Descarrega PDF (15.23 MB) - Revista Alella

estació meteorològica
JOAN OLIVERAS
Tot i el canvi d’any, el 2007 no va inaugurar cap tendència, almenys
meteorològicament parlant. El gener va continuar amb uns valors molt similars
als que havien tancat l’any 2006. De fet, la mínima mitjana se situava només
una dècima per sobre de la del mes anterior, en 7,4º C, i la màxima mitjana
dues dècimes per sobre, a 14,5º C. Pel que fa a la pluja, tanmateix, sí que es
va produir una important i malaurada variació: dels 34,6 litres de desembre
vam passar a només 7,5 litres repartits en quatre jornades. El termòmetre
va registrar el valor més baix el dia 26, amb 0,5º C, i el més alt una setmana
abans, amb 19,5º C. El mercuri va pujar lleugerament durant el febrer. La
mínima mitjana va siturar-se en 8,4º C i la màxima mitjana en 16,6º C. Les
pluges, tot i que minses, van començar a aparèixer i, al llarg de set dies, van
recollir-se 19,45 litres de precipitació. La temperatura més baixa, de 6º C, va
registrar-se els dies 2, 3 i 4 de febrer, mentre que la més alta, de 21º C, es
va assolir el dia 12. La poca aigua que va caure aquell mateix dia va fer que
l’endemà el termòmetre caigués 6º C. De fet, si observeu els gràfics podreu
fer-vos càrrec de la inestabilitat de les temperatures, que malgrat registrar un
suau ascens des de principis de mes, es caracteritzen per pics de pujades i
baixades força destacables. El darrer mes del primer trimestre va seguir una
lògica semblant a la de febrer. La mínima mitjana va situar-se en 8,7º C, mentre
que la màxima mitjana fregava els 18º C. Tot i aquesta lleu pujada, val la pena
destacar que els termòmetres van baixar fins als 4º C en dues ocasions, els
dies 21 i 22, sense que la pluja hi tingués res a veure. Van ser dies de fred, poc
primaverals, que van fer que el mes acabés si fa no fa com havia començat,
i fins i tot una mica més fresc. Els ruixats van concentrar-se en cinc jornades
durant les quals el pluviòmetre va registrar 19,5 litres. D’aquests, més de la
meitat (12,5) van caure el dia 7, mentre que la resta van anar repartits al llarg
de la segona quinzena.
sostenibilitat
EULÀLIA SERRANO
Arreu del nostre territori hi ha un
munt de persones que es preocupen
per la protecció i la conservació
de l’entorn i de les espècies animals
i vegetals que hi viuen. La constant
pressió urbanística a la qual es veuen
sotmeses les zones properes
a grans ciutats o les zones que es
converteixen en zones de pas de
grans infraestructures fan que sorgeixin
o que es reforcin cada cop
més iniciatives en aquest sentit. La
ciutadania, amb ganes de protegir
o simplement de donar a conèixer
o reivindicar, s’organitza i du a ter-
me iniciatives que alhora reforcen la
participació ciutadana i el voluntariat
ambiental. D’aquestes associacions
o projectes en tenim uns quants al
Maresme i al Vallès, igual que a la
resta de Catalunya.
Una d’aquestes iniciatives, que
enguany ja celebra deu anys de feina,
és el Projecte Rius. Aquesta
associació es dedica a la conservació
i millora dels espais fluvials de
Catalunya mitjançant grups de voluntaris.
Aquests grups escullen un
tram de riu de 500 metres i en fan un
seguiment dos cops l’any aplicant un
protocol de treball adaptat del que es
màximes i mínimes
Projectes al Maresme i el Vallès
fa servir al departament d’ecologia
de la Universitat de Barcelona. Els
grups fan mesures de paràmetres
físics, químics i biològics i arriben
a determinar l’estat de salut del riu
i la zona de ribera. Amb les dades
obtingudes a tot Catalunya s’elabora
un informe anual. Alguns dels grups
inicien també accions de millora concretes
del seu tram de riu, prenent
d’aquesta manera un major compromís
amb l’entorn.
Un altre d’aquests projectes és
el Projecte Alocs, un projecte d’estudi
de l’abundància i la distribució
dels alocs al maresme. L’aloc és un
63
arbust de distribució mediterrània i
que es troba als marges de torrents
i rieres, tot i que en els darrers anys
cada cop se’n veuen menys a causa
de les alteracions que pateixen
aquests hàbitats.
Altres projectes que ja fa temps
que funcionen són els diversos projectes
de seguiment d’ocells i aus
migratòries, o el projecte de seguiment
dels amfibis de Catalunya.
Totes aquestes iniciatives demostren
que la ciutadania es mou i
participa en la conservació de l’entorn,
i que per tant és una peça clau
en la gestió del territori.