DALÍ I L'AUTORETRAT - Fundació Gala - Salvador Dalí

tracta d’una de les fotografies realitzades per Philippe
Halsman per al llibre Dalí’s Mustache publicat el 1954. Es
tracta d’un llibre d’entrevistes on Dalí respon les
preguntes de l’entrevistador canviant l’expressió de la
seva cara. Hem dit que a partir de 1941 Dalí no torna a
representar-se a ell mateix a l’estil dels autoretrats de
primera època ni torna a titular una obra “autoretrat”. És
veritat que mai deixa d’aparèixer físicament en les seves
obres, però per què no pinta més autoretrats de forma
diguem “oficial”? No serà perquè de fet està utilitzant un
nou mitjà per a la seva realització? No estarà utilitzant
la fotografia com a nou medi per a la representació del
seu propi jo? Aquest propi jo que de fet és la nova imatge
que inventa a partir de 1941, que és la que veiem
reflectida en les seves aparicions públiques. No estaríem
davant d’uns nous autoretrats?
La segona reflexió se centra precisament aquí, en el
Teatre-Museu, sota la cúpula, el centre del món, segons
Dalí, la seva darrera obra total, compendi de la seva
trajectòria artística, refugi de la seva memòria, de la
seva vida, la seva autobiografia, que podem considerar
doncs, potser, com el seu darrer autoretrat, amb un únic
ull, el de la cúpula (la significació de la qual seria
motiu d’una altra conferència) i des d’on he tingut el
plaer d’adreçar-me a tots vostès. Moltes gràcies.
Carme Ruiz i González
Coordinadora del Centre d’Estudis Dalinians
Fundació Gala-Salvador Dalí