DALÍ I L'AUTORETRAT - Fundació Gala - Salvador Dalí

diu a la seva autobiografia Vida Secreta: “M’havia deixat
créixer els cabells i els duia llargs com els d’una nena,
i, mirant-me al mirall, adoptava sovint els posats i
l’aspecte melangiós de Rafael, al qual m’hauria agradat
d’assemblar-me com més millor. També esperava amb
impaciència que em creixés pèl a la cara per poder-me
afaitar i portar unes patilles ben llargues. Desitjava
donar-me com més aviat millor un «aspecte insòlit»,
compondre una obra mestra amb el meu cap” 2 .
A més de l’Autoretrat amb coll rafaelesc, podem veure en
aquesta mostra aquests dos altres autoretrats també de
1921:
L’Autoretrat de c. 1921 pertanyent a la col∙lecció The
Salvador Dalí Museum de St. Petersburg [núm. cat. 81] i el
de 1921 de la Fundació Gala-Salvador Dalí [núm. cat. 75],
tenen en comú que l’artista se’ns mostra de perfil,
mirant-nos, si bé un dels seus ulls queda ocult. Aquest
posat, alhora que permet un magnífic estudi de la llum i
dels clarobscurs, no pot amagar una certa arrogància,
sense deixar al marge les connotacions iconogràfiques de
l’ull al llarg de la història de l’art i en l’obra del
pintor (Recordem l’escena de l’ull tallat a Un chien
andalou, 1929 – pel∙lícula com saben vostès realitzada
conjuntament amb Luis Buñuel- o bé els decorats que
elabora pel film d’Alfred Hitchcock Spellbound de 1945)
Reprenem, però, l’obra “culpable” de l’exposició i
d’aquesta xerrada. En un moment a Vida Secreta, Dalí se’ns
descriu de la manera següent: “Vaig comprar un gran barret
de feltre negre i una pipa que no fumava mai, però que
mantenia sempre penjant a un costat de la boca. Em
fastiguejaven els pantalons llargs i vaig decidir portarne
de curts, amb mitges i de vegades bandes. Els dies de
pluja duia un impermeable que havia portat de Figueres,
però tan llarg que gairebé arribava a terra. Amb aquest
impermeable duia el gran barret negre, del qual em sortien
2 Dalí, S. La Vida secreta de Salvador Dalí (2003) A: Dalí, S. ; Fanés, F. (ed.) (2003). Obra Completa (vol.
1). Barcelona ; [Figueres] : Ediciones Destino ; Fundació Gala‐Salvador Dalí, p. 433.