Descarrega PDF (14.89 MB) - Revista Alella

magazin
Les exposicions del Fòrum
FÒRUM BARCELONA 2004 / AINHOA ANAUT
MARIONA SERRA
El Fòrum de les Cultures 2004, recentment inaugurat,
té com a una de les seves artèries més important
les exposicions que intenten explicar de manera didàctica
la complexitat de tots els continguts de l'important
esdeveniment. El Fòrum parteix de quatre grans exposicions
que se situen dins del mateix recinte i que ens
volen donar a conèixer les directrius més importants
de les quals es vol fer partícip el visitant: la comunicació,
la sostenibilitat, la socialització, la política i la urbanitat.
Aquestes exposicions temàtiques s'han programat per
analitzar la diversitat cultural. Veus es desenvolupa dins Sens dubte, però, l'exposició de la qual s'ha fet més
el Centre de Convencions: es tracta d'una exposició ressò ha estat Eh Guerrers deXi'an, que es desenvolupa al
dedicada a la diversitat i ve a ser una celebració del fet de Moll del Parc. Es tracta d'una mostra d'art funerari xi-
la comunicació humana i la diversitat lingüística i culnès comprès entre dues dinasties: la dinastia Qin (221tural.
Està plantejada com un elogi a totes les formes de 207 a.C.) i la dinastia Han (206-220 d.C).
llibertat d'expressió i pluralisme.
Tot i que aquestes seran segurament les exposicions
La segona mostra, ubicada en el Moll Miradors, estrella d'aquest estiu a Barcelona, la resta de la ciutat no
s'anomena Habitar el Món i està orientada cap a l'àmbit ha volgut quedar-se muda i els diferents museus (tant
de la sostenibilitat; se'ns planteja el tema de les relacions públics com privats), fundacions, sales d'exposicions i
entre l'espai i l'ésser humà i tot allò que comporten a altres han volgut participar de l'ambient del Fòrum. Les
través de tres línies diferents: territori, ciutat i hàbitat. exposicions a la ciutat s'han organitzat a partir de tres
L'exposició EspaL· - Cantonades vol donar a conèixereixos
diferents: les condicions de la pau, la diversitat
un elogi a la ciutat; es tracta de fer una reflexió sobre les cultural i el desenvolupament sostenible.
veritables funcions de les ciutats com ara les socials, les Podeu trobar més informació sobre el Fòrum de les
econòmiques, les culturals i les polítiques.
Cultures a la pàgina web www.forum2004.org.
28 DIAS DESPUES
DANNYBOYLE
Brendan Gleeson i
Christopher Eccleston.
El director Danny Boyleva sorprendre
tothom amb l'arriscada Trainspotting,
va continuar amb menys èxit amb La
Pla/a i ara ha tornat amb aquest film
on es planteja la fi del món: un virus ha
convertit els humans infectats en uns
zombies assassins; un jove desperta del
coma en un hospital abandonat; Londres
totalment devastat, ni un ànima al
carrer... El protagonista s'unirà als rebeis
per intentar sobreviure no només enfrontant-se als famèlics zombies, sinó també aaltres
humans, ja totalment desorientats. Aaquells que han tingut el gust de caminar per
Londres els sorprendrà veure llocs massivament turístics totalment deshabitats, com el
Big Ben o Piccadilly Greus. No és màgiadels efectes especials, sinó només l'estratègiade
rodar en cap de setmana a primeríssima hora del matí. Boyle ha treballat amb actors no
sobradament famosos per les masses, però de gran qualitat: Brendan Gleeson (un dels
dolents a Missiónlmposibleh un dels fidels a Mel Gibson a Braveheart) i Qllian Murphy
(un dels nous rostres de les illes britàniques actualment en cartellera amb Intermísión).
I no podem oblidar la fantàstica banda sonora. Una mica de violència i de gore, però tot
fet amb classe i bon gust. Una peça a tenir en compte./ MARIA CASTELLS
BUSCANDO A NEMO
LEEUNKRICH
Malgrat que els dies siguin més llargsi la
canalladisposi de més hores de sol per
jugar ai carrer, no està de més
recomanar una pel·lícula d'animació,
que no només ha estat entre les
pel·lícules per a nens més vistes
darrerament, sinó també una de ies
millors pel·lícules de l'any 2003. Al llarg
de la seva trajectòria, la productora
Disney ens ha ensenyat a estimar
insectes, lleons, joguines i, aquesta
vegada, els animals que viuen al fons
marí. L'equip d'animació dels estudis
Pixar ha hagut de fer tres anys de cursets de submarinisme, visites a aquaris i museus
marins, i convivència amb peixos per arri bar a crear personatges amb una personalitat
molt pròpia. D'altra banda, ja sabem que els peixos no es caracteritzen per ser massa
expressius. Els fruits ja s'han recollit: Nemo ha obtingut l'Òscar a la millor pel·lícula
d'animació i ha desbancat El Rey León, fins ara el film d'animació més taquiller de la
història. L'argument és simple: el viatge submarí d'un peix-pare a la recerca del seu únic
fill, capturat per un nedador i convertit en un dels habitants de la peixera d'un dentista
de Sydney. Els dos protagonistes, envoltats d'una gran varietat de fauna marina, viuran
mil aventures que faran les delícies dels més petits i dels que ja no ho són tant. Ara més
que mai cal reivindicar la frase: «Pezquenines no, gracias»./ M. C