Descarrega PDF (14.89 MB) - Revista Alella

agrupació d'astronomia
d'alella
JORDI GALBANY
La balança, altrament coneguda
com a Líbra, és una petita constellació
de l'hemisferi nord que no
sempre ha representat la justícia.
És molt possible que aquest nom
li fos atribuït fa uns 2000 anys en
veure que durant la tardor, quan
la durada del dia i de la nit són
iguals, el Sol creuava precisament
la frontera d'aquesta constel·lació.
De fet, es tracta de la constel·lació
del zodíac clàssic de més nova creació.
Com a símbol d'igualtat,
S'acabarà algun dia l'Univers? (i II)
FRANCESC GARCIA
En l'article anterior vam veure diverses opcions que podien posar fi
a l'Univers. Ara podem anar una mica més enllà analitzant de quina
manera una supercivilització podria aplaçar la fi còsmica mitjançant
la tecnologia.
Cal dir, per començar, que amb temps i motivació suficients, qualsevol
cosa que sigui possible pel que fa ales lleis de la física pot obtenirse
amb l'ajuda de tecnologies suficientment avançades. No obstant,
si l'Univers es contreu de nou, cap tecnologia no podrà impedir el
seu esdevenidor. La manipulació de l'entorn pot permetre a la
civilització de continuar fins arribar a uns i .000 milions d'anys de
la fi, quan la temperatura primordial hagi pujat tant que desaparegui
tot desequilibri termodinàmic del qual depèn lavida. Potser es pot
resoldre aquest problema d'alguna manera, però no serà per gaire,
ja que un milió d'anys abans de la fi la temperatura arribarà a
diversos milers de graus i tots els cossos sòlids es vaporitzaran. Un
cop això succeeixi, la catàstrofe s'accelerarà.
D'altra banda, si l'Univers segueix creixent, potser hauran de passar
centenars de milers d'anys abans que lavida esdevingui impossible
en tots els planetes; tot i així no podem esperar que cap tecnologia,
per avançada que sigui, pugui escapar de la segona Llei de la
també va representar la justícia en
diverses cultures de l'Àsia Menor.
Les seves dues estrelles principals
reben els noms de Zuben
Elgenubi i Zuben Eschemali, que
signifiquen en àrab «pinça sud» i
«pinça nord» respectivament, això
sí, de l'Escorpí. La Balança, doncs,
va formar part durant una època
de la constel·lació propera de l'Escorpí.
En alguna ocasió aquestes dues
estrelles també van representar
d'altres figures mitològiques, com
ara el carruatge d'or d'Hades, que
apareix a la història mitològica on
Hades abdueix Persèfone. Aquest
Déu utilitzava el carruatge sempre
que volia pujar de l'inframon
al món dels mortals, normalment
per seduir alguna nimfa. Tesseu i
el seu germà Peiriteu van baixar a
salvar Persèfone, però no varen
poder. Va ser Hèrcules qui finalment
va salvar Persèfone i Tesseu,
però Peiriteu va quedar-se a
l'inframon, condemnat per
sempre més.
A nivell astronòmic,
l'estrella principal,
Zuben Elgenubi,
realment es composa
de dues estrelles,
tot i que ens
caldran uns binocles
per observar-ho.
Ambdues
formen un
sistema
estel·lar binari
situat a
65 milions
d'anys llum de la
Terra.
Pel que fa a objectes
no estel·lars, la balança és ben
pobre. Només hi trobem, al bell
mig de la constel·lació, un petit
Termodinàmica. Pot endarrerir-se lacatàstrofe, però aquesta serà inevitable.
La conclusió general és que la tecnologia pot allargar la duració de
les organitzacions intel·ligents milers de milions de vegades més que la de
l'organització còsmica. Amb tot, no podria seguir durant tota l'Eternitat.
Per molt enginyosos que siguin els dispositius ainventar, per molt hàbil
que sigui una comunitat per controlar cúmuls estel·lars i núvols de gas,
al final el creixement inevitable de l'entropia ha de continuar i s'acabaran
les reserves d'energia lliure. Llavors tot allò que tingui vida s'enfrontarà
ala fi que és la mort.
Per analitzar fins aquin punt pot retardar-se aquesta catàstrofe cal tenir
en compte dos factors: el malbaratament en el consum energètic i l'escala
a la qual l'entorn pot arribar a controlar i manipular. Per exemple, de tota
l'energia emesa pel Sol cap a l'Espai sense cap utilitat, només una
trilionèsima part és utilitzada pel nostre sistema tecnològic poc eficient.
Per tal de retardar la catàstrofe còsmica és necessari aturar aquest
malbaratament, però tot i així l'expansió d'una comunitat fins a una
mida suficient podriafer créixer tant el consum que l'energia guanyada
addicionalment no valdria la pena.
Si una tecnologia pogués arribar acontrolar els forats negres, o fins i tot
a fabricar-ios de manera artificial, apareixerien possibi litats increïbles:
estaríem parlant d'un magatzem d'energia perfecte, ja que la massa dels
forats negres pot veure's augmentada afegint-hi qualsevol material inservible,
que pot ser qualsevol objecte de l'Univers. A diferència de
magazín
A ULL NU
Balança: la justícia del cel.
ALBERT VALLVE
cúmul globular de magnitud 10
(només visible amb telescopi) i
situat a 54.000 anys llum.
qualsevol altre sistemad'emmagatzematged'energia, els forats negres
no presenten pèrdues i això faria possible d'emmagatzemar energia
durant un trilió d'anys i d'extreure per al seu ús un 29% de la massa
guardada.
Amb l'ajuda dels forats negres les supertecnologies podrien perllongar
tant la seva existènciaque aquesta esdevindria l'activitat dominant
de l'Univers durant un període més llarg que la vida de les estrelles.
Fins i tot l'època de les estrelles podriaarribar a ser considerada pels
extraordi naris habitants del futur com una fase primitiva en la
història de l'Univers (de la mateixa manera que ara veiem les activitats
incontrolades de les molècules prebiològiques, com els aminoàcids
que habitaven primordialment laTerra ara fa molt temps, com un
breu però necessari interludi en el camí cap a lavida). Això suggereix
la perspectiva d'un Univers en el qual la força dominant seria, durant
la major part de la seva existència, el control intel·ligent. Peraaquests
individus del futur l'Univers i els processos del món natural seran
indestriables de la tecnologia, ja que el món serà simplement
tecnologia. L'època en la qual el cel resplendia amb milions de sols
brillants semblarà només una altra època del BigBang primordial: un
trilió o més d'anys de manipulació intel·ligent dels forats negres
després de només 100.000 milions d'anys d'activitat estel·lar
incontrolada.
Extractat i basat en el llibre «El Universo Desbocado» de Paul Davies.