DALÍ I L'AUTORETRAT - Fundació Gala - Salvador Dalí

11 DALÍ I L’AUTORETRAT
A partir d’aquest moment, podem dir que Dalí no realitza
més autoretrats, la seva autoafirmació des del punt de
vista artístic va per altres camins, com veurem més
endavant.
Atès que ens hem proposat resseguir l’obra de l’artista a
la recerca dels autoretrats, i continuant amb l’època
surrealista, trobem altres obres on el pintor es
representa a ell mateix, però com un element més de la
composició de l’escena tal i com es pot observar a La
invenció dels monstres, c.1937 [núm. cat. 457] The Art
Institute of Chicago, Chicago (Illinois). Col∙lecció
Joseph Winterbotham, conjuntament amb Gala i Impressions
d’Àfrica, c. 1938 [núm. cat. 462] del Museum Boijmans van
Beuningen, Rotterdam.
La mostra continua amb un dels autoretrats més coneguts
del pintor. Es tracta de l’Autoretrat tou amb bacó fregit,
1941, Fundació Gala-Salvador Dalí, pintat als Estats
Units, país en el qual resideix des de 1940 i on viu
ininterrompudament fins 1948.
Dalí defineix l’Autoretrat tou com un autoretrat
antipsicològic ja que en comptes de pintar l’ànima, és a
dir, l’interior, pinta únicament l’exterior, l’embolcall,
“le gant de moi-même”. Aquest guant és comestible i fins i
tot una mica passat, és per aquest motiu que apareixen les
formigues acompanyades de bacó. Amb aquesta pintura es
considera el pintor més generós de tots ja que s’ofereix
per menjar, “nodrint d’aquesta manera de forma suculenta
la nostra època”. La realització d’aquesta obra coincideix
amb la redacció d’un dels escrits més coneguts del pintor,
La vida secreta de Salvador Dalí, publicada el 1942.
Tant l’autoretrat com l’autobiografia ens mostren, potser,
la manera com Dalí vol presentar-se en aquesta societat en
la que ara es mou, la dels Estats Units, després d’un
moment especialment dur, acabament de la Guerra Civil
Espanyola i començament de la Segona Guerra Mundial, un