Descarrega PDF (14.89 MB) - Revista Alella

More documents

Recommendations

Info

magazin ABCDEFGHIJKLMN JORDI CAMPS Horitzontals: I.- Relatiu a la notícia d'una persona que ha mort.-Còdol.- 2.- Fluid transparent, invisible, inodor i insípid en plural.- Principi de lacedemoni.- Lainfusió anglesa per antonomàsia.- La primera.-3.- La vibrant.- Oxigen.- Posen una cosa en un lloc determinat- Senyora escuada.-4.- Acció de cantant, potser bocamoll.- Fa anar el burí.- 5.- Capital de La Garrotxa.- El nombre incommensurable.- Relatiu a la bufeta de l'orina.- 6.- Mitja sambra.- Línia central d'un cos.- Símbol de la resistència.- En el bon sentit, sacerdot d'una mesquita.- 7.- lode.- Estat internacional de la son.- Engomat sense quarta, sisena i setena.- Vedell.- 8.- Radio televisió noruega.- Principi d'antropofagia.- El més rodó de l'home.- Així sia.- 9.- Milloren les coses fent-les perfectes.-10.- El més rodó de la dona.- Un fil tan curt que no té cap ni peus.- El poble més afortunat.- Urani.- 11.- Mamífer de pell gruixuda 1 dura com la cara d'algun polític- Arbust de l'Amèrica del Sud d'on s'extreu un estimulant que es menja per la revetllade Sant Joan.-12.-Títol apropiat per a una revista tècnica de química.- L'aventura de l'Ulisses era tan llargaque no es veiael final.-13.-El més rodó del noi.-Principi d'erisipela.-Forn de la plaça.- Arriba després del novè.-14.- Relatiu al'aparellolfactori.- Mitja afirmació.- Acostuma a enfadarse tant que no pot arribar al final.- Verticals: A.- Estat de sopor que et pot agafar si fas immersions incontrolades.- Animal de vuit potes que pots veure quan fas laimmersió d'abans.- Adverbi de lloc- B.- Crit d'alerta.- Extremitat voladora molt estimada pels àrabs.- La nota musical més buida.- Inici d'Aquari.- La primera.- C- Relatives a l'art de mesurar el temps per períodes.- D.- La mateixa nota musical d'abans.- Tot terreny.- Exercí la seva acció sobre alguna cosa.- Preposició curta.- E.- Gran o petita, la pots veure al cel si no és núvol.- ineleS.- Múltiple de deu, però sense principis.- F.- Final de fanal.- Inventi.- Anar a l'indret on t'han cridat.- G.- Cuade poca-solta.- Valencià.- Ideats. - H.- Gaudir a mitges.- Vanadi.- Xicot- Ràdio.- Un altre nombre incommensurable.-1.- Muntanya geladaenemiga dels vaixells.- Difusió entre dos líquids separats per una membrana.-].- Carboni.- Conills.- Ordeno.- Inicial Draculina.- La vibrant- K.- La te.- Europeu corrent.- Perduda la frescor.- L.- Tenen virtuts medicinals.- M.- La primera.- Acció de manar sense principis.- Cesi, ised- N.- Portador d'objectes de pes d'un lloc a l'altre.- S'esforça.- Començament de l'eixampla.- Solucions a la graella del número anterior: Horitzontals: -1.- Electronegatiu.- 2.- NI.- Arar.- Natiba.-3.- Dumbo.- Garrafal.-4.-Oceania.- Encara.- 5.- CanSors.- Daa..-Sb.-6.-R.-A.-S.- Msat.-Gmi.- 7.-Ip.-M.- E.-I.-Xaie.- 8.-Nova<strong>Alella</strong>.-Nil.- 9.-Orella.-Ex.- Oeaa.-10.-L- N.- Ebonltes.-X.-1L- Ortodòncia.-Tia.-12.- Granar.- II.- Part.-13.- Indo.-Abo.- Ri.- UL-14.- Acasat- srevinU.- Vertícals:- A.-Endocrinologia.- B.- Lluca.- Por.- Rrnc- C-E.-Mena.-Ventada.- D.-Cabàs.-Mal.-onoS.-E.- Tronos.-aledA.-A.- F.-Ra.- Ir.-Elaborat— G.-Orgasm.- E.-On.- B.- H.- N.- A.-Silenciós.-1.- Enreda.- LXIII.- R.-J.-Garnatxa.-Ta.- Re.- L- Ataca.-A.- Oe.- piV.- L.-Tifa.- Ginesta.- L- M.- IbarsMeia.-iruN.- N.- Ualabi.- Laxatiu.- Feu-nos arribar els mots encreuats correctament complimentats abans del 30 de juny; sortejarem un obsequi gentilesa de la botiga Esports Marianes del carrer de la Canuda, 26 de Barcelona. No cal que retalleu la revista, amb una fotocòpia n'hi ha prou. El guanyador del número 266 és Carles Ruano. DINERS L'AMPLIACIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA JOSEP MARIA FITER Sembla que va ser ahir i ja han passat 18 anys des que, l'any 1986, Espanya i Portugal van esdevenir membres de la Comunitat Econòmica Europea. Entre les fites històriques més importants cal destacar dues dates: I'l de gener de 2002 com a data d'entrada en vigor de l'euro i la desaparició de les monedes nacionals, entre les quals la nostra pesseta; i I'l de maig de 2004, data de la major ampliació de la Unió amb la incorporació de deu països: Polònia, Hongria, Lituània, Letònia, Eslovàquia, Estonià, República Txeca, Xipre, Eslovènia i Malta. Presumiblement l'any 2007 s'incorporaran a la Unió Europea Bulgària i Romania, mentre que les negociacions amb Turquia resten en suspens. S'espera que aquesta ampliació comporti per a Europa una àmplia dimensió demòcrata, pau, estabilitat i progrés. La Comunitat Econòmica Europea es va constituir l'any 1957 amb la signatura dels Tractats de Roma per part dels sis països fundadors: Alemanya, Bèlgica, França, Holanda, Itàlia i Luxemburg. Tal com va passar amb Espanya en el moment de la seva incorporació, s'estableix un període transitori de dos anys de lliure circulació per als ciutadans dels nous deu països. Depenent dels resultats aquest termini es perllongarà cinc anys més. Als deu països que formen part de la Unió com a membres de Ple Dret des del primer de maig per l'intercanvi de béns i serveis, és discutible que els seus ciutadans hagin d'esperar entre dos i set anys per moure's, treballar i instal·lar-se lliurement dins les fronteres de la Unió. Realment, en la nova Unió Europea dels 25, en la qual cada país defensa a ultrança els interessos dels seus ciutadans, s'inicia un període complex durant el qual la recerca de consensos o acords serà difícil. Una de les situacions preocupants pot ser la d'Espanya, que fins ara s'ha beneficiat d'ajudes importants mitjançant els fons de cohesió i que ara les haurà de compartir amb deu països on el nivell de vida és molt inferior. En el número anterior vam parlar de la deslocalització de les empreses com un problema greu per a la nostra societat, per el tancament i trasllat d'empreses cap a d'altres països menys desenvolupats. Les següents comparacions poden explicar les raons exposades en el text anterior: - La renta per càpita d'un ciutadà alemany és de 25.707 euros, la d'un espanyol és de 17.377 euros i la d'un polonès és de 4.712 euros. - La taxa d'atur sobre la població activa és del 9,20% a Alemanya, de I'l 1,20% a Espanya i del 19,20% a Polònia. - El sou mitjà d'un treballador dels 15 antics membres de la Unió és superior a 2.000 euros/mes, mentre que en els 10 països recentment inclosos a la Unió el sou mitjà no arriba als 400 euros /mes. Si tenim en compte que des de I'l de maig d'enguany les empreses basades en qualsevol dels 25 països comptaran amb els mateixos avantatges a l'hora de comercialitzar els seus productes, entendrem fàcilment les pressions per a la deslocalització en països com Espanya.
agrupació d'astronomia d'alella JORDI GALBANY La balança, altrament coneguda com a Líbra, és una petita constellació de l'hemisferi nord que no sempre ha representat la justícia. És molt possible que aquest nom li fos atribuït fa uns 2000 anys en veure que durant la tardor, quan la durada del dia i de la nit són iguals, el Sol creuava precisament la frontera d'aquesta constel·lació. De fet, es tracta de la constel·lació del zodíac clàssic de més nova creació. Com a símbol d'igualtat, S'acabarà algun dia l'Univers? (i II) FRANCESC GARCIA En l'article anterior vam veure diverses opcions que podien posar fi a l'Univers. Ara podem anar una mica més enllà analitzant de quina manera una supercivilització podria aplaçar la fi còsmica mitjançant la tecnologia. Cal dir, per començar, que amb temps i motivació suficients, qualsevol cosa que sigui possible pel que fa ales lleis de la física pot obtenirse amb l'ajuda de tecnologies suficientment avançades. No obstant, si l'Univers es contreu de nou, cap tecnologia no podrà impedir el seu esdevenidor. La manipulació de l'entorn pot permetre a la civilització de continuar fins arribar a uns i .000 milions d'anys de la fi, quan la temperatura primordial hagi pujat tant que desaparegui tot desequilibri termodinàmic del qual depèn lavida. Potser es pot resoldre aquest problema d'alguna manera, però no serà per gaire, ja que un milió d'anys abans de la fi la temperatura arribarà a diversos milers de graus i tots els cossos sòlids es vaporitzaran. Un cop això succeeixi, la catàstrofe s'accelerarà. D'altra banda, si l'Univers segueix creixent, potser hauran de passar centenars de milers d'anys abans que lavida esdevingui impossible en tots els planetes; tot i així no podem esperar que cap tecnologia, per avançada que sigui, pugui escapar de la segona Llei de la també va representar la justícia en diverses cultures de l'Àsia Menor. Les seves dues estrelles principals reben els noms de Zuben Elgenubi i Zuben Eschemali, que signifiquen en àrab «pinça sud» i «pinça nord» respectivament, això sí, de l'Escorpí. La Balança, doncs, va formar part durant una època de la constel·lació propera de l'Escorpí. En alguna ocasió aquestes dues estrelles també van representar d'altres figures mitològiques, com ara el carruatge d'or d'Hades, que apareix a la història mitològica on Hades abdueix Persèfone. Aquest Déu utilitzava el carruatge sempre que volia pujar de l'inframon al món dels mortals, normalment per seduir alguna nimfa. Tesseu i el seu germà Peiriteu van baixar a salvar Persèfone, però no varen poder. Va ser Hèrcules qui finalment va salvar Persèfone i Tesseu, però Peiriteu va quedar-se a l'inframon, condemnat per sempre més. A nivell astronòmic, l'estrella principal, Zuben Elgenubi, realment es composa de dues estrelles, tot i que ens caldran uns binocles per observar-ho. Ambdues formen un sistema estel·lar binari situat a 65 milions d'anys llum de la Terra. Pel que fa a objectes no estel·lars, la balança és ben pobre. Només hi trobem, al bell mig de la constel·lació, un petit Termodinàmica. Pot endarrerir-se lacatàstrofe, però aquesta serà inevitable. La conclusió general és que la tecnologia pot allargar la duració de les organitzacions intel·ligents milers de milions de vegades més que la de l'organització còsmica. Amb tot, no podria seguir durant tota l'Eternitat. Per molt enginyosos que siguin els dispositius ainventar, per molt hàbil que sigui una comunitat per controlar cúmuls estel·lars i núvols de gas, al final el creixement inevitable de l'entropia ha de continuar i s'acabaran les reserves d'energia lliure. Llavors tot allò que tingui vida s'enfrontarà ala fi que és la mort. Per analitzar fins aquin punt pot retardar-se aquesta catàstrofe cal tenir en compte dos factors: el malbaratament en el consum energètic i l'escala a la qual l'entorn pot arribar a controlar i manipular. Per exemple, de tota l'energia emesa pel Sol cap a l'Espai sense cap utilitat, només una trilionèsima part és utilitzada pel nostre sistema tecnològic poc eficient. Per tal de retardar la catàstrofe còsmica és necessari aturar aquest malbaratament, però tot i així l'expansió d'una comunitat fins a una mida suficient podriafer créixer tant el consum que l'energia guanyada addicionalment no valdria la pena. Si una tecnologia pogués arribar acontrolar els forats negres, o fins i tot a fabricar-ios de manera artificial, apareixerien possibi litats increïbles: estaríem parlant d'un magatzem d'energia perfecte, ja que la massa dels forats negres pot veure's augmentada afegint-hi qualsevol material inservible, que pot ser qualsevol objecte de l'Univers. A diferència de magazín A ULL NU Balança: la justícia del cel. ALBERT VALLVE cúmul globular de magnitud 10 (només visible amb telescopi) i situat a 54.000 anys llum. qualsevol altre sistemad'emmagatzematged'energia, els forats negres no presenten pèrdues i això faria possible d'emmagatzemar energia durant un trilió d'anys i d'extreure per al seu ús un 29% de la massa guardada. Amb l'ajuda dels forats negres les supertecnologies podrien perllongar tant la seva existènciaque aquesta esdevindria l'activitat dominant de l'Univers durant un període més llarg que la vida de les estrelles. Fins i tot l'època de les estrelles podriaarribar a ser considerada pels extraordi naris habitants del futur com una fase primitiva en la història de l'Univers (de la mateixa manera que ara veiem les activitats incontrolades de les molècules prebiològiques, com els aminoàcids que habitaven primordialment laTerra ara fa molt temps, com un breu però necessari interludi en el camí cap a lavida). Això suggereix la perspectiva d'un Univers en el qual la força dominant seria, durant la major part de la seva existència, el control intel·ligent. Peraaquests individus del futur l'Univers i els processos del món natural seran indestriables de la tecnologia, ja que el món serà simplement tecnologia. L'època en la qual el cel resplendia amb milions de sols brillants semblarà només una altra època del BigBang primordial: un trilió o més d'anys de manipulació intel·ligent dels forats negres després de només 100.000 milions d'anys d'activitat estel·lar incontrolada. Extractat i basat en el llibre «El Universo Desbocado» de Paul Davies.
Page 1 and 2: Í i
Page 3 and 4: D'AQUESTA AIGUA NO EN BEURÉ primer
Page 5 and 6: 93 540 37 81 Si el que vostè neces
Page 7 and 8: DEL POBLEÓSCAR PALLARÈS Per fi, A
Page 9 and 10: DEL PLE Primeres rectificacions del
Page 11 and 12: actualitat D NOUS HABITATGES DE PRO
Page 13 and 14: actualitat TORNA L'ESTABILITAT AL C
Page 15 and 16: actualitat D NEIX L'OBSERVATORI DE
Page 17 and 18: actualitat XARXA MARESME LLIURA ELS
Page 19 and 20: BRUTAL DELICTE ECOLÒGIC A MAS COLL
Page 21 and 22: cultura LA NOVA SALA D'EXPOSICIONS
Page 23 and 24: cultura LA CULTURA GREGA, ESTRELLA
Page 25 and 26: cultura LA RECERCA EN EL MÓN ESCOL
Page 27 and 28: •M& ••'{ • !&£ -.'• n mi
Page 29 and 30: en portada L'ESCOLA PÚBLICA S'HA Q
Page 31 and 32: or, vam convidar en Salvador Galban
Page 33 and 34: en portada QUÈ EN PENSEN DES DE L'
Page 35 and 36: RAMON ANGLADA A primers de setembre
Page 37 and 38: A LONDRES PER VEURE MARK KNOPFLER H
Page 39 and 40: nar a agafar cl metro por marxar ca
Page 41 and 42: arrels RECORDS DE LA GUERRA CIVIL (
Page 43 and 44: cobert. Fins que un dia se'n va ass
Page 45 and 46: un brot de tendresa en el cor humà
Page 47 and 48: JULIETA VENEGAS sí B 1.16,2004 Pet
Page 49 and 50: E Hem vist... Las bicicletas son pa
Page 51: E L JOAN OLIVERAS Abans de comentar
Page 55 and 56: - Li augures doncs un bon futur al
Page 57 and 58: esports SAIZ CONQUEREIX SAN CLEMENT
Page 59 and 60: El debut de Simeon i el retorn de R
Page 61 and 62: esports üwn'; / DIR BONS RESULTATS
Page 63 and 64: EL BÀSQUET ALELLA MANTÉ LA CATEGO

Descarrega PDF (14.89 MB) - Revista Alella

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?