Descarrega PDF (14.89 MB) - Revista Alella

arrels
bat, ja que feia molta calor, una
ràfega d'aire fort tancà sobtadament
el balcó del menjador donant
un gran cop de porta. Amb
la por que ja teníem tots, ens
vàrem endur un ensurt de mort i
el Pare Casanovas, que seia davant
meu, va fer un bot pensant
més en un tret que no pas amb la
mala passada que ens havien jugat
els elements.
El segon ensurt va arribar passada
la mitjanit, quan ja dormíem,
si bé no pas tots, ja que els
pares i els mossos s'havien quedat
vigilant temorosos que pogués
passar alguna cosa. De sobte
va sonar el telèfon i algú des del
poble, a un quilòmetre del collegi,
informava que hi havia una
colla bevent al cafè i que es disposaven
a pujar a prendre foc al
col·legi, un episodi típic a totes
les revolucions.
La revolada que és va armar
fou majúscula. En interrompre el
nostre primer son a alguns no hi
havia manera de despertar-los i
fins i tot se'ls va haver d'arrossegar
fora del llit perquè reaccionessin.
Vam emprendre la fugida
amb l'únic equipatge que hi havia
al Sagrari i que vàrem consumir
per tal d'evitar que fos profanat emportant-nos
els calzes sagrats amb
nosaltres.
Com que era negra nit, ens
vàrem situar a dalt, al costat del
llac, des d'on es domina el collegi,
esperant a veure els esdeveniments.
Gràcies a Déu no va
passar res. Van tornat a telefonarnos
per dir que aquells homes ja
s'havien dispersat cadascú a casa
seva. Ja a la matinada tornàrem a
dormir però l'endemà, després
d'esmorzar, vàrem abandonar el
col·legi definitivament.
Ens vàrem reunir una altra
vegada al llac, només amb la roba
que portàvem posada, cosa que
era un greu error tot i que en
aquells moments només pensàvem
en salvar les vides. Més endavant
els que restàrem prop del
col·legi encara hi vam poder tor-
ALELLA.-3- Torre -Borrell Yfsí
nar, i amb el permís dels guardes
vam recollir alguna cosa de roba.
Els que varen anar a petar més
lluny no van poder-ho fer. Llavors,
davant nostre, el Pare
Casanovas, el nostra mestre o tutor,
visiblement emocionat, es va
treure l'hàbit o sotana, cosa que
no havia fet d'ençà que se l'havia
posat per primera vegada, i el va
amagar entre unes mates.
Seguidament ens va distribuir
en grups i allí ens vàrem acomiadar
uns dels altres, dispersant-nos
per vàries cases que prèviament
ja s'havien ofert a recollir-nos en
cas de necessitat, conscients del
que podia passar donat el panorama
polític d'Espafia en aquells
moments. A mi, juntament amb
cinc companys, em va tocar anar
al Mas Coll, prop del col·legi, com
ja he explicat. Un altre grup va
anar a Can Cardona o Ca les
Monges i un altre, més nombrós,
amb el Pare, marxaren muntanya
amunt cap a Can Barbeta, un petit
mas perdut entre les munta-
nyes que coneixíem d'anar-hi a
vegades d'excursió, prop de la
Font d'en Gurri. Tots els que
érem al col·legi vam haver
d'abandonar-ho tot i ens van
amagar on van poder per salvarnos
la vida, ja que corríem perill
pel sol delicte de ser religiosos.
Alguns pares es van refugiar,
de moment, en les masies dels
voltants: el Rector Pius Sarri a
can Pareras, el Pare Salvador
Coch, ja octogenari, a ca la
Madame i així tots fins que es
varen anar podent reunir amb
llurs familiars per amagar-se en
llocs més segurs, o almenys això
els semblava. Així, després vaig
saber que el Pare Salvador Soler
va estar amagat a casa d'un sabater,
encara que no eren família.
Aquella situació va durar un
mes i mig. De tant en tant el Pare
Casanovas, que continuava en el
mas de la muntanya, feia una escapada
i ens visitava als que estàvem
en diferents cases, amb
molta precaució per no ser des-
COL·LECCIÓ MARIA MÒLLBR