Descarrega PDF (14.89 MB) - Revista Alella

E Hem vist...
Las bicicletas son
para el verano
JOAN HOMS
L'obra que avui comentem exposa un tema
d'actualitat ja que tracta de la guerra, de la Guerra
Ovi! espanyola en aquest cas, i és extrapolable a totes
les guerres, fent evidents la seva estupidesa, la seva
nul·la raó de ser i la seva justificació inexistent. Parla
de les persones, de les seves vides, dels seus anhels, de
les seves misèries; parlade la fam, de les relacions
humanes, de l'adolescència, de la iniciació al sexe. És
una obra que toca diversos temes encara que la idea
que en tot moment és present és el més profund rebuig
ala guerra en general.
Aquest text va guanyar l'any 1975 el premi Lope de
Vega de l'Ajuntament de Madrid, el qual implicava la
seva estrena en aquesta ei utat. No obstant, no es va
estrenar fins l'any 1982 pel tema que tractava i per
com el tractava.
L'acció s'iniciaa principis de l'estiu de 1936, dies abans
de l'al çament del General ísi mo, i transcorre al pi s
d'una família de classe mitjana situat en un barri de
Madrid. El pare d'aquesta família, Don Luís, és director
d'unasucursal bancària i la mare, Dona Dolores, és
mestressa de casa; tenen dos fills, lagran, Manolita, és
mestra de col·legi mentre que el petit, Luisito, encara
estudia. El noi vol una bicicleta per l'estiu ja que totes
les seves amistats ja en tenen una i el pare li respon allò
que molts pares diuen als seus fills: «Si aproves la física
(no són les mates en aquest cas) te la regalaré». Aquesta
primera part de l'obra mostra una casa més aviat
benestant, sense gaires preocupacions i en la qual es
dibuixen les relacions familiars i veïnals.
A partir del moment d'inici d'una guerra que tothom
pensa que s'acabarà en qüestió de dies, l'obra es torna
més fosca, menys alegre. És en aquesta segona part
on es mostren les conseqüències més dures de la guerra,
com ara lafam, i les actituds humanes més míseres,
com ara la gasiveria, ladesconfiança envers el veí, la
rancúnia; encara que també, i com acostuma a passar
en aquests casos, s'hi mostren les actituds més lloables
de les persones: la solidaritat i l'amistat en majúscules.
Tot i així aquesta segona part no es fa aspre per a
l'espectador ja que l'autor, intel·ligentment, la
desenvolupaambtocsd'humor. •
El treball dels actors és bo, destacant especialment
Gerardo Malla, el pare, que dóna al seu paper un toc
de sarcasme, de desesperança i de tocar de peus a
terraqueel faimmillorable.
Escènicament l'obra és molt simple ja que es
desenvolupa en un sol decorat, el pis de la família, i
més exactament el menjador d'aquest pis.
Aquesta obra ha rebut enguany quatre premis MAX
(premis que es donen per la votació que fa cada un
dels 14.000 membres de l'SGAE) al millor autor teatral,
al millordirector.alamilloril·luminaciói al millor
vestuari.
Parlem d'una obra que crec que tothom hauria de
veure, jovent inclòs, no tan sols per ensenyar i recordar
què va ser la Guerra Ovil espanyola, ni tan sols pel
seu profund i intel·ligent antibel·licisme, que també,
sinó perquè es tracta d'una bona obra, ben feta i amb
bons actors.
PARROQUIAL
CAYO ALEGRE
BAPTISMES
Marc Guerra Gómez (22 febrer), Gisela Mulet Pech
(28 març),Jacob Roman Schiffels (28 març), Daniela
Borruey Raya (17 abril), Martí Nieto Martínez (25
MATRIMONIS
Jordi Valldosera ügero amb Maria Francesca Hollenstein
Prat (17 abril) i sis parelles de fora.
ENTERRAMENTS
Eugeni Giralt Sanmiquel (24febrer), Manel Tabaras
Roses (25 feòrer), Mercè htm Albet (31 març), Maria
Casado Gil (2 abril), Maria Vinallonga Corbera (14
abril), Feliciano Diago Cambara (lóabril).
El dia 13 de març, l'Arxiprestat de la Gsa, en el qual
està inclosa la nostra parròquia, va pujar amb la
Romeria a Montserrat.
D'Alella vam anar-hi 50 persones i, un cop vam ser
allà, el Pare Abad ens va dirigir unes paraules a la
Basílica. Després de la Missa conventual, en laqual es
va oferir vi d'Alella, es va celebrar un dinar de
germanor.Jaal final el bisbe Monsenyorjoan Carrera
i l'arxiprest Mossèn Segimon Garcia varen ser els
encarregats de dirigir unes paraules a tots els
assistents que érem allí.
Al Consell Pastoral Parroquial es segueix parlant del
treball pastoral d'equip, i de la importància que els
fidels hi participin plenament, en coordinació amb
tot l'arxiprestat.
FITXA TÈCNICA:
magazin
Un instant de la representació.
Autor: Fernando Fernan Gómez
Director: Luís Olmos
Escenografia: Daniel Blanco
Vestuari: Maria Luisa Engel
Música: "Yann Díez
Il·luminació: Quico Gutiérrez
Companyia: Teatro de la Danza
Repartiment: Gerardo Malla (Don Luís), Resu Morales (Dofia
Dolores), Lucia Quintana (Manolita), Juliàn Gonzàlez (Luisito),
Sandra Ferrús (la criada Maria)
El Pare Escolapi Josep Blay Gallart ha celebrat els 40
anys d'ordenació sacerdotal. Percelebrar
l'efemèride, es va celebrar l'eucaristia i després un
sopar, i se'l va obsequiar en agraïment a la dedicació
prestada des de fa ja 12 anys a la parròquia, en especial
als joves, tant a la catequesi com en altres
activitats. A la missa, el grup de joves varen cantarli
una cançó amb lletra especialment escrita per ell
en aquest dia.
Els actes de Setmana Santa han gaudit, com és habitual
any rere any, d'una gran participació. Volem
agrair la seva participació a tots aquells que hi han
col·laborat, ja sigui llegint una lectura, fent una
ofrena, o bé de qualsevol altra manera. A tots, moltes
gràcies!
RACÓ
COSES DE LA VIDA
EDUARD LLAURADÓ
Vaig caminant i m'ajuda el bastó
i així evito fer una aterrada,
quan miro el calendari, Déu n'hi do!
L'onomàstica diu altra vegada:
«El cinc de maig, vuitanta-nou, xaval!
Menant el cotxe encara tens sort,
no cal pensar en l'hora de la mort
i vas fruint de lavidacom cal».
Molts dels companys ja s'han acomiadat
d'una manera o altra de la vida
i els han posat, dormint, en un forat.
J o penso que he sabut prendre la mida
i vaig campant pel món amb il·lusió
fins l'horaque em digui prou el Senyor!