.
Ponsa té dos fills bessons de 6 anys d'edat, nen i nena, que estan realitzant laformació primària a
l'Escola Fabra. Tal i com ens explica, «he estat educat a l'escola pública i n'estic content en general,
sobretot de l'institut. Crec molt en el sistema educatiu públic i, a més, jades d'abans de tenir fills i molt
abans d'ésser regidor d'educació em consta que concretament a I Escola Fabra d'Alella el nivell del
professorat és molt bo».
en portada
- Nosaltres estem disposats a
cedir el sòl a la Generalitat, a pagar
el projecte arquitectònic i a fer una
aportació d'uns 480.000 euros. La
resta creiem que els ha d'aportar la
Generalitat, fins a uns 1.500.000 o
1.800.000 euros en total.
- Es manifest des de fa
temps que l'escola necessita
més espai. El fet de perdre l'edifici
del poble per guanyar un
espai similar al Bosquet, sense
incrementar la superfície disponible
de manera substancial,
iquin benefici aporta?
- Eampliació o unificació de l'escola
del Bosquet significa una sèrie
de millores perquè s'obté una
segona pista esportiva, es podrà tenir
un gimnàs, s'amplia el menjador
i es tindran les aules que es necessiten
per a les activitats de plàstica,
informàtica, llengua estrangera,
activitats que en aquests moments
ballen en funció de si un any
es triplica o no es triplica un curs.
Quan sigui una escola de dues línies
reals, no hi haurà els problemes
que ens hem trobat; cada curs
tindrà les seves aules i a més hi haurà
les aules específiques compartides.
Paral·lelament cal tenir en
compte que la Generalitat ja s'ha
compromès amb la construcció
d'una escola d'una línia a la Serreta
i té els terrenys cedits des de fa
mig any, i ja està previst en els pressupostos
de l'any que ve. D'aquesta
manera es podran redistribuir els
cursos que necessitin tres línies. A
més hi ha un cert nombre de nens
que viuen a la part més baixa
d'Alella que han hagut d'ésser derivats
a les escoles públiques del
Masnou. A part d'això, donat el
creixement urbanístic que hi ha
previst a Alella en els pròxims anys,
creiem que les tres línies es faran
aviat insuficients i estem negociant
amb la Generalitat la possibilitat
de construir l'escola de la Serreta
de dues línies des d'un principi.
- Quin ha estat el repartiment
de les despeses a l'escola
de la Serreta?
- El municipi ha aportat el terreny
i es fa càrrec de les despeses
d'urbanització i la Generalitat cobreix
tota l'obra.

en portada
Parlen els
portaveus de CiU,
PSC, ICV i PP i ens
expliquen la seva
visió d'un afer
que, d'una manera
o d'una altra, tots
consideren tan
important com
d'actuació
prioritària.
ÓSCAR PALLARÈS
Els representants dels diferents
grups municipals ens han donar
la seva opinió al respecte d'un dels
temes clau d'aquesta legislatura:
l'ampliació de l'escola.
Salvador Artés i Carme Tort-
Martorell, de CiU, han manifestat
que «és una pena que no s'hagi
seguit treballant en la línia en què
portàvem nosaltres el tema perquè,
a hores d'ara, les obresja estarien
en marxa». Els convergents
expliquen que «ho teníem tot força
lligat: comptàvem amb el terreny
a Can Serra gràcies a
l'operció de Rials i la Generalitat
ens demanava que paguéssim la
meitat dels 250 milions de pessetes
que costarien les obres, però
estàvem negociant haver-ne de
pagar tan sols 1U0».
El portaveu del PSC, Lluís
Vïlajosana. ha declarat que «la
qüestió de l'escola ens preocupa i
és una necessitat urgent que cal
afrontar d'immediat)». El socialista,
recent arribat al govern, explica
que «ens va sobtar que el pressupost
per a l'exercici 2004 no
LA VEU DELS GRUPS
MUNICIPALS
contemplés cap partida pera l'ampliació
de l'escola, però ens consta
que s'està treballant perquè es pugui
disposar d'un terreny a Can
Serra sense cost econòmic per a
l'Ajuntament, de manera que les
obres puguin començar de cara al
curs que ve». Vilajosana creu també
important que «tots fem força
amb els grups parlamentaris de les
respectives forces polítiques per
ter-los sensibles a la qüestió».
Fede Moraleda (ICV) ha explicat
a la revista que té clar que «la
responsabilitat d'executar l'ampliació
de l'escola és de la Generalitat
de Catalunya, però que mentre
ells no fan res cal que l'Ajuntament
es posi a la lema, de la mateixa
manera que es va fer en el
passat quan es van habilitar classes
als Escolapis o la Catequística,
per exemple». Cal recordar que
ICV va presentar al ple de] mes
d'abril una moció en què es demanava
que es creés una partida
de 80 milions de pessetes per a
l'ampliació de l'escola. El govern
va rebutjar la proposta adhuint
que, com que la qüestió és com-
petència de la Generalitat, encara
que l'Ajuntament hagi de dedicarhi
alguna partida, no cé sentit que
ho faci ara perquè, en cap cas, les
obres començarien abans de 2005.
En aquest sentit, Moraleda va assegurar
al ple que, si li deixessin
portar a ell aquest afer, les obres començarien
el 2004. Moraleda
també ha declarat que «des
d'ERC + LG es confia que l'any
vinent es podrà disposar del terreny
necessari però, si nosaltres demostrem
enguany a la Generalitat,
reservant una partida important,
que tenim ganes de tirar endavant
l'ampliació, i l'any que ve
tenim el terreny, serà més tàcil que
tinguem preferència».
Moraleda també ha manifestat
que lamenta d'actitud del PSC.
«Ells van dir al ple de març que
recolzarien la nostra moció i ens
va resultar impossible parlar amb
ells per preparar-la». Finalment,
d'entrada, la moció la va presentar
ICV en solitrari i el PSC la va rebutjar.
«Respecto que ho hagin fet
així, però no entenc la seva postura».
El pati de l'Escola del Bosquet.
Per la seva banda, el recentment
incorporat regidor del
Partit Popular, Raimon Esquirol,
ha tet saber a la revista que
pensa que «l'ampliació de l'escola
és totalment necessària per
diverses raons; els professors es
queixen que no poden fer la seva
feina en condicions, els alumnes
no estan en una sitació òptima
i es veuen immersos en
diferents condicions que amics
seus que van a altres escoles í, a
més, la deslocalització dels edificis
és tamb' un problema». Esquirol
es mostra satisfet per la
voluntat de l'equip de govern i
la teina teta fins ara i atlrma donar-los
el seu vot de confiança.
Pel què fa a la moció presentada
per fCV, comenta que «ha estat
precipitada perquè encara no hi
ha res signat ni decidit i 80 milions
es una quan fitat massa alta
que ni tan sols garanteix l'inici
immediat de les obres d'ampliació.
Si cal pagar-los, paguemlos,
però si podem negociar, cal
que intentem que la xilra sigui
més petita».

en portada
QUÈ EN PENSEN DES DE
L'ESCOLA I L'AMPA?
Hem recollit la veu de Maria Jesús Au nos, directora de l'Escola Fabra, i Sebastià
Auger# president de l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes. El seu testimoni
ens permet conèixer de primera mà quins són els entrebancs amb què es
troben mestres i alumnes en el dia a dia a l'escola.
CRISTINA GAGGIOLI
Trenta-un professors i quatrecents
seixanta alumnes. Amb unes
xifres com aquestes és fàcil imaginar-se
una gran escola, amb
instal·lacions àmplies i classes suficients.
Però a l'Escola Fabra
d'Alella la realitat dista dt- la teoria.
Alumnes, pares, professors...
tota la comunitat educativa està
d'acord en assegurar que l'espai del
qual es disposa no cobreix Ics necessitats
actuals.
UN PROBLEMA QUE S'ARROSSEGA
El problema, però, no és nou. Tal
i com explica la directora, Maria
Jesús Aunós, ara fa uns vint anys
l'escola «es va inaugurar d'una línia
quan ja era de doble línia. Des
del projecte inicial fins que es van
acabar les obres, cl centre va anar
creixent tant que no va poder ser
d'una línia mai. Així, continuàvem
sempre amb mancances d'espai».
Davant d'aquesta situació,
però, l'escola no va quedar-se de
braços creuats. Per fer front al problema,
«durant molts anys, es va
demanar poder ampliar i fer un
parvulari, i es va fer el parvulari
aquí, a La Vinya. Però enlloc de
fer ja un gran parvulari, el vam
fer per configurar una escola de
doble línia, amb dos P-4 i Jos P-5.
En aquell moment, les escoles
públiques van acceptar el P-3: ja
faltaven ducs aules mes. I així hem
anat arrossegant mancances d'espai».
Actualment^ l'escola pública
d'Alella es reparteix en tres edificis:
el de dalt o central (on
s'ubiquen la direcció, la secretaria,
els despatxos, la cuina i el menjador,
tres primers, tres segons i dos
tercers); el de baix (on s'hi han
instal·lat dos quarts, dos grups de
cinquè i dos de sisè); i La Vinya
(amb tot cl parvulari: dos P-3, dos
P-4 i dos P-5). Lògicament, aquesta
tripartició provoca maldecaps i
incomoditats que, de vegades, no
són gens fàcils de resoldre. Posem
exemples. Per anar d'un ediílei a
l'altrc, els alumnes han de sortir
al carrer amb cl risc que això comporta.
Durant uns mesos, un tram
del carrer per on passen estava en
obres, amb la qual cosa el risc aug-
.33
mentava: els nens havien de baixar
de la vorera i els professors
havien de posar-hi més atenció.
Habitualment, però, també hi ha
altres dificultats: quan plou, per
exemple, l'excursió es converteix
on un enrenou. Tot això per no
parlar dels trasllats que han de fer
els mestres d'un edifici a un altre,
que els obliguen a perdre temps i
a carregar material-
A banda dels problemes derivats
de Ics distàncies entre edificis,
l'escola també ha de salvar les
incomoditats dins de cada un
d'ells. Sebastià Auger, el president
de l'Associació de Mares i Pares
d'Alumnes de l'escola, reconeix
que «jo tinc un fill de nou anys
que estudia a l'escola de baix. Al
iCAR PALLARÈS
Moria Jesüs Au nos es lo directora de l'Escola Fabra. Sebastià Auger, president de l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes.

.34
en portada
pati de baix està prohibit jugar a
pilota perquè no tenen espai i és
perillós». En Sebastià porta sis anys
com a membre de l'associació i dus
com a president. Durant tot
aquest temps, ha estat lluitant per
l'ampliació i, a aquestes alçades,
és una de les personcs.que millor
coneix la problemàtica: «Segons
la versió estrictament oficial, per
número d'alumnes i per ràrio tècnica,
estem per sota de les necessitats
estàndards que marca la Generalitat».
No oblidem que actualment,
l'escolarització dels nens
d'Alella és limitada: o bé van a la
privada o bé van a la pública, però
no hi ha cap centre concertat. Això
fa que l'escola pública rebi moltes
més sol·licituds que les que pot
atendre i exploti al màxim la seva
capacitat. «La cuina és absolutament
insuficient, les instal·lacions
esportives són insuficients, Ics
instal·lacions generals són insuficients...
Hi ha un avantatge i és
que la ubicació de l'escola de dalt
és molt bona i que, per sort, hi ha
un capital humà important, que
ta més del que ha de fer. Reconeixem
que la qualitat no baixa, però
encara que no ho vulguem reconèixer,
pot baixar».
Aquest és, precisament, un dels
mèrits de les Fabra. Segons la directora,
«penso que una de les coses
de les que ens podem sentir
orgullosos a l'escola és que, malgrat
els tres edificis i les pujades i
baixades dels nens i dels mestres,
l'escola no ha baixat mai la qualitat
de l'ensenyament. Malgrat no
estiguem en les millors condicions,
es fan els projectes, es tira endavant
amb tot». Quines serien,
doncs. Ics condicions més adients?
«El que volem nosaltres és poder
estar tots al mateix recinte. Que
podem estar al mateix edifici?
Doncs perfecte, perquè aleshores
tot seria molt més gran: el menjador,
la cuina... Però si això no pot
ser, com a mínim que facin el que
sigui d'ampliació, però amb garanties
que estiguem bé i amb la
qualitat d'espai d'aules i zones que
necessitem».
Fa vint anys que el centre demana
l'ampliació i, malgrat la
bona disposició dels diferents con-
sistoris que hi ha hagut, cap ha
reflectit les seves intencions sobre
paper. Lexempíc més recent és l'últim
pressupost aprovat per l'ajuntament,
en el qual no es destina
cap partida a l'ampliació de l'escola.
Davant d'això. Maria Jesús
Aunós pensa que «com a escola i
com a comunitat educativa,
I 1 Ajuntament té un deute moral
vers el centre. Està molt bé que
íacin l'altra escola, va bé a Alella
perquè està creixent molt. Però
que no sigui primer l'altra escola i
que aquesta, com que ja soluciona
els problemes i ja té una bona
qualitat, res. Voldríem que les relacions
amb el Departament
d'Ensenyament fructifiquessin i
cl projecte tirés endavant». Alguna
de les antigues actes del Consell
Escolar demanen exactament
cl que s'està demanant encara
avui./Són actes de fa força anys,
però que tot i així podrien passar
com a actuals si algú en canviés la
data.
CONTENTS AMB L'AJUNTAMENT
Tant l'Escola Fabra com PAMPA
reconeixen que la disposició de
l'Ajuntament és bona i que el Departament
d'Ensenyament té
constància de les seves sol·licituds,
però tot i així, coincideixen a assenyalar
que hi ha hagut moments
en què la solució semblava més
factible que no pas ara. Sebastià
Auger, de l'AMPA, recorda que
«l'anterior govern municipal va
tenir una línia de treball molt específica:
es va presentar una maqueta
de Salvador Ribas, que va
iniciar Glòria Mas i que va continuar
Salvador Galbany. Però quan
es pensava que cl tema estava en
la recta fmaí, hi va haver el canvi
de govern, un trasbals urbanístic i
la Generalitat va canviar la línia.
Ara s'està treballant en una altra
línia, ens consta que de valent, però
des de l'AMPA considerem que la
situació actual no és acceptable».
Des de l'Associació no es rendeixen:
ja ta anys que es mobi-
Canalío a l'hora del pati en una imatge de 1988 de l'escala de baix.
litzen per aconseguir la sensibilització
del poble i també del govern
català. Durant aquests últims
anys, s'ha creat una comissió
informativa a l'Ajuntament
per seguir l'evolució del tema;
s'han enviat set o vuit cartes a la
Generalitat, tot i que només una
de cada tres rep resposta... i negativa;
el primer dia de curs es
va organitzar una mobilització
pacífica just al davant de l'escola
per reclamar les millores necessàries;
ara, s'estan recollint signatures
per demanar amb més
força l'ampliació. Maria Jesús
Aunós, però, mira el futur amb
reserva: «Feia uns mesos, jo estava
convençuda que se solucionaria.
Ara ja no ho sé. Tot està
una mica aturat. El problema és
que no hi ha res per escrit, tot és
oral, i al final, del que van dient
que s'ha de fer, no s'acaba de concretar
res. Arriba un moment
que dius 'bé, esperem... fins
quan?'».

RAMON ANGLADA
A primers de setembre de 1934
Fernando Fabra Puig, l'alcalde
d'Alella Josep Aymar i el notari
del Masnou Enrique Salamero
rubricaven el naixement de les
Escoles Fabra a través d'escriptura
de cessió. Davant la constatació
que els locals dedicats a l'ensenyament
públic reunien unes
condicions molt deficients,
Fernando Fabra, marquès
d'Alella, decidí passar a l'acció.
Finançà la construcció d'un nou
edifici amb tots els equipaments
necessaris per la formació dels
més joves cedint-lo a perpetuïtat
sempre i quan acollís a partir
d'aquell moment l'escola del poble.
EL NOU EQUIPAMENT
L'edifici, de tres grans plantes i
terrat, s'estructurava en diferents
espais. La descripció oferta per
l'acte de cessió és d'allò més detallada:
«El edificio consta de las
siguientes dependencias: ingreso
y vestíbulos, sala de Sefiores
Maestros, parvulario, servicio de
duchas, sala de trabajos manuales,
porticó de juego y los servicios
sanitarios correspondientes». A
les plantes segona i tercera és on
s'ubicaren els espais de docència
«constando cada una de ellas de
tres aulas, enfermeria y servicios
sanitarios». Finalment el terrat
acollia el dipòsit d'aigües amb
una capacitat de sis mil litres,
considerada del tot suficient per
les necessitats de l'època. Una
vegada més les mesures del cabdal
d'aigua que podia aprofitar
l'escola eren d'allò més acurades.
El nou edifici pogué disposar de
tota l'aigua necessària oferta per
les sis plomes, amb mesures i pes
de Barcelona, de la propera mina
de Fontanills o de Can Garmà.
en portada
ELS ORÍGENS DE LES
ESCOLES FABRA
Una escola pública amb tots els avenços higiènics i docents.
Una imatge històrica de la zona on ara hi ha el Polisportiu. Al centre, l'Escola Fabra.
Part del terreny que ocupà la
nova escola i la mina que li proporcionava
l'aigua foren comprades
el 1925 a Josep i Mercè Duran
i Comes. La cessió deixà ben
clar el valor econòmic del terreny
i del nou edifici «la finca cedida
tiene el total valor de doscientos
veinte y nueve mil nuevecientas
doce pesetas cuarenta y tres
céntimos de las que corresponden
treinta y dos mil pesetas al terreno
y agua donados y ciento noventa
y siete mil nuevecientas doce
pesetas cuarenta y tres céntimos
al edificio». El marquès d'Alella
també va fer-se càrrec del mobiliari
de l'escola i el material inicial,
com demostra la factura lliurada
per Material Escolar y
Científico, S.A.
LES CONDICIONS DE LA CESSIÓ
Per portar a terme la cessió es pactaren
quatre grans punts. En primer
lloc, l'Ajuntament d'Alella
havia de destinar de forma perpètua
el nou edifici a l'ensenyament
públic «dando en ella
ensefianza a alumnos, durante
los periodos anuales que
determinan las disposiciones
legales de ensenanza, en la forma
recomendada por la pedagogia
para la instrucción primària y
complementaria». La finca cedida
s'havia de denominar Escuelas
o Escoles Fabra també amb caràcter
perpetu. Lescriptura donà instruccions
d'allò més detallades
pel que fa al nom de l'escola
«viniendo obligado el
Ayuntamiento y quien le suceda
en la dirección y régimen de la
ensenanza, a colocar y conservar
en sitio clarament visible desde
la carretera que conduce de
Masnou a Granollers, un letrero
o rótulo indicativo de la expresa
denominación».
L'aigua i la mina de Can
Garmà foren també protagonistes
d'un punt clau en la cessió de
l'escola. El marquès d'Alella s'assegurava
el dret de pas de la mina
cap a la finca veïna de la seva propietat,
la Torre Fabra. L'aprofitament
del cabdal d'aigua sobrant i
.35.
el dret d'entrada a la mina també
es recolliren com a condicions de
la cessió. L'incompliment per part
de l'Ajuntament d'Alella de qualsevol
d'aquests punts significava
la ruptura de la cessió i el retorn
del terreny, l'edifici i l'aprofitament
de la mina a Fernando Fabra
o els seus successors. Tots els impostos
i d'altres despeses generades
per la donació foren sufragades
pel marquès.
L'ACCEPTACIÓ DE LA MUNICIPALITAT
El 22 d'agost de 1934 l'Ajuntament
d'Alella acceptava la donació
per unanimitat i feia arribar
l'agraïment al donant. Les lloances
de la nova escola foren recollides
pel llibre d'actes del mateix
any, juntament amb l'exaltació de
la figura del marquès d'Alella «fent
constar el reconeixement que sent
la Corporació, pel generós,
altruista i humanitari procedir del
donant Sr. Fernando Fabra Puig,
de dotar a la població d'unes Escoles
Públiques, amb tantes perfeccions
i comoditats còm contenen
las de que es tracta d'higiene,
situació, cabuda y demés, per a
l'exercici de l'ensenyament, en la
forma que actualment aconsella
la pedagogia moderna, que ha de
reportar tants beneficis morals i
materials a aquesta Municipalitat».
El secretari Josep Cebriàn
Coma recollia al final de l'acceptació
les condicions de la donació
tot posant èmfasi en el retorn de
tot allò cedit en cas d'incompliment.
La condició que l'edifici ostenti
a perpetuïtat la denominació
d'Escoles Fabra i el seu ús exclusiu
per a l'ensenyament públic
són elements a tenir molt en
compte en un futur proper quan
serà necessari repensar la funció
d'aquest important equipament.

.36.
en portada
CONEGUEM TAMBÉ ELS
ALTRES' ENSENYAMENTS
El procés d'aprenentatge de la persona no es redueix al cicle primàriauniversitat.
Antoni Tomàs, professor de l'Escola d'Adults, i Gemma Ustrell, responsable
de l'Esplai Guaita'l, ens parlen de dues altres ofertes formatives de
què es poden beneficiar els alellencs.
ANTONI TOMÀS
Tendim a parlar d'ensenyament
fent referència a una etapa de la
vida que abasta l'escolarització
obligatòria (primària i secundària)
i el període postobligatori
(batxillerat, formació professional
i universitat), és a dir, fins a
una edat més o menys al voltant
dels vint-i-cínc anys. Això dóna
a enrendre que, una vegada arribats
a aquest punt, la formació a
nivell acadèmic o formatiu ha
quedat completada. És evident
que això no s'ajusta a la realitat,
ja que la persona continua el seu
procés d'aprenentatge durant tota
la vida. Per tant, és necessari oferir
un servei educatiu que permeti
ajudar tothom a assolir noves
fites en el camp de l'ensenyament,
tant des de! punt de vista
de la formació a nivell reglamentari
o professional, com pel que
es refereix a l'enriquiment cultura!
i social.
L'ESCOLA D'ADULTS, UNA EINA BEN ÚTIL
L'Ajuntament d'Alella, primer des
de la regidoria de Benestar Social
i en aquest moment des de la regidoria
d'Ensenyament, en els darrers
anys, ha procurat oferir una
oíerta formativa i educativa cl
més completa possible, tenint en
compte les característiques de la
població, la demanda existent i les
possibilitats pressupostàries. Enguany,
com a continuació del
projecte endegat l'any passat i
sota cl nom genèric d'Espai Actiu,
la regidona d'ensenyament ha
ampliat Pot erra formativa a l'escola
d'adults municipal. Aquesta
nova oferta contempla, per exem-
ple, els cursos de preparació per a
les proves d'Accés a Cicles Formatius
de Grau Mitjà i Grau Superior
i també per a les proves
d'Accés a la Universitat per a
Majors de 25 anys. Cal dir que
l'acollida i el seguiment d'aquests
cursos han estat força satisfactoris.
Es preveu millorar l'Espai Actiu
amb l'objectiu de consolidar
els cursos i també donar a conèixer
aquest servei de cara a facilitar
la incorporació de la població
adulta a uns ensenyaments reglamentaris
que facilitin una millor
formació educativa, social i cultural.
LA FORMACIÓ A NIVELL CULTURAL
La importància de la formació
continuada no queda limitada als
ensenyaments reglamentaris, siguin
cicles de formació professional
o universitat; cal destacar la
necessitat de completar la formació
a nivell cultural afavorint totes
aquelles activitats que contribueixin
a l'enriquiment personal
i estimulant l'aprenentatge humanístic
Íntegra! dins un bon
ambient i amb una dinàmica activa
i agradable.
Sembla cíar que els anomenats
«altres ensenyaments» no
són una possibilitat o una activitat
esporàdica sinó que esdevenen
necessaris per tal de continuar
el procés formatiu, per entendre
millor la nostra societat i
així poder mülorar-la; aquesta
formació no pot restar limitada a
l'edat, tothom réeldretarebre-la
i a gaudir-ne i l'administració té
per tant l'obligació d'oferir-ia i
millorar-la.
CONXl DURO
L'equip responsable del funcionament de l'Escola d'Adulis.
L'esplai, una entitat educadora.
GEMMA USTRELL
L'educació en el lleure, també anomenada educació no formal, és
tota aquella intervenció educativa en situació de temps lliure i
fora dels àmbits de l'ensenyament reglamentari. El seu mètode
es basa en la transmissió de valors per part dels educadors, tot
contribuint a l'educació integral dels infants i els joves, utilitzant
els recursos que ofereixen les activitats pròpies del temps d'esbarjo.
L'objectiu de l'educació en el lleure és ajudar els infants i els
joves a adquirir competències socials i a formar la seva pròpia
identitat, intentant que participin activament en la seva educació
i no només que es distreguin o trobi afeccions que els agradin. El
temps lliure és un marc privilegiat per dur-la a terme ja que
facilita l'adquisició d'actituds, hàbits i destreses que difícilment
s'aprenen o s'experimenten en altres marcs.
Es per això que, des de fa dos anys, l'esplai Guaita'l d'Alella
aposta per l'educació en el lleure realitzant una funció social tan
important com la de fer participar infants i joves activament en la
vida social del poble i oferir-los un oci alternatiu a l'oci de consum
que domina la nostra societat.

A LONDRES PER
VEURE MARK
KNOPFLER
Hi ha músics que desperten passions;
i n'hi ha que fins i tot aconsegueixen
que seguidors d'arreu d'Europa viatgin
per assistir als seus concerts
TEXT I FOTOS: OSCAR PALLARÈS
Diuen que oi primer pas és reconèixer-ho.
Doncs sí, encara que no
em vulgui curar, ho reconec: estic
malalt. Hi ha qui té la grip o la
verola. T° estic malalt de Mark
Knoptler (MK des d'ara). 1 quan
estàs malalt d'un músic tas coses
tan estranyes com demanar testa
a la feina i anar-te'n al Regne Unit
per gaudir d'un parell de concerts.
CONCERTS BENÈFICS
£1 passat mes de Juliol de 2002
MK va oterir únicament per a tans
quatre concerts benèfics a
Anglaterra (cl 23. 24 i 25 al
Shepherd's Bush Empire de
Londres i el 28 al Palace Housede
Beaulieu, prop de Southampton).
Amb el nom de «Mark Knopflcr
and Friends», MK va oterir els
seus shows en dos sets: un amb
els Norting Hillbillies i un amb
els Diré Straïts.
SOM-HI!
El dia 25 la Cíntia, en Jordi C, en
Jordi R i jo agafem l'avió cap a
Londres amb la intenció de veure
els dos concerts que queden per
celebrar i de ter una mica el turista
per la capital anglesa. De l'aeroport
de Gatwick agafem el tren
(caríssim) en direcció a Victoria
Station que, a nivell de transport,
vindria a ser la Plaça Catalunya
londinenca. Allà mateix agafem el
metro en direcció a Shepherd's
Bush. El metro de Londres és molt
diferent del de Barcelona. Hi ha
una infinitat de línies i algunes
d'elles tïns i tot es bifurquen, amb
la qual cosa cal estar pendent de
no enfilar-se al vagó equivocat i
anar a parar vés a saber on. Els
vagons són, en general, torça antics
i atrotinats i es caracteritzen
per la seva forma gairebé cilíndrica
que força els passatgers que van
propers a la paret a adoptar unes
postures d'allò mes curioses. Un
cop dins el vagó t'adones que al
teu voltant hi ha homes i dones
de tots els colors i condicions. Els
turbants i les americanes conviuen
amb les crestes de colors i les
granotes de treball sense cap dificultat.
I és que Londres és una ciutat
intercultural i els seus habitants
ho venen molt assumit; de
fet, no observem la més mínima
mostra de racisme al llarg de tol el
viatge. Ai, quant ens queda per
aprendre a casa nostra!
Quan arribem a la nostra parada,
baixem del metro i ens dirigim
a les escales mecàniques. Em
col·loco a l'esquerra, al mateix es-
glaó que en Jordi G. amb la intenció
d'anar xerrant amb ell; però no
em deixen! L'n malcarat em fot la
cavalleria per sobre (en anglès i
sense que jo entengui res. clar) i
aconsegueix que em faci cap a la
dreta. De seguida m'adono que, al
metro de Londres, tenen un costum
molt pràctic: aquells que volen
estar-se de peu a l'escala i deixar
que aquesta faci la feina, es
col·loquen a la dreta mentre que,
els que volen guanyar temps i pugen
escales amunt, ho tan per Tcsquerre.
Bé, ja no se m'oblidarà.
EL PRIMER CONCERT
fa som a lloc. Ens acostem a la
porta del Shepherd's Bush
Empire i saludem una pila de tans
coneguts (sí, els malalts ja ho tenim
això, que ens coneixem més
o menys tots). I bé, cap a la cua a
EI Majestuós Shepherd's Bush Empire va acollir el primer dels quatre concerts benèfics. A Camden Town, una noia porta una curiosa bossa amb forma tle taüt amb un rat penat.

esperar que obrin les portes. Una
cua que sorprèn per les edats dels
què la con I urn ien: anglesos de 50
anys Í europeus d'arreu d'entre 2l)
i 30. S'obren les porres i volem
córrer, com sempre que obren les
portes d'un concert. Però la vergonya
ens frena; ningú no corre,
la gent entra a poc a poc i amb 1111
ordre impensable a Barcelona.
Ens col·loquem relativament a
prop de l'escenari i aviat comença
el concert. Pe! que ta a l'espectacle
podria donar niooooooltes dades,
fins i rot comentar-lo cançó per
cançó, però imagino que els que
esteu sans us estimeu més que no
ho taci. oi? Tan sols dir que, com
era previsible, la baba dels que
som allí veient de nou els Diré
Straits es podria recollir a luxes...
Però tot s'acaba, i hem de marxar.
En Jordi F. es queda al seu hotel
amb uns companys i la Cíntia, en
Jordi G. i jo anem a trobar en
Mike, un amic de la mm protessora
d'anglès que s'ha ofert a acollir-nos.
Viu al nord de la ei mat i
ens queda un 11 argüíssim viatge
amb metro. Un metro que, per
cert, ara presenta un aspecte totalment
diferent. Es ple d'anglesos
d'entre 20 i 40 anys amb una cosa
en comú: un alt índex d'alcoholèmia.
Els britànics son força aficionats
a beure; és d'allò més normal
a totes les edats sortir amb els
amics i tornar a les 11 de la niï,
quan tanquen els bars, borratxo a
casa. Potser perquè hi estan acos-
tumats que ho porten la mar de
bé; si bé en veure el panorama ens
acollonim, de seguida ens adonem
que no hi ha cap perill i que allí
ningú es comporta de manera vu >lenta.
L'escena es repeteix cada nit.
Quan sembla que ja hem de ser
com a mínim a Irlanda, arribem
al barri d'en Mike. El truquem i
Je seguida arriba. Un tipus molt
maco i molt obert que. un cop a
casa. ens ofereix sidra i anacards.
D'aquests fruits aprenem que es
diuen àb'heti' nuls i que quan fa
hores que no menges te n pors
cruspir una bossa en qüestió de
segons. Xerrem durant una bona
estona i, quan decidim donar el
dia per acabar, malgrat la nostra
negativa, ens cedeix la seva habitació
i es posa a dormir al sorà.
FENT EL TURISTA
Ens llevem i en Mike ens explica
que marxa un parell de dies, però
que ens deixa la clau de casa i que
fem el que vulguem. Impressionant!!!
Amb la clau a Ui mà sortim
de casa, comprem pa i xocolata per
esmorzar i ens dirigim cap a
Camden Town. Es tracta d'un
barri molt curiós amb una estructura
que recorda la del Raval de
Barcelona. Es pic de botigues amb
decoracions molt particulars on hi
venen coses inútils (sprays amb
pudor de pet. per posar un exemple!)
i .on hi deu haver la concentració
de gent estranya per metre
quadrat més alta del món. Però,
com al metro, estranys, normals,
amb robes estrafolàries o amb indumentària
de turista, tothom es
respecta i la sensació de seguretat
és total. Passem el matí sorprenent-nos
una vegada rere l'altra
fins que la gana ens fa parar. Dinem
en una zona que és plena de
paradetes on preparen especialitats
culinàries df tot el món i decidim
canviar d'aires.
EI metro ens porta fins a la vora
del Tàmesi. Allí toca veure el Big
Ben, cl Parlament i l'enorme sínia
i el pont del Mitlennium
Dome. Passejant per la zona ens
adonem d'un detall curiós: no hi
ha cotxes aparcats unlloc! Us imagineu
el centre de Barcelona sense
cotxes aparcats? Hi deu haver
molts aparcaments subterranis,
però és que tampoc no es veuen
gaires cotxes circulant. Potser és
que som a finals de juliol i b gent
està de vacances? O potser és que
una bona xarxa de transport públic
aconsegueix descongestionar
la ciutat? Amb el dubte, anem cap
a Trafalgar Square on en Jordi G.
i jo ens fem una foto enfilats en
un dels lleons que va inspirar la
cançó Lious de Diré Straits. Prenem
alguna cosa (quina calor! No
deien que a Londres sempre hi
plou i hi fa fred? Si sembla que
siguem a Almeria!) i engeguem
cap al Soho. el barri xinès. Passegem
sense rumb pels carrerons i
ens fa l'efecte que som al bell mig
de Pequín (cap de nosaltres hi ha
estat, però segur que deu ser així!).
Sorprèn la quantitat de restaurants
xinesos que hi ha, tots amb els seus
ànecs laquejats penjant a l'aparador.
Tants consumidors de menjar
xinès hi ha, com perdonar feina
a tants establiments? Bé, de fet
una de les coses que no es pot fer a
Londres (sí que es deu poder, però
no vull saber a quin preu) és dinar
«normali». Ara bé, si vols hamburgueses,
pi tes, pizzes, kebabs o
qualsevol altra exquisidesa per
l'estil, Toíerra és enorme; això sí,
tol torça més car del que caldria
pagar aquí.
Quan aconseguim sortir del
Soho (on carai era la sortida?) ja
és dtr nit i decidim anar fins a
Piccadilly Circus i veure els famosos
cartells lluminosos; no sé
què esperàvem veure però no són
res més que això: cartells lluminosos
que no són ni especialment
grans, ni especialment bonics ni
especialment t-spectaculars. I
d'aquí, cap a dormir!
Ens llevem aviat per anar cap
al Portobello Road Market, el famós
mercat ambulant d'antiguitats
que va inspirar MK per escriure
Poriolwlio lielle. Només arribarhi
unes noies de blanc somriure
regalen a grapats mostres de pasta
de dents mentre repeteixen sense
parar «free loothptuuisfe» (paaasta de
dents gratis). Passegem una
estoneta sense comprar res (i provem
un aparell que asseguren que
provoca orgasmes!) i decidim tor-

nar a agafar cl metro por marxar
cap a Oxford Srrcct, un dels carrers
més comercials de la ciutat. I
com a ml, hi veiem botigues, botigues
i més botigues on, està clar.
totes tremendament car!
UN JARDÍ ESPECTACULAR
Decidim que és el torn del Hyde
Park. Hi entrem per l'Speaker's
Còrner (MK en parla a hultistriiü
DiiL'ii

PROMOCIONS IMMOBILIÀRIES
Tef. 93 540 14 65
www.arrel.com
COMPRA VENDA • LLOGUER DE FINQUES
lella Park. Casa aïllada Ideal dues famílies | Mas Coll. Casa aïllada 330 m2. Parcel la de Coma Fosca Casa illada de 525 m2. Parcel la
1.600 m2. 5 habitacions de 1.000 m2. 6 suittes
/as Coll Casa aïllada 330 m2. Parcel·la de
1 000 m2 PLANA
Mas Coll. Casa en filera 250 m2. Amplia
zona comunitària. IIMPECABLE.
an Sors. Casa aïllada 350 m2 en Conjunt
Residencial. PER ENTRAR VIURE,
Alella Park. Casa aïllada 250 m2. Parcel·la de
1.200 m2 5 habitacions
r
Verge de la Mercè. Casa aïllada 220 m2
Parcel·la de 500 m2 1 habitació en planta
93 54014 65
Mas Coll. Casa aïllada 350 m2. Parcel·la
770 m2. Amplia sala polivalent.
Centre Urbà. Casa en filera a 3 vents
248 m2. 4 habitacions.
Centre Urbà. Casa en filera 2K) m2. Amplia
zona comunitària amb piscina
Teià Casa aïllada 235 m2 en parcel la
plana. Magnífiques vistes al mar i Barcelona
|J_ *-_ ^^
www.arrel.com
Mas Coll. Casa aïllada de 280 m2. Parcel·la
1.300 2. 4 habitacions
Casa en Filera 220 m2.Magnifiques golfes.
PER ENTRARÀ VIURE
Vallbona. Espectacular casa de disseny.
Parcel·la 1.000 m2. 3 Suittes en PLANTA.
Vallromanes. Centre Urbà. Pis de 100 m2
amb terrassa. PER ENTRARÀ VIURE

arrels
RECORDS DE LA GUERRA
CIVIL (I)
Aquesta petita història vull deixar-la escrita perquè la memòria d'una guerra i
les seves conseqüències faci que aquells que no la van viure siguin capaços
d'aconseguir amb la seva ferma actitud que mai més es pugui repetir, busquin
sempre la pau i sigui l'amor el que regni entre els homes.
JOSÉ MANUEL LÓPEZ
EPISODIS VISCUTS DURANT LA GUERRA
Era l'any 1936, tercer de la meva
estada en el bonic col·legi de les
Escoles Pies, del també bonic poble
d'Alella, on cursava els primers
estudis com a aspirant a novici.
Gaudíem ja de les vacances
d'estiu d'aquell 1936; aleshores
no anàvem a casa de vacances,
eren altres temps i els costums
eren diferents dels d'ara. Els mateixos
Pares i Germans, si marxaven,
ho feien tan sols una setmana
escassa, i d'altres, cap dia, com
nosaltres.
Les nostres vacances consistien
en descansar un parell de mesos
dels estudis, per després reprendre'ls
amb més força i el cap
més clar. La major part del temps
el passàvem al pati de dalt, un pati
elevat a nivell de la planta que
ocupàvem, amb molts arbres i un
estany al centre voltat de plantes
i flors. Allí, sota l'ombra de les
acàcies resàvem Maitines i Laudes
amb un llibre que teníem,
anomenat Oficio Parvo, i que avui
encara conservo després de seixanta
anys. Alguns dies, a mig
matí baixàvem a prendre un bany
en un estany interior anomenat
la mitja lluna donada la seva forma;
per al bany ens posàvem un
pantaló vell i una camisa. Al capvespre
resàvem el rosari mentre
preníem la fresca per, tot seguit,
anar a dormir.
I així va arribar aquell 18 de
juliol que tan gravat quedaria en
la ment de tots els espanyols. Feia
molt de temps que la política espanyola
s'anava deteriorant cada
dia una mica més; no quedava
gaire allunyat aquell 6 d'octubre
de 1934, any de la meva arribada
a Alella, que tan car va sortir pels
asturians i per als catalans també.
Tot i que la revolta fou reconduïda
pel Govern, la pau i
l'ordre no van quedar restablerts
del tot. Com a conseqüència, el
President Companys i tot el seu
govern varen anar a parar a la presó,
i les pistoles eren el mitjà habitual
per a dirimir les controvèrsies
polítiques.
Encara que nosaltres no llegíem
els diaris, el nostre tutor, el
Pare Casanovas, ens comentava
alguns esdeveniments com ara
l'assassinat del diputat José Calvo
Sotelo, perpetrat per les mateixes
forces de Vordre, les tibants sessions
parlamentàries que ja auguraven
tot el que més tard
succeiria o la frase que un altre
diputat de l'oposició va exclamar
indignat i que va servir d'encapçalament
dels diaris d'aquell dia:
La mort de Calvo Sotelo es venjarà
passi el que passi. Això succeïa el
13 de juliol i quatre dies més tard
s'iniciava, des del que aleshores
era el nostre Protectorat del
Marroc, l'alçament o guerra que
havia de durar gairebé tres anys.
Durant tot aquell calorós i xafogós
19 de juliol -no pas el 18,
doncs encara que tot començà el
dia abans, la batalla a Barcelona
va esdevenir-se el 19- recordo
com la gent del col·legi deambulàvem
pel passeig de les estàtues
a l'espera d'allò que pogués passar,
escoltant el retruny continu
dels canons de la batalla que s'estava
lliurant a Barcelona, a uns
quinze quilòmetres de distància.
Des de les muntanyes que envolten
el col·legi s'albiraven les flames
de les esglésies i convents
que cremaven per tota la ciutat i
ja cap al capvespre les notícies
que difonien les ràdios eren pessimistes:
les tropes revoltades es
rendien i allò ens portava mals
ESTEVE RIAMBAU
Una fotografia artística presa a la masia Mas Coll.
auguris perquè en depenia la nostra
supervivència, tal com més
tard és demostraria.
Al final d'un jorn llarg i calorós
va arribar l'hora de sopar i
amb ella el primer ensurt. Efectivament,
mentre sopàvem amb les
portes i finestres obertes de bat a

arrels
bat, ja que feia molta calor, una
ràfega d'aire fort tancà sobtadament
el balcó del menjador donant
un gran cop de porta. Amb
la por que ja teníem tots, ens
vàrem endur un ensurt de mort i
el Pare Casanovas, que seia davant
meu, va fer un bot pensant
més en un tret que no pas amb la
mala passada que ens havien jugat
els elements.
El segon ensurt va arribar passada
la mitjanit, quan ja dormíem,
si bé no pas tots, ja que els
pares i els mossos s'havien quedat
vigilant temorosos que pogués
passar alguna cosa. De sobte
va sonar el telèfon i algú des del
poble, a un quilòmetre del collegi,
informava que hi havia una
colla bevent al cafè i que es disposaven
a pujar a prendre foc al
col·legi, un episodi típic a totes
les revolucions.
La revolada que és va armar
fou majúscula. En interrompre el
nostre primer son a alguns no hi
havia manera de despertar-los i
fins i tot se'ls va haver d'arrossegar
fora del llit perquè reaccionessin.
Vam emprendre la fugida
amb l'únic equipatge que hi havia
al Sagrari i que vàrem consumir
per tal d'evitar que fos profanat emportant-nos
els calzes sagrats amb
nosaltres.
Com que era negra nit, ens
vàrem situar a dalt, al costat del
llac, des d'on es domina el collegi,
esperant a veure els esdeveniments.
Gràcies a Déu no va
passar res. Van tornat a telefonarnos
per dir que aquells homes ja
s'havien dispersat cadascú a casa
seva. Ja a la matinada tornàrem a
dormir però l'endemà, després
d'esmorzar, vàrem abandonar el
col·legi definitivament.
Ens vàrem reunir una altra
vegada al llac, només amb la roba
que portàvem posada, cosa que
era un greu error tot i que en
aquells moments només pensàvem
en salvar les vides. Més endavant
els que restàrem prop del
col·legi encara hi vam poder tor-
ALELLA.-3- Torre -Borrell Yfsí
nar, i amb el permís dels guardes
vam recollir alguna cosa de roba.
Els que varen anar a petar més
lluny no van poder-ho fer. Llavors,
davant nostre, el Pare
Casanovas, el nostra mestre o tutor,
visiblement emocionat, es va
treure l'hàbit o sotana, cosa que
no havia fet d'ençà que se l'havia
posat per primera vegada, i el va
amagar entre unes mates.
Seguidament ens va distribuir
en grups i allí ens vàrem acomiadar
uns dels altres, dispersant-nos
per vàries cases que prèviament
ja s'havien ofert a recollir-nos en
cas de necessitat, conscients del
que podia passar donat el panorama
polític d'Espafia en aquells
moments. A mi, juntament amb
cinc companys, em va tocar anar
al Mas Coll, prop del col·legi, com
ja he explicat. Un altre grup va
anar a Can Cardona o Ca les
Monges i un altre, més nombrós,
amb el Pare, marxaren muntanya
amunt cap a Can Barbeta, un petit
mas perdut entre les munta-
nyes que coneixíem d'anar-hi a
vegades d'excursió, prop de la
Font d'en Gurri. Tots els que
érem al col·legi vam haver
d'abandonar-ho tot i ens van
amagar on van poder per salvarnos
la vida, ja que corríem perill
pel sol delicte de ser religiosos.
Alguns pares es van refugiar,
de moment, en les masies dels
voltants: el Rector Pius Sarri a
can Pareras, el Pare Salvador
Coch, ja octogenari, a ca la
Madame i així tots fins que es
varen anar podent reunir amb
llurs familiars per amagar-se en
llocs més segurs, o almenys això
els semblava. Així, després vaig
saber que el Pare Salvador Soler
va estar amagat a casa d'un sabater,
encara que no eren família.
Aquella situació va durar un
mes i mig. De tant en tant el Pare
Casanovas, que continuava en el
mas de la muntanya, feia una escapada
i ens visitava als que estàvem
en diferents cases, amb
molta precaució per no ser des-
COL·LECCIÓ MARIA MÒLLBR

cobert. Fins que un dia se'n va
assabentar el Comitè del poble de
Martorelles, al qual pertanyia la
casa on s'amagaven el grup de
nois i el Pare. S'hi van presentar
un escamot d'homes armats i el
van detenir, enduent-se'l presoner
indubtablement amb la intenció
d'executar-lo. Però immediatament
se'n va assabentar el
Comitè d'Alella, que a més de
conèixer el Pare eren gent més
moderada i enemiga dels assassinats,
i el van anar a reclamar, ja
que el col·legi i els seus habitants
pertanyien al poble d'Alella. Després
de fortes discussions van
aconseguir que els lliuressin al
Pare Casanovas, al qual se li va
obrir el cel quan va veure la gent
d'Alella, segur com estava que
havia arribat el seu final. Era precisament
a la carretera entre els
dos pobles, al Coll de Font de
Cera, on apareixien a diari els cadàvers
dels assassinats durant la
nit a mans de la xusma revolucionària,
de la mateixa manera que
passava a la carretera de la Conreria
de Badalona o a la carretera
de l'Arrabassada a Barcelona.
En aquell grup de Can Barbeta
també hi havia dos religiosos
més, el Pare Renom, que encara
no deia missa, i el Pare Profitós,
un home ja gran. A ambdós els
varen poder camuflar els nois, tapant-los
amb palla i posant-se
ells, dissimuladament, al costat
del paller, que era d'aquests que
es feien a l'aire lliure al voltant
d'un pal central. I així fins que
els milicians van marxar emportant-se
el Pare Casanovas; aleshores
tots dos pares van córrer a
reunir-se amb els que estàvem al
Mas Coll i ens van fer partícips
del drama.
Alguns nois que eren catalans
havien escrit a llurs famílies i havien
pogut anar marxant cap a
casa de la manera que van anar
podent. Però quedàvem els castellans
i també un noi d'Algèria que
era orfe, que no podíem marxar
perquè casa nostra era lluny i a
Paltre bàndol, anomenat nacional.
Va ser aleshores que el Comitè
d'Alella, el president del qual
era un tal Borràs, ens va recollir
i, juntament amb el Pare
Casanovas, ens instal·là a tots en
una torre requisada, Can Esteve.
Aquesta casa no seria més
d'Alfons Zendrera, home recordat
per la seva col·laboració en la
construcció de la Residència
d'avis d'Alella. Allí, amb un vigilant
o milicià armat permanentment,
vàrem passar-hi dos mesos
més. Un dels guardes es deia
Cagigós i a Paltre l'anomenaven
«el paleta de Can Jonch»; aquest
darrer va fer certa amistat amb el
Pare i fins i tot va canviar de pensament.
Un cop finalitzada la
guerra, quan eren detinguts els
que havien col·laborat amb els
perdedors, el paleta de Can Jonch
en va ser un, i el Pare Casanovas
va fer tot el que va poder fins aconseguir
la seva llibertat, i fins i tot
tal vegada li salvà la vida. Més
arrels
COL·LECCIÓ MARIA MOLLER
endavant, ell i la seva esposa acostumaven
a pujar a la Missa que
oficiava el Pare.
Per a la compra de cada dia
presentàvem una llista amb el
que necessitàvem i els del Comitè
ens feien vals que bescanviàvem
per gènere a les botigues,
casi sempre a Ca la Librada, on
hi havia un depenent que es deia
Joan, fill de la casa, i que més tard
moriria, moltjove, després d'acabada
la guerra. N'hi havia un de
nosaltres que anava per Germà i
que ja tenia 16 anys; al col·legi ja
havia fet d'ajudant de cuiner i
aviat va esdevenir cuiner major.
Es deiajoaquín Rojo.
El Pare, per suposat, tenia prohibit
sortir de la casa, ja que estava
sota la protecció del Comitè i
dels guardes. S'havia deixat bigoti
i canviat les ulleres clàssiques per
unes de més modernes, per tal
de dissimular una mica el seu aspecte
de religiós; podia rebre visites
de coneguts, però amb discreció.

Com que el Pare era fumador,
també hi havia gent amiga de
Barcelona que li enviava algun
paquet amb capses de tabac. Sovint
hi camuflaven una capseta
metàl·lica que contenia Hòsties
ja consagrades. Més endavant,
quan ens vam dispersar, tal com
ja explicaré més endavant, jo em
vaig quedar amb la capseta fins
que el Pare Casanovas la reclamaria
a través d'una persona
amiga a la qual la vaig lliurar. Recordo
que el paquet de tabac on
hi anava aquesta capseta el vam
cremar al foc amb el tabac i tot en
senyal de respecte.
Un dia, de cop i volta, vàrem
rebre una visita inesperada. Van
venir dos individus que ens van
dir que eren d'Odena, un poblet
del costat d'Igualada on el Pare i
la seva família tenien una finca.
Allí hi vivia encara la seva mare,
ja gran, amb un altre germà, el
Pare Ignasi, també escolapi, que
hi estava amagat. La parella es va
presentar davant el Comitè
d'Alella perquè els diguessin on
trobar el Pare, ja que venien a
comunicar-li, com a veïns, que
el seu germà havia estat assassinat
a la seva finca d'Odena; que
se l'havien endut i que, a pocs
metres, fou vilment assassinat.
L'anciana mare va poder sentir
els trets.
El Comitè d'Alella va caure de
bona fe en la trampa i els van
acompanyar fins a la casa on estàvem.
La torre tenia un barri de
ferro molt alt, acabat amb punxes,
i la porta que hi feia joc. Jo
era l'encarregat pel pare de sortir
quan algú trucava, procurava in-
formar-me de qui era i què volia,
ho comunicava al Pare i obria.
Com que la parella va venir amb
l'agutzil, en Joan de cal Dimoni,
que m'era conegut, no vàrem
trobar inconvenient d'obrir. Com
és natural, el Pare quedà astorat
quan li van comunicar la macabra
mort del seu germà, tot i les
paraules de consol i l'abraçada
hipòcrita de l'estranya parella
que tot seguit van marxar correcuita.
Però la missió d'aquell parell
de «veïns», no era altra que la
de fer d'espies; tal vegada eren els
mateixos que havien assassinat el
seu germà, i que s'havien avançat
a un altre grup de més gent
que restaven al Masnou. Segurament
amb aquest parany volien
assegurar-se d'on es trobava la
seva presa.
Al cap d'una estona van tornar
a comparèixer amb un camió,
acompanyats de quinze o
vint persones més. Irromprien
armats i segurs de saber on es trobava
allò que buscaven. Però no
va ser així. Una vegada més el
Comitè d'Alella salvà la vida al
Pare Casanovas, ja que, adonantse
de l'engany, enviaren prest
l'agutzil per avisar, abans no arribessin,
que marxés corrents
cap a la muntanya. I el pare, amb
el nostre ajut, va saltar la tàpia
de la part del darrere, lloc queja
teníem previst en cas d'emergència.
Quan va arribar tot aquell estol
de gent armada amb fusells,
jo vaig sortir com si no portés la
clau per donar més temps al fugitiu.
Sense esperar que els obrís
s'enfilaren a les baranes i saltaren
dins desesperadament. Però
l'ocell ja no era a la gàbia. Vaig
passar molta por i només els podia
dir que el pare havia marxat.
Plorava sol entre ells, ja que els
altres nens van aprofitar la porta
oberta per fugir, i m'amenaçaven
perquè els digués on era el pare.
Van registrar l'edifici de dalt a
baix fins que es van assegurar que
se'ls havia escapat. Aleshores un
d'ells em va agafar i donant-me
un petó em va dir «no tinguis por
que no et farem res». Encara enmig
de la maldat i l'odi pot sorgir

un brot de tendresa en el cor
humà. Potser ho va fer per veure
si em treia alguna informació,
però prefereixo quedar-me amb
el dubte. D'allí van anar cap a
l'Ajuntament, on se les tingueren
amb els del Comitè d'Alella,
que una vegada més va saber imposar
la seva autoritat davant
aquells intrusos forasters.
El pare, desorientat i sense saber
on anava, va tornar a la nit a
casa dels veïns. Tot i així nosaltresja
no vam saber res més d'ell
a partit d'aquest moment; els
bons veïns Antònia Prat i Bru
Oms el van amagar en llocs desconeguts
per nosaltres i ja no el
tornàrem a veure fins que es va
acabar la guerra.
Aquella nit ens vàrem quedar
cinc nois sols amb els guardes i
l'endemà dos membres del Comitè
d'Alella, el president Borràs
i un altre anomenat «el llarg de
Can Cues», ens traslladaren amb
cotxe a Barcelona i restàrem ingressats
al famós Asil Duran, del
carrer Granada (travessera amb
Balmes),just davant de les Escoles
Pies. Des d'allí vàrem poder
veure com desmuntaven la gran
creu de pedra que coronava la façana
de l'edifici.
L'Asil Duran era un reformatori
que havia estat dirigit per religiosos
i tots els interns eren nens
del carrer o inadaptats. I aquest
va ser el tracte que rebérem; per
nosaltres era com una presó.
D'entre els diferents mestres que
teníem un es va adonar que érem
diferents i ens va aconsellar que
tinguéssim cura amb els altres.
Tres dels meus companys van
arribar a escapar-se amb la intenció
d'arribar a Alella a peu, seguint
la línia del tren fins el
Masnou, però van ser detinguts i
cap al reformatori un altre cop.
Per no ser castigats van dir que
s'havien perdut.
Només un parell d'anècdotes
indicaran quina era la nostra situació.
Dormíem en unes grans
naus i com queja era novembre
passàvem fred al llit, així que una
nit vaig decidir, igual que d'altres,
ficar-me al llit vestit. Però a
mitjanit, els vigilants, que ho
devien sospitar, ens van despertar
amb una «manta» de cops i
fent-nos despullar. El cap d'ells
era un tal Rico que havia tornar
ferit del front i s'havia endollat
en aquell lloc. Un altre dia, com
que molt sovint hi havia baralles,
em vaig enganxar amb un
altre que m'estava molestant i en
ple combat li va agafar un atac
de nervis i em vaig espantar
molt, però a partir d'aleshores ja
arrels
no em va empipar més. Podria
explicar moltes altres anècdotes,
com les baralles amb els professors.
Malgrat tot, la Providència va
voler que, un dia que estàvem
participant en una de les desfilades
que ens feien fer per exaltar
en nosaltres l'esperit revolucionari,
al compàs d'una banda i
cantant himnes i consignes marxistes
amb els punys amunt, ens
veiés la doctora Alfía. Ella havia
estat la nostra patrocinadora per
portar-nos al col·legi d'Alella, on
també hi havia el seu fill Lucas al
qual ja havia recuperat. Quan ens
va reconèixer es va interessar per
nosaltres i ens va venir a visitar
amb el seu fill. Després ens va
posar en contacte amb la bona
gent d'Alella queja ens coneixien,
ens van treure d'allí i ens van
tornar a Alella. (Continuarà).
COL·LECCIÓ MARIA MOLLER

magazin
Les exposicions del Fòrum
FÒRUM BARCELONA 2004 / AINHOA ANAUT
MARIONA SERRA
El Fòrum de les Cultures 2004, recentment inaugurat,
té com a una de les seves artèries més important
les exposicions que intenten explicar de manera didàctica
la complexitat de tots els continguts de l'important
esdeveniment. El Fòrum parteix de quatre grans exposicions
que se situen dins del mateix recinte i que ens
volen donar a conèixer les directrius més importants
de les quals es vol fer partícip el visitant: la comunicació,
la sostenibilitat, la socialització, la política i la urbanitat.
Aquestes exposicions temàtiques s'han programat per
analitzar la diversitat cultural. Veus es desenvolupa dins Sens dubte, però, l'exposició de la qual s'ha fet més
el Centre de Convencions: es tracta d'una exposició ressò ha estat Eh Guerrers deXi'an, que es desenvolupa al
dedicada a la diversitat i ve a ser una celebració del fet de Moll del Parc. Es tracta d'una mostra d'art funerari xi-
la comunicació humana i la diversitat lingüística i culnès comprès entre dues dinasties: la dinastia Qin (221tural.
Està plantejada com un elogi a totes les formes de 207 a.C.) i la dinastia Han (206-220 d.C).
llibertat d'expressió i pluralisme.
Tot i que aquestes seran segurament les exposicions
La segona mostra, ubicada en el Moll Miradors, estrella d'aquest estiu a Barcelona, la resta de la ciutat no
s'anomena Habitar el Món i està orientada cap a l'àmbit ha volgut quedar-se muda i els diferents museus (tant
de la sostenibilitat; se'ns planteja el tema de les relacions públics com privats), fundacions, sales d'exposicions i
entre l'espai i l'ésser humà i tot allò que comporten a altres han volgut participar de l'ambient del Fòrum. Les
través de tres línies diferents: territori, ciutat i hàbitat. exposicions a la ciutat s'han organitzat a partir de tres
L'exposició EspaL· - Cantonades vol donar a conèixereixos
diferents: les condicions de la pau, la diversitat
un elogi a la ciutat; es tracta de fer una reflexió sobre les cultural i el desenvolupament sostenible.
veritables funcions de les ciutats com ara les socials, les Podeu trobar més informació sobre el Fòrum de les
econòmiques, les culturals i les polítiques.
Cultures a la pàgina web www.forum2004.org.
28 DIAS DESPUES
DANNYBOYLE
Brendan Gleeson i
Christopher Eccleston.
El director Danny Boyleva sorprendre
tothom amb l'arriscada Trainspotting,
va continuar amb menys èxit amb La
Pla/a i ara ha tornat amb aquest film
on es planteja la fi del món: un virus ha
convertit els humans infectats en uns
zombies assassins; un jove desperta del
coma en un hospital abandonat; Londres
totalment devastat, ni un ànima al
carrer... El protagonista s'unirà als rebeis
per intentar sobreviure no només enfrontant-se als famèlics zombies, sinó també aaltres
humans, ja totalment desorientats. Aaquells que han tingut el gust de caminar per
Londres els sorprendrà veure llocs massivament turístics totalment deshabitats, com el
Big Ben o Piccadilly Greus. No és màgiadels efectes especials, sinó només l'estratègiade
rodar en cap de setmana a primeríssima hora del matí. Boyle ha treballat amb actors no
sobradament famosos per les masses, però de gran qualitat: Brendan Gleeson (un dels
dolents a Missiónlmposibleh un dels fidels a Mel Gibson a Braveheart) i Qllian Murphy
(un dels nous rostres de les illes britàniques actualment en cartellera amb Intermísión).
I no podem oblidar la fantàstica banda sonora. Una mica de violència i de gore, però tot
fet amb classe i bon gust. Una peça a tenir en compte./ MARIA CASTELLS
BUSCANDO A NEMO
LEEUNKRICH
Malgrat que els dies siguin més llargsi la
canalladisposi de més hores de sol per
jugar ai carrer, no està de més
recomanar una pel·lícula d'animació,
que no només ha estat entre les
pel·lícules per a nens més vistes
darrerament, sinó també una de ies
millors pel·lícules de l'any 2003. Al llarg
de la seva trajectòria, la productora
Disney ens ha ensenyat a estimar
insectes, lleons, joguines i, aquesta
vegada, els animals que viuen al fons
marí. L'equip d'animació dels estudis
Pixar ha hagut de fer tres anys de cursets de submarinisme, visites a aquaris i museus
marins, i convivència amb peixos per arri bar a crear personatges amb una personalitat
molt pròpia. D'altra banda, ja sabem que els peixos no es caracteritzen per ser massa
expressius. Els fruits ja s'han recollit: Nemo ha obtingut l'Òscar a la millor pel·lícula
d'animació i ha desbancat El Rey León, fins ara el film d'animació més taquiller de la
història. L'argument és simple: el viatge submarí d'un peix-pare a la recerca del seu únic
fill, capturat per un nedador i convertit en un dels habitants de la peixera d'un dentista
de Sydney. Els dos protagonistes, envoltats d'una gran varietat de fauna marina, viuran
mil aventures que faran les delícies dels més petits i dels que ja no ho són tant. Ara més
que mai cal reivindicar la frase: «Pezquenines no, gracias»./ M. C

JULIETA VENEGAS
sí
B 1.16,2004
Petita presència amb una veu capaçd'omplir espais
immensos. Lletres punyents plenes de sentiment i
qualitat musical indiscutible. Aquesta és la combinació
que fa d'allò més especial el projecte de la mexicana
JulietaVenegas. Després de convertir-se en la revelació
musical llatinoamericana amb Bueninvento i amb la
seva participació destacada en la banda sonora de la
pel·lículayíwww/WHíarribalasevaconfirmació amb
aquest últim disc. Cançons com Andar conmigo,
veritable himne on veu sensual i acordió en són protagonistes, Mala memòria i Lento acaben de donar força a
un treball que sense cap mena de dubte acostarà Venegas al gran públic. Missatge compromès i innovació
musical són els trets diferencials d'una de les propostes més originals del nou pop mexicà./ RAMON ANGLADA
ALANIS MORISSEÏÏE
So called chaos
WARNER MÚSIC, 2004
El cinquè àlbum de l'Alanis ha estat concebut per
tornar a sorprendre'ns. I el primer tema del disc no
deixa lloc per als dubtes: Eighteasysteps és una cançó
contundent, rockera, guitarrera, plena de força. Al
darrere li ve Outisthrough, que confirma les nostres
sospites que aquest és un gran disc. I el tercer tall,
Excuses, és un tema envolvent i hipnòtic amb el segell
personal de Morissette. 6 joies més es succeeixen fins
a desembocar en el ja conegut Everything, primer
single d'aquest treball i en el videoclip del qual hi apareix el cantant català de Jarabe de Palo, Pau Donés. Pel
que sembla, el clip Bonito dels de Barcelona hainspirat el vídeo d'aquest primer senzill./Ò.P.
•J • SANPEDRO
La porta estreta
MÚSICA GLOBAL, 2003
Quan jo sortia dels estudis Sonats de Girona hi
entraven els Sanpedro per gravar el seu primer disc
després d'haver guanyat el concurs nacional de
maquetes «Sona 9». Al cap de dos mesos en sortien
amb un disc magistral de pop contemporani, en bona
part gràcies a la producció del seu baixista Ricky Falkner.
Els Sanpedro trenquen amb l'herènciadel «rockcatalà»,
iBíPEDRO
absorbint influències del pop britànic més alternatiu, i
ajuden atombar prejudicis sobre la música feta en la
nostra knguà. /Ugú és ha criticat per fer el mateix que Coldplay, Radiohead, Suede, Blur o Oasis. Primer, saber-ho
fer ja és molt; i segon, aquest disc aporta molt més. En el cas que la crítica sigui certa, què més volem: tenim la música
que sempre hem escoltat, però en la nostra llengua! Un luxe absolutament recomanable./ NARCÍS PERICH
magazín
LA COIXINERA
Sarau ala plaça
TEMPS RECORD/DISCMEDI, 2004
Sorgida de les cendres dels mataronins Ministrils de la Palla, La Coixinera -nom que
rep la cornamussa catalana al Maresme- rei nterpreta i actualitza el repertori de
balls tradicionals de la comarca de la mà de laviolade roda, el flabiol i el tamborí
i l'acordió diatònic, d'una banda, i de les guitarres, el baix elèctric i la bateria, de
l'altra. A l'afegitó amb el qual els seus sis joves components completen el seu nom
-Companyia de saraus-, s'afegeix el títol de l'àlbum. Saraualaplaça éstotauna
declaració de principis que apel·la la voluntat de recuperar els carrers per a la
música tradicional. La Coixinera fa ball de plaça de parellaocol·lectiu, organitzat
0 lliure, tant se val si és amb un got de cervesao amb una ampolla de ratafiaala mà.
1 ho fa amb un repertori fresc i dinàmic que gira a l'entorn de peces d'autor,
tonades i cançons populars perfectament combinat amb la contundència rítmica
de les millors propostes: fresques i ballables. Per això algú hadit que els seus músics
tenen ales i arrels. Amb un disseny gràfic elaboradíssim, el treball aplega, entre
d'altres, versions de danses alhora tan properes i tan desconegudes com el Contrapès
de Pineda de Mar; el Ball de noces d'Arenys de Munt; el Ball de gitanes d'Argentona
i el Balldel'embrolla de Malgrat de Mar./ ÀLEX ASENSIO
LENNY KRAVITZ
Baptism
VIR6IN, 2004
Lenny Kravitz és una iconael so fresc i canalitzador de
laqual ha transcendit gèneres, estils, races i classes. La
seva música és devastadorament rica en i nfluències
del soul i el funk dels 60 i 70 i, no obstant, cadascun
dels seus primers sis discs d'estudi ha sabut comunicar
la urgència dels temps actual s. Ara Lenny Kravitz publica
el seu setè àlbum (quinze anys després de la
sortida al carrer del seu primer treball, letloverule) i
tanca un cicle. Amb el seu carregat i elegant rock and
rol I, els seus descarats riffs i lletres sentides i sinceres, el músic ha fet un àlbum revelador que s'erigeix com un
tribut aallò més essencial de la vida. Entregat amb l'art que ha dominat com un mestre al llarg de la seva carrera,
la música de Baptism salta dels altaveus. / ÓSCAR PALLARÈS
CAETANO VELOSO
Aforeiqn sound
UNIVERSAL, 2004
Tot i que la brutalitat mediàtica del Fòrum de les Cultures
ens vulgui fer creure que les essències brasileres són a
mans d'un individu com Carlinhos Brown, la veritat és
que Brasil s'associaimmediatament amb d'altres músics
com Caetano Veloso. Duke Ellington, George Gershwin,
Bob Dylan o Kurt Cobain són versionats dins d'un arriscat
treball on l'anglès és omnipresent. L'originalitat del disc
rau en lacombinació de l'esperit afroamericà amb les
estructures rígides de la música occidental. La guitarra
acústica de Moreno Veloso o el pandeiro de Marcelo Costa són espectaculars a temes com Stardust\ Jamaica Farewél.
Treball excel·lent d'un Caetano Veloso amb més força i sensibilitat que mai./R.A.
LES PHILIPPES
Philarmonic Philanthropy
BCORE DISC, 2003
Poses el disc i una sublim obertura de migminut fa que
comencisaregirartotaladiscografiadelsBeachBoysper
assegurar-te que no has sentit abans aquella joia. Però
no: la peça pertany als catalans Les Philippes, que acaben
de publicar el seu primer disc. Comença la segona
peça i et sembla sentir cantar en Dylan en la seva millor
època! I poc a poc es van succeint arranjaments preciosos
on ara juguem aser els Beatles, i ara els Mama'sand
the Papa's o els Kinks. I aquesta és l'enorme gràcia
d'aquest grup: descaradament s'apoderen del millor que ens ha deixat la música dels 60 i 70. Llàstima de la
producció sonora, que a estones faque sembli que estem sentint una maqueta. Però sens dubte, el millor són les
melodies. Per mi, els músics amb aquest do són els únics que valen la pena. Llarga vida a Les Philippes!/ N.P.

magazín
CARLES LAZUEZA
El color sota la pell
RUBES EDITORIAL, 2003
1
3
Totes les tonalitats de pigmentació són fenòmens
naturals propis de la diversitat biològica de la nostra
espècie. Aquesta és la conclusió a laqual arriba aquest
llibre, Premi de Literatura Científica escrit per un
professor d'Antropologia Física de la Universitat de
Barcelona. L'autor explica amb tot detall el paper que
ha jugat la pigmentació dels humans en l'adaptació al
clima, a la nutrició iaia malaltia, així com lahistòriade
la discriminació lligada al color de la pell. Amés, és
capaç de fer entendre quina és la base genètica que
fa possible que hi hagi gent albina o pèl-roja. En definitiva,
una obra divulgadora molt ben documentada
sobre els poders queia melani na exerceix sobre la
espècie humana./JORDI GALBANY
Els llibres comentats en aquesta secció marcats amb un asterisc (*) els trobareu a la Biblioteca Municipal.
E!s plats del Maresme
BIBLIOTEQUES MUNICIPALS DEL MARESME, 2004
Les biblioteques del Maresme ens han sorprès aquest
Sant Jordi amb Ekphts del Maresme, veritable recull
del saber popular. A partir de projectes de recuperació
de la memòria popular, d'història oral i de recull de
tradicions s'ha creat una obra d'allò més pràctica que
identifica i explica la preparació d'un plat tradicional
de cada població. Les fonts d'informació són diverses
i van des dels coneixements de restauradors professionals
fins a les habilitats culinàries de les àvies. Una
vegada més les peres farcides d'Alella ens porten olors
de festa major i podrem conèixer plats desconeguts
de poblacions properes com els calamars farcits de
panellets d'Arenys de Mar o les faves ofegades de
Hat
m •:-:
•• "• 4TJ+
JORGE BUCAY
D §j A M E: C^U Ç •
JORGE BUCAY
Déjame que te cuente...
RBA LIBROS, 2003
21* EDICIÓN
n«s*lJLOttX>
Jorge Bucay ha escrit diferents llibres d'aquells que
s'anomenen d'autoajuda, un gènere que, amb una
lectura molt senzilla, permet reflexionar sobre les
coses quotidianes de lavidai sobre molts d'aquells
dubtes que totes les persones es plantegen alguna
vegada.
El present llibre és un recull de contes que s'expliquen
paral -I el ament ala històriad'un noi que va al psicoanalista
per trobar el seu propi camí.
Demiàn, un jove ple de curiositats i amb ganes de saber
més d'ell mateix, es posaa les mans del psicoanalista
Jorge, el qual, explicant-li un conte cadadia, és capaç de
fer reflexionar el protagonista a l'entorn dels seus
problemes i les seves inquietuds./ NÚRIA GARRIGA
LAILA KARROUCH
De Nador a Vic
COLUMNA, 2004
Montgat. Cada població gaudeix d'una fitxa molt funcional
amb la recepta detallada i el seu origen. Una
vegada més es demostra la connexió entre alimentació
i recuperació històrica; el cas de les galetes de vaixell
del Masnou n'és la prova, un aliment de llarga
conservació utilitzat com a reserva de calories en els
llargs viatges en vaixell per la Mediterrània.
La seva funcionalitat, la brevetat de les receptes i
l'acurat disseny de Jordi Cuyàs converteixen Ekpkts
del Maresme en l'estri ideal per tenir ben a prop dels
fogons./RAMON ANGLADA
Per a 6 persones
Segon plat
Ingredients:
12 peres
300 g de carn de porc
300 9 de vedella
20 g de pernil
300gd'amet!iesiorrades
4 ous
1 borrego
1 llimona
Elaboració:
1 cabeça d'alls
l ceba
1/2 branca de canyella
1/2 presa de xocolata
sal
suae
llar i oli
Rostirem les dues carns, la cabeça d'alls i la ceba amb oli i llar. Quan tot sigui ben rostit, çn separarem
la carn i la picarem ben fina amb una pell de llimona, un trosset de pera crua i el pernil. Seguidament
s'hi adjunten els ous i ho treballarem com si féssim pilota.
Buidarem les peres per l'ull I les omplirem amb la carn. Les passarem per l'ou i la farina i les fregirem
amb força oli fins que quedin daurades. Després les posarem en una cassola de terrissa amb les CUES
totes enlaire. Ompiirem la cassola d'aigua i hi afegirem l'oli que ens ha servjt pei fregtr-les i les deixarem
bullir amb una pell de llimona, mitja branca de canyella, sal, una cullerada de suae i la mitja presa de
xocolata.
Quan siguin toves d'un costat els donarem la volta i hi afegirem la picada ben fina feta amb tes ametlles
i el borrego.
La Laila Karrouch és unaimmigrant marroquinaque
viu a Catalunya des de fadivuit anys. Vaarribara Vic
quan tenia vuit anys. Ellaviviaa Nador i els seus pares
van fer tot el possible perquè ella, el seu germà i les
seves tres germanes poguessin anar aviure a un lloc on
poguessin estudiar i viure millor. Els canvis que haurà
d'afrontar la família, els problemes d'acceptació i de
discriminació que patiran, les diferències entre
ambdues cultures, l'aprenentatge d'una nova llengua
i les anècdotes que viuran explicades en primera persona
ens faran reflexionar sobre les dificultats que han
d'afrontar mi lions de famílies que han d'emigrar a un
país tan diferent del seu i ens faran aprendre moltes
coses sobre els musulmans./LAURA RUIZ
Com més vegades les escalfem o les tomem a bullir més bones són. També es mengen fredes.
LORETTA NAPOLEONI
Yihad. Como se financia...
URAMO,2004
Assaig històric acurat i anàlisi econòmica a l'abast de
tothom. L'economistaitaliana Loretta Napoleoni ens
ofereix una visió global de les perversions creades pel
sistema neoliberal on malauradament vivim; una de
les més inquietants, les diverses possibilitats de
finançament del terrorisme internacional. L'ampli
recorregut de l'obra s'inicia amb el suport nord
americà al radicalisme islàmic en lasevalluita amb la
Unió Soviètica i conclou amb l'ampli marge de maniobra
ofert per la globalització econòmica. La implicació
de les grans corporacions bancàries, els negocis legals
del terrorisme o el concepte de cèl·lules dorments a
Europa ens ajuden a aclarir conceptes de gran
actualitat./HA.

E Hem vist...
Las bicicletas son
para el verano
JOAN HOMS
L'obra que avui comentem exposa un tema
d'actualitat ja que tracta de la guerra, de la Guerra
Ovi! espanyola en aquest cas, i és extrapolable a totes
les guerres, fent evidents la seva estupidesa, la seva
nul·la raó de ser i la seva justificació inexistent. Parla
de les persones, de les seves vides, dels seus anhels, de
les seves misèries; parlade la fam, de les relacions
humanes, de l'adolescència, de la iniciació al sexe. És
una obra que toca diversos temes encara que la idea
que en tot moment és present és el més profund rebuig
ala guerra en general.
Aquest text va guanyar l'any 1975 el premi Lope de
Vega de l'Ajuntament de Madrid, el qual implicava la
seva estrena en aquesta ei utat. No obstant, no es va
estrenar fins l'any 1982 pel tema que tractava i per
com el tractava.
L'acció s'iniciaa principis de l'estiu de 1936, dies abans
de l'al çament del General ísi mo, i transcorre al pi s
d'una família de classe mitjana situat en un barri de
Madrid. El pare d'aquesta família, Don Luís, és director
d'unasucursal bancària i la mare, Dona Dolores, és
mestressa de casa; tenen dos fills, lagran, Manolita, és
mestra de col·legi mentre que el petit, Luisito, encara
estudia. El noi vol una bicicleta per l'estiu ja que totes
les seves amistats ja en tenen una i el pare li respon allò
que molts pares diuen als seus fills: «Si aproves la física
(no són les mates en aquest cas) te la regalaré». Aquesta
primera part de l'obra mostra una casa més aviat
benestant, sense gaires preocupacions i en la qual es
dibuixen les relacions familiars i veïnals.
A partir del moment d'inici d'una guerra que tothom
pensa que s'acabarà en qüestió de dies, l'obra es torna
més fosca, menys alegre. És en aquesta segona part
on es mostren les conseqüències més dures de la guerra,
com ara lafam, i les actituds humanes més míseres,
com ara la gasiveria, ladesconfiança envers el veí, la
rancúnia; encara que també, i com acostuma a passar
en aquests casos, s'hi mostren les actituds més lloables
de les persones: la solidaritat i l'amistat en majúscules.
Tot i així aquesta segona part no es fa aspre per a
l'espectador ja que l'autor, intel·ligentment, la
desenvolupaambtocsd'humor. •
El treball dels actors és bo, destacant especialment
Gerardo Malla, el pare, que dóna al seu paper un toc
de sarcasme, de desesperança i de tocar de peus a
terraqueel faimmillorable.
Escènicament l'obra és molt simple ja que es
desenvolupa en un sol decorat, el pis de la família, i
més exactament el menjador d'aquest pis.
Aquesta obra ha rebut enguany quatre premis MAX
(premis que es donen per la votació que fa cada un
dels 14.000 membres de l'SGAE) al millor autor teatral,
al millordirector.alamilloril·luminaciói al millor
vestuari.
Parlem d'una obra que crec que tothom hauria de
veure, jovent inclòs, no tan sols per ensenyar i recordar
què va ser la Guerra Ovil espanyola, ni tan sols pel
seu profund i intel·ligent antibel·licisme, que també,
sinó perquè es tracta d'una bona obra, ben feta i amb
bons actors.
PARROQUIAL
CAYO ALEGRE
BAPTISMES
Marc Guerra Gómez (22 febrer), Gisela Mulet Pech
(28 març),Jacob Roman Schiffels (28 març), Daniela
Borruey Raya (17 abril), Martí Nieto Martínez (25
MATRIMONIS
Jordi Valldosera ügero amb Maria Francesca Hollenstein
Prat (17 abril) i sis parelles de fora.
ENTERRAMENTS
Eugeni Giralt Sanmiquel (24febrer), Manel Tabaras
Roses (25 feòrer), Mercè htm Albet (31 març), Maria
Casado Gil (2 abril), Maria Vinallonga Corbera (14
abril), Feliciano Diago Cambara (lóabril).
El dia 13 de març, l'Arxiprestat de la Gsa, en el qual
està inclosa la nostra parròquia, va pujar amb la
Romeria a Montserrat.
D'Alella vam anar-hi 50 persones i, un cop vam ser
allà, el Pare Abad ens va dirigir unes paraules a la
Basílica. Després de la Missa conventual, en laqual es
va oferir vi d'Alella, es va celebrar un dinar de
germanor.Jaal final el bisbe Monsenyorjoan Carrera
i l'arxiprest Mossèn Segimon Garcia varen ser els
encarregats de dirigir unes paraules a tots els
assistents que érem allí.
Al Consell Pastoral Parroquial es segueix parlant del
treball pastoral d'equip, i de la importància que els
fidels hi participin plenament, en coordinació amb
tot l'arxiprestat.
FITXA TÈCNICA:
magazin
Un instant de la representació.
Autor: Fernando Fernan Gómez
Director: Luís Olmos
Escenografia: Daniel Blanco
Vestuari: Maria Luisa Engel
Música: "Yann Díez
Il·luminació: Quico Gutiérrez
Companyia: Teatro de la Danza
Repartiment: Gerardo Malla (Don Luís), Resu Morales (Dofia
Dolores), Lucia Quintana (Manolita), Juliàn Gonzàlez (Luisito),
Sandra Ferrús (la criada Maria)
El Pare Escolapi Josep Blay Gallart ha celebrat els 40
anys d'ordenació sacerdotal. Percelebrar
l'efemèride, es va celebrar l'eucaristia i després un
sopar, i se'l va obsequiar en agraïment a la dedicació
prestada des de fa ja 12 anys a la parròquia, en especial
als joves, tant a la catequesi com en altres
activitats. A la missa, el grup de joves varen cantarli
una cançó amb lletra especialment escrita per ell
en aquest dia.
Els actes de Setmana Santa han gaudit, com és habitual
any rere any, d'una gran participació. Volem
agrair la seva participació a tots aquells que hi han
col·laborat, ja sigui llegint una lectura, fent una
ofrena, o bé de qualsevol altra manera. A tots, moltes
gràcies!
RACÓ
COSES DE LA VIDA
EDUARD LLAURADÓ
Vaig caminant i m'ajuda el bastó
i així evito fer una aterrada,
quan miro el calendari, Déu n'hi do!
L'onomàstica diu altra vegada:
«El cinc de maig, vuitanta-nou, xaval!
Menant el cotxe encara tens sort,
no cal pensar en l'hora de la mort
i vas fruint de lavidacom cal».
Molts dels companys ja s'han acomiadat
d'una manera o altra de la vida
i els han posat, dormint, en un forat.
J o penso que he sabut prendre la mida
i vaig campant pel món amb il·lusió
fins l'horaque em digui prou el Senyor!

MASIA
CAN CASALS
Alella
Una magnífica masia del segle XV.
Elegant, acollidora.
Envoltada de vinyes i boscos,
en una vall verda, molt verda
on se senten les olors de la Mediterrània.
Un clima privilegiat, el sol, la brisa.
Molt a prop. Un indret perfecte,
a Alella, al Maresme.
I més.
M O L T M E S
L'obsessió pels detalls
d'un equip de professionals amb una
voluntat de servei inesgotable.
El nostre entusiasme.
1 molt més.
MASIA CAN CASALS
Av. Jaume Rius i Fabra s/n 08328 Alella
Tel. 93 555 36 46
www.banquetesmaresme.es

E L
JOAN OLIVERAS
Abans de comentar els gràfics que us presentem
en aquesta ocasió, val la pena recordar què va
passar els dos mesos precedents. El gener va ser
ben sec i van caure només 4,5 litres repartits en
tres dies. Les mínimes van caure lleugerament
respecte dei desembre i les màximes, per contra,
van augmentar fins arribar als 11,8°Cde màxima
mitjana contra els I PCdel mes anterior. La mínima
mitjana va ser de 5,2° C.
El febrer va estar marcat per mínimes que van
moure's entre eis—1° C i els 9° positius i màximes
prou agradables, que van donar una mitjana
d'uns 11 ° C. Malgrat això, va glaçar durant tres
dies i el dia 29, coincidint amb els valors sota zero,
va arri bar a nevar. Aquest mes va ser molt més
aigualit que el gener i en nou dies de pluja es van
recollir 96 litres de precipitació.
15
10
5
0
-5 -I
MÀXIMES I MÍNIMES DE MARÇ MÀXIMES I MÍNIMES D'ABRIL
5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29
\ /
•• • \ I
\ 1
\
magazín D
J /N
V
r~
\ "V
1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 26 27 29 31
El mes de març va començar amb temperatures de rigorós hivern (-2,5° C de mínima el dia I). Els termòmetres no acabaven de decidir-se a pujar, tot i que finalment la
mínima mitjana es vaestabliren5,7°Ci la màxima mitjana en I3,5°C Es van recollir 84 litres de pluja en 10 dies, malgrat que l'aiguat més important (29,5 litres) vacaure
e! dia 30.1 pel que fa a l'abril, va ser un mes molt mogut i inestable, en termes meteorològics. Si bé les pluges es van mantenir pràcticament igual que el mes anterior (van
caure només 2 litres més), val adir que gairebé la meitat d'aquesta precipitació es vaconcentrar en un sol dia, el 16 d'abril. El dia 8 també vadescarregar 20 litres. L'aiguat
va provocar que les temperatures baixessin de forma sobtada (observeu el pic descendent del dia 8 al gràfic) i passessin de 17° Ca només 8,5° C en vint-i-quatre hores.
FARMACIOLA
SORPRENENT QUALITAT SEMINAL I FERTILITAT
EULÀLIA SERRANO
Un home es lleva, com cada matí. Va al lavabo a fer les seves necessitats,
i després estira la cadena del vàter. Tot seguit es renta les mans
i es dutxa. Quan ja està ben net, s'afaita deixant l'aixeta oberta mentrestant
per poder esbandir la fulla d'afaitar. Després de vestir-se
esmorza i, en acabat, es renta les dents, cosa que també fa amb l'aixeta
oberta perquè, segons ell, és un moment. També renta els quatre
plats de l'esmorzar posant-los al rentaplats per guanyar temps. Quan
ja té tot això enllestit marxa cap a la feina.
Mirant la següent taula de consums, podem calcular quanta aigua
ha utilitzat el nostre home només en aquesta estona del matí:
ACTIVITAT
Dipòsit WC
Rentar-se les mans
Afaitar-se (aixeta oberta)
Rentar-se les dents (aixeta oberta)
Rentar els plats amà
Cuinar i beure
Dutxar-se
CONSUM D'AIGUA APROXIMAT
De i0al5 litres
I'5 litres
De 40 a 75 litres
30 litres
I00 litres
2a4 litres (tots els àpats)
30 a 70 litres
Segons això, el consum d'aigua diari per persona és d'entre 200 i
300 litres d'aigua aproximadament.
Per tal de poder estalviar aigua, des del punt de vista econòmic i
també des de l'ambiental, podem fer algunes coses molt senzilles.
Podem per exemple tancar l'aixeta mentre ens afaitem, ens rentem
les mans o les dents. Podem també posar en marxa el rentaplats o la
rentadora només quan estan plens. També podem posar difusors i
altres mecanismes a les aixetes i al dipòsit del WC per no gastar
tanta aigua quan els utilitzem, i podem dutxar-nos en comptes de
banyar-nos i tancar l'aixeta mentre ens ensabonem.
ROSER BEL
La fertilitat masculina requereix erecció, ejaculació i que la qualitat del semen sigui correcta. Aquesta qualitat
es veu millorada en relació al nombre d'ejaculacions; amés ejaculacions, millor qualitat, ja que les ejaculacions
són un bon estímul per a la formació d'espermatozoides.
Laindustrialització i les pràctiques agrícoles actuals fan que s'introdueixin en el medi ambient noves substàncies
químiques que, una vegada dins el nostre organisme, poden actuar coma hormones, augmentant algun efecte
de les pròpies hormones o bé bloquejant l'acció d'aquestes en ocupar el seu lloc. Pel que faa la fertilitat
masculi na, aquesta pot di smi nui r ja que aquestes noves hormones es comporten com a estrògens.
Entre les causes mecàniques, on es dóna una dificultat per ejacular, trobem la disfunció erèctil o impotència,
l'absència d'ejaculació o les malformacions congènites. Aquestes malformacions poden causar azoospèrmia o
absència d'espermatozoides en el semen, ja sigui per la manca de producció d'aquests o per l'obstrucció dels
conductes que uneixen els testicles amb el penis, o
oligoazoospèrmia, és a dir, disminució del nombrej de la
mobilitat dels espermatozoides).
Altres causes no mecàniques poden ser
desenvolupament puberal o sexual (pubertat |
tardana), antecedents de malalties de transmissicj
l'exposició a substàncies tòxiques o perilloses (con
el cadmi, el mercuri, l'òxid d'etilè, el clorur de vinil I
X), el tabac o el consum de drogues, el consum excessit
l'exposició dels genitals a altes temperatures (cort
exemple l'abús de sessions de sauna, ja que les altes
temperatures poden reduir la quantitat i ]a qualitat
del semen), així com alguns fàrmacs i ^fèt d'haver
patit galteres passada la pubertat. i__i—-—
És ben cert que a mida que l'home es fa gran] les
cèl·lules mare de l'espermatozoide estan més
exposades a medicaments, radiacions i infeccions,
exposicions que poden generar alteracionl·efl·el·
material genètic que es transmet als descendents.
D'altra banda, també és cert que una de les causes
que en els últims temps està afectant
significativament laqualitat seminal érPèsïreíi,
en definitiva, l'estil de vida que portem.

magazin
ABCDEFGHIJKLMN
JORDI CAMPS
Horitzontals: I.- Relatiu a la notícia d'una persona que ha mort.-Còdol.- 2.- Fluid transparent, invisible,
inodor i insípid en plural.- Principi de lacedemoni.- Lainfusió anglesa per antonomàsia.- La primera.-3.- La
vibrant.- Oxigen.- Posen una cosa en un lloc determinat- Senyora escuada.-4.- Acció de cantant, potser
bocamoll.- Fa anar el burí.- 5.- Capital de La Garrotxa.- El nombre incommensurable.- Relatiu a la bufeta de
l'orina.- 6.- Mitja sambra.- Línia central d'un cos.- Símbol de la resistència.- En el bon sentit, sacerdot d'una
mesquita.- 7.- lode.- Estat internacional de la son.- Engomat sense quarta, sisena i setena.- Vedell.- 8.- Radio
televisió noruega.- Principi d'antropofagia.- El més rodó de l'home.- Així sia.- 9.- Milloren les coses fent-les
perfectes.-10.- El més rodó de la dona.- Un fil tan curt que no té cap ni peus.- El poble més afortunat.- Urani.-
11.- Mamífer de pell gruixuda 1 dura com la cara d'algun polític- Arbust de l'Amèrica del Sud d'on s'extreu un
estimulant que es menja per la revetllade Sant Joan.-12.-Títol apropiat per a una revista tècnica de química.-
L'aventura de l'Ulisses era tan llargaque no es veiael final.-13.-El més rodó del noi.-Principi d'erisipela.-Forn
de la plaça.- Arriba després del novè.-14.- Relatiu al'aparellolfactori.- Mitja afirmació.- Acostuma a enfadarse
tant que no pot arribar al final.-
Verticals: A.- Estat de sopor que et pot agafar si fas immersions incontrolades.- Animal de vuit potes que
pots veure quan fas laimmersió d'abans.- Adverbi de lloc- B.- Crit d'alerta.- Extremitat voladora molt estimada
pels àrabs.- La nota musical més buida.- Inici d'Aquari.- La primera.- C- Relatives a l'art de mesurar el temps
per períodes.- D.- La mateixa nota musical d'abans.- Tot terreny.- Exercí la seva acció sobre alguna cosa.-
Preposició curta.- E.- Gran o petita, la pots veure al cel si no és núvol.- ineleS.- Múltiple de deu, però sense
principis.- F.- Final de fanal.- Inventi.- Anar a l'indret on t'han cridat.- G.- Cuade poca-solta.- Valencià.- Ideats. -
H.- Gaudir a mitges.- Vanadi.- Xicot- Ràdio.- Un altre nombre incommensurable.-1.- Muntanya geladaenemiga
dels vaixells.- Difusió entre dos líquids separats per una membrana.-].- Carboni.- Conills.- Ordeno.- Inicial
Draculina.- La vibrant- K.- La te.- Europeu corrent.- Perduda la frescor.- L.- Tenen virtuts medicinals.- M.- La
primera.- Acció de manar sense principis.- Cesi, ised- N.- Portador d'objectes de pes d'un lloc a l'altre.- S'esforça.-
Començament de l'eixampla.-
Solucions a la graella del número anterior:
Horitzontals: -1.- Electronegatiu.- 2.- NI.- Arar.- Natiba.-3.- Dumbo.- Garrafal.-4.-Oceania.- Encara.- 5.-
CanSors.- Daa..-Sb.-6.-R.-A.-S.- Msat.-Gmi.- 7.-Ip.-M.- E.-I.-Xaie.- 8.-NovaAlella.-Nil.- 9.-Orella.-Ex.-
Oeaa.-10.-L- N.- Ebonltes.-X.-1L- Ortodòncia.-Tia.-12.- Granar.- II.- Part.-13.- Indo.-Abo.- Ri.- UL-14.-
Acasat- srevinU.-
Vertícals:- A.-Endocrinologia.- B.- Lluca.- Por.- Rrnc- C-E.-Mena.-Ventada.- D.-Cabàs.-Mal.-onoS.-E.-
Tronos.-aledA.-A.- F.-Ra.- Ir.-Elaborat— G.-Orgasm.- E.-On.- B.- H.- N.- A.-Silenciós.-1.- Enreda.- LXIII.-
R.-J.-Garnatxa.-Ta.- Re.- L- Ataca.-A.- Oe.- piV.- L.-Tifa.- Ginesta.- L- M.- IbarsMeia.-iruN.- N.- Ualabi.-
Laxatiu.-
Feu-nos arribar els mots encreuats correctament complimentats abans del 30 de juny; sortejarem un obsequi
gentilesa de la botiga Esports Marianes del carrer de la Canuda, 26 de Barcelona. No cal que retalleu la revista,
amb una fotocòpia n'hi ha prou. El guanyador del número 266 és Carles Ruano.
DINERS
L'AMPLIACIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA
JOSEP MARIA FITER
Sembla que va ser ahir i ja han passat 18 anys des que, l'any 1986,
Espanya i Portugal van esdevenir membres de la Comunitat Econòmica
Europea.
Entre les fites històriques més importants cal destacar dues dates:
I'l de gener de 2002 com a data d'entrada en vigor de l'euro i la
desaparició de les monedes nacionals, entre les quals la nostra
pesseta; i I'l de maig de 2004, data de la major ampliació de la
Unió amb la incorporació de deu països: Polònia, Hongria,
Lituània, Letònia, Eslovàquia, Estonià, República Txeca, Xipre,
Eslovènia i Malta.
Presumiblement l'any 2007 s'incorporaran a la Unió Europea
Bulgària i Romania, mentre que les negociacions amb Turquia
resten en suspens.
S'espera que aquesta ampliació comporti per a Europa una àmplia
dimensió demòcrata, pau, estabilitat i progrés. La Comunitat
Econòmica Europea es va constituir l'any 1957 amb la signatura
dels Tractats de Roma per part dels sis països fundadors: Alemanya,
Bèlgica, França, Holanda, Itàlia i Luxemburg.
Tal com va passar amb Espanya en el moment de la seva incorporació,
s'estableix un període transitori de dos anys de lliure circulació
per als ciutadans dels nous deu països. Depenent dels resultats
aquest termini es perllongarà cinc anys més.
Als deu països que formen part de la Unió com a membres de
Ple Dret des del primer de maig per l'intercanvi de béns i serveis, és
discutible que els seus ciutadans hagin d'esperar entre dos i set anys
per moure's, treballar i instal·lar-se lliurement dins les fronteres de
la Unió. Realment, en la nova Unió Europea dels 25, en la qual
cada país defensa a ultrança els interessos dels seus ciutadans, s'inicia
un període complex durant el qual la recerca de consensos o
acords serà difícil.
Una de les situacions preocupants pot ser la d'Espanya, que fins
ara s'ha beneficiat d'ajudes importants mitjançant els fons de cohesió
i que ara les haurà de compartir amb deu països on el nivell
de vida és molt inferior.
En el número anterior vam parlar de la deslocalització de les
empreses com un problema greu per a la nostra societat, per el
tancament i trasllat d'empreses cap a d'altres països menys desenvolupats.
Les següents comparacions poden explicar les raons exposades
en el text anterior:
- La renta per càpita d'un ciutadà alemany és de 25.707 euros, la
d'un espanyol és de 17.377 euros i la d'un polonès és de 4.712
euros.
- La taxa d'atur sobre la població activa és del 9,20% a Alemanya,
de I'l 1,20% a Espanya i del 19,20% a Polònia.
- El sou mitjà d'un treballador dels 15 antics membres de la
Unió és superior a 2.000 euros/mes, mentre que en els 10 països
recentment inclosos a la Unió el sou mitjà no arriba als 400 euros
/mes.
Si tenim en compte que des de I'l de maig d'enguany les empreses
basades en qualsevol dels 25 països comptaran amb els
mateixos avantatges a l'hora de comercialitzar els seus productes,
entendrem fàcilment les pressions per a la deslocalització en països
com Espanya.

agrupació d'astronomia
d'alella
JORDI GALBANY
La balança, altrament coneguda
com a Líbra, és una petita constellació
de l'hemisferi nord que no
sempre ha representat la justícia.
És molt possible que aquest nom
li fos atribuït fa uns 2000 anys en
veure que durant la tardor, quan
la durada del dia i de la nit són
iguals, el Sol creuava precisament
la frontera d'aquesta constel·lació.
De fet, es tracta de la constel·lació
del zodíac clàssic de més nova creació.
Com a símbol d'igualtat,
S'acabarà algun dia l'Univers? (i II)
FRANCESC GARCIA
En l'article anterior vam veure diverses opcions que podien posar fi
a l'Univers. Ara podem anar una mica més enllà analitzant de quina
manera una supercivilització podria aplaçar la fi còsmica mitjançant
la tecnologia.
Cal dir, per començar, que amb temps i motivació suficients, qualsevol
cosa que sigui possible pel que fa ales lleis de la física pot obtenirse
amb l'ajuda de tecnologies suficientment avançades. No obstant,
si l'Univers es contreu de nou, cap tecnologia no podrà impedir el
seu esdevenidor. La manipulació de l'entorn pot permetre a la
civilització de continuar fins arribar a uns i .000 milions d'anys de
la fi, quan la temperatura primordial hagi pujat tant que desaparegui
tot desequilibri termodinàmic del qual depèn lavida. Potser es pot
resoldre aquest problema d'alguna manera, però no serà per gaire,
ja que un milió d'anys abans de la fi la temperatura arribarà a
diversos milers de graus i tots els cossos sòlids es vaporitzaran. Un
cop això succeeixi, la catàstrofe s'accelerarà.
D'altra banda, si l'Univers segueix creixent, potser hauran de passar
centenars de milers d'anys abans que lavida esdevingui impossible
en tots els planetes; tot i així no podem esperar que cap tecnologia,
per avançada que sigui, pugui escapar de la segona Llei de la
també va representar la justícia en
diverses cultures de l'Àsia Menor.
Les seves dues estrelles principals
reben els noms de Zuben
Elgenubi i Zuben Eschemali, que
signifiquen en àrab «pinça sud» i
«pinça nord» respectivament, això
sí, de l'Escorpí. La Balança, doncs,
va formar part durant una època
de la constel·lació propera de l'Escorpí.
En alguna ocasió aquestes dues
estrelles també van representar
d'altres figures mitològiques, com
ara el carruatge d'or d'Hades, que
apareix a la història mitològica on
Hades abdueix Persèfone. Aquest
Déu utilitzava el carruatge sempre
que volia pujar de l'inframon
al món dels mortals, normalment
per seduir alguna nimfa. Tesseu i
el seu germà Peiriteu van baixar a
salvar Persèfone, però no varen
poder. Va ser Hèrcules qui finalment
va salvar Persèfone i Tesseu,
però Peiriteu va quedar-se a
l'inframon, condemnat per
sempre més.
A nivell astronòmic,
l'estrella principal,
Zuben Elgenubi,
realment es composa
de dues estrelles,
tot i que ens
caldran uns binocles
per observar-ho.
Ambdues
formen un
sistema
estel·lar binari
situat a
65 milions
d'anys llum de la
Terra.
Pel que fa a objectes
no estel·lars, la balança és ben
pobre. Només hi trobem, al bell
mig de la constel·lació, un petit
Termodinàmica. Pot endarrerir-se lacatàstrofe, però aquesta serà inevitable.
La conclusió general és que la tecnologia pot allargar la duració de
les organitzacions intel·ligents milers de milions de vegades més que la de
l'organització còsmica. Amb tot, no podria seguir durant tota l'Eternitat.
Per molt enginyosos que siguin els dispositius ainventar, per molt hàbil
que sigui una comunitat per controlar cúmuls estel·lars i núvols de gas,
al final el creixement inevitable de l'entropia ha de continuar i s'acabaran
les reserves d'energia lliure. Llavors tot allò que tingui vida s'enfrontarà
ala fi que és la mort.
Per analitzar fins aquin punt pot retardar-se aquesta catàstrofe cal tenir
en compte dos factors: el malbaratament en el consum energètic i l'escala
a la qual l'entorn pot arribar a controlar i manipular. Per exemple, de tota
l'energia emesa pel Sol cap a l'Espai sense cap utilitat, només una
trilionèsima part és utilitzada pel nostre sistema tecnològic poc eficient.
Per tal de retardar la catàstrofe còsmica és necessari aturar aquest
malbaratament, però tot i així l'expansió d'una comunitat fins a una
mida suficient podriafer créixer tant el consum que l'energia guanyada
addicionalment no valdria la pena.
Si una tecnologia pogués arribar acontrolar els forats negres, o fins i tot
a fabricar-ios de manera artificial, apareixerien possibi litats increïbles:
estaríem parlant d'un magatzem d'energia perfecte, ja que la massa dels
forats negres pot veure's augmentada afegint-hi qualsevol material inservible,
que pot ser qualsevol objecte de l'Univers. A diferència de
magazín
A ULL NU
Balança: la justícia del cel.
ALBERT VALLVE
cúmul globular de magnitud 10
(només visible amb telescopi) i
situat a 54.000 anys llum.
qualsevol altre sistemad'emmagatzematged'energia, els forats negres
no presenten pèrdues i això faria possible d'emmagatzemar energia
durant un trilió d'anys i d'extreure per al seu ús un 29% de la massa
guardada.
Amb l'ajuda dels forats negres les supertecnologies podrien perllongar
tant la seva existènciaque aquesta esdevindria l'activitat dominant
de l'Univers durant un període més llarg que la vida de les estrelles.
Fins i tot l'època de les estrelles podriaarribar a ser considerada pels
extraordi naris habitants del futur com una fase primitiva en la
història de l'Univers (de la mateixa manera que ara veiem les activitats
incontrolades de les molècules prebiològiques, com els aminoàcids
que habitaven primordialment laTerra ara fa molt temps, com un
breu però necessari interludi en el camí cap a lavida). Això suggereix
la perspectiva d'un Univers en el qual la força dominant seria, durant
la major part de la seva existència, el control intel·ligent. Peraaquests
individus del futur l'Univers i els processos del món natural seran
indestriables de la tecnologia, ja que el món serà simplement
tecnologia. L'època en la qual el cel resplendia amb milions de sols
brillants semblarà només una altra època del BigBang primordial: un
trilió o més d'anys de manipulació intel·ligent dels forats negres
després de només 100.000 milions d'anys d'activitat estel·lar
incontrolada.
Extractat i basat en el llibre «El Universo Desbocado» de Paul Davies.

esports
DURANT LA CURSA, LA VERITAT
ÉS QUE NO T'HO PASSES BÉ'
Emili Alzamora, excampió del món de motociclisme, està retirat com a pilot
però segueix vinculat al món de la competició. Ja fa dos anys que viu a Mas Coll
amb la Itzíar i un yorkshire molt simpàtic que anomenen Bimbo.
ÓSCAR PALLARÈS
Emili Alzamora va néixer a Lleida
ta 31 anys. Des de ben petit va tenir
el món de la moto ben 3 prop;
ran a prop que ja tenia la seva pròpia
màquina, una petita I tal jet,
amb només (1 anys. Quan en tenia
13 va disputar la seva primera
cursa, una pujada en costa a
Orrius. Des d'aleshores la seva
trajectòria ascendent el va dur tïns
al campionat del món on. des de
la tele o als circuits, milers de catalans
ens vam emocionar desenes
de vedades seguint les curses 1
gaudim dels seus avançaments
impossibles o d'impressionants
frenades. El |O*j*j,nl Gran Premi
d'Argentina, va veure el seu somni
fet realitat: va ser campió de!
nióu.
- Per què has triat Alella per
viure?
- Conec el poble 3 través del
meu ex manager, en Dau i
Amatriaín, que viu aquí. [o sóc de
Lleida, que és una ciutat molt petita,
i viure a Barcelona no m'agrada.
Vaig estar un temps a Sant
Cugat i finalment vaig venir a
Alella; és com viure en un poble
però estant al costat de Barcel< ma
1, a més, molt a prop de Montmeló.
Aquí hi tenim mar, hi tenim muntanya...
és un lloc privilegiat!
- Participes de la vida social
del poble?
- La veritat és que no gaire... a
part de comprar el menjar a la plaça
i el diari al quiosc...
- Què se sent quan, en una
apurada de frenada passes 4 o
5 pilots i sents la gent a les gra-
des que embogeix pel que acabes
de fer?
- Bé, efectivament, tant a
Montmeló, a Jerez o a València se
sent cri Jar els aficionats. La veritat
és que, especialment a les darreres
voltes, sents crits 1 traques i
soroll; allò motiva molt, perquè
saps que el públic és allà i està amb
tu, però tu estàs per la cursa i no
pots centrar-te en escoltar el públic.
- Perquè és de suposar que
el nivell de concentració que
heu de mantenir durant la cursa
ha de ser molt alt...
- Efectivament. Estàs contínuament
pensant en anar al límit,
veure on és aquest límit, controlar
els adversaris per veure on van
més ràpid i on van més lents per
poder-los avançar arribat cl moment.
Són 45 minuts que estàs
pensant 1 estudiant com guanyar
la cursa i no cometre cap error.
AH PAÍ i.AKliS
Alzcimorn recolzut u l'olivera del jtirdi de casa sevu.
- I amb tanta concentració
ja t'ho passes bé?
-Ala cursa la veritat és que no
t'ho passes bé. A veure... és un
moment en què el que vols és ferho
el millor possible 1 quan realment
gaudeixes és quan s'ha acabat.
Bé. no passar-s'ho bé durant
la cursa potser no és l'expressió
adequada, però és veritat que ho
passes millor un cop ha acabat.
- Com vas prendre la decisió
de deixar el mundial? Et va
costar molt?
- Em feia il·lusió tornar a 125
amb Derbi 1 córrer amb una marca
catalana, tirant endavant el seu
pro]cctc per mirar de ser campió
ilel nuïn una altra vegada amb la
Derbi i pensant en la meva edat 1
en una propera retirada. Les coses
es van torçar ja que a Derbi estan
passant una situació difícil perquè
els van marxar els tècnics; i al tïnaí,
després d'una temporada amb
força problemes, vaig decidir dei-
- Què passa amb els 250, que
se t'han resistit dues vegades?
- Bé, el primer cop, Pany ( J7.
vaig tenir la mala sort de lesionarme
al primer Gran Premi 1 arrossegar
la lesió durant força temps.
Aleshores vaig tornar a 125 i 110
me'n penedeixo, ja que vaig acabar
essent campió del món! Després
va ser l'hora de fer el pas a
25U un altre cop i jo crec que vaig
fer grans resultats. Tots dos anys
vaig ser setè a la classificació final
i vaig acabar fent 4 podis. El que
e.stà clar és que a una certa edat els
patrocinadors no accepten res que
110 sigui guanyar i vaig acabar fent
el pas que t'explicava cap a Derbi.
- Ara segueixes vinculat al
món de la moto. Què fas exactament?
- Estic vinculat com accionista
a Monlau Competició, una empresa
dedicada al món de la moto
dins j'estructura de la qual estic
enclavat al Campionat d'Espanya.
Porto un equip que ha nascut a
partir d'un projecte del RACC i
la Federació) Catalana de Motociclisme,
una copa de promoció per
a nanos joves amb motos derivades
de sèrie. Aquells que destaquen
fan el Campionat de
Catalunya ja amb motos de Gran
Premi i els millors del català s'han
incorporat enguany a aquest nou
equip per fer el nacional. És molt
important no abandonar la formació
de base, ja que tenim en
Gibernau, en Checa, l'Elies, en
Pedrosa... però la cantera catalana
no s'ha d'oblidar.

- Li augures doncs un bon
futur al motociclisme català?
- El present és força bo, això és
evident. Però darrere els pilots ha
d'haver-hi una bona base, una
bona formació, i jo crec qui; la Federació
esrà treballant molt bé. A
més, tenim la gran sort que les
empreses estan apostant pel motociclisme,
i no només pels pilots
que donen resultats al mundial
sinó que també inverteixen en la
basc pensant a Hm: termini.
-Com veus el mundial 2004?
- Hi >me, és aviat per parlar perquè
acaba de començar, però el
que s'ha vist és que el Rossi realment
té allò més que els altre pilots
que marca la diferència i ha
demostrat que amb una Yamaha
també ho pot ter bé i que, sobretot,
qui compta és el pilot. Jo crec
que els únics que el poden incomodar
sém Setè Gibernau i Max
Biaggi, pilots constants. Dependrà
molt de l'evolució de la Yimaha i
de ht seva capacitat en circuits ràpids.
- I què dius de la victòria de
Dani Pedrosa al seu primer
Gran Premi amb una 250?
- Ningú és campió del món
perquè sí. Es un pil' >t amb molta
classe i penso que el que ha tet
molt bé, després d'un accident
greu com el que va tenir en trencar-se
els dos peus al final de la
temporada passada, és tenir la paciència
de seguir els passos adients
per tornar a pu|ar a la moto i no
fer-ho fins estar al 1UO%. També
juga al seu tavor el tet que, per ser
el seu primer any, corre sense pressió
i ter un setè lloc. per exemple,
ja seria un bon resultat. Tot i així,
insisteixo que té una gran classe;
ha sorprès tothom!
- Què opines de les limitacions
de potència i/o velocitat
que volen imposar a les Moto
GP?
- Crec que caldria fer alguna
cosa per hmitar-les i evitar que
!'any que ve corrin encara 11) km/
ii més. Van molt, molt de pressa, les
acceleracions sém brutals i, per la
Emili Alzamora, amagot rere el carenaí de la seva muntura, cercant la millor aerodinàmica durant un Gran Premi l'any 2000.
seguretat dels pilots, penso que caldria
hmitar-les d'alguna manera.
- Quin consells donaries als
pilots que comencen?
- El més important és tenir
moltes ganes de triomfar i arribar
lluny, posar-hi voluntat i il·lusió.
Si ets bo, al final els resultats surten.
- Però si no tens recursos
també cal que algú s'adoni que
tens aquestes ganes i aquesta
il·lusió, no?
- Encara que un tingui poc recursos,
quan un pilotés bo, encara
que vagi amb un «ferm» de
moto.ja ho veus que és bon pilot.
- La teva mascota és un cargoí.
Per què?
- Perquè sóc de Lleida i la terra
rira! La verí tat és que buscava una
mascota i no sabia quina triar i,
com que el més típic de Lleida són
els cargols, doncs vam ter un cargol
- Per què els pilots catalans,
sempre que guanyen, passe-
gen una bandera espanyola
pel circuit?
- Això depèn molt de cada pilot.
Hi ha molts patrocinadors que
xenvn les seves seus a Madrid i cal
tenir tothom content. |o, per
exemple, sempre portava les dues,
Pespanyola i la senyera. A veure,
hem de saber on som; Catalunya,
sens dubte, és un referent número
I dins el món del motor, només
cal mirar la llista de campions
de] món.
- Ara que s'està movent el
tema de les seleccions catalanes,
creus que un dia els pilots
catalans podran anar al mundial
com a catalans i sentir Els
Segadors en puj ar dalt del podi?
- Home, nn bo sé, aquests són
temes polítics... els esportistes de
vegades es veuen involucrats en
qüestions complicades, per exemple,
per això què deia dels patrocinadors.
Això sí, cal saber que ets
català i ensenyar la senyera però
respectant que també ets espanyol.
- T'has plantej at mai treballar
en una altra cosa?
- No, perquè des de petit sempre
m'han agradat molt les moros.
La vida ni'ha portat per aquest
camí i la veritat és que m'ha anat
força bé. He passat 16 anys de la
meva vida dalt d'una moto i lUde
professional. Hi ha hagut moments
bons i moments difícils,
però ho he passat molt bé i estic
content. Potser si no hagués acabat
sobre una moco hauria estudiat
o estaria a la botiga dels meus
pares treballant.
- Ja tenies clar des de ben
petit que et volies dedicar professionalment
a les motos?
- Home, vaig tenir la meva primera
moto als 6 anys i quan ets tan
petit no saps que vols ser corredor...
A mesura que m'anava fent gran li
anava demanant al meu pare mutus
cada vegada més grans i vaig
començar a anar de paquet amb la
moto del meu pare a veure curses.
Sí, des que vaig veure una cursa
per primer cop, el Superprestigio
Solomoto. vaig començar a mirar
revistes i es va convertir gairebé en
una obsessió. Des d'aleshores sí
que vaig desitjar córrer amb moto.

esports
EL CF ALELLA JA TORNA A SER
DE PRIMERA
Just la temporada després d'haver baixat, l'equip alelienc recupera la Primera
Territorial gràcies a una trajectòria gairebé impecable coincidint amb el relleu
tècnic a la banqueta.
EUDALD SERRA
Poca gent es podia esperar cap a
primers de novembre, quan
l'equip es trobava fregant els llocs
de descens, que set mesos després
estaríem celebrant l'ascens a la
Primera Territorial, recuperant
així una categoria que s'havia perdut
la temporada anterior.
ESPECTACULAR
El cert és que amb una trajectòria
espectacular, només un partit perdut
dels últims vint-i-cinc (al
camp del Sant Vicentí per 1 a 0),
sis d'empatats i divuit de guanyats
(nou d'aquests de forma
consecutiva), els «verds» han fet
tres quartes parts de campionat
excel·lents que els han conduït
fins el primer lloc del grup quart
de la Segona Territorial. La reacció
va arribar just amb el relleu
tècnic a la banqueta després de la
dimissió de Juan «Adra» i el nomenament
del tàndem format pel
fins llavors jugador Joan Esteve i
el secretari tècnic Juan Atienza.
«El canvi de tècnics ha estat clau
per la reacció de l'equip, -comenta
Manel Ruiz president del club-
Esteve i Atienza han sabut connectar
amb els jugadors i motivar-los
i a partir d'aquí han arribat els resultats
i l'ascens. També la recuperació
del davanter Marc Carreno
a meitat de temporada ens ha ajudat
molt en aquest sentit».
El conjunt alelienc ha lluitat
fins el final per l'única plaça que
dóna l'ascens directe, amb el
Vilassanès especialment, però
també amb la Verdiblanca de
Mataró i el Cabrils. Ales últimes
jornades dos empats consecutius
al camp de l'Argentona i al Municipal
contra la Verdiblanca van
ÓSCAR PALLARÈS
Els jugadors del CF Alella celebren, eufòrics, el seu ascens mentre entonen el clàssic 'campeones, campeones, oe oe oe'.
donar una mica d'incertesa però
seguidament els triomfs davant el
Sant Miquel del Cros (partit que
es va haver d'acabar de jugar a porta
tancada dies més tard) i contra el
Malgrat van certificar el primer
lloc del grup. «En els últims partits
-explica Manel Ruiz- hem baixat
força el nostre nivell dejoc potser
perquè hem acusat molt la pressió,
però ho hem pogut compensar amb
una bona actitud i mentalitat».
D'aquesta manera, el CF Alella
recupera la categoria perduda
l'any abans, «una categoria que -
segons el seu president- per potencial
del club és idònia i que es
mereixien tant el poble com els
associats de l'entitat».
Aquests moments de satisfacció
i eufòria al club alelienc no
amaguen però tota una sèrie de
reflexions de Manel Ruiz al voltant
de la trajectòria d'aquests úl-
tims anys. (Aquest èxit no és només
del primer equip, també ho
és dels entrenadors del futbol base,
gràcies al treball dels quals l'equip
amateur s'ha pogut nodrir de jugadors
del planter. Hi ha hagut
partits en què vuit dels onze jugadors
eren formats a la casa i això és
un motiu d'orgull. També és un
orgull per tots la transformació de
l'entitat els últims anys. És cert
que últimament hem tingut ascensos
i alguns descens però crec
que hem guanyat en ambició i ara
es pateix per pujar quan quinze
anys enrere érem vistos més aviat
com un club tranquil i conservador
que bàsicament es movia per
la Tercera Territorial».
I és que pel president del CF
Alella una de les conclusions que
es pot treure de la trajectòria
d'aquests últims anys és que «baixar
de categoria es molt dur i difí-
cil de pair però penso que quan
ens ha passat ho hem acceptat i de
forma esportiva, encaixant totes
les crítiques. De pujar en sap tothom,
però baixar costa molt més».
GESPA ARTIFICIAL EN PERSPECTIVA
D'altra banda, i en un altre ordre
de coses, després de les últimes
converses mantingudes entre els
directius del CF Alella i l'Ajuntament
s'ha obert una escletxa perquè
en un futur a mitjà termini el
camp municipal pugui tenir gespa
artificial, condició que des del
club es considera indispensable
per a la bona marxa i formació dels
seus jugadors. A hores d'ara les
perspectives són bones, s'ha començat
a parlar ja d'un possible
projecte i no es descarta que cap a
finals de la temporada que ve
aquesta aspiració es pugui convertir
en un fet.

esports
SAIZ CONQUEREIX SAN CLEMENTE
L'atleta alellenc Joaquim Saiz fa realitat el seu somni i completa corrent els
580 km que separen San Clemente, la seva població natal, d'Alella.
XAVI NADAL
«La plaça era plena de gom agom.
Hi havia torça gent d'Alella i cl
Masnou. Tothom plorava,
m'abraçava, cm felicitava. |o estava
fora de mi. exult.mr, bramava
d'emoció», apunta en Joaquim
Saiz. Dissabte, 17 d'abril, les set
de la tarda. Acabava de córrer 5Si I
quilòmetres, la distància que separa
Alella de San Clemente
(Conca), el poble que el va veure
néixer ara ía seixanta anys.
Dues llegendes inscrites en la
copa lliurada pel Club de
Arletismo San Clemente donen te
de la seva gesta: «Les accions són
niés ditícils si n^ es té el valor de
dur-les a terme» i «Com a record
per la felicitat que sentiu pel vostre
somni acomplert».
Un somni que Joaquim Saiz
teia temps que barrinava, tot i que
de cap de les maneres s'imaginava
que el nom del Serra Marina i
d'Alella tindrien tanta difusió als
mitjans de comunicació. Entre
d'altres, Catalunya Ràdio, a
rOrdal; la COPE. a Vinaròs; la
cadena autonòmica de televisió de
Castella - La Manxa; TVE , Li
SER, a San Clemente es van fer
ressò de la seva proesa.
Saiz, o mig camí, amb els seus assistents: Isabel i Ramon.
OSC.AU t'M 1-AííhS
L'atiem va iniciar la seva aven- tornava a posar en mans del mastura
el proppassat dijous 1 d'abril a satgista.
les vuit del matí a Alella, on van Les següents etapes van tenir
aconiiadar-li > els seus familiars. La l'inici i final als municipis de
seva dona Isabel i l'amic Ramon Coina-ruga, Cambrils i l'Ampo-
Segarra el van acompanyar durant lla,on Joaquim es va prendre el seu
tot ei trajecte amb el vehicle d'as- primer dia de descans. "La divulsistència
i van ser els encarregats gació de la meva aventura a través
de subministrar-li ets avitua- de Catalunya Ràdio i la COPE de
llaments, que consistien en aigua, Vinaròs van tenir un efecte imme-
begudes isotòniques, plàtan, poma, diat donat que els conductors, so-
xocolata i dàtils.
bretot els camioners, em saludaven
i em donaven ànims», informa
MARATÓ DIÀRIA
Saiz.
«La primera etapa fins a TOrdal El recorregut entre Vinaròs i
va ser una de les més dures per Orpesa de Mar es va caracteritzar
culpa del trànsit i del tram del port
de muntanya», ategeix Saiz. Fins
per la pluja. De tet, l'atleta destaca
que el fred i el vent varen dificul-
Saiz, a l'inici del seu periple, corre per la
BP-5002 en direcció al Masnou.
a l'arribada a Requena, l'alellenc tar la travessa i que només en la ca. Dir i fel! El 17d'abril, l'homò-
corria una mitjana diària d'entre primera i la darrera etapa va poder nim esperava l'atleta alellenc a peu
42 i 45 quilòmetres, és a dir. unes córrer amb samarreta i pantalons de carretera i li lliurava un plat de
quatre hores i mitja, per carretera curts. Sagunt va ser el següent terrissa com a record del seu pas. a
estatal. A partir de la població va- destí i el lloc on va realitzar la se- corre-cuita. per la població) manlenciana
va reduir la distància tms gona jornada de descans. Acomxega. a 30 quilòmetres i va retardar l'hopanyat d'en Xavi Tarafa, va fer cap La darrera etapa la va fer acomrari
de sortida a les nou del matí. a Chi va.
panyat per l'Agustín Rosado, un
En finalitzar lajornada atlètica, d La jornada fins a Requena va amic de San Clemente que es va
corredor es desplaçava a l'hotel, re- ser torça dura, |a que Saiz va ha- iniciar en l'atletisme a la mateixa
alitzava exercicis d'estiraments, es ver de recórrer la seva marató dià- època que en Joaquim. Va ser a par-
relaxava a la banyera, rebia un na per una via de servei paral·lela tir del Picazo que en Saiz es va ado-
massatge, dinava, feia una migdi- a l'autovia, caracteritzada pels seus nar de la magnitud de la seva avenada
d'entre dues tres hores, sor- continus iohogiw>. Villagordo del tura i de l'expectació que es va cretia
a passejar i després de sopar es Cabriel va ser la darrera etapa ar al seu voltant. A vint quilòme-
abans d'entrar a terres de la detres del final, a Sisante, una dotzemarcació
de Conca. Les aturades na d'atletes, entre els quals els com-
a Graja de Iniesta i a Villanueva ponents de! Serra Marina Vicenç
de la |ara, van anar seguides d'una Segarra i Manolo Fuentes, van
lornada de descans cadascuna per completar el grup.
tal d'arribar a San Clemente a la La carretera que mena a San
data programada.
Clemente era plena de gent que,
de costat a costat, donava ànims a
EL'TOCAYO'
en J oaqui m. Enmig de la plaça del
«Hola. soy el alcalde del Picazo. poble, l'apoteosi! El consistori
Me llamo cuino usted, Joaquín d'Alella es va afegir a la festa envi-
Saiz. Manana cuando pase por mi ant-li un ram de flors i l'alcalde el
pueblo me gustaria saludarlc, va trucar al mòbil per felicitar-lo.
abrazarle y darle animós para que L'ajuntament de San C tenien te
pueda llegar a San Clemente»». li va lliurar una placa on es pot lle-
Aquesta va ser, en essència, la congir «En reconeixement a la seva
versa telefònica que va mantenir tasca i promoció de l'esport i per al
en (oaquim amb el màxim respon- poble de San Clemente». Caldria
sable municipal i diputat perCon- afegir-hi... i també d'Alella!

Àngel Guimerà, 30
Tel. 93 555 2141
08328 ALELLA (Barcelona)
are L-b
VIMS, CAVES, LICORS
I UNA MICA Dt TOT
VIMS D'ALELLA
SERVEI A DOMICILI
Restaurant 1789
Rambla Àngel Guimerà, 1
08328 Alella
Telf: 93 555 34 55
Email: ell7890terra.es
(fi <
CTCO
C LU
lü
ALELLA MOTORS
^daa#fríoiïbsi bicicletes
. l ) V V.~
93 5551493
ORIOL BRUTAU XARRIÉ
Sant Josep de Calassanç, 12 • 08328 Alella
ELFOl·
Roba i complements per
a joves i senyores
Santa Madrona 4 • Alella
Tel. 93 555 99 04
MATERIALS
HOMSy.
Subministraments per a la construcció
MAGATZEM BOTIGA
Tel. 93 555 97 53 Tel. 93 540 37 69
Riera principal, 48-50 08328 ALELLA Escultor Limona, 9
Llenceria, costura i labors
Ornaments i punt de creu
Josep Anselm Clavé, 15 • Tel. 93 540 26 72

El debut de Simeon i el retorn de Roses marquen
l'actuació del Serra Marina a la Marató de Barcelona.
XAVI NADAL
La participació del Serra Marina Alella a la
XXVII Marató de Barcelona va estar protagonitzada
per tres noms propis. L'alellenc
Jordi Simeon va debutar a la distància dels
42,195 quilòmetres amb una marca de 3 hores
56 minuts i 52 segons i es va classificar en
el lloc 41 de la categoria de promeses.
Joaquim Saiz pujà al podi en quedar tercer
màster i acabar la prova amb 3:32:17. Josep
Roses no va defraudar la parròquia en el seu
retorn esperat i va aturar el crono en 2:44:31.
La resta de components que van defensar
la samarreta del club no van poder repetir les
bones actuacions d'edicions anteriors. Xavi
Nadal va cobrir la distància amb un temps
de 2:51:14; Miquel Lluch, 3:15.29; i Xavi
Tarafa, 3:28:18.
Fins a deu atletes del Serra Marina van
disputar els deu quilòmetres de la Cursa de
Bombers de Barcelona. Cal destacar la bona
actuació de Roses que amb un crono de 34:49
es va classificar com a segon bomber i desè
veterà. Tarafa, Passareu, David Campo i Rial
van aconseguir córrer a un ritme inferior als
quatre minuts per quilòmetre, mentre que
Simeon, Rubio , Marcel i Santi Gallifa, i
Zapirain no es van allunyar gaire d'aquesta
marca.
En pista i mig fons, David Campo i Èdgar
Olivares van tornar a brillar. Al Campionat
L'atleta alellenc Èdgar Olivares en acció.
de Catalunya l'alellenc va ocupar el tercer
lloc als 10 quilòmetres amb una marca de 37
minuts i 24 segons. Campo fou vuitè als
5.000 metres amb un temps de 17:30. A la
Milla del Fòrum, Campo es va classificar en
tercera posició a la categoria cadet, mentre
que el júnior Olivares va creuar la línia d'arribada
en novè lloc. En la mateixa prova de
1.609 metres celebrada als voltants de la Sagrada
Família, Berta Domínguez fou la sisena
alevina.
El Club d'Escacs Laetània assoleix l'ascens.
XAVI NADAL
El Club d'Escacs Laetània
ha assolit l'ascens a la categoria
territorial segona de
Barcelona per la porta gran.
Els alellencs han encapçalat
la classificació del grup 12 de
tercera amb un total de 31,5
punts, mig més que el potent
l'Amistat de Premià de Mar,
i molt per sobre del tercer
classificat, l'Arenyenc.
En les darreres quatre
rondes, el Laetània va vèncer
amb autoritat al Mataró
J, l'Artigues C i l'Arenyenc
per 4 a 0, mentre que va cedir
mig punt al Badalona D.
Després de nou enfrontaments,
els alellencs han aconseguit
31,5 punts dels 36 possibles
i només han patit dues
ensopegades en forma d'empat
contra l'Amistat i el Sant
Josep de Badalona.
Com a cloenda de la temporada,
els alellencs van disputar
la Copa Catalana de
tercera on hi prenien part els
setze campions de grup, però
van ser eliminats a la primera
ronda. Ara toca treballar
per assolir el primer objectiu
de la propera campanya, que
és formar una plantilla estable
de vuit jugadors amb ex-
periència per poder afrontar
amb garanties la lliga.
Per una altra banda, el president
de l'entitat, José Luís
Monente, va confirmar que
han obtingut l'autorització
de la Federació per organitzar
el I Torneig Alella, que es
disputarà a Can Lleonart entre
el 19 i el 27 d'agost.
Monente preveu que la competició
oficial tindrà la presència
d'una quarantena de
jugadors de les comarques
barcelonines. Tampoc no
hem d'oblidar que per la Festa
Major se celebraran les tradicional
partides simultànies.
esports
Bons resultats del descender
Pablo Moreno
L'estació d'esquí andorrana de Soldeu el Tarter
va ser l'escenari d'una altra exhibició de
Pablo Moreno amb motiu del XI Snowbike,
que va reunir, per invitació, setze especialistes
en descens, dels quals sis corren el campionat
del món. L'alellenc va classificar-se en la setena
posició després de superar la primera ronda
en batre Joaquín Carrasco, però va caure en
quarts de final contra l'alemany Guido
Tschugg. Amés, Pablo Moreno va quedar sisè
en les mànegues cronometrades. Quant a la
Copa Catalana de descens, l'alellenc va ser el
dotzè de la general a la prova de Premià de
Dalt, malgrat que va haver de competir amb
corredors de la categoria sènior. Vuitanta-cinc
descenders van omplir de color la localitat de
Vilanova de Meià desafiant un dur circuit en
una prova que es va caracteritzar per les caigudes
i les punxades. Moreno, que enguany
pertany al BTT Premià de Dalt, va finalitzar
quart després de realitzar una segona mànega
excel·lent, tot i ensopegar cap al final. X.N.
Resultats diferents per als
germans Cabello.
Alan Cabello va aconseguir la millor marca
estatal dels 16 anys de tots els temps en els 200
metres estils (2:05:54) a la Copa d'Espanya
infantil per clubs. L'alellenc també va vèncer
els 1500 lliures, els 100 braça i els 400 estils.
Al Campionat de Catalunya per esquadres
també es va imposar a les proves de 100 i 200
esquena i 200 i 400 estils. La trajectòria d'Alan
és meteòrica com ho demostra el fet que participarà
a la lliga absoluta estatal amb el C.N.
Sant Andreu i ha estat seleccionat per nedar
els 100 metres esquena i els 200 estils als
European Games que es disputen a Itàlia.
Per la seva part, el seu germà Brenton no va
poder brillar a la prova dels 200 metres estils
individuals del Campionat d'Europa de natació
celebrat a Madrid. L'alellenc tenia totes les
il·lusions posades en obtenir la marca mínima
que li donés el passaport per a participar a les
Olimpíades d'Atenes, però va caure eliminat a
les sèries de quarts de final en obtenir l'onzena
posició amb un crono de 2:06:40. Abans, però,
Cabello s'havia penjat la medalla d'or al Campionat
Estatal en vèncer els 200 metres estils
individuals amb un temps de 2:04:36. X.N.

Ctra. cfAlel·la Km 1 - 08328 ALELLA - Tel 93 540 05 09
• 11 BOXES DE RENTARÀ
PRESSIÓ AMB AIGUA
CALENTA I ESVANDIT AMB
AIGUA OSMOTITZADA
• 1 8 LLOCS PER ASPIRAR
TREN DE RENTAR COTXES
CANVI D'OLI AL MOMENT
• EXPENEDORS DE LÍQUID
NETEJA-LLANTES I
NETEJA-PARABRISES

esports
üwn'; / DIR
BONS RESULTATS EN ENDURO I
EN DIRT TRACK
David Martínez obté bons resultats en ambdues especialitats.
EUDALD SERRA
El pilot aleilenc ha començat amb
bon peu la seva participació al
Campionat tlt- Catalunya d'enduro
dels 250 c.c. aconseguint la segona
posició a la primera cursa,
celebrada el 2tt de març passat a
Pinell de Brai (Terra Alta).
Per David Martínez, que
aquest any competeix amb una
mino Gas-Gas, «la primera prova
de la temporada ha estat molt dura.
Va ploure durant tota la setmana i
això va motivar que cl circuit estigués
del tot enfangat, quan normalment
aquesta zona acostuma
ser molt seca i polsosa. De tota
manera estic molt satisfet per la
cursa disputada". La resta de proves
disputades per David
Martínez durant les últimes setmanes
tan referència a un altre
dels campionats en els quals par-
ticipa aquest any, parlem del
màster Honda Supermotard.
D'aquesta competició ja se n'han
celebrat dues curses, el 1 fi d'abril
a Sallent (Bages) i el 2 de maig al
Pla de Sant Tirs (Alt Urgell). A la
primera Martínez va acabar tercer
després de quedar cinquè a la
primera mànega i segon a la segona,
mentre que a l'altra cursa va
acabar sisè després de ser cinquè
també a la primera mànega i tercer
a la segona.. Al Pla de Sant Tirs
no va ter uns hons entrenaments
cronometrats, cosa que cl va ter
sortir molt endarreriti li va impedir
obtenir els resultats del dia de
Sallent. «Per ara estic forca content
de com he començat: -ens pres part en aquestes proves i ells participa enguany en el Campioexplica
el pilot d'Alella- cal tenir van molt ràpid, }o sóc niés de pro- nat català de Trams Cronometrats,
en com te que força pilots que par- ves de muntanya i això ho noto», del qual per ara només se nliaceticipen
aquest any al Campionat A banda de córrer en enduro i lebrat una prova a meitat de fed'Espanya
de Velocitat també han Supermo-tard Martínez, ram bé brer.
L'ASCENS DE L'ALELLA MARFIL:
POSSIBLE QUAN MANQUEN 3 PARTITS
L'equip haurà de lluitar fins al darrer minut per pujar de categoria.
XAVI NADAL
L'equip sènior del Club Futbol
Sala Alella Marfil té a les seves
mans l'ascens a la primera divisió
estatal «A» quan només resten tres
jornades per a la finalització del
campionat. Ara per ara, Montcada
(C>0 punts), Vidreres (56) i Alella
(55) mantenen una lluita tancada
per a ocupar les dues places que
permeten pujar de categoria.
E!s alellencs, a les ordres de
|uan Carlos León, han t^uanyat IS
partits, n'han empat un i n'han
perdut sis. Van vèncer a!
Sanrfeliuenc per 5 a 8 i al Caldes
per 6 a 2, ret que els va permetre
encadenar deu victòries consecutives.
La ratxa es va trencar amb la
desfeta a la pista del Pavisa per 7 a
5. una de les bèsties negres de la
temporada donat que |a s'havien
enlportat els tres punts de
TAberardo Vera.
Tot seguit, elsiTiaresmcncs van
fer valer el factor pista i el seu po-
tencial golejador per a guanyar el
Tecnomallas per f a 2 i el Mid
Sports Mataró per 7 a 4. En els
darrers tres partits la truita es va
girar i el Marfil va deixar escapar
la segona plaça en perdre per 6 a 3
a Vidreres, guanyar moltjustet al
Pumit-Can Massuet per 5 a 4 i
caure sorprenentment a Castellar,
jugant contra el tercer per la cua,
per 7 a 5.
/Amb t-I calendari a la mà, el
coordinador esportiu de l'Alella
Marfil, Josep Bassas, aposta fort
per l'èxit dels alellencs. Els seus
càlculs es fonamenten en el fet que
han de jugar un partit ajornat a la
pista del Premià de Dalt, visitar el
Finques Companys de Lloret i
rebre el Vall de Tcncs i els Gimnàstic
de Tarragona, tots rivals assequibles
i que no estan implicats
ni en l'ascens ni en el descens. Per
contra, cl Vidreres ha de visitar les
pista del Montcada i el Pavisa,
quart classificat.

Santa Madrona s/n.
maarana
Bar - Restaurant
Menjars per emportar-se
^K?_?S?Í??!^ÏÍ5TJÏS!-?5$W?V^ ^
ESTANC ALELLA
Tabacs «Regals «Revistes •
Joguines •Papereria. • Servei de
fax • Segells d:é:;goma •
Enquadernacions «Fotocòpies
Àngel Guimerà, 22 • Tel. 93 555 03 66 • 08328 ALELLA
Jordi Gasent i Manel Prados
OBRES i REFORMES
ALELLA
Mòbil 626 12 62 77
" 626 58 22 40
ALELLA
ALUMINIS TÈCNICS AIÉUA
• Tancament de galeries i terrasses
• Correderes i claraboies
Finestres i persianes d'Alumini i RV.C.
• Front d'armari
• Vidres DDgeneral
• Portes basculants SISTEMA
• Ballestes i reixes EUROPEU
c/ Balmes, 4 • Tel. 93 540 84 00» Fax 93 555 54 27
08328 ALELLA '****?
NOOZ
Llibres - Musica - Regals•
Anselm Clavé, 39
Tel. 93 555 72 88
05328 ALELLA
Carrer de les Heures, 33 Local C1 • 08328 ALELLA (Barcelona)
Tel.: 93 540 45 62 • Fax: 93 540 45 63 • Mòbil: 639 366 878 • E-mail: oeme@telefonica.net
DISSENY• REGAL D'EMPRESA
MoviStar
amena
auna
TO LíBERTAD.

EL BÀSQUET ALELLA
MANTÉ LA CATEGORIA
Després d'un any difícil, l'Alella Parxet aconsegueix
el seu objectiu: no haver de deixar la lliga EBA.
GUSTAVO CASTRO
El Bàsquet Alella Parxet ha aconseguit el seu objectiu de principi de
temporada: mantenir la categoria sense els patiments de l'any passat.
Com ja va apuntarà principi de temporada el president del bàsquet
Alellajosep Maria Ullod, la clau ha estat guanyar la majoria de partits
a casa i intentar aconseguir el màxim de punts possible lluny de
l'Abelardo Vera.
Un clar exemple va ser l'important triomf que van aconseguir els alellencs
al camp de l'ADT Tarragona per 95-96 davant un rival directe en la
lluita per mantenir lacategoria. Va ser un partit molt igualat, amb moltes
alternances en el marcador i que finalment es va decidi r en la pròrroga.
La setmana següent els alellencs rebien un altre rival directe en la part
baixa de la taula, el Seat Antonio Vicente. Va ser un partit molt fluix on
els dos equips van imposar un ritme lent amb moltes pèrdues de pilota
però amb un resultat favorable pels locals de 60-54, marcador que
reflecteix exactament el que va ser el partit. Aquesta victòria donava
ànims als aleilencs de cara al derbi de la següent jornada al camp del
Mataró. Igual que en el partit anterior els alellencs van patir d'una gran
quantitat de pilotes perdudes que va ser determinant en el resultat
final del partit. Després d'una primera meitat igualada, a la segona
meitat els mataronins es van tancar bé en defensa i van forçar el tir
exterior de l'Alella, que aquell dia no estava encertat. El resultat final
va ser de 80-68 significant així una important victòria pels de Mataró,
que també lluitaven per sortir de les posicions baixes de ladassificació.
La jornada següent l'equip dejoan Costa rebia el cinquè classificat,
L'Alcora amb la necessitat de guanyar per allunyar-se de la part baixa
de la taula. Els maresmencs no van tenir un bon inici i van veure com
els visitants s'avançaven en el marcador fins aconseguir un avantatge
de 20 punts. Aleshores va plantejar-se un canvi defensiu a zona que va
dificultar el joc de L'Alcora, de manera que els alellencs van anar retallant
diferències fins que van aconseguir situar-se al davant en el marcador
en el tercer quart. En l'últim quart els locals van continuar castigant els
visitants amb la seva defensa en zona, aconseguí nt un parcial de 37-20
que els va donar una moít important victòria per 90-82.
Després d'aquest victòria l'Alella rebia un altre rival directe en la
classificació, el Cartagena. Aquest cop lavictòria
se'ls va escapar en els últims moments per 76-77.
Els alellencs van començar el partit molt perduts
i sense trobar el seu lloc a la pista i van cedir fins
a 14 punts en el segon quart. En el tercer quart
només van aconseguir mantenir les diferències i
no va ser fi ns l'últi m quan van reaccionar i van
imposar el seu joc interior; a tres segons del final
van aconseguir posar-se per davant al marcador
per 76-75 però els visitants van forçar una falta
i van anotar els seus dos tirs lliures per emportarse
lavictòria. Aquesta derrota va suposar un cop
dur pels d'Alella,que lasetmana següent visitaven
ei difícil camp del Joventut B. El partit va
començar de manera molt diferent als anteriors
partits ja que els alellencs van sortir molt
concentrats i van imposar un parcial de 8-0 que
no va durar gaire temps jaqué el filial de la Penya
va reaccionar i va capgirar el marcador per acabar
el primer quart amb avantatge24-l7.EI segon
quart va ser molt igualat i va ser en el tercer període quan els alellencs
van imposar el seu joc i van avançar-se en el marcador. En l'últim quart
l'Alella va estar més fort defensivament i es va emportar el marcador
final per 71 -81. Aquesta victòria va donar tranquil·litat als alellencs per
afrontar el final de lliga.
Quan faltaven tres jornades per acabar la competició, el líder de la
categoria, el Vic, vi sitava l'Abelardo Vera. El s vigatans van demostrar
per què eren els I íders de la categoria i van guanyar el partit per un
contundent 63-75. El partit va començar molt fluix per tots dos equips,
que no acabaven de trobar-se còmodes de cara a eistella. En el segon
quart tots dos equips van millorar ofensivament i els locals van endurir
laseva defensa per reduir la diferència que portaven els d'Osona. En
el tercer i quart quarts els de Vic es van aprofitar del seu encert des de
la línia de triple per anar ampliant les diferències en el marcador fins
emportar-se una còmoda victòria. Tot i la derrota, després de la resta de
resultats, l'Alella ja sabia que havia aconseguit matemàticament
mantenir lacategoria.
Així, l'Alella visitava el camp del cuer, l'Universitat Politècnica de
València, equip que ja havia baixat matemàticament de categoria. Els
dejoan Costa van dominar el partit des del primer minut gràcies a una
gran intensitat defensivai al poc encert dels locals, cosa que va permetre
que arribessin al descans amb 14 punts d'avantatge. A la represa els
locals van reduir diferències gràcies a la seva defensa en zona però els
visitants aviat van reaccionar per emportar-se una còmoda victòria per
77-94.
Al'última jornadadelligael Bàsquet Alella Parxet no va poder acomiadarse
de la seva afició aquesta temporada amb victòria ja que el segon
classificat de la I liga EBA, l'Archena, no li va donar cap opció i ja des del
principi es va avançar en el marcador, tot i que els locals van plantarli
cara en el primer quart. Mica en mica el s visitants anaven augmentant
les seves diferències i al final del tercer quart l'Archena gaudia d'una
renda de 20 punts. L'últim quart va ser de pur tràmit i el s visitants es
van endur la victòria final per 68-92.
Ara el club Alellenc ja ha començat a planificar la temporada vinent
per tal de reforçar-se i aconseguirassentar-se en aquesta difícil categoria.
QUICO LLUCH
esports
Tito' Rabat, nova promesa
alellenca del motociclisme
Es diu Esteve Rabat, tot i que tothom li diu 'Tito', té tan sols 14 anys i és
piloten diferents modalitats de motociclisme. De fet va amb moto des
dels 3 anys i competeix des que en tenia 12. L'any passat va prendre part
en les copes Rieju, KTM i XR, totes elles de l'especialitat supermotard. En
l'actual temporada participa a les cotes KTM i CRF d'aquesta disciplina,
però també ai campionat català de velocitat on competeix sobre una
Honda CBR de 600 ce essent, provablement, el pilot més jove de la
categoria.
Pel que fa als resultats obtinguts, de moment ha pres part a la primera
prova de la copa CRF, on va fer \ipoleposition i va acabar la cursa en
tercera i quarta posició en les respectives mànigues. Ala segona cursava
caure durant els entrenaments i es va perdre aquesta i la següent.
On ha tingut més sort és a l'única cursa que s'ha disputat del català de
velocitat.'Tito', que pesa tan sols 50 kgi pilota una màquina de més de
100 CV, va quedar setè en la seva primera cursa en aquesta categoria i
quan havia pujat únicament tres vegades sobre la seva muntura.
Enquadrat dins l'estructura de l'equip Monlau Competición, Rabat
disputarà també les dues darreres curses del nacional, capionat al què
farà el salt la temporada vinent si els resultats acompanyen enguany. Sens
dubte, una nova i jove promesa del motociclisme català. ÓSCAR PALLARÈS
El Rugbi Alella, ei la
recerca de planter de casa
El Club de Rugbi es planteja la possibilitat d'entrenar durant la temporada
un cop per setmana a Alellao al Masnou per a atraure nous jugadors
i confeccionar un planter amb esportistes de les poblacions veïnes. El
president del club, Jordi Solé, manifesta que la idea fa dies que li balla pel
cap, però veu difícil poder utilitzar un camp en condicions i en un horari
«normal». D'altra banda, s'ha confirmat el 17 de juliol com a data per a
la celebració del tradicional Torneig de Rugbi platja a la zona d'Ocata.
Solé preveu que en aquesta onzena edició -que coincideix amb els anys
de la fundació del club- hi participin prop de vint-i-cinc esquadres
procedents de tot l'Estat i, finsi tot, de Françai Anglaterra. Amés, l'entitat
ja està posant fil a l'agulla per a organitzar l'habitual concert de festa
major a l'Hort de la Rectoria.
Per una altra part, el Club de Rugbi Alella es va haver de conformar en
repetir lacinquena posició de la temporada anterior ala primera divisió
catalana. Els alellencs van sumar 18 punts fruit de vuit victòries, dos
empats i vuit derrotes, i van aconseguir 339 punts a favor i 322 en contra.
En les darreres quatre jornades els alellencs van guanyar al C.R. Sant
Cugat per 3 a 10, van empatar a 16 contra el Geieg La Via i van perdre
contra el C.N. Poble Nou/Enginyers i el R.C. Sitges per 10-19 i 20-12,
respectivament. XAVi NADAL

ALELLA
BARCELONA
LA CERDANYA Bicovi
Serveis Immobiliaris
(08328) Alella
TLF. 93.540.60.22
www.bicovi.net