Descarrega PDF (14.89 MB) - Revista Alella

A LONDRES PER
VEURE MARK
KNOPFLER
Hi ha músics que desperten passions;
i n'hi ha que fins i tot aconsegueixen
que seguidors d'arreu d'Europa viatgin
per assistir als seus concerts
TEXT I FOTOS: OSCAR PALLARÈS
Diuen que oi primer pas és reconèixer-ho.
Doncs sí, encara que no
em vulgui curar, ho reconec: estic
malalt. Hi ha qui té la grip o la
verola. T° estic malalt de Mark
Knoptler (MK des d'ara). 1 quan
estàs malalt d'un músic tas coses
tan estranyes com demanar testa
a la feina i anar-te'n al Regne Unit
per gaudir d'un parell de concerts.
CONCERTS BENÈFICS
£1 passat mes de Juliol de 2002
MK va oterir únicament per a tans
quatre concerts benèfics a
Anglaterra (cl 23. 24 i 25 al
Shepherd's Bush Empire de
Londres i el 28 al Palace Housede
Beaulieu, prop de Southampton).
Amb el nom de «Mark Knopflcr
and Friends», MK va oterir els
seus shows en dos sets: un amb
els Norting Hillbillies i un amb
els Diré Straïts.
SOM-HI!
El dia 25 la Cíntia, en Jordi C, en
Jordi R i jo agafem l'avió cap a
Londres amb la intenció de veure
els dos concerts que queden per
celebrar i de ter una mica el turista
per la capital anglesa. De l'aeroport
de Gatwick agafem el tren
(caríssim) en direcció a Victoria
Station que, a nivell de transport,
vindria a ser la Plaça Catalunya
londinenca. Allà mateix agafem el
metro en direcció a Shepherd's
Bush. El metro de Londres és molt
diferent del de Barcelona. Hi ha
una infinitat de línies i algunes
d'elles tïns i tot es bifurquen, amb
la qual cosa cal estar pendent de
no enfilar-se al vagó equivocat i
anar a parar vés a saber on. Els
vagons són, en general, torça antics
i atrotinats i es caracteritzen
per la seva forma gairebé cilíndrica
que força els passatgers que van
propers a la paret a adoptar unes
postures d'allò mes curioses. Un
cop dins el vagó t'adones que al
teu voltant hi ha homes i dones
de tots els colors i condicions. Els
turbants i les americanes conviuen
amb les crestes de colors i les
granotes de treball sense cap dificultat.
I és que Londres és una ciutat
intercultural i els seus habitants
ho venen molt assumit; de
fet, no observem la més mínima
mostra de racisme al llarg de tol el
viatge. Ai, quant ens queda per
aprendre a casa nostra!
Quan arribem a la nostra parada,
baixem del metro i ens dirigim
a les escales mecàniques. Em
col·loco a l'esquerra, al mateix es-
glaó que en Jordi G. amb la intenció
d'anar xerrant amb ell; però no
em deixen! L'n malcarat em fot la
cavalleria per sobre (en anglès i
sense que jo entengui res. clar) i
aconsegueix que em faci cap a la
dreta. De seguida m'adono que, al
metro de Londres, tenen un costum
molt pràctic: aquells que volen
estar-se de peu a l'escala i deixar
que aquesta faci la feina, es
col·loquen a la dreta mentre que,
els que volen guanyar temps i pugen
escales amunt, ho tan per Tcsquerre.
Bé, ja no se m'oblidarà.
EL PRIMER CONCERT
fa som a lloc. Ens acostem a la
porta del Shepherd's Bush
Empire i saludem una pila de tans
coneguts (sí, els malalts ja ho tenim
això, que ens coneixem més
o menys tots). I bé, cap a la cua a
EI Majestuós Shepherd's Bush Empire va acollir el primer dels quatre concerts benèfics. A Camden Town, una noia porta una curiosa bossa amb forma tle taüt amb un rat penat.